Políticas de la editorial

Políticas de sección

Nota Editorial

Comprobado Abrir envíos Comprobado Indizado Sin comprobar Evaluado por pares

¿Resocialización o incapacitación?

Comprobado Abrir envíos Comprobado Indizado Comprobado Evaluado por pares

Estudios y comentarios

Comprobado Abrir envíos Sin comprobar Indizado Sin comprobar Evaluado por pares

Artículos de Fondo

Comprobado Abrir envíos Comprobado Indizado Comprobado Evaluado por pares

Sección abierta (materiales y autores invitados)

En esta sección la revista presentará artículos y materiales que por su valor, interés y aportaciones consideramos relevante su presentación, aún cuando hayan sido publicados anteriormente.

Comprobado Abrir envíos Comprobado Indizado Sin comprobar Evaluado por pares

Además en esta Edición

Comprobado Abrir envíos Comprobado Indizado Sin comprobar Evaluado por pares

Recensiones

Comprobado Abrir envíos Comprobado Indizado Sin comprobar Evaluado por pares

Áreas del Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos

Comprobado Abrir envíos Comprobado Indizado Comprobado Evaluado por pares

Notas

Comprobado Abrir envíos Sin comprobar Indizado Sin comprobar Evaluado por pares
 

Proceso de evaluación por pares

Evaluación y selección de trabajos  enviados

Los artículos remitidos  on line  al comité de Redacción de Critica Penal y Poder, previo registro e identificación del interesado en calidad de autor, deben respetar  las normas para los autores e indicaciones generales y especificas de publicación.


Los trabajos recibidos son sometidos a un proceso de  evaluación anónimo  por dos especialistas, externos al Comité Editorial y de Redacción, quienes tras su revisión, elaborarán un informe motivado y confidencial sobre su contenido recomendando la aceptación, la revisión o el rechazo del trabajo.

Esta tarea de revisión será ciega, reforzando la imparcialidad de la evaluación.

En aras de decidir sobre la aceptación, el rechazo o la  promoción de mejoras del  trabajo enviado para su publicación, los evaluadores valorarán especialmente la originalidad  y  la relevancia del tema tratado, así como la calidad de la metodología científica utilizada, además del cumplimiento de las  normas  y directrices elaboradas por CPyP para los autores.

Los informes confidenciales elaborados por los evaluadores externos serán remitidos a los autores, aceptando o denegando la publicación, o promoviendo mejoras y correcciones  en aras de ser incluidas en el proceso editorial de CPyP.

En caso de discrepancia, el Consejo Editorial de CPyP  solicitará  el pronunciamiento de  un tercer evaluador experto.

El Comité Editorial será quien decida finalmente la publicación de los artículos.



 

Frecuencia de publicación

Semestral (enero y julio)

 

Política de acceso abierto

Crítica Penal y Poder proporciona acceso inmediato y gratuito al texto completo de todos sus artículos.

Una vez publicados, el/la autor/a puede difundir una copia de sus artículos en la página web y en sus repositorios institucionales y temáticos siempre que citen la fuente original.

 

Presentación de la revista

Epistemologies entorn de la qüestió criminal

Resulta evident que les formes de coneixement sobre el que s'ha denominat com a qüestió criminal, han estat diverses i fins a cert punt antagòniques. Diverses lectures i interpretacions de la història han promogut gnoseologies confrontades.

