Necessitats educatives per promoure la salut afectiva i sexual en joves en risc social

Autors/ores

  • Ainoa Mateos Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-1159-9966
  • M.Àngels Balsells Universitat de Lleida
  • Ma. Cruz Molina Garuz Universitat de Barcelona
  • Núria Fuentes-Peláez Universitat de Barcelona
  • Crescencia Pastor-Vicente Universitat de Barcelona
  • Pere Amorós-Martí Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2014.7.2722

Paraules clau:

Salut afectiva i sexual, Afectivitat, Joves en situació de vulnerabilitat, Amor romàntic

Resum

L’educació afectiva y sexual dels i les joves en situació de risc social és un element essencial per a la seva salut. L’educació en aquesta àrea requereix uns plantejaments rigorosos que es basin en les necessitats educatives i diferencials d’aquest col·lectiu en relació a la salut afectiva i sexual. Aquest article presenta els resultats d’una investigació que analitza aquestes necessitats. Per a això, es va dissenyar una investigació acció participativa de caràcter qualitativa, en la qual van participar 48 professionals i 72 joves. La recollida d’informació es va realitzar mitjançant grups de discussió. Els resultats constaten que el factor cultural i la història personal i familiar són variables que tenen un caràcter concloent en els comportaments sexuals d’aquest col·lectiu. Aquestes variables s’han de considerar, tant en l’educació formal com en la no formal, per tal de promoure la salut afectiva sexual, fent especial èmfasi en els aspectes emocionals, afectius i socials.

Referències

Allen, E., Bonell, C., Strange, V., Copas, A., Stephenson, J., Johnson, A. M., et al. (2007). Does the UK government’s teenage pregnancy strategy deal with the correct risk factors? Findings from a secondary analysis of data from a randomised trial of sex education and their implications for policy. J Epidemiol Com Health, 61, 20-27.

Barrón, A., Martinez-Inigo, D., de Paul, P., y Yela, C. (1999). Romantic beliefs and myths in Spain. The Spanish Journal of Psychology, 2(1), 64-73.

Bearinger, L. H., Sieving, R. E., Ferguson, J., y Sharma, V. (2007). Global perspectives on the sexual and reproductive health of adolescents: patterns, prevention, and potential. Lancet, 369, 1220-1231.

Bosch, E. (comp). (2007). La violencia de género. Algunas cuestiones básicas. Jaén: Formación Alcalá.

Bronfenbrenner, U. (1979). La ecología del desarrollo humano. Barcelona: Paidós.

Cavanagh, S. E. (2007). The social construction of romantic relationships in adolescence: Examining the role of peer networks, gender, and race. Sociological Inquiry, 77 (4), 572-600.

Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT). (2008). SIVES 2008: Sistema integrat de vigilància epidemiològica del SIDA/VIH/ITS a Catalunya. Informe biennal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Consultado el 15 de enero de 2014 en http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Minisite/ObservatoriSalut/ossc_Dades_estadistiques/Estat_salut_estils_vida/Temes_especifics_salut/Malalties_infeccioses/VIH/FItxers_estatics/Informe_biennal_sives_2008.pdf

Cipriani-Crauste, M., y Fize, M. (2007). Le bonheur d'être adolescent. Suivi de quelques considérations su la première jeunesse et la nouvelle enfance. Ramonville Saint-Agne: Érès.

Feixa, C. (2008). Generación uno punto cinco. Juventud y diálogo entre civilizaciones. Revista de estudio de juventud, 80, 115-127.

Ferraz, M. (2008). Unidad didáctica 5: Estrategias de prevención desde los contextos educativos y comunitarios. Curso avanzado en prevención de las violencias de género. Santa Cruz de Tenerife: Asociación Contramarea.

Ferrer, V., Bosch, E., Navarro, C., Ramis, M. C., y García, E. (2008). El concepto del amor en España. Psicothema, 20(4), 589-595.

Fuentes-Peláez, N., Amorós, P., Molina, M.C., Jané, M., y Martínez, C. (2013). The Design of a Maternal Education Program Based on Analysis of Needs and Collaborative Work. Revista de Cercetare si Interventie Sociala, (42), 50-67.

González, R., y Santana, J. D. (2001a). La violencia en parejas jóvenes. Psicothema, 13(1), 127-131.

