Èxit en l'entrada al mercat de treball: Anàlisi factorial de components principals de les competències laborals

Maria-Carme Riera i Prunera, Nuria Rodriguez-Avila, Yolanda Blasco-Martel, Maria Pujol-Jover, Jordi López Tamayo

Resum


Cada vegada és més palpable la preocupació de governs, institucions socials i centres formatius sobre com enfocar la relació de l'oferta educativa i el mercat laboral. En aquest sentit, la qualitat de l'ensenyament ha de tenir en compte com cobrir les necessitats del mercat laboral, sense oblidar les socials. El creixement econòmic i el progrés dels ciutadans depèn de la formació, per això aquesta no pot oblidar-se de les necessitats laborals. Hi ha el consens bàsic que l'educació del segle XXI s'ha de transformar assumint nous rols i comprometent-se amb el desenvolupament econòmic i social. Per a això es necessita disposar d'un model social i productiu dinàmic basat en el coneixement que permeti forjar la innovació necessària per millorar la competitivitat i el creixement.

En aquest context l'educació basada en competències ha adquirit un gran valor des de fa temps. És per això que són nombrosos els estudis que se centren en analitzar les competències que haurien d'haver adquirit els estudiants en finalitzar els seus estudis. Moltes d'aquestes anàlisis mostren que el tipus i nivell de competències adquirides pels graduats tendeixen a situar-se per sota dels requerits en el treball. En aquest article s'exploren les competències a partir de les pràctiques que els estudiants d'últim curs de grau han portat a terme en les empreses, el que suposa en molts casos el seu primer contacte amb el món laboral. El seu objectiu és analitzar fins a quin punt aquestes encaixen amb els requeriments laborals. Per a això, la població estudiada ha estat els tutors d'empresa que van supervisar els estudiants que van rebre una beca Santander per realitzar les pràctiques empresarials en el curs 2015-2016 en les diferents facultats de la Universitat de Barcelona. A tal efecte es va elaborar un qüestionari amb 35 preguntes, 10 de les quals feien referència a la valoració explícita de cadascuna de les 38 competències analitzades des de dos punts de vista (requerit i observat), agrupades en els tres blocs estàndard: instrumental, interpersonal i professional.

S'aplica l'anàlisi multivariant de components principals per analitzar les competències que afavoreixen l'èxit en l'entrada al mercat laboral. L'anàlisi multivariant permet reduir la dimensionalitat de les variables estudiades, contribuint així a identificar els aspectes que resumeixen i agrupen les 38 competències estudiades des del punt de vista requerit a nivell empresarial en 4 factors: coneixement, operatiu, comprensió de l'entorn i interactuació. L'anàlisi des del punt de vista observat, però, les agrupa en només tres factors: coneixement, interactuació i directiu.

Els resultats mostren la necessitat de professionals que siguin capaços de comunicar les seves idees, treballar tant autònomament com en equip, aplicar el coneixement a la pràctica, buscar i gestionar informació, tenir capacitat d'aprenentatge continu i analitzar i resoldre problemes. Tot això requereix processos formatius amb una orientació pràctica per tal de satisfer les necessitats futures de la societat, centrades en la versatilitat, la flexibilitat i l'adaptabilitat. L'acostament a aquestes necessitats afavorirà certament l'ocupabilitat dels graduats.


Paraules clau


Mercat laboral; inserció laboral; competències; anàlisi factorial

Text complet:

PDF (Español)

Referències


Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) (2017) La inserció laboral dels Graduats i Graduades de les Universitats Catalanes Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Alcañiz, M., Claveria, O., Riera-Prunera, C. (2014) Competencias en educación superior desde tres perspectivas diferentes: estudiantes, empleadores y académicos. Revista Iberoamericana de Educación (RIE), 66(2), pp. 1-19.

Alcañiz, M., Riera-Prunera, C., Claveria, O. (2013) La formació competencial dels llicenciats en economia i empresa: una visió des del seu entorn professional. Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 6(2), pp. 64-85.

Allen, J., Inenaga, Y., Van Der Velden, R., Yoshimoto, K. (Eds.) (2007) Competencies, higher education and career in Japan and the Netherlands. Higher Education Dynamics, 21 (Series). Springer, Dordrecht.

