Una recerca acció per desenvolupar la capacitat crítica i autocrítica dels estudiants en diversos ensenyaments de la Universitat de Barcelona

Autors/ores

  • María-del-Mar Prats Universitat de Barcelona (UB)
  • Lorena Cruz Universitat de Barcelona (UB)
  • Ana-B. Fernández Professora col·laboradora Dept. d'Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica. Escola d'Infermeria
  • Jordi Galimany Universitat de Barcelona (UB)
  • Josep-Maria Batista Universitat de Barcelona (UB)
  • Oscar Núñez Burcio Universitat de Barcelona (UB)

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2011.4.2422

Paraules clau:

Capacitat crítica i autocrítica, recerca acció, competències transversals, pensament crític

Resum

L’article presenta el plantejament i desenvolupament d’una recerca acció per al desenvolupament de la competència transversal «capacitat crítica i autocrítica» de la Universitat de Barcelona (UB). El projecte s’ha desenvolupat dins de diverses assignatures d’alguns ensenyaments de la UB (Ciència i Tecnologia dels Aliments, Infermeria, Odontologia, Pedagogia i Química) i l’hem iniciat sis professors i professores novells amb l’objectiu de dissenyar i desenvolupar activitats i estratègies de treball per promoure el pensament crític i autocrític dels estudiants universitaris. Aquest projecte s’ha portat a terme mitjançant un procés de recerca acció que es va iniciar en les primeres etapes amb una reflexió sobre la nostra pròpia pràctica docent. A partir d’aquesta reflexió es van dissenyar una sèrie d’activitats per promoure aquesta competència transversal. En aquest treball es descriuen el desenvolupament d’aquest projecte i els resultats obtinguts en aplicar algunes de les activitats a diverses assignatures dels ensenyaments mencionats. Les activitats han permès que l’alumnat pugui desenvolupar el pensament crític i autocrític en treballar sobre diversos aspectes de les assignatures (competències específiques, activitats, proves d’avaluació, etc.), i que alhora pugui ser crític amb el seu procés d’aprenentatge. Això també ha permès desenvolupar un dels reptes de l’espai europeu d’educació superior (EEES), en què es pretén donar a l’estudiant un rol més important en el procés d’aprenentatge.

Biografies de l'autor/a

María-del-Mar Prats, Universitat de Barcelona (UB)

Becària predoctoral Dept. de Didàctica i Organització Educativa (DOE), Fac. de Pedagogia

Lorena Cruz, Universitat de Barcelona (UB)

Becària predoctoral Dept. de Didàctica i Organització Educativa (DOE), Fac. de Pedagogia

Jordi Galimany, Universitat de Barcelona (UB)

Professor col·laborador Dept. d'Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil. Escola d'Infermeria

Josep-Maria Batista, Universitat de Barcelona (UB)

Professor associat. Dept. d'Odontoestomatologia. Facultat d'Odontologia

Oscar Núñez Burcio, Universitat de Barcelona (UB)

Dept. de Química Analítica. Fac de Química

Referències

AQU (2003a). Informe 2002. Procés d’avaluació de la qualitat del sistema universitari a Catalunya. Barcelona: comercial gráfica Anmar. http://www.aqu.cat/doc/doc_50170402_1.pdf [Consulta: 10 novembre 2009]

AQU (2003b). Marc general per a la integració europea. Barcelona: comercial gráfica Anmar.

Barnett, R. (2000). «University knowledge in an age of supercomplexity». Higher Education, 40, 409-422.

Bout, D. (1988). Developing Student Autonomy in Learning. Londres: Kogan Page.

Cabrera, N.; Martínez, F. (2010). «L’avaluació de les competències transversals a l’ensenyament universitari». Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 3 (1), 17-28.

Cano, E. (2007). «Las competencias de los docentes». A A. López Hernández (coord.), El desarrollo de competencias docentes en la formación del profesorado (33-60). Secretaria General d’Educació, Ministeri d’Educació i Ciència.

Carr, W.; Kemmis, S. (1986). Becoming Critical: Education, knowledge and action research. Londres: Falmer.

Consell de Govern de la UB (2008). Competències transversals de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona.

De Miguel Díaz, M. (2006). «Metodologías para optimizar el aprendizaje. Segundo objetivos del Espacio Europeo de Educación Superior». Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 20 (3).

De Miguel Díaz, M. (2005). «Cambio de paradigma metodológico en la Educación Superior. Exigencias que conlleva». Cuadernos de Integración Europea, 2, 16-27. http://www.cuadernosie.info [Consulta: 15 setembre 2009]

Feixas, M. (2004). «La influencia de factores personales, institucionales y contextuales en la trayectoria y el desarrollo docente de los profesores universitarios». Educar, 33, 31-59.

Habermas, J. (1972). Knowledge and Human Interests, trad. Jeremy J. Shapiro. Londres: Heinemann.

Habermas, J. (1974). Theory and Practice, trad. John Viertel. Londres: Heinemann.

Latorre, A. (2005). La investigación-acción. Conocer y cambiar la práctica educativa. Barcelona: Graó.

Lewin, K. (1946). «Action research and minority problems». Journal of Social Issues, 2 (4), 34-46.

Medina, J. L. (2001). Epistemología de la práctica educativa: racionalidad técnica versus racionalidad práctica. Barcelona: Universitat de Barcelona. Document policopiat.

Perrenoud, P. (2008). «Transmisión de conocimientos y competencias». A J. Barnés i P. Perrenoud (ed.), El debate sobre las competencias en la enseñanza universitaria (21-44). Barcelona: ICE-UB i Octaedro.

Zabalza, M. (2006). «La convergencia como oportunidad para mejorar la docencia universitaria». Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 20 (3), 17-35.

Descàrregues

Publicades

2011-06-17

Com citar

Prats, M.- del-M., Cruz, L., Fernández, A.-B., Galimany, J., Batista, J.-M., & Núñez Burcio, O. (2011). Una recerca acció per desenvolupar la capacitat crítica i autocrítica dels estudiants en diversos ensenyaments de la Universitat de Barcelona. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 4(2), 11–24. https://doi.org/10.1344/reire2011.4.2422

Número

Secció

Articles de recerca