2024-03-29T08:55:03Z
http://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/2246
2023-02-16T11:05:45Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.1
2023-02-16T11:05:45Z
U
Vol. 1 (2011): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-30
Rasgos y clases de la estructura eventiva: Hacia una representación computacional
Aparicio Mera, Juan
Castellón Masalles, Irene; Universitat de Barcelona (UB)
Coll-Florit, Marta; Universitat Oberta de Catalunya
2022-05-13
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.1
Array
Array
Array
Array
Array
La investigación que actualmente se está llevando a cabo en el área del Procesamiento del Lenguaje Natural está todavía lejos de conseguir niveles profundos de compresión del lenguaje. Para poder construir sistemas inteligentes que traten con la representación del significado, es necesario en el ámbito de las tecnologías del lenguaje, la creación de recursos semánticos de amplia cobertura. El objetivo principal de nuestra investigación es el establecimiento de clases para la representación eventiva en un sistema computacional. La unidad básica de representación es el rasgo, concretamente hemos considerado cuatro rasgos: dinamicidad, telicidad, duración y gradualidad. A partir de la combinación de estos rasgos semánticos hemos establecido un conjunto de clases eventivas que nos permite caracterizar el comportamiento verbal. Para establecer estas clases hemos tenido en cuenta los posibles cambios eventivos que puede sufrir una unidad verbal según el contexto, representando así la composicionalidad del significado eventivo. Por ello hemos considerado la prototipicidad de los sentidos verbales, y la sensibilidad de las diferentes clases al contexto. El total de clases definidas se clasifica en dos grupos, las clases simples: estados, procesos y puntos, cuya combinación da lugar a las clases complejas: culminaciones, realizaciones y graduales.
oai:revistes.ub.edu:article/2247
2023-02-16T11:05:45Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.2
2023-02-16T11:05:45Z
U
Vol. 1 (2011): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 31-42
Metáfora y estructura conceptual
Castaño Castaño, Emilia
Hilferty, Joseph
2022-05-13
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.2
Array
Array
Array
Array
Array
La lingüística cognitiva siempre ha argumentado que la metáfora no pertenece exclusivamente al lenguaje, sino que es una competencia que se basa en la habilidad humana de concebir un dominio de experiencia en términos de otro. Entendida así, la metáfora no puede ser otra cosa que un fenómeno conceptual. No obstante, pocos adeptos de la lingüística cognitiva han concentrados sus esfuerzos en catalogar manifestaciones metafóricas en ámbitos no lingüísticos. En este trabajo, sugerimos que es factible encontrar pruebas de que la metáfora es un proceso conceptual y, como tal, se manifiesta en esferas que no son estrictamente lingüísticas. Para ello, aportamos un seguido de evidencias muy diversas, como por ejemplo su papel en el razonamiento lógico-matemático de los niños en la fase preoperacional del desarrollo cognitivo, la programación de interfaces para aplicaciones informáticas y los resultados de tres estudios empíricos realizados recientemente en el campo de la psicología cognitiva que analizan los efectos whorfianos en la conceptualización del tiempo y los efectos del espacio en la memoria emocional.
oai:revistes.ub.edu:article/2248
2023-02-16T11:05:45Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.3
2023-02-16T11:05:45Z
U
Vol. 1 (2011): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 43-69
Modulació semàntica. Proposta de model unificat per als noms d'entitats
Climent Roca, Salvador; Universitat Oberta de Catalunya
2022-05-14
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.3
Array
Array
Array
Array
Array
Aquest treball presenta un model teòric mitjançant el qual diversos fenòmens teoritzats de manera separada en la Lingüística cognitiva s'imbriquen en un sistema de categories i transformacions que vol donar compte d'aspectes importants de la generació dels diversos modes de referència del lèxic en la construcció del discurs. El model s'aplica al català tot i que s'entén aplicable a llengües tipològicament properes en un sentit ampli del terme.
oai:revistes.ub.edu:article/2249
2023-02-16T11:05:45Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.4
2023-02-16T11:05:45Z
U
Vol. 1 (2011): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 71-99
Lengua y gesto en la modalidad lingüística signada
Jarque Moyano, Maria Josep; Universitat de Barcelona (UB)
2022-05-13
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.4
Array
Array
Array
Array
Array
El presente trabajo analiza el papel del gesto en procesos de lexicalización y gramaticalización en las lenguas de signos, concretamente, con relación a los verbos policomponenciales –más conocidos como predicados clasificadores. Describimos su estructura conceptual, el uso del espacio, su combinación con la acción construida y la ordenación sintáctica con otros constituyentes en la frase. Ilustramos las características con ejemplos de la lengua de signos catalana (LSC) procedentes de textos narrativos elicitados a partir de la historia de la rana. Finalmente, analizamos el estatus lingüístico de los diferentes componentes, destacando la particular combinación de elementos gestuales y elementos lingüísticos en este de tipo de construcciones.
oai:revistes.ub.edu:article/2251
2023-02-16T11:05:45Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.6
2023-02-16T11:05:45Z
U
Vol. 1 (2011): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 135-166
La noción de tradautomaticidad en la traducción automática
Moré López, Joaquín; Universitat Oberta de Catalunya
Climent Roca, Salvador; Universitat Oberta de Catalunya
2022-05-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.6
Array
Array
Array
Array
Array
En este artículo presentamos la noción de tradautomaticidad y explicamos su relevancia en la traducción automática. La tradautomaticidad es el 'aroma de la traducción automática'; esto es, los fenómenos lingüísticos que provocan que un texto parezca haber sido traducido por una máquina y no por un ser humano. Esta noción es relevante en la evaluación de sistemas de traducción automática pero lo es también en la corrección de traducciones, en la confirmación de usos fraudulentos, la detección de spam, o la búsqueda de información. El artículo explica el trabajo experimental que realizamos para elaborar una tipología de tradautomaticidad. Analizamos también la apreciación de estos fenómenos por parte de un extenso grupo de informantes, con diferentes niveles de estudios, edades, etc. El experimento nos ha dado datos sobre la influencia de los pares de lenguas y el método del sistema en la generación de ejemplos de tradautomaticidad. Finalmente, hemos hecho unas recomendaciones metodológicas para detectar ejemplos de tradautomaticidad de la forma más objetiva posible.
oai:revistes.ub.edu:article/2252
2023-02-16T11:05:45Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.7
2023-02-16T11:05:45Z
U
Vol. 1 (2011): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 167-193
Paralelización del corpus sensem: español-catalán
Vázquez García, Gloria; Universitat de Lleida
Fernández Montraveta, Ana; Universitat Autònoma de Barcelona
2022-05-13
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.7
Array
Array
Array
Array
Array
En ese trabajo presentamos un corpus paralelo para las lenguas española y catalana, SenSem. Se trata de un corpus paralelo anotado a distintos niveles lingüísticos (morfológico, sintáctico y semántico) y que abarca distintas unidades de información (palabra, sintagma y oración). Uno de los valores principales de este recurso es que ha supuesto la creación del primer corpus del catalán con información relativa a aspectos de la semántica oracional, como la aspectualidad y la modalidad. El recurso se ha creado traduciendo al catalán el corpus ya creado para el español en un proyecto anterior y manteniendo los vínculos entre ambas lenguas entre las distintas unidades de información mencionadas. Además, se ha heredado la anotación que se llevó a cabo para el español, corrigiendo cuando ha sido necesario la información para el catalán.
oai:revistes.ub.edu:article/2261
2023-02-16T11:05:45Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.5
2023-02-16T11:05:45Z
U
Vol. 1 (2011): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 101-134
Consideraciones sobre la naturaleza de los núcleos sintácticos. Hacia una representación sintáctica de dependencias
Lloberes Salvatella, Marina; GRIAL, Universitat Oberta de Catalunya
Castellón Masalles, Irene; Universitat de Barcelona (UB)
2022-05-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.5
Array
Array
Array
Array
Array
En el análisis sintáctico automático, la definición de criterios lingüísticos para gramáticas basadas en conocimiento lingüístico permite de desarrollar recursos coherentes y consistentes. La construcción de EsTxala y CaTxala, dos gramáticas de dependencias del español y del catalán para FreeLing (un entorno de herramientas de Procesamiento del Lenguaje Natural), se ha llevado a cabo según el diseño previo de un repertorio de criterios ecléctico y crítico en relación con algunos de los formalismos lingüísticos implementados en el análisis automático del lenguaje, la Gramática de Dependencias y la Gramática Generativa. El objetivo de dicho repertorio es facilitar la coherencia y la consistencia de la representación sintáctica en el desarrollo de gramáticas para el análisis sintáctico automático.
oai:revistes.ub.edu:article/5525
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.1
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-15
Relaciones sintácticas en la zona adverbial: El caso de pues
Morón Usandivaras, Mariana
2023-02-22
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.1
Array
Array
Array
Array
Array
En el marco propuesto por Borzi (2001 y 2010), sostenemos que los esquemas binarios de coordinación/subordinación (definidos a priori y cuyas limitaciones se aspira a resolver por medio del concepto de interordinación) no son pertinentes para dar cuenta de la relación existente en el período causal porque esta es el resultado de los grados de coherencia/continuidad discursiva existente entre las cláusulas que lo conforman. El presente artículo propone estudiar el tipo de relación sintáctica que se establece entre las cláusulas causales introducidas por pues y la otra cláusula del período en el discurso alberdiano en relación con los siguientes parámetros: a) continuidad tópica entre los conectados del período causal, b) distribución de la información, c) iconicidad del orden de las cláusulas respecto del orden de los hechos y d) función retórica de ambas cláusulas.
oai:revistes.ub.edu:article/5526
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.2
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 17-32
La producción escrita de estudiantes bilingües de español. Relación entre biografía lingüística y desempeño discursivo
Sánchez Abchi, Verónica
Larrús, Patricia
2023-02-22
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.2
Array
Array
Array
Array
Array
Este trabajo estudia las competencias en escritura, en español, de estudiantes de la Universidad de Ginebra, Suiza. El trabajo analiza, por una parte, el recorrido lingüístico de los estudiantes y, por otra, identifica sus dificultades y destrezas en la producción de textos argumentativos. Asimismo, se considera también la relación de la biografía lingüística con la producción escrita. Participaron en este estudio 47 estudiantes de primer año universitario de las carreras de Traducción y de Letras. Los estudiantes debían llevar a cabo tres tareas: responder un cuestionario sobre su trayectoria lingüística, escribir su biografía lingüística y producir un ensayo argumentativo de acuerdo con una consigna contextualizada. Los resultados muestran que las producciones escritas presentan dificultades ligadas a la planificación y a la textualización. Por otro lado, se advierte una correlación entre el desempeño en escritura y ciertas variables del cuestionario.
oai:revistes.ub.edu:article/5527
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:Monogr.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.3
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 33-48
Las lenguas de signos: Su estudio científico y reconocimiento legal
Jarque Moyano, Maria Josep; Universitat de Barcelona (UB)
2022-05-20
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.3
Array
Array
Array
Array
Array
En este trabajo se abordan dos dimensiones sobre las lenguas de signos interrelacionadas: su estudio científico y su estatus social y legal. En primer lugar se traza la trayectoria de la investigación acerca de las lenguas de signos, indicando las diferentes perspectivas adoptadas a lo largo de los años y contextualizando las aportaciones que integran el monográfico. Asimismo, se indica la importante contribución que ha supuesto la investigación en el área a la teoría general sobre el lenguaje y las lenguas. También se indican las principales diferencias que posibilita la modalidad lingüística gestual-visual. En segundo lugar, se abordan las principales particularidades de los colectivos de personas sordas signantes que contribuyen a la teoría sobre las relaciones entre los fenómenos lingüísticos y los fenómenos identitarios. A continuación, se describe el estatus legal de las lenguas objeto de estudio y diferentes iniciativas recientes que reivindican su reconocimiento legal.
oai:revistes.ub.edu:article/5528
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:Monogr.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.4
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 49-57
Language in motion: A framework for unifying spoken language, signed language, and gesture
Wilcox, Sherman
2023-02-22
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.4
Array
Array
Array
Array
Array
In this article I describe a framework for unifying spoken language, signed language, and gesture. Called the language as motion framework, it relies on three broad theories: cognitive grammar, dynamic systems, and cognitive neuroscience. The foundational claim of the language in motion framework is that language and gesture are manifestations of a general human expressive ability which is grounded in embodied cognition and the need for mobile creatures to make sense of their environment.
oai:revistes.ub.edu:article/5529
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:Monogr.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.5
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 59-75
El impacto sociopolítico del discurso de líderes sordos en Argentina
Massone, María Ignacia
Martínez, Rocío A.
Druetta, María Rosa
Lemmo, Pablo P.
2023-02-22
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.5
Array
Array
Array
Array
Array
Actualmente, la Argentina es el escenario del impacto sociopolítico del discurso político de los líderes Sordos. Desde los 90, en el medio de una de las más dramáticas crisis económicas, los excluidos luchan por encontrar nuevas identidades, y así el discurso político Sordo (DPS) emerge. El discurso de las ciencias sociales y sus prácticas llevan a la legitimación de la Lengua de Señas Argentina (LSA) y los lingüistas funcionamos como investigadores orgánicos. Las personas Sordas empiezan a convertirse en letrados a través del uso de las nuevas tecnologías y fuera de la escuela formal. El propósito de este trabajo es analizar la jerarquización de la información desde la Lingüística Funcional y el Análisis del Discurso en un corpus recolectado en el 2007. El análisis de los temas y los remas mostrará los objetivos y los contenidos que el DPS tira en la arena de la lucha sociopolítica. Hipotetizamos la existencia del Tema del Evento y Rema del Evento que pertenecen a la práctica discursiva que actúa dialécticamente –en términos lacanianos– con la práctica social. Estos dos discursos, líderes Sordos y lingüística, generan una tensión intertextual que intenta fragmentar al discurso dominante.
oai:revistes.ub.edu:article/5530
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:Monogr.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.6
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 77-121
El orden de los constituyentes en los enunciados declarativos de la lengua de signos española (LSE). Una perspectiva funcionalista
Morales López, Esperanza
Reigosa Varela, César
Bobillo García, Nancy
2023-02-22
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.6
Array
Array
Array
Array
Array
Nuestro propósito en este trabajo es investigar el orden de los constituyentes en los enunciados declarativos de la lengua de signos española (LSE), desde una perspectiva funcionalista; con especial atención a la estructura informativa de tales enunciados, dado que en la organización enunciativa de algunas de las lenguas de signos investigadas hasta el momento, se observa un papel predominante del componente informativo. Las conclusiones del estudio indican que en la organización de la cadena signada son posibles los tres órdenes siguientes: SOV, SVO, y topicalización del objeto y de la localización espacio-temporal. La estructura de tópico se presenta como un elemento externalizado en el inicio del enunciado y con un valor gramaticalizado. Estos órdenes pueden cambiar si el signante sitúa a los participantes en distintos locus del espacio signado. El otro elemento del componente informativo, el foco, tiene un valor enfático (foco informativo y foco contrastivo) y se expresa por medio de una estructura bimembre de dos tipos: a) una estructura dividida de pregunta-respuesta y b) una estructura cuyo elemento inicial indica sorpresa y, a continuación, el elemento focalizado. El artículo concluye con una reflexión del papel predominante que tiene, en la organización de la estructura enunciativa de esta lengua (y en general en las lenguas de signos), tanto el componente informativo como otros rasgos pragmáticos.
oai:revistes.ub.edu:article/5531
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:Monogr.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.7
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 123-139
La cuantificación indefinida en la lengua de signos española (LSE): La expresión del cuantificador todo
Fernández Soneira, Ana Mª
2023-02-22
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.7
Array
Array
Array
Array
Array
La cuantificación en la lengua de signos española (LSE) presenta una gran variedad de procedimientos de expresión. El presente trabajo analiza la expresión de la cuantificación indefinida, específicamente la expresión de contenidos cuantitativos asociados a la idea de “totalidad”. Nuestro objetivo es describir las realizaciones estándar del cuantificador TODO y analizar otras expresiones más específicas cuya realización se apoya en las características diferenciales de las lenguas signadas: el uso del espacio, la iconicidad y la metáfora. Estas características las observaremos tanto en la propia configuración de los signos analizados, como en su estructura conceptual y en la combinación con otros signos.
oai:revistes.ub.edu:article/5532
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:Monogr.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.8
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 141-176
Procesos de lexicalización en la LSC: Procedimientos de combinación
Jarque Moyano, Maria Josep; Universitat de Barcelona (UB)
Cordorniu Tomàs, Imma
Bosch-Baliarda, Marta
Fernández-Viader, Mª del Pilar
García Ruiz, Carlos
Serrano Oliver, Encarna
Segimon i Valentí, Josep M.
2023-04-24
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.8
Array
Array
Array
Array
Array
En este trabajo se describen los diferentes procedimientos formales de combinación para la creación léxica en la lengua de signos catalana (LSC), así como el papel fundamental de la metáfora y la metonimia conceptuales en su motivación original. Para ello se caracterizan los distintos procesos de lexicalización formal y semántica dentro de un continuo de agrupaciones léxicas fijas: colocaciones, compuestos sintagmáticos, locuciones y compuestos léxicos.
oai:revistes.ub.edu:article/5533
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:Monogr.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.9
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 177-197
La morfología flexiva en los verbos de la lengua de señas uruguaya
Fojo Denis, Alejandro Damián
2022-05-20
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.9
Array
Array
Array
Array
Array
En el actual artículo se presentan los resultados de un análisis morfológico abocado a la flexión en los verbos de la lengua de señas uruguaya (LSU). El estudio discierne las características del proceso morfológico flexivo de la categoría gramatical señalada, definiendo y ordenando, de esta manera, a las diversas materializaciones de las unidades morfológicas mencionadas. Entre los puntos desarrollados se encuentran la flexión de persona, número, modo, tiempo y aspecto. Todos los signos morfológicos nombrados son abordados desde una perspectiva gramatical tradicional y, a su vez, se hace uso de descripciones fonológicas para lograr una crítica más precisa de las unidades de análisis propuestas.
oai:revistes.ub.edu:article/5534
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/5534
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 199-205
The embodied basis of discourse coherence
Castaño Castaño, Emilia
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/5534
Array
Array
Array
Array
Array
Los especialistas en el análisis del discurso han sugerido siempre la necesidad de estudiar el papel que la cognición tiene en la organización del discurso y en la representación mental que construimos de él. Esto significa entender cómo el hablante-escritor construye el andamiaje conceptual que subyace a la organización del texto y cómo el oyente-lector es guiado en el acceso a dicha estructura conceptual (Barcelona 2000). The Embodied Basis of Discourse Coherence trata de dar respuesta a estas cuestiones estudiando la posible influencia que la metáfora conceptual, entendida como un proceso cognitivo, puede ejercer en la producción y comprensión del discurso, en particular en el modo en que las relaciones de coherencia global y local emergen y se sustentan.
oai:revistes.ub.edu:article/5535
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/5535
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 207
<em>Eriçó de mar</em>: Estudi antropològic, geolingüístic i etimològic
Corcoll Llobet, Antoni
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/5535
Array
Array
Array
Array
Array
Els objectius bàsics d’aquest treball monogràfic sobre l’eriçó de mar és donar a conèixer els termes genèrics i aquells que fan referència a una o unes espècies en concret d’aquest animal marí, la seva distribució geogràfica, la seva vitalitat i la motivació semàntica o l’etimologia de tots aquests significants. Així mateix, faig esment de possibles castellanismes i d’algunes peculiaritats fonètiques que afecten diversos significants de l’eriçó de mar.
oai:revistes.ub.edu:article/5536
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/5536
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 209-210
L’italiano per studenti universitari e allievi delle EOI ispanofoni: un test sull’apprendimento di alcuni atti comunicativi con il metodo dei DCT
Maggi, Silvio
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/5536
Array
Array
Array
Array
Array
En esta investigación queremos aclarar unos aspectos de la enseñanza y aprendizaje de las estrategias comunicativas en una LE afín: nuestros informantes son estudiantes hispanohablantes de España, de nivel B1 del marco común europeo de referencia para las lenguas. Todos estudian el italiano. Algunos informantes estudian en universidades del país y otros en Escuelas Oficiales de Idiomas (EOI). Intentamos observar el nivel de conciencia pragmática logrado por estos informantes en algunos actos comunicativos en el idioma extranjero afín que estudian, mediante una prueba por medio de cuestionarios comunicativos. Los actos comunicativos que se observan son solicitudes, justificaciones y cierres conversacionales en una fase piloto y las justificaciones y los cierres conversacionales en la fase principal del estudio.
oai:revistes.ub.edu:article/5537
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/5537
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 211-212
El uso de combinaciones de palabras con <em>que</em> en un corpus de aprendices suecos de español como lengua extranjera
Pino Rodríguez, Aymé
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/5537
Array
Array
Array
Array
Array
Previous research in phraseological studies has approached the difficulties that learners of foreign and second languages have to produce word combinations derived from idiomatic- or phraseological principles. Using the theoretical framework of Sinclair’s idiom principle and applying a corpus-based methodological approach to contrastive linguistics and the study of interlanguage, I have analyzed the use of Spanish word sequences by Swedish learners. I argue that Swedish learners of Spanish as a Foreign Language overuse different word combinations due to mother tongue influence (Swedish), and as a consequence of different accommodation strategies in their interlanguage. The differences in function and frequency of use of these combinations decrease proportionally with the development of learners’ knowledge and skills in the target language.
oai:revistes.ub.edu:article/5538
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/5538
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 213
El artículo en la enseñanza de ELE, estudiantes de origen chino
Shen, Jie
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/5538
Array
Array
Array
Array
Array
Desde el punto de vista de la tipología lingüística, el chino-mandarín es uno de los idiomas más alejados del castellano, dado que en cualquier nivel de descripción gramatical presenta su peculiaridad en comparación con el español: escritura, fonética y fonología, morfología, léxico, sintaxis o semántica. En este estudio, nos concentramos en una de las diferencias que más singularizan a ambas lenguas: el artículo, una partícula totalmente desconocida para la lengua asiática.
oai:revistes.ub.edu:article/5539
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/5539
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 215
Gebrauch von gehen und kommen im Kontext: Diathetische und deiktische Alternanz nach textthematischer, multimodaler und stilistischer Variation
Tapia Yepes, Eduard
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/5539
Array
Array
Array
Array
Array
L’estudi identifica les interrelacions entre la variació diatètica (estructural) i díctica (multimodal-interaccional) en l’ús dels verbs de moviment alemanys gehen i kommen i el seu context de producció, representat en aquest estudi pel desenvolupament temàtic (narracions, descripcions i argumentacions) i el factor estilístic-individual. Les dades analitzades provenen d’un subcorpus audiovisual de llengua parlada amb produccions en alemany com a llengua materna.
oai:revistes.ub.edu:article/5540
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/5540
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 217-218
Anàlisi comunicativa i pragmàtica dels registres d’infermeria
Tarruella i Farré, Mireia
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/5540
Array
Array
Array
Array
Array
Aquest treball presenta una anàlisi de les pràctiques discursives que els professionals d’infermeria empren en la documentació clínica. La recerca aplica conceptes de pragmàtica en aspectes de la dixi i d’enunciats de caire referencial, entre altres elements discursius. L’elaboració del corpus documental ACOPRI, nom que deriva de l’acrònim de Anàlisi COmunicativa i Pragmàtica de Registres d’Infermeria ha estat el pas previ indispensable per poder dur a terme l’anàlisi. El corpus ACOPRI consta de 1320 enunciats procedents de fulls d’observacions d’infermeria recopilats a nou centres sanitaris. En aquesta memòria es recullen finalment propostes pel que fa als usos expressius, pel que fa a la llegibilitat, a l’eficàcia informativa i a la seguretat jurídica.
oai:revistes.ub.edu:article/9888
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.1
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-31
La dona de record immarcescible. Ecos almerienses en la obra etimológica de Joan Coromines
Gargallo Gil, José Enrique; Universitat de Barcelona (UB)
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.1
Array
Array
Array
Array
La «dona de record immarcescible»: así evoca Joan Coromines a su esposa en un poema inserto en el diccionario etimológico catalán (DECat) y fechado el mismo año, 1981, de la muerte de esta. Bárbara de Haro Rodríguez, a quien se refiere siempre mediante alusiones elusivas, tanto en el DECat como en el diccionario castellano e hispánico (DCECH), era originaria de Bédar (Almería), y es sin lugar a dudas la fuente oral que proporciona los datos que Coromines refleja en su obra etimológica, sobre todo en el DCECH. La posibilidad de realizar búsquedas textuales en la edición electrónica de este diccionario (DCECH 2012), tales como «gente de Bédar» o «montañas de Almería», permite la detección de abundantes referencias almerienses, que testimonian una de las múltiples facetas de la poliédrica personalidad del etimólogo.
oai:revistes.ub.edu:article/9889
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.2
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 33-56
Los verbos de ascenso como expresiones modales:el caso del español
Krivochen, Diego Gabriel; Universidad Nacional de La Plata
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.2
Array
Array
Array
Array
En este trabajo reanalizaremos una estructura sintáctica que ha sido objeto de estudio en la Gramática Generativa desde la década del los 70 (por ejemplo, Chomsky 1973, Postal 1974): las estructuras de “ascenso”. En estas estructuras hay un verbo que selecciona una cláusula subordinada no finita, en la que un argumento recibe rol temático pero no caso, produciéndose un movimiento-A hacia la cláusula matriz para recibir caso. Este sistema implica grandes complicaciones a nivel teórico y empírico, por lo que intentaremos reemplazar esa teoría por la de que los así llamados “verbos de ascenso” (parecer como ejemplo prototípico) son en realidad auxiliares con un significado modal. Así, no hay dos cláusulas, sino sólo una, con un dictum y un modus, en la que el verbo de ascenso es en realidad un núcleo con rasgos modales. Comenzaremos caracterizando la noción de modalidad en diferentes ámbitos y luego nos centraremos en el estudio de la sintaxis y la semántica de los verbos de ascenso desde la convergencia entre generativismo, Relevancia y conceptos de lógica modal.
oai:revistes.ub.edu:article/9890
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.5
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 113-144
La estructura funcional de las nominalizaciones deverbales de evento y resultado a partir de verbos de realización
Olivera Polakof, Ana Clara; Universidad de la República-Agencia Nacional de Investigación e Innovación
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.5
Array
Array
Array
Array
Este trabajo pretende hacer un aporte al análisis de la estructura funcional de las nominalizaciones de evento y resultado a partir de verbos de realización desde la perspectiva de la morfología ditribuida (MD). Parte del entendido de que en cualquiera de estas estructuras debe haber una relación entre la complejidad morfológica y los nudos funcionales que son contenidos en dicha estructura, así como entiende que la existencia de estas nominalizaciones proviene de una relación entre el componente sintáctico y el conocimiento del mundo. Este trabajo tiene en cuenta los desarrollos previos que se han hecho en MD, así como sostiene la idea de que las nominalizaciones deben contener el Sv a partir del cual se forman y que este Sv tendrá distintos rasgos de v° (Harley y Noyer 2000, Harley 2006, entre otros) que permiten reconocer las distintas clases aspectuales existentes y permiten explicar la relación existente entre las nominalizaciones y los verbos a partir de los cuales estas se forman.
oai:revistes.ub.edu:article/9891
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.3
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 57-105
Syntaktischer Wandel vom Frühneuhochdeutschen zum Neuhochdeutschen am Beispiel des Theaterstücks „Der durchlauchtige Kohlenbrenner“
Maselko, Mateusz; Universität Wien
Pfluger, Elisabeth; Universität Wien
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.3
Array
Array
Array
Array
Das 17. Jh. bedeutet in der Sprachgeschichte des Deutschen den Bruch zwischen dem Frühneuhochdeutschen und dem Neuhochdeutschen. Aus linguistischer Sicht sind also schriftliche Quellen, die zu dieser Zeit entstanden sind, von besonderem Interesse, weil sie zumindest theoretisch die Merkmale beider Sprachstufen vereinigen und somit auf einen sprachlichen Wandel hindeuten. Dies betrifft auf jeden Fall den nicht vor allzu langer Zeit aufgefundenen Text „Der durchlauchtige Kohlenbrenner“, der laut Angaben des Autors Adam Christoph Schüler im Jahre 1670 verfasst wurde. Im Fokus dieses Beitrags stehen vielfältige syntaktische Phänomene, wie etwa Genitiv, Kongruenz, periphrastische Konstruktionen, Verbstellung, Ersatzinfinitiv, Sprachreduktion, expletives es bzw. Genuswechsel. Das Ziel ist, anhand konkreter Belege aus dem Theaterstück aufzuzeigen, in welchem Bereich der syntaktische Wandel bereits stattfand bzw. inwieweit fortgeschritten er zur Entstehungszeit des Werks war.
oai:revistes.ub.edu:article/9892
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.4
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 107-112
Nom comú i nom propi segons Thomas Hobbes
Moran i Ocerinjauregui, Josep; Universitat de Barcelona (UB)
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.4
Array
Array
Array
Array
Thomas Hobbes (1588-1679) tracta el llenguatge humà, i més concretament els noms, des d’un punt de vista filosòfic. Per a Hobbes, els noms són designadors de conceptes: els noms propis designen una sola cosa mentre que els noms comuns en designen diverses. Aquestes idees van ser objecte de reflexió filosòfica i van tenir gran influència en altres filòsofs, com John Stuart Mill.
oai:revistes.ub.edu:article/9893
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.6
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 145-158
Il poslanie K Vladimiru monomachu del vescovo Daniil. Ancora a propositio della letteratura di direzione spirituale
Romoli, Francesca; Università di Pisa
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.6
Array
Array
Array
Array
Oggetto del saggio è il Poslanie k Vladimiru Monomachu (Epistola a Vladimir Monomach) del vescovo Daniil († 1121). Attraverso un'analisi incentrata sulla funzione letteraria e pragmatica delle citazioni bibliche presenti nel testo, l'autrice ne dimostra l'appartenenza alla forma letteraria degli insegnamenti spirituali. Esamina quindi la motivazione liturgica e le circostanze storiche della sua genesi nel confronto con il Poslanie Vladimiru Monomachu o poste (Epistola a Vladimir Monomah sul digiuno) del metropolita Nikifor I († 1121), avanzando l'ipotesi che le due opere possano essere stata scritte nell'imminenza della Pasqua del 1114.
oai:revistes.ub.edu:article/9894
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.7
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 159-183
El Diccionario Militar (1749) de Raimundo Sanz y la incorporación de galicismos al castellano
Sánchez Orense, Marta; Instituto de Lengua, Literatura y Antropología Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.7
Array
Array
Array
Array
El Diccionario militar, o recolección alphabética de todos los términos propios al Arte de la Guerra (1749), traducción del Dictionnaire militaire, ou recueil alphabetique de tous les termes propres à l'Art de la Guerre de Aubert de la Chesnaye Desbois, obtuvo pésimas consideraciones por parte de escritores posteriores a Raimundo Sanz, su autor, entre otros del lexicógrafo y militar español José Almirante, quien lo tachó de “traducción detestable”. Con este trabajo pretendemos averiguar la veracidad de las críticas vertidas a propósito del elevado número de galicismos que contiene. Para ello, procederemos a examinar el lemario que conforma su macroestructura y a clasificarlo de acuerdo con su procedencia etimológica, a la vez que prestamos especial atención a la fecha de incorporación a nuestra lengua de los préstamos del francés implicados.
oai:revistes.ub.edu:article/9895
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:Dos
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.8
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 185-186
La lingüística computacional en el món empresarial
Castellón Masalles, Irene; Universitat de Barcelona (UB)
Coll-Florit, Marta; Universitat Oberta de Catalunya
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.8
Array
Array
Array
Array
La Lingüística Computacional té com a objectiu el tractament i el processament del llenguatge per part dels ordinadors. Aquesta disciplina va néixer a la dècada dels 50 i posteriorment va ser classificada en l’àmbit de la intel·ligència artificial. Ja en el seus inicis es van veure els beneficis que podria donar a la societat, per la qual cosa sempre ha estat relacionada al sector productiu de la societat. Després d’uns primers anys d’incertesa, possiblement produïda per unes idees simplificades del llenguatge, cap a finals dels anys 70 i inicis dels 80 s’incorpora a l’àrea de la recerca en lingüística, moment que coincideix amb l’augment de la potència de càlcul i la generalització de l’ús dels ordinadors personals. Però no és fins ben entrada la dècada dels 80 i inicis dels 90 que aquesta disciplina comença a ser present a les facultats de lletres o a les titulacions de lingüística. Així, actualment moltes facultats de lletres incorporen assignatures, seminaris i especialitats de doctorat sobre la lingüística computacional.
oai:revistes.ub.edu:article/9896
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:Dos
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.9
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 187-201
El paper de la Lingüística Computacional en la cerca d'informació
Atserias Batalla, Jordi; Fundació Barcelona Media-Yahoo! Research Barcelona
Zaragoza Ballester, Hugo; Websays
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.9
Array
Array
Array
Array
Aquest article presenta una visió general de les noves aplicacions de cerca d’informació que estan emergint fent ús de la semàntica superficial. Es presenten tres exemples d’aquest tipus d’aplicacions desenvolupades per la fundació Barcelona media-Yahoo! Research Barcelona, Yahoo! correlator, TimeExplorer i Quest.
oai:revistes.ub.edu:article/9897
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:Dos
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.10
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 203-210
Traducción de contenidos y aplicaciones con un sistema automático integrado de postedición y mejora de la productividad
Suau Verdiguier, Óscar; CEO AutomaticTrans
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.10
Array
Array
Array
Array
AutomaticTrans (AT) es una empresa que desde 1994 se dedica a desarrollar y comercializar tecnología para facilitar los procesos multilingües de grandes organizaciones. Las empresas que utilizan la tecnología de AT se benefician de la organización de los procesos, los controles de calidad sistemáticos y la eficacia en las tareas de traducción y localización. Los desarrollos de AT están orientados en tres áreas: lingüística, gestión e integración. Lingüística para facilitar con traducción automática y memorias de traducción las tareas de los traductores; gestión para organizar todo el ciclo de procesos desde el pedido hasta la publicación; integración para facilitar la puesta en marcha en organizaciones complejas de todos los procesos alineados con la tecnología ya existente.
oai:revistes.ub.edu:article/9898
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:Res
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/9898
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 211-217
Jan Renkema, The texture of discourse. Towards an outline of connectivity theory, Amsterdam, John Benjamins, 2009, pp. xi+213
Besa Camprubí, Josep; Universitat de Barcelona (UB)
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/9898
Array
Array
Array
Array
És més que probable que al lector d'aquesta ressenya el nom de Jan Renkema li resulti familiar: és ben conegut el seu estudi de 1993 (aparegut en espanyol sis anys més tard) Discourse studies: an introductory textbook, un llibre de caràcter panoràmic i general, i d'intenció divulgativa, que pretén (ho afirma l'autor a l'inici) familiaritzar l'estudiant universitari amb els conceptes més importants i els temes principals de l'àrea dels estudis del discurs.
oai:revistes.ub.edu:article/11151
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/11151
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 205-206
Anuncios de prensa escrita alemana: Desarrollo temático, locución e implicación emocional
Panadés Guerrero, Marta
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/11151
Array
Array
Array
Array
...
oai:revistes.ub.edu:article/11152
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/11152
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 207-208
La prosòdia del friülà en el marc de l'Atles multimèdia de prosòdia de l'espai romànic
Roseano, Paolo; Universitat de Barcelona (UB)
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/11152
Array
Array
Array
Array
...
oai:revistes.ub.edu:article/11153
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/11153
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 209-210
Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en curs en català nord-‑occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística
Valls i Alecha, Esteve
2022-05-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/11153
Array
Array
Array
Array
...
oai:revistes.ub.edu:article/11154
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/11154
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 211-212
Paraphrase scope and typology. A data‑driven approach from Computational Linguistics
Vila Rigat, Marta
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/11154
Array
Array
Array
Array
...
oai:revistes.ub.edu:article/11194
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.1
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-14
"Es que nuestro idioma es mejor que el vuestro": Contacto lingüístico español-francés en el siglo XIX en Santiago de Cuba a través de las páginas de "El Redactor"
Bonne Bravo, Arcilio; Departamento Lengua Inglesa, Facultad de Humanidades, Universidad de Oriente
Causse Cathcart, Mercedes; Departamento de Letras, Facultad de Humanidades, Universidad de Oriente
2023-02-25
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.1
Array
Array
Array
Array
La relación entre los hablantes de lenguas diferentes establecidas en diversas circunstancias presupone un intercambio del que resultan interpenetraciones, en mayor o en menor grado, entre las lenguas implicadas. Una situación de esta naturaleza se hizo presente en Santiago de Cuba en el siglo XIX cuando como resultado de la Revolución de Haití se establece una oleada migratoria hacia esta región del país que luego se mantuvo desde Francia. Este trabajo centra su interés en el contacto ocurrido entre el español y el francés en Santiago de Cuba durante el siglo XIX y cómo la prensa de la época refleja algunas de sus manifestaciones, para ello se realiza el análisis de varios textos y especialmente una crónica aparecida en el periódico El Redactor, en la que se pone de manifiesto las actitudes lingüísticas y la manera en que esta situación de contacto es percibida por algunos de los habitantes de la ciudad.
oai:revistes.ub.edu:article/11195
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.2
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 15-42
Del subjuntivo como forma regente
Fábregas Alfaro, Antonio; Universidad de Tromsø
2022-05-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.2
Array
Array
Array
Array
Este trabajo propone un análisis de las construcciones condicionales de doble subjuntivo que sigue una sugerencia que se presentó por primera vez –hasta donde sabemos– en la Gramática de la RAE de 1870. Este trabajo, en cierto sentido, desarrolla –en un modelo teórico moderno– esta propuesta. Argumentamos que las prótasis son estructuras relativas que se relacionan con la apódosis por medio de un operador sobre situaciones; cuando ese operador ha adquirido valor modal en la prótasis y no ha satisfecho el anclaje referencial dentro de la prótasis, entra en la apódosis como un elemento activo y fuerza la proyección del modo en la apódosis, con la consecuencia inmediata de que el verbo aparecerá en subjuntivo.
oai:revistes.ub.edu:article/11196
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.3
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 43-69
La actuación lexicográfica en el “Diccionario de la Lengua Española” (DRAE): Estudio de las novedades para la 23ª edición
Sánchez Martín, Francisco Javier; Universidad de Murcia
2023-02-25
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.3
Array
Array
Array
Array
En este trabajo se analizan los cambios que la Real Academia Española y las Academias de la Lengua Española están ejecutando actualmente en el Diccionario de la lengua española. Para este fin hemos diseñado una base de datos en la que hemos incorporado las unidades léxicas enmendadas y las novedades previstas para la próxima edición del diccionario académico, modificaciones disponibles en la página electrónica de la corporación académica. El tratamiento informático de los datos almacenados posibilita el estudio lexicográfico de los cambios ejecutados en la macroestructura y microestructura de este repertorio, de cuyos resultados más destacables damos cuenta en este trabajo. Asimismo, completamos nuestro análisis del DRAE con el cotejo del Diccionario panhispánico de dudas, para evidenciar la adecuación con las propuestas y recomendaciones efectuadas en este diccionario normativo.Finalmente, el examen de los artículos lexicográficos revisados hasta el momento nos permite contar con una visión de conjunto de las próximas novedades que el diccionario general por antonomasia ofrecerá en su versión renovada.
oai:revistes.ub.edu:article/11197
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.4
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 71-83
La construcción A URMA + SUBJUNTIVO/INFINITIVO como marca de futuro planeado
Topor, Mihaela; Escola Universitària Relacions Laborals
2023-02-25
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.4
Array
Array
Array
Array
El objeto de estudio de este artículo se inscribe dentro de la lingüística descriptiva, ya que nos proponemos demostrar que la perífrasis verbal del rumano formada por el verbo a urma ‘seguir’ y un verbo en subjuntivo o infinitivo (en adelante, a urma + SUBJ/INF) funciona como una marca de futuro planeado. Para demostrar que la construcción encierra el valor semántico mencionado nos basamos, por un lado, en estudios acerca de cómo se gramaticalizan las marcas temporales, aspectuales y modales (TAM) en idiomas de distintas tipologías y, por otro, en el análisis de datos empíricos de corpus con respecto a las restricciones accionales y temporales de a urma, así como de otros elementos contextuales que indican que el evento expresado por el subjuntivo o el infinitivo está planificado.
oai:revistes.ub.edu:article/11198
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:Mon.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.5
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 85-91
Introducción
Polanco Martínez, Fernando; Universitat de Barcelona (UB)
2023-02-25
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.5
Array
Array
Array
Array
La Lingüística Cognitiva (LC, en adelante) se ha convertido, en los últimos tiempos, en uno de los paradigmas teóricos más sugestivos –y cada vez más influyentes– en el estudio de las lenguas naturales. Se trata, más que de una teoría del lenguaje, de una estrategia, de una perspectiva integradora que engloba diversos acercamientos al estudio lingüístico. Constituye, en definitiva, un enfoque teórico flexible (Geeraerts y Cuickens 2007: 4)1 en el que confluyen diferentes acercamientos al análisis lingüístico con una visión común del lenguaje y de su estudio.
