Experiències de coneixement i formació inicial en educació física. El cas de la delegació General Manuel Belgrano de la Universitat Nacional de Luján

Autors/ores

  • Mariel A. Ruiz Universidad Nacional de Luján
  • Analía Y. Ortiz Universidad Nacional de Luján
  • Sara Ortiz-López Universidad Nacional de Luján

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2017.10.11012

Paraules clau:

Formació, Experiència, Coneixement, Educació Física, Formació Superior.

Resum

Abordem l'anàlisi de la proposta formativa del professorat universitari d'Educació Física de la delegació General Manuel Belgrano de la Universitat Nacional de Luján (UNLu) com a resposta a la investigació interessada a conèixer de quina manera la institució universitària incideix en la producció d'identitats professionals docents i de coneixement en el context actual. Ens centrem en la comprensió dels processos específics de la vida universitària enfocant-nos en la relació, transmissió i apropiació del coneixement a partir d'entrevistes narratives, (auto)biogràfiques, realitzades en profunditat que ens van permetre registrar la informalitat, la intersticialitat, allò no documentat. L’anàlisi de les entrevistes va possibilitat el reconeixement d’una institució entre temps, és a dir, una institució en la qual es conjuguen diferents temporalitats. La proposta universitària va demanar un canvi, de manera que va necessitar crear noves estratègies relacionades amb les experiències de coneixement producte d’aquella renovació. La inclusió de l’educació física a la universitat es pot llegir com una resposta a la crisi dels anys 90, causant del debilitament de la formació universitària en general i la ruptura de tradicions històriques del camp de l’educació física.

Referències

Carli, S. (2013). El estudiante universitario. Buenos Aires, Argentina: Editorial Siglo XXI.

Contreras, D. J., Lara Ferrer, N., y Pérez D. E. (2010). Investigar la experiencia educativa. Barcelona, España: Morata.

Cullen, C. (2014). El conocimiento “forma” cuando se sabe “deformado” por el suelo que habitamos. Revista Avaliação da Educação Superior, 19(3), 585-602. Recuperado de http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=219132213004

De Alba, A. (1998). Currículum: crisis, mito y perspectiva. Buenos Aires, Argentina: Miño y Dávila.

Díaz Barriga, A. (1995). Docente y programa. Entre lo institucional y lo didáctico. Buenos Aires, Argentina: Aique.

Fernández Núñez, L. (2006). ¿Cómo analizar datos cualitativos? Revista Butlletí La Recerca. Ficha 7, 1-13.

Filmus, D. (2003). Estado, sociedad y educación en la Argentina de fin de siglo. Buenos Aires, Argentina: Troquel.

Glazman, R., e Ibarrola, M. (1987). Planes de estudio, propuestas institucionales y realidad curricular. México: Nueva Imagen.

Gómez, P. N., y Ruiz, M. A. (2013). Metamorfosis: el caso del Profesorado Universitario de Educación Física de la UNLu. Ponencia presentada en X Jornadas de Sociología, “20 años de pensar y repensar la sociología. Nuevos desafíos académicos, científicos y políticos para el siglo XXI”. Universidad de Buenos Aires, Facultad de Ciencias Sociales, Argentina. Recuperado de http://www.aacademica.org/000-038/116

Guber, R. (1991). El salvaje metropolitano. Reconstrucción del conocimiento social en el trabajo de campo. Buenos Aires, Argentina: Legasa.

Guber, R. (2001). La etnografía. Método, campo y reflexividad. Buenos Aires - Bogotá: Grupo Editorial Norma.

Gutiérrez Pérez, J. (1999). El proceso de investigación cualitativo desde el enfoque interpretativo y de la investigación acción. En L. Buendía, D. González, J. Gutiérrez, y M. Pegalajar (Eds.), Modelos de análisis de la investigación educativa (pp. 22-34). Sevilla, España: Ediciones Alfar.

Huberman, A. M., y Miles, M. B. (1994). Qualitative data analysis: an expanded sourcebook (2ª ed.). Thousand Oaks, CA: Sage.

Noguero López, F. (2002). El análisis de contenido como método de investigación. XXI. Revista de Educación, (4), 167-179. Remedi, E. (2005). Aproximaciones a la cultura institucional: escenas semipúblicas en una institución de educación superior. En T. Bertussi (Coord.). Anuario educativo mexicano. Visión retrospectiva (pp. 379-399). México: Universidad Pedagógica Nacional.

Renzi, G., y Ferrari, S. (2008). Aportes de las Ciencias de la Educación a la Educación Física. En Jornadas Académicas “Ciencias de la Educación, cincuenta años haciendo historia”. Universidad de Buenos Aires, Argentina.

Ruiz, M. A. (2015). El estudiante universitario en Educación Física: problemas, desafíos y conquistas. En VIII Jornadas y 1.° Congreso Internacional sobre la Formación del Profesorado “Narración, investigación y reflexión sobre las prácticas”. Facultad de Humanidades / Universidad Nacional de Mar del Plata. Buenos Aires, Argentina.

Villa, A. (2011). Currículo, Educación Física y formación del profesorado. El caso del Profesorado de Educación Física de la Universidad Nacional de La Plata, Argentina. Revista Ágora para la Educación Física y el Deporte, (13), 321-340. Recuperado de

https://www5.uva.es/agora/revista/13_3/agora13_3e_villa

Wolf, M. (1979). Sociologías de la vida cotidiana. Madrid, España: Cátedra.

Descàrregues

Publicades

2017-01-09

Com citar

Ruiz, M. A., Ortiz, A. Y., & Ortiz-López, S. (2017). Experiències de coneixement i formació inicial en educació física. El cas de la delegació General Manuel Belgrano de la Universitat Nacional de Luján. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 10(1), 14–33. https://doi.org/10.1344/reire2017.10.11012

Número

Secció

Articles de recerca