En efecte, d’una part, els corrents de pensament vuitcentistes que es van orientar al coneixement de tal qüestió ho van fer des d’una perspectiva etiològica que traduïa una concepció binària de la societat (delinqüents i no delinqüents, sans i malalts, honests i no honests, amics i enemics). Per tant, el desafiament va consistir a conformar unes disciplines que fossin capaces de desentranyar les causes individuals del fenomen delictiu (al com se li va atorgar una qualitat ontològica) i dissenyar unes eines per al seu control i càstig. La ideologia racista va alimentar la “defensa social” i va culminar en la creació d’unes ciències penals concordes amb la funció ideològica que es va pretendre de les mateixes. La criminologia, el dret penal, la política criminal i la penologia van constituir un corpus pretesament científic que estaria així orientat a la defensa de la societat. La noció de progrés va estar indissolublement associada a tal projecte modern i l’avanç moral de la humanitat i de la civilització semblava inqüestionable en el seu abandó de la barbàrie pre-moderna, pre-Il·lustrada. El procés de creació del dret, la consolidació de les professions jurídic penals i, en definitiva, l’establiment de les burocràcies de les quals s’esperava ordre, administració i estabilitat, haurien de promoure l’avanç i el desenvolupament estable i racional de les organitzacions socials i polítiques.

Malgrat això, i d’una altra part, l'Holocaust va certificar el fracàs d’aquell projecte i va revelar fins a quin punt la creació de les burocràcies i el rol del Poder van ser determinants per al genocidi. Rés (ni ningú) va impedir l’extermini, el projecte modern civilitzador es va regirar cap al seu revers i la barbàrie va redescobrir la lògica del combat contra l’enemic. La racionalitat bèl·lica va aflorar llavors en tota la seva cruesa. Europa va quedar devastada i uns seixanta milions d’éssers humans van morir com a conseqüència de la Shoah i de la guerra.


Mentre això succeïa, els qui van conformar el que després es va denominar com a “Escola de Frankfurt” van pretendre avisar (sense cap èxit) que aquell foc ho consumiria tot. Com Benjamin va assenyalar per sempre, sobre aquells enderrocs i cadàvers es va edificar la història i la noció de progrés va quedar així qüestionada per sempre. La posterior obra d’Horkheimer i Adorn va posar de manifest la dialèctica sobre la qual s’ha mogut el projecte il·lustrat ressaltant el fracàs (parcial) del mateix. Des de llavors, l’activitat estatal i el rol de les burocràcies, lluny de promoure la certesa i estabilitat que antany els havia estat reconegudes, van mutar cap a un qüestionament profund davant la revelació que entre els seus plecs burocràtics i rutinaris pot trobar-se la producció del mal (tal com Arendt va revelar de manera aclaridora).

Aquesta nova comprensió va afectar també, i especialment, al camp de coneixement penalístic. La veritable revolució epistemològica es va produir quan, definitivament, l’objecte d’estudi de la tradicionalment denominada Criminologia va mudar del delicte al control del mateix. Com van poder assenyalar Baratta i Bergalli, una nova forma d’abordar la qüestió criminal havia estat inaugurada i, mitjançant aquesta, per primera vegada serien examinats els processos de creació de la llei penal (sistema penal estàtic) o la conformació i actuació de les agències de la policia, les judicials i les penitenciàries (sistema penal dinàmic). Resulta evident que la disciplina ja no era la mateixa, l’objecte d’estudi s’havia desplaçat de l’uomo delinqüent al Sistema Penal. Aquesta nova epistemologia, que ja posseeix algunes dècades de trajectòria i que ha conformat un nou corpus de coneixement és sobre la qual s’assenta el projecte editorial que aquí es presenta.

Un nou projecte editorial.

Crítica penal i poder (d’ara endavant, CPiP), és una publicació electrònica de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (d’ara endavant, OSPDH). En aquest sentit, tant el seu Comitè de direcció, d'Edició i Redacció estan constituïts per membres de l’OSPDH.

CPiP publica diferents tipus de materials i documents. D’una banda, es nodreix dels treballs produïts per les diferents Àrees de Recerca de l’OSPDH i, en tal sentit, publica les pròpies produccions de l’OSPDH. D’altra banda, CPiP publica articles de fons que es vinculin temàticament amb els objectes d’estudi relacionats amb la qüestió criminal en la seva especial vinculació amb la dimensió del poder i la dominació política, econòmica i cultural. En aquest sentit, com s’ha dit abans, CPiP recull i pretén adaptar tota una llarga tradició crítica que, en l’àmbit de les ciències socials, es va originar en la més pura teoria crítica de l'Escola de Frankfurt i que, més endavant, va cimentar en la gradual construcció d’una Sociologia del control penal. Això fa al fet que les “fonts” que han nodrit semblants corrents culturals són àmplies en el temps, en les biografies dels seus fundadors i en els espais geogràfics i culturals en els quals aquelles s’han desenvolupat. En efecte, cal esmentar en aquest punt als col·legues i amics de diverses Universitats d'Europa i d'Amèrica Llatina amb els qui es mantenen forts llaços de treball i investigació conjunta en la mateixa línia abans comentada.

