Demolingüística, internet i dades massives

Autors/ores

  • Natxo Sorolla Universitat Rovira i Virgili, Universitat Autònoma de Barcelona, Xarxa CRUSCAT-IEC
  • Àlex Nobajas Keele University
  • Jordi Morales i Gras Euskal Herriko Unibertsitatea

DOI:

https://doi.org/10.1344/LSC-2017.15.5

Paraules clau:

Internet, demolingüística, sociolingüística, xarxes, variacionisme

Resum

La manera més popular d'estudiar els aspectes demolingüístics d’una societat han estat les enquestes i censos, i de manera molt més residual, les observacions massives. Aquests mètodes continuaran sent molt útils, perquè donen una informació molt rica, que s'ajusta a les necessitats de les recerques que s’estan duent a terme. Però pateixen d'una sèrie de limitacions importants. En primer lloc, els estudis demolingüístics més popularitzats es basen sobretot en dades declarades pels propis entrevistats. En segon lloc, realitzar recerca amb aquests mètodes costa molts diners, ja que cal involucrar a una quantitat important de gent perquè les mostres siguin representatives de la societat que es vol estudiar. En tercer lloc cal bastant temps per a dur-les a terme, pel que és molt difícil de tenir informació de manera continuada. Aquest fet, lligat amb l’ alt cost d’aquestes tècniques, implica que la seva periodicitat no pot ser gaire alta. Aquestes limitacions han implicat que tradicionalment només les institucions públiques o amb recursos han pogut recollir dades demolingüístiques de manera periòdica i general, i els investigadors hi han pogut accedir amb major o menor facilitat segons les polítiques de transparència i accessibilitat als estudis públics.

Descàrregues

Publicades

2017-10-30