Miyamoto sensei, una mestra japonesa al Brasil. Una antropologia de l’educació i l’etnicitat cultural

Maria-Vicenta Haro-Matas

Resum


Les escoles del Japó o nihon gakko han reflexat l’especificitat ètnica de les colònies japoneses i nipo brasileres al Brasil, al mateix temps que han estat institucions d’educació japonesa pels infants. La hipòtesi en que se basa aquest article defèn l’idea que l’aprenentatge de la llengua i cultura japonesa a les nihon gakko ha estat i és el principal mitjà de perpetuïtat cultural ètnica per les persones amb ascendència japonesa dintre el context brasiler. L’interès d’aquest text està en la recerca d’una argumentació per a la justificació d’aquesta suposició a partir de la constitució d’una història sociocultural de la immigració japonesa al Brasil i l’educació del descendents, seguida per la història de vida d’una mestra japonesa de nihon gakko al Brasil. La combinació d’aquests dos mètodes confirmen la nostra hipòtesi demostrant simultàniament el que ha estat i és el procés d’inculturació en el context brasiler de la part de tots els actors socials que han format part d’aquestes escoles.

Paraules clau


Immigració; Escola; Etnicitat; Mestra; Japó; Brasil

Text complet:

PDF

Referències


Ando, Z. (1976). Estudos sócio-históricos da imigração japonesa. São Paulo, Centro de Estudos nipo-brasileiros.

Corrêa Leite Cardoso, R. (1995). Estrutura familiar e mobilidade social. São Paulo: Ed. Kaleidos.

Galan, C. (1998a). Le paysage escolaire à la vielle de la restauration de Meiji: écoles et manuels. Revista Ebisu, 17, 5-47.

Galan, C. (1998b). L’enseignement de la lectura à la vielle de la promulgation dugakusei (1872). Revista Ebisu, 18, 5-47.

Garcia Jr., A. (2009). A afirmação da cultura brasileira: dos sertões da Bahia às metamorfoses de cases grandes e de senzalas. Revista del Museo de Antropología, 2, 87-102.

Handa, T. (1987). O imigrante Japonês. História de sua vida no Brasil. São Paulo: Ed. T. A. Querioz - Centro de Estudos Nipo-brasileiros.

Higuchi, N. i Inaba, N. (2013). Travailleurs latino-américains au Japon. Vingt années perdues. Revista Hommes et Migrations, 1302, 23-31.

IBGE, Institut Brasiler de Geografia i d’Estadística http://www.ibge.gov.br

Kuper, A. (2001). Cultura. La versión de los antropólogos. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.

Lechevalier, S. (2011). La grande transformation du capitalisme japonais. París: Ed. Presses de Sciences Po.

Sapir, E. (1912). Language. An introduction to the study of speech. Nova York: Harcourt, Brace.

Shibata, H. (2008). Les écoles des immigrants Japonais. Organisation de l’enseignement et orientation japonisante. Revista Cahiers du Brésil Contemporain, 71/72, 85-122.

Souyri, P. F. (2010). Nouvelle Histoire du Japon . París: Ed. Perrin,

Teruisho, H. (1984). Une critique du sisteme d’education japonais. Revue Persée, 4, 27-31.

Wallerstein, I. (2006). Comprendre le monde. Introduction à l’analyse des systèmes-monde. París: Ed. La Découverte.

Weber, M. (1956/1967). Économie et société/2. L’organisation et les puissances de la société dans leur rapport avec l’économie. França: Ed. Pocket.




DOI: https://doi.org/10.1344/reire2015.8.2824



Copyright (c) 2015 Maria-Vicenta Haro-Matas

URL de la llicència: https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona