Moviments socials i crítica al ‘model Barcelona’. De l’esperança democràtica de 1979 al miratge olímpic de 1992 i la impostura cultural del 2004

Autores/as

  • Marc Andreu Acebal Universitat de Barcelona (UB)

Palabras clave:

Barcelona, urbanisme, moviments socials, història

Resumen

La crítica al model Barcelona que aflora a partir del 2004 utilitza arguments exposats ja d’abans de 1992 pels moviments socials de la ciutat, recuperant i posant al dia el discurs crític del moviment veïnal que als anys 70 va servir, paradoxalment, per bastir els fonaments d’aquest referent urbanístic. El cicle de mobilitzacions socials viscut a Barcelona entre 1996 i 2008 -especialment intens entre 1999 i 2004- va tenir incidència política i va trencar el consens ciutadà sobre el model de ciutat democràtica fixat als anys 70. Els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures del 2004, percebuts o projectats com un miratge i una impostura, són moments d’inflexió en els quals un revitalitzat moviment ciutadà ha jugat un paper cabdal, en interrelació amb intel·lectuals, plataformes i altres col·lectius, en la crítica al model Barcelona.

Biografía del autor/a

Marc Andreu Acebal, Universitat de Barcelona (UB)

Doctor en Història Contemporània i llicenciat en Periodisme.

Membre del Grup de Recerca i Anàlisi del Mon Actual (GRAMA)

Publicado

2008-09-04