Cinema, transmèdia i educació: relats en pantalla

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2020.13.128644

Paraules clau:

Cinema, Educació mediàtica, Alfabetització transmèdia, Legislació educativa, Aprenentatge informal

Resum

Introducció. L’article explica quina és la situació del cinema a Espanya des d’un punt de vista educatiu i curricular, en l’evolució del concepte d’educació mediàtica cap a un nou constructe: alfabetització transmèdia, en la nova ecologia dels mitjans i cultura col·laborativa. Mètode. Anàlisi crítica de l’estat de la qüestió de tres conceptes clau (cinema educatiu a Espanya, educació mediàtica i alfabetització transmèdia) a partir de la recerca bibliogràfica. Resultats. El cinema és present als programes educatius espanyols de manera difusa. Davant la transformació del paradigma actual de la comunicació, concebem l’alfabetització transmèdia com una extensió del concepte d’educació mediàtica. La narrativa transmèdia afavoreix el desenvolupament del cinema i les seves competències. Discussió. Falta de consolidació del concepte d’«alfabetització mediàtica» en la comunitat científica per la seva novetat. Rellevància de l’aprenentatge informal a l’hora de definir les competències transmèdia. Motius pels quals l’educació cinematogràfica és encara insuficient en la legislació educativa espanyola.

Biografia de l'autor/a

Alba Ambròs Pallarès, Universitat de Barcelona

Facultat d'Educació

Referències

Adell, J. E. (2014). Del hipertexto a la textualidad electrónica: componentes y funciones. En O. Cleger y J. M. de Amo (eds.), La educación literaria y la E-literatura desde la minificción. Enfoques hipertextuales para el aula (pp. 10–24). Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Recuperado de http://hdl.handle.net/2445/67641

Adell, J. E. (2018). Más allá del instrumentalismo en tecnología educativa. En J. Gimeno (ed.), Cambiar los contenidos, cambiar la educación. Madrid: Morata.

Albarello, F. J., y Mihal, I. (2018). Del canon al fandom escolar: #Orson80 como narrativa transmedia educativa. Comunicación y Sociedad, 33, 223–247. https://doi.org/10.32870/cys.v0i33.7055

Ambròs, A. (2014). Developing the Audiovisual Competence in the new Catalan educational programme. En J. M. Pérez-Tornero, S. Tejedor y S. Giraldo (coords.), Media Literacy and Intercultural Dialogue. Strategies, Debates and Good Practices (pp. 6–20). Madrid: Sehen.

Ambròs, A., y Breu, R. (2007). Cine y educación: el cine en el aula de primaria y secundaria. Barcelona: Graó.

Ambròs, A., y Breu, R. (2011). Educar en medios de comunicación. Barcelona: Graó.

Ambròs, A., y Ramos, J. (2018). Preferencias literarias y culturales de un grupo de adolescentes: lecturas híbridas en la formación literaria. Aula de Encuentro, 20(2), 55–74. https://dx.doi.org/10.17561/ae.v20i2.4

Aparici, R., y García-Marín, D. (2018). Prosumidores y emirecs: Análisis de dos teorías enfrentadas. Comunicar: revista científica de educomunicación, 26(55), 71–79. https://doi.org/10.3916/C55-2018-07

Bernabeu, N., Esteban, N., Gallego, L., y Rosales, A. (2011). Alfabetización mediática y competencias básicas. Madrid: Ministerio de Educación.

Buckingham, D. (ed.) (2008). Youth, Identity and Digital Media. Cambridge: The Massachussets Institut of Technology Press.

Cleger, O., y de Amo, J. M. (eds.) (2015). La educación literaria y la E-literatura desde la minificción. Enfoques hipertextuales para el aula. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Recuperado de http://hdl.handle.net/2445/67641

Ferrés, J. (2006). La competència en comunicació audiovisual: proposta articulada de dimensions i indicadors. Quaderns del Consell Audiovisual de Catalunya, 25, 9–17.

Genette, G. (1983). Intertextualité: intertexte, autotexte, intratexte. Texte, 2, 136–169.

González-Martínez, J., Serrat-Sellabona, E., Estebanell-Minguell, M., Rostan-Sánchez, C., y Esteban-Guitart, M. (2018). Sobre el concepto de alfabetización transmedia en el ámbito educativo. Una revisión de la literatura. Comunicación y Sociedad, 33, 15–40. https://doi.org/10.32870/cys.v0i33.7029

Jenkins, H. (2006). Convergence Culture: Where old and new media collide. Nueva York: New York University Press.