oai:revistes.ub.edu:article/11200
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:Mon.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.7
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 119-138
Funciones discursivas de las oraciones existenciales en español
Hernández Díaz, Axel; Universidad Nacional Autónoma de México
2023-02-25
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.7
Array
Array
Array
Array
En algunas oraciones existenciales del español se observa cierta alternancia entre el carácter definido o indefinido de la frase nominal referida a la entidad existente. El verbo existencial prototípico haber, en contraste con otros existenciales, difícilmente participa de esta cualidad, a partir de lo que se observa una función discursiva presentativa específica de este verbo, la de introducir preponderantemente entidades nuevas en el discurso, función que lo distingue en términos semánticos y pragmáticos del resto de los verbos existenciales. En este trabajo se ofrece una explicación sobre las diferencias que subyacen a la alternancia de entidades existentes definidas o indefinidas en oraciones existenciales en relación con los conceptos tópico y foco. El análisis se basa en un corpus diacrónico constituido por estructuras pertenecientes al periodo comprendido entre los siglos XIII y XX.
oai:revistes.ub.edu:article/11201
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:Mon.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.8
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 139-155
Una aproximación al estudio de los eventos de movimiento metafórico desde la tipología semántica y el género
Ibarretxe-Antuñano, Iraide; Universidad de Zaragoza
Caballero Rodríguez, Rosario; Universidad de Castilla-La Mancha
2022-05-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.8
Array
Array
Array
Array
Talmy (1991, 2000) clasifica las lenguas en dos tipos, de marco-‐‑verbal y marco de satélite, según dónde codifiquen el componente del Camino en la expresión verbal de un evento de movimiento. Las diferencias de codificación entre estas lenguas se reflejan en el uso en línea de los hablantes, lo que hace que su estilo retórico sea diferente aunque describan un mismo evento (Slobin 1996). La mayoría de los estudios en este campo, se ha centrado, por un lado, en el movimiento físico y, por otro lado, ha tomado como base empírica datos con un contexto muy limitado. Este artículo analiza la lexicalización de los eventos de movimiento metafóricos en textos pertenecientes a géneros específicos. Partiendo de un corpus de 600.000 palabras que incluye reseñas de arquitectura, tenis y catas de vino en español e inglés, se investiga (a) si las diferencias de lexicalización y de estilo retórico entre el español y el inglés en los eventos de movimiento planteadas en estudios anteriores se mantienen en géneros no narrativos y, (b) si la idiosincrasia de cada género tiene consecuencias tipológicas que afectan a la creatividad y la expresividad en la descripción de los eventos de movimiento metafóricos.
oai:revistes.ub.edu:article/11202
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:Mon.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.9
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 157-183
'Dar/donar" i "fer + substantiu psicològic" en català antic (ss. XIII-XVI): Una aproximació basada en la gramàtica de construccions
Montserrat Buendia , Sandra; Universitat d’Alacant
2022-05-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.9
Array
Array
Array
Array
Hem observat que les construccions fer/donar + substantiu psicològic en català antic i medieval tenen una distribució diferent a la que es dóna en català actual. Concretament, actualment s’hi observa una predilecció per l’ús del verb fer, tria que contrasta amb altres llengües, com ara el castellà: fer por vs. dar miedo. Tanmateix, en la llengua antiga hi ha “no·∙m fa paor” al costat de “los que·∙t donen por”. En aquest article es presenta un estudi exhaustiu de les construccions fer+substantiu psicològic i donar+substantiu psicològic en català antic i medieval (ss. XIII-‐‑XVI) amb un doble objectiu. D’una banda, descrivim quines són les construccions primitives de què parteixen aquestes construccions i quin és el procés pel qual esdevenen aptes per a l’expressió de les emocions. De l’altra, demostrem que les construccions amb fer i donar descriuen escenes diferents en la llengua antiga i que la preferència actual per fer és causada per la proximitat de les dues escenes en alguns contextos i per la freqüència d’ús. En aquest sentit ens han estat útils els conceptes proporcionats per la Gramàtica de Construccions Cognitiva (GCxC) de Goldberg (1996).
oai:revistes.ub.edu:article/11203
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:Mon.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.10
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 185-200
Lingüística cognitiva i la llei
Valenzuela Manzanares, Javier; Universidad de Murcia
2023-03-09
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.10
Array
Array
Array
Array
oai:revistes.ub.edu:article/11204
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:Res
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/11204
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 201-203
Albelda Marco, Marta y Barros García, Ma Jesús (2013), La cortesía en la comunicación
Robles Garrote, Pilar
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/11204
Array
Array
Array
Array
...
oai:revistes.ub.edu:article/11207
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:Mon.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.6
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 93-118
Aspectos cognitivos y construcciones de la evolución semántica del verbo "tocar"
Fernández Jaén, Jorge; Universidad de Alicante
2023-02-25
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.6
Array
Array
Array
Array
Este artículo presenta un análisis diacrónico del verbo tocar realizado desde los parámetros de la semántica cognitiva diacrónica, tal y como los expone Geeraerts (1997). Demostraremos que la intrincada polisemia que tocar muestra en la actualidad es el resultado de la expansión semasiológica del verbo a lo largo de los siglos, expansión que se origina en el primer significado prototípico del verbo (GOLPEAR) y que se desarrolla a partir de diversas reformulaciones en sus esquemas de imagen, de múltiples proyecciones metafóricas y metonímicas y de la actuación de la dinámica de fuerzas (Talmy 1988, 2000). Asimismo, probaremos que la motivación de todo el desarrollo diacrónico de tocar está regulada por la conciencia corporal del hablante (de acuerdo con lo que predice el principio cognitivo de indexicalidad) y que las construcciones sintácticas del verbo reproducen icónicamente dicha conciencia corporal.
oai:revistes.ub.edu:article/14875
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.1
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-18
Sobre el proceso de lexicalización de las fórmulas honoríficas con el sufijo "ís(s)imo" en español
Zieliński, Andrzej; Universidad Jaguelónica de Cracovia
2023-02-28
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.1
Array
Array
Array
Array
El objetivo de este estudio es analizar el proceso de lexicalización de las fórmulas honoríficas con el sufijo superlativo ísimo en español. A través de un corpus relativamente amplio de textos no ficcionales fechados entre el siglo XV y el XIX señalaremos las principales razones morfosintácticas, semánticas y pragmáticas que propiciaron el cambio en esta expresión tan productiva del español áureo.
oai:revistes.ub.edu:article/14876
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.2
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 19-24
Introducció
Gargallo Gil, José Enrique; Universitat de Barcelona (UB)
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.2
Array
Array
Array
Array
Introducció al monogràfic
oai:revistes.ub.edu:article/14877
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.3
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 25-52
Distribución geográfica de los refranes. Notas para el análisis geoparemiológico
Álvarez Pérez, Xosé Afonso; Centro de Linguística da Universidade de Lisboa
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.3
Array
Array
Array
Array
Este artículo reflexiona sobre la viabilidad del estudio de la distribución espacial de los refranes (geoparemiología). Se exponen diferentes requisitos previos para investigar en ese campo, entre los que cabe mencionar: a) la existencia de un corpus numeroso de proverbios con localización geográfica conocida, b) la clasificación temática exhaustiva de los elementos formantes de los refranes, c) el tratamiento informático de los materiales y d) un proceso de formalización de los refranes que permita delimitar paremiotipos, esto es, proverbios que expresan un mismo contenido semántico, aunque difieran en la lengua, la estructura sintáctica y los componentes lexicales. Finalmente, se proponen varias estrategias de investigación geoparemiológica y se ofrecen algunas muestras preliminares de resultados.
oai:revistes.ub.edu:article/14878
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.4
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 53-65
Europeismes fràsics en el llibre de paraules e dits de savis e filòsofs. Estudi diacrònic i contrastiu
Conca Martínez, Maria; Universitat de València
Guia i Marin, Josep; Universitat de València
2016-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.4
Array
Array
Array
Array
En aquest treball ens hem proposat analitzar alguns dels europeismes fràsics presents al Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs (entre 1291 i 1295) de Jafudà Bonsenyor, metge jueu de Barcelona. Es tracta d’una obra escrita en llengua catalana, a partir de “llibres aràbics”, útil per a l’estudi de la transmissió sapiencial d’Orient a Occident, a través d’Al Àndalus i Catalunya. Per a l’anàlisi, hem aplicat el mètode de concordances fràsiques, a partir del qual hem seleccionat, descrit, documentat, contrastat i validat deu proverbis com a europeismes. Ens ha interessat sobretot la localització i comparació de les codificacions en llatí medieval i llengües europees de l’època estudiada (segles XIII, XIV i XV).
oai:revistes.ub.edu:article/14879
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.5
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 67-77
La problemática terminológica en los estudios paremiológicos
Crida Álvarez, Carlos Alberto; Universidad Nacional y Kapodistríaca de Atenas
Sevilla Muñoz, Julia; Universidad Complutense de Madrid
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.5
Array
Array
Array
Array
En la actualidad un número cada vez mayor de investigadores se dedica a los estudios paremiológicos. Sin embargo, sigue faltando una base sólida en la que apoyar tales estudios, pues la falta de consenso en el uso de una terminología unificada en el campo de la investigación paremiológica en el idioma español es una realidad que, en muchos casos, dificulta o entorpece la labor y el entendimiento, principalmente de los que se inician en este campo científico, al tiempo que dilata los textos, al tener que explicar cada vez los términos empleados. Por eso, el objetivo del presente trabajo es revisar algunos de los términos más conflictivos para proponer la terminología más adecuada, en particular los relativos a la clasificación de paremias y a la metodología aplicada habitualmente en este campo. Este trabajo toma como punto de partida las teorías terminológicas desarrolladas por pioneros en la materia, cuya validez está suficientemente comprobada.
oai:revistes.ub.edu:article/14880
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.6
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 79-108
El árbol paremiológico de Pedro
Iglesias Ovejero, Ángel; Universidad de Orleáns
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.6
Array
Array
Array
Array
Este artículo pretende mostrar que la paremiología requiere un tratamiento multidisciplinar. Para ello se practica un análisis semiolingüístico del antropónimo Pedro y sus formas derivadas, compuestas y complejas, de las que se contabilizan unas 250 ocurrencias en el corpus del Refranero hasta el siglo XX. Pedro adquiere un estatuto peculiar de sustituto y, sobre todo en sus combinaciones nominales, designa tipos sociales (como tipónimo) en dicho corpus, en que además de las paremias, los paremiógrafos han incluido formulaciones breves descriptivas, dialogadas y mixtas, análogas a los textos de la lírica, el dialogismo y la narrativa popular. El componente onomástico en el Refranero remite, en parte, a lo que este tiene de sedimento de la cultura oral u oralizada, e indirectamente al inaccesible juego de la conversación, en la cual, además de tipónimo, Pedro ha sido objeto de juego verbal (como ludónimo), según se comprueba también en los grandes autores clásicos.
oai:revistes.ub.edu:article/14881
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.7
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 109-126
Sebastià Farnés i la paremiologia catalana
Oriol Carazo, Carme; Universitat Rovira i Virgili
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.7
Array
Array
Array
Array
L’article estudia les aportacions realitzades per Sebastià Farnés (1854 1934) en el camp de la paremiologia des de les seves publicacions a les revistes catalanes de l’època (La Renaixensa, La Ilustració Catalana, Arxiu de Tradicions Populars i Catalana) i l’edició del llibre Assaig de paremiologia catalana comparada (1913) fins a l’elaboració de la seva gran obra, la Paremiologia catalana comparada (1992 99). L’estudi analitza les motivacions que van dur Farnés a interessar se per la paremiologia, les influències que va rebre i la seva col laboració amb l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, dirigit per Tomàs Carreras i Artau. Els resultats del treball mostren que Farnés va ser un folklorista preparat, que va aplicar amb eficàcia el comparativisme a l’estudi de les parèmies. Finalment, la seva gran contribució a l’estudi de la paremiologia catalana el situa com una de les figures més importants de la història del folklore català.
oai:revistes.ub.edu:article/14882
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.8
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 127-140
Paremiologia i Internet
Pàmies i Riudor, Víctor; Universitat de Barcelona (UB)
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.8
Array
Array
Array
Array
La irrupció d’internet i de la informàtica accessible al públic en general ha comportat un seguit de canvis en moltes disciplines que ha obligat a replantejar ne els fonaments i la metodologia. En aquests moments, els usuaris d’internet no només consumeixen informació, sinó que poden generar continguts i avaluar els que consumeixen d’una manera interactiva i bidireccional. Això ha permès eixamplar l’oferta de materials paremiològics, ja siguin acadèmics, divulgatius o amb un component important de negoci al darrere. I la creativitat i l’aprofitament d’aquestes noves eines ha permès també diversificar molt l’oferta de continguts.
oai:revistes.ub.edu:article/14883
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.9
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 141-158
Llicències paremiològiques (i altres) dels tres torsimanys catalans de Franklin, Rojas i Rabelais: Gaietà Vidal 1868, Antoni Bulbena 1914 i Lluís Faraudo 1929
Ugarte i Ballester, Xus; Universitat de Vic
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.9
Array
Array
Array
Array
LLICÈNCIES PAREMIOLÒGIQUES (I ALTRES) DELS TRES TORSIMANYS CATALANS DE FRANKLIN, ROJAS I RABELAIS: GAIETÀ VIDAL 1868, ANTONI BULBENA 1914 I LLUÍS FARAUDO 1929 Són nombrosos els autors del darrer terç del segle XIX i principis del XX que dediquen part de la seva obra a traslladar clàssics i autors contemporanis al català. La traducció juga durant la Renaixença i el Noucentisme un paper destacat en el procés de consolidació i recuperació del català com a llengua literària. En aquest context, ens proposem fer una pinzellada il lustrada dels criteris paremiològics de tres traductors catalans d’obres clàssiques de tres llengües majoritàries: anglès, castellà i francès. Els torsimanys mostren a bastament la seva competència paremiològica, tot i que es permeten algunes llicències, sovint enginyoses i amenes, que la professionalització de l’ofici de la traducció actual no admetria. Gaietà Vidal, el 1868, fa de Lo camí de la fortuna de Benjamin Franklin, obra estructurada al voltant de cent aforismes, un anostrament més semblant a una recreació que a una traducció; Antoni Bulbena, traductor “vitalici” del Quixot al català, trasllada 383 parèmies de La Celestina el 1914; i finalment, Lluís Faraudo, que gira a la nostra llengua obres de François Rabelais des de 1909, farcides de jocs lingüístics i manipulacions fraseològiques, publica Gargantua l’any 1929.
oai:revistes.ub.edu:article/14884
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/14884
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 159-160
Crosslinguistic influence in the acquisition of Greek as a foreign language by Spanish/Catalan L1 learners: The role of proficiency and stays abroad
Andrià, Maria
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/14884
Array
Array
Array
Array
CROSSLINGUISTIC INFLUENCE IN THE ACQUISITION OF GREEK AS A FOREIGN LANGUAGE BY SPANISH/CATALAN L1 LEARNERS: THE ROLE OF PROFICIENCY AND STAYS ABROAD
oai:revistes.ub.edu:article/14886
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/14886
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 163-165
The acquisition of English by immigrant school learners in Catalonia: Affective variables and cross linguistic influence
Ciruela Castillo, Carmen
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/14886
Array
Array
Array
Array
THE ACQUISITION OF ENGLISH BY IMMIGRANT SCHOOL LEARNERS IN CATALONIA: AFFECTIVE VARIABLES AND CROSS LINGUISTIC INFLUENCE
oai:revistes.ub.edu:article/14887
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/14887
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 167-168
Préstamo y derivación: Neología y tipología textual en el castellano del siglo XV de la Corona de Aragón
Raab, Matthias
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/14887
Array
Array
Array
Array
PRÉSTAMO Y DERIVACIÓN: NEOLOGÍA Y TIPOLOGÍA TEXTUAL EN EL CASTELLANO DEL SIGLO XV DE LACORONA DE ARAGÓN
oai:revistes.ub.edu:article/14888
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/14888
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 169-170
Las políticas lingüísticas y las actitudes hacia las lenguas indígenas en las escuelas de México
Škrobot, Kristina
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/14888
Array
Array
Array
Array
LAS POLÍTICAS LINGÜÍSTICAS Y LAS ACTITUDES HACIA LAS LENGUAS INDÍGENAS EN LAS ESCUELAS DE MÉXICO
oai:revistes.ub.edu:article/14889
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Tes
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/14889
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 161-162
Individual differences in adult learners of English as a foreign language at two level of proficiency
Artieda i Gutiérrez, Gemma
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/14889
Array
Array
Array
Array
INDIVIDUAL DIFFERENCES IN ADULT LEARNERS OF ENGLISH AS A FOREIGN LANGUAGE AT TWO LEVEL OF PROFICIENCY GEMMA ARTIEDA I GUTIÉRREZ
oai:revistes.ub.edu:article/17344
2023-02-16T11:06:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.2
2023-02-16T11:06:27Z
U
Vol. 6 (2016): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 27-53
Mètode filològic i lingüística de corpus: Una intersecció profitosa (o com enfrontar-se a mostres del CICA d’interpretació difícil)
Massanell Messalles, Mar; Universitat Autònoma de Barcelona
2023-03-05
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.2
Array
Array
Array
Array
Els avenços tecnològics en el camp de la informàtica i el desenvolupament de la lingüística de corpus han suposat una revolució en la metodologia de la lingüística diacrònica, amb beneficis inqüestionables quant a la rapidesa d’obtenció de dades i al volum i a la diversitat d’aquestes. A diferència del mètode filològic, basat en la lectura i relectura del text, el despullament de corpus informatitzats dotats d’eines de cerca proporciona en uns segons una gran quantitat de mostres extretes de centenars d’obres que l’investigador, majoritàriament, no ha llegit a fons. La falta de familiaritat profunda tant amb el contingut com amb el sistema lingüístic dels textos pot no afectar la interpretació gramatical de molts fragments, però en casos rellevants pot induir a error, com mostrem amb alguns exemples. La prudència en l’anàlisi dels registres sorprenents i la contextualització àmplia abans d’aventurar-ne una interpretació poden ajudar-nos a salvar aquest escull.
oai:revistes.ub.edu:article/17346
2023-02-16T11:06:27Z
AFEL:SH
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.4
2023-02-16T11:06:27Z
U
Vol. 6 (2016): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 63-83
Specialised language varieties: When a cognitive framework can explain semantic changes
Crespo Garcia, Begoña
2022-05-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.4
Array
Array
Array
Array
El propòsit d'aquest article és explorar tant el paper del canvi semàntic en la creació i desenvolupament del llenguatge científic com la interacció entre aquest i el llenguatge comú quotidià. Per a aconseguir aquest fi, es tindran en compte els principis teòrics de la semàntica diacrònica de prototips de Dirk Geeraerts, juntament amb les idees sobre la influència de la lingüística cognitiva (George Lakoff) en el canvi semàntic que ha desenvolupat Györi Gabor. L'anàlisi de termes trobats en l'astronomia i en textos històrics des dels segles XVIII i XIX revela que la metàfora és el mecanisme cognitiu fonamental involucrat en els canvis semàntics que van del llenguatge científic fins al vocabulari d'ús comú.
oai:revistes.ub.edu:article/17349
2023-02-16T11:06:27Z
AFEL:SH
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.6
2023-02-16T11:06:27Z
U
Vol. 6 (2016): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 115-130
The role of pragmatic inferencing in causing semantic change
Grygiel, Marcin
2023-03-05
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.6
Array
Array
Array
Array
El canvi semàntic no ha de concebre's com un fenomen històric i lineal. El significat és dinàmic per naturalesa i la variació semàntica pot traçar-se en primera instància com un procés pragmàtic sincrònic basat en inferències. El propòsit del present estudi és il·lustrar la tesi que sense una polisèmia induïda interactivament i motivada cognitivament no es pot dur a terme una anàlisi pas a pas dels desenvolupaments semàntics que es documenten gràcies a anàlisis detallades de textos i contextos al llarg del temps. Les evolucions semàntiques presentades aquí semblen mostrar que el canvi semàntic està més relacionat amb unitats contextuals com l'oració, el text o el discurs que amb un contingut lèxic ben definit. Des d'aquesta perspectiva, el canvi semàntic es pot entendre com un fenomen multidireccional i pragmàticament configurat.
oai:revistes.ub.edu:article/17350
2023-02-16T11:06:27Z
AFEL:SH
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.7
2023-02-16T11:06:27Z
U
Vol. 6 (2016): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 131-159
Similitudes semánticas de los verbos entrar y salir en español medieval
Paz Afonso, Ana
2023-03-05
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.7
Array
Array
Array
Array
Dos verbs com entrar i sortir no semblen tenir massa en comú a part del fet de formar part dels verbs de moviment. No obstant això, la revisió de la història d'aquestes unitats permet percebre que no en tots els casos és ni ha estat així, sinó que més enllà d'aquesta aparent dicotomia semàntica l'evolució de tots dos verbs s'ha desenvolupat entorn d'un conjunt de vincles semàntics que permetien expressar significats similars. El propòsit d'aquesta recerca és examinar les relacions entre aquestes unitats verbals i posar de manifest aquestes coincidències existents entre alguns dels seus usos semàntics en els segles XIII, XIV i XV des de la perspectiva de la semàntica cognitiva, no sense abans realitzar un breu recorregut pels seus orígens etimològics i el seu primer desenvolupament en els orígens del romanç.
oai:revistes.ub.edu:article/17351
2023-02-16T11:06:27Z
AFEL:SH
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.8
2023-02-16T11:06:27Z
U
Vol. 6 (2016): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 161-194
Cambio semántico meliorativo de guapo: De la percepción olfativa y gustativa a la percepción visual
Provencio Garrigós, Herminia
2023-03-05
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.8
Array
Array
Array
Array
Aquest article se centra en el canvi semàntic melioratiu que l'adjectiu maco ha experimentat des del llatí (*vappa ‘va venir desvirtuat, evaporat’, fig. ‘home inútil, brivall, brètol’) fins al castellà actual (‘ben semblant’, ‘ben vestit’, entre altres), és a dir, hi ha hagut un canvi de percepció: des de l'olfactòria i gustativa cap a la visual. El marc teòric que s'utilitza per a l'anàlisi és el proporcionat per la semàntica diacrònica de prototips exposada per Geeraerts en la seva obra de 1997, en la qual estableix les bases per a l'estudi de la variació semàntica, i des de la qual és possible explicar la modulació semasiològica que maco ha tingut des de la seva primera aparició en la documentació castellana (1638) amb connotacions pejoratives fins a les melioratives per les quals es va anar optant a partir del segle XVIII. Es demostrarà, d'una banda, que el canvi semàntic obeeix a motivacions d'ordre psicològic i a mecanismes metafòrics i metonímics generats pel saber enciclopèdic dels parlants i el context sociocultural en el qual viuen; i, per un altre, que el nou significat es converteix a partir de la segona meitat del segle XVIII en el prototip de la categoria maco.
oai:revistes.ub.edu:article/17352
2023-02-16T11:06:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.1
2023-02-16T11:06:27Z
U
Vol. 6 (2016): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-26
Generoaren eragina oinarrizko emozioetan
Gaminde Terraza, Iñaki
Garay Rui, Urtza
Etxebarria Lejarreta, Aintzane
Romero Andonegui, Asier
2023-02-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.1
Array
Array
Array
Array
Generoa portaeratzat ulertuta eta ez hainbeste ezaugarri biologikotzat, identitatearekin lotuta dagoela esan daiteke eta uztardura horretatik genero identitatea kontzeptua sortzen da; azken honek hizkuntza-, historia- eta kultura-ezaugarriak ditu. Lan honetan, hizkuntzari dagozkion ezaugarri akustikoak eta ahots-kalitatearen ezaugarriak aztertu dira emozioen adierazpenean. Horretarako, Hego Euskal Herriko 136 informatzaile hatutatu dira eta 408 esaldiko corpusa batu da, semantikoki neutroa den esaldi bat euren barietateetan oinarrizko emozioak simulatuz adierazteko eskatu zaie. Neurketa horietatik ateratako ondorioetan, besteak beste, ikus daiteke ahos kalitatearen erabilera orokorra esanguratsuki ezberdina dela generoen arabera emozioen adierazpenean.
oai:revistes.ub.edu:article/17353
2023-02-16T11:06:27Z
AFEL:SH
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.3
2023-02-16T11:06:27Z
U
Vol. 6 (2016): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 55-61
Semántica histórica: Introducción y contextualización
Fernández Jaén, Jorge; Universidad de Alicante
2023-02-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.3
Array
Array
Array
Array
En aquest article es revisa la història de la semàntica històrica i es posa en context aquesta disciplina. L'objectiu de l'article és exposar succintament com s'ha anat configurant la semàntica històrica des de la seva aparició en el segle XIX fins al moment present i quines hipòtesis bàsiques s'han formulat. Així mateix, l'article presenta un resum dels diferents articles que componen aquest monogràfic, explica la seva originalitat i mostra quina és la seva aportació, tant teòrica com descriptiva, a l'estudi de l'evolució semàntica.
oai:revistes.ub.edu:article/17354
2023-02-16T11:06:27Z
AFEL:SH
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.5
2023-02-16T11:06:27Z
U
Vol. 6 (2016): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 85-113
Polisèmia del nom punta i els seus derivats verbals: Una comparativa històrica entre el castellà i el català
Gibert Sotelo, Elisabeth
2023-03-05
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.5
Array
Array
Array
Array
Aquest estudi presenta una anàlisi comparativa de l’evolució semàntica del nom punta i els verbs que se’n deriven en les llengües castellana i catalana: apuntar (cat. /cas.), despuntar (cat. / cas.), espuntar (cat.), traspuntar (cat. / cas.), puntejar(cat.) i puntear (cas.). Es pren com a marc teòric la teoria del Lexicó Generatiu (Pustejovsky 1995), que permet examinar els processos que intervenen en el sorgiment de les diverses accepcions dels mots des d’un punt de vista sub-lèxic i composicional. Partint dels supòsits d’aquesta teoria, es demostra que els canvis i extensions semàntiques experimentades per punta i els seus derivats a nivell històric responen a una sèrie de mecanismes generatius que s’activen en el context d’ús.
oai:revistes.ub.edu:article/20887
2023-02-15T21:54:48Z
AFEL:Monogr.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.3
2023-02-15T21:54:48Z
U
Vol. 7 (2017): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 43-50
Lengua y derecho: perspectivas de estudio
Ballesteros Panizo, Mapi; Universidad Internacional de la Rioja
López Samaniego, Anna; Universitat de Barcelona
2017-12-28
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.3
Array
Array
Array
Array
El dret és una activitat professional essencialment lingüística. Des dels anys 80 han proliferat estudis que han analitzat les relacions entre lingüística i dret des de perspectives diverses. El present document revisa les principals àrees de recerca que s'emmarquen en aquest vast camp d'estudi i presenta els articles que conformen aquest volum: cinc treballs que constitueixen dos blocs temàtics netament diferenciats. El primer presenta dues mostres de com la lingüística pot posar-se al servei de la resolució de problemes jurídics; el segon ofereix la perspectiva del jurista sobre com un millor coneixement del llenguatge i fins i tot d'altres llenguatges aliens al dret pot aplicar-se a la millora de la comunicació en l'àmbit judicial.
oai:revistes.ub.edu:article/20888
2023-02-15T21:54:48Z
AFEL:Monogr.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.4
2023-02-15T21:54:48Z
U
Vol. 7 (2017): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 51-72
La puntuación del texto jurídico: norma, estilo y estrategia
Salgado, José Antonio; Uría Menéndez Abogados
2017-12-28
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.4
Array
Array
Array
Array
La falta de claredat de molts textos jurídics és una queixa que està molt estesa entre els ciutadans. Encara que són diversos els factors (lingüístics i extralingüístics) que contribueixen a fer créixer l'opacitat dels documents de l'àmbit legal, el problema més greu podria resoldre's amb un adequat ús dels signes de puntuació. El cas més evident s'observa en la tendència a l'abús d'oracions subordinades concatenades, una pràctica que ocasiona greus problemes de comprensió, però que moltes vegades se solucionaria amb una oportuna organització dels paràgrafs (ús d'uns signes en lloc d'uns altres). En altres ocasions, la puntuació és la causant d'interpretacions no desitjades o d'ambigüitats, bé perquè s'empren signes inapropiats, bé perquè la seva col·locació no és la pertinent. En aquesta contribució, repassem les incorreccions que es cometen amb major freqüència en l'ús de signes de puntuació en els textos jurídics i donem compte d'alguns casos en què es veu afectada la interpretació i la llegibilitat dels textos (fonamentalment, comes que alteren el sentit de les oracions i absència de punts per a jerarquitzar la informació).
oai:revistes.ub.edu:article/20889
2023-02-15T21:54:48Z
AFEL:Monogr.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.5
2023-02-15T21:54:48Z
U
Vol. 7 (2017): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 73-96
La ambigüedad en el lenguaje jurídico: su diagnóstico e interpretación a través de la Lingüística Forense
Hidalgo Navarro, Antonio; Universitat de València
2017-12-28
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.5
Array
Array
Array
Array
Com a variant diastràtica derivada del llenguatge general, el llenguatge jurídic experimenta en molts casos problemes d'interpretació similars als de la llengua estàndard: per la seva naturalesa específica, sorgeixen no poques vegades dubtes quant a la percepció del significat precís d'un determinat text (o fragment de text). Davant aquest problema es fa prioritària la necessitat de recórrer a l'assessorament de perits o experts en diverses àrees de coneixement relacionades amb aquest problema, un dels quals hauria de ser el perit lingüista, l'activitat del qual es desenvolupa en el marc de la denominada lingüística forense.Plantejada així la disjuntiva d'interpretació, si la qüestió radica en la necessitat d'aclarir el dubte sense la concurrència de parts interessades o enfrontades, el problema no anirà més enllà de la mateixa necessitat d'aclariment, i la labor del perit o assessor lingüista respondrà llavors a un paper de servei social o particular (per exemple, en els casos d'assessorament per a la redacció o interpretació d'un contracte). Una altra qüestió és si aquesta necessitat d'aclariment porta annexats interessos particulars enfrontats, i en aquest cas és probable que el que a priori fos un mer problema lingüístic acabi convertint-se en problema jurídic la resolució del qual quedi supeditada als tribunals; en aquesta situació la intervenció del perit lingüista pot ajudar a demostrar (i argumentar) convincentment, amb ajuda d'eines i explicacions lingüístiques, quina direcció interpretativa permet resoldre l'ambigüitat.El present treball es proposa, doncs, a partir d'un cas pràctic d'ambigüitat, oferir una sèrie de pautes lingüístiques (ortogràfiques, morfosintàctiques, lèxic-semàntiques, discursiu-textuals, etc.) capaços d'afavorir la resolució de tal ambigüitat: es tracta de realitzar un diagnòstic de per què sorgeixen els problemes d'ambigüitat, determinant operativament la seva tipologia i oferint, addicionalment, orientacions útils per a superar les seves dificultats.