Allen, J., Ramaekers, G. (2006) Survey among employers of alumni from the Faculty of Economics and Business Administration of Maastricht University. Maastricht.

Allen, J., Van Der Velden, R. (Eds.) (2007) The flexible professional in the knowledge society: General results of the REFLEX project. Maastricht: Research Centre for Education and the Labour Market. Maastricht University.

Biesma, R.G. Pavlova, M., Van Merode, G.G.; Groot, W. (2007) Using conjoint analysis to estimate employers’ preferences for key competencies of master level Dutch graduates entering the public health field. Economics of Education Review, 26(3), pp. 375-386.

Cajide, J., Abeal, C., Barreiro, F., Zamora, E., Expósito, A., Mosteiro, J. (2002) Competencias adquiridas en la universidad y habilidades requeridas por los empresarios. Revista de Investigación Educativa, 20, pp. 449-467.

Carreras, J., Martínez, M., Carrasco, J. (2006) Propuestas para el cambio docente en la universidad. Octaedro/Universidad de Barcelona, Barcelona.

European Higher Education Area and Bologna process (Consultada noviembre 2017: http://www.ehea.info/)

European Statistics (Consultada noviembre 2017 :http://ec.europa.eu/eurostat).

García, I., Ibáñez, M. (2006) Competencias para el empleo. Demandas de las empresas y medición de los desajustes. Revista Internacional de Sociología, 64(43), pp. 139-168.

Giddens, A. (2007) Sociología. McGrawhill, Madrid.

González, J.J., Requena, M. (eds.) (2008) Tres décadas de cambio social en España. Alianza Editorial (Segunda edición), Madrid.

Gonzalez, J., Wagenaar, R. (2003) Tuning Educational Structures in Europe. Final report Phase one. Publicaciones de la Universidad de Deusto, Bilbao.

Gonzalez, J., Wagenaar, R. (2005) Tuning Educational Structures in Europe. Universities’ contribution to the Bologna Process. Final report Phase two. Publicaciones de la Universidad de Deusto, Bilbao.

Hesketh, A.J. (2000) Recruiting an Elite? Employers’ Perceptions of Graduate Education and Training. Journal of Education and Work, 13(3), pp. 245-271.

López Baigorri, J., Martínez Cía, P., Monterrubio Ariznabarreta, E. (2006) El reconocimiento oficial del saber profesional obtenido por la experiencia. Hacia la convergencia de políticas sociales en Europa. Revista Europea de Formación Profesional, 37(1), pp. 24-38.

Macionis, J. (2007) Sociología. Pearson, Madrid.

Marzo, M., Pedraja, M., Rivera, P. (2009) Curricular profile of university graduates versus business demands: Is there a fit or mismatch in Spain? Education & Training, 51, pp. 56-69.

Pérez Agote, J.M. (2010) Los retos del proceso de socialización en los sistemas educativos de la sociedad modernas avanzadas. Política y Sociedad, 47(2), pp. 27-45.

Pujol-Jover, M., Riera-Prunera, M.C., Abio, G. (2015) Competences acquisition of university students: Do they match job market's needs? Intangible Capital, 11(4), pp. 612-626.

Punset E. (2010) Programa Redes núm. 87. El Sistema Educativo es anacrónico: Entrevista a Ken Robinson Educador (Consultado noviembre 2017: https://www.redesparalaciencia.com/4593/redes/2011/redes-87-el-sistema-educativo-es-anacronico)

Rigby, M., Sanchís, E. (2006) El concepto de cualificación y su construcción social. European Journal of Vocational Training, 37(1), pp. 24-35.

Schneeberger, A. (2006) Cualificados para la sociedad del conocimiento y de los servicios. Tendencias que determinan la futura demanda de formación inicial y continua. Revista Europea de Formación Profesional, 38(2006/2), pp. 7-26.

Teijeiro, M., Rungo, P., Freire, M.J. (2013) Graduate competencies and employability: The impact of matching firms’ needs and personal attainments. Economics of Education Review, 34, pp. 286-295.

Willis, T.H., Taylor, A.J. (1999) Total Quality Management and Higher Education: the Employers’ Perspective. Total Quality Management, 10(7), pp. 997-1007.




DOI: http://dx.doi.org/10.1344/RIDU2018.10.8

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona