PRESENTACIÓ
Des de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH) tenim el plaer de presentar el segon número de la nostra publicació “Crítica Penal y Poder” (CPyP), la qual, com es veurà, ve ampliada respecte al número anterior i creiem que enriquida amb noves eines per a la comunicació. En efecte, hem de destacar en primer terme, que aquesta edició presenta una novetat important: la revista es presenta en quatre llengües diferents (català, castellà, anglès i italià) donant-li així un espectre comunicatiu molt més ampli i possibilitant la seva difusió en nous contextos en els que la Revista ja ha tingut una important acollida.
Tal qüestió s’ha produït com a conseqüència de la impressionant recepció que CPyP ha tingut en aquests últims sis mesos, des de l’aparició del primer número fins ara. Així ho demostren la quantitat d’entrades de lectors, l’enviament de nombrosos treballs per a ser publicats (que ens obliga a una cuidada selecció i distribució ja inclús per a números posteriors) i la quantitat de comentaris rebuts des de diversos àmbits culturals. Creiem que, ara, la seva publicació en quatre llengües diferents consolidarà el projecte cultural que amb tanta il·lusió com treball hem assumit des de l’Observatori. No podem deixar d’agrair la col·laboració de Barbara Renftel, Elena Greco i Joana Mirabet per tot el seu treball en la revisió i traducció a l’anglès, italià i català, respectivament, dels continguts de la present publicació.
En relació amb el que s’ha senyalat, a propòsit de la quantitat de treballs rebuts per a la seva publicació, hem de destacar que tots han estat enviats, per a la seva rigorosa avaluació, als membres de les respectives comissions de pars que, complint amb les normes d’edició, de forma anònima procedeixen a emetre sengles dictàmens en relació a la qualitat i coherència de cada treball. Constitueix una satisfacció gran comprovar així que aquest número de CPyP pot publicar doncs treballs enviats des de Veneçuela, Argentina, França, Espanya, a més de diversos de Catalunya, i que tots han passat pel procés assenyalat, garantint així un procés de qualitat que la Revista pretén complir cuidadosament.
El caràcter inèdit de la majoria de les contribucions constitueix un altre valor afegit digne de ser destacat i, a més, compleix amb els estàndards requerits internacionalment en publicacions com la present. El camí cap a una indexació en els catàlegs internacionals de revistes de ciències socials, per quant s’ha dit, està així iniciat.
Per tot l’esmenta’t, desitgem des d’aquesta presentació agrair molt sincerament a tots els membres del Comitè Científic Internacional i altres professors (de tants països d’Europa i Amèrica Llatina) per tot el seu cuidat treball a l’hora de rebre, examinar i emetre els oportuns dictàmens relatius a la qualitat dels treballs seleccionats i en les diverses llengües en que els mateixos s’han presentat. La rigorositat acadèmica, unida en aquest cas a la convicció crítica dels temes examinats –complint així amb les exigències epistemològiques que des d’una sociologia jurídica penal pretenem desenvolupar- atorguen al present número de CPyP una presència cuidada en el camp de les ciències socials contemporànies.
S’ha de destacar també que Crítica Penal y Poder és la primera Revista integrament gestionada des de la plataforma de revistes científiques de la Universitat de Barcelona (RCUB). Davant de tot volem agraït sincerament tot el suport i assessorament que des del CRAI ens han brindat Assumpta Pujol i Josep Coll per al desenvolupament d’aquesta publicació sense la qual, la mateixa no estaria assolint els nivells senyalats anteriorment. I també en el capítol d’agraïments per la cuidada dedicació a la confecció d’aquest número, hem d’incloure a Elena La Torre i Camilo Bernal Sarmiento pel seu treball desinteressat que redunda sens dubte en la qualitat aconseguida.
La Revista presenta una novetat important també, quin és l’inici d’una nova secció dedicada a plasmar, entre altres continguts, entrevistes rellevants. La mateixa s’inaugura en aquest número amb una entrevista realitzada per membres del Comitè Editorial al professor Dr. Enoch Albertí, Decà de la Facultat de Dret de la UB sobre un tema tant important com complex, tal com, la reforma de la Constitució Espanyola del passat any. Desitgem agrair especialment al Decà per l’acollida brindada als que el van entrevistar com per les seves opinions que s’aboquen en el present número de CPyP.
* * * * *
¿Com s’estructura el present número de CPyP? Vegem succintament els continguts necessariament sintetitzats de tots els treballs publicats.
Quatre grans apartats conformen el contingut que presentem a continuació degudament enumerats.
I) La secció d’Articles de Fons ve constituïda per diversos treballs de gran calatge teòric - polític que enumerem a continuació per una millor presentació dels mateixos.
a) “Introducció” a Criminologia, civilització i nou ordre mundial de Wayne Morrison, per Raúl Eugenio Zaffaroni, Universitat de Buenos Aires- Cort Suprema de la Nació Argentina.
Destaca el professor argentí que desprès de llegir atentament el llibre de Morrison i d’enfrontar el seu relatiu pessimisme sobre una eventual criminologia global, pot pensar-se que des dels marges del poder mundial, es pot superar la major dificultat interna que presenta la criminologia contemporània per portar a terme la seva conversió en aquesta criminologia global, sense prejudici de reconèixer l’existència de dificultats externes o de poder.
b) Reflexions marginals sobre la corrupció, per Joan Queralt, Catedràtic de Dret penal de la Universitat de Barcelona.
Aquest treball destaca que la corrupció, com a fenomen delictiu, previst i penat en les lleis penals, no és nou, és un històric fenomen social i polític. Però d’altra banda, és motiu d’una gran preocupació. La raó rau en que la corrupció, tant la que té lloc en el sector públic, com en el privat, i la seva mútua vinculació cada cop més freqüent, corre el perill de convertir-se, per la seva reiteració, en sistemàtica, la qual cosa la faria invulnerable a la seva eradicació i posaria en perill la pròpia essència de la societat actual.
c) La instrumentalització del delicte: política, empreses de comunicació i inseguretat, per Keymer Avila, Institut de Ciències Penals, Universitat Central de Veneçuela.
L’autor analitza les relacions existents entre els mitjans de comunicació, les campanyes electorals i la sensació d’inseguretat. Tals relacions s’expliquen a través de l’experiència de la última campanya per les eleccions presidencials celebrades a Veneçuela. Primerament es desenvolupa un marc contextual i teòric, per després exposar com la inseguretat s’ha convertit en el principal tema de l’agenda pública al país.
d) Espai i vigilàncies en els establiments penitenciaris per a menors, per Gilles Chantraine, Centre d’Estudis i Investigació en Sociologia i Economia de la Universitat de Lille 1, França.
En la confluència entre una sociologia de la vigilància, una sociologia de les professions i una sociologia de les resistències infrapolítiques en mitjà autoritari, aquesta contribució proposa una etnografia de la vigilància humana i tecnològica en l’establiment penitenciari per a menors entès com un territori singular però emblemàtic del control social.
e) La imatge dels Mossos d’Esquadra i del conseller d’interior Joan Saura a la premsa catalana (2007-2009), per Sílvia Cabezas. Investigadora de l’Àrea de Cultura Política i Valors Democràtics de l’OSPDH.
En aquest cas, l’autora destaca com es va construir mediàticament tot un conjunt de mesures, en especial, la instal·lació de vídeo càmeres en les sales policials d’interrogatoris a detinguts, iniciada pel Govern català anterior.
f) Protestar, ¿Per què i per a què?. Una proposta de marc analític per a la contestació carcerària recent a Espanya, per Cesar Lorenzo, Doctor en Història per la Universitat de Barcelona.
Aquest assaig posa de manifest la carència d’estudis sobre la conflictivitat carcerària en la història recent d’Espanya i ofereix la possibilitat d’escometre diferents aproximacions interpretatives. Re- conèixer l’altra cara de la reforma penitenciaria de la democràcia espanyola del recorregut de les veus silenciades i aixafades (les dels presos d’aleshores) revela que el procés no va ser ni tan modèlic, ni pacífic ni consensuat com alguna historiografia havia presentat fins ara. L’ús de l’eina de la memòria ha estat clau per desvetllar les carències d’altres relats.
g) Traducció al castellà de l’obra “Control de la immigració, post-fordisme, i menor elegibilitat: una crítica materialista de la criminalització de la immigració a Europa” de Alessandro De Giorgi, traduït al castellà per Ignasi Bernat Molina, candidat doctoral i professor de política criminal a la Universitat de Girona.
Aquest article suggereix, seguint l’enfocament de la criminologia materialista, que les estratègies punitives en la regulació de la immigració haurien de ser analitzades contra el substrat d’una economia neolliberal cada cop més flexible i desregulada. Afirma que en aquest context, la hipercriminalització dels immigrants intensifica la seva marginalitat econòmica i contribueix a la reproducció d’una força de treball vulnerable, la inseguretat de la qual resulta adequada per al segmentat mercat de treball de les economies postfordistes.
* * * * *
II) La segona secció de la revista dona a conèixer les aportacions provinents de les Àrees de treball que conformen l’OSPDH. En aquest número es presenten tres treballs des de tals Àrees, les quals són:
a) Des de l’Àrea Anàlisi del sistema penal, l’OSPDH inclou la contribució titulada “La violència de gènere, el sistema penal i l’autonomia de les dones”, de Aura Roig. Serà de suma importància, reflexiona l’autora, conèixer fins a quin punt les respostes legals i institucionals realment contribueixen a l’autonomia de la condició femenina o pel contrari poden posar-la en risc sota l’argument d’una protecció.
b) Des de l’Àrea Privació de Llibertat i sistema penal, es presenta el treball titulat “La Circular 1/2011, de 11 de juliol, sobre estrangeria als centres penitenciaris de Catalunya i la renovada política d’expulsió dels estrangers penats”, de Gabriel Miró. El problema de l’amuntegament que experimenten els sistemes penitenciaris del present també es verifica a Catalunya, però l’intent de fer front al mateix amb una política d’expulsió de presos penats no nacionals pot ser contrari als fonaments mateixos d’un sistema que segueix presentant-se, almenys en les seves funcions legals, declarades, com un de cort rehabilitadora. Sobre aquest amagatall reflexiona l’autor del treball.
c) Des de l’Àrea Sistema Penal, joves i menors, Jordi Cabezas inclou el treball denominat “Protegir-nos dels joves”. Aquest treball revela la necessària mirada crítica que és imprescindible per un examen relatiu a la forma de control penal juvenil problematitzant fins al fons l’abast, les conseqüències i la necessitat mateixa d’un control similar.
III) La secció dedicada a Recensions està constituïda pels anàlisis de tres obres que creiem són de gran interès per als/les lectors/es de CPyP. Es tracta dels següents treballs.
a) “Un mundo sin cárceles es posible”, de Alejandro Gómez Jaramillo. Ed. Coayacán, México. 2008, prologada per Sebastian Scheerer i recensionada per Alejandro Forero. ¿És possible seguir afirmant la possibilitat de polítiques descarceratòries? ¿Existeixen espais socials i polítics per fer-ho? Aquesta obra reflexiona de forma realista i compromesa sobre una cultura no punitiva en l’intent d’afrontar altres vies de tractament dels problemes socials.
b) “La palabra de los muertos. Conferencias sobre criminologia cautelar” Raúl Euggenio Zaffaroni. Editirial Ediar: 2011. Buenos Aires, prologada per Juan Gelman i comentada per Camilo Bernal Sarmiento. La profunda revisió epistemològica que el professor Zeffaroni destaca en aquesta obra, sens dubte no passarà desapercebuda i possiblement provoqui un fort debat –imprescindible per altra banda- sobre l’objecte d’estudi del que alguns denominen en el present una nova “criminologia crítica global”.
c) “La tortura y otras prácticas ilegales a detenidos”, de Daniel Eduardo Rafecas. Editores del Puerto: Buenos Aires, 2010, prologada per David Baigún i analitzada per Roberto Bergalli. No semblen existir massa dubtes en relació a que les pràctiques de la tortura, que mai havia desaparegut, han tornat en els últims anys ja sense les vestimentes o maquillatges que algunes operacions reformistes havien intentat proporcionar-li.
* * * * *
IV) Finalment, en la secció que hem denominat A més en aquesta edició s’inclouen altres valuosos materials en formats diversos i novedosos. En el present número incloem dos testimonis importants.
- L’entrevista realitzada per dos membres de l’OSPDH al Decà de la Facultat de Dret de la UB, Dr. Enoch Albertí, Catedràtic de Dret constitucional, sobre la reforma operada en la Constitució Espanyola el passat any. Esperem que aquest format, més àgil que el tradicional d’articles de reflexió, puguem mantenir-lo en el futur condicionat al tractament de temes d’actualitat vinculats amb les temàtiques de la revista. No hi ha dubte de la transcendental importància de la reforma constitucional realitzada l’any passat coma a conseqüència de la crisi econòmica que ha tingut els seu reflex, en una reforma constitucional. ¿Era necessària? ¿era urgent? ¿ha esdevingut positiva? L¡entrevistat s’estén sobre tals interrogants que no ha refusat respondre.
- El record – In Memoriam de Enrique Mari- ofert per Roberto Bergalli sobre l’obra i trajectòria del filòsof argentí, actualitza novament la vigència d’un pensador clau per comprendre els contorns filosòfics de les institucions jurídic penals que el professor Mari va abordar al llarg de la seva vida acadèmica. Des de les nocions de “panoptismo social”, passant per la seva cèlebre “teoría de las ficciones jurídicas”, l’obra de Enrique Mari continua essent, més que mai, un autèntic referent tant acadèmic filosòfic, com de caràcter ètic.
* * * * *
Per acabar ja aquesta presentació que ha estat llarga, com extens i ric és el contingut del número presentat, volem destacar i agrair profundament la favorable acollida que la nostra CPyP està tenint en la comunitat científica, acadèmica, però també en el camp dels moviments socials, ciutadans i estudiantils, tant d’Europa com d’Amèrica Llatina. Aquest és el principal al·licient per continuar el treball que des de l’OSPDH realitzem i ens reafirma en la idea de continuar la tasca. Divulgar les investigacions dels joves estudiosos, així com donar a conèixer els treballs d’autors/es de reconegut prestigi i comunicar assajos, articles i llibres de problemàtiques afins, constitueix la nostra principal finalitat.
Algun cop vam dir que l’Observatori pretenia construir un “pont” que intentes apropar dues ribes que per molt temps havien viscut, i viuen, molt distanciades entre sí. Una riba és la que presenta el dret professional, el dret dels professionals, el “dret professionalitzat”. L’altra, és la dels que reclamen “un altre” dret (l’antiga tradició italiana del ‘altro diritto’), els que són els portadors de reclams i necessitats. Creiem que el nostre treball a la Universitat de Barcelona, plasmat ara en la presentació d’aquesta Revista científica i compromesa, s’encamina en la direcció apuntada. Que la Universitat pública continuï la seva vocació de servei públic i examen crític i rigorós de la complexitat social constitueix el nord de la nostra actuació. En aquest camí insistirem i ho fem en un dels moments més preocupants del devenir de les societats contemporànies. Esperem que junts puguem seguir transitant aquest camí.
Finalitzar aquesta presentació és quelcom que no puc fer sense mencionar i agrair als qui ocupen la Redacció de la mateixa, Pamela Wulf i Alejandro Forero. Sense la seva constància i treball constant, aquesta aventura cultural no seria realment possible. L’esforç que no es veu però que es tradueix en resultats tan aconseguits ha de ser almenys destacat, el contrari el condueix a la seva inexistència; espero que seguim el camí traçat.
Iñaki Rivera Beiras
Marzo de 2012
OSPDH - Universidad de Barcelona - Av. Diagonal , 684 Despacho 1, Aula 23, 08034 - Barcelona Telf.: +34 934039672 Fax.: +34 934021067
Si no se indica lo contrario, todos los contenidos de esta revista están bajo licencia 
