La competència de lideratge en el grau d’infermeria: Una anàlisi factorial de components principals

Nuria Rodríguez-Ávila, Carme Riera i Prunera, Carmen Moreno-Arroyo, Teresa Monllau-Jaques, Montserrat Puig-Llobet

Resum


L’aspecte competencial està cada dia més present en la societat, des dels nivells acadèmics als laborals. D’una bona base en l’adquisició de competències en depèn una bona part l’èxit professional dels graduats, per això l’anàlisi per potenciar la seva adquisició s’ha convertit en un tema d’estudi recurrent, tant en l’aspecte de les competències  bàsiques/transversals, com en el de les específiques. Les darreres seran les que tindran una incidència diferent en funció del tipus d’estudi, al mateix temps que experimentaran variacions importants en funció dels reptes  i projectes innovadors que les organitzacions hagin d’afrontar. Entre las primeres, una de les competències que exerceix un paper primordial, i en la que s’ha centrat l’estudi, és la capacitat de lideratge. En concret, aquest treball analitza com perceben i adquireixen la capacitat de lideratge els estudiants d’infermeria de la Universitat de Barcelona, ja que els resulta fonamental per exercir la influència en un grup i per aconseguir les metes proposades.

Per això es va preparar un qüestionari amb 70 preguntes que recollien les competències transversals i específiques adquirides en el procés d’aprenentatge, així com l’actitud de l’estudiant davant del procés d’aprenentatge. La població subjecte d’estudi van ser els estudiants del grau d’infermeria de la Universitat de Barcelona durant el curs acadèmic 2012-2013; i la tècnica de mostreig seleccionada va ser el mostreig incidental.

El treball aplica l’anàlisi multivariant per reduir la dimensionalitat de les variables estudiades. En concret, l’anàlisi factorial mitjançant components principals ha permès identificar els aspectes que resumeixen i agrupen les 20 variables estudiades en 4 factors: capacitació per a la professionalització, treball autònom, capacitat crítica i presa de decisions en equips. Posteriorment, a partir de les puntuacions d’aquests quatre factors i amb la inclusió de les variables edat, sexe i procedència, es va construir un model de regressió logísticomultinomial. Els resultats obtinguts indiquen que els quatre factors influeixen positivament a l’hora d’incrementar la probabilitat de passar d’una capacitat de lideratge d’un nivell nul a un nivell mig, mentre que en l’increment de la probabilitat de pas d’una capacitat de lideratge nul·la a una d’elevada només els tres darrers factors tenen influència.


Paraules clau


Competències; Lideratge; Anàlisi factorial; Infermeria

Text complet:

PDF (Español)

Referències


Alcañiz, M., Claveria, O., Riera-Prunera, C. (2014) Competencias en educación superior desde tres perspectivas diferentes: estudiantes, empleadores y académicos. Revista Iberoamericana de Educación (RIE), 66(2), pp. 1-19.

Alcañiz, M., Riera-Prunera, C., Claveria, O. (2013) La formació competencial dels llicenciats en economia i empresa: una visió des del seu entorn professional. Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 6(2), pp. 64-85.

Buendía, L. (1994) Técnicas e instrumentos de recogida de datos. P. Colás y L. Buendía. Investigación educativa (pp. 201.244). Alfar, Sevilla.

CODEM (2016) Estilos de liderazgo en la gestión de Enfermería. Disponible en: http://www.codem.es/investigacion-2/estilos-de-liderazgo-en-gestion-de-enfermeria) (consultado 17 octubre de 2016).

Cortés-González, J., Hernández-Saavedra, M., Marchena-Rivera, T., Marqueti-Machado, M., Nava-Galán, M. (2012) Estilos de liderazgo en jefes de Servicio de Enfermería. Enf Neurol, 12(2), pp. 84-94.

Freire, M.J., Teijeiro ÁLvarez, M.M., Pais Montes, C. (2013) La adecuación entre las competencias adquiridas por los graduados y las requeridas por los empresarios. Revista de Educacion, 362, pp. 13-41.

González, J., Wagenaar, R. (2003) Tuning educational structures in Europe. Disponible en: http://eua.be/eua/jsp/en/upload/TUNING_Announcement_Closing_Conference.1084282515011.pdf (consultado 1 diciembre de 2016).

Hauber, A.B., González, J.M., Groothuis-Oudshoorn, C.G.M., Prior, T., Marshall, D.A., Cunningham, C., IJzerman, M.J. Bridges, J. (2016) Statistical methods for the analysis of discrete-choice experiments: a report of the ISPOR Conjoint Analysis Good Research Practices Task Force. Value in Health, 19(4), pp. 300-315.

Martín Del Peso, M., Rabadán-Gómez, A.B., Hernández-March, J. (2013) Desajustes entre formación y empleo en el ámbito de las enseñanzas técnicas universitarias: La visión de los empleadores de la Comunidad de Madrid. Revista de Educacion, 360, pp. 244-267.

Mason, G., Williams, G., Cranmer, S. (2009) Employability skills initiatives in higher education: what effects do they have on graduate labour market outcomes? Education Economics, 17(1), pp. 1-30.

Moreno-Arroyo, M.C. (2015) Bases para la adquisición de una cultura preventiva ante los riesgos biológicos en los estudiantes de Grado de Enfermería de la Universidad de Barcelona. TDX (Tesis Doctorals en Xarxa). Universitat de Barcelona.

Navarro, M.M., Iglesias, M.P., Torres, P.R. (2006) Las deficiencias formativas en la Educación Superior: El caso de las Ingenierías Educational Gaps in Higher Education : Analysis of the case of the Engineering Careers. Cuadernos de Gestión, 6(1), pp. 27-43.

Paadi, K. (2014) Perception on employability skills necessary to enhance human resource management. Graduates prospects of securing a relevant place in the labour market. European Scientific Journal, Special ed. (August), pp. 129-143.

Teijeiro, M., Rungo, P., Freire, M.J. (2013) Graduate competencies and employability: The impact of matching firms’ needs and personal attainments. Economics of Education Review, 34, pp. 286-295.

UB (2014) Memoria para la verificación del Título de Grado en Enfermería por la Universidad de Barcelona.




DOI: http://dx.doi.org/10.1344/RIDU2017.9.11

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona