Imatge de la portada

Desenvolupament personal per a un envelliment satisfactori: el paper de la comunicació

Maria Viladot i Presas, Howard Giles

Resum


Al llarg del cicle de la vida avancem per una seqüència d’etapes: som lactants, infants, adolescents, joves, adults i vells. Popularment es diu que els anys “són en la ment” i que un té “l’edat que sent”. Aquestes creences han estat verificades en estudis sobre gerontologia social. Nosaltres fem un pas més enllà i mantenim que “tenim l’edat que comuniquem i que se’ns comunica”. En altres paraules, defensem que si un no sent la seva edat però és parlat i tractat com si la tingués, s’obren les portes a tot tipus de dilemes i ansietats. A Occident, per exemple, quan els joves i els adults interactuen amb les persones més grans ho fan de manera excessivament atenta i càlida, els parlen molt lentament, exageren l’entonació i eleven el to, i fan construccions lingüístiques gramaticalment i conceptualment senzilles. Però aquestes modificacions lingüístiques no es basen en necessitats reals de molts dels adults grans, d’aquells que són socialment i cognitivament actius, i, per aquest motiu, aquests adults creuen que aquestes formes de comunicació denoten una falta de respecte que els mina l’autoestima i la dignitat. El present treball aporta, en primer lloc, un model centrat en la comunicació per a un envelliment satisfactori (Giles 2011; Giles i Dorjee 2004) i, en segon lloc, una revisió d’alguns dels treballs realitzats en l’àmbit de l’atenció sanitària sobre parla condescendent o sobreprotectora i els seus efectes negatius per a la salut i el benestar psicològic (Viladot 1996a,1996b; Viladot i Giles 1998).


Paraules clau


comunicació intergeneracional; envelliment; envelliment satisfactori; discriminació per raó d’edat; Teoria de l’Acomodació en la Comunicació; parla condescendent i sobreprotectora

Text complet:

PDF

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Afegeix un comentari



RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona