Com aplicar l’anàlisi narrativa temàtica a l’anàlisi de narratives escrites en entorns online

Lissette Fernández-Núñez

Resum


La investigació narrativa és l’estudi de l’experiència a través de relats. Una narrativa o relat és un recompte simbolitzat d’una seqüència d’esdeveniments i accions importants per al narrador i el seu públic, que té una dimensió temporal. És una forma utilitzada per les persones per contar el seus esdeveniments i experiències importants, i per l’investigador una bona manera d’estudiar els significats i motius de l’experiència. Les expressades en entorns online es caracteritzen per ser narratives escrites, usualment en primera persona, que compleixen les característiques de seqüencialitat, indiferència fàctica i temporalitat, i que són co-construïdes. L’anàlisi narrativa s’interessa en com un narrador o escriptor acobla i seqüencia esdeveniments, i en com utilitza el llenguatge i/o les imatges visuals per a comunicar significat. Hi ha moltes maneres de narrar l’experiència, la manera com un narrador, escriptor o artista visual escull com fer-ho és significativa. De les quatre aproximacions metodològiques per a l’anàlisi de narratives d’individus i grups, aquest article se centra en l’anàlisi narrativa temàtica per ser la més adequada per a les narratives escrites, i en concret, per a les expressades en entorns online. A l’últim apartat es presenten les fases del procés d’anàlisi.

Paraules clau


Anàlisi narrativa temàtica; Narratives escrites; Entorns online

Text complet:

PDF (Español)

Referències


Abbott, A. (1992). What do cases do? Some notes on activity in sociological analysis. En C.C. Ragin y H.S. Becker (Eds.), What is a case? Exploring the foundations of social inquiry. (pp. 53-82). Cambridge: Cambridge University Press.

Bamberg, M.G. y McCabe, A. (1998). Editorial. Narrative Inquiry. 8, iii-v.

Bruner, J. (2006) Actos de significado. Más allá de la revolución cognitiva. Madrid: Alianza.

Burke, K. (1945). A grammar of motives. Nueva York: Prentice Hall.

Chase, S. (2005). Narrative inquiry: Multiple lenses, approaches, voices. En N.K. Denzin y Y.S. Lincoln (eds.), The SAGE handbook of qualitative research. (3a. ed.). Thousand Oaks: Sage.

Christian, A. (2005). Contesting de myth of the ‘Wicked stepmother’: Narrative analysis of an online stepfamily support group. Western Journal of Communication, 69 (1), 27-47.

Clandinin, D.J. y Connelly, F.M. (2000) Narrative inquiry. Experience and story in qualitative research. San Francisco: Jossey-Bass.

Clandinin, D.J. y Rosiek, J. (2007) Borderland spaces and tensions. En D.J. Clandinin (ed.), Handbook of narrative inquiry. Mapping a methodology. Thousand Oaks: Sage.

Coffey, A. y Atkinson, P. (2005). Encontrar el sentido a los datos cualitativos. Estrategias complementarias de investigación. Alicante: Publicaciones de la Universidad de Alicante.

Connelly, F.M. y Clandinin, D.J. (1990). Stories of experience and narrative inquiry. Educational Researcher, 19 (5), 2-14.

Connelly, F.M. y Clandinin, D.J. (2006). Narrative inquiry. En J.L. Green, G. Camilli y P.B. Elmore (eds.), Handbook of complementary methods in education research. Mahwah, N.J.: Lawrence Erlbaum.

Creswell, J.W. (2003). Research design. Qualitative, quantitative, and mixed methods approaches. (2a. ed.) Thousand Oaks: Sage.

Creswell, J.W. (2007). Qualitative inquiry and research design. Choosing among five approaches. (2a. ed.). Thousand Oaks: Sage.

Denzin, N.K. (1989). Interpretive interactionism. Newbury Park: Sage.

Galegher, J., Sproull, L. y Kiesler, S. (1998). Legitimacy, authority, and community in electronic support groups. Written Communication, 15, 493-530.

Hernández, R., Fernández, C. y Baptista, P. (2006). Metodología de la investigación (4ª ed.). México: McGraw-Hill.

Hiles, D. y Čermák, I. (2008). Narrative psychology. En C. Willig y W. Stainton-Rogers (eds.) The SAGE handbook of qualitative research in psychology. London: Sage.

Mertens, D.M. (2005). Research and evaluation in Education and Psychology: Integrating diversity with quantitative, qualitative, and mixed methods. (2a. ed.). Thousand Oaks: Sage.

Pinnegard, S. y Daynes, J.G. (2006). Locating narrative inquiry historically: Thematics in the turn to narrative. En D.J. Clandinin (ed.), Handbook of narrative inquiry. Thousand Oaks: Sage.

Plummer, K. (1995). Telling sexual stories: Power, change, and social worlds. New York: Routledge.

Polkinghorne, D.E. (1988). Narrative knowing and the human sciences. Albany, NY: State University of New York Press.

Polkinghorne, D.E. (2010). The practice of narrative. Narrative Inquiry. 20 (2), 392-396.

Radley. A. y Chamberlain, K. (2001). Health psychology and the study of the case: From method to analytic concern. Social Science & Medicine, 53, 321-332.

Riessman, C.K. (1993). Narrative analysis. Newbury Park, CA: Sage.

Riessman, C.K. (2008). Narrative methods for the human sciences. Los Angeles: Sage.

Salmon, P. y Riessman, C.K. (2008) Looking back on narrative research: An Exchange. En M. Andrews, S. Squire y M. Tamboukou (Eds.), Doing narrative research. London: Sage.

Sarbin, T.R. (Ed.) (1986) Narrative psychology. The storied nature of human conduct. New York: Praeger.

Sontag, S. (Ed.). (1982). A Barthes reader. London: Jonathan Cape.

Spector-Mersel, G. (2010). Narrative research. Time for a paradigm. Narrative Inquiry, 20 (1) 204-224.

Webb, S. (2001). Avatar culture: Narrative, power and identity in virtual world environments. Information, Communication and Society, 4(4), 560-594.

Xu, S. y Connelly, M. (2010). Narrative inquiry for school-based research. Narrative Inquiry, 20 (2) 349-370.




DOI: http://dx.doi.org/10.1344/reire2015.8.1816

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Copyright (c) 2015 Lissette Fernández-Núñez

URL de la llicència: https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona