Retroalimentació docència-assistència-docència. Estudi sobre burnout en infermeres de salut mental com a estratègia d'innovació i qualitat docent

Autors/ores

  • Mª Pilar Sabater Mateu Universitat de Barcelona
  • Eva Garrido Aguilar Universitat de Barcelona
  • Montserrat Puig-Llobet Universitat de Barcelona
  • Mª Carmen Vilchez Estevez Universitat de Barcelona
  • Antonio Moreno Jiménez Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) del Parc de Salut Mar de Barcelona.
  • Jordi Coletas Juanico Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) del Parc de Salut Mar de Barcelona.

DOI:

https://doi.org/10.1344/RIDU2015.7.1

Paraules clau:

Síndrome de burnout, Infermeria de Salut Mental, Maslach Burnout Inventory.

Resum

La Síndrome de burnout es considera una vulnerabilitat en les professions d’ajuda. L’escassedat de publicacions en referència a aquesta formació va orientar la creació d’una assignatura optativa en el Grau d’Infermeria de la Universitat de Barcelona (UB) en el curs 2009-2010. Igualment, va sorgir l’interès per explorar aquesta temàtica en infermeres assistencials de salut mental, la disciplina de la qual aborda la gestió de l’estrès.

Es presenta un estudi descriptiu, transversal i de correlació en un grup de 73 infermeres que treballaven en serveis assistencials de salut mental a l’any 2011. Els objectius pretenen identificar si la mostra estudiada presenta afectació de la síndrome de burnout i relacionar els resultats amb les estratègies que les esmentades infermeres declaren utilitzar per fer front a les emocions negatives atribuïdes al seu treball. L’instrument utilitzat és el Maslach Burnout Inventory (MBI), una pregunta oberta i variables sociodemogràfiques i de salut.

Els resultats indiquen que van presentar  burnout el 2,7% de la mostra estudiada juntament amb un nivell mitjà de despersonalització. A més a més, presenten una baixa realització personal els que treballen en unitats de malalts crònics. El cansament emocional va resultar més gran en dones que en homes i està present en el personal amb contracte fix i en els que van causa baixa en els darrers dos anys. En general, s’observa falta de formació i recolzament formal per gestionar l’estrès en la mostra estudiada. La conclusió és que la formació sobre burnout en el Grau d’Infermeria podria afavorir la gestió de l’estrès i prevenir la cronicitat cap a la desmotivació i l’absentisme laboral.

Biografies de l'autor/a

Eva Garrido Aguilar, Universitat de Barcelona

Departamento Enfermería de Salud Pública, Salud Mental y Materno-InfantilEscuela de Enfermería.

Montserrat Puig-Llobet, Universitat de Barcelona

Universitat de Barcelona (UB)

08907-Hospitalet de Llobregat Barcelona

Referències

[1] Adali, E., M. Priami, M., Evagelou, H., Mougia, V., Ifanti, M. y Alevizopoulos, G. (2003) Síndrome del Quemado en el personal de enfermería psiquiátrica de hospitales griegos. The European Journal of Psychiatry, 17(3), pp. 161-170.

[2] Avendaño, C., Bustos, P., Espinoza, P., García, F. y Pierart, T. (2009) Burnout y apoyo social en personal del servicio de psiquiatría de un hospital público. Ciencia y Enfermería, XV. (2), pp. 55-68.

[3] Burnard, P., Edwards, D., Fothergill, A., Hannigan, B. y Coyle, D. (2000) Community mental health nurses in Wales: self-reported stressors and coping strategies. Journal of Psychiatric and Mental Health Nursing, 6, pp. 523- 528.

[4] Caballero, M. A., Bermejo, F., Nieto, R. y Caballero, F. (2001) Prevalencia y factores asociados al burnout en un área de salud. Atención Primaria, 27, pp. 313-317.

[5] Edwards, D., Burnard, P., Coyle, D., Fotherhill, A. y Hannigan, B. (2000) Stressors, moderators and stress outcomes: findings from the All-Wales Community Mental Health Nursing Study. Journal of Psychiatric and Mental Health Nursing, 7, pp. 529 -537.

[6] Espacio Europeo de Educación Superior (2013) Empleabilidad. Recuperado el 16 octubre 2013. De http://www.eees.es/es/eees-programa-trabajo-bolonia-empleo

[7] Gil-Monte, P. R., Garcia Juesas, J. A., Nuñez, E., Carretero, N., Roldan, M. D. y Caro, M. (2006) Validez factorial para la Evaluación del Síndrome de Quemarse por el Trabajo (CESQT). Recuperado 16 noviembre 2013. De www.psiquiatria.com 10(3).

[8] Grau, A., Flichtentrei, D., Suñer, R., Prats, M. y Braga, F. (2009) El síndrome de burnout en profesionales sanitarios hispanoamericanos y españoles. Influencia de factores personales, profesionales y nacionales. Revista Española de Salud Pública, 8, pp. 215-230.

[9] Hannigan, B., Edwards, D., Coyle, D., Fothergill, A. y Burnard, P. (2000) Burnout in community mental health nurses: findings from the all-Wales stress study. Journal of Psychiatric and Mental Health Nursing, 7, pp. 127–134.

[10] Ibañez Martínez, N., Vilaregut Puigdesens, A. y Abio Roig, A. (2004) Prevalencia del síndrome de burnout y el estado general de salud en un grupo de enfermeras de un hospital de Barcelona. Enfermería Clínica, 14(3), pp. 142-151.

[11] Kilfedder, C., Power, K. G. y Wells, T. J. (2001) Burnout in psychiatric nursing. Journal of Advanced Nursing, 34(3), pp. 383-396.

[12] López Soriano, F. y Bernal, L. (2002) Prevalencia y factores asociados con el síndrome de burnout en enfermería y atención hospitalaria. Revista Calidad Asistencial, 17(4), pp. 201-205.

[13] Martín Arribas, M. C. (2007) Estrés relacionado con el trabajo (modelo de demanda-control-apoyo social) y alteraciones en la salud: una revisión de la evidencia existente. Enfermería Intensiva, 18(4), pp. 168-181.

[14] Maslach, C. y Jackson, S. E. (1981) The measurement of experienced burnout. Journal of Occupational Behaviour, 2, pp. 99-113.

[15] Maslach, C. y Jackson, S. E. (1986) The Maslach Burnout Inventory. (Zaed) Palo Alto, Consulting Psychologists Press (Versión Española adaptada por Nicolás Seisdedos Cubero, TEA 1987)

[16] Meléndez Chávez, S., Santes Bastián, M. C. y Del Ángel Salazar, E.M. (2013) Inteligencia emocional en los profesionales enfermeros. Metas Enfermería, 16(7) pp.64-68

[17] Olivares Faúndez, V. y Gil-Monte, P. (2009) Análisis de las principales fortalezas y debilidades del “Maslach Bournout Inventory” (MBI). www.cienciaytrabajo.cl, año 1, núm. 13, julio-septiembre.

[18] Peña, E. de la, Sanz, J.C., Garrido, J., Carvajal, J., Galán, R. y Herrero, A. (2002) Factores relacionados con el estrés profesional en personal de enfermería del área de salud de Badajoz. Enfermería clínica, 12(2), pp. 59-64.

[19] Perea-Baena, J. M. y Sanchez-Gil, L. M. (2008) Estrategias de afrontamiento en enfermeras de salud mental y satisfacción laboral. Index de Enfermería, 17(3), pp.164-168.

[20] Ramos, F., De Castro, R., Galindo, A. y Fernández Valladares, M. J. (1998) Síndrome de desgaste profesional (burnout). Burnout syndrome. Mapfre Medicina, 9(3), pp. 189-196.

[21] Rios Risquez M. I., Peñalver Hernández, F. y Godoy Fernández, C. (2008) Burnout y salud percibida en profesionales de enfermería de Cuidados Intensivos. Enfermería Intensiva, 19(4), pp. 169-78.

[22] Ríos Rizques, M. I., Godoy Fernández, C., Peñalver Hernández, F., Alonso Tovar, A. R., Lopez Alcaraz, F., Lopez Romera, A. y Liébanas Bellón, R. (2008). Estudio comparativo del burnout en personal de enfermería de Cuidados intensivos y Urgencias. Enfermería Intensiva, 19(1), pp. 2-13.

[23] Rosales Ricardo, Y. y Rosales Paneque, F. (2013) Burnout estudiantil universitario. Conceptualización y estudio. Salud Mental, 36, pp. 337-345.

[24] Santana Cabrera, L., Hernández Medina, E., Eugenio Robaina, P., Sánchez-Palacios, M., Pérez Sánchez, R. y Falcón Moreno, R. (2009) Síndrome de burnout entre el personal de enfermería y auxiliar de una unidad de cuidados intensivos y el de las plantas de hospitalización. Enfermería clínica, 19(1), pp. 31-34.

[25] Sherring, S. y Knight, D. (2009) An exploration of burnout among city mental health nurses. British Journal of Nursing, 18(20), pp. 1234-1240.

[26] Schulz, M., Damkröger, A., Heins, C., Wehlitz, L., Löhr, M., Driessen, M., Behrens, J. y Wingenfeld, K. (2009) Effort–reward imbalance and burnout among German nurses in medical compared with psychiatric hospital settings. Journal of Psychiatric and Mental Health Nursing, 16, pp. 225–233.

[27] Soto Cámara, R. y Santamaría Cuesta, I. (2005) Prevalencia del burnout en la enfermería de atención primaria. Enfermería Clínica, 15(3), pp. 123-30.

[28] Suñer-Soler, R., Grau-Martín, A., Font-Mayolas, S., Gras, M. E., Bertran, C. y Sullman, M. J. (2013) Bournout and quality of life among Spanish healthcare personnel. Journal of Psychiatric and Mental Health Nursing, 20(4), pp. 305-313.

Descàrregues

Publicades

2014-10-21

Número

Secció

Articles

Articles més llegits del mateix autor/a