Aprendre de manera autònoma a la universitat: una experiència dins de l’assignatura d’Antropologia i Sociologia de l’Art amb estudiants de Belles Arts

Fernando Herraiz García

Resum


El text presenta una experiència d’aprendre amb estudiants d’Antropologia y Sociologia de l’Art, assignatura de caràcter obligatori del primer any del grau de Belles Arts. Considerant els canvis acadèmics que experimenten els estudiants en iniciar les seves carreres acadèmiques, el curs va plantejar algunes estratègies d’aprendre de manera autònoma anant més enllà dels continguts prescrits; per dur a terme això, per una banda, es va proposar centrar el curs en els temes d’interès dels estudiants, i per una altra banda, se’ls va posar en el paper d’investigadors que aprenen a partir de les seves pròpies vivències. Aquesta tasca es va desenvolupar dins d’una perspectiva autoetnogràfica d’investigació assumint qüestions que les situaven dins del context social de l’art viscudes en primera persona. En aquest sentit, el present article mostra l’experiència des d’una doble dimensió: per una banda, la relacionada amb els dilemes metodològics i el paper dels estudiants com a autors dels seus estudis, i per una altra banda, una dimensió reflexiva al voltant d’aspectes de la sociologia de l’art posats en qüestió des de l’assignatura.


Paraules clau


Aprendre autònom; Sociologia de l’art; Autoetnografia; Relacions pedagògiques; Educació artística;

Text complet:

PDF (Español)

Referències


Aguirre, I. (2000) Teoría y práctica en educación artística. Ideas para una revisión pragmatista de la experiencia estética. Universidad Pública de Navarra. Pamplona.

Angulo, F. (1994) ¿A qué llamamos currículum? En: Angulo, J.F. y Blanco, N (ed.) Teoría y desarrollo del currículum. Ediciones Aljibe, Málaga.

Bourdieu, P., Darbel, A. (2003) El amor del arte. Los museos europeos y su política. Paidós Iberica (1969, 1ª ed.), Barcelona.

Cascante, C. (2004) La reforma de los planes de estudio. Un análisis político de los discursos sobre la formación inicial de los profesores de la educación. Revista Interuniversitaria de Formación de Profesorado, 18(3), pp. 145-167.

Champagne, M.F., Clayton, T., Dimmitt, N., Matthew, L., Savage, W., Shaw, J., Stroupe, R., Thein, M.M., Walter, P. (2002) The assessment of learner autonomy and language learning. AILA Review, 15(0), pp. 45-55.

Chan, V. (2000) Fostering Learner Autonomy in an ESL Classroom. TESL Canada Journal, 18(1), pp. 75-86.

Ellingson, L., Ellis, C. (2008) Autoethography as Constructionist Project. En: Holstein, J.A., Gubrium, J.F. (ed.) Handbook of Constructionist Research, pp. 445-466. The Guilford Press, London.

Estruch, J. (2003) La perspectiva sociológica. En: Cardús (coord.) La mirada del sociólogo. Qué es, qué hace, qué dice la sociología, pp. 15-42. UOC, Barcelona.

Furió, V. (2012) Sociología del arte. Cátedra (2000, 1ª ed.), Madrid.

Goodson, I. (1991) La construcción social del currículum. Posibilidades y ámbitos de investigación de la historia del currículum. Revista de Educación, 295, pp. 7-37.

Heinich, N. (2003) La sociología del arte. Nueva Visión, Buenos Aires.

Johnston, B. (2013) El primer año de Universidad. Una experiencia positiva de transición. Narcea, Madrid.

Kenny, B. (1993) For more autonomy. System, 21(4), pp. 431-442.

Marcelo, C. (1995) La formación del profesorado en el cambio educativo. EUB, Barcelona.

Marshall, B., Drummond, M.J. (2006) How teachers engage with Assessment for Learning: lessons from the classroom. Research Paper in Education, 21(2), pp.133-149.

Spry, T. (2001) Perfoming Autoethography: An Embodied Methodological Praxi. Qualitative Inquiry, 7(6), pp. 706-732.

Zolberg, V.L. (2002) Sociología de las artes. Fundación Autor (1990, 1ª ed.), Madrid.




DOI: http://dx.doi.org/10.1344/RIDU2017.9.12

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona