La història contemporània de la llengua catalana com a paradoxa
DOI:
https://doi.org/10.1344/LSC-2014.12.2Paraules clau:
història social de la llengua catalana, edat contemporània, història lingüística d’EuropaResum
En aquest article ens proposem demostrar que la història del català del segle XVI ençà està caracteritzada per tres fenòmens sense els quals no podem entendre tampoc la situació actual: reculada en els usos socials de la llengua, baixa cohesió de la comunitat lingüística, i augment de la variació interna i les interferències. Aquestes tres constants, però, s’han corregit en part des de finals del XIX, segons l’àmbit i el territori. Al nostre parer, allò que singularitza el català entre les llengües europees és aquesta combinació paradoxal de reculades i recuperacions durant l’edat contemporània.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor conserva els drets d'autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els articles seran publicats sota una llicència de Creative Commons