Imatge de la portada

Demolingüística, internet i dades massives

Natxo Sorolla, Àlex Nobajas, Jordi Morales i Gras

Resum


La manera més popular d'estudiar els aspectes demolingüístics d’una societat han estat les enquestes i censos, i de manera molt més residual, les observacions massives. Aquests mètodes continuaran sent molt útils, perquè donen una informació molt rica, que s'ajusta a les necessitats de les recerques que s’estan duent a terme. Però pateixen d'una sèrie de limitacions importants. En primer lloc, els estudis demolingüístics més popularitzats es basen sobretot en dades declarades pels propis entrevistats. En segon lloc, realitzar recerca amb aquests mètodes costa molts diners, ja que cal involucrar a una quantitat important de gent perquè les mostres siguin representatives de la societat que es vol estudiar. En tercer lloc cal bastant temps per a dur-les a terme, pel que és molt difícil de tenir informació de manera continuada. Aquest fet, lligat amb l’ alt cost d’aquestes tècniques, implica que la seva periodicitat no pot ser gaire alta. Aquestes limitacions han implicat que tradicionalment només les institucions públiques o amb recursos han pogut recollir dades demolingüístiques de manera periòdica i general, i els investigadors hi han pogut accedir amb major o menor facilitat segons les polítiques de transparència i accessibilitat als estudis públics.


Paraules clau


Internet; demolingüística; sociolingüística; xarxes; variacionisme

Text complet:

PDF


DOI: http://dx.doi.org/10.1344/LSC-2017.15.5

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona