“Déu lo í perdó tot ý·l tinga en la sua santa glòria”. Al·lomorfia i reanàlisi en el pronom de datiu singular li i en el neutre ho en català antic

Josep Ribera

Resum


En aquest treball abordem l’al·lomorfia del datiu singular li i del pronom neutre ho en les combinacions d’acusatiu de tercera persona o neutre i datiu en català antic. Tradicionalment, s’ha assumit que el datiu li adoptà l’al·lomorf /i/ per motius eufònics quan es combinava amb l’acusatiu de tercera persona. Així mateix, per analogia amb la combinació de l’acusatiu masculí de tercera persona amb l’al·lomorf /i/ de datiu singular, es considera que el pronom neutre ho (< HŌC) adoptà l’al·lomorf lo en les combinacions /loj/ i /li/. A partir de l’anàlisi qualitativa i quantitativa de les dades que proporciona el Corpus Informatitzat de Català Antic (CICA) de les diverses combinacions flexives de “lo + li”, “lo + hi” i “li + ho”, aquest treball permet comprovar que la hipòtesi eufònica tradicional no es pot admetre sense discussió. En el cas del datiu, junt amb el condicionament eufònic, cal tenir en compte el reforç que representava la productivitat funcional del pronom adverbial hi (< ĬBI). Quant al pronom neutre, les dades permeten postular l’existència des dels orígens d’un al·lomorf lo (< ĬLLUD) al costat de ho


Paraules clau


pronoms clítics, al·lomorfia, reanàlisi, datiu, acusatiu, pronom neutre, català antic, llengües romàniques.

Text complet:

PDF


DOI: https://doi.org/10.1344/AFEL2018.8.5

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística
Coordinadora: Dra. Mar Garachana
Deganat de la Facultat de Filologia
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalenes, 585 - 08007 Barcelona
Adreça electrònica: margarachana@ub.edu

RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona