2024-03-29T01:25:11Z
http://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/12272
2022-10-12T02:48:36Z
ACS:CPDiDC
driver
1. Cholula Viva i Digna. Els habitants s'uneixen en la lluita per conservar la seva Ciutat Sagrada, la seva terra i el nostre patrimoni
1. Cholula Alive and Dignified. Inhabitants unite in the fight to preserve their Sacred City, their land and our heritage
1. Cholula Viva y Digna. Los habitantes se unen en la lucha por conservar su Ciudad Sagrada, su tierra y nuestro patrimonio
Aguirre Calleja, Ana Cristina
Guzmán Martínez, Grecia
López Soto, Raúl Alejandro
San Andrés Cholula
San Pedro Cholula
patrimoni cultural
Llibertat de culte
presos polítics.
San Andrés Cholula
San Pedro Cholula
cultural heritage
freedom of worship
political prisoners.
San Andrés Cholula
San Pedro Cholula
patrimonio cultural
Libertad de culto
presos políticos.
En aquest article presentem la caracterització del conflicte que actualment té lloc a Cholula, Puebla, Mèxic; hi tractem dels seus antecedents, la seva història, l’organització política i les pràctiques socials generadores d’identitat que podrien ser modificades per una intrusió externa i poc beneficiosa per a la comunitat. Es pretén desposseir els habitants d’una zona de 24 hectàrees ubicada entre els seus dos poblats per mitjà d’un decret del Govern, la qual cosa té conseqüències per a la seva vida diària, repercuteix en la pràctica de les seves tradicions, afecta al seu patrimoni cultural i arqueològic, a la seva llibertat de culte, a més de, en alguns casos, a la manera de viure i l’estil de vida. Els poble cholulteca s’ha mobilitzat i han produït diferents tipus d’associacions i d’accions. Actualment, continuen lluitant per conservar la seva cosmovisió i la seva cultura vives, com les d’un poble originari i una ciutat sagrada, i no com les d’un poble folkloritzat de cara al turisme.
This article presents a characterization of the conflict presently taking place in Cholula, Puebla, Mexico, describing its background, history, political organization and some of the referents and social practices which lend it its own identity and which could be altered by intrusion from outside of little beneficial impact in the community. A government decree intends to dispossess the people of Cholula of a 24-hectare area between their two villages, with dire consequences for their daily life, the practice of their traditions, and a strong impact on their cultural and heritage, their freedom of worship and, in some cases, their lifestyle and way of life. The cholulteca community has mobilized and several kinds of associations and actions have emerged. Nowadays, they carry on with their fight to preserve their worldview and keep their culture alive as that of a native people and a sacred city, instead of becoming a «folklorized» community for tourists.
En este artículo presentamos la caracterización del conflicto que sucede actualmente en Cholula, Puebla, México; hablando de sus antecedentes, historia, organización política y algunos referentes y de las prácticas sociales que les generan identidad y que podrían ser modificadas por una intrusión externa y poco benéfica para la comunidad. En donde los habitantes pretenden ser desposeídos de 24 hectáreas que están entre ambos poblados, por un decreto al vapor del gobierno, esto tiene consecuencias para su vida diaria, repercute en la práctica de sus tradiciones, afecta el patrimonio cultural y arqueológico, su libertad de culto, así como en algunos casos su modo y estilo de vida. Los cholultecas se han movilizado formando diferentes tipos de asociaciones y acciones. Y actualmente siguen luchando por conservar su cosmovisión y cultura viva, como un pueblo originario y una ciudad sagrada, no como un pueblo folclorizado de cara al turismo.
Universitat de Barcelona
2015-05-25
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/ACS/article/view/12272
Anuari del Conflicte Social; No 4
Social Conflict Yearbook; No. 4
Anuario del Conflicto Social; Núm. 4
2014-6760
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/ACS/article/view/12272/15025
oai:revistes.ub.edu:article/12274
2022-10-12T02:48:36Z
ACS:CPDiDC
driver
2. Acord YPF-Chevron: Violència física i simbòlica en el context extractivista petrolier a l'Argentina
2. YPF-Chevron agreement: Physical and symbolic violence in the oil extractivist context in Argentina
2. Acuerdo YPF-Chevron: Violencia física y simbólica en el contexto extractivista petrolero en la Argentina
Gutiérrez Ríos, Felipe
extractivisme
hidrocarburs no convencionals
poble maputxe
fracking
mapuche people- extractivism- unconventional hydrocarbons- fracking
extractivismo
hidrocarburos no convencionales
pueblo mapuche
fracking
Aquest article té com a objectiu principal analitzar la utilització de la violència física i simbòlica per a la imposició d’activitats extractives al territori de la comunitat maputxe Campo Maripe, a l’Argentina, a partir de l’acord entre les petroleres YPF (mixta) i Chevron. A aquest efecte, es revisen les polítiques energètiques argentines i la seva evolució des de la desregulació pròpia del neoliberalisme cap a l’acció d’un Estat empresari. Aquest procés marca un nou avanç de la frontera extractiva, en aquest cas dels hidrocarburs no convencionals, que té com a conseqüència l’acumulació de capital provocada per un moviment de despossessió (Harvey, 2004; Seoane, 2013; Teubal i Palmisano, 2014). La repressió i l’aniquilació de drets que comporta aquest procés ultrapassen el lloc d’extracció i es propaguen al conjunt de la societat, com a resultat dels canvis normatius ad hoc que es deriven de l’aliança publico-privada.