González, R., y Santana, J. D. (2001b). Violencia en parejas jóvenes: Análisis y prevención. Madrid: Pirámide.

IDESCAT. (2012). Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Consultado el 15 de febrero de 2014 en http://www.idescat.cat/es/

Jané, M., Vidal, M. J., Tomás, Z., y Cabezas, C. (2009). Document executiu. Indicadors de Salut Maternoinfantil. Programa de Salut Maternoinfantil. Subdirecció General de Promoció de la Salut. Direcció General de Salut Pública. Consultado el 14 de febrero de 2014 en http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Professionals/Recursos/Estudis/12_salut_de_la_mare_i_de_linfant/documents/indica2009resumexe.pdf

Kirby, D., Laris, B., y Rolley, L. (2006). Sex and HIV education programs for youth: their impact and important characteristics. Scotts Valley: ETR Associates.

Marston, C., y King, E. (2006). Factors that shape young people's sexual behaviour: a systematic review. Lancet, 368, 1581-1586.

Mateos, A. (2011). Necesidades socioeducativas en la adolescencia sobre la violencia de género: propuesta educativa. Tesis doctoral, Universidad de Barcelona, Barcelona.

Mateos, A. (2012). Reseña de tesis doctoral: Necesidades socioeducativas en la adolescencia sobre la violencia de género: Propuesta educativa, REIRE, 5(1), 171-174.

Mateos, A. (2013). Programa GENER@T. Programa socioeducativo para la prevención de la violencia de género en parejas adolescentes. Madrid: Ediciones Pirámide.

Mateos, A., Amorós, P., Pastor, C., y Cojocaru, D. (2013). PROGRAMA GENER@T: Social educational programme for the prevention of dating violence among adolescents. Revista De Cercetare Si Interventie Sociala, (41), 163-175.

Miller, B. (1998). Families matter: a research synthesis of family influences on adolescent pregnancy. Washington, D.C.: National Campaign to Prevent Teen Pregnancy.

Molina, M. C., Amorós, P., Balsells, M. A., Jane, M., Vidal, M. J., y Diez, E. (2013). Sexual health promotion in high social risk adolescents: The view of "professionals". Revista De Cercetare Si Interventie Sociala, (41), 144-162.

National Institute for Health and Clinical Excellence. (2007). Behaviour change at population, community and individual levels. NICE Public Health Guidance, 6. London: NICE.

Sangrador, J. L. (1993). Consideraciones psicosociales sobre el amor romántico. Psicothema, 5(1), 181-196.

Serrano, G., y Carreño, M. (1993). La teoría de Sternberg sobre el amor. Análisis empírico. Psicothema, 5, 151-167.

Shulman, S., y Kipnis, O. (2001). Adolescent romantic relationships: A look from the future. Journal of Adolescence, 24(3), 337-351.

Swan, C., Bowe, K., McCormick, G., y Kosmin, M. (2003). Teenage pregnancy and parenthood: a review of reviews. London: HAD.

UNICEF. (2007). Un panorama del bienestar infantil en los países ricos. Un amplio análisis de la vida y el bienestar de niños, niñas y adolescentes en las naciones económicamente avanzadas. Florencia: Fondo de las Naciones Unidas para la Infancia. Centro de Investigaciones Innocenti de UNICEF.

Vargas, E., y Barrera, F. (2002). Adolescencia, relaciones románticas y actividad sexual: una revisión. Revista Colombiana de Psicología, (11), 115-134.

Yela, C. (1997). Curso temporal de los componentes básicos del amor a lo largo de la relación de pareja. Psicothema, 9(1), 1-15.

Yela, C. (2003). La otra cara del amor: Mitos, paradojas y problemas. Encuentros En Psicología Social, 1(2), 263-267.

Descàrregues

Publicades

2014-07-08

Com citar

Mateos, A., Balsells, M., Molina Garuz, M. C., Fuentes-Peláez, N., Pastor-Vicente, C., & Amorós-Martí, P. (2014). Necessitats educatives per promoure la salut afectiva i sexual en joves en risc social. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 7(2), 14–27. https://doi.org/10.1344/reire2014.7.2722

Número

Secció

Articles de recerca