Entre els primers, i molt vinculats a la celebració d'una activitat nuclear de l’OSPDH, com és la impartició del Màster Oficial en Criminologia i Sociologia Jurídic-Penal cal esmentar que el mateix es concerta dins de la Universitat de Barcelona, com un espai d’educació de postgrau orientat a la recerca, que compta amb la col·laboració de professorat de diferents universitats de Catalunya (Universitat de Lleida, Universitat Autònoma de Barcelona, Rovira i Virgili i Ramon Llull) així com de la Unió Europea (Universitat Erasmus de Rotterdam, Països Baixos; Universitat de Bologna i Universitat de Pàdova, Itàlia; Departament de Dret Penal i Criminologia de la Universitat de Gent, Bèlgica; Laboratori de Ciències Criminals de la Universitat de Tracia, Komotini, Grècia; Centre d'Investigació sobre Crim i Conflicte de la Universitat de Middlesex, Anglaterra; i Universitat d'Hamburg, Alemanya). L'actual versió del Màster al·ludit té el seu origen en un altre curs fundat i dirigit per Roberto Bergalli fins a l'any 2006, el qual, al seu torn, es va emmarcar en el Common Study Programme on Criminal Justice and Critical Criminology. Aquest programa europeu d’estudis en Criminologia, va ser concertat fa ja més de vint-i-cinc anys amb els centres universitaris europeus esmentats anteriorment. En aquestes iniciatives resideix l’autèntic origen d’aquesta línia de treball universitari, crític i compromès amb la realitat social de la qual pren i pretén aportar coneixement.

D’altra banda, la creació de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), a partir de l’any 2001, com a Centre de Recerca Reconegut de la Universitat de Barcelona, va donar un nou impuls a la investigació aplicada i compromesa amb la promoció d’una cultura dels drets humans. Tota la informació relativa a l’OSPDH, al Màster, així com al Programa de Doctorat en Ciències Polítiques i Jurídiques, pot ser expressament consultada en aquesta revista electrònica.

S’ha de dir que, al costat de tot això que es vincula a l’àmbit europeu, les activitats de l’OSPDH han mantingut des de la seva creació i fins al present, forts vincles amb similars equips, grups d’investigadors/es i Universitats d'Amèrica llatina. Això ha propiciat un permanent intercanvi de joves estudiants, docents i investigadors que han acudit a la Universitat de Barcelona a estudiar alguns dels diferents cursos esmentats al llarg de les darreres tres dècades. Avui podem afirmar llavors, l’existència de fortes relacions productives amb companys de Buenos Aires, Mar del Plata, Montevideo, Santiago de Xile, Sao Paulo, Brasília, Caracas, Bogotà, Cali, Barranquilla, Asunción, Lima, Mèxic DF i San José de Costa Rica. En totes aquestes ciutats s’han anat creant grups, xarxes, centres de recerca i nombroses iniciatives relacionades amb els àmbits abans esmentats.

Vol dir-se amb tot això, que la iniciativa de la revista electrònica CPiP pretén d’una banda, continuar, mitjançant la divulgació, amb tot el corpus crític produït en el decurs de dècades. D’altra banda, l’ocupació de les noves tecnologies en aquest cas, pretén també construir un pont que apropi i difongui l’elaboració d’un tipus de coneixement que resisteixi a les temptacions pan-penalistes tan pròpies del convuls temps que ens toca viure. Animem des d’aquí a sumar a aquesta aventura cultural i esperem la participació com a autors/es i lectors/es de quants estimin pertinent i important enfortir un tipus de coneixement com el que aquí s’ha assenyalat.

Iñaki Rivera Beiras, Mónica Aranda Ocaña, Héctor Silveira Gorski

Barcelona, abril de 2011

 

Declaración ética y de buenas prácticas

Crítica penal y poder se acoge a la Declaración ética y de buenas prácticas para las revistas científicas editadas por la Universidad de Barcelona

La Universidad de Barcelona promueve la edición de revistas digitales en acceso abierto y vela por la transmisión del conocimiento científico de calidad y riguroso. Asimismo, se compromete a garantizar la ética de los artículos que publica tomando como referencia el Código de conducta y buenas prácticas para editores de revistas científicas que define el Comité de Ética de Publicaciones (COPE). Es imprescindible que todas las partes implicadas en el proceso de edición —directores, evaluadores y autores— conozcan y acaten los principios de este código.

  • Equipo editorial

Se responsabiliza de la decisión de publicar o no en la revista los artículos recibidos, que se examinan sin tener en cuenta la raza, el sexo, la orientación sexual, la religión, el origen étnico, el país de origen, la ciudadanía o la orientación política de los autores.

Publica directrices actualizadas sobre las responsabilidades de los autores y las características de los trabajos enviados a la revista, así como acerca del sistema de arbitraje utilizado para seleccionar los artículos y los criterios de evaluación que los evaluadores externos deben aplicar.

Se compromete a publicar las correcciones, aclaraciones y disculpas necesarias en el caso de que lo considere conveniente, y a no utilizar los artículos recibidos para los trabajos de investigación propios sin el consentimiento de sus autores.

Garantiza la confidencialidad del proceso de evaluación, la cual engloba el anonimato de los evaluadores y de los autores, el contenido que se evalúa, el informe emitido por los evaluadores y cualquier otra comunicación que hagan los comités (editorial, asesor y científico). Asimismo, mantendrá la confidencialidad ante posibles aclaraciones, reclamaciones o quejas que un autor desee enviar a los comités de la revista o a los evaluadores del artículo.

Declara su compromiso por el respeto y la integridad de los trabajos que ya se han publicado.

Es especialmente estricto respecto del plagio: los textos que se identifiquen como plagios se eliminarán de la revista o no se llegarán a publicar. La revista actuará, en estos casos, con tanta rapidez como le sea posible.

  • Los autores

Se hacen responsables del contenido de su envío.

Se comprometen a informar a los directores de la revista en caso de que detecten un error relevante en uno de sus artículos publicados, para que se introduzcan las correcciones oportunas.

Garantizan que el artículo y los materiales asociados son originales y que no infringen los derechos de autor de terceros. En caso de coautoría, deben justificar que existe el consentimiento de todos los autores afectados para que la versión final del artículo se publique en una revista de la UB.

  • Los evaluadores/revisores

Se comprometen a hacer una revisión objetiva, informada, crítica, constructiva e imparcial del artículo. La aceptación o el rechazo se basa únicamente en la relevancia del trabajo, su originalidad, el interés y el cumplimiento de las normas de estilo y de contenido indicadas en los criterios editoriales.

Respetan los plazos establecidos (si esto no fuera posible, deben comunicarlo con suficiente antelación a la dirección de la revista).

No comparten, difunden ni utilizan la información de los artículos sometidos a revisión sin el permiso correspondiente del director y/o de los autores



OSPDH - Universidad de Barcelona - Av. Diagonal , 684 Despacho 1, Aula 23, 08034 - Barcelona Telf.: +34 934039672 Fax.: +34 934021067

Si no se indica lo contrario, todos los contenidos de esta revista están bajo licencia Licencia Creative Commons

RCUBRCUBDeclaraci ticaAvs LegalCentre de Recursos per a l'Aprenentatge i la InvestigaciUniversitat de Barcelona