This study deals with the use of physical and symbolic violence as a means to impose extractive activities, specifically hydrocarbons, in mapuche territory in community Campo Maripe, Argentina. This enterprise is based on the agreements between the oils industry YPF and Chevron. To that end, it will be discussed the Argentinian energetic policies and their evolution which is based on the deregulation of the neoliberalism itself towards into the action of an entrepreneurial State. As a result, this process draws a new advance on the extractive border, regarding unconventional hydrocarbons. It has as a consequence the accumulation of the capital by dispossession (Harvey, 2004, Seoane, 2013, Teubal y Palmisano, 2014). The repression and rights infringement involved during the process surpass the extraction places and it is spread to the rest of the society, as a result of the ad-hoc normative changes established by the Private-Public alliance.
El presente artículo tiene como propósito principal indagar en la utilización de violencia física y simbólica para la imposición de actividades extractivas en la Argentina, a partir del acuerdo entre las petroleras YPF (mixta) y Chevron, en territorio de la comunidad mapuche Campo Maripe. Con ese objetivo se revisan las políticas energéticas argentinas y su devenir desde la desregulación propia del neoliberalismo hacia la acción de un Estado empresario. Dicho proceso marca un nuevo avance de la frontera extractiva, en este caso de los hidrocarburos no convencionales, que tiene como consecuencia la acumulación de capital provocada por un movimiento de desposesión (Harvey, 2004; Seoane, 2013; Teubal y Palmisano, 2014). La represión y aniquilación de derechos resultante de dicho proceso excede al sitio de extracción y se propaga en la sociedad en su conjunto, como producto de los cambios normativos ad hoc derivados de la alianza público-privada.
Universitat de Barcelona
2015-05-25
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/ACS/article/view/12274
Anuari del Conflicte Social; No 4
Social Conflict Yearbook; No. 4
Anuario del Conflicto Social; Núm. 4
2014-6760
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/ACS/article/view/12274/15027
oai:revistes.ub.edu:article/12275
2022-10-12T02:48:36Z
ACS:CPDiDC
driver
3. El conflicte d'Ofelia Nieto 29 i la construcció d'una contranarrativa urbana
3. The 29, Ofelia Nieto conflict and the construction of an urban counter-narrative
3. El conflicto de Ofelia Nieto 29 y la construcción de una contranarrativa urbana
Abellán Bordallo, Jacobo
Conflicte Urbà
Moviment Social
Contranarrativa Urbana
Ofelia Nieto 29
Ajuntament de Madrid.
Urban conflict
Social movement
Urban counter-narrative Ofelia Nieto 29
Madrid City Council.
Palabras clave
Conflicto Urbano
Movimiento Social
Contranarrativa Urbana
Ofelia Nieto 29
Ayuntamiento de Madrid.
La lluita contra l’enderrocament de la casa d’Ofelia Nieto 29 ha constituït un dels esdeveniments més rellevants del moviment veïnal a Madrid durant els darrers anys. Durant més de dos anys, la família afectada i activistes per l’habitatge van mantenir un conflicte obert amb l’Ajuntament de Madrid per tal d’evitar l’enderrocament d’un habitatge afectat per la revisió del Pla Urbanístic dels districtes de Tetuán i Moncloa-Aravaca. En el present article, ens proposem d’analitzar les principals aportacions d’aquest cas a la lluita veïnal: sobre com la lluita d’Ofelia Nieto ha construït una contranarrativa del model de ciutat que s’ha confrontat a la narrativa oficial feta des de les institucions. L’article es divideix en dos apartats: un de contextualització, on es fa una àmplia descripció de la lluita a través de les seves diferents etapes, i un altre d’anàlisi, on es procedeix a analitzar les diferents dimensions de la construcció (contra) narrativa del model de ciutat. Concloem assenyalant que una de les principals aportacions del moviment Ofelia Nieto 29 ha estat l’elaboració d’un imaginari contrahegemònic que ha pretès contrarestar l’imaginari hegemònic construït des de l’Ajuntament de Madrid i les grans empreses immobiliàries.
