L’ensenyament de la llengua de signes catalana com a L1 i L2. Experiències docents

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/LSC-2018.16.4

Paraules clau:

llengua de signes catalana, LSC, experiències docents L1 i L2, ensenyament de primeres llengües, ensenyament de segones llengües, educació bilingüe intermodal, propostes de millora, dret al llenguatge

Resum

Com ensenyar una llengua que es coneix principalment de forma intuïtiva? Aquesta situació l'han viscut les primeres generacions de professors de llengües de signes, que s'han reinventat com a docents en veure que la metodologia més estesa, l'ensenyament de lèxic, no era l'òptima, i en anar descobrint la gramàtica de la seva llengua. En aquest article exposem la situació de l'ensenyament de les llengües de signes i els factors que influeixen en ella, per a continuació descriure algunes pràctiques docents que es duen a terme en l'ensenyament de la llengua de signes catalana (LSC) com a llengua primera (L1) de nens sords i com a llengua segona (L2) de persones oients adultes. Finalment, plantegem algunes propostes per millorar el camp de la docència de l’LSC i de les llengües de signes en general. 

Descàrregues

Publicades

2018-12-26