2024-03-28T14:16:21Z
http://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/10643
2020-09-08T19:09:56Z
452f:MIS
driver
REPRESENTAR EL «PROBLEMA DE LO HAITIANO» O EL PROBLEMA DE REPRESENTAR LO HAITIANO: UNA LECTURA DE TEXTOS LITERARIOS DOMINICANOS DEL 2000
BUSTAMANTE E., FERNANDA
Dominicanidad
Tropos subalternizantes
Conciencia desracializada
Representación
El discurso hegemónico dominicano —fundado en la colonización y retomado en el siglo XX por Trujillo y Balaguer— ha legitimado la hispanofilia y la negrofobia como bases de la identidad nacional, concibiendo lo dominicano como la negación del Otro-negro, del Otro-haitiano. A partir de esta idea se presenta una lectura vinculada a los estudios culturales y postcoloniales centrada en la presencia y desarrollo del sujeto haitiano en un corpus literario de reciente producción, formado por novelas, cuentos y poemas, con el propósito de reflexionar en torno a la problemática de la representación de estas subjetividades que han sido excluidas del imaginario social y su relación con la dominicanidad.
Universitat de Barcelona
2014-09-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10643
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 11 (2014): Literatures Ibèriques Comparades; 125-141
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 11 (2014): Comparative Iberian Literatures; 125-141
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 11 (2014): Literaturas Ibéricas Comparadas; 125-141
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 11 (2014): Literatura iberiko konparatuak; 125-141
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10643/13420
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10643/32073
oai:revistes.ub.edu:article/10644
2020-09-08T19:09:56Z
452f:MIS
driver
AESTHETICS OF OPPOSITION: THE POLITICS OF METAMORPHOSIS IN GERALD VIZENOR’S BEARHEART
Marandi, Seyed Mohammad
Hanif, Mohsen
Gerald Vizenor
Bearheart
Survivance
Terminal creeds
Magical realism
Metamorphosis
The Chippewa novelist Gerald Vizenor puts across his interconnected politico-philosophical notions of “survivance” and “terminal creeds” in his early novel, Bearheart. To do so, Vizenor implemented some of the aesthetic strategies of magical realism. He filled his novel with an excessive amount of bizarrely sexual and violent scenes—which turn out to be magical—in order to “upset” the established standards of normality. Moreover, he used American Indian mythic folktales of transformation and metamorphosis, a magical realist technique, to re-shape the cultural and tribal identity in Bearheart’s modernized context.
Universitat de Barcelona
2014-09-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10644
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 11 (2014): Literatures Ibèriques Comparades; 142-160
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 11 (2014): Comparative Iberian Literatures; 142-160
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 11 (2014): Literaturas Ibéricas Comparadas; 142-160
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 11 (2014): Literatura iberiko konparatuak; 142-160
2013-3294
eng
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10644/13421
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10644/32074
oai:revistes.ub.edu:article/10645
2020-09-08T19:09:56Z
452f:MIS
driver
WALTER BENJAMIN EN LA POÉTICA DRAMÁTICA DE JUAN MAYORGA
Molanes Rial, Mónica
Juan Mayorga
Walter Benjamin
Teatro
Filosofía
El presente artículo pretende mostrar cómo el andamiaje teórico que sustenta la poética teatral de Juan Mayorga está determinado por la incidencia del pensamiento filosófico de Walter Benjamin. Se propone un análisis de parte del corpus ensayístico de Mayorga en el que se explora la impronta de ciertas ideas de estirpe benjaminiana como las de traducción, shock o víctimas de la historia y la presencia de imágenes y metáforas conceptuales de Benjamin como las de elipse, constelaciones o enjambre.
Universitat de Barcelona
2014-09-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10645
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 11 (2014): Literatures Ibèriques Comparades; 161-177
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 11 (2014): Comparative Iberian Literatures; 161-177
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 11 (2014): Literaturas Ibéricas Comparadas; 161-177
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 11 (2014): Literatura iberiko konparatuak; 161-177
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10645/13422
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10645/32075
oai:revistes.ub.edu:article/10646
2020-09-08T19:09:56Z
452f:MIS
driver
FANTASÍA Y REALIDAD: RELACIONES ENTRE PALABRAS E IMÁGENES EN ELOGIO DE LA MADRASTRA DE MARIO VARGAS LLOSA
Quintero Tobón, Carlos Andrés
Mario Vargas Llosa
Elogio de la madrastra
Pintura
Écfrasis literaria
Funciones simbólicas
En este texto se pretende evidenciar el tipo de relación que existe entre las palabras y las imágenes en la novela Elogio de la madrastra del escritor peruano Mario Vargas Llosa. Para tal propósito, se utilizan las nociones de simultaneidad y écfrasis literaria, desarrolladas por Áron Kibédi Varga y Michael Riffaterre, respectivamente. En conexión con lo anterior, se profundiza en las funciones simbólicas que cumplen las imágenes en la obra y en el vínculo que estas trazan con los personajes que conforman el triángulo erótico que se presenta en la novela: don Rigoberto, doña Lucrecia y Fonchito.
Universitat de Barcelona
2014-09-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10646
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 11 (2014): Literatures Ibèriques Comparades; 195-211
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 11 (2014): Comparative Iberian Literatures; 195-211
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 11 (2014): Literaturas Ibéricas Comparadas; 195-211
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 11 (2014): Literatura iberiko konparatuak; 195-211
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10646/13423
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10646/32076
oai:revistes.ub.edu:article/10647
2020-09-08T19:09:56Z
452f:MIS
driver
FROM PERFORMANCE TO PRINT: EXPORTING LORCA THROUGH PAPERBACK TRANSLATIONS OF LA CASA DE BERNARDA ALBA (1998-2012)
Rothwell, Jennie
Theatre translation
Publishing
Cover art
Performance
This article explores the proliferation of English-language translations and versions of García Lorca’s La casa de Bernarda Alba (1936) published in paperback editions since 1998, in order to account for Lorca’s assimilation into the English-speaking dramatic consciousness. Through an examination of cover art, blurbs and extra-textual material provided by the publishers and translators, this article considers what facets of Spanish national identity are being marketed to an Anglophone audience, and whether these editions contribute to a denationalised image of Lorca as a “classic dramatist”.
Universitat de Barcelona
2014-09-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10647
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 11 (2014): Literatures Ibèriques Comparades; 179-191
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 11 (2014): Comparative Iberian Literatures; 179-191
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 11 (2014): Literaturas Ibéricas Comparadas; 179-191
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 11 (2014): Literatura iberiko konparatuak; 179-191
2013-3294
eng
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10647/13424
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10647/32077
oai:revistes.ub.edu:article/10737
2020-07-21T20:19:19Z
452f:MIS
driver
POÈTICA I CRÍTICA LITERÀRIA. REFLEXIONS AL VOLTANT DEL CONCEPTE DE NARRATIVITAT DE PAUL RICOEUR
POETICS AND LITERARY CRITICISM. REFLECTIONS ON THE CONCEPT OF NARRATIVITY OF PAUL RICOEUR
POÉTICA Y CRÍTICA LITERARIA. REFLEXIONES EN TORNO AL CONCEPTO DE NARRATIVIDAD EN PAUL RICOEUR
POETIKA ETA KRITIKA LITERARIOA. NARRATIBOTASUNARI BURUZKO HAUSNARKETAK PAUL RICOEUR-EN LANEAN
Xamist, Federico José
Ricoeur
Poètica
Narrativitat
Text
Forma
Realitat
Hermenèutica
Ricoeur
Poetics
Narrative
Text
Form
Reality
Hermeneutics
Ricoueur
Poética
Narratividad
Texto
Forma
Realidad
Hermenéutica
El present assaig proposa fer una lectura de l’itinerari plantejat per Ricoeur que va desde l’aparició del text fins a la seva interpretació com a evidència de l’estructura narrativa, de l’experiència humana. A partir d’aquest punt, ens proposem demostrar que l’obra literària no constitueix un fet aïllat de la realitat sinó el seu moment hermenèutic, és a dir, una manera de plantejar i catalitzar experiències que originen determinats camins existencialistes. En segon lloc, de la mà de Ricoeur, es pretén fer una lectura de les influències de la Lingüística i l’Hermenèutica en la reflexió del segle XX i del rescat de la Poètica d’Aristòtil portat a terme per ambdues escoles.
The present article attempts to read the itinerary suggested by Ricoeur, which starts with the appearance of the text, and finishes with its interpretation as evidence of the narrative structure of human experience. Having done this, we propose to demonstrate that the literary work does not represent an event isolated from reality, but its hermeneutic moment, i.e. a way to think about and catalyze experiences that give way to certain existential courses. In the second place, together with Ricoeur, we attempt to read the influence of Linguistics and Hermeneutics on 20th century literary thought, and the recovery of Aristotle’s Poetics carried out by both schools.
El presente ensayo se propone hacer una lectura del itinerario planteado por Ricoeur que va desde la aparición del texto hasta su interpretación como evidencia de la estructura narrativa de la experiencia humana. A partir de este punto, nos proponemos demostrar que la obra literaria no constituye un hecho aislado de la realidad sino su momento hermenéutico, es decir, una manera de plantear y catalizar experiencias que dan origen a determinados derroteros existenciales. En segundo lugar, de la mano de Ricoeur, se pretende hacer una lectura de las influencias de la Lingüística y la Hermenéutica en la reflexión literaria del siglo XX y del rescate de la Poética de Aristóteles llevado a cabo por ambas escuelas.
Saiakera honetan Ricourrek proposatzen duen ibilbidea interpretatzen saiatuko gara, testua sortzen denetik, gizakiaren esperientziaren ebidentzia den egitura narratiboko intepretazioa egin arte. Horrekin frogatu nahi duguna zera da: lan literarioa ez dela errealitateko gertakari isolatu bat, baizik eta errealitate honen momentu hermeneutikoa. Hau da, existentzialismoa sortzeko beharrezkoak diren esperientziak planteatzeko eta azaltzeko modua. Horretaz gain, eta Ricoeurren eskutik, XX. mendean hizkuntzalaritza eta hermeneutikak literaturan izan duten eragina interpretatzen saiatuko gara, eta ildo horri helduz, bi eskola horiek Aristotelesen Poetika-ri egin dizkioten ekarpenak.
Universitat de Barcelona
2014-10-15
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10737
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 66-76
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 1 (2009): The Figure of Edgar Allan Poe; 66-76
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 1 (2009): Figura de Edgar Allan Poe; 66-76
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 66-76
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10737/31771
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10737/31772
oai:revistes.ub.edu:article/10742
2020-07-21T20:19:19Z
452f:MIS
driver
METAFICCIÓ I INTERTEXTUALITAT A 'PRÉNOM: CARMEN' DE JEAN-LUC GODARD
METAFICTION AND INTERTEXTUALITY IN 'PRÉNOM: CARMEN0 BY JEAN-LUC GODARD
METAFICCIÓN E INTERTEXTUALIDAD EN 'PRÉNOM: CARMEN' DE JEAN-LUC GODARD
METAFIKZIOA ETA TEXTUARTEKOTASUNA JEAN-LUC GODARD 'PRÉNOM: CARMEN' FILMEAN
Pujante Segura, Carmen
Godard
Merimée
Carmen
Mite
Intertextualitat
Metaficció
Postmodernitat
Adaptació cinematogràfica
Godard
Merimée
Carmen
Myth
Intertextuality
Metafiction
Postmodenism
Cinematographic adaptation
Godard
Merimée
Carmen
Mito
Intertextualidad
Metaficción
Postmodernidad
Adaptación cinematográfica
Godard
Merimée
Carmen
Mitoa
Intertextualitatea
Metafikzioa
Postmodernotasuna
Zine moldaketa
J. L. Godard es fa present com a personatge a Prénom: Carmen (1983), no tansols com a homenatge a sí mateix i/o al cinema, al seus gèneres, als seus textos, als seus actors, etc. sinó també per plasmar l’empremta de la seva versió, l’adaptació del transitat mite de la femme fatale, moderna i godardiana. La recurrència a la intertextualitat i a la metaficció representa l’únic mitjà possible per a Godard de fer i de pensar el llenguatge del cinema i de l’art en tota la seva esplendor, més enllà de prejudicis d’adaptació.
J. L. Godard appears as a character in Prénom: Carmen (1983), not only as a homage to himself and/or to the cinema, to genres, to texts, to actors, etc., but also to leave his mark on his version, that is, the adaptation of the well-known myth of the modern and godardian femme fatale. Godard uses the recurrence to intertextuality and to metafiction as the only possible instruments to make and to think about the language of cinema and about art in all their splendour. In this way, prejudices of adaptation are overcome by cinema.
J. L. Godard se hace presente como personaje en Prénom: Carmen (1983), no sólo como homenaje a sí mismo y/o al cine, sus géneros, sus textos, sus actores, etc., sino también para plasmar la huella de su versión, la adaptación del tan transitado mito de la femme fatale, moderna y godardiana. La recurrencia a la intertextualidad y a la metaficción representa el único medio posible para Godard de hacer y de pensar el lenguaje del cine y del arte en todo su esplendor, más allá de prejuicios de adaptación.
J.L. Godard Prenom: Carmeneko (1983) pertsonaia legez aurkezten zaigu, ez soilik bere buruari edota zineari egindako omenaldi bezala: (honen genero, testu, antzezle eta abarrei) baizik eta bere bertsioaren aztarna uzteko, femme fatalearen hain ezaguna dugun mito moderno eta godardiarra. Intertestualitatearen eta metafikzioaren erabilera Godarden bide possible bakarra da zinearen eta artearen hizkuntza egin eta pentsatzeko, moldaketen aurreusteetatik haratago.
Universitat de Barcelona
2014-10-15
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10742
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 77-88
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 1 (2009): The Figure of Edgar Allan Poe; 77-88
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 1 (2009): Figura de Edgar Allan Poe; 77-88
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 77-88
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10742/31773
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10742/31774
oai:revistes.ub.edu:article/10743
2020-07-21T20:19:19Z
452f:MIS
driver
L'AUTOFICCIÓ EN 'PARÍS NO SE ACABA NUNCA' D'ENRIQUE VILA-MATAS
LA AUTOFICCIÓN EN 'PARÍS NO SE ACABA NUNCA' DE ENRIQUE VILA-MATAS
AUTOFIKZIOA ENRIQUE VILA-MATASEN 'PARÍS NO SE ACABA NUNCA' LIBURUAN
Del Pozo García, Alba
Enrique Vila-Matas
París no se acaba nunca
autoficció
simulacre
autobiografia
identitat
hibridisme genèric
realitat
ficció
metatextualitat
ironia
temporalitat
Enrique Vila-Matas
París no se acaba nunca
autoficción
simulacro
autobiografía
identidad
hibridismo genérico
realidad
ficción
metatextualidad
ironía
temporalidad
Enrique Vila-Matas
París no se acaba nunca
autofikzioa
simulakroa
autobiografia
identitatea
genero hibridismoa
errealitatea
fikzioa
metatestualitatea
ironia
denborazkotasuna
Aquest treball pretén explorar els recursos autoficcionals del text d’Enrique Vila-Matas París no se acaba nunca (2003). Sota la forma d’una revisió irónica dels anys de joventut en París, Vila-Matas posa en joc diverses ferramentes destinades a trencar amb la mimesi del que és real. D’aquesta manera, el text es situa tant en la línea de l’autoficció com en la d’altres textos del mateix autor en els que la realitat i la literatura són totalment independents.
Este trabajo pretende explorar los recursos autoficcionales del texto de Enrique Vila-Matas París no se acaba nunca (2003). Bajo la forma de una revisión irónica de los años de juventud en París, Vila- Matas pone en juego varias herramientas destinadas a romper con la mímesis de lo real. De este modo, el texto se sitúa tanto en la línea de la autoficción como en la de otros textos del mismo autor en los que realidad y literatura son totalmente interdependientes.
Lan honek Enrique Vila-Matasen París no se acaba nunca (2003) testuaren errekurtso autofikzionalak aztetzea du helburu. Parisen pasatako gazte garaiko urteen berrikuste ironiko baten formapean, Vila-Matas errealitatearen mimesiarekin hausteko hainbat tresnaz baliatzen da. Honela, testu hau bi ildotan kokatzen da: bai autofikzioaren ildoan, baita idazle beraren beste testu batzuen ildoan ere, non errealitatea eta literatura elkarren mendekoak diren.
Universitat de Barcelona
2014-10-15
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10743
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 89-103
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 1 (2009): The Figure of Edgar Allan Poe; 89-103
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 1 (2009): Figura de Edgar Allan Poe; 89-103
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 89-103
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10743/31775
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10743/31776
oai:revistes.ub.edu:article/10747
2020-07-21T20:19:19Z
452f:MIS
driver
MONTAGE AND OTHER NARRATIVE AND DRAMATIC MECHANISMS IN 'EL ASTILLERO' BY JUAN CARLOS ONETTI
MONTAGE ET AUTRES DISPOSITIFS NARRATIFS ET DRAMATIQUES DANS EL ASTILLERO DE JUAN CARLOS ONETTI
JUAN CARLOS ONETTIREN 'EL ASTILLERO'KO MUNTAIA ETA BESTE TRIKIMAILU NARRATIBOAK
Álvarez Izquierdo, Marta
Onetti
El astillero
Narrative mechanisms
Ambiguity
Farce
Uncertainty
Onetti
El astillero
Dispositivos narrativos
Ambigüedad
Farsa
Incertidumbre
Onetti
El astillero
Trikimailu narratiboak
Anbiguotasuna
Fartsa
Zehaztasunik eza
In this paper I want to analyze the assembly and the different narrative mechanisms of El astillero written by Juan Carlos Onetti. With this purpose, in the first point I analyze the different narrative situations which take part in the creation of two contrary worlds, the reality and the phantom world of the El astillero, always described in an uncertain time. The second part analyses the way that the different narrations are crossed, setting up a discontinuity effect in the narration and the duplicity of the characters. In the third part we can see how, through the different narrative voices, the narrator sets up a story marked by uncertainty and ambiguity. This uncertainty is the reflection of existence, because behind the farce what remains is the trap of existence.
En el siguiente artículo se pretende analizar el montaje y los dispositivos narrativos de El astillero de Juan Carlos Onetti. Para ello se estudia en el punto 1 las diferentes situaciones narrativas que participan en la creación de dos mundos antagónicos, la realidad y el mundo ilusorio de El astillero, descrito siempre en un tiempo incierto. En el punto 2 se analiza como se establece el cruce de narraciones, creando así la discontinuidad narrativa puesta al servicio de la duplicidad de los personajes. En el punto 3 se ve como a través de las diferentes voces narrativas, el narrador crea un relato marcado por la ambigüedad y la incertidumbre. Esta incertidumbre no es más que el reflejo de la existencia, porque detrás de la farsa lo que permanece es la trampa de existir.
Artikulu honetan aztertzen da Juan Carlos Onettiren El astilleroko muntaia eta trikimailu narratiboak. Horretarako lehen puntuan bi mundu kontrajarriak, errealitatea eta El astilleroko alegiazko mundua, sortzeko parte hartzen duten egoera narratibo desberdinak ikertzen dira, beti denbora zehaztugabean deskribatuta. 2. puntuan narrazioen gurutzaketa nola ezartzen den aztertzen da, honela pertsonaien bikoiztasunaren zerbitzuan jartzen den disjarraitasun narratiboa sortuz. 3. puntuan ahots narratibo desberdinen bidez narratzaileak nola sortzen duen anbiguotasunez eta ziurtasun ezaz markaturiko kontakizuna ikus daiteke. Zehaztasun falta hau existentziaren isla baino ez da, fartsaren atzean irauten duena existentziaren iruzurra da eta
Universitat de Barcelona
2014-10-15
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10747
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 104-120
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 1 (2009): The Figure of Edgar Allan Poe; 104-120
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 1 (2009): Figura de Edgar Allan Poe; 104-120
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 104-120
2013-3294
fra
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10747/31778
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10747/31779
oai:revistes.ub.edu:article/10748
2020-07-21T20:19:19Z
452f:MIS
driver
EL CONTE ÉS LA SELVA: LECTURA CRÍTICA-ECOLÒGICA DE 'LOS CUENTOS DE LA SELVA' D'HORACIO QUIROGA
THE TALE IS THE JUNGLE: CRITICAL-ECOLOGICAL READING OF 'LOS CUENTOS DE LA SELVA' BY HORACIO QUIROGA
EL CUENTO ES LA SELVA: LECTURA CRÍTICA-ECOLÓGICA DE 'LOS CUENTOS DE LA SELVA' DE HORACIO QUIROGA
IPUINA OIHANA DA: HORACIO QUIROGAREN 'LOS CUENTOS DE LA SELVA'KO IRAKURKETA KRITIKO-EKOLOGIKOA
Arévalo Viveros, Diego Fabián
Horacio Quiroga
Los cuentos de la selva
Ecologia
Selva
Esdeveniment
Paraula
Horacio Quiroga
Los cuentos de la selva
Ecology
Jungle
Event
Word
Horacio Quiroga
Los cuentos de la selva
Ecología
Selva
Acontecimiento
Palabra
Horacio Quiroga
Los cuentos de la selva
Ekologia
Oihana
Gertakaria
Hitza
Utilitzo la perspectiva crítica ecològica per aproximar-me a Los cuentos de la selva (1918) d’Horacio Quiroga amb la finalitat de reflexionar sobre el que he anomenat el dir ecològic. Això últim implica analitzar com, en allò dit per els personàtges-animals dels contes de Quiroga, es revela com una forma de comunicació “selvàtica”. Els animals parlen, però no com humans. Utilitzen les paraules, però aquestes, més que servir en la discussió de problemes històricament rellevants per la humanitat ( l’ànima, la raó, etc.), reflexen els aconteixements de la naturalesa. Les paraules funcionen com un ecosistema. Els diàlegs dels tigres, els enunciats de les boes, les expressions dels tucans, etc., estan determinats per una preocupació particular: la selva com a aconteixement. En aquest cas, podríem afirmar que Quiroga imagina la selva creant personàtges capaços de “parlar en verd” i “dialogar l’hàbitat”.
The main purpose of this article is to use a critical and ecological approach to read Horacio Quiroga´s text Los cuentos de la selva (1918) so to think about, what I have intended to name, ecological discourse. In order to achieve this objective, I will analyze how character’s speech reveals a “jungle communication”. Animals talk but not like human beings do. They use words to talk about native life but they do not talk about important human topics such as soul, thought, and so on. Words are used as an ecological system. Tigers and boas dialogues and toucan expressions have a particular interest: jungle as an event. We can affirm that Quiroga imagines jungle creating characters able to “talk the green” and to “dialogue the habitat”.
Utilizo la perspectiva crítica ecológica para aproximarme a Los cuentos de la selva (1918) de Horacio Quiroga con el fin de reflexionar sobre lo que he denominado el decir ecológico. Este último implica analizar cómo, en lo dicho por los personajes-animales de los cuentos quiroguianos, se revela una forma de comunicación “selvática”. Los animales hablan, pero no como humanos. Usan las palabras, pero éstas, más que servir en la discusión de problemas históricamente relevantes para la humanidad (el alma, la razón, etc.), reflejan el suceder de la naturaleza. Las palabras funcionan como un ecosistema. Los diálogos de tigres y boas, las expresiones de los tucanes, etc., están determinados por una preocupación particular: la selva como acontecimiento. En tal caso, podríamos afirmar que Quiroga imagina la selva creando personajes capaces de “hablar el verde” y “dialogar el hábitat”.
Horacio Quirogaren Los cuentos de la selva (1918) ipuinetara hurbiltzeko kritika ekologikoaren ikuspuntua erabiltzen dut, esamolde ekologikoa izendatu dudanari buruz hausnarketa bat egite aldera. Azken honen zera dakar, Quirogaren ipuinetako pertsonaia-animaliek diotena “oihaneko” komunikazio mota bezala aztertu behar dela. Animaliek hitz egiten dute, baina gizakiek ez bezala. Hitzak erabiltzen dituzte, baina hauek, gizateriaren arazo historikoki nabarmenak (arima, arrazoia, e.a.) tratatzeko baino, naturaren bilakaera islatzen dute. Hitzek ekosistema bezala funtzionatzen dute. Tigreen elkarrizketak, boen esaldiak, tukanen adierazpideak, e.a. kezka berezi batek mugatuta daude: oihana gertakari bezala. Kasu honetan esan dezakegu Quirogak oihana irudikatzen duela, “berdea” adierazi eta “habitata” solastatu ahal duten pertsonaiak sortuta.
Universitat de Barcelona
2014-10-15
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10748
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 121-132
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 1 (2009): The Figure of Edgar Allan Poe; 121-132
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 1 (2009): Figura de Edgar Allan Poe; 121-132
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 121-132
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10748/31780
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10748/31781
oai:revistes.ub.edu:article/10752
2020-07-21T20:19:19Z
452f:MIS
driver
AUTOBIOGRAFIA I FICCIÓ. EL CAS D''ENFANCE' DE NATHALIE SARRAUTE
AUTOBIOGRAPHY AND FICTION. THE CASE OF 'ENFANCE' BY NATHALIE SARRAUTE
AUTOBIOGRAFÍA Y FICCIÓN. EL CASO DE 'ENFANCE' DE NATHALIE SARRAUTE
AUTOBIOGRAFIA ETA FIKZIOA. NATHALIE SARRAUTEREN 'ENFANCE' NARRAZIOAREN KASUA
Boulaghzalate, Hamza
Sarraute
Enfance
Autobiografia (génere)
Ficció
Autoficció
Diègesi
Maneres i veus narratives
Cronologia
Sarraute
Enfance
Autobiography (genre)
Fiction
Autofiction
Diegesis
Mode and narration voices
Chronology
Sarraute
Enfance
Autobiografía (género)
Ficción
Autoficción
Diégesis
Modos y voces narrativas
Cronología
Sarraute
Enfance
Autobiografia (generoa)
Fikzioa
Autofizkioa
Diegesia
Narratzaileen ahots eta moduak
Kronologia
Enfance de Nathalie Sarraute és l’obra que tradueix com un autor pot atravessar les línies del son i de la ficció en un relat que pretén ésser autobiogràfic. El lector es troba davant d’un joc ben compost, on la ficció sarrautiana, l’autobiografia clàssica i l’ús singular de les veus narratives es fonen i confonen harmoniosament fins al punt que ens obliga a reflexionar sobre la naturalesa i la identitat dels gèneres literaris.
Enfance is Nathalie Sarraute work that depicts how an author can cross the hues of dream and fiction in a story that purports to be autobiographical. The reader is thus encountered with a highly composed game where sarrautian fiction, classical autobiography and the singular use of narrative voices are interwoven harmoniously to a point that leads us to question the nature and identity of even literary genres.
Enfance de Nathalie Sarraute es la obra que traduce cómo un autor puede atravesar las líneas del sueño y de la ficción en un relato que pretende ser autobiográfico. El lector se encuentra pues ante un juego bien compuesto donde la ficción sarrautiana, la autobiografía clásica y el uso singular de las voces narrativas se funden y confunden armoniosamente a un punto que nos lleva a interrogarnos sobre la naturaleza y la identidad misma de los géneros literarios
Enfance, Nathalie Sarrauteren lana, nahiz eta egileak ametsa eta fikzioaren tonua erabili, autobiografikoa izan nahi duen narrazioa da. Honela, irakurleak topatzen du joko oso konplikatua, bertan armoniaz nahasten dira Sarrauteren fikzioa, autobiografia klasikoa eta narratzaileen ahotsen erabilpen bitxia, literatur generoen funtsa eta baita jatorria ere zalantzan jar ditzakegun arte.
Universitat de Barcelona
2014-10-15
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10752
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 133-148
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 1 (2009): The Figure of Edgar Allan Poe; 133-148
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 1 (2009): Figura de Edgar Allan Poe; 133-148
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 1 (2009): Figura d'Edgar Allan Poe; 133-148
2013-3294
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10752/13527
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10752/31782
oai:revistes.ub.edu:article/10773
2020-07-21T20:19:56Z
452f:MIS
driver
GÈNERE COMERCIAL EN EVIDÈNCIA: LA PEL·LÍCULA 'CIUTAT DE DÉU' MANIPULA LA REALITAT?
COMMERCIAL GENRE IN EVIDENCE: DOES THE FILM, 'CITY OF GOD', MANIPULATE REALITY?
GÉNERO COMERCIAL EN EVIDENCIA: ¿LA PELÍCULA 'CIUDAD DE DIOS' MANIPULA LA REALIDAD?
GENERO KOMERTZIALA AGERIAN: 'CIUDAD DE DIOS' FILMAK ERREALITATEA MANIPULATZEN AL DU?
Marcato, Raquel de Medeiros
Ciutat de Déu
cinema
gangster
maneig
realitat
ficció
gènere
estereotip
imaginari
City of God
gangster
manipulation
reality
fiction
genre
stereotype
hybridization
hybridisation
Ciudad de Dios
cine
gangster
manipulación
realidad
ficción
género
estereotipo
imaginario
Ciudad de Dios
gangsterra
manipulazioa
errealitatea
fikzioa
generoa
estereotipoa
hibridazioa
Aquest article preten compartir amb els seus lectors una aproximació a partir de l’estudi d’una película basada en la realitat de les faveles d’un barri a l’oest d’en Río de Janeiro, que serveix de pretext per a que realitzador i guionistes de "Ciutat de Déu” (2002) ens plantejin una trama central a través d’aquesta suposada aproximació i adaptació al gènere gàngsters, des d’un format de caricatura, creant un cliché discursiu. Aquest enfocament de la pel•lícula posa de relleu una "història fabricada" donant-se suport en un suposat context real, localitzada en l’univers de les faveles, exòtic escenari per a captar l’atenció de la taquilla internacional a través d’una extremada violència i d’unes vides que transcorren en la marginalitat i la delincuència, potser sense pretendre-ho s’està construïnt un estereotip esbiaixat?
This article seeks to discuss whether or not the reality of life in a West Rio the Janeiro favela, as depicted in the 2002 film City of God, has been manipulated. With this discursive proposition as starting point, the essay will attempt to contextualise the way the plot was rendered, and to question the degree to which it resembles reality, as well as its adaptation to the gangster genre which gives rise to the feeling that, within a real context, this is a ‘fabricated story’: what international audiences would see as the exotic world of the favela.
Este artículo pretende analizar la hipótesis de manipulación de la realidad narrada en el film Ciudad de Dios (2002), una favela localizada en la región oeste do Río de Janeiro. A partir de esta propuesta discursiva, se pretende contextualizar la manera en la cual la trama ha sido enfocada, cuestionando la supuesta aproximación y adaptación del género gangster, despertando la sensación de una «historia fabricada» dentro de un supuesto contexto real: el universo favela, exótico escenario para captar la atención de la taquilla internacional.
Artikulu honetan Ciudad de Dios (2002) filmean, Rio de Janeiroko mendebaldean kokatzen den favela batean, narratzen den errealitatearen manipulazioaren hipotesia aztertzen da. Proposamen honetan, saiakerak trama nola fokatu zen atera nahi du azalera , gangsterren generoan moldatu eta hurbiltzeko keinua zalantzan jartzen du, testuinguru erreal batean “Istorio fabrikatua” delako sentimena sortzen du: favelako unibertsoa, nazioarteko salmentarako exotikoa.
Universitat de Barcelona
2014-10-17
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10773
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 2 (2010): Identitats nacionals i literatura; 80-95
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 2 (2010): National Identities and Literature; 80-95
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 2 (2010): Identidades nacionales y literatura; 80-95
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 2 (2010): Identitats nacionals i literatura; 80-95
2013-3294
por
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10773/13547
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10773/31796
oai:revistes.ub.edu:article/10774
2020-07-21T20:19:56Z
452f:MIS
driver
SOBRE LA TRADUCCIÓ DEL POEMA DE GABRIEL ARESTI "La casa del meu pare"
ABOUT THE TRANSLATION OF THE POEM BY GABRIEL ARESTI "THE HOUSE OF MY FATHER"
SOBRE LA TRADUCCIÓN DEL POEMA DE GABRIEL ARESTI "LA CASA DE MI PADRE"
"NIRE AITAREN ETXEA DEFENDITUKO DUT" ARESTIREN POEMAREN ITZULPENA DELA ETA
Luarsabishvili, Vladimer
traducció
traductor
tècnica de traducció
Aresti
Zytsar
Translation
Translator
Translation technique
Aresti
Zytsar
traducción
traductor
técnica de traducción
Aresti
Zytsar
itzulpena
itzultzailea
itzulpen teknika
Aresti
Zytsar
En aquest article, s'analitzen diverses versions del poema de Gabriel Aresti «La casa del meu pare». L’autor aprofundeix en la teoria i la pràctica de la traducció amb l’exemple de diversos traductors. En l’article se citen exemples concrets de diverses traduccions de K. Gamsakhurdia, M. Tsvetaeva, V. Nabokov, J. Borges, etc. Per finalitzar, l’autor proposa la seva versió de traducció al rus del poema de Gabriel Aresti «La casa del meu pare».
In this article, several versions of the poem “My father’s house” by Gabriel Aresti are analysed. The author studies in depth the theory and the practice of translation with the example of several translators. In the article, several specific examples of diverse translations by K. Gamsakhurdia, M. Tsvetaeva, V. Nabokov, J. Borges, etc, are quoted. At the end of his work, the author suggests his own version of the russian translation of the poem by Gabriel Aresti “My father’s house”.
En este artículo se analizan varias versiones del poema de Gabriel Aresti «La casa de mi padre». El autor profundiza en la teoría y práctica de la traducción con el ejemplo de varios traductores. En el artículo se citan ejemplos concretos de diversas traducciones de K. Gamsakhurdia, M. Tsvetaeva, V. Nabokov, J. Borges etc. Al término de su trabajo el autor propone su propia versión de traducción al ruso del poema de Gabriel Aresti «La casa de mi padre».
Arestiren “Nire aitaren etxea” poemaren bi itzulpen desberdin hartuta, errusieraz, idazlea itzulpengintzaren teorian eta praktikan murgiltzen da, zenbait maisu-itzultzaileren iritzia eta praxia ekarriz. Honela Gamsakhurdiak, Tsvetaevak, Borgesek, Nabokovek eta bestek itzulpengintzari buruz teorizatu zutena islatzen da testuan. Itzulpen zehatz batzuen nondik norakoa ere irakur dezakegu. Amaitzeko, egileak Arestiren poema ezagunaren itzulpen propioa eskaintzen du.
Universitat de Barcelona
2014-10-17
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10774
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 2 (2010): Identitats nacionals i literatura; 96-111
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 2 (2010): National Identities and Literature; 96-111
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 2 (2010): Identidades nacionales y literatura; 96-111
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 2 (2010): Identitats nacionals i literatura; 96-111
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10774/13548
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10774/31798
oai:revistes.ub.edu:article/10777
2020-07-21T20:19:56Z
452f:MIS
driver
LA COL·LECCIÓ SURREALISTA D'OBJECTES
THE SURREALIST COLLECTION OF OBJECTS
LA COLECCIÓN SURREALISTA DE OBJETOS
OBJEKTUEN BILKETA SURREALISTA
Pérez, Leticia
col·lecció
fetitxisme de les mercaderies
capitalisme
consum
cultura comercial ús
intercanvi i plusvàlua
materialisme
idealisme
objectes onírics
objectes trobats
inconscient
poemes objecte
cal·ligrames
readymades
objectes surrealistes
collection
commodity fetishism
capitalism
consumption
commercial culture
use-
exchange- and surplus-value
materialism
idealism
dream objects
found objects
unconscious
poème-objets
calligrammes
readymades
surrealist objects
colección
fetichismo de los bienes
capitalismo
consumo
cultura comercial
valor de uso
contravalor y plusvalía
materialismo
idealismo
objetos oníricos
objetos encontrados
inconsciente
objetos-poema
caligramas
readymades
Bilketa
Salgaien fetixismoa
Kapitalismoa
Kultura komertziala
Erabilera
Truke eta soberakin balioa
Materialismoa
Idealismoa
Amesteko objektuak
Aurkitutako objektuak
Inkontzientea
Poème-objets eta calligrammes
Readymade eta objektu Surrealistak
En aquest article, parlaré de la col·lecció surrealista d’objectes com a forma d’art que sorgeix de les forces de la producció de masses de la nova era. Aquestes peces, profundament arrelades en les lleis capitalistes de l’ús, l’intercanvi i la plusvàlua, comporten dos enfocaments materialistes que desemboquen en el materialisme dialèctic. D’una banda, personifiquen les forces supremes del fetitxisme inveterades en les estructures capitalistes; de l’altra, desperten els desitjos inconscients que responen a les necessitats de la societat de consum. Per tant, estudiaré la col·lecció d’objectes en les pràctiques surrealistes més radicals (objectes onírics, objectes trobats, poemes objecte, cal·ligrames, readymades i objectes surrealistes) com una manera no només d’explorar a fons un nou art, sinó també de reflexionar sobre les transformacions i les paradoxes actuals de la societat.
In this article I shall discuss the Surrealist collection of objects as a form of art which arises out of mass production forces of the new era. These goods, deeply rooted in the capitalist laws of use-, exchange- and surplus-value, carry in themselves two materialist approaches which end in dialectical materialism. On the one hand, they epitomize the supreme forces of commodity fetishism ingrained in capitalist structures; on the other hand, they arouse unconscious desires which respond to the needs of the society of consumption. Thus, I will explore the act of object-collecting in the most radical Surrealist practices (dream objects, found objects, poème-objets, calligrammes, readymades and Surrealist objects) as a way to not only delve into a new art, but also to reflect on societal ongoing transformations and paradoxes.
En este artículo pretendo tratar la colección surrealista de objetos como una forma de arte derivado de las fuerzas de fabricación en serie de la nueva era. Estos bienes, profundamente arraigados en las leyes capitalistas de valor de uso, contravalor y plusvalía, llevan en sí mismos dos enfoques que finalizan en el materialismo dialéctico. Por un lado representan a las fuerzas supremas del fetichismo de los productos, arraigado en estructuras capitalistas; por otro lado, despiertan deseos inconscientes que responden a las necesidades de la sociedad de consumo. Así, investigaré el acto de coleccionar objetos en las prácticas surrealistas más radicales (objetos oníricos, objetos encontrados, objetos-poema, caligramas, readymades u objetos confeccionados y objetos surrealistas) como un modo no sólo de investigar un nuevo arte, sino también de reflejar las actuales transformaciones y paradojas sociales.
Artikulu honetan objektuen bilketa Surrealistari buruz mintzatuko naiz, aro berrian masa-produkziotik kanpo sortzen den arte eredu bezala. Salgai hauek, erabilera, truke eta soberakin balioen lege kapitalistetan sakonki erroturik, materialismo dialektikoan erortzen diren bi ikasbide materialista dakarte beraiekin batera. Alde batetik, egitura kapitalistetan finkatuta dauden salgaien fetixismoaren eredu nagusiak dira; bestetik, gizarte-kontsumoak dituen beharrei erantzuten duten desira inkontzienteak pizten dituzte. Honela, objektu-bilketa aztertuko dut erradikalenak diren ohitura Surrealisten bidez (amesteko objektuak, aurkitutako objektuak, poème-objets eta calligrammes, readymade eta objektu Surrealistak), ez bakarrik arte berri batean sakontzeko, baizik eta martxan dauden aldaketa eta paradoxa sozialak islatzeko.
Universitat de Barcelona
2014-10-17
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10777
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 2 (2010): Identitats nacionals i literatura; 112-126
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 2 (2010): National Identities and Literature; 112-126
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 2 (2010): Identidades nacionales y literatura; 112-126
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 2 (2010): Identitats nacionals i literatura; 112-126
2013-3294
eng
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10777/13552
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10777/31799
oai:revistes.ub.edu:article/10778
2020-07-21T20:19:56Z
452f:MIS
driver
ESPANYA VISTA PER UNA FRANCESA: 'LA RELATION DU VOYAGE D'ESPAGNE' (1691) DE MADAME D'AULNOY
SPAIN UNDER THE GAZE OF A FRENCH WOMAN: 'THE RELATION DU VOYAGE D'ESPAGNE' (1691) BY MADAME D'AULNOY
ESPAÑA BAJO LA MIRADA DE UNA FRANCESA: 'LA RELACIÓN DEL VIAJE DE ESPAÑA' (1691) DE MADAME D'AULNOY
ESPAINIA EMAKUME FRANTSES BATEN IKUSPEGITIK: MADAME D'AULNOY-REN 'LA RELATION DU VOYAGE D'ESPAGNE' (1691)
Guenther, Melissa
Marie-Catherine d’Aulnoy (1650-1705)
Relation du voyage d’Espagne (1691)
literatura francesa
literatura de viatges
dones escriptores
1600-1699
Espanya
Marie-Catherine d’Aulnoy (1650-1705)
Relation du voyage d’Espagne (1691)
French literature
travel literature
women writers
1600-1699
Spain
Marie-Catherine d’Aulnoy (1650-1705)
Relation du voyage d’Espagne (1691)
literatura francesa
literatura de viajes
mujeres escritoras
1600-1699
España
Marie-Catherine d’Aulnoy (1650-1705)
Relation du voyage d’Espagne (1691)
literatura frantsesa
bidai literatura
emakume idazleak
1600-1699
Espainia
La Relation du voyage d’Espagne (1691) de Madame d’Aulnoy tingué una importància literària enorme i es pot considerar un mirall de la cultura espanyola i els seus costums a la fi del segle XVII. Les observacions de Madame d'Aulnoy no volen jutjar la cultura d’Espanya ni tampoc pretenen proclamar la superioritat de la cultura francesa per sobre de l'espanyola. Malgrat tot, l'observació de la cultura i els costums de l'Altre espanyol li permeten definir la seva pròpia identitat en tant que dona francesa. Aquest article estudia com Madame d'Aulnoy –dona, escriptora i francesa– retrata les dones espanyoles, i fins a quin punt els prejudicis i els procediments de la literatura de viatges clàssica són presents en les seves descripcions.
Madame d’Aulnoy’s Relation du voyage d’Espagne (1691) had an immense literary importance and can be considered a mirror to the culture of Spain and its customs in the late Seventeenth-Century. Madame d’Aulnoy’s observations do not aim to pass judgment on Spanish culture nor are they an attempt to promote to French culture over that of Spain. However, by observing the culture and customs of the Spanish Other her observations allow her to define her own identity as a French women. This article will examine how this French female writer, Madame d’Aulnoy, portrays Spanish women and to what extent the prejudices and practices of classical travel literature are present in her descriptions.
La Relation du voyage d’Espagne de Madame d’Aulnoy’s (1691) ha tenido una inmensa importancia literaria y puede considerarse como un espejo de la cultura de España y sus costumbres de finales del siglo XVII. Las descripciones de Madame d’Aulnoy no tienen como objetivo juzgar la cultura española ni son un intento de favorecer la cultura francesa en relación con la española. No obstante, la observación de la Otra cultura y costumbres le permiten definir su propia identidad como mujer francesa. Este artículo analiza la forma en que la escritora francesa, Madame d’Aulnoy, retrata a las mujeres españolas y hasta qué punto los prejuicios y prácticas de la literatura de viajes clásica están presentes en sus descripciones.
Madame d’Aulnoy-ren Relation du voyage d’Espagne-k (1691) garrantzia literario handia izan zuen eta XVII. mende bukaerako espainiar kulturaren eta ohituren isla omen da. Madame d’Aulnoyren xedea ez da espainiar kultura kritikatzea ezta frantziar kulturari espainiarrari baino garrantzia handiagoa ematea ere. Aitzitik, Beste Espainiaren kultura eta ohiturak zeintzuk diren ikusita, bere burua emakume frantses bezala deskribatzen du. Artikulu honetan aztertuko da Madame d’Aulnoy idazle frantsesak emakume espainiarrak deskribatzeko modua, baita bidaien literatura klasikoan ohikoak diren aurreiritziek eta ezaugarriek bere deskribapenetan duten eragina ere.
Universitat de Barcelona
2014-10-17
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10778
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 2 (2010): Identitats nacionals i literatura; 127-136
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 2 (2010): National Identities and Literature; 127-136
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 2 (2010): Identidades nacionales y literatura; 127-136
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 2 (2010): Identitats nacionals i literatura; 127-136
2013-3294
fra
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10778/13553
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10778/31801
oai:revistes.ub.edu:article/10803
2020-07-21T20:20:15Z
452f:MIS
driver
ELS VELLS ANTECEDENTS ANDALUSINS DE LA INTERTEXTUALITAT I LA SEVA POSSIBLE INFLUÈNCIA EN L'OCCIDENT CRISTIÀ
THE ANCIENT ANDALUSI PRECEDENTS OF INTERTEXTUALITY AND ITS POSSIBLE INFLUENCE OVER CHRISTIAN OCCIDENT
LOS VIEJOS ANTECEDENTES ANDALUSÍES DE LA INTERTEXTUALIDAD Y SU POSIBLE INFLUENCIA EN EL OCCIDENTE CRISTIANO
LOS VIEJOS ANTECEDENTES ANDALUSÍES DE LA INTERTEXTUALIDAD Y SU POSIBLE INFLUENCIA EN EL OCCIDENTE CRISTIANO
Perromat Agustín, Kevin
intertextualitat
plagi
influència
imitació
literatura medieval
al-Àndalus
intertextuality
plagiarism
influence
imitation
medieval literature
al-Andalus
intertextualidad
plagio
influencia
imitación
literatura medieval
al-Ándalus
intertestualitate
plagio
eragin
imitazio
erdi aroko literatura
al-Andalus
La literatura aràbiga medieval té la singularitat d'haver elaborat una teoria considerable sobre la intertextualitat i els límits de l'apropiació i la imitació poètiques. En aquest context, els tractadistes àrabs van considerar simultàniament i paradoxalment el plagi (sariqa) com a una infracció de les normes literàries i com un més dels recursos literaris legítims del poeta. De moment es desconeix el seu possible ascendent en les poètiques medievals de l'Occident cristià, tot i que, a la llum de determinades evidències, no és descartable una influència tangencial o implícita. Per aquest motiu, l'estudi dels autors d'al-Àndalus, així com d'altres territoris fronterers, revesteix un gran interès per quant són uns escenaris privilegiats d'aquests intercanvis textuals.
Arabic medieval literature possesses the singularity of having elaborated an impressive theory on intertextuality and the limits of poetic imitation and appropriation. In this context, Arabic theoreticians considered simultaneously and paradoxically plagiarism (sariqa) as a violation of literary rules and one among other legitimate rhetorical resources for poets. At present, it has not been accounted for their possible ascendant in the construction of medieval poetics of Christianity, though, in the light of certain evidences, a tangential or implicit influence may not be rejected. For this reason, the study of the authors from al-Andalus, and from other border territories, acquires a great interest, as privileged sceneries of these textual intercourses.
La literatura arábiga medieval posee la singularidad de haber elaborado una teoría considerable sobre la intertextualidad y los límites de la apropiación e imitación poéticas. En este contexto, los tratadistas árabes consideraron simultánea y paradojicamente el plagio (sariqa) como infracción de las normas literarias y como uno más de los recursos literarios legítimos del poeta. Por el momento se desconoce su posible ascendiente en las poéticas medievales del Occidente cristiano, aunque, a la luz de determinadas evidencias, no es descartable una influencia tangencial o implícita. Por este motivo, el estudio de los autores de al-Ándalus, así como de otros territorios fronterizos, reviste un gran interés en tanto escenarios privilegiados de estos intercambios textuales.
Erdi Aroko literatura arabiarraren berezitasun nagusia intertestualitateari buruzko eta poesiaren jabetzeari eta imitazioari buruzko teoria garrantzitsua egin izana da. Testuinguru horretan, tratatu-idazle arabiarrek plagioak (sariga) arau literarioak hausten zituela uste zuten aldi berean eta paradoxikoki; gainera, plagioa poetaren zilegizko baliabide literariotzat jotzen zuten. Oraindik ez dakigu Mendebaldeko kristauen Erdi Aroko poesiak eragina izan ote zuen, baina, ebidentzia jakin batzuen arabera, ez da nabarmenatzen eragin ukitzaile edo inpliziturik. Horregatik, bai al –Andaluseko autoreen, bai mugako lurraldeen azterketak interes handia pizten du, testuen trukeen toki aproposa baitzen.
Universitat de Barcelona
2014-10-21
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10803
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 3 (2010): Estudis culturals i literatura comparada; 132-147
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 3 (2010): Cultural Studies and Comparative Literature; 132-147
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 3 (2010): Estudios culturales y literatura comparada; 132-147
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 3 (2010): Estudis culturals i literatura comparada; 132-147
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10803/13579
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10803/31836
oai:revistes.ub.edu:article/10804
2020-07-21T20:20:15Z
452f:MIS
driver
NO 'TAN' ESTRANYS. PATRICIA HIGHSMITH SEGONS ALFRED HITCHCOCK
NOT 'SO' STRANGERS. PATRICIA HIGHSMITH ACCORDING TO ALFRED HITCHCOCK
NO 'TAN' EXTRAÑOS. PATRICIA HIGHSMITH SEGÚN ALFRED HITCHCOCK
EZ 'HAIN' EZEZAGUNAK. PATRICIA HIGHSMITH ALFRED HITCHCOCKEN IKUSPEGITIK
Peralta, Jorge Luis
transposició cinematográfica
moral
Alfred Hitchcock
Patricia Highsmith
Cinematographic transposition
moral
Alfred Hitchcock
Patricia Highsmith
Transposición cinematográfica
moral
Alfred Hitchcock
Patricia Highsmith
Zinemara egokitzea
morala
Alfred Hitchcock
Patricia Highsmith
En aquest treball proposem revisar com la transposició cinematogràfica d’ Estranys en un tren (Strangers on a train) a l’asfixiant i amoral món de Patricia Highsmith en un típic relat hitchcoknià de suspens trepidant, desdibuixant les arestes més obscures dels personatges i les situacions de la novel·la original. No es tracta de determinar si la pel·lícula és més, «millor» o «pitjor» que el text –empresa molt poc productiva – sinó de reflexionar sobre les operacions portades a terme pel director per a apropiar-se de l’obra literària i fer d’ella un film que respon a la seva pròpia visió del món i del cinema.
In this work I propose to analyze how the cinematographic transposition of Strangers on a train has changed the suffocating amoral world of Patricia Highsmith in a typical Hitchcockian frantic suspense story, blurring the darkest edges of the characters and situations of the original novel. The aim is not to determine whether the film is «more», «better» or «worse» than the text –an unproductive enterprise– but to reflect on the operations made by the director to seize the literary work and make of it a film that responds to his own vision of the world and of cinema.
En este trabajo proponemos revisar cómo la transposición cinematográfica de Extraños en un tren ha convertido el asfixiante mundo amoral de Patricia Highsmith en un típico relato hitchcockiano de suspense trepidante, desdibujando las aristas más oscuras de los personajes y situaciones de la novela original. No se trata aquí de determinar si la película es "más", "mejor" o "peor" que el texto -empresa muy poco productiva- sino de reflexionar sobre las operaciones llevadas a cabo por el director para apropiarse de la obra literaria y hacer de ella un filme que responde a su propia visión del mundo y del cine.
Lan honetan proposatzen duguna Ezezagunak tren batean (ETBko bertsioan Trenean ezagutu berri) eleberriaren zinemarako transposizioak Patricia Highsmithen mundu itogarri eta amorala nola aldatu duen aztertzea da. Zinemako bertsioa Hitchcocken ohiko erretratua da, suspense bizkorrekoa, eta, horretarako, jatorrizko eleberriko pertsonaien eta egoeren ertz ilunenak lausotu ditu. Helburua ez da filma testua baino «gehiago», «hobea» ala «okerragoa» den esatea ―ez litzateke batere produktiboa izango―, baizik eta zuzendariak idazlana bere egiteko eta bere munduaren eta zinemaren ikuspegiari egokitzeko erabilitako tresnei buruz hausnartzea.
Universitat de Barcelona
2014-10-21
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10804
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 3 (2010): Estudis culturals i literatura comparada; 148-170
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 3 (2010): Cultural Studies and Comparative Literature; 148-170
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 3 (2010): Estudios culturales y literatura comparada; 148-170
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 3 (2010): Estudis culturals i literatura comparada; 148-170
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10804/13580
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10804/31839
oai:revistes.ub.edu:article/10808
2020-07-21T20:20:15Z
452f:MIS
driver
VIVINT EN UN SIMULACRE: COM LA TELEVISIÓ I EL SUPERMERCAT REDEFINEIXEN LA REALITAT A 'WHITE NOISE'
LIVING IN A SIMULACRUM: HOW TV AND THE SUPERMARKET REDEFINES REALITY IN DON DELILLO'S 'WHITE NOISE'
VIVIENDO EN UN SIMULACRO: CÓMO LA TELEVISIÓN Y EL SUPERMERCADO REDEFINEN LA REALIDAD EN 'WHITE NOISE'
BIZITZAREN SIMULAKROAN: TELEBISTAK ETA SUPERMERKATUAK ERREALITATEA NOLA ERALDATZEN DUTEN DON DELILLOREN 'WHITE NOISEN'
Ghashmari, Ahmad
Postmodernisme
Don DeLillo
Ficció nord-americana del segle XX
Simulacre
Posmodernism
Don Delillo
20th Century American Fiction
Simulacrum
Posmodernismo
Don DeLillo
Ficción estadounidense del siglo XX
Simulacro
Postmodernismoa
Don DeLillo
XX mendeko Estatu Batuetako fikzioa
Simulazioa
Aquest article analitza l'impacte de la simulació, la hiperrealitat i el consumisme en la novel•la de Don DeLillo White Noise. Tracta de com la novel•la retrata la tecnologia i els mitjans de comunicació com un imperi de signes i codis que esborren o fan implosionar el significat. La televisió, els reportatges de la ràdio i les tafaneries i els dispositius d'imatge mèdica s'entrellacen amb molts aspectes de la vida de les persones a la cultura capitalista recent. És més, l'article esclarirà la qüestió de la hiperrealitat generada mitjançant simulacions. Veurem com aquest nou tipus de realitat esdevé més real que la pròpia realitat. Després, es tractarà la influència del supermercat i l'emergència de la cultura de consum. Veurem com la producció i el consum han assolit un significat nou i diferent en aquesta nova societat "superficial" i com reformula la comprensió i la interacció de la gent amb la realitat.
This paper examines the impact of simulation, hyperreality, and consumerism on Don Delillo's novel White Noise. It discusses how the novel pictures technology and mass media as an empire of signs and codes that erase or implode meaning. TV, radio reports and tidbits, and medical imaging devices are intertwined with many aspects of people's lives in this late capitalist culture. Futhermore, the paper will shed some light on the issue of hyperreality which is generated by simulations. We will see how this new type of reality becomes more real than reality itself. Then, the influence of the supermarket and the emergence of consumer culture will be discussed. We will see how production and consumption have gained a new different meaning in this new "superficial" society and how it reshapes people's undestanding and interaction with reality.
Este artículo plantea el impacto de la simulación, el hiperrealismo y el consumismo en la novela de Don DeLillo White Noise. Se plantea cómo la novela presenta la tecnología y los medios de comunicación masivos como un imperio de signos y códigos que borran o destruyen el significado. La televisión, los boletines radiofónicos y chismes, y los dispositivos de imagen médicos están imbricados con muchos aspectos de la vida de la personas en esta última cultura capitalista. Además, el artículo arrojará cierta luz sobre la cuestión de la hiperrealidad generada por las simulaciones; se verá cómo este nuevo tipo de realidad se convierte en algo más real que la propia realidad. A continuación, se estudiará la influencia de los supermercados y el nacimiento de la cultura de consumo. Se planteará en qué medida la producción y el consumo han adquirido un nuevo y distinto significado en esta nueva sociedad «superficial», y cómo esto moldea la comprensión e interacción de la gente con la realidad.
Artikulu honek simulazioak, hipererrealitateak eta kontsumismoak Don DeLilloren White Noise eleberrian izan duten eragina aztertzen du. Egileak esanahia ezabatu edo deuseztatzen dituen inperiotzat ditu teknologia eta komunikabideak. Telebista eta irratiko berri eta zurrumurruek eta irudi medikoak sortzeko tresnek jendearen bizimoduarekin nahastu dira azkenaldiko kultura kapitalista honetan. Are gehiago, lan honek simulazioen bidez sortutako hipererrealitateari buruzko alderdi batzuk argituko ditu. Ikusiko dugun bezala, errealitate mota hau errealitatea bera baino errealagoa bihurtu da. Gero, supermerkatuen eragina eta kontsumo-kulturaren hedapena aztertuko ditugu. Ekoizpen eta kontsumoak esanahi berria hartu dute “azaleko” gizarte honetan, eta jendeak gauzak ulertzeko dituen moduan eta errealitatean eragina dutela ikusiko dugu.
Universitat de Barcelona
2014-10-21
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10808
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 3 (2010): Estudis culturals i literatura comparada; 171-185
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 3 (2010): Cultural Studies and Comparative Literature; 171-185
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 3 (2010): Estudios culturales y literatura comparada; 171-185
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 3 (2010): Estudis culturals i literatura comparada; 171-185
2013-3294
eng
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10808/13581
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10808/31841
oai:revistes.ub.edu:article/10809
2020-07-21T20:20:16Z
452f:MIS
driver
EL MITE TRÀGIC DE BATMAN
THE TRAGIC BATMAN MYTH
EL MITO TRÁGICO DE BATMAN
BATMANEN MITO TRAGIKOA
Lázaro Altamirano, Saúl
Intertextualitat
mite
imatge
cultura popular
poema
tragèdia
intertextual
myth
image
popular culture
poem
tragedy
intertextualidad
mito
imagen
cultura popular
poema
tragedia
testuartekoa
mitoa
irudia
kultura herrikoia
poema
tragedia
Sábado en Ciudad Gótica és un poema de l’escriptor mexicà Daniel Chávez que pren com a substrat intertextual la figura de Batman. El poema crea significats per mitjà de les citacions a escenes, estats i ambients de Batman. El text poètic té un sentit que s’arrodoneix amb el món simbòlic del personatge. D’aquesta manera, la imatge esdevé un element intertextual del poema. El resultat és un text poètic regulat per un personatge de la cultura popular, la imatge del qual serveix d’ancoratge entre els significats dels dos textos: finalment, les escenes descrites en el poema formen el mite tràgic de Batman.
Sábado en ciudad gótica (Saturday in Gotham City) is a poem by the Mexican writer Daniel Chávez. It uses the Batman figure as intertextual substrate. The poem creates meanings through extracts from scenes, states and atmospheres of Batman. The poetic text has a meaning that is completed with the symbolic world of the character. Thus, the image becomes an intertextual element of the poem. The result is a poetic text governed by a character of popular culture, whose image works as the anchor between the meanings of the two texts. Finally the scenes create the tragic myth of Batman.
Sábado en Ciudad Gótica es un poema del escritor mexicano Daniel Chávez que toma como sustrato intertextual la figura de Batman. El poema crea significados por medio de las citas a escenas, estados y atmósferas de Batman. El texto poético tiene un sentido que se completa con el mundo simbólico del personaje. De esta forma, la imagen se convierte en elemento intertextual del poema. El resultado es un texto poético regulado por un personaje de la cultura popular, cuya imagen sirve de anclaje entre los significados de los dos textos: finalmente, las escenas descritas en el poema forman el mito trágico de Batman.
Sábado en ciudad gótica Daniel Chávez idazle mexikarraren poema da, testuarteko oinarritzat Batmanen irudia hartzen du. Poemak esanahiak sortzen ditu Batmanen ingurugiro, egoera eta eszena desberdinen aipamenen bidez. Testu poetikoak duen esanahia osatzen da pertsonaiaren mundu sinbolikoarekin. Honela, irudia poemaren testuarteko osagai bihurtzen da. Emaitza testu poetikoa da, kultura herrikoiaren pertsonaia batek arautua, honen irudiak bi testuen arteko lotura osatzen du: amaieran poeman deskribatzen diren irudiek Batmanen mito tragikoa osatzen dute.
Universitat de Barcelona
2014-10-21
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10809
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 3 (2010): Estudis culturals i literatura comparada; 186-197
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 3 (2010): Cultural Studies and Comparative Literature; 186-197
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 3 (2010): Estudios culturales y literatura comparada; 186-197
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 3 (2010): Estudis culturals i literatura comparada; 186-197
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10809/13582
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10809/31842
oai:revistes.ub.edu:article/10815
2020-07-21T20:20:36Z
452f:MIS
driver
L'ESCRIPTURA COM A LLOC D'ARRELAMENT A L'EXILI: TUNUNA MERCADO I MARÍA NEGRONI
WRITING AS A SETTLEMENT PLACE IN EXILE: TUNUNA MERCADO AND MARÍA NEGRONI
ESCRITURA COMO LUGAR DE ARRAIGO EN EL EXILIO: TUNUNA MERCADO Y MARÍA NEGRONI
IDAZKETA SUSTRAITZEKO TOKI GISA ERBESTEALDIAN: TUNUNA MERCADO ETA MARÍA NEGRONI
Bocchino, Adriana A.
escritures
exili
dones
intelectuals
writings
exile
women
intellectual
escrituras
exilio
mujeres
intelectuales
idazketak
erbestealdia
emakumeak
intelektualak
El present article postula la possibilitat de precisar un lloc d'arrelament entre les dones que escriuen des de la condició d’exili en la formulació de l’escriptura. La condició d'exili (interior o exterior), patida al llarg de la segona meitat del segle XX per raons polítiques entre els intel·lectuals argentins, s’accentua en el cas de les dones que escriuen. Condició que es pot rastrejar formalment en les seves escriptures. Les dones observades en aquest plantejament, Tununa Mercado i María Negroni, aconsegueixen fer i fer-se un lloc des d'aquesta coordenada aportant una altra manera de fer literatura. En aquest article es donarà raó d'aquest lloc des de dues de les seves novel·les: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) i La Anunciación (2007), respectivament.
This article calls for the possibility of determining a settlement place for the women who contribute to the writing process as exiles. The exile expericence, whether interior or exterior, that was endured for policital reasons by Argentinean intellectuals during the second half of the 20th century, was more intense for women who write. This experience is reliably reproduced in the writings of the two women studied in this paper: Tununa Mercado and María Negroni. Both of these women are able to make and make for themselves a place from that location; they provide a different way of making literature. This article will analyze that place using two of their novels: Yo nunca te prometí la eternidad [I never promised you eternity] (2005) and La anunciación [The Annunciation] (2007), respectively.
El presente artículo postula la posibilidad de precisar un lugar de arraigo entre las mujeres que escriben desde la condición de exilio en la formulación escrituraria. La condición de exilio (interior o exterior), sufrida a lo largo de la segunda mitad del siglo XX por razones políticas entre los intelectuales argentinos, se adensa en el caso de las mujeres que escriben. Condición rastreable formalmente en sus escrituras, las mujeres observadas en este planteo, Tununa Mercado y María Negroni, consiguen hacer y hacerse un lugar desde esa coordenada aportando otra manera de hacer literatura. En este artículo se dará cuenta de ese lugar desde dos de sus novelas: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) y La Anunciación (2007), respectivamente.
Artikulu honek erbestealditik idazten duten emakumeentzat idazketa-formulazioan sustraitze-toki bat zehazteko aukera defendatzen.du. XX. mendearen bigarren erdian, politika-arrazoiak zirela eta, Argentinako intelektualek jasandako erbestealdia (barnekoa edo kanpokoa) larriagoa izan zen emakume idazleen artean. Emakume horien idazketetan formalki ikus daiteke erbesteratuak izatearen arrastoa. Lan honetan aztertutako emakumeek, Tutuna Mercadok eta María Negronik, koordenatu horretatik bizitzan beren tokia bilatzea lortzen dute, literatura egiteko beste modu bat eskainiz. Artikulu honetan, toki horren berri emango da haien bi eleberri oinarri hartuta: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) eta La Anunciación (2007), hurrenez hurren.
Universitat de Barcelona
2014-10-21
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10815
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 4 (2011): Memòria i identitat col·lectiva en la literatura comparada; 92-109
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 4 (2011): Memory and Collective Identity in Comparative Literature; 92-109
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 4 (2011): Memoria e identidad colectiva en la literatura comparada; 92-109
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 4 (2011): Memòria i identitat col·lectiva en la literatura comparada; 92-109
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10815/13589
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10815/31867
oai:revistes.ub.edu:article/10816
2020-07-21T20:20:37Z
452f:MIS
driver
LLAVORS I ARA: MEMÒRIES DE LA IRLANDA PATRIARCAL EN L'OBRA DE MARIAN KEYES
THEN AND NOW: MEMORIES OF A PATRIARCHAL IRELAND IN THE WORK OF MARIAN KEYES
ENTONCES Y AHORA: RECUERDOS DE UNA IRLANDA PATRIARCAL EN LA OBRA DE MARIAN KEYES
LEHENA ETA ORAINA: IRLANDA PATRIARKALAREN OROIPENAK MARIAN KEYES-EN LANEAN
Ryan, Mary
feminisme
dones
Irlanda
narrativa de dones
família
el cos
feminism
women
Ireland
women’s fiction
family
the body
feminismo
mujeres
Irlanda
ficción escrita por mujeres
familia
el cuerpo
feminismoa
emakumeak
Irlanda
emakumezkoen Fikzioa
familia
gorputza
En aquest treball s'observarà com l'obra de l'autora irlandesa Marian Keyes està influenciada, i n'és representativa, pel lloc que ocupen les dones a Irlanda quant a les qüestions històriques, els valors socials i els afers legals. Es discutiran dos temes principals que han afectat les dones en la societat irlandesa: la família i el cos femení. En tractar com aquestes qüestions han estat vistes tradicionalment en la societat irlandesa, aquest article demostrarà que les novel·les de Keyes ofereixen una reminiscència –un record– de com les vides de les dones irlandeses van ser reprimides pels valors patriarcals en un temps passat, i com les dones contemporànies encara, fins a cert punt, experimenten els efectes –les restriccions– d'aquestes actituds.
This paper will observe how the work of Irish author Marian Keyes is influenced by, and representative of, the place of women in Ireland in terms of historical issues, social values, and legal issues. It will discuss two primary areas that have affected women in Irish society: the family and the female body. In addressing how such issues were traditionally viewed in Irish society, this paper will demonstrate how Keyes’ novels present an awareness –a memory– of how Irish women’s lives were once repressed by patriarchal values, and how contemporary women still, to some extent, feel the effects –the restraints– of such attitudes.
Este artículo estudia de qué manera la obra de la autora irlandesa Marian Keyes está influida por el papel de la mujer en Irlanda, y lo representa, en lo tocante a cuestiones históricas, valores sociales y asuntos jurídicos. Explora dos áreas principales que han afectado a las mujeres en la sociedad irlandesa: la familia y el cuerpo femenino. Concentrándose en la percepción tradicional de estos asuntos en la sociedad de aquel país, este artículo muestra cómo las novelas de Keyes presentan una conciencia –un recuerdo– de la represión de la mujer por unos valores patriarcales, y cómo esta aún padece los efectos –las limitaciones–, hasta cierto punto, de estas actitudes.
Artikulu honek Irlandan emakumeen tokiak zenbaterainoko eragina izan duen Marian Keyes idazle irlandarraren lanean aztertuko du eta zenbateraino den haren ordezkari, auzi historiko, giza-balore eta legezko kontuetan. Bada, irlandar gizartean emakumeak eragin dituen bi arlo nagusi aztertuko ditu: familia eta emakumearen gorputza. Kontu hauek guztiak irlandar gizartean tradizioz nola bideratu ohi ziren aztertzerakoan, artikulu honek azaleratuko digu nola Keyes-en eleberriek kontzientzia bat erakusten duten -memoria bat-, behinola irlandar emakumeen bizitza balore patriarkalek itotzen zutenekoa, eta nola egungo emakumeak oraindik orain ere, nolerebait, jokamolde haien ondorenak -hesiak- pairatzen ari diren.
Universitat de Barcelona
2014-10-21
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10816
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 4 (2011): Memòria i identitat col·lectiva en la literatura comparada; 110-130
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 4 (2011): Memory and Collective Identity in Comparative Literature; 110-130
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 4 (2011): Memoria e identidad colectiva en la literatura comparada; 110-130
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 4 (2011): Memòria i identitat col·lectiva en la literatura comparada; 110-130
2013-3294
eng
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10816/13590
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10816/31868
oai:revistes.ub.edu:article/10817
2020-07-21T20:20:37Z
452f:MIS
driver
LITERATURA COMPARADA I TRADUCCIÓ: DUES VERSIONS ARGENTINES DE L''SPLEEN' BAUDELERIÀ
COMPARATIVE LITERATURE AND TRANSLATION: TWO ARGENTINEAN VERSIONS OF THE BAUDELAIREAN SPLEEN
LITERATURA COMPARADA Y TRADUCCIÓN: DOS VERSIONES ARGENTINAS DEL 'SPLEEN' BAUDELERIANO
LITERATURA KONPARATUA ETA ITZULPENA: BAUDELAIREREN 'SPLEEN'-ARI ARGENTINAN AMANDAKO BI BERTSIO
Venturini, Santiago
literatura comparada
traducció
reescriptura
Charles Baudelaire
comparative literature
translation
rewriting
Charles Baudelaire
literatura comparada
traducción
reescritura
Charles Baudelaire
literatura konparatua
itzulpena
berridazketa
Charles Baudelaire
El vincle entre literatura comparada i traducció permet construir un marc de lectura que desafia l'enfocament clàssic de la traducció i potencia l'abast del text traduït. Aquest article explora les possibilitats del vincle esmentat a través de la lectura de dues traduccions argentines de Les fleurs du mal de Charles Baudelaire, lectura que insistirà en el treball de reescritpura que suposa tota traducció.
The link between Comparative Literature and translation creates a new reading framework that challenges the classic approach to translation, and allows the widening of the scope of the translated text. This paper explores this relationship through the analysis of two versions of Charles Baudelaire’s Les fleurs du mal published in Argentina during the 20th century, stressing the nature of translation as an act of rewriting.
El vínculo entre literatura comparada y traducción permite construir un marco de lectura que desafía el enfoque clásico de la traducción y potencia los alcances del texto traducido. Este artículo explora las posibilidades de dicho vínculo a través de la lectura de dos traducciones argentinas de Les fleurs du mal de Charles Baudelaire, lectura que insistirá en el trabajo de reescritura que supone toda traducción.
Literatura konparatuaren eta itzulpenaren arteko loturak literatura lan baten irakurketarako esparru berri bat eraiki dezake, eta horrela itzulpenaren ikuspegi klasikoari erronka bota eta testu itzuliari irismen handiagoa eman. Artikulu honek lotura horren aukerak aztertzen ditu Argentinan egindako Charles Baudelaire-ren Les fleurs du mal-en bi itzulpenen eredu hartuta. Itzulpen oro berridazketa lan bat dela oinarrizko elementua izango da.
Universitat de Barcelona
2014-10-21
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10817
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 4 (2011): Memòria i identitat col·lectiva en la literatura comparada; 131-141
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 4 (2011): Memory and Collective Identity in Comparative Literature; 131-141
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 4 (2011): Memoria e identidad colectiva en la literatura comparada; 131-141
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 4 (2011): Memòria i identitat col·lectiva en la literatura comparada; 131-141
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10817/13591
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10817/31869
oai:revistes.ub.edu:article/10818
2020-07-21T20:18:59Z
452f:MIS
driver
SINOPSI DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LES HUMANITATS COMPARADES ALS ESTATS UNITS I A EUROPA
SYNOPSIS OF THE CURRENT SITUATION OF COMPARATIVE HUMANITIES IN THE U.S. AND EUROPE
SINOPSIS DE LA SITUACIÓN ACTUAL DE LAS HUMANIDADES COMPARADAS EN LOS ESTADOS UNIDOS Y EUROPA
AEBKO ETA EUROPAKO GIZARTE ZIENTZIA KONPARATUEN EGUNGO EGOERAREN SINOPSIA
Tötösy de Zepetenek, Steven
Vasvári, Louise O.
estudis culturals comparats
literatura comparada
interdisciplinarietat
humanitats comparades
literatura universal
estudis culturals
comparative cultural studies
comparative literature
interdisciplinarity
comparative humanities
world literature
cultural studies
estudios culturales comparados
literatura comparada
interdisciplinariedad
humanidades comparadas
literatura del mundo
estudios culturales
ikasketa kultural konparatuak
literatura konparatua
diziplina-artekotasuna
gizarte zientzia konparatuak
munduko literatura
ikasketa kulturalak
El present article és una descripció de la situació de les Humanitats comparades al món occidental amb especial atenció a la disciplina de la literatura comparada I els camps de la literatura universal, els estudis culturals i els estudis culturals comparats. Mitjançant una breu discussió dels camps mencionats, els autors proposen que per realitzar l’estudi de la literatura i la cultura com una activitat social rellevant digna d’estudi, avui dia els acadèmics de les Humanitats s'han de centrar en el treball contextualitzat i basat en les proves i paral·lelament han de fer atenció a la responsabilitat derivada del lloc de treball dels graduats en Humanitats. Això no vol dir que l’estudi tradicional de la literatura, que inclou un estudi exhaustiu del text en qüestió s’hagi de relegar a una posició inferior, si no més aviat fer que l’objectiu sigui dur a terme tots dos mètodes de forma paral·lela. La seva anàlisi final és que els estudis culturals comparats es basen en principis de l’enfocament comparatiu i s’ideen dins la literatura comparada, la literatura universal i els estudis culturals que practiquen la interdisciplinarietat. Tot utilitzant els avantatges de les noves tecnologies de la informació, aquests estudis podrien aconseguir una presencia global i una rellevància social de la qual les Humanitats comparades demostrarien ser-ne un component clau.
This article is a description of the situation of comparative humanities in the Western hemisphere with attention to the discipline of comparative literature and the fields of world literature, cultural studies, and comparative cultural studies. With brief discussions of the said fields, the authors propose that to make the study of literature and culture as a socially relevant activity of scholarship today humanities scholars must turn to contextual and evidence-based work parallel with attention to and responsibility with regard to humanities graduates' employment. This does not mean that the traditional study of literature including close-text study would be relegated to lesser value; rather, the objective ought to be to perform both and in a parallel fashion. Their final analysis is that comparative cultural studies as based on tenets of the comparative approach and thought in comparative literature, world literature, and cultural studies practiced in interdisciplinarity, and employing the advantages of new media technology could achieve a global presence and social relevance of which comparative humanities would prove a relevant component.
Este artículo describe la situación de las humanidades comparadas en el ámbito occidental, prestando una atención especial a la disciplina de la literatura comparada y las áreas de literatura del mundo, estudios culturales, y estudios culturales comparados. Con una breve exposición del estado de la cuestión en dichas áreas los autores proponen que para convertir el estudio de la literatura y la cultura en una actividad socialmente relevante de la academia hoy en día, los investigadores deben volcarse al estudio contextual y basado en evidencias, prestando atención a, y asumiendo la responsabilidad de las posibilidades de empleo de los graduados en humanidades. Esto no implica que el estudio tradicional de la literatura que incluye la lectura atenta del texto deba ser relevado a un lugar menor; por el contrario, el objetivo debería ser llevar adelante ambos de manera paralela. Su propuesta final consiste en sugerir que los estudios culturales comparados, basados en los principios del enfoque y pensamiento comparativo de la literatura comparada, la literatura universal y los estudios culturales practicados en interdisciplinariedad, empleando además las ventajas de las nuevas tecnologías de comunicación, podrían alcanzar una presencia global y una relevancia social con las que las humanidades podrían demostrar su relevancia.
Artikulu hau mendebaldeko hemisferioan gizarte zientzia konparatuen egoeraren deskribapena da. Horretarako, arreta literatura konparatua diziplinan eta munduko literatura, ikasketa kulturalak eta ikasketa kultural konparatuen alorretan jarriko du. Aipatutako arloetako eztabaida laburren bitartez, autoreek literaturaren eta kulturaren ikerketa sozialki adierazgarria den ekintza bilakatzea proposatuko dute. Egungo ikerle lanean gizarte zientzietako azterlariek testuinguruan eta ebidentzietan oinarritutako lanera jo behar dute, gizarte zientzietako graduatuak lan-merkaturatzeko arreta eta erantzukizuna albo batera utzi gabe. Horrek ez du esan nahi literatura ikerketa tradizionalari (testuaren irakurketa zehatzari bezala) balio gutxiago emango zaionik. Helburua biak maila berean jorratzea izango da. Autoreen azken analisia ikasketa kultural konparatuak hurbilketa konparatzaileen printzipioetan, eta diziplina-artekotasunarekin landutako literatura konparatuan, munduko literaturan eta ikasketa kulturaletan oinarritu beharko lukeela da. Ondorioz, diziplina horrek media berrien teknologien abantailak erabiltzearekin presentzia globala eta gizarte eragina lor lezake.
Universitat de Barcelona
2014-10-22
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10818
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 5 (2011): Número miscel·lani; 13-31
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 5 (2011): Miscellaneous Issue; 13-31
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 5 (2011): Número misceláneo; 13-31
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 5 (2011): Número miscel·lani; 13-31
2013-3294
eng
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10818/13592
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10818/31870
oai:revistes.ub.edu:article/10819
2020-07-21T20:18:59Z
452f:MIS
driver
CONTRAPUNT. REFLEXIONS AL VOLTANT DELS MÈTODES DE LA LITERATURA COMPARADA
COUNTERPOINT. CONSIDERATIONS ON THE METHODS OF COMPARATIVE LITERATURE
CONTRAPUNTO. REFLEXIONES EN TORNO A LOS MÉTODOS DE LA LITERATURA COMPARADA
KONTRAPUNTUA. LITERATURA KONPARATURAKO METODOEI BURUZKO GOGOETAK
Xamist, Federico José
literatura general
literatura comparada
cànon
mètode
comparació
general literature
comparative literature
canon
method
comparison
literatura general/nacional/universal
historia/literatura comparada
canon
método
comparación
literatura orokorra
literatura konparatua
kanona
metodoa
konparazioa
Aquest assaig és un recorregut crític per les diferents etapes de conformació d’una teoria, una metodologia i un cànon per allò que avui anomenem estudis literaris. En aquest sentit, el primer pas d’aquest itinerari consisteix en un registre de les fonts d’aquest periple que es manifesta, en tant que símptoma de modernitat, durant la primera meitat del segle XIX. En el transcurs de l’anàlisi –segon pas–, s’anirà mostrant des de diversos angles la problemàtica –molts cops antítesi– que s’aprecia en les categories encunyades. El tercer pas –el pas decisiu– ve donat per un intent de valoració crítica d’aquest recorregut i el descobriment de certes possibilitats que, al nostre parer, alberguen les lliçons magistrals d’una reflexió teòrica que sembla haver quedat als llimbs a partir de la segona meitat del segle XX. El títol «Contrapunt» il·lustra el caràcter al mateix temps antitètic i sintètic del nostre tema.
This essay offers a critical review of the different stages along the elaboration of a theory, a methodology and a canon for what we nowadays call literary studies. Thus, the first step of this journey consists on the recording of the sources of this path which appears, as a symptom of modernity, during the first half of the 19th century. As we carry on with our analysis –second step-, the problematic –oftentimes antithesis– which can be appreciated in the coined categories is shown from different angles. The third step –the decisive one– stems from an attempt to evaluate critically this course as well as the discovery of certain openings that, in our opinion, host the magisterial lessons of a theoretical thinking that seems to have stagnated from the second half of the 20th century onwards. The title “Counterpoint” illustrates the character both antithetical and synthetic of our topic.
El presente ensayo es un recorrido crítico por las diferentes etapas de conformación de una teoría, una metodología y un canon para lo que hoy en día llamamos estudios literarios. En este sentido, el primer paso de este recorrido consiste en un registro de las fuentes de este periplo que se manifiesta, en cuanto síntoma de modernidad, durante la primera mitad del siglo XIX. En el transcurso del análisis –segundo paso–, se va mostrando desde diferentes ángulos la problemática –muchas veces antítesis– que se aprecia en las categorías acuñadas. El tercer paso –el paso decisivo– viene dado por un intento de valoración crítica de este derrotero y el descubrimiento de ciertos intersticios que, en nuestra opinión, albergan las lecciones magistrales de una reflexión teórica que parece haber quedado como en el limbo a partir de la segunda mitad del siglo XX. El título “Contrapunto” intenta ilustrar el carácter tanto antitético como sintético de nuestro tema.
Saiakera honetan ibilbide kritikoa egingo dugu gaur egun ikasketa literarioak deitzen diogunaren teoria, metodologia eta kanona osatzeko etapa desberdinetatik. Zentzu honetan, lehen urratsa modernitate sintoma gisa XIX mendearen lehen erdian azaltzen den bidaia honen iturrien erregistroa egitea izango da. Analisian – bigarren urratsa –, eraikitako kategorien problematika, eta askotan antitesia, aurkeztuko da ikuspegi desberdinetatik. Hirugarren urratsean – urrats erabakigarria–, ildo hauen balorazio kritiko bat egiten saiatuko gara, eta gure iritzian XX mendearen bigarren erdian pausatua geratu den hausnarketa teorikoaren ikasgai magistralen zirrikituak azalduko ditugu. Izenburuak, “Kontrapuntua”, gure gaiaren izaera antitetiko eta aldi berean sintetikoa adierazten du
Universitat de Barcelona
2014-10-22
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10819
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 5 (2011): Número miscel·lani; 32-44
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 5 (2011): Miscellaneous Issue; 32-44
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 5 (2011): Número misceláneo; 32-44
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 5 (2011): Número miscel·lani; 32-44
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10819/13593
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10819/31871
oai:revistes.ub.edu:article/10820
2020-07-21T20:18:59Z
452f:MIS
driver
L'ESPERIT DE LA RESISTÈNCIA COM A ARTICULADOR DEL PROJECTE POLÍTIC DE LA UE. UNA ANÀLISI DE 'LA ESCRITURA O LA VIDA' DE JORGE SEMPRÚN
THE SPIRIT OF THE RESISTANCE AS THE AXIS OF THE POLITICAL PROJECT OF THE EU. AN ANALYSIS OF 'LITERATURE OR LIFE' BY JORGE SEMPRÚN
EL ESPÍRIU DE LA RESISTENCIA COMO ARTICULADOR DEL PROYECTO POLÍTICO DE LA UE. UN ANÁLISIS DE 'LA ESCRITURA O LA VIDA'
ERRESISTENTZIA ESPIRITUA EBEKO PROIEKTU POLITIKOAREN ARTIKULATZAILE GISA. JORGE SEMPRUNEN 'LA ESCRITURA O LA VIDA'REN ANALISI BAT
García Díaz, Ana
Jorge Semprún
La escritura o la vida
memòria col·lectiva
identitat europea
resistència
comunitat afectiva
Jorge Semprún
Literature or Life
collective memory
European identity
resistance
affective community
Jorge Semprún
La escritura o la vida
memoria colectiva
identidad europea
resistencia
comunidad afectiva
Jorge Semprún
La escritura o la vida
talde memoria
Europartasuna
erresistentzia
hurkoen komunitatea
Aquest treball analitza el procés de construcció de memòria a l’obra de Jorge Semprún, partint de la seva novel·la La escritura o la vida i explora la seva vinculació amb la construcció d’una identitat col·lectiva que serveixi com a base d’una espiritualitat europea representada a la formació política de la Unió Europea. El nostre article és un intent de revelar les estratègies literàries a través de les quals Semprún du a terme aquesta identificació alhora que en proposa una anàlisi crítica dels abasts polítics.
This piece of work analyses the process of memory construction in the work of Jorge Semprún, focusing in his novel Literature or Life. In this article, we explore the connection between the building of a collective identity that could be used as the basis of an European spirituality represented in the political project of the European Union. Our article tries to disclose the literary strategies that Semprún uses to establish this identification while proposes a critical analysis of its political implications.
Este trabajo analiza el proceso de construcción de memoria en la obra de Jorge Semprún, partiendo de su novela La escritura o la vida y explora su vinculación con la construcción de una identidad colectiva que sirva como base de una espiritualidad europea representada en la formación política de la Unión Europea. Nuestro artículo es un intento de revelar las estrategias literarias a través de las cuales Semprún lleva a cabo esta identificación al tiempo que propone un análisis crítico de los alcances políticos de la misma.
Artikulu honetan, Jorge Semprúnen obran igar daitekeen memoria eraikitzeko prozesua aztertzen da, bere La escritura o la vida eleberria oinarri hartuta. Europar Batasunaren forma politiko pean gorpuztutako europartasun sentimendu baten oinarri den talde nortasunaren eraikuntzarekin duen harremana arakatzen da. Gure artikuluaren helburua Semprúnek identifikazio hori gauzatzeko erabiltzen dituen estrategia literarioak argitara ateratzea da, eta, aldi berean, identifikazioaren inplikazio politikoen azterketa kritikoa egitea.
Universitat de Barcelona
2014-10-22
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10820
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 5 (2011): Número miscel·lani; 45-62
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 5 (2011): Miscellaneous Issue; 45-62
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 5 (2011): Número misceláneo; 45-62
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 5 (2011): Número miscel·lani; 45-62
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10820/13594
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10820/31872
oai:revistes.ub.edu:article/10821
2020-07-21T20:18:59Z
452f:MIS
driver
LA CONSTRUCCIÓ DISCURSIVA DEL TERRORISTA BASC
THE DISCURSIVE CONSTRUCTION OF THE BASQUE TERRORIST
LA CONSTRUCCIÓN DISCURSIVA DEL TERRORISTA VASCO
TERRORISTA EUSKALDUNAREN ERAIKUNTZA DISKURTSIBOA
Atutxa Ordeñana, Ibai
estat-nació
terrorisme
Homo sacer
subjec(tiva)ció
Michel Foucault
Giorgio Agamben
nation state
terrorism
Homo sacer
subjec(tifica)tion
Michel Foucault
Giorgio Agamben
estado-nación
terrorismo
Homo sacer
su(b)je(tiva)ción
Michel Foucault
Giorgio Agamben
estatu nazioa
terrorismoa
Homo sacer
subjek(tifica)zioa
Michel Foucault
Giorgio Agamben
Aquest article tracta de proporcionar algunes claus per intentar entendre la construcció de l'Estat espanyol i la del terrorista basc proscrit. Els discursos institucionals de l'Estat, com ara el plan ZEN (1983), l'anàlisi d'Ararteko (2009) o la pàgina web antiterrorista de l'Ertzaintza (2011) esdevenen eines indispensables per a la construcció de la comunitat. Aquests textos porten a una interpretació de la disciplina, el poder sobirà i l'administració governamental a través de les estratègies de subjec(tiva)ció que fan del proscrit un Homo Sacer.
This article attempts to provide some keynotes in trying to understand the construction of the Spanish State and it's Basque terrorist outlaw. The Nation State's institutional discourses such as the ZEN plan (1983), Ararteko's analysis (2009) or Ertzaintza's antiterrorist website (2011) become indispensable tools for the community's construction. These texts lead to an interpretation of discipline, sovereign power and governmental management through the subjec(tifica)tion technologies that build the outlaw as Homo Sacer.
Este artículo trata de proporcionar algunas claves en un intento de comprender la construcción del Estado Español y del terrorismo Vasco al margen de la ley. Los discursos institucionales como el plan ZEN (1983), el análisis de Ararteko (2009) o la página web antiterrorista de la Ertzaintza (2011) se convierten en herramientas imprescindibles para la construcción de la comunidad. Estos textos nos conducen a una interpretación de la disciplina, del poder soberano y la gestión gubernamental a través de las tecnologías de su(b)je(tiva)ción que construye el fuera de la ley como Homo Sacer.
Artikulu honek Estatu espainiarra eta horren legez kanpoko euskal terroristaren irudiaren eraikuntzari buruzko alderdi esanguratsu batzuk landu nahi ditu. ZEN plana (1983), Arartekoren analisiak (2009), edota Ertzaintzaren web antiterrorista (2011) bezalako Estatu nazioaren diskurtso ofizialak ezinbesteko egingo dira komunitatearen eraikuntzarako. Testu horiek diziplina, botere subiranoa eta kudeaketa gobernamentalaren analisira garamtzate. Triangelu horrek legez kanpokoa homo sacer gisara eraikiko du subjek(tifika)zio teknologia ezberdinen bitartez.
Universitat de Barcelona
2014-10-22
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10821
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 5 (2011): Número miscel·lani; 63-73
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 5 (2011): Miscellaneous Issue; 63-73
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 5 (2011): Número misceláneo; 63-73
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 5 (2011): Número miscel·lani; 63-73
2013-3294
eus
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10821/13595
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10821/31873
oai:revistes.ub.edu:article/10822
2020-07-21T20:18:59Z
452f:MIS
driver
ENVERS UN TEATRE MENOR: L'ANTÍGONA ALGERIANA DE MYRIAM BEN
TOWARD A MINOR THEATRE: MYRIAM BEN'S ALGERIAN ANTIGONE
HACIA UN TEATRO MENOR: LA ANTÍGONA ALGERIANA DE MYRIAM BEN
ANTZERKI MINORITARIO BATERANTZ: MYRIAM BENEN ANTIGONA ALJERIARRA
Kelley, Caroline E.
literatura menor
desterritorialització
Gilles Deleuze
literatura algeriana en francès
literatura comparada
Antígona
minor theatre
minor literature
deterritorialization
Gilles Deleuze
Algerian literature in French
comparative literature
Antigone
teatro menor
literatura menor
desterritorialización
Gilles Deleuze
literatura argelina en francés
literatura comparada
Antígona
gutxiengo literatura
deterritorializazioa
Gilles Deleuze
frantsesezko literatura algeriarra
literatura konparatua
Antigona
En aquest article, llegeixo Leïla, poème scénique en deux actes et un prologue de Myriam Ben com a reinterpretació de l'Antígona de Sòfocles. Sostinc que aquesta barreja de teatre algerià, història i tragèdia grega generen una varietat de «teatre menor» que es proposa soscavar les estructures dramatúrgiques establertes i les narracions imperants de la història de la Revolució Algeriana (1954-1962). Treballant des de l'esbós d'una obra canònica, la dramaturga descentralitza la tragèdia grega mitjançant una adaptació tècnica estimulant i, alhora, refuta les ficcions que embolcallen els esdeveniments de la lluita per l'alliberament, el Front d'Alliberament Nacional (FLN) i, especialment, l'enderrocament militar del President Ahmed Ben Bella a mans del seu ministre de Defensa, Houari Boumediene, l'any 1965. Malgrat que el context és específic, la naturalesa al·legòrica de l'obra dóna una idea d'universalitat. Tot i que l'entorn és indubtablement l'Algèria de la postrevolució, la història que transmet pot tenir lloc a qualsevol país —al passat o al present— ja que les dictadures no es limiten al nord d'Àfrica.
In this paper, I read Myriam Ben’s Leïla, poème scénique en deux actes et un prologue as a reinterpretation of Sophocles’Antigone. I contend that this blend of Algerian theatre, history and Greek tragedy yields a variety of ‘minor theatre’ that sets out to undermine established dramaturgical structures and prevailing historical narratives about the Algerian Revolution (1954-1962). Working in the outline of a canonical work, the playwright decentres the classic tragedy by way of a thought-provoking technical adaptation while, at the same time, refuting the fictions shrouding the events of the liberation struggle, the Front de Libération Nationale (FLN) and, especially, the military overthrow of President Ahmed Ben Bella by his Defence Minister Houari Boumediene in 1965. Despite the specificity of its context, however, the allegorical nature of the play allows for a sense of universality. While its milieu is undoubtedly post-revolution Algeria, the story it communicates might take place in any country past or present – dictatorships not being limited to North Africa.
La obra de Myriam Ben Leïla, poème scénique en deux actes et un prologue me ha parecido una reinterpretación de la Antígona de Sófocles. Considero que esta fusión entre el teatro argelino, la historia y la tragedia griega da prioridad a una variedad de “teatro menor” que se establece con el fin de debilitar las estructuras dramaturgas ya implantadas y las narrativas históricas prevalecientes sobre la Revolución Argelina (1954-1962). Al trabajar en la línea de una obra canónica, la dramaturga resta importancia a la tragedia clásica mediante una adaptación técnica que nos evoca al pensamiento, mientras que, al mismo tiempo, rebate las narrativas sumergiéndose en los acontecimientos de la lucha por la liberación, el Front de Libération Nationale (FLN) y, en particular, en el derrocamiento militar del presidente Ahmed Ben Bella por el ministro de Defensa Houari Boumediene en 1965. A pesar de la concreción del contexto, la alegoría natural de esta obra cuenta con un gran sentido de la universalidad. Mientras que el entorno en el que se enmarca es indudablemente la Argelia posrevolucionaria, la historia que transmite podría tener lugar en cualquier país tanto del pasado como de la actualidad: las dictaduras no se han limitado al norte de África.
Artikulu honetan, Myriam Benen Leïla, poème scénique en deux actes et un prologue (Leila, antzez poema bi ekitaldi eta sarrera batean) Sofoklesen Antigona lanaren berrinterpretaziotzat hartu dut. Aljeriar antzerkigintza, historia eta tragedia greziarraren nahaste honek ‘antzerki minoritario’ mota bat sortzen duela esan nahi dut, honen eraginak Aljeriako iraultzari (1954-1962) buruzko antzerki egitura ezarriari eta orokorrean dabiltzan narrazio historikoei azpiak jaten dizkiolarik. Lan kanonikoaren mugatik at ekinez, antzerkigilea tragedia klasikoaz gain doa, pentsatu arazten digun moldapen tekniko baten bidez eta, era berean, askatasun borrokaren inguruan dauden fikzioak ukatzen ditu, Front de Libération Nationale (FLN) eta, bereziki, 1965ean Houari Boumediene defentsa ministroaren esku, Ahmed Ben Bella presidentea kargutik kendu zuen estatu kolpe militarra. Testuinguru honen berezitasuna gora behera, hala ere, antzezlanaren izaera alegorikoak unibertsaltasun zentzua baimentzen du. Ingurunea, zalantzarik gabe, iraultza osteko Aljeria den arren, eskaintzen duen istorioa edozein herrialdetan eta edozein denboratan gerta daiteke, diktadurak ez baitira Ipar Afrikan mugatzen.
Universitat de Barcelona
2014-10-22
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10822
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 5 (2011): Número miscel·lani; 74-98
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 5 (2011): Miscellaneous Issue; 74-98
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 5 (2011): Número misceláneo; 74-98
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 5 (2011): Número miscel·lani; 74-98
2013-3294
eng
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10822/13596
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10822/31874
oai:revistes.ub.edu:article/10823
2020-07-21T20:18:59Z
452f:MIS
driver
DESHISTORITZACIÓ DE L'AVANTGUARDA: UNA LECTURA DE L'ATAC CONTRA L'AMOR ALS ESCRITS DE TOMMASO MARINETTI I VALENTINE DE SAINT-POINT
DE-HISTORICISING THE AVANT-GARDE: AN "OUT OF TIME" READING OF THE ANTI-LOVE POLEMIC IN THE WRITINGS OF TOMMASO MARINETTI AND VALENTINE DE SAINT-POINT
DESHISTORIZAR LA VANGUARDIA: UNA LECTURA "DESTEMPORALIZADA" DE LA POLÉMICA ANTIAMOR EN LAS OBRAS DE TOMMASSO MARINETTI Y VALENTINE DE SAINT-POINT
ABANGOARDIA DESHISTORIZATZEN: TOMMASO MARINETTIREN ETA VALENTINE DE SAINT-POINTEN IDAZKIETAKO MAITASUNAREN AURKAKO POLEMIKAREN "EZORDUO" IRAKURKETA
Castiglione, Vera
avantguarda
futurisme
amor
mort de l’avantguarda
Marinetti
De Saint-Point
avant-garde
futurism
love
death of the avant-garde
Marinetti
De Saint-Point
vanguardia
futurismo
amor
muerte de la vanguardia
Marinetti
De Saint-Point
abangoardia
futurismoa
maitasuna
abangoardiaren heriotza
Marinetti
De Saint-Point
Aquest article analitza el tractament del tema de l’amor per part de Tommaso Marinetti i Valentine de Saint-Point en relació amb el debat teòric continuat sobre la mort de les avantguardes. S’hi examinen alguns dels textos contraris l’amor més polèmics dels dos autors futuristes i s’hi explora la possibilitat d’un acostament no historicista. Concretament, mitjançant la noció derridiana de «trasplantabilitat» textual, l’article resitua en la cultura contemporània l’atac futurista contra l’amor i suggereix una connexió «in-temporània» entre el context cultural de les antigues avantguardes i el temps present. A la llum d’aquesta connexió, l’article proposa una interpretació més àmplia de la relació entre «mort» i «viu» en els estudis de l’avantguarda.
The present paper discusses Tommaso Marinetti’s and Valentine de Saint-Point’s treatment of the theme of love in relation to the ongoing theoretical debate on the death of the avant-garde. It examines some of the most controversial texts against love written by the two futurist authors and explores the possibility of a non-historicist approach to these writings. In particular, using the Derridean notion of textual ‘transplantability’, the paper re-situates the futurist polemic against love in contemporary culture and suggests an ‘un-timely’ connection between the cultural context of the old avant-garde and the present time. In the light of this connection, the paper argues for a broader understanding of the relationship between the ‘dead’ and the ‘living’ in avant-garde studies.
El presente artículo analiza el tratamiento que hacen Tommasso Marinetti y Valentine de Saint-Point del tema del amor en relación al debate teorético actual sobre la muerte en la vanguardia. Examina algunos de los textos contra el amor más controvertidos escritos por los dos autores futuristas y explora la posibilidad de un enfoque no historicista sobre estos escritos. En particular, utilizando la noción derridiana de “injerto” textual, el artículo resitúa la polémica futurista contra el amor en la cultura contemporánea y sugiere una conexión “extemporánea” entre el contexto cultural de la vieja vanguardia y el presente. A la luz de esta conexión, el artículo aboga por un entendimiento más amplio de la relación entre los “muertos” y los “vivos” en los estudios vanguardistas.
Artikulu honek Tommaso Marinetti eta Valentine de Saint-Pointek maitasunaren gaia nola lantzen dute aztertuko du abangoardiaren heriotzaren eztabaidaren baitan. Bi autore futuristek maitasunaren aurka idaztitako idatzitako testurik polemikoena eta idazkionganako hurbilketa ez-historizista batentzako aukera aztertuko du arretaz. Batez ere, testu "transplantagarritasun"aren (transplantability) nozio derridearra erabiliz, artikuluak maitasunaren aurkako eztabaida futurista kultura garaikidean kokatu, eta atzoko abangoardien testuinguru kulturalaren eta gaur egungo egoeraren arteko "ezorduko" lotura proposatuko du. Lotura honen harira, artikuluak "heriotza" eta bizitza"ren arteko erlazioaren ulermen sakonagoa argudiatuko du abangoardien ikasketetan.
Universitat de Barcelona
2014-10-22
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10823
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 5 (2011): Número miscel·lani; 99-114
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 5 (2011): Miscellaneous Issue; 99-114
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 5 (2011): Número misceláneo; 99-114
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 5 (2011): Número miscel·lani; 99-114
2013-3294
eng
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10823/13597
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10823/31875
oai:revistes.ub.edu:article/10824
2020-07-21T20:18:59Z
452f:MIS
driver
PLAGIARISME: ESTÈTICA O MOVIMENT CONTEMPORANI?
PLAGIARISM: AESTHETICS OR CONTEMPORARY MOVEMENT?
PLAGIARISMO: ¿ESTÉTICA O MOVIMIENTO CONTEMPORÁNEO?
PLAGIARISMOA: ESTETIKA ALA MUGIMENDU GARAIKIDEA?
Perromat Agustín, Kevin
intertextualitat
plagi
plagiarisme
afterpop
poètiques postmodernes
apropiacionisme
neoisme
ciberpunk
intertextuality
plagiarism
afterpop
postmodern poetics
appropriationism
neoism
ciberpunk
intertextualidad
plagio
plagiarismo
afterpop
poéticas posmodernas
apropiacionismo
neoísmo
ciberpunk
intertextualitatea
olagioa
plagiarismoa
afterpopa
poetika postmodernoak
apropiazionismoa
neoismoa
ziberpunka
Aquest article s'interroga sobre l'estatus amb el que s'ha d'interpretar les propostes «plagiaristes», i sobre la possible existència d'una unitat programàtica sota l'apel·lació de Plagiarisme. És per això que realitza un inventari dels models històrics de les poètiques d'apropiació, investiga els possibles actes fundacionals, i compara les tendències agrupades sota l'etiqueta de «Plagiarism» amb els trets més representatius de les poètiques modernes.
This article deals with the status due to plagiarist proposals, and with the possible existence of a programmatic unity under the label of Plagiarism. In order to do so, plausible historical models and appropriation poetics are considered, a quest is led for founding acts as well as a comparison of some of the trends grouped under the label of "Plagiarism" and postmodern poetics.
Este artículo se interroga sobre el estatus con el que se debe interpretar las propuestas “plagiaristas”, y sobre la posible existencia de una unidad programática bajo la apelación de Plagiarismo. Para ello, realiza un inventario de los modelos históricos de las poéticas de apropiación, investiga los posibles actos fundacionales, así como compara las tendencias agrupadas bajo la etiqueta de “Plagiarismo” con los rasgos más representativos de las poéticas posmodernas.
Artikulu honetan proposamen «plagiaristak» zein estatusen arabera interpretatu behar diren galdekatzen da, Plagiarismo apelazioaren baitan unitate programatikorik ba ote dagoen aztertuz. Horretarako, jabetze poetiken modelo historikoen inbentario bat burutzen da, egintza fundazional posibleak ikertzen dira eta «plagiarismo» etiketapean biltzen diren joerak poetika postmodernoen ezaugarri garrantzitsuenekin konparatzen dira.
Universitat de Barcelona
2014-10-22
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10824
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 5 (2011): Número miscel·lani; 115-127
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 5 (2011): Miscellaneous Issue; 115-127
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 5 (2011): Número misceláneo; 115-127
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 5 (2011): Número miscel·lani; 115-127
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10824/13598
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10824/31876
oai:revistes.ub.edu:article/10833
2020-07-21T19:16:14Z
452f:MIS
driver
NOCIONS ESSENCIALS PER A L'ANÀLISI DE SÍMBOLS EN ELS TEXTOS LITERARIS
ESSENTIAL RUDIMENTS FOR SYMBOL ANALYSIS INSIDE LITERARY TEXTS
NOCIONES ESENCIALES PARA EL ANÁLISIS DE LOS SÍMBOLOS EN LOS TEXTOS LITERARIOS
LITERATURA TESTUETAKO SINBOLOEN ANALISIRAKO OINARRIZKO EZAGUTZAK
García Peña, Lilia
teoria literària
símbol
mite
literary theory
symbol
myth
teoría literaria
símbolo
mito
Literaturaren teoria
Sinbolo
Mito
La persistència i riquesa de sentit dels símbols en la història de la cultura és innegable, i una de les dimensions fonamentals és la seva realització en l’espai dels textos literaris. En aquest article em proposo presentar un desplegament de les categories teòriques que resulten essencials per a l’anàlisi dels símbols en l’àmbit de l’obra literària. De la mateixa manera, defineixo cada concepte i provo de mostrar la seva competència en la tasca d’interpretació de símbols. Com a base teòrica recupero les contribucions dels principals estudiosos i crítics del món dels símbols i, a la vegada, la meva pròpia experiència.
The persistency and richness of the sense of symbols in the history of culture is undeniable, and one of the fundamental dimensions is its realization in the space of literary texts. In this article I intend to present a deployment of the theoretical categories that appear essential of the analysis of symbols in the scope of literary work. I also define each concept and try to show its competence in the work of symbol interpretation. As a theoretical basis I recover the contributions of the leading scholars and critics in the world of symbols as well, as my own experience.
La persistencia y riqueza de sentido de los símbolos en la historia de la cultura es innegable, y una de las dimensiones fundamentales es su realización en el espacio de los textos literarios. En este artículo me propongo presentar un despliegue de las categorías teóricas que resultan esenciales para el análisis de los símbolos en el ámbito de la obra literaria. Asimismo, defino cada concepto e intento mostrar su competencia en la tarea de interpretación de símbolos. Como base teórica recupero las contribuciones de los principales estudiosos y críticos del mundo de los símbolos y a la vez, mi propia experiencia.
Kulturaren historiari dagokionean, sinboloen iraunkortasun eta zentzu aberastasuna ukaezinak dira, eta literatura testuen espazioa da bere oinarrizko dimentsioetako bat. Artikulu honetan literatura obren eremuan sinboloen analisirako oinarrizkoak diren zenbait kategoria teoriko aurkeztu nahi ditut. Hala, kontzeptu bakoitza definitu eta sinboloen interpretazio-lanean duten zeregina aurkezten saiatu naiz. Oinarri teorikorako sinboloen munduko ikertzaile eta kritiko nagusien ekarpenez eta, baita nire esperientziaz ere, baliatu naiz.
Universitat de Barcelona
2014-10-23
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10833
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 6 (2012): Violència i representacions identitàries a Amèrica Llatina; 124-138
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 6 (2012): Violence and Identity Representations in Latin America; 124-138
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 6 (2012): Violencia y representaciones identitarias en América Latina; 124-138
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 6 (2012): Violència i representacions identitàries a Amèrica Llatina; 124-138
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10833/13605
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10833/31887
oai:revistes.ub.edu:article/10834
2020-07-21T19:16:14Z
452f:MIS
driver
L'EMPREMTA DEL SAGRAT A LA POESIA DE JUAN EDUARDO CIRLOT
TRACES OF SACRED IN THE POETRY OF JUAN EDUARDO CIRLOT
LA HUELLA DE LO SAGRADO EN LA POESÍA DE JUAN EDUARDO CIRLOT
SAKRATUAREN AZTARNA JUAN EDUARDO CIRLOTEN POESIAN
Aguirre, Guillermo
Cirlot
Bronwyn
poesia
simbolisme
Cirlot
Bronwyn
poetry
symbolism
Cirlot
Bronwyn
poesía
simbolismo
Cirlot
Bronwyn
poesia
sinbolismoa
Poeta singular i iconoclasta, Juan Eduardo Cirlot (1916-1973) va erigir amb el seu poemari Bronwyn un dels universos imaginaris més vasts, suggeridors i atractius realitzats en castellà al llarg del segle deixat enrere. Interessat pel serialisme musical, la càbala, el simbolisme i la pràctica totalitat dels corrents artístics de l’antiguitat i moderns, Cirlot prendria motius de tots aquests àmbits per fer-los confluir amb les seves pròpies recerques espirituals en la seva darrera etapa creativa. Prenent com a model un mètode crític d’anàlisi simbòlic i estudi de la natura i significat dels elements (Bachelard, Poulet, Cassirer, etc…), intentarem comprendre els aspectes de la seva obra que ens ofereixin una pista tant del sentit últim de la seva creació, com del seu punt de partida i del desenvolupament d’aquesta.
Juan Eduardo Cirlot (1916-1973), a peculiar and iconoclastic poet, creates with Bronwyn, a collection of poems, one of the most suggestive and attractive imaginary universes in 20th century Spanish literature. Interested in musical serialism, cabbala, simbolism and almost all ancient and modern literary traditions, Cirlot chooses topics from all these sources to combine them with his own spiritual search. Our critical method is based in symbolic analysis the study of the nature and meaning of elements (Bachelard, Poulet, Cassirer, etc.), in order to understand those aspects of Cirlot’s poetry related with his creation.
Poeta singular e iconoclasta, Juan Eduardo Cirlot (1916-1973) erigió con su poemario Bronwyn uno de los universos imaginarios más vastos, sugerentes y atractivos realizados en castellano a lo largo del siglo dejado atrás. Interesado por el serialismo musical, la cábala, el simbolismo y la práctica totalidad de corrientes artísticas de la antigüedad y modernas, Cirlot tomaría motivos de todos estos ámbitos para hacerlos confluir con sus propias búsquedas espirituales en su última etapa creativa. Tomando como modelo un método crítico de análisis simbólico y estudio de la naturaleza y significado de los elementos (Bachelard, Poulet, Cassirer, etc.), trataremos de comprender aquellos aspectos de su obra que nos ofrezcan una pista tanto del sentido último de su creación, como de su punto de partida y el desarrollo de la misma.
Juan Eduardo Cirlot (1916-1973) poeta berezi eta ikonoklasta izan zen. Bronwyn poema bilduman aurreko mendean gazteleraz sortu zen alegiazko unibertso zabalena, iradokitzaileena eta erakargarriena eraiki zuen. Serialismo musikala, kabala, sinbolismoa eta antzinateko eta modernitateko joera artistiko guztiak praktikatzea interesatu zitzaion, eta horregatik, Cirlotek arlo guzti horietako motiboak erabili zituen bere azken etapa sortzailean, eta bere bilaketa espiritualekin lotu. Lan honetan, aztertuko ditugun obraren ezaugarriek haren sorkuntzaren zentzua, abiapuntuak eta garapena ulertzen lagunduko digute. Eredu modura, analisi sinbolikorako eta elementuen natura eta esanahia aztertzeko metodo kritiko bat erabiliko dugu (Bachelard, Poulet, Cassirer, etab.).
Universitat de Barcelona
2014-10-23
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10834
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 6 (2012): Violència i representacions identitàries a Amèrica Llatina; 139-152
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 6 (2012): Violence and Identity Representations in Latin America; 139-152
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 6 (2012): Violencia y representaciones identitarias en América Latina; 139-152
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 6 (2012): Violència i representacions identitàries a Amèrica Llatina; 139-152
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10834/13606
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10834/31888
oai:revistes.ub.edu:article/10840
2020-07-21T18:50:41Z
452f:MIS
driver
EL SABOTATGE D'UNA PRAXI GENÈRICA: L'EXEMPLE DE LUISA VALENZUELA
SABOTAGING A GENERIC PRAXIS: THE CASE OF LUISA VALENZUELA
EL SABOTAJE DE UNA PRAXIS GENÉRICA: EL EJEMPLO DE LUISA VALENZUELA
PRAXI OROKOR BATEN SABOTAJEA: LUISA VALENZUELAREN ADIBIDEA
Calafell Sala, Núria
crítica
sabotatge
sil·logisme
trans/versalitat negativa
cos
criticism
sabotage
syllogism
negative trans/versality
body
crítica
sabotaje
silogismo
trans/versalidad negativa
cuerpo
kritika
sabotajea
silogismoa
zeharkakotasun negatiboa
gorputza
En aquest article es proposaran dues maneres d'exercir la crítica com a sabotatge, expressió encunyada recentment per Manuel Asensi, la incidència de la qual ens porta a plantejar una nova episteme. Així doncs, s'hi analitzaran aquells conceptes que el teòric estableix en un dels seus primers treballs i se'ls farà dialogar amb alguns textos de caire assagístic que Luisa Valenzuela va reunir en un llibre de reflexions personals i teòriques.
In this paper we want to propose two manners of criticism as a sabotage. This concept was created by Manuel Asensi and its effect at present allows us to explain a new episteme. We will analyze these concepts that Manuel Asensi establishes in one of his first works and we will try to make them talk with some essays that Luisa Valenzuela collected in a book of personal and theoretical thoughts.
En este artículo se propondrán dos modos de ejercer la crítica como sabotaje, expresión acuñada recientemente por Manuel Asensi, cuya incidencia en la actualidad nos conduce a plantear una nueva episteme. Así pues, se analizarán aquellos conceptos que el teórico establece en uno de sus primeros trabajos y se los hará dialogar con algunos textos de corte ensayístico que Luisa Valenzuela reunió en un libro de reflexiones personales y teóricas.
Artikulu honetan kritika sabotaje gisa erabiltzeko bi modu azalduko ditugu. "Kritika sabotaje gisa" esaldia duela gutxi Manuel Asensik sortutakoa da, eta hark egun duen eraginak episteme berri bat planteatzera gakartza. Beraz, teorialariak haren lehen lanetako batean aurkezten dituen kontzeptuak aztertuko ditugu, eta Luisa Valenzuelak hausnarketa pertsonal eta teorikoak biltzeko idatzi zuen liburuko saiakera testuekin bateratzen saiatuko gara.
Universitat de Barcelona
2014-10-23
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10840
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 7 (2012): Estudis de traducció literària i comparatisme; 92-104
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 7 (2012): Literary Translation and Comparatism; 92-104
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 7 (2012): Estudios de traducción literaria y comparatismo; 92-104
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 7 (2012): Estudis de traducció literària i comparatisme; 92-104
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10840/13612
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10840/31921
oai:revistes.ub.edu:article/10843
2020-07-21T18:50:41Z
452f:MIS
driver
TEORIA I PRÀTICA DE LOPE I MORATÍN: LA NOVA COMÈDIA, 'LA COMEDIA NUEVA'
THE THEORIES AND PRACTICES OF LOPE AND MORATÍN: THE NEW THEATRE AND 'THE NEW PLAY'
TEORÍA Y PRÁCTICA DE LOPE Y MORATÍN: LA NUEVA COMEDIA, 'LA COMEDIA NUEVA'
LOPE ETA MORATÍNEN TEORIA ETA PRAKTIKA: KOMEDIA BERRIA, 'LA COMEDIA NUEVA'
Saneleuterio Temporal, Elia
comèdia nova
art nou
reflex dels costums
versemblança
regles dramàtiques
didactisme
new comedy
new art
reflecting customs
verisimilitude
dramatic rules
didacticism
comedia nueva
arte nuevo
reflejo de las costumbres
verosimilitud
reglas dramáticas
didactismo
komedia berria
arte berria
ohituren isla
egiantzekotasuna
dramatika-arauak
didaktismoa
En aquest article, per primera vegada, s’hi posen en relació les teories teatrals de dos dramaturgs espanyols que van fer escola: Lope de Vega i Leandro Fernández de Moratín. Les seves creacions les separen dos segles, però tots dos van pretendre renovar l’escena amb les seves poètiques, tots dos van pretendre una «nova comèdia» que trenqués les tradicions teatrals immediatament anteriors. Les obres dramàtiques d’un i altre autor, en realitat se situen en pols oposats quant a la seva extensió; la de Lope abasta més de quatre-cents títols, mentre que Moratín a penes posseeix mitja desena de peces. El poeta dramàtic espanyol més fecund i internacional i el més moderat d’entre els dramaturgs d’ampli reconeixement tenen en comú una peculiar pretensió de reflectir amb les seves obres la realitat del món. Parafrasejant el mateix Lope, comoedia speculum humanae vitae podria utilitzar-se com a lema de tots dos autors. Partint de l’Arte nuevo de hacer comedias (1609) i La comedia nueva o el café (1792) desentranyem la realitat teatral d’ambdós autors, i les contextualitzem en els respectius moments històrics.
In this article, for the first time, two Spanish influent dramatic theories are critically related: Lope de Vega and Leandro Fernández de Moratín. Two centuries separate their creations, but both tried to renew the scene with their poetic, both sought a "new comedy" to break with immediately preceding theatre traditions. The dramatic works of either author, in fact, are very different in extension: Lope wrote more than four hundred titles, while Moratín only five. They are respectively the most prolific and international Spanish dramatic poet and one of the most moderate among the recognized Spanish authors, but they have in common a peculiar aspiration: they want their works to reflect the reality of the world. Paraphrasing Lope, comoedia speculum humanae vitae could be used as the headword of both. Taking Arte nuevo de hacer comedias (1609) and La comedia nueva o el café (1792) as a starting point, the article analyzes both authors’ theatre, contextualized in their respective historical moments.
En este artículo, por primera vez, se ponen en relación las teorías teatrales de dos dramaturgos españoles que crearon escuela: Lope de Vega y Leandro Fernández de Moratín. Dos siglos separan sus creaciones, pero ambos pretendieron renovar la escena con sus poéticas, ambos pretendieron una «nueva comedia» que rompiera con las tradiciones teatrales inmediatamente anteriores. Las obras dramáticas de uno y otro autor, en realidad se sitúan en polos opuestos en cuanto a su extensión; la de Lope abarca más de cuatrocientos títulos, mientras que Moratín apenas tiene en su haber media decena de piezas. El más fecundo e internacional poeta dramático español y el más comedido de entre los dramaturgos de amplio reconocimiento tienen en común una peculiar pretensión de reflejar con sus obras la realidad del mundo. Parafraseando al propio Lope, comoedia speculum humanae vitae podría utilizarse como lema de ambos. Partiendo del Arte nuevo de hacer comedias (1609) y La comedia nueva o el café (1792) desentrañamos la realidad teatral de ambos autores, contextualizándolas en sus respectivos momentos históricos.