Jenkins, H. (2008). Convergence culture. La cultura de la convergencia de los medios de comunicación. Barcelona:Paidós. (Traducción de Convergence Culture: Where old and new media collide, 2006, Nueva York: New York University Press)

Jenkins, H. (2010). Transmedia storytelling and entertainment: An annotated syllabus. Continuum: Journal of Media & Cultural Studies, 24(6), 943–958. http://doi.org/10.1080/10304312.2010.510599

Jenkins, H., Purushotma, R., Weigel, M., Clinton, K., y Robison, A. J. (2009). Confronting the Challenges of Participatory Culture. Media Education for the 21st Century. Cambridge: The Massachussets Institute of Technology Press. https://doi.org/10.7551/mitpress/8435.001.0001

Lara, F., Ruíz, M., y Tarín, M. (coords.) (2019). Cine y Educación. Documento Marco. Madrid: Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. Recuperado de https://www.academiadecine.com/2019/03/28/la-academia-presenta-el-libro-cine-y-educacion/

Landow, G. P. (2009). Hipertexto 3.0: La teoría crítica y los nuevos medios en una época de globalización. Barcelona: Paidós.

La Mirada. (1978). I Congreso Democrático del Cine Español. La mirada, 4, 13–15.

López-Martín, L. (2013). Origen y contenido del cine proyectado con fines educativos hasta 1960. Cahiers de civilisation espagnole contemporaine, 11, 1–24. http://doi.org/ 10.4000/ccec.4851

Manresa, M. (2011). Retrat del lector literari feble. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 53, 12–24.

Masanet, M., y Scolari, C. (2018). Alfabetisme transmèdia: aprofitant les competències transmèdia dels adolescents a l’aula. Revista Catalana de Pedagogia, 14, 97–117. http://doi.org/10.2436/20.3007.01.109

Carpenter, E., y McLuhan, M., (1981). El aula sin muros: investigaciones sobre técnicas de comunicación. Barcelona: Laia.

Moya-Jorge, T. (2019). Hacia un canon de la alfabetización cinematográfica: identificación y análisis de los contenidos utilizados en estudiantes preuniversitarios en España. Communication & Society, 32(1), 235–249. https://doi.org/10.15581/003.32.1.235-249

Pedrero-Esteban, L. M., Pérez-Maíllo, A., y Sánchez-Serrano, C., y (2018). Viaje al Centro de la Radio. Diseño de una experiencia de alfabetización transmedia para promover la cultura radiofónica entre los jóvenes. Comunicación y Sociedad, 33, 171–201. https://doi.org/10.32870/cys.v0i33.7031

Pérez Tornero, J. M., y Portalés, M. (2019). El cine en el sistema educativo español. Informe de investigación. En F. Lara, M. Ruíz y M. Tarín (coord.), Cine y Educación. Documento Marco (pp. 39–51). Madrid: Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. Recuperado de https://www.academiadecine.com/wp-content/uploads/2019/03/Cine-y-Educación.pdf

Polo, N. D. (2018). Lectoescritura juvenil en tiempos de narraciones transmedia. Comunicación y Sociedad, 33, 41–64. https://doi.org/10.32870/cys.v0i33.7003

Potter, W. J. (2010). The State of Media Literacy. Journal of Broadcasting & Electronic Media, 54(4), 675–696. https://doi.org/10.1080/08838151.2011.521462

Ruiz, M. (2018). Entrevista a Maite Ruiz de Austri. Making of, cuadernos de cine y educación, 134-135, 7–11.

Scolari, C. (2013). Narratias transmedia: cuando todos los medios cuentan. Barcelona: Deusto.

Scolari, C. (2016). Estrategias de aprendizaje informal y competencias mediáticas en la nueva ecología de la comunicación. Revista TELOS: cuadernos de comunicación e innovación, 103, 13–23.

Scolari, C. (2018a). Alfabetismo Transmedia en la nueva ecología de los medios. Libro Blanco. H2020 Transliteracy Project. Barcelona. Recuperado de https://repositori.upf.edu/handle/10230/33910

Scolari, C. (ed.) (2018b). Adolescentes, medios de comunicación y culturas colaborativas. Aprovechando las competencias transmedia de los jóvenes en el aula. Barcelona: H2020 Transliteracy Project. Recuperado de https://repositori.upf.edu/handle/10230/34245

Torrego, A., y Gutiérrez, A. (2017). El consumo literario como experiencia compartida en entornos transmedia. El caso del club de los incomprendidos. Revista Mediterránea de Comunicación, 9(2), 231–240. https://doi.org/10.14198/medcom2018.9.2.7

Trujillo, F. (coord.). (2014). Artefactos digitales: una escuela digital para la educación de hoy. Barcelona: Graó.

Trujillo, F. (2019). Activos de aprendizaje. Utopías educativas en construcción. Madrid: SM. Biblioteca de innovación educativa.

Witte, S., Rybakova, K., y Kollar, C. (2015). Framing Transmedia: Pre-service Teachers’ Transmedia Interactions with Young Adult Literature Narratives. Signal Journal, 38(1), 27–33.

Descàrregues

Publicades

2020-01-08

Com citar

Ambròs Pallarès, A. (2020). Cinema, transmèdia i educació: relats en pantalla. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 13(1), 1–18. https://doi.org/10.1344/reire2020.13.128644

Número

Secció

Estudis i tendències: Monografia sobre Humanitats digitals i pedagogies culturals