Epistemologies entorn de la qüestió criminal
Resulta evident que les formes de coneixement sobre el que s'ha denominat com a qüestió criminal, han estat diverses i fins a cert punt antagòniques. Diverses lectures i interpretacions de la història han promogut gnoseologies confrontades.
En efecte, d’una part, els corrents de pensament vuitcentistes que es van orientar al coneixement de tal qüestió ho van fer des d’una perspectiva etiològica que traduïa una concepció binària de la societat (delinqüents i no delinqüents, sans i malalts, honests i no honests, amics i enemics). Per tant, el desafiament va consistir a conformar unes disciplines que fossin capaces de desentranyar les causes individuals del fenomen delictiu (al com se li va atorgar una qualitat ontològica) i dissenyar unes eines per al seu control i càstig. La ideologia racista va alimentar la “defensa social” i va culminar en la creació d’unes ciències penals concordes amb la funció ideològica que es va pretendre de les mateixes. La criminologia, el dret penal, la política criminal i la penologia van constituir un corpus pretesament científic que estaria així orientat a la defensa de la societat. La noció de progrés va estar indissolublement associada a tal projecte modern i l’avanç moral de la humanitat i de la civilització semblava inqüestionable en el seu abandó de la barbàrie pre-moderna, pre-Il·lustrada. El procés de creació del dret, la consolidació de les professions jurídic penals i, en definitiva, l’establiment de les burocràcies de les quals s’esperava ordre, administració i estabilitat, haurien de promoure l’avanç i el desenvolupament estable i racional de les organitzacions socials i polítiques.
Malgrat això, i d’una altra part, l'Holocaust va certificar el fracàs d’aquell projecte i va revelar fins a quin punt la creació de les burocràcies i el rol del Poder van ser determinants per al genocidi. Rés (ni ningú) va impedir l’extermini, el projecte modern civilitzador es va regirar cap al seu revers i la barbàrie va redescobrir la lògica del combat contra l’enemic. La racionalitat bèl·lica va aflorar llavors en tota la seva cruesa. Europa va quedar devastada i uns seixanta milions d’éssers humans van morir com a conseqüència de la Shoah i de la guerra.
Mentre això succeïa, els qui van conformar el que després es va denominar com a “Escola de Frankfurt” van pretendre avisar (sense cap èxit) que aquell foc ho consumiria tot. Com Benjamin va assenyalar per sempre, sobre aquells enderrocs i cadàvers es va edificar la història i la noció de progrés va quedar així qüestionada per sempre. La posterior obra d’Horkheimer i Adorn va posar de manifest la dialèctica sobre la qual s’ha mogut el projecte il·lustrat ressaltant el fracàs (parcial) del mateix. Des de llavors, l’activitat estatal i el rol de les burocràcies, lluny de promoure la certesa i estabilitat que antany els havia estat reconegudes, van mutar cap a un qüestionament profund davant la revelació que entre els seus plecs burocràtics i rutinaris pot trobar-se la producció del mal (tal com Arendt va revelar de manera aclaridora).
Aquesta nova comprensió va afectar també, i especialment, al camp de coneixement penalístic. La veritable revolució epistemològica es va produir quan, definitivament, l’objecte d’estudi de la tradicionalment denominada Criminologia va mudar del delicte al control del mateix. Com van poder assenyalar Baratta i Bergalli, una nova forma d’abordar la qüestió criminal havia estat inaugurada i, mitjançant aquesta, per primera vegada serien examinats els processos de creació de la llei penal (sistema penal estàtic) o la conformació i actuació de les agències de la policia, les judicials i les penitenciàries (sistema penal dinàmic). Resulta evident que la disciplina ja no era la mateixa, l’objecte d’estudi s’havia desplaçat de l’uomo delinqüent al Sistema Penal. Aquesta nova epistemologia, que ja posseeix algunes dècades de trajectòria i que ha conformat un nou corpus de coneixement és sobre la qual s’assenta el projecte editorial que aquí es presenta.
Un nou projecte editorial.
Crítica penal i poder (d’ara endavant, CPiP), és una publicació electrònica de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (d’ara endavant, OSPDH). En aquest sentit, tant el seu Comitè de direcció, d'Edició i Redacció estan constituïts per membres de l’OSPDH.
CPiP publica diferents tipus de materials i documents. D’una banda, es nodreix dels treballs produïts per les diferents Àrees de Recerca de l’OSPDH i, en tal sentit, publica les pròpies produccions de l’OSPDH. D’altra banda, CPiP publica articles de fons que es vinculin temàticament amb els objectes d’estudi relacionats amb la qüestió criminal en la seva especial vinculació amb la dimensió del poder i la dominació política, econòmica i cultural. En aquest sentit, com s’ha dit abans, CPiP recull i pretén adaptar tota una llarga tradició crítica que, en l’àmbit de les ciències socials, es va originar en la més pura teoria crítica de l'Escola de Frankfurt i que, més endavant, va cimentar en la gradual construcció d’una Sociologia del control penal. Això fa al fet que les “fonts” que han nodrit semblants corrents culturals són àmplies en el temps, en les biografies dels seus fundadors i en els espais geogràfics i culturals en els quals aquelles s’han desenvolupat. En efecte, cal esmentar en aquest punt als col·legues i amics de diverses Universitats d'Europa i d'Amèrica Llatina amb els qui es mantenen forts llaços de treball i investigació conjunta en la mateixa línia abans comentada.
Entre els primers, i molt vinculats a la celebració d'una activitat nuclear de l’OSPDH, com és la impartició del Màster Oficial en Criminologia i Sociologia Jurídic-Penal cal esmentar que el mateix es concerta dins de la Universitat de Barcelona, com un espai d’educació de postgrau orientat a la recerca, que compta amb la col·laboració de professorat de diferents universitats de Catalunya (Universitat de Lleida, Universitat Autònoma de Barcelona, Rovira i Virgili i Ramon Llull) així com de la Unió Europea (Universitat Erasmus de Rotterdam, Països Baixos; Universitat de Bologna i Universitat de Pàdova, Itàlia; Departament de Dret Penal i Criminologia de la Universitat de Gent, Bèlgica; Laboratori de Ciències Criminals de la Universitat de Tracia, Komotini, Grècia; Centre d'Investigació sobre Crim i Conflicte de la Universitat de Middlesex, Anglaterra; i Universitat d'Hamburg, Alemanya). L'actual versió del Màster al·ludit té el seu origen en un altre curs fundat i dirigit per Roberto Bergalli fins a l'any 2006, el qual, al seu torn, es va emmarcar en el Common Study Programme on Criminal Justice and Critical Criminology. Aquest programa europeu d’estudis en Criminologia, va ser concertat fa ja més de vint-i-cinc anys amb els centres universitaris europeus esmentats anteriorment. En aquestes iniciatives resideix l’autèntic origen d’aquesta línia de treball universitari, crític i compromès amb la realitat social de la qual pren i pretén aportar coneixement.
D’altra banda, la creació de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), a partir de l’any 2001, com a Centre de Recerca Reconegut de la Universitat de Barcelona, va donar un nou impuls a la investigació aplicada i compromesa amb la promoció d’una cultura dels drets humans. Tota la informació relativa a l’OSPDH, al Màster, així com al Programa de Doctorat en Ciències Polítiques i Jurídiques, pot ser expressament consultada en aquesta revista electrònica.
S’ha de dir que, al costat de tot això que es vincula a l’àmbit europeu, les activitats de l’OSPDH han mantingut des de la seva creació i fins al present, forts vincles amb similars equips, grups d’investigadors/es i Universitats d'Amèrica llatina. Això ha propiciat un permanent intercanvi de joves estudiants, docents i investigadors que han acudit a la Universitat de Barcelona a estudiar alguns dels diferents cursos esmentats al llarg de les darreres tres dècades. Avui podem afirmar llavors, l’existència de fortes relacions productives amb companys de Buenos Aires, Mar del Plata, Montevideo, Santiago de Xile, Sao Paulo, Brasília, Caracas, Bogotà, Cali, Barranquilla, Asunción, Lima, Mèxic DF i San José de Costa Rica. En totes aquestes ciutats s’han anat creant grups, xarxes, centres de recerca i nombroses iniciatives relacionades amb els àmbits abans esmentats.
Vol dir-se amb tot això, que la iniciativa de la revista electrònica CPiP pretén d’una banda, continuar, mitjançant la divulgació, amb tot el corpus crític produït en el decurs de dècades. D’altra banda, l’ocupació de les noves tecnologies en aquest cas, pretén també construir un pont que apropi i difongui l’elaboració d’un tipus de coneixement que resisteixi a les temptacions pan-penalistes tan pròpies del convuls temps que ens toca viure. Animem des d’aquí a sumar a aquesta aventura cultural i esperem la participació com a autors/es i lectors/es de quants estimin pertinent i important enfortir un tipus de coneixement com el que aquí s’ha assenyalat.
Iñaki Rivera Beiras, Mónica Aranda Ocaña, Héctor Silveira Gorski
Barcelona, abril de 2011
OSPDH - Universidad de Barcelona - Av. Diagonal , 684 Despacho 1, Aula 23, 08034 - Barcelona Telf.: +34 934039672 Fax.: +34 934021067
Si no se indica lo contrario, todos los contenidos de esta revista están bajo licencia 
