Els Jocs Olímpics de Barcelona: oportunitats i riscos. Un balanç des de la sostenibilitat social.

Anna Alabart Vilà

Resumen


La Barcelona de 1981 era lluny de ser una ciutat sostenible. Hereva dels desequilibris urbanístics, econòmics i socials de l’època franquista, els estralls de la crisi econòmica s’havien fet sentir a la ciutat, especialment en determinats barris, on l’atur superava el 30% de la població activa. I, com a conseqüència del malestar econòmic --tot i que aquest no fos l’única causa-- la pèrdua de població per emigració, el retraïment de la dinàmica associativa, l’augment de la inseguretat ciutadana i de la por s’havien apoderat de la societat barcelonina Així ho devia percebre el seu alcalde, Narcís Serra, quan el febrer de 1981 declarava: “un país que té dos milions d’aturats necessita il·lusions. Els Jocs olímpics poden anar en aquesta direcció”. Aquest article es proposa comentar l’experiència de Barcelona, i amb la perspectiva dels anys transcorreguts, oferir un balanç de les oportunitats i els riscos que comporten els Jocs, tot posant èmfasi en els aspectes directament relacionats amb la sostenibilitat social.

Texto completo:

HTML (Català)

Enlaces refback

  • No hay ningún enlace refback.


Copyright (c) 2010 Biblio3W Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales

RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona