Entre l'autoritat i l'autoritarisme: Anàlisi del paper de les tecnologies digitals en la relació pedagògica

Autors/ores

  • Aingeru Gutiérrez-Cabello-Barragán Universidad del País Vasco

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2015.8.28225

Paraules clau:

Relació professor-alumne, Tecnologia de l'educació, Conducta del profesor, Experiència docent

Resum

En aquest article aprofundeixo sobre el paper que adquireixen les tecnologies digitals en la construcció de la relació pedagògica universitària. Les tradicionals formes de control i organització educativa s'amaguen sota l'aparent sensació de modernitat que proporciona la utilització de les tecnologies digitals. Per això, a través de la visió de l'estudiant plantejo l'anàlisi sobre les formes d'autoritat que desenvolupa el professorat intervingudes per la utilització d'aquests nous recursos. Asímismo, realitzo una aproximació la influència d'estós mitjans en la construcció del coneixement professional dels futurs mestres en formació. El següent estudi parteix d'una perspectiva construccionista (Holstein i Gubrium, 2008) de la investigació i es basa en els relats d'experiència (Connelly i Clandinin, 1995) generats per alumnat de magisteri a partir del debat d'un incident crític (Day, 2006). El relat dels estudiants posa de manifest la falta de neutralitat que guarda tota tecnologia així com la necessitat de reflexió docent que comporta la seva introducció a les aules universitàries.

Referències

Ball, S. J. (2003). The teacher’s soul and the terrors of performativity. Journal of Education Policy, 18(2), 215-228.

Bauman, Z. (2009). Ética posmoderna. Madrid: Siglo XXI.

Beck, J., y Young, M. F. D. (2005). The assault on the professions and the restructuring of academic and professional identities: a Bernsteinian analysis. British Journal of Sociology of Education, 26(2), 183-197. DOI: 10.1080/0142569042000294165

Boyd, D. (2014). It's Complicated: The Social Lives of Networked Teens. E.E.U.U.: Yale University Press.

Burbules, N. C. (2013). El aprendizaje ubicuo y el futuro de la enseñanza. Encounters on education, 12, 2-14.

Castells, M. (2009). Comunicacion y poder. Madrid: Alianza Editorial.

Connelly, F. M., y Clandinin, D. J. (1995). Relatos de experiencia e investigación narrativa. En J. Larrosa y otros (Eds.), Déjame que te cuente. Ensayos sobre narrativa y educación (pp.11-59). Barcelona: Laertes.

Correa, J. M., Martínez-Arbelaiz, A., y Gutiérrez, L. P. (2013). Between the real school and the ideal school: another step in building a teaching identity. Educational Review. DOI: 10.1080/00131911.2013.800956

Day, C. (2006). Pasión por enseñar: la identidad personal y profesional del docente y sus valores. Madrid: Narcea.

Foucault, M. (1999). Vigilar y castigar. Barcelona: Círculo de Lectores.

Freire, P. (1997). Pedagogía de la autonomía: saberes necesarios para la práctica educativa. Madrid: Siglo XXI.

Gewerc, A. (coord.) (2008). Modelos de enseñanza y aprendizaje presentes en los usos de plataformas de elearning en universidades españolas y propuestas de desarrollo. Informe final. Madrid: Dirección General de Universidades.

Glaser, B. (2001). The grounded theory perspective: conceptualisation contrasted with description. Mill Valley: Sociology Press.

Glaser, B. y Strauss, A. (2012). The discovery of grounded theory: strategies for qualitative research. New Brunswick [u.a.]: AldineTransaction.

Hernández, F. (2011). Pensar la relación pedagógica en la universidad desde el encuentro entre sujetos, deseos y saberes. Barcelona: Universitat de Barcelona. Depósito Digital http://hdl.handle.net/2445/20946.

Holstein, J. y Gubrium, J. (2008). The Constructionist Mosaic. En J. F. Gubrium y J. A. Holstein (Eds.), Handbook of constructionist research (pp. 3-10). Nueva York: Guilford Press.

Kincheloe, J. L., McLaren, P. y Shirley, R. S. (2011 ). Critical Pedagogy, and Qualitative Research: Moving to the Bricolage. En D. Norman y Y. Lincoln (Eds.), The SAGE Handbook of Qualitative Research. Thousand Oaks, California: Sage Publications.

Korthagen, F. (2001). Linking Practice and Theory. The Pedagogy of Realistic Teacher Education. Mahwah, N. J. : L. Erlbaum Associates

Korthagen, F. (2004). In search of the essence of a good teacher: towards a more holistic approach in teacher education. Teaching and Teacher Education, 20(1), 77-97. DOI: 10.1016/j.tate.2003.10.002

Mlodinow, L. (2013). Subliminal. Cómo tu inconsciente gobierna tu comportamiento. Barcelona: Crítica.

Nuthall, G. (2005). The Cultural Myths and Realities of Classroom Teaching and Learning: A Personal Journey. Teachers College Record, 107(5), 895-934.

Ricoeur, P. (2005). The Course of Recognition. Cambridge, MA: Harvard University Press.

Rivas, J. I. (2014). Nuevas identidades en la formación del profesorado: la voz del alumnado. International Journal of Development and Educational Psychology. INFAD Revista de psicología, 7(1), 487-494.

Sancho, J. y Correa, J. M. (2013). Aprender a ser maestra: perplejidades y paradojas. Cuadernos de pedagogía, 436, 18-21.

Sancho, J. y Hernández, F. (1994). La ideología de los ordenadores y la ética de los informáticos: Entrevista a Joseph Weizenbaum. Telos : Cuadernos de Comunicación , Tecnología y Sociedad, 38, 133-145.

Sancho, J. y Hernández, F. (2011). Educar en un mundo volátil, incierto, complejo y ambiguo. Entrevista a David Berliner. Cuadernos de Pedagogía, 410, 44-49.

Stommel, J. (2014). Critical Digital Pedagogy: a Definition. Recuperado de http://www.hybridpedagogy.com/

Thompson, Ch. (2013). Evaluations and the Forgetfulness of Pedagogical Relations: Remarks on Educational Authority. Educational Theory, 63(3), 283-298. DOI: 10.1111/edth.12024

Vaillant, D. (2010). La identidad docente. La importancia del profesorado. Revista Novedades Educativas, 234, 4-11.

White, D. S. y Le Cornu, A. (2011). Visitors and Residents: A new typology for online engagement. First Monday, 16(9). DOI:10.5210/fm.v16i9.3171

Williams, R. (2003). Television: Technology and cultural form. Londres: Routledge.

Descàrregues

Publicades

2015-07-07

Com citar

Gutiérrez-Cabello-Barragán, A. (2015). Entre l’autoritat i l’autoritarisme: Anàlisi del paper de les tecnologies digitals en la relació pedagògica. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 8(2), 357–367. https://doi.org/10.1344/reire2015.8.28225

Número

Secció

Secció especial extraordinària: IV jornades sobre La relació pedagògica a la universitat