L'adaptació lingüística en els procediments judicials en què intervé un intèrpret: realitat, motivació i conseqüències en el marc del procés penal a Espanya

Resum

La interpretació judicial i el paper de l’intèrpret és una realitat que ha rebut l’atenció de la lingüística forense, sobretot en el pla internacional. Estudis com els de Berk-Seligson (1990) o Hale (2004) apunten el fet que determinades decisions lingüístiques i usos discursius per part de l’intèrpret poden tenir importants repercussions en la percepció que els operadors jurídics es fan dels testimonis prestats pels integrants de la minoria lingüística i del valor i credibilitat que els concedeixen. D’aquí prové la necessitat de comprovar si el que observem en altres ordenaments jurídics és també vàlid en el cas d’Espanya. Des dels estudis de traducció i interpretació, i mitjançant investigacions de naturalesa descriptiva, també s’ha produït un apropament a la realitat discursiva dels processos multiculturals i multilingüístics en què intervé un intèrpret (Ortega Herráez 2006). Aquest article abordarà la realitat de l’adaptació lingüística del discurs per part de l’intèrpret judicial i reflexionarà sobre les motivacions i conseqüències d’aquesta adaptació.

Tota referència a l’intèrpret al llarg del text s’ha d’entendre tant en sentit masculí com femení.