Artikulu honetan, lehen aldiz, eskola sortu zuten bi antzerkigile espainiarren antzerkigintzaren inguruko teoriak alderatzen dira: Lope de Vegaren teoriak eta Leandro Fernández de Moratínenak. Bi mendek banatzen dute haien jarduna, baina bai batek eta bai besteak helburu bera izan zuten: haien poetiken bitartez antzerkigintza eraberritzea eta ordura arteko antzerkigintza-tradizioekin haustura eragingo zuen «komedia berri» bat sortzea. Egia esan, autore baten eta bestearen lanen arteko desberdintasuna muturrekoa da kopuruari dagokionez; Lopek laurehun obra baino gehiago idatzi zituen bitartean, Moratínek hamar pieza inguru baino ez zituen utzi. Hala Espainiako poeta dramatiko oparo eta nazioartekoena nola aitortza handiko antzerkigileen artetik neurritsuena xede beraren atzetik zebiltzan: haien lanen bitartez munduaren errealitatea islatzea. Loperen beraren hitzak erabiliz, comoedia speculum humanae vitae erabil liteke bi literaturgileen goiburu gisa. Arte nuevo de hacer comedias (1609) eta La comedia nueva o el café (1792) oinarri hartuta, bi autoreen errealitate dramatikoa sakon aztertuko dugu, bakoitzari egokitu zitzaion garai historikoaren testuinguruaren barruan.
Universitat de Barcelona
2014-10-23
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10843
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 7 (2012): Estudis de traducció literària i comparatisme; 105-118
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 7 (2012): Literary Translation and Comparatism; 105-118
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 7 (2012): Estudios de traducción literaria y comparatismo; 105-118
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 7 (2012): Estudis de traducció literària i comparatisme; 105-118
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10843/13613
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10843/31922
oai:revistes.ub.edu:article/10880
2020-07-21T20:21:13Z
452f:MIS
driver
SAMUEL BECKETT I EL DINAMISME TEXTUAL DEL FRACÀS
SAMUEL BECKETT AND THE TEXTUAL DYNAMISM OF FAILURE
SAMUEL BECKETT Y LA DINÁMICA TEXTUAL DEL FRACASO
SAMUEL BECKETT ETA PORROTAREN TESTU-DINAMISMOA
Fayez Khasawneh, Hana
omnipotència
dinamisme
fracàs
aporia
artista
omnipotence
dynamism
failure
aporia
artist
omnipotencia
dinamismo
fracaso
aporia
artista
guztiahaltasuna
dinamismoa
porrota
aporia
artista
Aquest article proposa que la trilogia de Samuel Beckett Molloy, Malone Dies i The Unnamable és, paradoxalment, una obra pròspera del fracàs, la impotència i el silenci. L’escriptura ambivalent de Beckett és un estil literari que conté en si mateixa la petja de la paradoxa: ordre i desordre, sentit i absurd. Beckett no escull aquestes antítesis, sinó que les manté en un moviment constant, com a part de la seva estructura dialèctica. El factor essencial és la interacció entre dos pols contraris. El nucli essencial de l’escriptura ambivalent beckettiana és la intercanviabilitat i la intertextualitat.
This article claims that Samuel Beckett’s 'The Trilogy: Molloy, Malone Dies and The Unnamable' is paradoxically a successful art of failure, impotence and silence. Beckett's ambivalent writing is a literary style that bears the stamp of paradox: order and disorder, sense and meaninglessness. Beckett does not choose between these antitheses but maintains them in constant motion as part of its dialectical structure. The essential factor is the interplay between two contradictory poles. The core nature of the Beckettian ambivalent writing is its interchangeability and intertextuality.
Este artículo propone que la Trilogía: Molloy, Malone Muere y El innombrable de Samuel Beckett constituye paradójicamente una obra de fracaso, impotencia y silencio. La escritura ambivalente de Beckett conforma un estilo literario con la marca de la paradoja: orden y desorden, sentido y sinsentido. Beckett no escoge ninguna de estas antítesis, sino que mantiene en constante movimiento como parte de su estructura dialéctica. El factor esencial es el juego mutuo entre dos polos contradictorios. El núcleo natural de la escritura ambivalente de Beckett es su intercambiabilidad e intertextualidad.
Artikulu honen aldarria da Samuel Becketten The Trilogy: Molloy, Malone Dies and The Unnamable paradoxikoki porrotaren, ezinaren eta isiltasunaren arteko arte arrakastatsua dela. Beckettek bere duen idazkera anbibalenteak paradoxaren zigilua du lagun: ordena eta ordenarik eza, zentzua eta zentzurik eza. Beckettek ez du antitesi hauen arteko hauturik egiten, baina etengabe mugimenduan mantentzen ditu egituraketa dialektalaren atal modura. Faktore nagusia kontrajarritako bi muturren arteko jokoa da. Becketten idazkera anbibalentearen ezaugarri nagusia trukakortasuna eta testuen arteko harremanak dira.
Universitat de Barcelona
2014-10-27
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10880
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 8 (2013): Subjectes poètics contemporanis; 128-143
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 8 (2013): Contemporary Poetic Subjects; 128-143
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 8 (2013): Sujetos poéticos contemporáneos; 128-143
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 8 (2013): Subjektu poetiko garaikideak; 128-143
2013-3294
eng
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10880/13639
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10880/32025
oai:revistes.ub.edu:article/10889
2020-07-21T20:21:13Z
452f:MIS
driver
EL SUBJECTE DE DALT I EL SUBJECTE DE BAIX. REPRESENTACIONS I SUBJECTIVITAT A JOSÉ MARÍA ARGUEDAS I JOSÉ REVUELTAS
THE SUBJECT FROM TOP TO BOTTOM. REPRESENTATION AND SUBJECTIVITY IN JOSÉ MARÍA ARGUEDAS Y JOSÉ REVUELTAS
EL SUJETO DE ARRIBA Y EL SUJETO DE ABAJO. REPRESENTACIÓN Y SUBJETIVIDAD EN JOSÉ MARÍA ARGUEDAS Y JOSÉ REVUELTAS
GOIKO SUBJEKTUA ETA BEHEKO SUBJEKTUA. IRUDIKAPENA ETA SUBJEKTIBOTASUNA JOSÉ MARÍA ARGUEDASEN ETA JOSÉ REVUELTASEN LANETAN
Zabalgoitia Herrera, Mauricio
comparatisme
dialèctica
representació
subjectivitat
indígenes
comparatism
dialectics
representation
subjectivity
indigenous subjects
comparatismo
dialéctica
representación
subjetividad
indígenas
konparatismoa
dialektika
irudikapena
subjektibotasuna
indigenak
Aquest article porta a terme un procés comparatiu entre dues novel·les properes temporalment, Los ríos profundos de José María Arguedas i El luto humano de José Revueltas. El seu caràcter irruptiu, al voltant de la continuïtat central, podria fer-los semblar propers o similars, ja sigui davant la Història o davant els sistemes literaris nacionals i continentals en els quals aparentment s’inscriuen. Tanmateix, i mitjançant reflexions relacionades amb complexos de subjectivitat i un límit de representació, les anomenades enunciacions es revelen com a actes dispars pel que fa a la seva relació amb els subjectes indígenes (tot i que també populars i marginals); a més, també com a versions específiques de dialèctica, ideologia i consciència.
The present article compares two novels that were published at a similar time, José María Arguedas’ Los ríos profundos and José Revueltas’ El luto humano. The nonconformist nature of these books and that they are both based around a key continuity makes them appear as similar works, be it historically or in relation to the national or continental literary canons that they are apparently part of. However, if one reflects upon subjectivity complexes and the boundaries of representation, it becomes apparent that these works are disparate in their dealings with indigenous subjects (both popular and marginal ones); it also becomes apparent that each work promotes specific kinds of dialectic, ideology and conscience.
El presente artículo lleva a cabo un proceso comparativo entre dos novelas cercanas en el tiempo, 'Los ríos profundos' de José María Arguedas y 'El luto humano' de José Revueltas, y cuyo carácter irruptivo, en torno a la continuidad central, las haría parecer actos cercanos o similares, ya sea frente a la Historia o frente a los sistemas literarios nacionales y continentales en los que aparentemente se inscriben. Sin embargo, y a través de reflexiones relacionadas con complejos de subjetividad y un límite de representación, dichas enunciaciones se revelan como actos dispares en cuanto a su relación con los sujetos indígenas (aunque también populares y marginales); además, como versiones específicas de dialéctica, ideología y consciencia.
Artikulu honek denboran hurbil dauden bi eleberri konparatzea du helburu, José María Arguedasen Los ríos profundos eta José Revueltasen El luto humano. Jarraitutasun zentralaren inguruan duten izaera oldarkorrak ekintza gertuko edo antzeko gisa ikusarazditzake, bai Historiaren aurrean, bai itxuraz txertatuta dauden literatur sistema nazionalen eta kontinentalen aurrean. Hala ere, eta subjektibotasun-konplexuekin eta irudikapen-muga batekin loturiko hausnarketen bitartez, adierazpen horiek ekintza desberdin gisa agertzen dira subjektu indigenekiko (baita subjektu herrikoi edo marjinalekiko ere) duten harremanari dagokionez; eta, halaber, dialektikaren, ideologiaren eta kontzientziaren bertsio espezifiko gisa.
Universitat de Barcelona
2014-10-27
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10889
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 8 (2013): Subjectes poètics contemporanis; 144-156
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 8 (2013): Contemporary Poetic Subjects; 144-156
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 8 (2013): Sujetos poéticos contemporáneos; 144-156
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 8 (2013): Subjektu poetiko garaikideak; 144-156
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10889/13648
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10889/32026
oai:revistes.ub.edu:article/10904
2020-07-21T20:21:30Z
452f:MIS
driver
PERIFÉRICA BLVD. O UNA INVESTIGACIÓ (NEO)BARROCA A LA PAZ
PERIFÉRICA BLVD. OR A (NEO)-BAROQUE INQUIRY AT LA PAZ
PERIFÉRICA BLVD. O UNA (NEO)BARROCA PESQUISA EN LA PAZ
PERIFÉRICA BLVD. EDO IKERKETA (NEO)BARROKOA LA PAZEN
Renjel Encinas, Daniela
novel·la policíaca
paròdia
barroc
humor
detective novel
parody
baroque
humor
policial
parodia
barroco
humor
polizia-eleberriak
parodia
barrokoa
umorea
Dins la literatura policíaca de Bolívia, Periférica Blvd. (Periférica Boulevard), d’Adolfo Cárdenas, no és només la novel·la que millor representa el gènere, gràcies a l’ús de la paròdia ―entesa per Linda Hutcheon com a «imitación con diferencia crítica» (1985: 37)―, l’humor, el barroc com a estil, el palimpsest de rols, la reconstruïda parla perifèrica dels seus personatges i una de les versions més suggerents de la ciutat de La Paz; sinó que excedeix el que ens podríem esperar del gènere policíac, tot posicionant-se com una de les millors novel·les bolivianes (sinó la millor) escrites en els darrers trenta anys.
Periférica Blvd. by Adolfo Cardenas stands out as one of the works that best represents the detective novel genre in Bolivia. Its prolific nature is related to its intelligent use of parody―described by Linda Hutcheon as «repetition with critical [ironic] distance» (1985: 37)―, humor, a baroque writing style, a palimpsest of roles, the reconstructed peripheral speech of its characters, and one of the most suggestive representations of the city of La Paz. All of these features defy what is normally expected from this genre, and position the work as one of the best (if not the best) Bolivian novels written in the last thirty years.
Dentro de la literatura policial en Bolivia, Periférica Blvd. (Periférica Boulevard), de Adolfo Cárdenas, no solo se constituye en la novela que mejor representa al género, a través del uso de la parodia ―entendida por Linda Hutcheon como «imitación con diferencia crítica» (1985: 37)―, el humor, el barroco como estilo, el palimpsesto de roles, la reconstruida habla periférica de sus personajes y una de las versiones más sugerentes de la ciudad de La Paz; sino que excede lo que cabría esperarse del género policial, posicionándose como una de las mejores (si no la mejor) novelas bolivianas escritas en los últimos treinta años.
Boliviako polizia-literaturaren barruan, Adolfo Cárdenasen Periférica Blvd. (Periférica Bulebarra) eleberria da generoa hoberen ordezkatzen duen lana, ez soilik parodia ―Linda Hutcheonek «imitación con diferencia crítica» (1985: 37) gisa ulertu zuena― umorea, barroko estiloa eta rolen palimpsestoa maisuki erabiltzen dituelako, eleberriaren pertsonaien hizkera periferikoak birsortzeko gai delako eta La Paz hiriaren bertsio iradokigarriena eskaintzen duelako, baizik eta polizia-eleberrien generotik espero dena baino gehiago ematen duelako ere; hala, azken urteetan Bolivian idatzi diren eleberri onenetarikoa (ez bada onena) dela esan daiteke.
Universitat de Barcelona
2014-10-28
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10904
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 9 (2013): Estudis Crítics Bascos; 143-161
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 9 (2013): Critical Basque Studies; 143-161
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 9 (2013): Estudios Críticos Vascos; 143-161
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 9 (2013): Euskal Ikasketa Kritikoei; 143-161
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10904/13665
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10904/32041
oai:revistes.ub.edu:article/10905
2020-07-21T20:21:31Z
452f:MIS
driver
INFECTADA D’EMOCIONS: LA MÚSICA DE JANE BADLER I LA MADURACIÓ DE DIANA A LA SÈRIE V (1983-2011)
INFECTED WITH EMOTION: JANE BADLER’S MUSIC AND THE MATURATION OF DIANA IN THE V SERIES (1983-2011)
INFECTADA POR LA EMOCIÓN: LA MÚSICA DE JANE BADLER Y LA MADURACIÓN DE DIANA EN LA SERIE V (1983-2011)
EMOZIOAK JOTA: JANE BADLERREN MUSIKA ETA DIANAREN BILAKAERA V TELESAILEAN (1983-2011)
Rodríguez Salas, Gerardo
ciència ficció a la televisió
telenovel·la
música
sèrie V
gènere
Jane Badler
science fiction television
soap opera
music
V series
Gender
Jane Badler
ciencia ficción
telenovela
música
serie V
género
Jane Badler
zientzia fikziozko telebista
telesaila
musika
V telesaila
generoa
Jane Badler
És una veritat universal que una sola disciplina és insuficient per a cobrir l’abast de la cultura com un tot (Johnson, 1986: 279). Com a pare fundador dels estudis culturals, Raymond Williams definia aquest camp com «a vague and baggy monster» (1989: 158) que exigeix una aproximació interdisciplinària. Conscient del prejudici que l’estudi de les sèries de televisió de ciència ficció desperta en el món acadèmic, aquest estudi s’endinsa en el repte d’analitzar, des d’una perspectiva d’Estudis Culturals, la popular sèrie V, que combina elements de ciència ficció i de telenovel·la per a captar l’interès de l’espectador. S’explorarà aquest tàndem tenint en compte la limitació patriarcal de l’agència femenina rere l’aparença d’apoderament femení. Contràriament a aquests discursos, una de les protagonistes de la sèrie, Jane Badler (Diana), aconsegueix finalment un efecte paròdic amb el discurs alternatiu de la música, on va més enllà de l’estereotip de les heroïnes/vilanes de la ciència ficció audiovisual (com ara Ripley a la saga Alien, Helena Cain a Galactica: estrella de combat (reimaginada) o Elizabeth Shaw i Meredith Vickers a la recent Prometheus. Tot i que majoritàriament composta per homes, la música paròdica de Badler, així com les seves actuacions i l’autoconsciència satírica, ofereixen un espai alternatiu a la ciència ficció, que sistemàticament tanca la porta a l’apoderament femení.
It is a truth universally acknowledged that a single discipline is insufficient to “grasp the study of culture as a whole” (Johnson, 1986: 279). As a founding father of cultural studies, Raymond Williams already defined this field as “a vague and baggy monster” (1989: 158) that demands an interdisciplinary approach. Aware of the prejudice that the study of science fiction television shows arises in academia, the present study undertakes the challenge of analyzing, from a Cultural Studies perspective, a popular show—The V Series—which combines sci-fi and soap opera elements to catch the general viewer’s attention. This tandem will be explored in the patriarchal limitation of female agency behind the appearance of female empowerment. In opposition to these discourses, one of the show’s protagonists, Jane Badler (Diana), finally achieves a parodic effect in the alternative discourse of music, where she transcends the commonplace of female heroines/villains in audiovisual SF—e.g. Ripley in the Alien saga, Helena Cain in Battlestar Galactica: Reimagined or Elizabeth Shaw and Meredith Vickers in the latest Prometheus. Although mainly composed by men, Badler’s parodical music—together with her performance and self-awareness of its satirical impulse—offers an alternative realm to SF, which systematically shuts the door to empowering femininity.
Es una verdad universalmente conocida que una sola disciplina es insuficiente para cubrir el alcance de la cultura como un todo (Johnson, 1986: 279). Como padre fundador de los estudios culturales, Raymond Williams definía este campo como “a vague and baggy monster” (1989: 158) que demanda una aproximación interdisciplinaria. Consciente del prejuicio que el estudio de las series televisivas de ciencia ficción despierta en el mundo académico, el presente estudio se adentra en el reto de analizar, desde una perspectiva de Estudios Culturales, la popular serie V, que combina elementos de ciencia ficción y de telenovela para hacerse con el interés del espectador. Se explorará este tándem teniendo en cuenta su limitación patriarcal de la agencia femenina tras una apariencia de empoderamiento de sus mujeres. En oposición a estos discursos, una de las protagonistas de la serie, Jane Badler (Diana), finalmente alcanza un efecto paródico a través del discurso alternativo de la música, donde transciende el cliché de heroínas/villanas en la ciencia ficción audiovisual—e.g. Ripley en la saga Alien, Helena Cain en Battlestar Galactica: Reimagined o Elizabeth Shaw y Meredith Vickers en la reciente Prometheus. Aunque mayoritariamente compuesta por varones, la música paródica de Badler, así como sus actuaciones y autoconsciencia satírica, ofrecen un espacio alternativo a la ciencia ficción, que sistemáticamente cierra la puerta al empoderamiento femenino.
Guztiok onartutako egia da, irakasgai bakar bat ez da nahikoa kultura bere osotasunean hartzeko (Johnson, 1986: 279). Kultura ikerketen aita-sortzailea den aldetik, Raymond Williamsek arlo hau «a vague and baggy monster» bezala definitzen zuen (1989: 158), irakasgaien bidezko hurbilketa eskatzen duena. Mundu akademikoan Zientzia Fikziozko telesailen ikerketak sortzen duen gaitzespena kontuan izanda, ikerketa honek, Kultura Ikerketen ikuspuntu batetik, V telesail ospetsua ikertzeari ekingo dio; telesail horrek, ikuslearen interesa bereganatu nahian, Zientzia Fikzioa eta telesail erromantikoen osagaiak biltzen ditu. Bikoizketa hau aztertuko da, gizonen ondoan emakume egileek dituzten mugak, bertako emakumeen botere itxurazkoaren atzean, kontuan izanda. Diskurtso hauen aurka, telesaileko protagonista batek, Jane Badlerrek (Diana), azkenean lortzen du parodia efektu bat, musikaren diskurtso alternatiboaren bidez, ikus-entzunezko Zientzia Fikzioaren heroi maltzurren klitxea gainditzen duelarik —ad. Ripley Alien sagan, Helena Cain Battlestar Galactica: Reimagined filmean, edo Elizabeth Shaw eta Meredith Vickers duela gutxiko Prometheus filmean. Gehien batean gizonezkoek konposatzen badute ere, Badlerren parodia-musikak, baita haren ekintzek eta auto-kontzientzia satirikoak ere, Zientzia Fikzioari, emakumeari botere hartzeko aukera sistematikoki ukatzen diona, esparru alternatiboa eskaintzen diote.
Universitat de Barcelona
2014-10-28
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10905
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 9 (2013): Estudis Crítics Bascos; 162-158
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 9 (2013): Critical Basque Studies; 162-158
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 9 (2013): Estudios Críticos Vascos; 162-158
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 9 (2013): Euskal Ikasketa Kritikoei; 162-158
2013-3294
eng
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10905/13666
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10905/32042
oai:revistes.ub.edu:article/10922
2020-07-21T20:21:53Z
452f:MIS
driver
DE LA CAVERNA PLATÒNICA A LES PRESONS MODERNES: VISIÓ I FOSCOR EN LA LITERATURA, EL CINEMA I L’ART POLÍTICS DEL SEGLE XX
FROM PLATO’S CAVE TO MODERN PRISONS: VISION AND OBSCURITY IN 20TH CENTURY POLITICAL LITERATURE, FILM, AND ART
DE LA CAVERNA PLATÓNICA A LAS PRISIONES MODERNAS: VISIÓN Y OSCURIDAD EN LA LITERATURA, EL CINE Y EL ARTE POLÍTICOS DEL SIGLO XX
PLATONEN HAITZULOTIK GAUR EGUNGO KARTZELETARA: IKUSMENA ETA ILUNTASUNA XX. MENDEKO LITERATURA, ZINEMA ETA ARTE POLITIKOETAN
Vieira, Patrícia
llum
foscor
ceguesa
literatura política
col·lectiu
subjectivitat
art
light
darkness
blindness
political literature
collectivity
subjectivity
art
luz
oscuridad
ceguera
literatura política
colectivo
subjetividad
arte
argia
iluntasuna
itsutasuna
literatura politikoa
kolektiboa
subjektibitatea
artea
La llum ha estat associada, des de Plató fins a la Il·lustració, al Bé, al coneixement i a la Veritat. No obstant això, a partir del segle XIX, s’observa un repensar del discurs que valora la lluminositat com una cosa positiva i la foscor com ignorància. L’èmfasi en l’ombra i en la foscor, que comença amb el Romanticisme, es desenvolupa en la literatura, l’art i el cinema polítics del segle XX. La lluminositat apareix associada als excessos de la raó, que porten a la deshumanització de les societats contemporànies i al totalitarisme. En canvi, la foscor i la ceguesa deixen de ser simplement condicions negatives i es transformen en una metàfora de la resistència de l’individu quan fa front a l’opressió política. En aquest article s’explorarà aquesta nova comprensió de la foscor i la ceguesa en l’art d’Ana Maria Pacheco, en l’obra teatral La mort i la donzella d’Ariel Dorfman, en la pel·lícula Garaje Olimpo, dirigida per Marco Bechis, i en la novel·la Assaig sobre la ceguesa de José Saramago.
Ever since Plato and until the Enlightenment, light has been associated to Goodness, knowledge and Truth. However, the discourse under which light was regarded as something positive and that associated darkness to ignorance has been reevaluated from the nineteenth century onwards. The emphasis on shadows and obscurity, which emerged during Romanticism, has developed in the political literature, art and film of the twentieth century, when light has been linked to the excesses of reason leading to dehumanization in contemporary societies, and to totalitarianism. Conversely, darkness and blindness, rather than negative conditions, become metaphors of the resistance of the individual when confronted with political oppression. In this article, I explore this new understanding of darkness and blindness in the artworks of Ana Maria Pacheco, Ariel Dorfman’s play Death and the Maiden, the film Garage Olimpo, directed by Marco Bechis, and José Saramago’s novel Blindness.
La luz ha sido asociada desde Platón hasta la Ilustración al Bien, al conocimiento y a la Verdad. Sin embargo, a partir del siglo XIX, se observa un repensar del discurso que valoriza la luminosidad como algo positivo y la oscuridad como ignorancia. El énfasis en la sombra y en lo oscuro, que empieza con el Romanticismo, se desarrolla en la literatura, el arte y el cine político del siglo XX. La luminosidad aparece asociada a los excesos de la razón que llevan a la deshumanización de las sociedades contemporáneas y al totalitarismo. En cambio, la oscuridad y la ceguera dejan de ser simplemente condiciones negativas y se transforman en una metáfora de la resistencia del individuo cuando confronta la opresión política. En este artículo, se explorará esta nueva comprensión de la oscuridad y la ceguera en el arte de Ana Maria Pacheco, en la obra teatral La Muerte y la Doncella de Ariel Dorfman, en la película Garaje Olimpo, dirigida por Marco Bechis, y en la novela Ensayo sobre la Ceguera de José Saramago.
Argia, Platonengandik hasita Argien Menderaino Ongiarekin, ezagutzarekin eta Egiarekin lotu ohi da. Aitzitik, XIX. mendetik aurrera, Argitasuna positibotzat eta iluntasuna ezjakintasuntzat jotzen dituen diskurtsoak norabide berri bat hartzen du. Itzalarekiko eta iluntasunarekiko enfasia, Erromantizismoan jatorria duena, XX. mendeko literaturan, artean eta zinema politikoan garatzen da. Argitasuna arrazoiaren gehiegikeriekin lotzen da, gizarte garaikideen gizagabetzea eta totalitarismoa dakartzatenak. Iluntasuna eta itsutasuna, ordea, baldintza negatibo huts izateari uzten diote eta norbanakoak zapalkuntza politikoari aurre egitean azaltzen duen erresistentziaren metafora bihurtzen dira. Artikulu honetan iluntasunaren eta itsutasunaren ulerkera berri hori aztertuko da Ana Maria Pachecoren artean, Ariel Dorfmanen La Muerte y la Doncella antzezlanean, Marco Bechisek zuzendutako Garaje Olimpo filmean eta José Saramagoren Ensayo sobre la Ceguera eleberrian barrena.
Universitat de Barcelona
2014-10-29
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10922
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 10 (2014): Teatre i Dictadura en el segle XX; 146-165
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 10 (2014): Theatre and Dictatorship in the 20th Century; 146-165
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 10 (2014): Teatro y Dictadura en el siglo XX; 146-165
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 10 (2014): Antzerkia eta Diktadura XX. mendean; 146-165
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10922/13682
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10922/32059
oai:revistes.ub.edu:article/10923
2020-07-21T20:21:53Z
452f:MIS
driver
REESCRIPTURA I REIVINDICACIÓ A LES HORACIANES DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
REWRITING AND VINDICATION IN VICENT ANDRÉS ESTELLÉS' HORACIANES
REESCRITURA Y REIVINDICACIÓN A LAS HORACIANES DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
VICENT ANDRES ESTELLESEN HORACIANES OBRAREN BERRIDAZKETA ETA ALDARRIKAPENA
Ruiz Navarro, Amanda
reescriptura
Horacianes
poesia
postguerra
rewriting
Horacianes
poetry
postwar
reescritura
Horacianes
poesía
postguerra
berridazketa
Horacianes
poesia
gerraostea
Aquest treball es centra en les Horacianes, un dels poemaris del poeta valencià Vicent Andrés Estellés, i explora la manera com esdevé un exercici de reescriptura de les Sàtires i les Odes i Epodes del poeta llatí Horaci. En aquest cas, però, la intertextualitat i el joc d’identificacions, tenen un component crític en la mesura que permeten a Estellés fer front a la censura vigent i parlar, des de la quotidianitat, de temes com ara el sexe i l’erotisme, però també de les penúries de la guerra i assumptes de corrupció política.
This paper focuses on Horacianes, a poetry book by Valencian poet, Vicent Andrés Estellés, and explores how it becomes an exercise of rewriting the Satires, and Odes and Epodes, by the Latin poet Horace. In this case, however, intertextuality and identifications have a critical component because they allow Estellés to bypass censorship and talk, from the point of view of the quotidian, about topics like sex and eroticism, but also about the hardships of war and issues of political corruption.
Este trabajo se centra en las Horacianes, uno de los poemarios del poeta valenciano Vicent Andrés Estellés, y explora la manera cómo se convierte en un ejercicio de reescritura de las Sátiras y las Odas y Epodos del poeta latino Horacio. En este caso, sin embargo, la intertextualidad y el juego de identificaciones tienen un componente crítico en la medida en que permiten a Estellés hacer frente a la censura vigente y hablar, desde la cotidianidad, de temas como el sexo y el erotismo, además de las penurias de la guerra y asuntos de corrupción política.
Lan hau Vicent Andres Estelles poetaren Horacianes poema-bildumari buruzkoa da, eta Horazio poeta latinoaren Sàtires etaOdes i Epodes berridazteko modua aztertzen du. Baina kasu honetan intertestualitateak eta identifikazio-jokoek osagarri kritiko bat dute, eta Estellesi garai hartako zentsurari aurre egiteko eta normaltasunez hitz egiteko aukera ematen diote; sexuaz eta erotismoaz ez ezik, gerrako saminaz eta politika-ustelkeriaz ere hitz egiten du.
Universitat de Barcelona
2014-10-29
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10923
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 10 (2014): Teatre i Dictadura en el segle XX; 166-182
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 10 (2014): Theatre and Dictatorship in the 20th Century; 166-182
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 10 (2014): Teatro y Dictadura en el siglo XX; 166-182
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 10 (2014): Antzerkia eta Diktadura XX. mendean; 166-182
2013-3294
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10923/13683
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10923/32060
oai:revistes.ub.edu:article/10924
2020-07-21T20:21:53Z
452f:MIS
driver
TRAGÈDIA I RETÒRICA ENTUSIASTA A L’EMPEDOKLES D’HÖLDERLIN
TRAGEDY AND RHETORIC OF ENTHUSIASM IN HÖLDERLIN’S EMPEDOKLES
TRAGEDIA Y RETÓRICA ENTUSIASTA EN EL EMPEDOKLES DE HÖLDERLIN
TRAGEDIA ETA ERRETORIKA SUTSUA HÖLDERLINEN EMPEDOKLES-EN
Rodríguez Baigorria, Martín
Hölderlin
entusiasme
Empèdocles
tragèdia
revolució
Hölderlin
enthusiasm
Empedokles
tragedy
revolution
Hölderlin
entusiasmo
Empédocles
tragedia
revolución
Hölderlin
sutsu
berotasuna
Enpedokles
tragedia
iraultza
El problema de la retòrica entusiasta és un tema constant al llarg de l’obra de Friedrich Hölderlin. En el projecte dramàtic Der Tod des Empedokles (1797-1799), hi apareixeran clarament dramatitzats els excessos d’aquesta retòrica tant des del punt de vista individual com col·lectiu. Les seves connotacions més funestes es trobaven associades a les discussions sobre l’estatut moral de l’experiència entusiasta, en el context de la cultura protestant i il·lustrada de l’època. A partir d’aquest estatut conflictiu, el llenguatge entusiasta es convertirà en l’eix principal al voltant del qual giraran les diferents versions del destí tràgic patit pel seu protagonista. Emprendrem així un recorregut pels dos primers esborranys de l’obra analitzant de quina manera el llenguatge entusiasta deslliga el conflicte a la ciutat d’Agrigent.
The rhetoric of enthusiasm is a recurring subject in Friedrich Hölderlin’s work. His dramatic project Der Tod des Empedokles(1797-1801), clearly dramatizes the excesses associated to this rhetoric, both from an individual and collective point of view. Its most dreadful connotations were associated with discussions about the consequences of enthusiasm as moral experience in the context of protestantism and enlightenment of the time. As a result of this conflicting moral statute, the language of enthusiasm will become the constitutive center for the competing versions on the tragic conflict of its main character. In this article we will focus on the two first drafts of the work to analyze the way in which the rhetoric of enthusiasm originates the crisis in the city of Agrigento.
El problema de la retórica entusiasta es un tema constante a lo largo de la obra de Friedrich Hölderlin. En el proyecto dramático Der Tod des Empedokles (1797-1799) aparecerán claramente dramatizados los excesos de dicha retórica tanto desde el punto de vista individual como colectivo. Sus connotaciones más funestas se hallaban asociadas a las discusiones sobre el estatuto moral de la experiencia entusiasta, en el contexto de la cultura protestante e ilustrada de la época. A partir de este estatuto conflictivo, el lenguaje entusiasta se convertirá en el eje principal en torno al cual girarán las distintas versiones del destino trágico sufrido por su protagonista. Emprenderemos así un recorrido por los dos primeros borradores de la obra analizando de qué modo el lenguaje entusiasta desata el conflicto en la ciudad de Agrigento.
Erretorika sutsuaren arazoa Friedrich Hölderlinen lanean asko errepikatzen den gaia da. Der Tod des Empedokles (1797-1799) antzerki proiektuan erretorika honen gehiegikeria modu argian antzeztuta azaltzen zaigu, bai gizabanakoaren ikuspuntutik bai taldearenetik. Haren konnotazio ilunenak esperientzia sutsuaren estatutu moralari buruzko eztabaidei lotuta zeuden, garai hartako kultura protestante eta ilustratuaren testuinguruan. Estatutu moral arazotsu horretatik abiatuta, hizkera sutsua ardatz nagusia bilakatuko da eta haren arabera garatuko dira protagonistak pairatuko duen patu tragikoaren bertsio desberdinak. Jarraian, lan honen lehenengo bi zirriborroak aztertuko ditugu, hizkuntza sutsuak Argrigento hirian gatazka nola pizten duen ikusteko.
Universitat de Barcelona
2014-10-29
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10924
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 10 (2014): Teatre i Dictadura en el segle XX; 183-199
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 10 (2014): Theatre and Dictatorship in the 20th Century; 183-199
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 10 (2014): Teatro y Dictadura en el siglo XX; 183-199
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 10 (2014): Antzerkia eta Diktadura XX. mendean; 183-199
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10924/13684
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10924/32061
oai:revistes.ub.edu:article/10925
2020-07-21T20:21:53Z
452f:MIS
driver
COMPARACIÓ ENTRE LA POESIA EXISTENCIAL DE POSTGUERRA D’ESPANYA I COREA DEL SUD
A COMPARISON BETWEEN POST-WAR EXISTENTIAL POETRY IN SPAIN AND SOUTH KOREA
COMPARACIÓN ENTRE LA POESÍA EXISTENCIAL DE POSGUERRA DE ESPAÑA Y COREA DEL SUR
ESPAINIAKO ETA HEGO KOREAKO GERRAOSTEKO POESIA EXISTENTZIALAREN ARTEKO ERKAKETA
Rodríguez López, Elia
poesia coreana
poesia espanyola de postguerra
existencialisme
literatura de postguerra
Korean poetry
Spanish post-war Poetry
existentialism
post-war literature
poesía coreana
poesía española de posguerra
existencialismo
literatura de posguerra
poesia korearra
gerraosteko poesia espainiarra
existentzialismoa
gerraosteko literatura
El present article parteix de la creença que una guerra, i molt especialment una guerra civil, és un esdeveniment que cala profundament en la consciència de la societat que la sofreix, configurant-la d’alguna manera, i afectant el seu esdevenir. Des d’aquest punt de partida es planteja la comparació de la poesia de postguerra entre dos països de llengües i cultures tan distants entre si com són Corea del Sud i Espanya, però que no obstant això tenen tristament en comú el fet d’haver patit en carn pròpia una cruel guerra civil durant el segle XX, ambdues de tres anys de durada i també emmarcades a la seva manera en el context global de la Segona Guerra Mundial.
This article starts from the belief that a war, even more in the case of a civil war, is an event that leaves a profound mark on the consciousness of the society which endures it, configuring and having an effect on its development. From this starting point, the article establishes a comparison between post-war poetry in Korea and Spain. These two countries, regardless of their very distant languages and culture, sadly share the fact of having suffered, first-hand, a cruel civil war during the twentieth century. Both wars lasted three years and were, in their own way, framed by the global context of the Second World War.
El presente artículo parte de la creencia de que una guerra, y muy especialmente una guerra civil, es un acontecimiento que cala profundamente en la conciencia de la sociedad que la sufre, configurándola de algún modo, y afectando a su devenir. Desde este punto de partida se plantea la comparación de la poesía de posguerra entre dos países de lenguas y culturas tan distantes entre sí como lo son Corea del Sur y España, pero que sin embargo tienen tristemente en común el hecho de haber padecido en carne propia una cruel guerra civil durante el siglo XX, ambas de tres años de duración y ambas enmarcadas a su manera en el contexto global de la Segunda Guerra Mundial.
Artikulu honen abiapuntua da gerra bat, bereziki gerra zibil bat, berau pairatzen duen gizartearen kontzientzian sakon sartzen den gertaera dela; nolabait itxuratzen du, baita bilakabidean eragin ere. Uste horretatik abiatuta, erkaketa planteatzen da Hego Korea eta Espainiako gerraosteko poesiaren artean, nahiz eta hain hizkuntza eta kultura ezberdinak dituzten; ustez urrun badaude ere, biek jasan dute, zoritxarrez, gerra zibil krudela XX. mendean. Orobat, bietan hiru urte iraun zuen, eta zein bere modura, biak daude Bigarren Mundu Gerraren testuinguru globalaren esparruan.
Universitat de Barcelona
2014-10-29
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10925
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 10 (2014): Teatre i Dictadura en el segle XX; 200-219
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 10 (2014): Theatre and Dictatorship in the 20th Century; 200-219
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 10 (2014): Teatro y Dictadura en el siglo XX; 200-219
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 10 (2014): Antzerkia eta Diktadura XX. mendean; 200-219
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10925/13685
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10925/32062
oai:revistes.ub.edu:article/10927
2020-07-21T20:21:54Z
452f:MIS
driver
LA LITERATURA I LES CATÀSTROFES HISTÒRIQUES DEL SEGLE XX, UN NOU OBJECTE D’ESTUDI COMPARATIU
LITERATURE AND TWENTIETH CENTURY HISTORICAL CATASTROPHE, A NOVEL OBJECT OF COMPARATIVE STUDY
LA LITERATURA Y LAS CATÁSTROFES HISTÓRICAS DEL SIGLO XX, UN NOVEDOSO OBJETO DE ESTUDIO COMPARATISTA
LITERATURA ETA XX. MENDEKO HONDAMENDI HISTORIKOAK, AZTERKETA KONPARATISTAREN HELBURU BERRI BAT
Simón, Paula
literatura comparada
història
catàstrofes històriques
Camps de concentració
exili
testimoni
comparative literature
history
historical catastrophes
concentration camps
exile
testimony
literatura comparada
historia
catástrofes históricas
Campos de concentración
exilio
testimonio
literatura konparatua
historia
hondamendi historikoak
kontzentrazio esparruak
erbestea
lekukotasuna
L’article reflexiona sobre la pertinència dels estudis sobre Literatura i catàstrofes històriques del segle XX dins del repertori de temàtiques de la Literatura Comparada, en particular, respecte a la literatura testimonial dels camps de concentració i de l’exili. Se centra en explorar els antecedents dels estudis de Literatura i Història i de la Literatura d’exili dins d’aquest àmbit disciplinar. A més, es proposa fonamentar la possibilitat d’abordar la literatura testimonial amb dos criteris propis de la perspectiva comparatista que enriqueixen l’anàlisi dels textos: la interdisciplinarietat i la transversalitat.
The article reflects on the relevance of studies about literature and twentieth century historical catastrophes for Comparative Literature, particularly in regard to testimonial literature of concentration camps and exile. The article explores antecedents in disciplines such as Literature and History and Literature of Exile. It also proposes to approach testimonial literature from two comparative perspectives that enrich the analysis of texts: interdisciplinarity and transversality.
El artículo reflexiona en torno a la pertenencia de los estudios sobre Literatura y catástrofes históricas del siglo veinte al repertorio de temáticas de la Literatura Comparada, en particular, en lo que respecta a la literatura testimonial de los campos de concentración y del exilio. Se centra en explorar los antecedentes de los estudios de Literatura e Historia y de Literatura de exilio en dicho ámbito disciplinar. Así también, se propone fundamentar la posibilidad de abordar la literatura testimonial con dos criterios propios de la perspectiva comparatista que enriquecen el análisis de los textos: la interdisciplinariedad y la transversalidad.
Artikuluak Literaturari eta hogeigarren mendeko hondamendi historikoei buruzko azterketak Literatura Konparatuaren gaien errepertorioaren barruan ote dauden hausnartzen du, eta zehazki, kontzentrazio esparruen eta erbesteko lekukotasunezko Literaturari dagokionez. Diziplina arlo horretako Literatura eta Historia eta erbeste Literatura azterketen aurrekariak esploratzean jartzen du arreta. Horrela, proposatzen du lekukotasunezko Literaturari ikuspuntu konparatistaren berezko bi irizpideren bidez heltzeko aukeran oinarritzea, testuen analisia aberasteko balioko dutelako: diziplinartekotasuna eta zeharkakotasuna.
Universitat de Barcelona
2014-10-29
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10927
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 10 (2014): Teatre i Dictadura en el segle XX; 220-241
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 10 (2014): Theatre and Dictatorship in the 20th Century; 220-241
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 10 (2014): Teatro y Dictadura en el siglo XX; 220-241
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 10 (2014): Antzerkia eta Diktadura XX. mendean; 220-241
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10927/13687
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/10927/32063
oai:revistes.ub.edu:article/11497
2020-07-21T20:22:41Z
452f:MIS
driver
VALUE AND KITSCH IN THE DEATH OF VIRGIL
VALOR Y KITSCH EN LA MUERTE DE VIRGILIO
González Gil, Isabel
Value Theory
Kitsch
Hermann Broch
Virgil
Imitation
Aeneid
Teoría del valor
Kitsch
Hermann Broch
Virgilio
Imitación
Eneida
The following article studies the plot logic of the novel Der Tod des Vergil, in the context of Hermann Broch’s value theory and his considerations about kitsch in art and society in the first half of the 20th century. First of all, we propose moving past the romantic interpretation of the novel to focus on the circumstances under which the story was written at the prison of Bad Aussee, and the fusion of author and character. For that purpose, we suggest paying special attention to the regularity of the book’s composition, and the prevalence of ideas and symbols over facts. Furthermore, we approach some main notions of the aesthetics and ethics of Hermann Broch, such as his concepts of value, kitsch, and the opposition between literary creation and imitation. Finally, we analyze the ethos of value in some key scenes of the novel, in particular Virgil´s journey and the crucial decision to burn the Aeneid.
El presente artículo estudia la lógica argumental de la novela Der Tod des Vergil en el marco de la teoría del valor de Hermann Broch y de sus reflexiones sobre el kitsch en el Arte y la sociedad de la primera mitad del siglo XX. En primer lugar, se propone una superación del modo romántico de lectura de la obra, centrado en las circunstancias de su escritura en la prisión austriaca de Bad Aussee, y de la con-fusión de autor y personaje. Para ello, se plantea la conveniencia de una mayor atención crítica al carácter sistemático de su composición y a la prevalencia de lo teórico y simbólico sobre lo fáctico. En segundo lugar, se abordan algunas nociones claves en la estética y la ética brochianas como son su concepto de valor, de kitsch y la contraposición entre creación e imitación literaria. Finalmente, se analiza el logos del valor en algunas de las escenas principales de la novela: la travesía de Virgilio y la decisión crucial sobre la quema de la Eneida.
Universitat de Barcelona
2015-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11497
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 12 (2015): Història y usos hispànics de la teoria; 154-166
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 12 (2015): The History of Theory and its Hispanic uses; 154-166
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 12 (2015): Historia y usos hispánicos de la teoría; 154-166
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 12 (2015): Teoriaren historia eta erabilera hispanoak; 154-166
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11497/14310
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11497/32086
oai:revistes.ub.edu:article/11498
2020-07-21T20:22:41Z
452f:MIS
driver
ART AS UTOPIAN HORIZON OF FEELING IN LA ANUNCIACIÓN
EL ARTE COMO HORIZONTE UTÓPICO DEL SENTIR EN LA ANUNCIACIÓN
Castro, Andrea
Art and literature
Referentiality
Memory
Utopia
Arte y literatura
Referencialidad
Memoria
Utopía
In La Anunciación (2007) by María Negroni, a survivor of the Dirty War in Argentina narrates her quest to reconstitute herself as a subject, in exile, thirty years later. Thus, the novel inserts itself in the series of narratives about the memories of the last dictatorship in Argentina. However, at the same time, departing from referentiality, the novel creates obstacles for a mimetic reading. This paper argues that this is achieved through the discussion about art that mainly focuses on the character of Emma, the painter, and on the pictorial tradition of the Annunciation. Nonetheless, this departure from referentiality is by no means complete as the narrative keeps a dialectical relationship with history and memory. Accordingly, this article suggests that the novel puts forward a utopian idea of art that enters in dialogue with the utopian ideals of the revolutionary movements of the 1970s.
En La Anunciación (2007) de María Negroni una sobreviviente de la Guerra Sucia en Argentina narra su intento de volver a constituirse como sujeto en el exilio, treinta años más tarde. A través de esta temática, se inserta en la narrativa argentina de la memoria de la última dictadura. Al mismo tiempo, la novela, desvinculándose de lo referencial, obstaculiza una lectura mimética. El presente trabajo argumenta que esto se logra a través de la discusión sobre el arte, discusión que, principalmente, se nuclea alrededor del personaje de la pintora, Emma, y de la tradición pictórica de la Anunciación. Pero esta desvinculación de ninguna manera es total, sino que se mantiene en una relación dialéctica con la Historia y con la memoria. De ahí, planteamos que, a través esa misma discusión sobre el arte, la narrativa propone una idea utópica de este, que entra en diálogo con las utopías de los movimientos revolucionarios de la década de 1970.
Universitat de Barcelona
2015-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11498
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 12 (2015): Història y usos hispànics de la teoria; 167-181
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 12 (2015): The History of Theory and its Hispanic uses; 167-181
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 12 (2015): Historia y usos hispánicos de la teoría; 167-181
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 12 (2015): Teoriaren historia eta erabilera hispanoak; 167-181
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11498/14311
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11498/32087
oai:revistes.ub.edu:article/11499
2020-07-21T20:22:41Z
452f:MIS
driver
THE CONSTRUCTION OF THE GLOBAL FEMALE SUBJECTIVITY IN LUCÍA ETXEBARRIA’S COSMOFOBIA
Oaknín, Mazal
Immigration
Normativity
Testimony
Subjectivity
21st century Spain
Set in the neighbourhood of Lavapiés in Madrid, Lucía Etxebarriaʼs novel Cosmofobia explores the friction produced by the experiences of numerous literary personae from extremely different backgrounds now living in close contact with one another. This article will examine female characterisation in Cosmofobia, to see whether the private and public realm are represented as a similarly complex negotiation of inner and outer selves in the light of the increasingly importance of migration and multiculturalism in Spanish society. Particular attention will be paid to the intersection between the expression of a unique individuality in the form of confessional mode, and the intersubjective elements of women’s experience conveyed in the representation of these characters’ entangled relationships.
Universitat de Barcelona
2015-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11499
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 12 (2015): Història y usos hispànics de la teoria; 182-197
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 12 (2015): The History of Theory and its Hispanic uses; 182-197
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 12 (2015): Historia y usos hispánicos de la teoría; 182-197
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 12 (2015): Teoriaren historia eta erabilera hispanoak; 182-197
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11499/14312
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11499/32088
oai:revistes.ub.edu:article/11500
2020-07-21T20:22:41Z
452f:MIS
driver
PAUL AUSTER’S LULU ON THE BRIDGE, A FILMIC REMAKING OF THE MYTH OF PANDORA THROUGH DREAMING
LULU ON THE BRIDGE DE PAUL AUSTER, UNA REELABORACIÓN CINEMATOGRÁFICA DEL MITO DE PANDORA A TRAVÉS DEL SUEÑO
Curieses, Óscar
Rewriting
Film Adaptation
Comparative Literature
Myths and Symbols
Cinema and Dreams
Adaptación cinematográfica
Reescritura
Literatura comparada
Mitos
Símbolos
Cine y sueño
This article explores Paul Auster’s reinterpretation of the character of Pandora in the film Lulu on the Bridge (1998). Auster incorporates some features from Frank Wedekind and Georg Wilhelm Pabst’s previous versions, but ultimately transcends in order to connect them with elements of Hesiod´s original myth through dreams.
El presente artículo indaga en la reelaboración del personaje de Pandora llevada a cabo por Paul Auster en su película Lulu on the Bridge (1998). Auster incorpora algunos de los rasgos presentes en las versiones previas de Frank Wedekind y Georg Willhelm Pabst, pero en última instancia los trasciende para conectarlos con otros elementos del mito originario de Hesíodo a través del fenómeno onírico.
Universitat de Barcelona
2015-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11500
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 12 (2015): Història y usos hispànics de la teoria; 198-213
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 12 (2015): The History of Theory and its Hispanic uses; 198-213
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 12 (2015): Historia y usos hispánicos de la teoría; 198-213
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 12 (2015): Teoriaren historia eta erabilera hispanoak; 198-213
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11500/14313
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11500/32089
oai:revistes.ub.edu:article/11501
2020-07-21T20:22:41Z
452f:MIS
driver
“POUR UNE LITTERATURE-MONDE EN FRANÇAIS”: NOTES FOR A RE-READING OF THE MANIFESTO
«POUR UNE LITTÉRATURE-MONDE EN FRANÇAIS»: NOTAS PARA UNA RELECTURA DEL MANIFIESTO – SOLEDAD PEREYRA Y MARÍA JULIA ZAPARART
Pereyra, Soledad
Zaparart, María Julia
French Literature
Francophonie
Transnational Literatures
Atiq Rahimi
The manifesto “Pour une littérature-monde en français” (2007) questioned for the first time in a newspaper of record the classification of the corpus of contemporary French literature in terms of categories of colonial conventions: French literature and Francopohone literature. A re-reading of the manifesto allows us to interrogate the supplementary logic (in Derrida’s term) between Francophone literatures and French literature through analyzing the controversies around the manifesto and some French literary awards of the last decade. This reconstruction allows us to examine the possibilities and limits of the notions of Francophonie and world-literature in French. Finally, this overall critical approach is demonstrated in the analysis of Atiq Rahimi’s novel Syngué sabour. Pierre de patience.
El manifiesto «Pour une littérature-monde en français» (2007) cuestionaba por primera vez en un medio masivo la diferenciación del corpus de la literatura en lengua francesa actual en términos de categorías de arrastre colonial: literatura francesa y literatura francófona. En este artículo se interroga la lógica suplementaria que vincula a la literatura francófona con la francesa a partir del análisis de las polémicas en torno al manifiesto y a los premios literarios en Francia durante la última década, para examinar las posibilidades y los límites de las nociones de francofonía y de literatura-mundo en francés. Esta reflexión se concreta en nuestro trabajo a través del análisis crítico de la obra Syngué sabour. Pierre de patience del afgano Atiq Rahimi.
Universitat de Barcelona
2015-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11501
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 12 (2015): Història y usos hispànics de la teoria; 214-227
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 12 (2015): The History of Theory and its Hispanic uses; 214-227
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 12 (2015): Historia y usos hispánicos de la teoría; 214-227
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 12 (2015): Teoriaren historia eta erabilera hispanoak; 214-227
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11501/14314
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11501/32090
oai:revistes.ub.edu:article/11932
2020-07-22T14:47:30Z
452f:MIS
driver
Discourse on Essays in Argentinian Culture since the mid-1980s
El discurso sobre el ensayo en la cultura argentina desde mediados de los ‘80
Giordano, Alberto
Discourse on essays
Academic culture
Research and writing
Argentina
1984-2003
Discurso sobre el ensayo
Cultura académica
Investigación y escritura
Argentina
1984-2003
The so called “discurso sobre el ensayo” (“discourse on essays”) is a critical event which, since the mid-eighties, interrogates and unsettles the morality of pragmatism and the verifiable efficiency that sustain dominant forms of academic research in the humanities and social sciences in Argentinian universities. The ethos of the “discourse on essays” would correspond to a non-conformist and dissident academic life style that expresses the necessity of exceeding disciplinarian limits and interdisciplinary multiplication to restore the link between writing and research with the heuristic power that weakens or inhibits methodological imperatives. This paper registers, comments and evaluates the main institutional effects of this critical discourse between 1984 and 2003 through the edition of dossiers in cultural magazines, the establishment of journals devoted to essays, the publication of monographs, and the organization of colloquia and international symposia on the politics and rhetoric of critical essays.
Lo que denominamos “discurso sobre el ensayo” es un acontecimiento crítico que inquieta e interroga, desde mediados de los ’80, las morales del pragmatismo y la eficacia demostrable en las que se sostienen las formas dominantes de practicar la investigación, en las carreras de humanidades y ciencias sociales de las universidades argentinas. El ethos del discurso sobre el ensayo se correspondería con un estilo de vida académica, inconforme y disidente, que expresa la necesidad de desbordar las clausuras disciplinarias, y su multiplicación interdisciplinar, para restituirle al vínculo entre escritura e investigación la potencia heurística que debilitan o inhiben los imperativos metodológicos. Este trabajo registra, comenta y evalúa las principales efectuaciones institucionales de ese discurso crítico, entre 1984 y 2003, en la edición de dossiers en revistas culturales, la creación de revistas de inspiración ensayística, la publicación de libros monográficos y la organización de coloquios y encuentros internacionales sobre políticas y retóricas del ensayo crítico.
Universitat de Barcelona
2016-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11932
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 14 (2016): Pensar l’afecte des de la cultura i l’art; 175-191
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 14 (2016): Thinking about Affect in Culture and Art; 175-191
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 14 (2016): Pensar el afecto desde la cultura y el arte; 175-191
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 14 (2016): Pensar l’afecte des de la cultura i l’art; 175-191
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11932/18447
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/11932/32000
oai:revistes.ub.edu:article/13752
2020-07-22T14:47:30Z
452f:MIS
driver
Between Contorno and Los Libros: University Criticism in Setecientosmonos
Entre Contorno y Los libros, los críticos universitarios en Setecientosmonos
Podlubne, Judith
Setecientosmonos
Adolfo Prieto
Nicolás Rosa
Josefina Ludmer
María Teresa Gramuglio
This article reconstructs and characterizes conversations among a group of young critics, like Nicolás Rosa, Josefina Ludmer and María Teresa Gramuglio, among others, which took place in the magazine Setecientosmonos in the mid-1960s and under circumstances closely linked to the theoretical updating and university renewal led by Adolfo Prieto at the Instituto de Letras in the Facultad de Filosofía, Letras y Ciencias del Hombre (Rosario) of Universidad Nacional del Litoral. By means of a contextualized analysis of the published collaborations, this paper allows establishing the relationships of these young critics with their predecessors, especially Prieto, David Viñas and Oscar Masotta, and to clarify the conditions of emergence of the so called "new criticism" in Argentina.
El artículo reconstruye y caracteriza la conversación inaugural que, a mediados de los años ´60 y en circunstancias estrechamente vinculadas con la actualización teórica y la renovación universitaria liderada por Adolfo Prieto al frente del Instituto de Letras en la Facultad de Filosofía, Letras y Ciencias del Hombre (sede Rosario), de la Universidad Nacional del Litoral, sostiene el grupo de jóvenes críticos integrado por Nicolás Rosa, Josefina Ludmer y María Teresa Gramuglio, entre otros, en las páginas de la revista Setecientosmonos. El análisis contextualizado de las colaboraciones publicadas permite, por un lado, establecer las distintas relaciones que estos jóvenes entablan con sus precursores, en especial, con Prieto, David Viñas y Oscar Masotta y, por otro, contribuye a precisar las condiciones de emergencia de la llamada “nueva crítica” en Argentina.
Universitat de Barcelona
2016-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/13752
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 14 (2016): Pensar l’afecte des de la cultura i l’art; 157-174
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 14 (2016): Thinking about Affect in Culture and Art; 157-174
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 14 (2016): Pensar el afecto desde la cultura y el arte; 157-174
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 14 (2016): Pensar l’afecte des de la cultura i l’art; 157-174
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/13752/18446
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/13752/31999
oai:revistes.ub.edu:article/14100
2020-07-22T14:47:30Z
452f:MIS
driver
El canon fílmico a la luz de las teorías sistémicas: una propuesta metodológica
El canon fílmico a la luz de las teorías sistémicas: una propuesta metodológica
de la Torre Espinosa, Mario
Canon
Film Theory
Polysystem Theory
canon
teoría de los polisistemas
estudios fílmicos
In Film Theory, the debate about the canon is stuck in the creation of lists by professionals or critics. In contrast to this, the Polysystem Theory proposes tools for developing alternative methodologies that lead us to a clear understanding of the canonization process. The analysis of the factors of the cultural system makes possible a precise and true approach to this phenomenon, where the mentioned lists are only additional elements present in this context, and the intersystemic interference becomes the most sophisticated sign of canonization.
En los estudios fílmicos, el debate en torno al canon se halla estancado en la mera elaboración de listados por profesionales y críticos del sector. Frente a esto, la Teoría de los Polisistemas propone herramientas para el desarrollo de metodologías alternativas que permiten un discernimiento más claro del proceso de canonización. El análisis de diferentes variables dentro de los factores del sistema cultural posibilita un acercamiento más veraz y preciso a este fenómeno, donde los listados mencionados con anterioridad se constituyen en un elemento más y la interferencia intersistémica se configura en el indicio más sofisticado de canonicidad.
Universitat de Barcelona
2016-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14100
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 14 (2016): Pensar l’afecte des de la cultura i l’art; 209-226
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 14 (2016): Thinking about Affect in Culture and Art; 209-226
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 14 (2016): Pensar el afecto desde la cultura y el arte; 209-226
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 14 (2016): Pensar l’afecte des de la cultura i l’art; 209-226
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14100/18449
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14100/32002
oai:revistes.ub.edu:article/14122
2020-07-21T19:27:23Z
452f:MIS
driver
FUZZY CONSTRUCTIONS OF IDENTITY: THE CASES OF LAZARILLO DE TORMES AND LA VELOCIDAD DE LA LUZ BY JAVIER CERCAS
CONSTRUCCIONES DIFUSAS DE LA IDENTIDAD: EL CASO DEL LAZARILLO DE TORMES Y LA VELOCIDAD DE LA LUZ DE JAVIER CERCAS
CALZÓN GARCÍA, JOSÉ ANTONIO
Autofiction
Enunciation
Fuzzy logic
Narrative levels
Lazarillo
Javier Cercas
Autoficción
Enunciación
Lógica difusa
Planos narrativos
Lazarillo
Javier Cercas
This article analyzes the difficulties regarding autofictional novels that display interconnection and even fusion between several enunciative levels, as in the case of Lazarillo de Tormes and Javier Cercas' La velocidad de la luz. The article then focuses on the limits of traditional explanatory patterns that analyze characters, narrators, and authors as discrete entities, proposing the use of research tools close to fuzzy logic to offer a better understanding of these literary phenomena.
El presente artículo analiza la problemática de aquellos textos narrativos de naturaleza autoficcional en los cuales las distintas instancias enunciativas aparecen entrecruzadas y en ocasiones fusionadas, poniendo como ejemplos el Lazarillo de Tormes y La velocidad de la luz de Javier Cercas. A continuación, se plantean las limitaciones explicativas de los procedimientos de análisis tradicionales que optan por categorizaciones discretas de los personajes, narradores y autores, defendiendo y justificando el uso de herramientas de estudio cercanas al ámbito de la lógica difusa para una mejor comprensión de estos fenómenos literarios.
Universitat de Barcelona
2015-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14122
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 13 (2015): L'imaginari xinès en altres literatures: inspiració, apropiació, intertext; 134-147
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 13 (2015): Chinese Imaginary in Other Literatures: Inspiration, Appropriation and Intertextuality; 134-147
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 13 (2015): El imaginario chino en otras literaturas: inspiración, apropiación, intertexto; 134-147
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 13 (2015): L'imaginari xinès en altres literatures: inspiració, apropiació, intertext; 134-147
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14122/17428
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14122/32011
oai:revistes.ub.edu:article/14123
2020-07-21T19:27:23Z
452f:MIS
driver
ON REMAKES, ZOMBIES, AND TRADITION(S): THE CASE OF LAZARILLO Z. MATAR ZOMBIS NUNCA FUE PAN COMIDO
DE REMAKES, ZOMBIS Y TRADICIÓN(ES): EL CASO DEL LAZARILLO Z. MATAR ZOMBIS NUNCA FUE PAN COMIDO
MOLINA GIL, RAÚL
Lazarillo Z
Remake
Critique and Sabotage
Deconstruction
Rewriting the tradition
Lazarillo Z
Remake
Crítica y sabotaje
Deconstrucción
Reescrituras de la tradición
After the publication of Pride and Prejudice and Zombies (Seth Grahame-Smith, 2009) a new literary movement appeared based on the rewriting of the classic novels with the inclusion of zombies in their storylines. In this regard, the first remake of a Hispanic classical novel was El Lazarillo Z. Matar zombis nunca fue pan comido. This ironic and humorous novel reviewed the original text, as well as Spanish literature and Spanish history. In this article, I focus on the remake of Lazarillo de Tormes to reflect, in the first place, on the fresh writing movement of the remake and its possibilities. Afterwards, I analyze the importance of these new novels in the contemporary literary scene and their potential to transform, sabotage, and deconstruct.
Tras la publicación de Pride and Prejudice and Zombies (Seth Grahame-Smith, 2009), surge un nuevo movimiento literario basado en la reescritura de los clásicos a partir de la inclusión de zombis en las tramas. En este sentido, el primer remake de una obra clásica de la literatura española fue El Lazarillo Z. Matar zombis nunca fue pan comido. Esta irónica y humorística novela revisa el texto original y con ello la literatura española y la propia historia de España. En este artículo, en primer lugar quiero reflexionar sobre el remake y las nuevas posibilidades de esta nueva corriente de escritura. Después, estudio la importancia de estas nuevas novelas en la escena literaria contemporánea y analizo sus posibilidades transformadoras, deconstructivas y saboteadoras. Para ello, focalizo el análisis en el remake del Lazarillo de Tormes.
Universitat de Barcelona
2015-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14123
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 13 (2015): L'imaginari xinès en altres literatures: inspiració, apropiació, intertext; 148-170
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 13 (2015): Chinese Imaginary in Other Literatures: Inspiration, Appropriation and Intertextuality; 148-170
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 13 (2015): El imaginario chino en otras literaturas: inspiración, apropiación, intertexto; 148-170
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 13 (2015): L'imaginari xinès en altres literatures: inspiració, apropiació, intertext; 148-170
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14123/17429
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14123/32012
oai:revistes.ub.edu:article/14124
2020-07-21T19:27:23Z
452f:MIS
driver
AGONIZING AWAKENING AND DESPAIR IN THE FACE OF DEATH: TRACES OF POE IN “DESTINO” BY ALBERTO GARCÍA HAMILTON
AGONIZANTE DESPERTAR Y DESESPERACIÓN ANTE LA MUERTE: HUELLAS DE POE EN «DESTINO» DE ALBERTO GARCÍA HAMILTON
RISCO, ANA MARÍA
Alberto García Hamilton
Comparative literature
Premature burial
Edgar Allan Poe
Argentina´s literature
Alberto García Hamilton
Literatura comparada
Entierro prematuro
Edgar Allan Poe
Literatura argentina
This paper examines the tale “Destino” by the Uruguayan journalist Alberto García Hamilton, published in 1898 in the feuilleton section of the newspaper El Orden, in Tucumán (Argentina), and its connection with tales that revolve around death and the figure of the “living dead.” These tales are his principal source of inspiration. «Destino» is part of a literary tradition that supports the problematic of the catalepsy as a disease or as a persistent supernatural phenomenon in the literature and in the cinema of 20th century. To begin the analysis of this tale, we consider the influence of Edgar Allan Poe’s works in Argentina´s literary system at the end of the 19th century.
El presente trabajo estudia el cuento «Destino» del periodista uruguayo Alberto García Hamilton, publicado en 1898 en la sección del folletín del diario El Orden de Tucumán (Argentina), y su conexión con los relatos cuyos tópicos centrales son la muerte y la figura del «muerto vivo». Dichos relatos constituyen sus fuentes de inspiración. «Destino» se inserta en una tradición literaria que aborda la problemática de la catalepsia como enfermedad o como fenómeno sobrenatural persistente en la literatura y en el cine a lo largo del siglo XX. Para el análisis se toma como punto de partida la influencia de la producción literaria de Edgar Allan Poe en el sistema literario argentino de fines del siglo XIX.
Universitat de Barcelona
2015-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14124
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 13 (2015): L'imaginari xinès en altres literatures: inspiració, apropiació, intertext; 171-186
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 13 (2015): Chinese Imaginary in Other Literatures: Inspiration, Appropriation and Intertextuality; 171-186
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 13 (2015): El imaginario chino en otras literaturas: inspiración, apropiación, intertexto; 171-186
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 13 (2015): L'imaginari xinès en altres literatures: inspiració, apropiació, intertext; 171-186
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14124/17430
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14124/32013
oai:revistes.ub.edu:article/14125
2020-07-21T19:27:23Z
452f:MIS
driver
AAROUND THE FUNCTION OF THE CHARACTER IN LITERARY FICTION
EN TORNO A LA FUNCIÓN DEL PERSONAJE EN LA FICCIÓN LITERARIA
BARROS GARCÍA, BENAMÍ
Character
Fiction
Dostoevski
Discourse
Psychology of Fiction
Personaje
Ficción
Dostoievski
Discurso
Psicología de la ficción
The main goal of this article is to analyze the character’s role in literary fiction from a perspective focused on the reader’s mind. In particular, the article reviews some different perspectives and approaches to the study of the relationships between author, text and reader, especially in Dostoevski’s literary works. The analysis aims to contribute to the study not only of Dostoevsky’s poetics and characters, but also of the conceptualization of the character as a set of overlapping discourses, which would help us to deal with some narratology issues.
El principal objetivo del presente artículo es analizar la función del personaje en la ficción literaria desde una perspectiva basada en la mente del lector. En particular, nos centraremos en la revisión de diferentes modelos y propuestas para el estudio de las relaciones entre el autor, el texto y el lector, prestando especial atención a los textos literarios de Dostoievski. Se pretende no solo profundizar en el estudio de la poética y personajes de este autor, sino también en la conceptualización del personaje como conjunto de discursos superpuestos, lo que contribuiría a avanzar en ciertas cuestiones narratológicas.
Universitat de Barcelona
2014-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14125
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 13 (2015): L'imaginari xinès en altres literatures: inspiració, apropiació, intertext; 187-203
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 13 (2015): Chinese Imaginary in Other Literatures: Inspiration, Appropriation and Intertextuality; 187-203
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 13 (2015): El imaginario chino en otras literaturas: inspiración, apropiación, intertexto; 187-203
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 13 (2015): L'imaginari xinès en altres literatures: inspiració, apropiació, intertext; 187-203
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14125/17431
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14125/32014
oai:revistes.ub.edu:article/14138
2020-07-22T14:47:30Z
452f:MIS
driver
Triángulos narrativos. Aproximaciones a la combinatoria de géneros en la novela contemporánea
Triángulos narrativos. Aproximaciones a la combinatoria de géneros en la novela contemporánea
Vidal, Sergio
Contemporary Narrative
Genre Theory
Interdiscursivity
Hybridization
Javier Cercas
Laurent Binet
Narrativa Contemporánea
Teoría de géneros
Interdiscursividad
Hibridación
Javier Cercas
Laurent Binet
In this article I explore the notion of narrative triangles (the fusion of three different genres) through the study of two important contemporary works: Anatomía de un instante, by Javier Cercas, and the French novel HHhH, by Laurent Binet. I show how contemporary writers are creating a specific type of novel through the combination of different narrative genres, each of which potentially keeps its original function as, in these particular cases, a novel, a historiographical work and an essay.
En este artículo exploro la noción de triángulos narrativos (la unión de tres géneros diferentes) a través del estudio de dos obras contemporáneas relevantes: Anatomía de un instante, de Javier Cercas, y la novela francesa HHhH, de Laurent Binet. El objetivo es mostrar cómo los escritores actuales están creando un modelo específico de novela mediante la combinatoria de varios géneros narrativos, cada uno de los cuales conserva potencialmente su función original, en estos casos concretos, como novela, como trabajo historiográfico y como ensayo.
Universitat de Barcelona
2016-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14138
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 14 (2016): Pensar l’afecte des de la cultura i l’art; 192-208
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 14 (2016): Thinking about Affect in Culture and Art; 192-208
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 14 (2016): Pensar el afecto desde la cultura y el arte; 192-208
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 14 (2016): Pensar l’afecte des de la cultura i l’art; 192-208
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14138/18448
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14138/32001
oai:revistes.ub.edu:article/14503
2020-07-21T19:25:31Z
452f:MIS
driver
Aproximaciones al problema de la infancia en la narrativa. Cruces, preguntas, desbordes.
Fumis, Daniela Gisela
infancia
narrativa
géneros
voz narrativa
En los últimos años, la infancia se ha convertido en un tópico de particular interés en los estudios críticos y teóricos de la literatura. No obstante, se ha indagado muy poco sobre los diferentes modos en los que la infancia emerge en la narrativa y sobre la infancia como problema. El propósito de este trabajo es examinar diferentes formas de considerar ambas cuestiones. El artículo revisa algunos puntos de vista teóricos sobre la cuestión en función de: a) Determinar una posible definición categorial de la infancia en la narrativa b) discutir su especificidad literaria. Finalmente, consideramos que la infancia trabaja a los fines de revelar una dimensión política en cada relato.
Universitat de Barcelona
2016-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14503
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 15 (2016): Cinc anys després del 15M: narratives de la crisi econòmica i política; 178-194
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 15 (2016): Five Years After Spain’s 15-M: Narratives of the Economic and Political Crisis; 178-194
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 15 (2016): Cinco años después del 15M: narrativas de la crisis económica y política; 178-194
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 15 (2016): Cinc anys després del 15M: narratives de la crisi econòmica i política; 178-194
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14503/19332
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14503/31901
oai:revistes.ub.edu:article/14655
2020-07-22T16:16:04Z
452f:MIS
driver
Proeminência e dessacralização da personagem histórica por meio do anacronismo em Los perros del paraíso de Abel Posse e As Naus de Lobo Antunes
Cavaliere, Mauro
literatura portuguesa
literatura argentina
literatura comparada
novela histórica posmoderna
Este artigo insere-se no âmbito de um projeto de literatura comparada cujo objetivo é destacar certas correspondências em determinadas obras de ficção de língua espanhola e portuguesa. O que queremos salientar é a forma como determinadas problemáticas históricas e sociais são configuradas na obra de um ou outro escritor, muitas vezes com analogias visíveis no que se refere a tópicos, estilo, personagem, estruturas actanciais. Os dois romances pelos quais optamos neste artigo são Los perros del paraíso (1983) do argentino Abel Posse e As Naus (1988) do português António Lobo Antunes. Ambos os romances podem ser inseridos no âmbito daquilo que, na teoria do romance histórico, é definido como novo romance histórico ou romance histórico pós-moderno e, para além desta semelhança, compartilham uma visão comum sobre o processo de colonização nos séculos XV-XVI.
Universitat de Barcelona
2016-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14655
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 15 (2016): Cinc anys després del 15M: narratives de la crisi econòmica i política; 165-177
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 15 (2016): Five Years After Spain’s 15-M: Narratives of the Economic and Political Crisis; 165-177
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 15 (2016): Cinco años después del 15M: narrativas de la crisis económica y política; 165-177
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 15 (2016): Cinc anys després del 15M: narratives de la crisi econòmica i política; 165-177
2013-3294
por
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14655/19330
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/14655/31899
oai:revistes.ub.edu:article/15204
2020-07-21T19:25:31Z
452f:MIS
driver
Acheronta movebo. Resilencia y revolución en The Mexican (1911) de Jack London
González de la Fuente, Eduardo
revolución
violencia
discurso
boxeo
corporalidad
alteridad
Este artículo maneja uno de los relatos pugilísticos de Jack London, The Mexican (1911), para explorar el mundo del boxeo como lugar público de conflictos sociales e ideológicos identificados y significados en la proteica figura del boxeador. Así pues, el ring es susceptible de devenir y analizarse como un espacio de práctica política, de antagonismo y debate que, en su reglada exposición de violencias carnales y simbólicas, condensa una particular síntesis efectiva de corporalidades y discursos.
Universitat de Barcelona
2016-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/15204
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 15 (2016): Cinc anys després del 15M: narratives de la crisi econòmica i política; 195-208
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 15 (2016): Five Years After Spain’s 15-M: Narratives of the Economic and Political Crisis; 195-208
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 15 (2016): Cinco años después del 15M: narrativas de la crisis económica y política; 195-208
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 15 (2016): Cinc anys després del 15M: narratives de la crisi econòmica i política; 195-208
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/15204/19331
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/15204/31900
oai:revistes.ub.edu:article/15455
2020-07-18T12:04:11Z
452f:MIS
driver
La filosofía mesiánica de la historia de Walter Benjamin y Varujan Vosganian
Izquierdo López, Natalia
Filosofía de la historia
mesianismo
utopía
memoria
Walter Benjamin
Varujan Vosganian
El ensayo aborda la fascinante y fulgurante afinidad existente entre las filosofías de la historia del filósofo judío Walter Benjamin y del autor armenio-rumano Varujan Vosganian. Para ello, toma como punto de partida dos textos básicos; por un lado, las Tesis de filosofía de la historia del afamado pensador de la Escuela de Frankfurt y, por otro, El libro de los susurros, exitosa narración del escritor rumano contemporáneo, galardonada en 2009 con el Premio a la Mejor Novela Europea. No obstante, dada la pluralidad de interpretaciones de que las tesis benjaminianas han sido objeto hasta el momento, la investigación hace suya la propuesta por el sociólogo franco-brasileño Michael Löwy en su extraordinario ensayo Walter Benjamin. Aviso de incendio. La particularidad de dicha interpretación estriba en que Löwy es el único analista que ha entrevisto una suerte de «fusión alquímica» entre las dimensiones teológica y política presentes en las «tesis» ya referidas, fusión en la que creemos que se origina la sorprendente analogía que presentan los imaginarios de la historia benjaminiano y vosganiano. A su vez, dicho isomorfismo se deriva de la influencia ejercida sobre ambos autores por la corriente de pensamiento conocida como «romanticismo anticapitalista», a partir de la cual uno y otro orquestan una profunda crítica de la ideología del progreso -a la que culpan del exterminio de sus respectivos pueblos-, y frente a la que proponen como alternativa un heterodoxo relato emancipatorio cuyo fundamento radica en la rechazo de la historiografía positivista, la fusión de las luchas profanas y de las aspiraciones mesiánicas y el hermanamiento entre el futuro prometido y el recuerdo de los vencidos.
Universitat de Barcelona
2017-01-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/15455
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 16 (2017): Més enllà del mapa. Imaginaris de l’espai obert en la cultura contemporània; 168-186
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 16 (2017): Beyond Maps. Imaginary of Open Spaces in Contemporary Culture; 168-186
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 16 (2017): Más allá del mapa. Imaginarios del espacio abierto en la cultura contemporánea; 168-186
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 16 (2017): Més enllà del mapa. Imaginaris de l’espai obert en la cultura contemporània; 168-186
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/15455/20397
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/15455/31936
oai:revistes.ub.edu:article/15984
2020-07-22T16:01:38Z
452f:MIS
driver
Brais Pinto: A Short History of the Galician "Beat" Generation
George, Christopher Herman
literatura comparada
literatura periférica
poesía
Resumen || The Grupo Brais Pinto poets were forerunners of the modernization of Galician literature and politics in Franco's Castilian Spain. This importance does not lie in the five books of poetry brought out by the eponymous underground publishing house, but rather in the change engendered after the fact, and the subsequent quasi-mythical status of the members. It is precisely for this reason the group remains relevant today. Consequently, it is interesting to look into Xosé Luis Méndez Ferrín's suggestion that they were a sort of Galician Beat Generation. There are certain affinities that shed light on how they were and are percieved in the Galician literary system.
Universitat de Barcelona
2017-01-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/15984
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 16 (2017): Més enllà del mapa. Imaginaris de l’espai obert en la cultura contemporània; 155-167
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 16 (2017): Beyond Maps. Imaginary of Open Spaces in Contemporary Culture; 155-167
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 16 (2017): Más allá del mapa. Imaginarios del espacio abierto en la cultura contemporánea; 155-167
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 16 (2017): Més enllà del mapa. Imaginaris de l’espai obert en la cultura contemporània; 155-167
2013-3294
eng
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/15984/20396
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/15984/31935
oai:revistes.ub.edu:article/17037
2020-07-18T18:55:49Z
452f:MIS
driver
Diderot's Vitalist Materialism and the Development of the Modern Novel
El materialismo vitalista de Diderot y el desarrollo de la novela moderna
Olszevicki, Nicolás Martín
Roman
Siglo XVIII
Experiencia
Naturaleza
Materialismo
This paper analyzes the distance between Diderot´s alleged novelistic project, developed in the “Éloge de Richardson” (1762), and his concrete praxis as a novelist. Firstly, we reconstruct the eccentric place of the novel in the philosophe´s thinking and focus on the difficulties faced by criticism when trying to understand it. Secondly, we propose that the crisis of the novelistic form by the co-director of the Encyclopédie, especially in Jacques le fataliste et son maître (posthumously published, in its complete version, in 1796), is not only posed against the roman in its early-modern and medieval form—as a reading of the “Éloge” qua the author´s poetics might suggest—but against the modern genre that is vindicated in that text: the sentimental novel. We suggest that it is possible to illuminate this criticism if we read it in relation with the skeptical and eclectic epistemological proposals defended by Diderot since the late 1740s. Under this light, Diderot appears as a fundamental precursor of the modern novel.
En este artículo, analizamos la distancia que separa el supuesto proyecto novelístico de Denis Diderot, esbozado en su « Éloge de Richardson » (1762), de su praxis concreta como novelista. En primera instancia, reconstruimos el lugar excéntrico que ocupa la novela en el pensamiento del philosophe y las dificultades a las que se enfrenta la crítica para comprender sus usos. Luego, argumentamos que la puesta en crisis de esa forma narrativa por parte del codirector de la Encyclopédie, específicamente en Jacques le fataliste et son maître (publicada por primera vez de manera completa póstumamente, en 1796), no apunta solo contra formas perimidas del roman a la usanza medieval y temprano-moderna, como podría sugerir una lectura del « Éloge » qua poética del autor, sino, incluso, contra el propio género que ese texto vindica, la novela sentimental. Esta crítica se ilumina si se la lee en consonancia con las propuestas epistemológicas a la vez escépticas y eclécticas que, desde fines de la década del 40, Diderot defiende, y permite rescatar a nuestro autor como un ineludible precursor, a menudo soslayado, de la novelística moderna.
Universitat de Barcelona
2017-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/17037
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 17 (2017): Literatura, imatges i polítiques de la vida; 206-222
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 17 (2017): Literature, Images, and Politics of Life; 206-222
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 17 (2017): Literatura, imágenes y políticas de la vida; 206-222
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 17 (2017): Literatura, imatges i polítiques de la vida; 206-222
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/17037/22039
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/17037/31973
Drets d'autor (c) 2017 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/17342
2020-07-18T18:55:49Z
452f:MIS
driver
Teresa Wilms Montt: la visceralidad como activismo
Macon, Cecilia
Wilms Montt
visceralidad
feminismo
afectos
activismo
Es usual señalar que el debate sobre las emociones solo pasó a formar parte del feminismo en los últimos años. Sin embargo, es notoria la referencia en la literatura feminista de la primera ola al espacio de lo íntimo en términos de una colisión de emociones profundamente política que puede ser definida en términos de “visceralidad”. El presente trabajo se enmarca en un proyecto que tiene como objetivo final señalar el modo en que la transmisión de los afectos formó parte fundamental de la constitución del feminismo en América Latina. Este artículo se ocupa analizar la producción de la escritora chilena Teresa Wilms Montt, muy particularmente su primera obra, “Inquietudes sentimentales” (1917). No se trata meramente de argumentar la presencia de la dimensión emocional, sino de indagar en la especificidad de ese momento de su escritura donde la categoría de ‘intimidad” se torna central a la hora de establecer principios feministas. Son las características de su recorrido -donde entran en colisión las emociones más diversas - y el vínculo que establece con las luchas políticas del feminismo de corte anarquista las que abren la posibilidad de entender esta etapa, dando cuenta de la constitución de una geografía afectiva para el activismo latinoamericano. Una geografía marcada, centralmente por el desafío a “estructuras del sentir” patriarcales a través de intervenciones que sacan a la luz el papel politico de la visceralidad en tanto acción.
Universitat de Barcelona
2017-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/17342
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 17 (2017): Literatura, imatges i polítiques de la vida; 191-205
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 17 (2017): Literature, Images, and Politics of Life; 191-205
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 17 (2017): Literatura, imágenes y políticas de la vida; 191-205
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 17 (2017): Literatura, imatges i polítiques de la vida; 191-205
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/17342/22038
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/17342/31972
Drets d'autor (c) 2017 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/17376
2020-07-18T18:55:49Z
452f:MIS
driver
Letras de celuloide: una lectura de 5 metros de poemas de Carlos Oquendo de Amat
Ibañez, Agustina
Carlos Oquendo de Amat
poesía peruana
cine
literatura
En plena experimentación, exaltación de avances técnicos e indagación en torno al movimiento, aparece en el año 1927 en Lima, Perú, 5 metros de poemas de Carlos Oquendo de Amat (1905-1936). Poemario que exhibe un novedoso trabajo experimental que conduce a repensar la densidad textual a la luz de las transformaciones y los descubrimientos maquínicos que tuvieron lugar durante el siglo XIX y comienzos del XX. El siguiente trabajo aborda el texto oquendiano atendiendo a las posibles relaciones entre escritura y discurso cinematográfico. Se ahonda en aquellos procedimientos que permiten transpolar la experiencia cinemático-temporal al papel y a la palabra.
Universitat de Barcelona
2017-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/17376
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 17 (2017): Literatura, imatges i polítiques de la vida; 173-190
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 17 (2017): Literature, Images, and Politics of Life; 173-190
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 17 (2017): Literatura, imágenes y políticas de la vida; 173-190
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 17 (2017): Literatura, imatges i polítiques de la vida; 173-190
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/17376/22042
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/17376/31971
Drets d'autor (c) 2017 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/17410
2020-07-18T18:55:49Z
452f:MIS
driver
L’assaig segons Joan Fuster: L’article literari com a modalitat del gènere
Cano Mateu, Josep Àngel
Joan Fuster
assaig
article literari
periodisme
Partint de la base que la definició de l’‹‹article literari›› no disposa d’una proposta consensuada entre els diversos estudiosos, aquest treball tracta de fonamentar l’adscripció d’aquest al gènere assagístic en la revisió i l’anàlisi d’un conjunt d’estudis teòrics, tant de l’àmbit literari com del periodístic. D’altra banda, aquest article analitza les reflexions de Joan Fuster sobre l’assaig i l’articulisme literari –recordem que l’assagista de Sueca va publicar centenars d’articles en la premsa–, i les posa en relació amb les concepcions més esteses entre la teoria literària.
Universitat de Barcelona
2017-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/17410
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 17 (2017): Literatura, imatges i polítiques de la vida; 154-172
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 17 (2017): Literature, Images, and Politics of Life; 154-172
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 17 (2017): Literatura, imágenes y políticas de la vida; 154-172
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 17 (2017): Literatura, imatges i polítiques de la vida; 154-172
2013-3294
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/17410/22043
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/17410/31970
Drets d'autor (c) 2017 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/18575
2020-07-21T19:23:28Z
452f:MIS
driver
UNA NEGATIVA A REBRE: LA LECTURA (DE LA) CRÍTICA
A NEGATIVE RECEPTION: THE CRITIC(AL) READING
UNA NEGATIVA A RECIBIR: LA LECTURA (DE LA) CRÍTICA
Pruneda Sentíes, David
lectura crítica
lectura receptiva
estètica de la recepció
teoria de la resposta del lector
fenomenologia
hermenèutica
critical reading
receptive reading
reception theory
reader-response theory
phenomenology
hermeneutics
lectura crítica
lectura receptiva
estética de la recepción
teoría de la respuesta del lector
fenomenología
hermenéutica
Aquest article discuteix les diferències entre la lectura entesa com una activitat de recepció i la lectura entesa com una activitat crítica. A partir d'una revisió de les propostes de Wolfgang Iser, Hans Robert Jauss i Stanley Fish, aquest assaig argumenta que la condició de possibilitat de la lectura crítica és la negativa a rebre el text literari, per la qual cosa ha d'elaborar el seu propi objecte d'estudi amb l'objectiu de produir un discurs crític. D'aquesta manera, els estudis literaris han de pensar-se no com un examen d'un text literari, sinó com una anàlisi d'un acte de lectura.
This article discusses the differences between reading as an activity of reception and reading as an activity of criticism. By means of a revision of Wolfgang Iser’s, Hans Robert Jauss,’ and Stanley Fish’s proposals, this paper’s argument is that the condition of possibility for critical reading is the refusal to receive the literary text. Therefore, critical reading must elaborate its own object of study in order to produce a critical discourse. Instead of a commentary on a literary text, from this perspective literary studies become an analysis of an act of reading.
El artículo discute las diferencias entre la lectura entendida como una actividad de recepción y la lectura entendida como una actividad crítica. A partir de una revisión de las propuestas de Wolfgang Iser, Hans Robert Jauss y Stanley Fish, este ensayo argumenta que la condición de posibilidad de la lectura crítica es la negativa a recibir el texto literario, por lo que debe elaborar su propio objeto de estudio con el objetivo de producir un discurso crítico. De esta manera, los estudios literarios deben pensarse no como un examen de un texto literario, sino como un análisis de un acto de lectura.
Universitat de Barcelona
2018-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/18575
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 18 (2018): El paradigma de l'arxiu en la narrativa i la cultura visual contemporànies; 163-179
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 18 (2018): The Paradigm of the Archive in Contemporary Narrative and Visual Culture; 163-179
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 18 (2018): El paradigma del archivo en la narrativa y la cultura visual contemporáneas; 163-179
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 18 (2018): El paradigma de l'arxiu en la narrativa i la cultura visual contemporànies; 163-179
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/18575/23233
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/18575/31946
Drets d'autor (c) 2018 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/19351
2020-07-21T19:23:28Z
452f:MIS
driver
RELAT, RESPLENDOR I DISCONTINUÏTAT DEL SENTIT EN MAURICE BLANCHOT
NARRATION, RADIANCE, AND DISCONTINUITY OF THE SENSES IN MAURICE BLANCHOT
RELATO, RESPLANDOR Y DISCONTINUIDAD DEL SENTIDO EN MAURICE BLANCHOT
Surghi, Carlos Eugenio
relat
crítica
mort
discontinuïtat
experiència
resplandor
story
criticism
death
discontinuity
experience
glow
relato
crítica
muerte
discontinuidad
experiencia
resplandor
Aquest article postula una lectura dels relats de Maurice Blanchot des de la realització que proposen per a la noció de desaparició —entesa com a essència de la literatura—. Així l'absència d'argument, sentit i representació atorguen als relats una característica singular: la d'orientar la seva realització cap a l'experiència de mort. D'aquesta manera, la discontinuïtat, a través de figures com la casa, l'habitació o el passadís, que es reitera com a metàfora de la deriva o com absència total de sentit, acaba sent una manera d'abordar la dimensió crítica que aquests relats arrosseguen; però a condició d'evitar la reducció mateixa que el llenguatge pot exercir; és a dir, tot protegint la seva condició de relats impossibles de llegir.
This article postulates a reading of the stories of Maurice Blanchot from the conceptualization that they propose for the notion of disappearance —understood as the essence of literature. Thus, the absence of argument, meaning and representation give the stories a singular characteristic: that of orienting their realization towards the experience of death. Thus, discontinuity, through figures such as the house, the room, or the corridor that is reiterated as a metaphor for drift or as total absence of meaning, ends up being a way of approaching the critical dimension that these stories carry with them; but only on the condition of avoiding the very reduction that language can exert; that is to say, safeguarding their condition as stories that are impossible to read.
El presente artículo postula una lectura de los relatos de Maurice Blanchot desde la realización que proponen para la noción de desaparición -entendida como esencia de la literatura. Así la ausencia de argumento, sentido y representación otorgan a los relatos una característica singular: la de orientar su realización hacia la experiencia de muerte. De este modo, la discontinuidad, a través de figuras como la casa, la habitación, o el pasillo que se reitera como metáfora de la deriva o como ausencia total de sentido, termina siendo un modo de abordar la dimensión crítica que estos relatos llevan consigo; pero, a condición de evitar la reducción misma que el lenguaje puede ejercer; es decir, resguardando su condición de relatos imposibles de leer.
Universitat de Barcelona
2018-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/19351
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 18 (2018): El paradigma de l'arxiu en la narrativa i la cultura visual contemporànies; 180-194
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 18 (2018): The Paradigm of the Archive in Contemporary Narrative and Visual Culture; 180-194
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 18 (2018): El paradigma del archivo en la narrativa y la cultura visual contemporáneas; 180-194
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 18 (2018): El paradigma de l'arxiu en la narrativa i la cultura visual contemporànies; 180-194
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/19351/23234
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/19351/31947
Drets d'autor (c) 2018 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/20051
2020-07-21T19:24:41Z
452f:MIS
driver
Configuracions de l'instant, de les arts plàstiques a la literatura: Lessing, Diderot and Flaubert
Setting up of an instant, from visual arts to literature: Lessing, Diderot and Flaubert
Configuraciones del instante, de las artes plásticas a la literatura: Lessing, Diderot y Flaubert
Olszevicki, Nicolás Martín
Caputo, Jorge Luis
ut pictura poesis
instant pregnant
Laocoont
Flaubert
Diderot
ut pictura poesis
pregnant moment
Laökoon
Flaubert
Diderot
ut pictura poesis
instante pregnante
Laocoonte
Flaubert
Diderot
Aconseguir una representació estèticament rellevant d’allò instantani semblaria a priori un desafiament exclusiu per als artistes visuals, en tant que estan obligats a treballar, com a matèria prima, amb el desplegament espacial i no amb el temporal. Aquesta és la formulació clàssica de Lessing al seu Laocoont (1766), text en què s’hi configura la noció moderna d’«instant pregnant». En aquest treball, però, revisem la formulació lessingiana i suggerim que té un abast molt més gran que el proposat per l'autor alemany. Per a això, podem recórrer, en primera instància, al pensament estètic del seu contemporani, Denis Diderot, que adverteix que la captació artística de l'instant és desitjable no només en la pintura i l'escultura sinó, també, en el teatre, per al qual reclama que els tableaux dans la scène reemplacin als coups de théâtre. Després, suggerim que el desafiament de representar allò momentani pot estendre’s fins abordar els gèneres narratius pròpiament dits. En aquest sentit, analitzem la poètica novel·lística de Gustave Flaubert com a projecte literari que fa de l'instant no tot just un fenomen a ser registrat mimèticament pel llenguatge sinó un paradoxal efecte de lectura produït per l'extensió de la prosa.
To achieve an aesthetically relevant representation of an instant would seem, a priori, a challenge for visual artists, as their raw material is space rather than time. That was, in fact, Lessing´s opinion in his Laökoon (1766), the text which gave shape to the modern notion of “pregnant moment”. In this paper reviews Lessing´s formulation and suggests that it has a far greater scope than that the one envisaged by the German author. In order to do so, it first resorts to the aesthetic thinking of his contemporary, the philosophe Denis Diderot, for whom the artistic grasping of the moment is desirable not only in painting and sculpture but also in drama, for which he suggests to replace coups de théâtre with tableaux dans la scène. Moreover, we suggest that the challenge to represent the fleeting instant can be extended and address narrative genres. In this sense, we analyze the novelistic poetics of Gustave Flaubert as a literary project that makes the instant not just a phenomenon to be registered mimetically by language but a paradoxical effect of reading produced by the extension of prose.
Lograr una representación estéticamente relevante de lo instantáneo parecería, a priori, un desafío exclusivo para los artistas visuales, en tanto están obligados a trabajar, como materia prima, con el despliegue espacial y no con el temporal. Tal es la formulación clásica de Lessing en su Laocoonte (1766), texto en el que se configura la noción moderna de «instante pregnante». En este trabajo, no obstante, revisamos la formulación lessingiana y sugerimos que tiene un alcance mucho mayor que el vislumbrado por el autor alemán. Para ello, recurrimos, en primera instancia, al pensamiento estético de su contemporáneo, Denis Diderot, quien advierte que la captación artística del instante es deseable no solo en la pintura y la escultura sino, también, en el teatro, para el cual reclama que los tableaux dans la scène reemplacen a los coups de théâtre. Luego, sugerimos que el desafío de representar lo momentáneo puede extenderse hasta abordar los géneros narrativos propiamente dichos. En este sentido, analizamos la poética novelística de Gustave Flaubert como proyecto literario que hace del instante no apenas un fenómeno a ser registrado miméticamente por el lenguaje sino un paradójico efecto de lectura producido por la extensión de la prosa.
Universitat de Barcelona
2018-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/20051
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 19 (2018): La biblioteca dels artistes: usos del pensament literari al cinema i les arts visuals (1975-2015); 176-194
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 19 (2018): The Artists’ Library: Uses of Literary Thought in Film and Visual Arts (1975-2015); 176-194
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 19 (2018): La biblioteca de los artistas: usos del pensamiento literario en el cine y las artes visuales (1975-2015); 176-194
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 19 (2018): La biblioteca dels artistes: usos del pensament literari al cinema i les arts visuals (1975-2015); 176-194
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/20051/23981
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/20051/31959
Drets d'autor (c) 2018 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/20187
2020-07-21T19:24:41Z
452f:MIS
driver
Barthes i l'escriptura assagística: teoria de l'assaig a «Roland Barthes per Roland Barthes»
Barthes and essay writing: theory of the essay in «Roland Barthes by Roland Barthes»
Barthes y la escritura ensayística: teoría del ensayo en «Roland Barthes por Roland Barthes»
Andugar Sousa, Rafael
assaig literari
Adorno
teoria del fragment
Postestructuralisme
Barthes
literary essay
Adorno
fragment theory
post-structuralism
Barthes
ensayo literario
autoficción
teoría del fragmento
post-estructuralismo
Barthes
Aquest article s’interroga per l’especificitat genèrica de l’obra Roland Barthes per Roland Barthes ja que es troba entre els límits de la ficció, l’autobiografia i l’assaig. A partir dels pressupostos teòrics de la tradició filosòfica alemanya que concep l’assaig com una forma fragmentaria d’estudi oposada a la ciència, apareix una proximitat teòrica entre Adorno i (l’autoproclamat assagista francès) Barthes, que, a la manera de Montaigne, tracta d’explicar-se sense arriba a trobar-se mai del tot a causa de la dispersió fragmentaria i del buit rere el llenguatge.
This article examines the specificity of the genre of "Roland Barthes by Roland Barthes", a work in between the limits of fiction, autobiography, and the essay. Starting from the theoretical standpoints of the German philosophical tradition, which understands the essay as a fragmentary form of research in opposition to science, a theoretical proximity appears between Adorno and (the self-proclaimed French essayist) Barthes, who, as Montaigne, aims and fails to explain himself fully due to fragmentary dispersion and the emptiness behind language.
Este artículo se interroga por la especificidad genérica de la obra «Roland Barthes por Roland Barthes» ya que se encuentra entre los límites de la ficción, la autobiografía y el ensayo. A partir de los presupuestos teóricos de la tradición filosófica alemana que concibe el ensayo como una forma fragmentaria de estudio opuesta a la ciencia, aparece una proximidad teórica entre Adorno y (el autoproclamado ensayista francés) Barthes, que a la manera de Montaigne, trata de explicarse sin llegar a encontrarse del todo nunca a causa de la dispersión fragmentaria y el vacío detrás del lenguaje.
Universitat de Barcelona
2018-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/20187
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 19 (2018): La biblioteca dels artistes: usos del pensament literari al cinema i les arts visuals (1975-2015); 155-175
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 19 (2018): The Artists’ Library: Uses of Literary Thought in Film and Visual Arts (1975-2015); 155-175
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 19 (2018): La biblioteca de los artistas: usos del pensamiento literario en el cine y las artes visuales (1975-2015); 155-175
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 19 (2018): La biblioteca dels artistes: usos del pensament literari al cinema i les arts visuals (1975-2015); 155-175
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/20187/23980
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/20187/31958
Drets d'autor (c) 2018 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/21427
2020-07-21T19:24:41Z
452f:MIS
driver
Retòrica dels llibres d'autoajuda
The rhetoric of self-help books
Retórica de los libros de autoayuda
González Gil, Isabel
autoajuda
retòrica
psicagogia
aplicació
tecnologies del jo
self-help books
rhetoric
psychagogy
application
technologies of the self
autoayuda
retórica
psicagogía
aplicación
tecnologías del yo
Aquest article pretén constituir una aproximació a la morfologia del gènere de l’autoajuda i del seu repertori i retòric. Tot partint de les investigacions de Michel Foucault i Pierre Hadot sobre les formes de l’espiritualitat en la tradició occidental, s’hi estudia la configuració del gènere a la modernitat i s’hi proposen dues característiques fonamentals: la funció psicagògica del seu discurs i la presència d’un cànon o marc de sentit que el lector ha d’aplicar en la seva transformació com a subjecte, mitjançant un conjunt de tècniques del jo que el text proporciona.
This paper examines the rhetorical repertoire and morphology of self-help books. Drawing on Michel Foucault and Pierre Hadot‘s investigations on the forms of spirituality in the Western tradition, this article traces the genre‘s configuration in the late modern and contemporary periods, and proposes two essentials characteristics: the psychagogic function of its discourse and the existence of a canon or “framework of sense” which readers have to apply in their self-transformation through an ensemble of techniques of the self-provided by the text.
Este artículo pretende constituir una aproximación a la morfología del género de la autoayuda y su repertorio retórico. Partiendo de las investigaciones de Michel Foucault y Pierre Hadot sobre las formas de la espiritualidad en la tradición occidental, se estudia la configuración del género en la modernidad y se proponen dos características fundamentales: la función psicagógica de su discurso y la presencia de un canon o marco de sentido que el lector debe aplicar en su transformación como sujeto, mediante un conjunto de técnicas del yo que el texto proporciona.
Universitat de Barcelona
2018-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/21427
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 19 (2018): La biblioteca dels artistes: usos del pensament literari al cinema i les arts visuals (1975-2015); 195-214
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 19 (2018): The Artists’ Library: Uses of Literary Thought in Film and Visual Arts (1975-2015); 195-214
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 19 (2018): La biblioteca de los artistas: usos del pensamiento literario en el cine y las artes visuales (1975-2015); 195-214
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 19 (2018): La biblioteca dels artistes: usos del pensament literari al cinema i les arts visuals (1975-2015); 195-214
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/21427/23984
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/21427/31961
Drets d'autor (c) 2018 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/21437
2020-07-21T19:24:41Z
452f:MIS
driver
El discurs amorós i la dimensió de l'imaginari: una teoria sobre el llenguatge i l'escriptura a l'obra de Jacques Lacan i Roland Barthes
The discourse on love and the Imaginary dimension: a theory on language and writing in works by Jacques Lacan and Roland Barthes
El discurso amoroso y la dimensión del imaginario: una teoría sobre el lenguaje y la escritura en la obra de Jacques Lacan y Roland Barthes
Tornos Urzainki, Maider
Imaginari
'no hi ha relació sexual'
amor
'no deixa d’ escriure’s'
castració
'deixa de no escriure’s'
the Imaginary
'there is no such thing as a sexual relationship'
love
'it never ceases to write itself'
castration
'it ceases to not write itself'
el imaginario
'no hay relación sexual'
amor
'no cesa de escribirse'
castración
'cesa de no escribirse'
L’any 1975, la conceptualització teòrica de Jacques Lacan i Roland Barthes, al voltant de la dimensió de l'imaginari, condiciona la seva manera de comprendre l'amor, com una sutura del buit que provoca la dimensió del real o, per contra, com una força operativa que desarticula l'ordre simbòlic del llenguatge, a través de la violència del gaudi. Així, en aquells moments, la preocupació per l'amor i la dimensió de l'imaginari motiva, en Jacques Lacan i Roland Barthes, la construcció de dues teories divergents, sobre l'ordre del llenguatge i el procés d'escriptura: en el cas de Lacan, es tracta d'una escriptura, en tant que praxi, que treballa per contenir la violència del gaudi del real, a través del simbòlic; en el cas de Barthes, es tracta d'un text de gaudi, on l'imaginari es posa al servei del real, per estripar la dimensió simbòlica del llenguatge. En definitiva, a El seminari XX: Encara i a Fragments d'un discurs amorós, la teoria sobre la dimensió de l'imaginari es tradueix en diferents maneres d'abordar l'exercici concret d'escriptura, ja que l'amor pot treballar per preservar l'homeòstasi de la dimensió simbòlica del llenguatge o, més aviat, per desarticular l'ordre del discurs.
In 1975, the theoretical conceptualization of Jacques Lacan and Roland Barthes, around the dimension of the imaginary, conditions their way of understanding love, as a suture of the void that provokes the dimension of the real or, on the contrary, as an operative force that dismantles the symbolic order of language, through the violence of jouissance. Thus, in these moments, the concern for love and the dimension of the imaginary motivates, in Jacques Lacan and Roland Barthes, the construction of two divergent theories, about the order of language and the writing process: in the case of Lacan, it is a writing, as praxis, that works to contain the violence of the jouissance of the real, through the symbolic; in the case of Barthes, it is a text of bliss, where the imaginary is placed at the service of the real, in order to tear apart the symbolic dimension of the language. In short, in the Seminar XX: Encore and in A Lover’s Discourse: Fragments, the theory on the dimension of the imaginary, translates into different ways of approaching the concrete exercise of writing, since love can work to preserve the homeostasis of the symbolic dimension of language or, rather, to disarticulate the order of discourse.
En el año 1975, la conceptualización teórica de Jacques Lacan y Roland Barthes, en torno a la dimensión del imaginario, condiciona su manera de comprender el amor, como una sutura del vacío que provoca la dimensión de lo real o, por el contrario, como una fuerza operativa que desarticula el orden simbólico del lenguaje, a través de la violencia del goce. Así, en estos momentos, la preocupación por el amor y la dimensión del imaginario motiva, en Jacques Lacan y Roland Barthes, la construcción de dos teorías divergentes, acerca del orden del lenguaje y el proceso de escritura: en el caso de Lacan, se trata de una escritura, en tanto que praxis, que trabaja para contener la violencia del goce de lo real, a través de lo simbólico; en el caso de Barthes, se trata de un texto de goce, en donde el imaginario se pone al servicio de lo real, para desgarrar la dimensión simbólica del lenguaje. En definitiva, en el Seminario XX: Aún y en Fragmentos de un discurso amoroso, la teoría sobre la dimensión del imaginario se traduce en diferentes maneras de abordar el ejercicio concreto de escritura, ya que el amor puede trabajar para preservar la homeostasis de la dimensión simbólica del lenguaje o, más bien, para desarticular el orden del discurso.
Universitat de Barcelona
2018-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
text/html
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/21437
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 19 (2018): La biblioteca dels artistes: usos del pensament literari al cinema i les arts visuals (1975-2015); 134-154
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 19 (2018): The Artists’ Library: Uses of Literary Thought in Film and Visual Arts (1975-2015); 134-154
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 19 (2018): La biblioteca de los artistas: usos del pensamiento literario en el cine y las artes visuales (1975-2015); 134-154
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 19 (2018): La biblioteca dels artistes: usos del pensament literari al cinema i les arts visuals (1975-2015); 134-154
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/21437/23979
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/21437/31957
Drets d'autor (c) 2018 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/21631
2020-07-21T20:24:52Z
452f:MIS
driver
«La literatura del partit». El realisme socialista entre l’art i la política
“Party Literature”. Socialist Realism between Art and Politics
«La literatura del partido». El realismo socialista entre el arte y la política
Alle, María Fernanda
Realisme socialista | Literatura de partit | Estalinisme | Art i política | Herència cultural
Socialist realism | Party literature | Stalinism | Arts and politics | Cultural legacy
realismo socialista
literatura de partido
estalinismo
arte y política
herencia cultural
En aquest article es porta a terme una lectura cronològica d’alguns dels textos teòric-polítics que establiren les bases de la doctrina artística del realisme socialista com a dispositiu axiològic imposat des de l’Estat soviètic. Es sosté que la doctrina estalinista de l’art porta a l’extrem les disposicions de Lenin sobre «la literatura de partit»i la recuperació de l’herència cultural burgesa. En aquest sentit, pot afirmar-se que el dispositiu axiològic d’aquesta doctrina mobilitza, conjuga i acaba per confondre els valors polítics i artístics.
This article undertakes a chronological reading of some of the theoretical-political texts that laid the foundations for the artistic doctrine of socialist realism as an axiological apparatus imposed from the Soviet state. It argues that the Stalinist doctrine of art takes to its extreme Lenin’s dispositions about “party literature” and the recovery of bourgeois cultural heritage. In this sense, the article poses that the axiological apparatus mobilized by this doctrine brings together and eventually confounds political and artistic values.
En este artículo se lleva a cabo una lectura cronológica de algunos de los textos teórico-políticos que sentaron las bases de la doctrina artística del realismo socialista en tanto aparato axiológico impuesto desde el Estado soviético. Se sostiene que la doctrina estalinista del arte lleva a su extremo las disposiciones de Lenin acerca de la «literatura de partido» y la recuperación de la herencia cultural burguesa. En este sentido, puede afirmarse que el aparato axiológico que dicha doctrina moviliza conjuga y termina por confundir los valores políticos y los artísticos.
Universitat de Barcelona
2019-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/21631
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 20 (2019): Límits, tensions i desafiaments de la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada en el segle XXI; 166-186
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 20 (2019): Limits, Tensions, and Challenges of Literary Theory and Comparative Literature in the 21st Century; 166-186
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 20 (2019): Límites, tensiones y desafíos de la Teoría de la Literatura y la Literatura Comparada en el siglo XXI; 166-186
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 20 (2019): Límits, tensions i desafiaments de la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada en el segle XXI; 166-186
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/21631/28635
Drets d'autor (c) 2019 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/21951
2020-07-21T20:24:52Z
452f:MIS
driver
La realitat extratextual com a model de referència per a la creació de mons ficcionals. El senyor dels anells i Madame Bovary
Extratextual Reality as a Reference Model for the Creation of Fictional Worlds. The Lord of the Rings and Madame Bovary
La realidad extratextual como modelo de referencia para la creación de mundos ficcionales. El Señor de los Anillos y Madame Bovary
Castro Balbuena, Antonio
Fantasia | Worldbuilding | Nova realitat | Lector | Anàlisi
Fantasy | Worldbuilding | New reality | Reader | Analysis
fantasía
worldbuilding
nueva realidad
lector
análisis
L’acte de narrar històries forma part inherent del nostre comportament com a éssers humans. Des de temps arcaics hem sentit la necessitat de transmetre un relat, que en definitiva significa transportar al nostre receptor a una nova realitat. L’objectiu d’aquest assaig és albirar la manera en què la realitat en què vivim influeix en aquesta nova realitat literària. Per aconseguir-ho, proposarem una anàlisi per a obres literàries, que posarem en pràctica mitjançant dues mostres escollides del gènere fantàstic (El senyor dels anells) i del gènere realista (Madame Bovary).
Storytelling is an inherent aspect of human behavior. Since ancient times, humans have felt the need to transmit stories, which ultimately implies transporting the recipient to a new reality. The objective of this paper is to examine the way in which reality influences the new literary reality. To this purpose, the paper puts forward a method of analysis for literary works, and puts it to work by examining two texts of different genres (fantastic and realistic): The Lord of the Rings and Madame Bovary.
El acto de contar historias forma parte inherente de nuestro comportamiento como seres humanos. Desde tiempos arcaicos hemos sentido la necesidad de transmitir un relato, que, en definitiva, significa transportar a nuestro receptor a una nueva realidad. El objetivo de este ensayo es vislumbrar el modo en que la realidad en que vivimos influye en esa nueva realidad literaria. Para ello propondremos un análisis para obras literarias que pondremos en práctica mediante dos muestras escogidas del género fantástico (El Señor de los Anillos) y del género realista (Madame Bovary).
Universitat de Barcelona
2019-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/21951
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 20 (2019): Límits, tensions i desafiaments de la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada en el segle XXI; 187-204
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 20 (2019): Limits, Tensions, and Challenges of Literary Theory and Comparative Literature in the 21st Century; 187-204
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 20 (2019): Límites, tensiones y desafíos de la Teoría de la Literatura y la Literatura Comparada en el siglo XXI; 187-204
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 20 (2019): Límits, tensions i desafiaments de la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada en el segle XXI; 187-204
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/21951/28636
Drets d'autor (c) 2019 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/22592
2020-07-21T20:24:52Z
452f:MIS
driver
Els gautxos angloparlants i la pampa en Technicolor: versions i perversions del Martín Fierro en Way of a Gaucho (1952) de Jacques Tourneur
English-speaking Gauchos and the Technicolor Pampas: Versions and Perversions of Martín Fierro in Way of a Gaucho (1952), by Jacques Tourneur
Los gauchos angloparlantes y la pampa en Technicolor: versiones y perversiones del Martín Fierro en Way of a Gaucho (1952) de Jacques Tourneur
Suárez, Nicolás
Literatura comparada | Literatura mundial | Literatura argentina | Cinema mundial | Cinema argentí | Hollywood
Comparative literature | World Literature | Argentinean literature | World cinema | Argentinean cinema | Hollywood
literatura comparada
literatura mundial
literatura argentina
cine mundial
cine argentino
Hollywood
La pel·lícula Way of a Gaucho (1952) fou dirigida per Jacques Tourneur i es basà en la novel·la homònima del viatger Herbert Childs, qui al mateix temps s’hauria inspirat per a escriure-la en diversos episodis del Martín Fierro (1872 i 1879) de José Hernández. El caràcter global del projecte s’evidencia, doncs, en una cadena de reversions que connecten a un cineasta francès amb un cronista estatunidenc i un clàssic de la literatura argentina. En tal sentit, aquest assaig es proposa abordar la imatge del gautxo angloparlant a una pampa Technicolor com una de les aberracions en la filmografia de Tourneur, amb l’objectiu de recol·locar els problemes de la construcció del cànon nacional i del gautxo com a emblema de la identitat argentina en el marc dels debats de les últimes dècades sobre els processos de mundialització de la literatura i del cinema.
ThefilmWay of a Gaucho (1952), directed by Jacques Tourneur, was based on the homonymous novel by Herbert Childs, who in turn had probably drawn inspiration from José Hernández’s Martín Fierro (1872 and 1879). The global character of the project is thus made evident by a chain of rewritings that links a French director with an American journalist and a classic text from Argentinean literature. In this sense, this essay deals with the image of the English-speaking gaucho in the Technicolor Pampas as an instance of the usual aberrations in Tourneur’s filmography, in order to relocate the problems inherent to the formation of a national canon and the construction of the gaucho as an icon of Argentinean identity within the recent debates on world literature and film.
La película Way of a Gaucho (1952) fue dirigida por Jacques Tourneur y se basó en la novela homónima del viajero Herbert Childs, quien a su vez se habría inspirado para escribirla en diversos episodios del Martín Fierro (1872 y 1879) de José Hernández. El carácter global del proyecto se evidencia, pues, en una cadena de reversiones que conectan a un cineasta francés con un cronista estadounidense y un clásico de la literatura argentina. En tal sentido, este ensayo se propone abordar la imagen del gaucho angloparlante en una pampa en Technicolor como una más de las aberraciones en la filmografía de Tourneur, con el objetivo de recolocar los problemas de la construcción del canon nacional y del gaucho como emblema de la identidad argentina en el marco de los debates de las últimas décadas sobre los procesos de mundialización de la literatura y el cine.
Universitat de Barcelona
2019-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/22592
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 20 (2019): Límits, tensions i desafiaments de la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada en el segle XXI; 126-148
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 20 (2019): Limits, Tensions, and Challenges of Literary Theory and Comparative Literature in the 21st Century; 126-148
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 20 (2019): Límites, tensiones y desafíos de la Teoría de la Literatura y la Literatura Comparada en el siglo XXI; 126-148
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 20 (2019): Límits, tensions i desafiaments de la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada en el segle XXI; 126-148
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/22592/28633
Drets d'autor (c) 2019 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/22594
2020-07-21T20:24:52Z
452f:MIS
driver
La imatge i l’arxiu: formes de contacte
The Image and the Archive: Forms of Contact
La imagen y el archivo: formas de contacto
Porrúa, Ana María
Imatge | Lautréamont | Avantguarda | Arxiu | Gabinet de curiositats | Col·lecció
Image | Lautréamont | Modernism | Archive | Cabinet of curiosities | Collection
imagen
Lautréamont
vanguardia
archivo
gabinete de curiosidades
colección
El present treball recupera certs aspectes de Les Chants de Maldoror de Lautréamont per pensar formes de la imatge i les seves resolucions, talls, a partir de les avantguardes històriques de 1920. En ambdós casos treballarem sobre la relació imatge-visibilitat, a partir de certes disposicions, maneres d’exhibicions dels objectes i la natura. S’analitzarà el context de la imatge lautremonsiana i les seves relacions amb el discurs científic, i es postularà una lectura de la imatge com arxiu en el sentit que dóna Foucault a aquest terme, com la llei que permet regular els enunciats.
This work looks back at certain aspects of Lautréamont's Les chantsde Maldoror in order to reflect on the modes of the image —its resolutions and breaks— in the context of the modernist outlook of the 1920s. In both cases, the focus is placed on the relationship between image and visibility, based on certain dispositions, or modes of exhibition, of both objects and nature. The context of the Lautreamontian image will also be analyzed, as well as its associations with the scientific discourse of the time. The image will be read as an archive in the Foucauldian sense; that is, as the law that enables the regulation of statements.
El presente trabajo recupera ciertos aspectos de Les Chants de Maldoror de Lautréamont para pensar modos de la imagen, sus resoluciones y sus cortes, a partir de las vanguardias históricas de 1920. En ambos casos trabajaremos sobre la relación imagen-visibilidad, a partir de ciertas disposiciones y modos de exhibición de los objetos y la naturaleza. Se analizará el contexto de la imagen lautremonsiana y sus relaciones con el discurso científico, y se postulará una lectura de la imagen como archivo en el sentido que le da a este término Foucault, como la ley que permite regular los enunciados.
Universitat de Barcelona
2019-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/22594
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 20 (2019): Límits, tensions i desafiaments de la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada en el segle XXI; 149-165
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 20 (2019): Limits, Tensions, and Challenges of Literary Theory and Comparative Literature in the 21st Century; 149-165
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 20 (2019): Límites, tensiones y desafíos de la Teoría de la Literatura y la Literatura Comparada en el siglo XXI; 149-165
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 20 (2019): Límits, tensions i desafiaments de la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada en el segle XXI; 149-165
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/22594/28634
Drets d'autor (c) 2019 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/27704
2021-06-28T22:18:52Z
452f:MIS
driver
Umberto Eco y la teoría de la arquitectura como herramienta crítica
Umberto Eco and the Theory of Architecture as Critical Tool
Umberto Eco y la teoría de la arquitectura como herramienta crítica
Fernández Cuyàs, Marc
teoria de l’arquitectura
Umberto Eco
double coding
semiòtica
debats interartístiques
literatura postmoderna
architectural theory
Umberto Eco
double coding
semiotics
interartistic debates
postmodern literature
teoría de la arquitectura
Umberto Eco
double coding
semiótica
debates interartísticos
literatura postmoderna
Tant en les obres literàries com assagístiques d’Umberto Eco, l’arquitectura sempre hi és present. L’autor italià va més enllà de la mera representació de la ciutat i els edificis per establir un diàleg amb els pensadors de la teoria de l’arquitectura de la segona meitat del segle XX. L’objectiu d’aquest article és estudiar la manera com Eco s’apropia dels discursos arquitectònics com a eines operatives per al seu projecte estètic i intel·lectual. De la mateixa manera, s’observa com Eco proposa des de la seva disciplina —la semiòtica— noves perspectives per fer front a la realitat urbana posterior al desencant amb el Moviment Modern després de la Segona Guerra Mundial.
In Umberto Eco’s works, both literary and essayistic, architecture is always present. The Italian author goes beyond the simple representation of cities and buildings to establish a dialogue with some of the most important thinkers of architecture and urbanism of the second half of the 20th century, in order to appropriate their discourses as a working tool for his aesthetic and intellectual project. Also, it is observed how from his discipline —semiotics— Eco proposes new points of view to face the urban reality that followed after the disenchantment with Modern Architecture after the Second World War.
En las obras tanto literarias como ensayísticas de Umberto Eco, la arquitectura está siempre presente. El autor italiano, yendo más allá de la mera representación de la ciudad y los edificios, establece un diálogo con los pensadores de la teoría de la arquitectura de la segunda mitad del siglo XX. El objetivo de este artículo es estudiar el modo en que Eco se apropia de los discursos arquitectónicos en tanto que herramientas operativas para su proyecto estético e intelectual. Del mismo modo, se observa cómo Eco propone desde su disciplina —la semiótica— nuevos puntos de vista para hacer frente a la realidad urbana posterior al desencanto con el Movimiento Moderno tras la Segunda Guerra Mundial.
Universitat de Barcelona
2019-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/27704
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 21 (2019): Humanitats ambientals: ecocrítica i descolonització cultural; 188-201
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 21 (2019): Environmental Humanities: Ecocriticism and Cultural Decolonization; 188-201
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 21 (2019): Humanidades ambientales: ecocrítica y descolonización cultural; 188-201
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 21 (2019): Humanitats ambientals: ecocrítica i descolonització cultural; 188-201
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/27704/29531
Drets d'autor (c) 2019 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/27709
2021-06-28T22:22:49Z
452f:MIS
driver
El lamento de Ariadna: entre el esperpento y la fiesta. Transiciones poéticas del grupo teatral Manojo de Calles
Ariadna's Lamentation: Between the Grotesque and the Joyful. Poetic Transitions of the Theatre Company Manojo de Calles
El lamento de Ariadna: entre el esperpento y la fiesta. Transiciones poéticas del grupo teatral Manojo de Calles
Risso Nieva, José María
teatre comparat
tradició grecollatina
dramatúrgia
recepció productiva
teatro comparado
tradición grecolatina
dramaturgia
recepción productiva
Aquest treball constitueix una aproximació a l’estudi de la recepció productiva de la tradició clàssica grecollatina en la dramatúrgia contemporània de Tucuman (Argentina). Per a aquesta anàlisi hem seleccionat una producció del grup teatral Manojo de Calles: el drama El país de las lágrimas o lamento de Ariadna (1998), de Verónica Pérez Lluna, la ficció del qual es construeix a partir d’una apropiació del cicle cretenc. Aquesta obra s’inscriu en un moment de transició d’instàncies poètiques de l’agrupació: conclou, d’una banda, la fase inicial, iniciada el 1993, i inaugura, de l’altra, el moment de la seva consolidació escènica.
This work studies the productive reception of classical Greco-Latin tradition in Tucumán’s (Argentina) contemporary dramaturgy. To this end, we have chosen a production by the theater group Manojo de Calles: the drama El país de las lágrimas o lamento de Ariadna (1998), by Verónica Pérez Luna, which is based on an appropriation of the Cretan cycle. This play is inscribed in a moment of transition of the group’s poetic instances: it concludes the initial phase, started in 1993, and inaugurates the moment of its scenic consolidation.
El presente trabajo constituye una aproximación al estudio de la recepción productiva de la tradición clásica grecolatina en la dramaturgia contemporánea de Tucumán (Argentina). Seleccionamos, en esta oportunidad, una producción del grupo teatral Manojo de Calles: el drama El país de las lágrimas o lamento de Ariadna (1998), autoría de Verónica Pérez Luna, cuya ficción se construye a partir de una apropiación del ciclo cretense. Esta pieza se inscribe en un momento de transición de instancias poéticas de la agrupación: concluye por un lado la fase inicial, iniciada en 1993, e inaugura el momento de su consolidación escénica.
Universitat de Barcelona
2019-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/27709
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 21 (2019): Humanitats ambientals: ecocrítica i descolonització cultural; 202-215
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 21 (2019): Environmental Humanities: Ecocriticism and Cultural Decolonization; 202-215
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 21 (2019): Humanidades ambientales: ecocrítica y descolonización cultural; 202-215
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 21 (2019): Humanitats ambientals: ecocrítica i descolonització cultural; 202-215
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/27709/29533
Drets d'autor (c) 2019 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/27734
2021-06-28T22:17:32Z
452f:MIS
driver
Iberofuturismo herido: Reinicios y temporalidad en Eva (Kike Maíllo, 2011)
Wounded Iberofuturism: Restarts and Temporality in Eva (Kike Maíllo, 2011)
Iberofuturismo herido: Reinicios y temporalidad en Eva (Kike Maíllo, 2011)
Alvarez-Sancho, Isabel
Eva
Kike Maíllo
Iberofuturisme
Transició
ciència-ficció
Hannah Arendt
Eva
Kike Maíllo
Iberofuturism
transition
science fiction
Hannah Arendt
Eva
Kike Maíllo
iberofuturismo
transición
ciencia ficción
Hannah Arendt
En aquest assaig analitzo la pel·lícula de ciència ficció Eva (Maíllo, 2011) per mitjà del que anomeno «iberofuturisme»: la creació i l’estudi de productes i iniciatives culturals que, relacionant-se amb el passat i el present del panorama dels estudis ibèrics, atenen també a les seves formulacions de futur. Partint dels pressupostos teòrics d’Alison Landsberg i Hannah Arendt per interpretar-ne els significats de l’estètica i la representació dels nous començaments, proposo que Eva presenta un «iberofuturisme ferit», que, com la «cultura ferida» concebuda per Cristina Moreiras (2002), mostra els intersticis de difícil sutura en la relació entre el passat, el present i el futur, fet que pot considerar-se com una al·legoria dels reinicis esdevinguts durant el període de la Transició, època que coincideix amb la part «retro» de l’estètica d’Eva.
This essay analyses the science fiction film Eva (Maíllo, 2011) through what I call “Iberofuturism”: the creation and study of cultural products and initiatives that, while relating themselves to the past and present of the panorama of Iberian Studies, deal with formulations of the future. I use the theories of Alison Landsberg and Hannah Arendt to interpret its aesthetic and its portrayal of new beginnings, and propose that Eva offers a “wounded Iberofuturism”, that, like the “wounded culture” theorized by Cristina Moreiras, shows the hard-to-suture interstices in the relationship between past, present, and future, something that can be considered an allegory of the Spanish Transition, an era that coincides with the “retro” aesthetics of the movie.
En este ensayo analizo la película de ciencia ficción Eva (Maíllo, 2011) a través de lo que denomino «iberofuturismo»: la creación y el estudio de productos e iniciativas culturales que, relacionándose con el pasado y el presente del panorama de los estudios ibéricos, atienden también a sus formulaciones de futuro. Usando los presupuestos teóricos de Alison Landsberg y Hannah Arendt para interpretar las significaciones de su estética y su representación de los nuevos comienzos, propongo que Eva presenta un «iberofuturismo herido», que, como la «cultura herida» concebida por Cristina Moreiras (2002), muestra los intersticios de difícil sutura en la relación entre el pasado, presente y futuro, algo que puede considerarse una alegoría de los reinicios ocurridos durante el periodo de la Transición, época que coincide con la parte «retro» de la estética de Eva.
Universitat de Barcelona
2019-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/27734
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 21 (2019): Humanitats ambientals: ecocrítica i descolonització cultural; 169-187
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 21 (2019): Environmental Humanities: Ecocriticism and Cultural Decolonization; 169-187
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 21 (2019): Humanidades ambientales: ecocrítica y descolonización cultural; 169-187
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 21 (2019): Humanitats ambientals: ecocrítica i descolonització cultural; 169-187
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/27734/29536
Drets d'autor (c) 2019 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/27749
2021-06-28T22:16:18Z
452f:MIS
driver
Escrituras alternativas y prácticas lectoras en la era digital
Alternative Writings and Reading Practices in the Digital Age
Escrituras alternativas y prácticas lectoras en la era digital
Alcocer Vázquez, Eloísa
pedagogia decolonial
comportaments lectors
escriptura transmedial
escriptures alternatives
estètica de la desapropiació
decolonial pedagogy
reader behaviors
transmedial writing
alternative writings
aesthetics of the inappropriateness
pedagogía decolonial
comportamientos lectores
escritura transmedial
escrituras alternativas
estética de la desapropiación
Des dels estudis antropològics s’ha observat com les pràctiques d’escriptura i lectura de l’era digital estan generant altres formes de llegir i d’escriure que van des de l’apropiació dels textos a la reescriptura d’una part de l’obra i la conformació de comunitats. L’escriptura i la lectura han deixat de ser actes individuals o solitaris per a reafirmar el seu caràcter col·lectiu. Aquests comportaments estan acompanyats del posicionament d’estètiques literàries alternatives que qüestionen els límits dels drets de l’autor i defensen l’ús del llenguatge com a part d’una comunitat. Això anterior s’esbossa a través de l’anàlisi de la proposta literària de l’escriptora mexicana Cristina Rivera Garza, amb l’objectiu d’observar com aquestes pràctiques culturals s’inscriuen dins d’una pedagogia decolonial, segons Mignolo i Walsh, ja que obren el camí a altres formes de conèixer que repten les valoracions estètiques universals i les estructures de mercat hegemòniques.
From the anthropological studies it has been observed how the writing and reading practices of the digital age are generating other ways of reading and writing that range from the appropriation of texts, the rewriting of a part of the work and the formation of communities. Writing and reading have ceased to be individual or solitary acts to reaffirm their collective character. These behaviors are accompanied by the positioning of alternative literary aesthetics that question the limits of author’s rights and defend the use of language as part of a community. The above is outlined through the analysis of the literary proposal of the Mexican writer Cristina Rivera Garza in order to observe how these cultural practices are inscribed within a decolonial pedagogy, according to Mignolo and Walsh, since they open the way to others forms of knowing that challenge universal aesthetic assessments and hegemonic market structures.
Desde los estudios antropológicos se ha observado cómo las prácticas de escritura y lectura de la era digital están generando otras formas de leer y de escribir que van desde la apropiación de los textos, la rescritura de una parte de la obra y la conformación de comunidades. La escritura y la lectura han dejado de ser actos individuales o solitarios para reafirmar su carácter colectivo. Estos comportamientos están acompañados del posicionamiento de estéticas literarias alternativas que cuestionan los límites de los derechos del autor y defienden el uso del lenguaje como parte de una comunidad. Lo anterior se esboza a través del análisis de la propuesta literaria de la escritora mexicana Cristina Rivera Garza con el objetivo de observar cómo estas prácticas culturales se inscriben dentro de una pedagogía decolonial, de acuerdo con Mignolo y Walsh, ya que abren el camino a otras formas de conocer que retan las valoraciones estéticas universales y las estructuras de mercado hegemónicas.
Universitat de Barcelona
2019-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/27749
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 21 (2019): Humanitats ambientals: ecocrítica i descolonització cultural; 152-168
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 21 (2019): Environmental Humanities: Ecocriticism and Cultural Decolonization; 152-168
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 21 (2019): Humanidades ambientales: ecocrítica y descolonización cultural; 152-168
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 21 (2019): Humanitats ambientals: ecocrítica i descolonització cultural; 152-168
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/27749/29539
Drets d'autor (c) 2019 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/28830
2020-07-22T15:03:01Z
452f:MIS
driver
Un Lorca-bot a Nova York: implicacions de la intel·ligència artificial en la poesia i la figura de Federico García Lorca
A Lorca-bot in New York: Implications of Artificial Intelligence in Federico García Lorca’s Poetry and Figure
Un Lorca-bot en Nueva York: implicaciones de la inteligencia artificial en la poesía y figura de Federico García Lorca
Rodríguez Zárate, María del Mar
Literatura digital
García Lorca
Poeta en Nueva York
Inteligencia artificial
Gustavo Romano
Digital literature
García Lorca
Poet in New York
Artificial intelligence
Gustavo Romano
Literatura digital
García Lorca
Poeta en Nueva York
Inteligencia Artificial
Gustavo Romano
Fins al moment no comptem amb cap registre de veu que pugui aproximar-nos a la gura de Federico García Lorca. Però, què passaria si aquesta veu pogués aparèixer i reviure al poeta a través de mitjans digitals? El present estudi pretén generar una comparació poètica —a nivell formal i de contingut— entre el poema «Nueva York (O cina y Denuncia)» de García Lorca i aquell recitat i recolzat pel projecte IP Poetry (2008). Amb això, la investigació planteja una discussió per entreveure les implicacions que té per a la poesia i la gura de Lorca el fet que una intel·ligència arti cial pugui emular les seues formes líriques i la seua presència física davant d’un espectador-lector contemporani.
Until today we do not have a voice record that could get us closer to the figure of Federico García Lorca. But what would happen if that voice could appear and revive the poet through the digital? The present study aims to generate a poetic comparison, in terms of form and content, between the poem “New York (Office and Denunciation)” by García Lorca and the one recited and remediated by the project IP poetry (2008). The research discusses the implications, for both the poetry and the figure of Lorca, of an artificial intelligence emulating his lyrical forms and his physical presence in front of a contemporary spectator-reader.
Hasta la fecha no contamos con algún registro de voz que pueda aproximarnos a la figura de Federico García Lorca. Pero, ¿qué pasaría si esa voz pudiese aparecer y revivir al poeta mediante lo digital? El presente estudio pretende generar una comparación poética —a nivel formal y de contenido— entre el poema “Nueva York (Oficina y Denuncia)”de García Lorca y aquél recitado y remediado por el proyecto IP poetry (2008). Con ello, la investigación plantea una discusión que vislumbre las implicaciones que tiene para la poesía y la figura de Lorca el que una inteligencia artificial emule sus formas líricas y su presencia física frente a un espectador-lector contemporáneo.
Universitat de Barcelona
2020-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/28830
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 22 (2020): Pensament literari català: reflexions critiques; 134-151
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 22 (2020): Catalan Literary Thought: Critical Reflections; 134-151
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 22 (2020): Pensamiento literario catalán: reflexiones críticas; 134-151
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 22 (2020): Pensament literari català: reflexions critiques; 134-151
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/28830/30930
Drets d'autor (c) 2020 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/28863
2020-07-22T15:03:01Z
452f:MIS
driver
L’aplicabilitat metodològica dels conceptes d’estereotip, ambivalència, tercer espai i mimetisme de Homi K. Bhabha en l’anàlisi de la narrativa colonial
The Methodological Applicability of Homi K. Bhabha’s Concepts of Stereotype, Ambivalence, Third Space and Mimicry in the Analysis of Colonial Narrative
La aplicabilidad metolodólogica de la obra de Homi K. Bhabha en el análisis de la narrativa colonial
Romero Morales, Yasmina
Homi K. Bhabha
Narrativa Colonial
Estereotip
Ambivalència
Tercer Espai
Mimetisme
Homi K. Bhabha
Colonial Narrative
Stereotype
Ambivalence
Third Space
Mimicry
narrativa colonial
literatura comparada
Homi k. Bhabha
El present treball té com objectiu detenir-se en quatre dels conceptes teòrics proposats per Homi K. Bhabha donada la seua e caç aplicabilitat en l’anàlisi de la narrativa colonial. Aquests conceptes —estereotip, ambivalència, tercer espai i mimetisme— complementen i completen els postulats que va fer Edward W. Said respecte al discurs colonial, principalment en allò referent a aquells escenaris on sorgeixen identitats híbrides i subversions a l’autoritat colonial. L’aplicabilitat metodològica d’aquests conceptes s’ha portat a terme en un corpus de fonts de narrativa colonial espanyola de temàtica marroquina, com si es proposés un estudi de cas, però pot ser extrapolat a qualsevol altre àmbit literari de característiques anàlogues.
This article focuses on four of the theoretical concepts proposed by Homi K. Bhabha, given their effective applicability in the analysis of colonial narratives. These concepts — stereotype, ambivalence, third space and mimicry — complement and complete the postulates made by Edward W. Said regarding colonial discourse, mainly in relation to those scenarios where hybrid identities and subversions to colonial authority arise. The methodological applicability of these terms is considered in a selection of sources within Spanish colonial narratives dealing with Moroccan themes, as a case study; the article ultimately argues that the results can be extrapolated to any other literary area with analogous characteristics.
El presente trabajo tiene como objetivo detenerse en cuatro de los conceptos teóricos propuestos por Homi K. Bhabha, dada su eficaz aplicabilidad en el análisis de la narrativa colonial. Estos conceptos —estereotipo, ambivalencia, tercer espacio y mimetismo— complementan y completan los postulados que hiciera Edward W. Said respecto al discurso colonial, principalmente en lo referente a aquellos escenarios donde surgen identidades híbridas y subversiones a la autoridad colonial. La aplicabilidad metodológica de estos términos se ha llevado a cabo en un corpus de fuentes de narrativa colonial española de temática marroquí, tal y como si se propusiera un estudio de caso, pero puede ser extrapolado a cualquier otro ámbito literario de características análogas.
Universitat de Barcelona
2020-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/28863
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 22 (2020): Pensament literari català: reflexions critiques; 152-166
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 22 (2020): Catalan Literary Thought: Critical Reflections; 152-166
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 22 (2020): Pensamiento literario catalán: reflexiones críticas; 152-166
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 22 (2020): Pensament literari català: reflexions critiques; 152-166
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/28863/30931
Drets d'autor (c) 2020 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/29102
2020-07-22T15:03:01Z
452f:MIS
driver
L’escriptura de la psicoanàlisi: claus literàries de la Deutung freudiana
Writing in Psychoanalysis: Literary Traits in the Freudian Deutung
La escritura del psicoanálisis: claves literarias de la Deutung freudiana
Gracia Gómez, Alfonso A.
Psicoanàlisi
Freud
Escriptura
Literatura
Interpretació
Psychoanalysis
Freud
Writing
Literature
Interpretation
psicoanálisis
Freud
escritura
literatura
interpretación
En el següent article s'analitza la relació de la psicoanàlisi amb l'escriptura. Per això, partint de consideracions relatives a la similitud entre l'acte d'escriure i la pràctica de l'associació lliure, que comparen l'experiència vital de l'analitzant amb un «text» de ficció, s'explica que la qüestió de la constitució subjectiva del pacient com a «novel·la», d'acord amb la formulació clàssica freudiana, és més que una metàfora. Contràriament a això, aquesta circumstància marca una deriva clau en la consideració freudiana de l'art en general i de la literatura en particular, per als quals el Dichter o escriptor literari esdevé un autèntic model de la pròpia tasca analítica.
This article analyzes the relationship between psychoanalysis and writing. To do this, it draws on conceptualizations of the act of writing as similar to the practice of free association, in which the experience of the person carrying out the analysis is comparable to the reading of a fictional “text”. It argues that the subjective constitution of the patient as a “novel”, according to the Freudian classical formulation, is more than a metaphor. Rather, this circumstance marks a key shift in the Freudian consideration of art in general and of literature in particular, for which the Dichter or literary writer becomes a true model of the analytical work itself.
En el siguiente artículo se analiza la relación del psicoanálisis con la escritura. Para ello, partiendo de consideraciones relativas a la silimitud entre el acto de escribir y la práctica de la asociación libre, que asemejan la experiencia vital del analizante con un «texto» de ficción, se explica que la cuestión de la constitución subjetiva del paciente como «novela», de acuerdo a la formulación clásica freudiana, es algo más que una metáfora. Por el contrario, esta circunstancia marca una deriva clave en la consideración freudiana del arte en general y de la literatura en particular, para los que el Dichter o escritor literario se convierte en un auténtico modelo de la propia labor analítica.
Universitat de Barcelona
2020-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/29102
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 22 (2020): Pensament literari català: reflexions critiques; 116-133
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 22 (2020): Catalan Literary Thought: Critical Reflections; 116-133
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 22 (2020): Pensamiento literario catalán: reflexiones críticas; 116-133
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 22 (2020): Pensament literari català: reflexions critiques; 116-133
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/29102/30929
Drets d'autor (c) 2020 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/29826
2021-02-01T14:15:38Z
452f:MIS
driver
Com al principi. El balboteig del llenguatge poètic
As in the Beginning. The Babbling of Poetic Language
Como en el principio - El balbuceo del lenguaje poético
Pellejero, Eduardo
llenguatge poètic
balboteig
expressió creadora
Merleau-Ponty
poetic language
babbling
creative expression
Merleau-Ponty
Lenguaje
Literatura
Expresión creadora
Merleau-Ponty
Tots els escriptors busquen alguna cosa, fins i tot quan no sempre sàpiguen el que busquen. De les seves obres sempre esperem i retenim algunes troballes, però sobretot estimem la perseverança en l'exercici de nomenar i canviar de nom el món, que és prerrogativa de la nostra llibertat. Naixement continuat, la literatura sacseja o fa quequejar la llengua, desconeixent l'ascendent dels seus orígens i exposant el llenguatge al risc de la seva suspensió —i potser també a la possibilitat del recomençament—. El present treball pretén explorar algunes de les singularitats del llenguatge poètic com a expressió creadora, a partir d'un diàleg amb les obres de Maurice Merleau-*Ponty, Michel Foucault i Gilles Deleuze.
All writers are looking for something, even though they may not always know what that something is. From their works, we expect and keep some discoveries, but mainly we value their perseverance in the exercise of naming and renaming the world, which is a prerogative of our freedom. Literature shakes language, or makes it stutter, exposing its structures to the risk of suspension —and perhaps, also, to the chance of a new beginning—. This paper aims to explore some singularities of poetic language as creative expression, establishing a dialogue with the works of Maurice Merleau-Ponty, Michel Foucault and Gilles Deleuze.
Todos los escritores buscan algo, incluso cuando no siempre sepan lo que buscan. De sus obras siempre esperamos y retenemos algunos hallazgos, pero sobre todo estimamos la perseverancia en el ejercicio de nombrar y renombrar el mundo, que es prerrogativa de nuestra libertad. Nacimiento continuado, la literatura sacude o hace tartamudear la lengua, desconociendo el ascendiente de sus orígenes y exponiendo el lenguaje al riesgo de su suspensión - y quizás también a la posibilidad del recomienzo. El presente trabajo pretende explorar algunas de las singularidades del lenguaje poético en cuanto expresión creadora, a partir de un diálogo con las obras de Maurice Merleau-Ponty, Michel Foucault y Gilles Deleuze.
Universitat de Barcelona
2020-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/29826
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 23 (2020): Humanitats Digitals i Estudis Literaris: aproximacions crítiques; 179-190
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 23 (2020): Digital Humanities and Literary Studies: Critical Approaches; 179-190
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 23 (2020): Humanidades Digitales y Estudios Literarios: aproximaciones críticas; 179-190
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 23 (2020): Humanitats Digitals i Estudis Literaris: aproximacions crítiques; 179-190
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/29826/32243
Drets d'autor (c) 2020 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/30274
2021-02-01T14:13:49Z
452f:MIS
driver
El monstre des de l'exterioritat i la virtualitat: pràctiques digitals en César González
The Monster through the Notions of Exteriority and Virtuality: Digital Practices by César González
El monstruo desde la exterioridad y la virtualidad: prácticas digitales en César González
Rangel Manrique, Emily
marginalitat
virtualitat
exterioritat
realitat social
pràctiques digitals
marginality
virtuality
exteriority
social reality
digital practices
marginalidad
virtualidad
exterioridad
realidad social
subjetividad
El present article analitza l'ús de la marginalitat en la cultura audiovisual digital com un element monstruós necessari en la producció i intensificació de la subjectivitat i la realitat social. Es reflexiona a partir de les anàlisis de la pel·lícula penjada a YouTube ¿Qué puede un cuerpo? (2014) de César González i de l'examen a l'escriptura i publicacions en el seu blog Camilo Blajaquis. En l'anàlisi s'estableix una articulació entre les nocions d'exterioritat, virtualitat i «estètica de la política» (Rancière). Argumento que les pràctiques digitals de González possibiliten altres llocs i altres estètiques des de les quals mirar i pensar els processos de marginació en la cultura contemporània, així com problematitzar les subjectivitats històricament excloses en la seva lluita actual per nous canals de mobilització afectiva.
This article analyzes the use of marginality in the digital audiovisual culture as a monstrous element that is necessary in the production and intensification of subjectivity and social reality. The reflection comes from the analysis of the movie uploaded to YouTube ¿Qué puede un cuerpo? (2014) by César González, as well as from the examination of the writing and publications in his blog Camilo Blajaquis. An articulation is established between the notions of exteriority, virtuality, and «aesthetics of politics» (Rancière). I argue that González's digital practices enable other places and aesthetics from which to look at and think about the processes of marginalization in contemporary culture, as well as to problematize around the historically excluded subjectivities in their current struggle for new pathways of affective mobilization.
El presente artículo reflexiona sobre el uso de la marginalidad en la cultura audiovisual digital como un elemento monstruoso «necesario» en la producción e intensificación de la subjetividad y la realidad social. Se reflexiona a partir de los análisis de la película subida a YouTube ¿Qué puede un cuerpo? (2014)de César González, así como del examen a la escritura y publicaciones en su blogCamilo Blajaquis. En el análisis se establece una articulación entre las nociones de exterioridad, virtualidad y «estética de la política» (Rancière) para indagar cómo estas prácticas digitales se sitúan en la lucha por nuevos canales de movilización afectiva.
Universitat de Barcelona
2020-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/30274
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 23 (2020): Humanitats Digitals i Estudis Literaris: aproximacions crítiques; 146-161
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 23 (2020): Digital Humanities and Literary Studies: Critical Approaches; 146-161
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 23 (2020): Humanidades Digitales y Estudios Literarios: aproximaciones críticas; 146-161
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 23 (2020): Humanitats Digitals i Estudis Literaris: aproximacions crítiques; 146-161
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/30274/32241
Drets d'autor (c) 2020 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/30779
2021-02-01T14:17:14Z
452f:MIS
driver
Diàlegs socràtics sobre la relació cos-ànima en Fedó de Plató i Flights d'Olga Tokarczuk
Socratic Dialogues on a Complex Body–Soul Relation in Plato’s Phaedo and Olga Tokarczuk’s Flights
Diálogos socráticos sobre la relación cuerpo-alma en el Fedro de Platón y Flights de Olga Tokarczuk
Bendrat, Anna
cos i ànima
diàlegs socràtics
Plató
Encarnació
Olga Tokarczuk
Flights
Kenneth Burke
Cruel Optimism
body and soul
Socratic dialogues
Plato
embodiment
Olga Tokarczuk
Flights
cuerpo y alma
diálogos socráticos
Platón
encarnación
Olga Tokarczuk
Flights
Kenneth Burke
Cruel Optimism
Aquest article planteja la possibilitat de llegir la novel·la Flights d'Olga Tokarczuk en el context del mètode dialèctic de Plató. La filosofia platònica sobre la relació cos-ànima que s'exposa en el Fedó serveix de base per a plantejar la discussió sobre el pensament metafísic de Toakrczuk al voltant d'experiències extracorpòries (amputació o membres fantasma) i la seva projecció en la concepció humana de la naturalesa de l'ànima.
This paper sets out the possibility of reading Olga Tokarczuk’s novel Flights in the context of Plato’s dialectic method represented in his dialogues. Plato's philosophy on the body-soul relation analyzed in Phaedo sets the ground for the discussion of Tokarczuk’s metaphysical enquiry into the extreme corporeal experience (amputation and phantom pains) and its projection on the human understanding of the nature of the soul.
Este artículo plantea la posibilidad de leer la novela Flights de Olga Tokarczuk en el contexto del método dialéctico de Platón. La filosofía platónica sobre la relación cuerpo-alma que se expone en el Fedro sirve de base para plantear la discusión sobre el pensamiento metafísico de Toakrczuk alrededor de experiencias extracorpóreas (amputación o miembros fantasma) y su proyección en la concepción humana de la naturaleza del alma.
Universitat de Barcelona
2020-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/30779
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 23 (2020): Humanitats Digitals i Estudis Literaris: aproximacions crítiques; 191-211
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 23 (2020): Digital Humanities and Literary Studies: Critical Approaches; 191-211
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 23 (2020): Humanidades Digitales y Estudios Literarios: aproximaciones críticas; 191-211
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 23 (2020): Humanitats Digitals i Estudis Literaris: aproximacions crítiques; 191-211
2013-3294
eng
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/30779/32244
Drets d'autor (c) 2020 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/30799
2021-02-01T14:14:44Z
452f:MIS
driver
El «cuentero» com a punt de trobada entre la literatura popular i el cinema modern: Alias Gardelito
The «Cuentero» as a Meeting Point between Popular Literature and Modern Cinema: Alias Gardelito
El «cuentero» como punto de encuentro entre la literatura popular y el cine moderno: Alias Gardelito
Rodríguez Riva, Lucia Agustina
personatge marginal
cinema argentí
cinema modern
literatura popular
marginal character
Argentine cinema
modern cinema
popular literature
personaje marginal
cine argentino
cine moderno
literatura popular
Un conte de 1956 (escrit per Bernardo Kordon) i la pel·lícula que ho transposa en 1961 (dirigida per Lautaro Murúa) trien com a protagonista a un jove migrant de província que viu a la ciutat de Buenos Aires. Toribio Torres, àlies «Gardelito», busca la seva manera de sobreviure en la gran ciutat a través de petites mentides, fraus i robatoris, constituint-se com a «cuentero». Considero que en aquesta característica central del personatge es xifren tant algunes de les transformacions de les noves maneres narratives cinematogràfiques de la dècada dels seixanta, com un símptoma de les transformacions socials en aquells subjectes que quedaven fora de la «modernització» econòmica. Així, gràcies a la manera en què cada text es relaciona amb les seves corresponents tradicions narratives es poden apreciar les operacions realitzades en la transposició. La marginalitat es revela aquí com la condició clau per a indagar el conte i la pel·lícula, tant en el seu caràcter simbòlic com en el material.
A 1956 short story by Bernardo Kordon, as well as the 1961 film by Lautaro Murúa that transposes the story to cinema, choose as their main character a young migrant from the provinces who lives in the city of Buenos Aires. Toribio Torres, also known as «Gardelito», finds a way to survive in the big city through little lies, fraud and robberies, ultimately becoming a kind of «con artist». I argue that in the character’s central attribute we find encoded some of the transformations in the new cinematographic narrative modes of the 1960s, as well as a symptom of the social changes in those subjects who were left out of the economic «modernization». Further, thanks to the way in which each text links to its corresponding narrative traditions, it is possible to understand the operations that were performed in the transposition of the story. Marginality is encrypted here as the key condition for inquiring into the story and the film, both in its symbolic and material aspect.
Un cuento de 1956 (escrito por Bernardo Kordon) y la película que lo traspone en 1961 (dirigida por Lautaro Murúa) eligen como su protagonista a un joven migrante de provincia que vive en la ciudad de Buenos Aires. Toribio Torres, alias «Gardelito», busca su manera de sobrevivir en la gran urbe a través de pequeñas mentiras, fraudes y robos, constituyéndose como «cuentero». Considero que en esa característica central del personaje se cifran tanto algunas de las transformaciones de los nuevos modos narrativos cinematográficos de la década de los sesenta, así como también un síntoma de las transformaciones sociales en aquellos sujetos que quedaban por fuera de la «modernización» económica. Asimismo, gracias a la manera en que cada texto se relaciona con sus correspondientes tradiciones narrativas se pueden apreciar las operaciones realizadas en la transposición. La marginalidad se revela aquí como la condición clave para indagar el cuento y la película, tanto en su carácter simbólico como en el material.
Universitat de Barcelona
2020-07-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/30799
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 23 (2020): Humanitats Digitals i Estudis Literaris: aproximacions crítiques; 162-178
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 23 (2020): Digital Humanities and Literary Studies: Critical Approaches; 162-178
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 23 (2020): Humanidades Digitales y Estudios Literarios: aproximaciones críticas; 162-178
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 23 (2020): Humanitats Digitals i Estudis Literaris: aproximacions crítiques; 162-178
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/30799/32242
Drets d'autor (c) 2020 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/31053
2021-01-31T12:12:22Z
452f:MIS
driver
Lemebel, el neobarroc i la subversió de la llengua: Tengo miedo torero contra el discurs de la transició xilena
Lemebel, the Neo-barroque and the Subversion of Language: Tengo miedo torero against the Discourse of the Chilean Transition to Democracy
Lemebel, el neobarroco y la subversión de la lengua: Tengo miedo torero contra el discurso de la transición chilena
Castro Rodríguez, Rodrigo Andrés
Lemebel
Sarduy
neobarroc
llenguatge
diferència
transició
Lemebel
Sarduy
neo-baroque
language
difference
transition
Lemebel
Sarduy
neobarroco
lenguaje
diferencia
transición
En aquest article s'analitza la novel·la de Pedro Lemebel Tengo miedo torero, entenent-la com una crítica a la transició xilena a la democràcia. Per a això, es llegeix el text des dels postulats neobarrocs del cubà Severo Sarduy, que permeten pensar la subversió del llenguatge com una forma de reivindicació política. En el cas de la novel·la, aquesta crítica suposa demostrar que la societat encara parla els mateixos llenguatges de la dictadura, i per a l'alliberament tant sexual com polític, és necessari posar les paraules en crisis. Des del personatge de la Loca, es pensa l'homosexualitat des d'una diferència que no cap en els discursos que el llenguatge de la dictadura ha llegat a la democràcia, i així es desmantella a poc a poc el discurs d'unitat i optimisme d'aquests anys.
This article analyzes the novel Tengo miedo torero by Pedro Lemebel understanding it as a criticism of the Chilean transition to democracy. With this aim, the text is read through the neo-baroque postulates of the Cuban writer and critic Severo Sarduy, which allow us to think of criticism of language as a form of political demand. In the case of the novel, this criticism is articulated through the demonstration that society still speaks the same languages of the dictatorship, and in order to achieve sexual and political liberation, it is necessary to put words themselves in crisis. Through the character of «la Loca», homosexuality is thought as a difference that exceeds the discourses that the language of dictatorship has bequeathed to democracy, and the prevailing discourse of unity and optimism of those years is gradually dismantled.
En este artículo se analiza la novela de Pedro Lemebel Tengo miedo torero entendiéndola como una crítica a la transición chilena a la democracia. Para esto, se lee el texto desde los postulados neobarrocos del escritor y crítico cubano Severo Sarduy, que permiten pensar la subversión del lenguaje como una forma de reivindicación política. En el caso de la novela, esta crítica supone demostrar que la sociedad aún habla los mismos lenguajes de la dictadura, y para la liberación tanto sexual como política, es necesario poner las palabras en crisis. Desde el personaje de la Loca, se piensa la homosexualidad desde una diferencia que no cabe en los discursos que el lenguaje de la dictadura ha legado a la democracia, y así se desmantela poco a poco el discurso de unidad y optimismo de esos años.
Universitat de Barcelona
2021-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/31053
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 24 (2021): Ciència ficció, gènere i exclusió; 161-179
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 24 (2021): Science Fiction, Gender, and Exclusion; 161-179
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 24 (2021): Ciencia ficción, género y exclusión; 161-179
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 24 (2021): Ciència ficció, gènere i exclusió; 161-179
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/31053/33150
Drets d'autor (c) 2021 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/31099
2021-01-31T10:40:56Z
452f:MIS
driver
Les deesses saben crear: Alejandra Pizarnik i Sylvia Plath
Godesses Know How to Create: Alejandra Pizarnik and Sylvia Plath
Las diosas saben crear: Alejandra Pizarnik y Sylvia Plath
Ferrero Candenas, Ines
literatura comparada
mitocrítica
feminismes
Alejandra Pizarnik
Sylvia Plath
comparative literature
mythocriticism
feminisms
Alejandra Pizarnik
Sylvia Plath
literatura comparada
mitocrítica
feminismos
Alejandra Pizarnik
Sylvia Plath
Aquest article analitza dos poemaris, Árbol de Diana (1963) d'Alejandra Pizarnik i Ariel (1965), de Sylvia Plath en directa relació amb les idees plantejades per Robert Graves en The White Goddess: A Historical Grammar of Poetical Myth (1948). La lectura aquí plantejada neix, d'una banda, de la necessitat crítica de crear un espai de diàleg que reveli una estructura mítica comuna a totes dues poetes radicada fora de l’àmbit biogràfic. Per una altra, d'observar com sobre la base d'aquesta mateixa estructura mítica la seva poesia ressignifica el rol de la dona creadora com a idea, símbol, metàfora, ideal, i finalment, com a dona de carn i os amb veu pròpia.
This article analyzes two poetry collections, Árbol de Diana (1963) by Alejandra Pizarnik and Ariel (1965) by Sylvia Plath, in direct relation to the ideas put forward by Robert Graves in The White Goddess: A Historical Grammar of Poetical Myth (1948). The reading offered here is born out of the critical necessity, on the one hand, to create a space of dialogue that may reveal a common mythical structure shared by both poets and that lies outside the merely biographical. On the other, from observing how this same mythical structure in their poetry resignifies the role of the female creator as idea, symbol, metaphor, ideal and, ultimately, as a woman of flesh and bone with a voice of her own.
Este artículo analiza dos poemarios, Árbol de Diana (1963) de Alejandra Pizarnik y Ariel (1965) de Sylvia Plath, en directa relación con las ideas planteadas por Robert Graves en The White Goddess: A Historical Grammar of Poetical Myth (1948). La lectura aquí planteada nace, por un lado, de la necesidad crítica de crear un espacio de diálogo que revele una estructura mítica común a ambas poetas radicada fuera de lo biográfico. Por otro, de observar cómo en base a esta misma estructura mítica su poesía resignifica el rol de la mujer creadora como idea, símbolo, metáfora, ideal, y finalmente, como mujer de carne y hueso con voz propia.
Universitat de Barcelona
2021-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/31099
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 24 (2021): Ciència ficció, gènere i exclusió; 198-215
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 24 (2021): Science Fiction, Gender, and Exclusion; 198-215
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 24 (2021): Ciencia ficción, género y exclusión; 198-215
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 24 (2021): Ciència ficció, gènere i exclusió; 198-215
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/31099/33151
Drets d'autor (c) 2021 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/31238
2021-01-31T10:42:12Z
452f:MIS
driver
Roger Leenhardt, André Bazin i la petita escola de l’espectador de cinema modern
Roger Leenhardt, André Bazin and the Small School of Modern Cinema and Spectatorship
Roger Leenhardt, André Bazin y la pequeña escuela del espectador de cine moderno
Oubiña, David
Roger Leenhardt
André Bazin
crítica de cine
autor cinematogràfic
Cahiers du cinéma
Roger Leenhardt
André Bazin
film criticism
film author
Cahiers du cinema
Roger Leenhardt
André Bazin
crítica de cine
autor cinematográfico
Cahiers du cinéma
Aquest article rastreja els vincles entre Roger Leenhardt i André Bazin a finals dels anys 40 i començaments dels anys 50: en aquest període, els articles de tots dos crítics configuren una noció moderna del cineasta com a autor. Aquesta noció d'autor cinematogràfic serà un dels eixos de Cahiers du cinéma, la revista que Bazin creà en 1951 i que es convertirà ràpidament en una de les referències ineludibles en el pensament sobre cinema durant la segona meitat de segle. Tal com ho entenen els nous crítics, el concepte d'autor cinematogràfic redefineix no sols l'activitat del cineasta sinó també la noció d'espectador i d'obra.
This article traces the links between Roger Leenhardt and André Bazin in the late 1940s and early 1950s: in that period, the articles published by both critics configure a modern notion of the filmmaker as an author. This notion will be one of the cornerstones of Cahiers du cinéma, the magazine that Bazin founded in 1951 and which would quickly become one of the inescapable references in the reflection on cinema during the second half of the century. As the new critics conceive it, the concept of a cinematographic author redefines not only the activity of the filmmaker but also the notion of work and of spectator.
Este artículo rastrea los vínculos entre Roger Leenhardt y André Bazin a fines de los años 40 y comienzos de los años 50: en ese período, los artículos de ambos críticos configuran una noción moderna del cineasta como autor. Esa noción de autor cinematográfico será uno de los ejes de Cahiers du cinéma, la revista que Bazin funda en 1951 y que se convertirá rápidamente en una de las referencias ineludibles en el pensamiento sobre cine durante la segunda mitad del siglo XX. Tal como lo entienden los nuevos críticos, el concepto de autor cinematográfico redefine no sólo la actividad del cineasta sino también la noción de espectador y de obra.
Universitat de Barcelona
2021-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/31238
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 24 (2021): Ciència ficció, gènere i exclusió; 216-229
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 24 (2021): Science Fiction, Gender, and Exclusion; 216-229
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 24 (2021): Ciencia ficción, género y exclusión; 216-229
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 24 (2021): Ciència ficció, gènere i exclusió; 216-229
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/31238/33152
Drets d'autor (c) 2021 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/31317
2021-01-31T10:39:48Z
452f:MIS
driver
Cap a una dialogia feminista: Los salmos fosforitos de Berta García Faet (2017) com a reescriptura de Trilce
Towards a Feminist Dialogism: Los salmos fosforitos, by Berta García Faet (2017) as a Rewriting of Trilce
Hacia una dialogía feminista: Los salmos fosforitos de Berta García Faet (2017) como reescritura de Trilce
Gancedo Lesmes, Sara
dialogia
feminisme
poesia contemporània
César Vallejo
llenguatge
dialogism
feminism
contemporary poetry
César Vallejo
language
dialogía
feminismo
poesía contemporánea
César Vallejo
lenguaje
El present article proposa examinar la reescriptura que realitza B. García Faet de C. Vallejo, comprenent-la com un diàleg en el sentit bajtinià; és a dir, atenent a la incorporació i disputa del llenguatge social que duen a terme totes dues obres. Sota aquesta perspectiva, podrem avaluar com es reprenen les estratègies lingüístiques avantguardistes per a elaborar un projecte literari feminista i proposar una transformació no en la representació, sinó en el mateix si del llenguatge.
This article examines the re-writing of César Vallejo’s Trilce carried out by Berta García Faet in Los salmos fosforitos, conceptualizing it as a dialogue in the Bakhtinian sense; that is, focusing on how both works assume and at the same time question the social language they perform. Under this perspective, we will evaluate how the vanguardist linguistic strategies are re-appropriated to articulate a feminist literary project which transforms not just the representation, but the very core of language itself.
El presente artículo propone examinar la reescritura que realiza Berta García Faet de César Vallejo, comprendiéndola como un diálogo en el sentido bajtiniano; esto es, atendiendo a la incorporación y disputa del lenguaje social que llevan a cabo ambas obras. Bajo esta perspectiva, podremos evaluar cómo se retoman las estrategias lingüísticas vanguardistas para elaborar un proyecto literario feminista y proponer una transformación no ya en la representación sino en el mismo seno del lenguaje.
Universitat de Barcelona
2021-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/31317
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 24 (2021): Ciència ficció, gènere i exclusió; 180-197
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 24 (2021): Science Fiction, Gender, and Exclusion; 180-197
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 24 (2021): Ciencia ficción, género y exclusión; 180-197
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 24 (2021): Ciència ficció, gènere i exclusió; 180-197
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/31317/33153
Drets d'autor (c) 2021 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/32114
2021-01-31T10:37:23Z
452f:MIS
driver
Cossos monstruosos, biotecnologia i identitat de gènere en Frankissstein (2019), de Jeanette Winterson
Monstruous Bodies, Biotechnology and Gender Identity in Frankissstein (2019), by Jeanette Winterson
Cuerpos monstruosos, biotecnología e identidad de género en Frankissstein (2019), de Jeanette Winterson
Estrella, María
ciència-ficció
gènere
biotecnologia
Jeanette Winterson
science fiction
gender
biotechnology
Jeanette Winterson
ciencia ficción
género
biotecnología
Jeanette Winterson
En el present article ens proposem analitzar les representacions del cos fragmentat i intervingut per la tècnica i reflexionar sobre els debats al voltant de les identitats de gènere que s'observen en Frankissstein (2019), última novel·la publicada per l'autora britànica Jeanette Winterson (Manchester, 1959). Aquesta obra s'inscriu en el gènere de la ciència-ficció i, al mateix temps, recupera i reescriu, com és evident des del joc de paraules del títol, un text canònic del Romanticisme anglès, Frankenstein (1818) de Mary Shelley. Seran centrals en el nostre estudi les aportacions des dels estudis queer de Judith Butler i Paul B. Preciado, així com els vincles entre transhumanisme, gènere i ciència-ficció que detecten Donna Haraway i Rosi Braidotti, entre altres.
Through the examination of Frankissstein (2019), the latest novel published by the British author Jeanette Winterson (Manchester, 1959), this article analyses the representations of the fragmented body intervened by technology and reflects on the debates on gender identities that are outlined therein. Winterson’s novel falls within the genre of science fiction and, at the same time, rewrites a canonical text of English Romanticism, Mary Shelley’s Frankenstein (1818), as is evident in the title’s pun. The contributions of Judith Butler and Paul B. Preciado in the field of queer studies will be central to our study, as well as the links between transhumanism, gender and science fiction detected by several critics such as Donna Haraway and Rosi Braidotti.
En el presente artículo nos proponemos analizar las representaciones del cuerpo fragmentado e intervenido por la técnica y reflexionar acerca de los debates sobre las identidades de género que se observan en Frankissstein (2019), última novela publicada por la autora británica Jeanette Winterson (Manchester, 1959). Esta obra se inscribe en el género de la ciencia ficción y, al mismo tiempo, recupera y reescribe, como es evidente desde el juego de palabras del título, un texto canónico del Romanticismo inglés, Frankenstein (1818) de Mary Shelley. Serán centrales en nuestro estudio los aportes desde los estudios queer de Judith Butler y Paul B. Preciado, así como los vínculos entre transhumanismo, género y ciencia ficción que detectan Donna Haraway y Rosi Braidotti, entre otros.
Universitat de Barcelona
2021-01-31
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/32114
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 24 (2021): Ciència ficció, gènere i exclusió; 146-160
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 24 (2021): Science Fiction, Gender, and Exclusion; 146-160
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 24 (2021): Ciencia ficción, género y exclusión; 146-160
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 24 (2021): Ciència ficció, gènere i exclusió; 146-160
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/32114/33160
Drets d'autor (c) 2021 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/32131
2022-05-01T15:57:44Z
452f:MIS
driver
La semàntica de la solidaritat: vulnerabilitat radical i llenguatge de gènere a Consecuencias naturales d’Elia Barceló
The Semantics of Solidarity: Radical Vulnerability and Gendered Language in Elia Barceló’s Consecuencias naturales
La semántica de la solidaridad: vulnerabilidad radical y lenguaje de género en Consecuencias naturales de Elia Barceló
Hanson, Marit
Radical vulnerability | Peninsular science fiction | Cultural studies
Vulnerabilidad radical | Ciencia ficción peninsular | Estudios culturales
Vulnerabilitat radical | Ciència-ficció peninsular | Estudis culturals
A la novel·la d’Elia Barceló, Consecuencias naturales, ambdós protagonistes es sotmeten a intervencions biològiques que els fan compartir algunes o totes de les característiques físiques atribuïdes a un gènere amb el qual no s’identifiquen. La novel·la també usa deliberadament un llenguatge de gènere per criticar les estructures d’una societat heteronormativa que reflecteix aquest llenguatge. L’article argumenta que la trajectòria dels protagonistes suggereix que l’encarnació física no és suficient per comprometre’s amb la vulnerabilitat radical de l’Altre. En lloc d’això, un canvi discursiu radical és necessari per crear un paradigma lingüístic mútuament entès dins del qual ambdues parts poden empatitzar amb l’experiència viscuda per l’altre.
In Elia Barceló’s novel, Consecuencias naturales, both protagonists undergo biological interventions that cause them to share some or all of the physical characteristics attributed to a gender unlike the one with which they identify. It also deliberately employs gendered language to mount critiques of the heteronormative societal structures that this language reflects. I argue that the trajectory of the protagonists’ experiences suggests that physical embodiment is not enough to and engage in radical vulnerability with the Other. Instead, radical discursive change is needed to create a mutually understood linguistic paradigm in which both parties may empathize with the other’s positionality and lived experience.
En la novela de Elia Barceló, Consecuencias naturales, ambos protagonistas sufren intervenciones biológicas que les hacen compartir algunas o todas las características físicas atribuidas a un género diferente al que se identifican. También emplea deliberadamente el lenguaje de género para criticar las estructuras sociales heteronormativas que refleja este lenguaje. Sostengo que la trayectoria de las experiencias de los protagonistas sugiere que la encarnación física no es suficiente para comprometerse en una vulnerabilidad radical con el Otro. En cambio, se necesita un cambio discursivo radical para crear un paradigma lingüístico mutuamente entendido en el que ambas partes puedan empatizar con el posicionamiento y la experiencia vivida del otro.
Universitat de Barcelona
2021-07-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/32131
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 25 (2021): Crisi, pandèmies i contrahegemonia: canvis de paradigma en la literatura mundial; 194-211
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 25 (2021): Crisis, Pandemics, and Counter-hegemony: Reading Paradigm Shifts across World Literature; 194-211
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 25 (2021): Crisis, pandemias y contrahegemonía: cambios de paradigma en la literatura mundial; 194-211
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 25 (2021): Crisi, pandèmies i contrahegemonia: canvis de paradigma en la literatura mundial; 194-211
2013-3294
eng
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/32131/35143
Drets d'autor (c) 2021 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/32166
2022-05-01T15:57:44Z
452f:MIS
driver
Caso Satanowsky de Rodolfo Walsh: una escriptura entre arxius
Caso Satanowsky by Rodolfo Walsh: Writing Between Archives
Caso Satanowsky de Rodolfo Walsh: una escritura entre archivos
Catalano, Agustina
Literatura argentina | Rodolfo Walsh | Archivos | Investigación | Política
Argentine literature | Rodolfo Walsh | Archives | Investigation | Politics
Literatura argentina | Rodolfo Walsh | Arxius | Investigació | Política
Aquest article presenta algunes reflexions preliminars sobre el vincle entre l'escriptura de Rodolfo Walsh i els arxius. Puntualment, ens interessa analitzar com es construeix la figura de l'escriptor que desenvolupa la seva pràctica entre arxius —documents de diverses tipologies textuals i procedències—, vitals no sols com bastida literària i periodística sinó també com a proves decisives en la cerca de veritat(s) i justícia. Per a això ens detindrem en els usos i particularitats de les peces documentals presentades en Caso Satanowsky (1958) i en els diferents recursos i destreses que Walsh empra narrativament, com a resultat de la manipulació d'aquest arxiu.
This article presents some preliminary reflections on the link between Rodolfo Walsh’s writing and the archive. Specifically, we are interested in analyzing how the figure of the writer who develops his practice between archives—documents of various textual typologies and origins—is built, vital not only as literary and journalistic scaffolding but also as decisive evidence in the search for truth(s) and justice. For that, we will interrogate the uses and particularities of the documentary pieces presented in Caso Satanowsky (1958) and the different resources and skills that Walsh uses narratively as a result of the manipulation of that archive.
Este artículo presenta algunas reflexiones preliminares sobre el vínculo entre la escritura de Rodolfo Walsh y los archivos. Puntualmente, nos interesa analizar cómo se construye la figura del escritor que desarrolla su práctica entre archivos –documentos de diversas tipologías textuales y procedencias–, vitales no solo en tanto andamiaje literario y periodístico sino además como pruebas decisivas en la búsqueda de verdad y justicia. Para eso nos detendremos en los usos y particularidades de las piezas documentales presentadas en Caso Satanowsky (1958) y en los distintos recursos y destrezas que Walsh emplea narrativamente, como resultado de la manipulación de ese archivo.
Universitat de Barcelona
2021-07-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/32166
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 25 (2021): Crisi, pandèmies i contrahegemonia: canvis de paradigma en la literatura mundial; 179-193
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 25 (2021): Crisis, Pandemics, and Counter-hegemony: Reading Paradigm Shifts across World Literature; 179-193
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 25 (2021): Crisis, pandemias y contrahegemonía: cambios de paradigma en la literatura mundial; 179-193
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 25 (2021): Crisi, pandèmies i contrahegemonia: canvis de paradigma en la literatura mundial; 179-193
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/32166/35142
Drets d'autor (c) 2021 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/32201
2022-05-01T15:57:44Z
452f:MIS
driver
El «Proceso de aproximaciones sucesivas-acumulativas» (PASA) com a nova proposta de lectura de la novel·la (problema de les singularitats artístiques)
The “Process of Successive-Accumulative Approximations” (PASA) as a New Proposal for Reading Novels (The Problem of Artistic Singularities)
El «Proceso de Aproximaciones Sucesivas-Acumulativas» (PASA) como nueva propuesta de lectura de la novela (problema de las singularidades artísticas)
Solé Zapatero, Francisco Xavier
Novela | «Solución artística» | «Solución poética» | «Proceso de Aproximaciones Sucesivas-Acumulativas» (PASA) | «Singularidad artística»
Novel | “Artistic solution” | “Poetic solution” | Process of successive-accumulative approximations (PASA) | “Artistic singularity”
Novel·la | «Solución artística» | «Solución poética» | «Proceso de Aproximaciones Sucesivas-Acumulativas» (PASA) | «Singularidad artística»
Quan es comença a treballar en una novel·la, un es pregunta com llegir-la, i generalment es conclou que hi ha bàsicament tres maneres de fer-ho. Una, buscant un tema donat; una altra, utilitzant un dels mètodes existents per a fer-ho, és a dir, que ens diuen què hem de buscar i com, fins aquells que donen unes certes pistes de lectura; i una tercera que implica una mescla de les dues anteriors. Però, en tots els casos (o quasi sempre) es passa per alt que el text té una «lògica», una configuració, una poètica, que ha de ser respectada, apropant-se, fins on sigui possible, a allò que l'Autor, a través del narrador, va voler transmetre all seu oïdor-Lector. Per a «resoldre» aquest problema, s'ha vingut proposant, a partir de la revisió d'algunes importants propostes teòriques, una forma des-centrada de lectura, a la qual s'ha denominat Proceso de aproximaciones sucesivas-acumulativas (PASA), la qual està «in-determinada», en cada cas, per l'obra concreta donada. Aquí donarem un breu síntesi d'aquesta proposta.
When beginning to work with a novel, one asks oneself how to read it and, generally, concludes that there are three ways of doing so. One, looking for the given theme; another, using one of the existing methods to do so, from those that are applied, that is, that tell us what to look for and how, to those that give us certain hints for reading; and finally, one that implies combining the first two. However, in (most) every case, what is overlooked is that the text has its own “logic”, a configuration, a poetics, that must be respected should one attempt to recognise, to the extent where this is possible, what the Author, through the narrator, wanted to dialogue with the listener-Reader. In order to “resolve” this problem, various important theoretical approaches have been reviewed in order to propose a de-centred way of reading, called Process of successive-accumulative approximations (or PASA for its name in Spanish). This method is “in-determined”, in each case, by the given work to be read. Here a brief synthesis of this method is offered.
Cuando se empieza a trabajar en una novela, uno se pregunta cómo leerla, y generalmente se concluye que hay básicamente tres formas de hacerlo. Una, buscando un tema dado; otra, utilizando uno de los métodos existentes para hacerlo, sean de los que se aplican, es decir, que nos dicen qué debemos buscar y cómo, hasta aquellos que dan ciertas pistas de lectura; y una tercera que implica una mezcla de las dos anteriores. Mas, en todos los casos (o casi), se pasa por alto que el texto tiene una «lógica», una configuración, una poética, que debe ser respetada, cuando menos si se quiere dar cuenta, hasta donde sea posible, de lo que el Autor, a través del narrador, quiso dialogar con su oyente-Lector. Para «resolver» este problema, se ha venido proponiendo, a partir de la revisión de algunas importantes propuestas teóricas, una forma des-centrada de lectura, a la que se ha denominado Proceso de aproximaciones sucesivas-acumulativas (PASA), la cual está «in-determinada», en cada caso, por la obra concreta dada. Aquí daremos un breve síntesis de la misma.
Universitat de Barcelona
2021-07-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/32201
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 25 (2021): Crisi, pandèmies i contrahegemonia: canvis de paradigma en la literatura mundial; 247-262
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 25 (2021): Crisis, Pandemics, and Counter-hegemony: Reading Paradigm Shifts across World Literature; 247-262
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 25 (2021): Crisis, pandemias y contrahegemonía: cambios de paradigma en la literatura mundial; 247-262
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 25 (2021): Crisi, pandèmies i contrahegemonia: canvis de paradigma en la literatura mundial; 247-262
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/32201/35146
Drets d'autor (c) 2021 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/32793
2022-05-01T15:57:44Z
452f:MIS
driver
La música en el realisme cinematogràfic d’Eric Rohmer
Music in the Cinematographic Realism of Eric Rohmer
La música en el realismo cinematográfico de Eric Rohmer
Hernàndez i Garcia, Xavier
Ensayo | Música | Cine | Eric Rohmer | Interdisciplinariedad | Realismo
Assaig | Música | Cinema | Eric Rohmer | Interdisciplinarietat | Realisme
Essay | Music | Cinema | Eric Rohmer | Interdisciplinarity | Realism
Aquest article reflexiona sobre la presència de la música en l’obra assagística i cinematogràfica d’Eric Rohmer des d’una perspectiva interdisciplinària que té en compte el pensament de l’autor sobre altres arts, especialment sobre la literatura i el cinema. El nostre objectiu és mostrar la important reflexió sobre la creació i la recepció artística que va realitzar aquest autor a través del gènere literari de l’assaig i que va portar a la pràctica de manera coherent en les seues pel·lícules. La seua perspectiva realista, inspirada en la crítica cinematogràfica de Bazin i l’obra literària de Balzac, influeix en la seua manera de concebre i utilitzar la música en el cinema.
This paper reflects on the presence of music in Eric Rohmer’s essays and cinematographic work from an interdisciplinary perspective that considers the author’s thoughts on other arts, especially literature and cinema. Our aim is to show the important reflection on artistic creation and reception that Rohmer made through the literary genre of the essay and that he implemented in his films. His realistic perspective inspired by Bazin’s film criticism and Balzac’s literary work influenced his way of conceiving and using music in cinema.
Este artículo reflexiona sobre la presencia de la música en la obra ensayística y cinematográfica de Eric Rohmer desde una perspectiva interdisciplinaria que tiene en cuenta el pensamiento del autor sobre otras artes, especialmente la literatura y el cine. Nuestro objetivo es mostrar la importante reflexión sobre la creación y la recepción artística que realizó este autor a través del género literario del ensayo y que llevó a la práctica de manera coherente en sus películas. Su perspectiva realista, inspirada en la crítica cinematográfica de Bazin y la obra literaria de Balzac, influye en su manera de concebir y utilizar la música en el cine.
Universitat de Barcelona
2021-07-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/32793
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 25 (2021): Crisi, pandèmies i contrahegemonia: canvis de paradigma en la literatura mundial; 212-228
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 25 (2021): Crisis, Pandemics, and Counter-hegemony: Reading Paradigm Shifts across World Literature; 212-228
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 25 (2021): Crisis, pandemias y contrahegemonía: cambios de paradigma en la literatura mundial; 212-228
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 25 (2021): Crisi, pandèmies i contrahegemonia: canvis de paradigma en la literatura mundial; 212-228
2013-3294
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/32793/35144
Drets d'autor (c) 2021 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/33090
2022-05-01T15:57:44Z
452f:MIS
driver
Incertesa i diferància narrativa en Los acuáticos de Marcelo Cohen: una epistemologia del desconeixement
Uncertainty and Narrative Difference in Los acuáticos by Marcelo Cohen: An Epistemology of the Unknown
Incertidumbre y diferancia narrativa en Los acuáticos de Marcelo Cohen: una epistemología del desconocimiento
García, Nicolás
Marcelo Cohen | Incertidumbre | Diferancia | Focalización | Epistemología
Marcelo Cohen | Uncertainty | Différance | Focalization | Epistemology
Marcelo Cohen | Incertesa | Diferància | Focalització | Epistemologia
La barroquització del sentit, per efecte de la multiplicació de les escriptures, és un element compositiu que la crítica contemporània de Marcelo Cohen ha comprès a la llum de les teories que el seu treball assagístic i l’assagisme mateix de la seva ficció teòrica convoquen. El següent estudi estarà dedicat a ratificar aquesta idea, a partir d'un enfocament formalista que s'aboqui a restituir els procediments de la incertesa i la diferància narrativa tal com es manifesten en la col·lecció de relats que componen Los acuáticos.
Making meaning baroque, due to the multiplication of writing, is a compositional element that contemporary criticism of Marcelo Cohen has understood in light of the theories that his essay work and the very essayistic nature of his theoretical fiction summons. The following study will be dedicated to ratifying this idea by subscribing to a formalist approach that it is dedicated to restoring the procedures of narrative uncertainty as they are manifested in the collection of stories that make up Los acuáticos.
La barroquización del sentido, por efecto de la multiplicación de las escrituras, es un elemento compositivo que la crítica contemporánea de Marcelo Cohen ha comprendido a la luz de las teorías que su trabajo ensayístico y el ensayismo mismo de su ficción teórica convoca. En el siguiente estudio, no haré otra cosa que ratificar esta idea abonando a un enfoque formalista que se aboque a restituir los procedimientos de la incertidumbre y la diferencia narrativa tal como se manifiestan en la colección de relatos que componen Los acuáticos.
Universitat de Barcelona
2021-07-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/33090
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 25 (2021): Crisi, pandèmies i contrahegemonia: canvis de paradigma en la literatura mundial; 229-246
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 25 (2021): Crisis, Pandemics, and Counter-hegemony: Reading Paradigm Shifts across World Literature; 229-246
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 25 (2021): Crisis, pandemias y contrahegemonía: cambios de paradigma en la literatura mundial; 229-246
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 25 (2021): Crisi, pandèmies i contrahegemonia: canvis de paradigma en la literatura mundial; 229-246
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/33090/35145
Drets d'autor (c) 2021 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/34613
2022-05-01T14:57:52Z
452f:MIS
driver
El neobarroc i la revolució després de la revolució
The Neobaroque and the Revolution After the Revolution
El neobarroco y la revolución después de la revolución
Barrón Rosas, León Felipe
Neobarroco
revolución
crítica anticapitalista
crítica a la metafísica occidental
lenguaje
cuerpo
Neobarroc
revolució
crítica anticapitalista
crítica a la metafísica occidental
llenguatge
cos
Neobaroque
revolution
anti-capitalist critique
western metaphysics critique
language
body
El present treball té com a objectiu analitzar el concepte de revolució present en el neobarroc de Severo Sarduy. En l’obra de l’escriptor cubà existeix una preocupació profunda per replantejar la idea de revolució en un context en el qual intel·lectuals com Octavio Paz van anunciar la mort d’aquesta. Davant d’aquest escepticisme respecte a allò revolucionari, Sarduy no va optar per abandonar la idea de revolució, sinó que la va reelaborar a través de la combinació d’una persistent crítica al capitalisme i la crítica a la metafísica occidental present en la filosofia francesa de la seva època. La unió d’ambdues crítiques és el que fa peculiar el seu concepte de revolució en el qual el llenguatge i el cos també tenen un lloc central per a platejar allò revolucionari.
The aim of this paper is to analyze the concept of revolution that is present in the neobaroque of Severo Sarduy. There is, in the work of the Cuban writer, a deep concern for redefining the idea of revolution in a context in which intellectuals like Octavio Paz announced its death. Facing this skepticism regarding the revolutionary, Sarduy did not opt for abandoning the idea of revolution, but he reworked it through the combination of a persistent critique of capitalism and the critique of western metaphysics that was present in French philosophy of his time. The union of both critiques is what makes his concept of revolution peculiar, in which language and body have a central place to raise the revolutionary.
El presente trabajo tiene como objetivo analizar el concepto de revolución presente en el neobarroco de Severo Sarduy. En la obra del escritor cubano existe una preocupación profunda por replantear la idea de revolución en un contexto en el cual intelectuales como Octavio Paz anunciaron la muerte de ésta. Frente a este escepticismo respecto a lo revolucionario, Sarduy no optó por abandonar la idea de revolución, sino que la reelaboró a través de la combinación de una persistente crítica al capitalismo y la crítica a la metafísica occidental presente en la filosofía francesa de su época. La unión de ambas críticas es lo que hace peculiar su concepto de revolución en el que también el lenguaje y el cuerpo tiene un lugar central para platear lo revolucionario.
Universitat de Barcelona
2022-02-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/34613
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 26 (2022): L'exili com a lloc d'enunciació: diàlegs interculturals i transculturals contemporanis; 172-190
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 26 (2022): Exile as a Site for Enunciation: Contemporary Intercultural and Transcultural Dialogues; 172-190
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 26 (2022): El exilio como lugar de enunciación: diálogos interculturales y transculturales contemporáneos; 172-190
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 26 (2022): L'exili com a lloc d'enunciació: diàlegs interculturals i transculturals contemporanis; 172-190
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/34613/36760
Drets d'autor (c) 2022 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/35306
2022-05-01T14:57:52Z
452f:MIS
driver
Una errancia vertiginosa: escriptura, col·leccionisme i memòria en Els emigrats de W. G. Sebald i Parla, memòria de Vladimir Nabokov
A Vertiginous Wanderer: Writing, Collectionism, and Memory in The Emigrants by W.G. Sebald and Speak, Memory by Vladimir Nabokov
Una errancia vertiginosa: Escritura, coleccionismo y memoria en Los emigrados de W. G. Sebald y Habla, memoria de Vladirmir Nabokov
Espinosa, Mauro
literatura comparada
Sebald
Nabokov
literatura comparada
Sebald
Nabokov
comparative literature
Sebald
Nabokov
El present treball es deté en les discrepàncies que subjauen en la genealogia articulada entre Els emigrats de W. G. Sebald i Parla, memòria de V. Nabokov. A partir d’una comparació detallada de l’abordatge escriptural s’evidenciarà el punt de vista fatídic que la rememoració adquireix en la novel·la de l’autor alemany, allunyant-la del projecte autobiogràfic nabokovià.
The present work focuses on the discrepancies that underlie the articulated genealogy between W. G. Sebald's The Emigrants and Vladimir Nabokov's Speak, Memory. From a detailed comparison of the scriptural approach, the fateful point of view that the remembrance acquires in the novel of the German author will be discussed, moving it away from the Nabokovian autobiographical project.
El presente trabajo se detiene en las discrepancias que subyacen a la genealogía articulada entre Los emigrados de W. G. Sebald y Habla, memoria de Vladimir Nabokov. A partir de una comparación detallada del abordaje escritural se evidenciará el punto de vista fatídico que la rememoración adquiere en la novela del autor alemán, alejándola del proyecto autobiográfico nabokoviano.
Universitat de Barcelona
2022-02-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/35306
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 26 (2022): L'exili com a lloc d'enunciació: diàlegs interculturals i transculturals contemporanis; 191-204
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 26 (2022): Exile as a Site for Enunciation: Contemporary Intercultural and Transcultural Dialogues; 191-204
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 26 (2022): El exilio como lugar de enunciación: diálogos interculturales y transculturales contemporáneos; 191-204
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 26 (2022): L'exili com a lloc d'enunciació: diàlegs interculturals i transculturals contemporanis; 191-204
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/35306/36761
Drets d'autor (c) 2022 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/35338
2022-05-01T14:57:52Z
452f:MIS
driver
“El patriotismo de la mujer” (1876) de Mercedes Cabello: resignificacions, desplaçaments i tensions en l'articulació d'una genealogia feminista
“El patriotismo de la mujer” (1876) by Mercedes Cabello: Resignifications, Displacement, and Tension in the Articulation of a Feminist Genealogy
“El patriotismo de la mujer” (1876) de Mercedes Cabello: resignificaciones, desplazamientos y tensiones en la articulación de una genealogía feminista
Morales-Pino, Luz Ainaí
Mercedes Cabello de Carbonera
«El patriotismo de la mujer»
«ensayo de género»
feminismo
genealogía femenina
Mercedes Cabello de Carbonera
«El patriotismo de la mujer»
«assaig de gènere»
feminisme
genealogia femenina
Mercedes Cabello de Carbonera
“El patriotismo de la mujer”
gender essay
feminism
feminist genealogy
Aquest treball analitza l’assaig «El patriotismo de la mujer», de Mercedes Cabello (1876), des d’una perspectiva feminista. En aquest text, Cabello brinda una lectura monolítica sobre el combat del 2 de maig, tot visibilitzant el coneixement soterrat que constitueix la participació activa de les dones en la lluita per la pàtria. Així, m’interessa detenir-me en el curós procés de ressignificacions del genèric «dona» emprat per l’autora per articular una genealogia femenina i feminista travessada pels desplaçaments entre els nominalismes i els genèrics (Valcárcel, 1994). Sostinc que és precisament la lectura detallada d’aquests desplaçaments la que permet ponderar les particularitats, implicacions i silencis del discurs-objecte-realitat del feminisme del moment.
This paper studies the essay «El patriotismo de la mujer» by Mercedes Cabello (1876) from a feminist perspective. In this text, Cabello presents a monolithic reading of the Battle of Callao, whose outcome was controversial. By this means, she also brings to the surface women’s participation in national history, something that constituted a submerged knowledge at the time. Hence, I delve onto the strategies through which Cabello re-signifies the “generic” category of “women” in order to articulate a feminist genealogy marked by the constant displacement within generic and nominal forms of the feminine (Valcárcel, 1994). I believe a detailed reading of these displacements is key to pondering the particularities, implications, and silences of the feminist discourse-object-reality of the time.
Este trabajo analiza el ensayo «El patriotismo de la mujer», de Mercedes Cabello (1876), desde una perspectiva feminista. En este texto, Cabello brinda una lectura monolítica sobre el combate del 2 de mayo, al tiempo que visibiliza el conocimiento soterrado que constituye la participación activa de las mujeres en la lucha por la patria. Así, me interesa detenerme en el cuidadoso proceso de resignificaciones del genérico «mujer» emprendido por la autora para articular una genealogía femenina y feminista atravesada por los desplazamientos entre los nominalismos y los genéricos (Valcárcel, 1994). Sostengo que es precisamente la lectura detallada de estos desplazamientos la que permite ponderar las particularidades, implicaciones y silencios del discurso-objeto-realidad del feminismo del momento.
Universitat de Barcelona
2022-02-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/35338
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 26 (2022): L'exili com a lloc d'enunciació: diàlegs interculturals i transculturals contemporanis; 135-153
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 26 (2022): Exile as a Site for Enunciation: Contemporary Intercultural and Transcultural Dialogues; 135-153
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 26 (2022): El exilio como lugar de enunciación: diálogos interculturales y transculturales contemporáneos; 135-153
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 26 (2022): L'exili com a lloc d'enunciació: diàlegs interculturals i transculturals contemporanis; 135-153
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/35338/36758
Drets d'autor (c) 2022 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/35344
2022-05-01T14:57:52Z
452f:MIS
driver
Soma poètica. Formes i matèries de la cura amb Vicente Luy i Hernán
Soma Poetica. The Form and Matter of Care in Vicente Luy and Hernán
Soma poética. Formas y materias del cuidado con Vicente Luy y Hernán
Gelman Constantin, Francisco
poesía
cuidado
forma
materia
autonomía
posautonomía
poesia
cures
forma
matèria
autonomia
posautonomia
poetry
care
form
matter
autonomy
postautonomy
Partint de La poesía está en ser uno mismo. Los libros de Vicente Luy, de Hernán, l’article proposa una relectura de l’obra de Luy i una reversió de les teories sobre la relació entre obra i vida que sorgiria de la seva poètica. El protagonisme del patiment i de les xarxes de cures en aquestes escriptures permetria revisitar els vincles entre forma i matèria al voltant de les discussions entre autonomia literària o estètica, i expansió o posautonomia. Lluny de l’ immanentisme i l’especificitat, la forma de la poesia en els llibres firmats per Luy coincidiria amb aquells procediments que fan aparèixer les materialitats que constitueixen les seves condicions de possibilitat, inclòs el «complex autorial» a diverses mans que està «darrere» dels llibres.
From a reading of La poesía está en ser uno mismo. Los libros de Vicente Luy, by Hernán, this paper proposes a re-reading of Luy's work and a new version of the theories about the relationship between work and life that would emerge from his poetics. The protagonism of suffering and care networks in these writings allow for the revisiting of the links between form and matter around the discussions between literary or aesthetic autonomy, and expansion or post-autonomy. Far from immanentism and specificity, the form of poetry in the books authored by Luy would coincide with those procedures that make the materialities that constitute their conditions of possibility appear, including the multi-handed «author complex» «behind» the books.
A partir de La poesía está en ser uno mismo. Los libros de Vicente Luy, de Hernán, el artículo propone una relectura de la obra de Luy y una reversión de las teorías sobre la relación entre obra y vida que surgiría de su poética. El protagonismo del padecimiento y las redes de cuidado en esas escrituras permitiría revisitar los vínculos entre forma y materia alrededor de las discusiones entre autonomía literaria o estética, y expansión o posautonomía. Lejos del inmanentismo y la especificidad, la forma de la poesía en los libros firmados por Luy coincidiría con aquellos procedimientos que hacen aparecer las materialidades que constituyen sus condiciones de posibilidad, incluido el «complejo autoral» a varias manos que está «detrás» de los libros.
Universitat de Barcelona
2022-02-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/35344
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 26 (2022): L'exili com a lloc d'enunciació: diàlegs interculturals i transculturals contemporanis; 154-171
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 26 (2022): Exile as a Site for Enunciation: Contemporary Intercultural and Transcultural Dialogues; 154-171
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 26 (2022): El exilio como lugar de enunciación: diálogos interculturales y transculturales contemporáneos; 154-171
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 26 (2022): L'exili com a lloc d'enunciació: diàlegs interculturals i transculturals contemporanis; 154-171
2013-3294
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/35344/36759
Drets d'autor (c) 2022 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
oai:revistes.ub.edu:article/36168
2022-07-30T09:21:04Z
452f:MIS
driver
Les regles d'escriptura del prototip ficcional
The Writing Rules of the Fictional Prototype
Las reglas de escritura del prototipo ficcional
Amores Fúster, Miguel
ficción
ficcionalidad
narraciones ficcionales
narraciones de no ficción
fiction
fictionality
fictional narrations
non-fictional narrations
ficció
ficcionalitat
narracions ficcionals
narracions de no ficció
Proposem una nova perspectiva respecte a la diferència entre la ficció literària i la no ficció: la diferent naturalesa de les regles d’escriptura que admeten. Encara que amb algunes limitacions, les narracions de no ficció admeten regles d’escriptura més o menys rígides perquè estan obligades a mantenir certs esquemes de correspondència amb el món real. No obstant això, les narracions literàries ficcionals, alliberades de qualsevol correspondència estricta o sistemàtica amb la realitat, no admeten regles fixes. Com que en la ficció no és possible tenir un esquema de correspondència text-paraula, defensem que les úniques regles (o millor, les úniques pautes) que admeten les narracions literàries ficcionals són aquelles que afecten a la creació mateixa del text, és a dir, les que incideixen en l’actitud subjectiva de l’escriptor.
Here we propose a new perspective regarding the difference between literary fiction and nonfiction: the very different nature of the writing rules they admit. Although with some limitations, non-fictional narratives admit more or less rigid writing rules because they are obligated to maintain a certain correspondence scheme with the real world. However, fictional literary narrations, freed from any strict or systematic correspondence with reality, do not admit these fixed rules. Given that in fiction it is not possible to have such a text-word correspondence scheme, we defend that the only rules (or rather, the only guidelines ) fictional literary narrations admit are those which affect the very creation of the text—that is, those which affect the subjective attitude of the writer.
Aquí proponemos una nueva perspectiva respecto a la diferencia entre la ficción literaria y la no ficción: la naturaleza muy diferente de las reglas de escritura que admiten. Aunque con algunas limitaciones, las narraciones de no ficción admiten reglas de escritura más o menos rígidas porque están obligadas a mantener un cierto esquema de correspondencia con el mundo real. Sin embargo, las narraciones literarias ficcionales, liberadas de cualquier correspondencia estricta o sistemática con la realidad, no admiten estas reglas fijas. Dado que en la ficción no es posible tener tal esquema de correspondencia texto-palabra, defendemos que las únicas reglas (o más bien, las únicas pautas) que admiten las narraciones literarias ficcionales son aquellas que afectan a la creación misma del texto, es decir, las que inciden en la actitud subjetiva del escritor.
Universitat de Barcelona
2022-07-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Artículo revisado por pares
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/36168
452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada; No 27 (2022): Cos, visió i textualitat: poètiques i polítiques de la mirada en la contemporaneïtat; 238-260
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; No. 27 (2022): Body, Vision, and Textuality: Contemporary Poetics and the Politics of Looking; 238-260
452ºF. Revista de Teoría de la literatura y Literatura Comparada; Núm. 27 (2022): Cuerpo, visión y textualidad: poéticas y políticas de la mirada en la contemporaneidad; 238-260
452ºF Literaturaren Teoria eta Literatura Konparatua aldizkaria; zk: 27 (2022): Cos, visió i textualitat: poètiques i polítiques de la mirada en la contemporaneïtat; 238-260
2013-3294
eng
http://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/36168/38084
Drets d'autor (c) 2022 452ºF. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
d2dfbd2e617962826476b2508a0fa55f