Escultura i mercat a Barcelona en els anys de la Restauració (1874-1893)

Resum

En el GRACMON (Grup de recerca sobre Disseny i Arts Contemporani) adscrit al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, estem obrint una línia de recerca centrada en l’art català del segle XIX de la que la present comunicació en vol ser una primera aportació. Em proposo fer una reflexió sobre l’evolució del consum de l’escultura entre la burgesia barcelonina a la segona meitat del segle agafant com a punt de referència els catàlegs de les exposicions que van tenir lloc a la ciutat. S’ha anat veient com en els primers catàlegs s’ofereixen a la venda peces d’escultura ornamental, jardins, fonts o d’altres elements de jardí, mentre, a partir dels anys vuitanta, hi ha un espectacular creixement del consum i l’escultura passa a ser considerada una obra d’art. Podem parlar de l’increment del nombre d’encàrrecs en àmbits molt nous, com l’escultura monumental, la funerària, l’aplicada a l’arquitectura o els bronzes de petit format al mateix temps que es van superant l’autoritat que imposaven els models acadèmics. A la Sala Parés, per exemple, el 1884, es presentaren “estàtues” i bustos al costat d’algun projecte de monument o escultures de petit format. Però el seu preu de venda és encara, en la majoria dels casos, més baix que les tarifes dels grans pintors, com Modest Urgell, els Masriera o el mateix Tomàs Moragas. Tanmateix, una valoració similar entre l’escultura i la pintura, no la trobarem fins els primers anys del segle XX quan l’escultura, amb artistes com Manolo Hugué, Pablo Gargallo, el primer Josep Clarà o Enric Casanovas, s’integrà amb força a les noves corrents d’avantguarda expressionista de la darrera generació del modernisme.