TFC: la Tutoria de Final de Carrera

Autors/ores

  • Claudi Mans Teixidó Universitat de Barcelona (UB)

DOI:

https://doi.org/10.1344/RIDU2015.7.3

Paraules clau:

Tutoria, Currículum, Competències.

Resum

El propòsit d'aquesta comunicació és presentar l'experiència de l'autor com a tutor  d'alumnes de l'ensenyament d'Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona, i presentar un instrument que el signant denomina la TFC, la Tutoria de Final de Carrera, com a eina per a ajudar l'alumne a enfocar de manera pragmàtica i realista la darrera etapa dels seus estudis de segon cicle i fer el pas cap a l'etapa posterior en les seves múltiples facetes.
Els objectius de l'activitat són reduir la incertesa de l'alumne en el moment de prendre decisions decisives per al seu futur personal i professional, donar-li autoestima i confiança, subministrar-li de forma estructurada i significativa informació sobre el món laboral i de postgrau, ajudar-lo a descobrir les pròpies aptituds i limitacions, i donar-li confiança sobre les seves possibilitats.
Aquest instrument consisteix en una sessió en grup, seguida d'una tutoria individualitzada amb l'objectiu de facilitar l'orientació de l'alumne en la seva decisió sobre l'orientació futura de la seva vida professional. A part del plantejament general del tema, s'explicita el desenvolupament d'un currículum basat en competències, com a exemple del progrés de l'alumne al passar per la tutoria. Els resultats són una major satisfacció i autoestima per part de l'alumne, una superior eficàcia en el procés de pas d'alumne a preprofessional, i una superior confiança en les pròpies possibilitats.

Referències

[1] Bartolomé, A. R. (1994) Recursos tecnològics per a la docència universitària. Publicacions Universitat de Barcelona, Barcelona.

[2] Bartolomé, A. R. (1999) Nuevas tecnologías en el aula. Guía de supervivencia. Graó - ICE de la Universitat de Barcelona, Barcelona.

[3] Benedito, V., Ferrer, V., Ferreres, V. (1995) La formación universitaria a debate. Publicacions Universitat de Barcelona, Barcelona.

[4] Costa, J., Mans, C. (1974) Relaciones entre Departamento Universitario e Industria Química. Ingeniería Química, maig, pp. 142-146.

[5] European Federation of Chemical Engineering - Working Party on Chemical Engineering Education (2005) EFCE Recommendations for Chemical Engineering Education in a Bologna Two Cycle Degree System. A la web http://www.efce.info/Bologna_Recommendations.html

[6] Mans, C. (dir.) (2006) Guia per al disseny d’un perfil de formació: Enginyeria Química. Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, Barcelona.

[7] Mans, C. (2004) Disseny de processos de formació: Enginyeria Química. En: El disseny de processos de formació, pp. 49-63. Agència per a la Qualitat del Sistema, Universitari de Catalunya, Barcelona.

[8] Pagès, J. (1995) La formació universitària dels tècnics a Catalunya. Discurs inaugural del curs 1995-96 de l’Institut d’estudis Catalans.

[9] Rodríguez, S., Rotger, J. M., Martínez, F. (eds.) (1996) Formación y Desarrollo para la Docencia y Gestión Universitaria. Cedecs, Barcelona.

[10] Rodríguez, S. (coord.) (2004) Manual de Tutoría Universitaria. Octaedro/ICE-UB, Barcelona.

[11] Universitat de Barcelona (2004) Document marc sobre la tutoria a la Universitat de Barcelona. Recursos d’Informació per a la docència (RIDOC). http://hdl.handle.net/2445/1121

Descàrregues

Publicades

2014-12-23

Número

Secció

Articles