The fight against the demolition of the building at Ofelia Nieto 29 has been one of the most relevant events in the community movement in Madrid in the last years. For over two years, the concerned family and movement activists were in open conflict with the Madrid City Council in order to prevent the demolition of a house affected by the revision of the Urban Plan for the districts of Tetuán and Moncloa-Aravaca. In the present article, we analyse the main contributions of this case to the struggle of the community movement: how the fight at Ofelia Nieto created a counter-narrative regarding the city model, one opposed to the official narrative developed by the city’s authorities. The article is divided in two sections: the first one is about the context, and there we provide a detailed description of the fight and its different stages; the second section focuses on the analysis, and we analyse the different dimensions in the construction of the (counter) narrative regarding the city model. We conclude by pointing out that one of the main contributions of the Ofelia Nieto 29 struggle has been the creation of a counter-hegemonic imagery aimed at counteracting the effects of the dominant imagery built by the City Council and the large real estate firms.
La lucha contra el derribo de la casa de Ofelia Nieto 29 ha constituido uno de los acontecimientos más relevantes del movimiento vecinal en Madrid de los últimos años. Durante más de dos años, la familia afectada y activistas por la vivienda mantuvieron un conflicto abierto con el Ayuntamiento de Madrid para evitar el derribo de una vivienda incluida en la revisión del Plan Urbanístico de los distritos de Tetuán y Moncloa-Aravaca. En el presente artículo se propone analizar las principales aportaciones de este caso a la lucha vecinal: sobre cómo la lucha de Ofelia Nieto ha construido una contranarrativa del modelo de ciudad que se ha confrontado con la narrativa oficial realizada desde las instituciones. El artículo se divide en dos apartados: uno de contexto, en donde se realizará una amplia descripción de la lucha a través de sus diferentes etapas; y otro de análisis, en donde se procederá a analizar las diferentes dimensiones de su construcción (contra) narrativa del modelo de ciudad. Concluiremos señalando que una de las principales aportaciones del movimiento de Ofelia Nieto 29 ha sido la elaboración de un imaginario contrahegemónico que ha buscado contrarrestar el imaginario hegemónico construido desde el Ayuntamiento de Madrid y las grandes empresas inmobiliarias.
Universitat de Barcelona
2015-05-15
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/ACS/article/view/12275
Anuari del Conflicte Social; No 4
Social Conflict Yearbook; No. 4
Anuario del Conflicto Social; Núm. 4
2014-6760
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/ACS/article/view/12275/15028
oai:revistes.ub.edu:article/12276
2022-10-12T02:48:36Z
ACS:CPDiDC
driver
4. Etnicitat, reemergència indígena i conflicte miner. El projecte Pasqua Llepi, [l'Estat] i el procés de reetnificació dels Diaguitas del Huasco Alt, Xile
4. Ethnicity, indigenous reemergence and mining conflict . The Pascua Lama project, [the State] and the reethnification process Diaguitas of the Huasco Alto, Chile
4. Etnicidad, reemergencia indígena y conflicto minero. El proyecto Pascua Lama, [el Estado] y el proceso de reetnificación de los Diaguitas del Huasco Alto, Chile
Gajardo, Anahy
etnicitat
empreses mineres
la RSE
Estat
Diaguita
Xile
ethnicity
mining companies
CSR
State
Diaguita
Chile
Des del començament d'aquest segle, los Diaguitas xilens nadius han estat reconstruint la seva identitat enmig de la seva lluita contra el projecte Pasqua Llepi promogut per Barrick Gold, una companyia minera canadenca. El procés de re-emergència del Diaguita, el desenvolupament de Pasqua Llepi i el seu moviment d'oposició han tingut lloc, simultàniament, en la dècada de 2000 i a la regió nord de Xile Huasco Alt. Aquest procés dura ja gairebé quinze anys, i els Diaguitas són ara tant els principals opositors de Barrick Gold com la principal destinació de les seves polítiques de responsabilitat social, per la qual cosa l'empresa canadenca es converteix en un actor ambigu però alhora important per aquest procés de re-emergència. Analitzant aquest procés, aquest mostra que la lògica inherent al model de multiculturalisme neoliberal i els mecanismes que condueixen a un indigenisme són compatibles amb l'interès de les empreses mineres i el criteri de l'Estat xilè.
From the beginning of this century, Native Chilean Diaguitas have been rebuilding their identity in the midst of their struggle against the Pascua Lama project promoted by Barrick Gold, a Canadian mining company. The Diaguita’s re-emergence process, Pascua Lama’s development and its opposition movement have simultaneously taken place in the early 2000’s and in the northern Chilean Huasco Alto region. Nearly fifteen years from the beginning of the project, Diaguitas are now both the main opponents of Barrick Gold and the main target market of its social responsibility policies, making the Canadian company an ambiguous but major actor in their re-emergence process. Analyzing this process shows the inherent logic of the neoliberal multiculturalism model and the mechanisms leading to a compatible indigeneity with the mining companies’ interest and the Chilean State’s criterion.
