Components del procés interactiu que afavoreixen la formació de l'alumnat a l'educació secundària obligatòria

Núria Giné, Begoña Piqué-Simón

Resum


L’educació secundària obligatòria sembla que estigui permanentment en crisi: situacions conflictives entre els diferents agents, fracàs escolar, bullying o reiterades modificacions curriculars són alguns dels múltiples exemples que envaeixen els medis educatius i el debat social i accentuen les crítiques i les experiències negatives que es donen en aquesta etapa educativa. Certament, la secundària obligatòria té com a repte fonamental la comprensivitat, que comporta l’atenció a la diversitat de tots els adolescents en una etapa vital complicada; aquest repte educatiu i social, sens dubte, ha de tenir ombres, però també té llums en forma d’experiències reeixides que convergeixen en un millor i major aprenentatge de l’alumnat. La recerca que es presenta en aquest article es proposa fer emergir i difondre les característiques que reuneixen les pràctiques exitoses que es donen a les aules de la secundària obligatòria. La metodologia usada per assolir aquesta finalitat essencial ha estat el recull i l’anàlisi de relats de persones de diferents trams d’edat sobre les seves millors experiències en la secundària obligatòria com a alumnes.Els diversos objectius que es pretenen amb el recull i l'estructuració d’aquestes veus es poden sintetitzar en dos: identificar les característiques essencials o components de les «bones pràctiques» i contribuir a la reflexió i el debat en la formació inicial i permanent del professorat. A partir de les aportacions recollides es pot concloure que: - A l’ESO, en el nostre context, es registren nombroses experiències reeixides per a l’aprenent. Les experiències tenen incomptables formes de concretar-se en la pràctica (en forma de projectes, plans estratègics, programes concrets de determinades matèries, etc.). - Malgrat la diversitat de pràctiques concretes, hi ha un nombre reduït de components que determinen i caracteritzen aquestes pràctiques reeixides. El nostre treball identifica aquests components i els agrupa en cinc categories que es refereixen a aspectes de metodologia, continguts, relació educativa, relació entre iguals i projecte de centre.

Paraules clau


ESO; components d’ensenyament-aprenentatge; aspectes afavoridors; experiències d’èxit

Text complet:

PDF

Referències


Bolívar, A. (2002). «“¿De nobis ipsis silemus?”»: Epistemología de la investigación biográfico-narrativa en educación». En Revista Electrónica de Investigación Educativa, vol. 4, núm. 1, p. 40-65.

Geertz, C. (1990). La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ (2009). Organització i funcionament dels centres educatius públics d’educació secundària. Text complet (curs 2009-2010).

Glaser, B. G.; Strauss, A. L. (1967). The discovery of Grouded Theory. Chicago: Aldine.




DOI: https://doi.org/10.1344/reire2010.3.1315



Copyright (c) 2010 Núria Giné Freixes i Begoña Piqué Simón

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona