Desenvolupament personal per a un envelliment satisfactori: el paper de la comunicació

Autors/ores

  • Maria Àngels Viladot i Presas Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, Institut Internacional de Postgrau, Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, Universitat Oberta de Catalunya
  • Howard Giles Departament de Comunicació, Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara

DOI:

https://doi.org/10.1344/LSC-2012.10.4

Paraules clau:

comunicació intergeneracional, envelliment, envelliment satisfactori, discriminació per raó d’edat, Teoria de l’Acomodació en la Comunicació, parla condescendent i sobreprotectora

Resum

Al llarg del cicle de la vida avancem per una seqüència d’etapes: som lactants, infants, adolescents, joves, adults i vells. Popularment es diu que els anys “són en la ment” i que un té “l’edat que sent”. Aquestes creences han estat verificades en estudis sobre gerontologia social. Nosaltres fem un pas més enllà i mantenim que “tenim l’edat que comuniquem i que se’ns comunica”. En altres paraules, defensem que si un no sent la seva edat però és parlat i tractat com si la tingués, s’obren les portes a tot tipus de dilemes i ansietats. A Occident, per exemple, quan els joves i els adults interactuen amb les persones més grans ho fan de manera excessivament atenta i càlida, els parlen molt lentament, exageren l’entonació i eleven el to, i fan construccions lingüístiques gramaticalment i conceptualment senzilles. Però aquestes modificacions lingüístiques no es basen en necessitats reals de molts dels adults grans, d’aquells que són socialment i cognitivament actius, i, per aquest motiu, aquests adults creuen que aquestes formes de comunicació denoten una falta de respecte que els mina l’autoestima i la dignitat. El present treball aporta, en primer lloc, un model centrat en la comunicació per a un envelliment satisfactori (Giles 2011; Giles i Dorjee 2004) i, en segon lloc, una revisió d’alguns dels treballs realitzats en l’àmbit de l’atenció sanitària sobre parla condescendent o sobreprotectora i els seus efectes negatius per a la salut i el benestar psicològic (Viladot 1996a,1996b; Viladot i Giles 1998).

Biografies de l'autor/a

Maria Àngels Viladot i Presas, Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, Institut Internacional de Postgrau, Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, Universitat Oberta de Catalunya

Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, Institut Internacional de Postgrau, Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, Universitat Oberta de Catalunya

Howard Giles, Departament de Comunicació, Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara

Departament de Comunicació, Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara

Descàrregues

Publicades

2012-10-30