Este artículo analiza el proceso contemporáneo de (re)construcción indígena de los Diaguitas de Chile, que se desenvuelve desde el principio del año 2000 en un contexto de oposición a un mega proyecto minero de una trasnacional canadiense: el proyecto Pascua Lama de la empresa Barrick Gold Corporation. En efecto, el proceso de reemergencia de los Diaguitas, el proyecto Pascua Lama y el movimiento social de oposición a éste se desarrollan simultáneamente en la década del 2000 en un mismo espacio geográfico, social y político: el Huasco Alto, en el norte de Chile (región de Atacama). Hoy, casi 15 años después del inicio del proyecto, los Diaguitas son a la vez los principales opositores a Barrick y los objetivos privilegiados de los programas de responsabilidad social de la empresa, la cual aparece como una protagonista ambigua pero clave del proceso de reemergencia de lo indígena en el Huasco Alto. El análisis de este proceso es un revelador de la lógica inherente al modelo del multiculturalismo neoliberal y de los mecanismos que permiten construir una identidad indígena compatible con los intereses de las empresas mineras y los criterios establecidos por el Estado. Palabras clave: etnicidad, empresas mineras, responsabilidad social (RSE), Estado, multiculturalismo neoliberal, Diaguitas, Chile.
Universitat de Barcelona
2015-05-25
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/ACS/article/view/12276
Anuari del Conflicte Social; No 4
Social Conflict Yearbook; No. 4
Anuario del Conflicto Social; Núm. 4
2014-6760
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/ACS/article/view/12276/15029
oai:revistes.ub.edu:article/12277
2022-10-12T02:48:36Z
ACS:CPDiDC
driver
5. Noves modalitats de despulla. La promesa perversa del desenvolupament
5. New forms of dispossession. Development’s wicked promise
5. Nuevas modalidades de despojo. La promesa perversa del desarrollo
Echeverri, Andrea
extractivisme
acumulació per desposseïment
territori
processos de resistència
Colòmbia
Colombia
accumulation by dispossession
extractivism
territorial issues
extractivismo
acumulación por desposesión
territorio
procesos de resistencia
Colombia
La intenció d’aquest article és donar compte de noves modalitats de desposseïment a Colòmbia propiciades per l’aprofundiment en l’extractivisme al país, amb l’excusa de la modernització. A aquest fi, considerem pertinents les anàlisis de la geografia crítica, l’ecologia política i el pensament descolonial, així com les aportacions que l’estudi de la financiarització de l’economia, en aquest cas, aplicat a la natura, ens pot fer per a assolir una comprensió multiescalar. El text es divideix en tres parts: i) una revisitació de la geopolítica actual pel que fa a la nova divisió internacional del treball i l’acumulació per desposseïment proposades per la geografia crítica de David Harvey (2004), ii) un apropament conceptual a les racionalitats sobre el territori des dels plantejaments de Maristella Svampa especialment, i iii) una visió des dels processos de resistència a l’avenç de l’extractivisme.
The aim of this article is to present an account of the new forms of dispossession in Colombia, brought about by strengthened extractivism with the excuse of the modernization of the country. To do so, we consider relevant the analyses of critical geography, political ecology and decolonial thought, as well as the contributions made by the study of economic financialization —in this case, applied to nature— to a multi-scale insight on the subject. The article is divided in three parts: (i) a revisiting of the present geopolitics regarding the new international division of labour and accumulation by dispossession proposed by David Harvey’s critical geography (2004); (ii) a conceptual approach to rationalities concerning territorial issues, based on Maristella Svampa’s ideas, and (iii) a perspective from the processes of resistance to the advance of extractivism.
La intención de este artículo es dar cuenta de nuevas modalidades de despojo en Colombia propiciadas por la profundización del extractivismo en el país, con la excusa de su modernización. Para esto consideramos pertinentes los análisis de la geografía crítica, la ecología política y el pensamiento decolonial y los aportes que el estudio de la financiarización de la economía, en este caso aplicado a la naturaleza, pueden brindarnos en aras de una comprensión multiescalar. El texto se divide en tres partes: i) Una revisitación a la geopolítica actual en términos de la nueva división internacional del trabajo y la acumulación por desposesión propuestas por la geografía crítica de David Harvey (2004). II) Un acercamiento conceptual a las racionalidades sobre el territorio, desde los planteamientos de Maristella Svampa especialmente y iii) Una visión desde los procesos de resistencia a la avanzada del extractivismo.
Universitat de Barcelona
2015-05-25
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/ACS/article/view/12277
Anuari del Conflicte Social; No 4
Social Conflict Yearbook; No. 4
Anuario del Conflicto Social; Núm. 4
2014-6760
spa
http://revistes.ub.edu/index.php/ACS/article/view/12277/15030