oai:revistes.ub.edu:article/20891
2023-02-15T21:54:48Z
AFEL:Monogr.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.6
2023-02-15T21:54:48Z
U
Vol. 7 (2017): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 97-124
La ciencia en el estrado: lenguaje, conocimientos científico-técnicos y función jurisdiccional
Hernández Galilea, Jesús Miguel; Universidad de Oviedo
2017-12-28
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.6
Array
Array
Array
Array
La progressiva tecnificació de la societat es manifesta també en l'àmbit forense on existeix una proliferació de referències tècniques extrajurídiques, així com una major presència de nous i sofisticats mitjans tècnics de prova. Aquest fenomen ha posat en dubte la idoneïtat del sistema judicial actual per a enfrontar-se al nou escenari.El present treballo part de l'anàlisi del problema, així com de les solucions que s'han proposat, incloses les que expressa o veladament tracten de substituir al jutge per un expert en uns certs casos. Seguidament, l'autor planteja la necessitat de situar el problema en el context de la comunicació des de la perspectiva de la pragmàtica per a aclarir-lo, superar la visió tecnocràtica i tornar a recuperar el sentit genuí de la funció judicial.Com a conclusió se sosté que els coneixements científics dins del procés judicial són únicament instruments que ajuden el jutge a valorar determinat tipus de fets. I, en conseqüència, han de ser proporcionats de manera clara i intel·ligible al jutge, que no necessita ser expert en les altres ciències relacionades amb els problemes jurídics que ha de resoldre. Les regles de càrrega de la prova haurien de ser suficients per a solucionar els supòsits en els quals hi hagi contradicció entre els dictàmens pericials.
oai:revistes.ub.edu:article/20892
2023-02-15T21:54:48Z
AFEL:Monogr.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.7
2023-02-15T21:54:48Z
U
Vol. 7 (2017): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 125-148
La literatura en la formación de jueces y abogados
Arsuaga Acaso, Teresa; Ilustre Colegio de Abogados de Madrid
2017-12-28
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.7
Array
Array
Array
Array
El paper que la literatura pot exercir en la formació dels jutges i els advocats és una qüestió que es planteja en aquest article a través de la presentació d'algunes de les aportacions més significatives que van desenvolupar en aquest camp James Boyd White i Richard Weisberg. Tots dos són autors principals de l'influent moviment Law and Literature Studies, nascut al començament dels anys setanta del passat segle en les universitats nord-americanes.La literatura es converteix les seves mans en un instrument privilegiat per a abordar, des d'una perspectiva diferent de l'habitual, temes fonamentals del Dret, especialment, aquells que concerneixen l'exercici de la professió d'advocat i a la seva funció cívica de progrés social. Amb aquesta formació literària es pretén millorar les competències dels advocats i jutges com a lectors, crítics i compositors de textos, de manera que puguin desenvolupar aquestes tasques pròpies del seu treball amb èxit i eficàcia, amb consciència de la seva activitat genuïnament literària i amb major compromís amb el progrés social en termes de justícia.
oai:revistes.ub.edu:article/20893
2023-02-15T21:54:48Z
AFEL:Monogr.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.8
2023-02-15T21:54:48Z
U
Vol. 7 (2017): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 149-171
La formación lingüística de los futuros juristas en España
Carretero González, Cristina; Universidad Pontificia Comillas
2017-12-28
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.8
Array
Array
Array
Array
En aquestes pàgines s'aborda l'escassa formació lingüística dels futurs juristes a Espanya. Aquesta formació insuficient resulta una veritable paradoxa en el cas d'aquests professionals que han de manejar amb soltesa la paraula tant de manera oral com escrita. S'exposen alguns dels errors comuns comesos pels juristes en la seva expressió. Proposem recomanacions que tendeixin a suplir les mancances detectades i que contribueixin a la formació real dels juristes en matèria lingüística. A continuació, s'han estudiat diverses iniciatives, tant públiques com privades, que es produeixen en aquest camp formatiu. Posteriorment, ens centrem en l'anàlisi d'alguns models d'ensenyament que inclouen, amb divers grau de dedicació, formació en el domini del llenguatge per part dels juristes.
oai:revistes.ub.edu:article/20894
2023-02-15T21:54:48Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.1
2023-02-15T21:54:48Z
U
Vol. 7 (2017): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-27
La construcción hacer + infinitivo: unas notas sobre "matar" y "hacer morir"
López García, Fernando; Universidad Complutense de Madrid
2017-12-28
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.1
Array
Array
Array
Array
El presente artículo tiene como objetivo revisar el estatus de la construcción compleja hacer + infinitivo, no considerada perífrasis para la mayoría de autores, parcialmente considerada así para otros y perifrástica para un tercer grupo. Analizaremos las pruebas que sustentan esta variedad de opiniones y ofreceremos una conclusión acerca del uso de la construcción con función supletiva en determinados contextos y como forma de expresión analítica de ciertos ítems léxicos de carácter causativo, para lo cual consideraremos patrones como la bieventividad y como la temporalidad. Ilustraremos esta última función como creadora de equivalencia semántica mediante la controvertida discusión acerca de si matar es hacer morir, revisando para ello las teorías más conocidas acerca de su no igualación y elaborando una propuesta alternativa.
oai:revistes.ub.edu:article/20895
2023-02-15T21:54:48Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.2
2023-02-15T21:54:48Z
U
Vol. 7 (2017): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 29-41
Algunas observaciones sobre el seseo en el español de los inmigrantes rusos en Cataluña
Tereshchuk, Andrei; Universidad Pedagógica Estatal de Rusia A.I. Herzen
2017-12-28
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.2
Array
Array
Array
Array
En aquest treball es presenten els resultats d'un estudi descriptiu sobre el fenomen del sigmatisme observat en l'espanyol dels immigrants russos que resideixen en la comunitat autònoma de Catalunya. L'autor analitza les dades sobre la presència del sigmatisme en l'espanyol parlat en aquesta regió. Es comparen diferents punts de vista sobre l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera. Els resultats obtinguts es comparen segons les variables «sexe» i «nivell d'estudis». L'autor arriba a la conclusió que la majoria dels immigrants russos a Catalunya són sesseants; la distinció sovint és vista en la parla de les dones amb ensenyament superior.
oai:revistes.ub.edu:article/27346
2023-02-15T21:54:24Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.1
2023-02-15T21:54:24Z
U
Vol. 8 (2018): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-19
Los llamados "cortes sintácticos" de la conversación coloquial
Briz Gómez, Antonio
2018-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.1
Array
Array
Array
Array
Aquest treball examina les freqüents ruptures i alteracions, almenys aparents, de la construcció en el discurs no planificat o planificat sobre la marxa, com el de la conversa col·loquial. El nostre treball manté que una anàlisi des d'una teoria d'unitats discursives pot oferir una descripció i explicació d'aquests "talls sintàctics" més d'acord amb el seu caràcter oral i d'acord amb el seu funcionament pragmàtic. El nostre objectiu consistirà, a més, a avaluar si aquests segments "tallats" sintàcticament ho són també des del punt de vista comunicatiu, fins i tot, si han de continuar considerant-se pròpiament talls, examinats ara des d'una teoria d'unitats de la conversa, en concret, la proposta pel grup de recerca Val.es.co. (Briz i altres 2003; Grup Val.es.co. 2014).
oai:revistes.ub.edu:article/27348
2023-02-15T21:54:24Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.2
2023-02-15T21:54:24Z
U
Vol. 8 (2018): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 21-56
El "De Senectute" de Cicerón en romance (ss. XIV-XVI). Un estudio sintáctico contrastivo
Del Rey Quesada, Santiago; Universidad de Sevilla
2018-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.2
Array
Array
Array
Array
Quatre traduccions (una italiana, una francesa, una castellana i una portuguesa) d'entre els segles XIV i XVI del diàleg ciceronià De senectute constitueixen el corpus d'aquest treball centrat en l'anàlisi de les variants inter- i extraoracionals des d'una perspectiva comparativa que pretén determinar el grau de convergència i divergència existent entre els tipus de relació sintàctica dels textos fiqui en comparació amb el text llatí font. Es presta especial atenció als processos d'interferència lingüística que impliquen solucions (anti)llatinizants en les versions.
oai:revistes.ub.edu:article/27349
2023-02-15T21:54:24Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.3
2023-02-15T21:54:24Z
U
Vol. 8 (2018): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 57-83
Gramática, discurso, oralidad. Las formas "invisibles" de la polaridad positiva en español coloquial
López Serena, Araceli; Universidad de Sevilla
2018-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.3
Array
Array
Array
Array
Els gramàtics contemporanis solen acceptar que el model llatí de resposta eco a interrogatives totals mitjançant repetició del verb, que l'espanyol va mantenir actiu fins a època clàssica, només ha perdurat, en l'actualitat, en dues llengües romàniques: el portuguès i el gallec. No obstant això, els corpus d'espanyol col·loquial mostren nombrosos exemples d'intercanvis comunicatius en els quals el segon membre d'un parell adjacent pregunta-resposta (o intervenció iniciativa-intervenció reactiva) presenta una repetició del verb principal de l'enunciat iniciatiu (no necessàriament interrogatiu) al qual l'enunciat reactiu replica. Amb la finalitat de visibilitzar aquestes formes, aparentment "invisibles", de la polaritat positiva en espanyol col·loquial, el present treball fa apilament d'un abundant nombre d'exemples i proposa escometre la seva anàlisi, de manera programàtica, des de la imprescindible distinció entre formes pertanyents en saber idiomàtic i formes discursivament possibles, l'actualització de les quals o bé respon a possibilitats concepcionals –i, per tant, universals– o bé està associada a fenòmens de tradicionalitat discursiva.
oai:revistes.ub.edu:article/27351
2023-02-15T21:54:24Z
AFEL:MFLC
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.5
2023-02-15T21:54:24Z
U
Vol. 8 (2018): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 103-135
“Déu lo í perdó tot ý·l tinga en la sua santa glòria”. Al·lomorfia i reanàlisi en el pronom de datiu singular li i en el neutre ho en català antic
Ribera i Condomina, Josep E.; Universitat de València
2018-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.5
Array
Array
Array
Array
En aquest treball abordem l’al·lomorfia del datiu singular li i del pronom neutre ho en les combinacions d’acusatiu de tercera persona o neutre i datiu en català antic. Tradicionalment, s’ha assumit que el datiu li adoptà l’al·lomorf /i/ per motius eufònics quan es combinava amb l’acusatiu de tercera persona. Així mateix, per analogia amb la combinació de l’acusatiu masculí de tercera persona amb l’al·lomorf /i/ de datiu singular, es considera que el pronom neutre ho (< HŌC) adoptà l’al·lomorf lo en les combinacions /loj/ i /li/. A partir de l’anàlisi qualitativa i quantitativa de les dades que proporciona el Corpus Informatitzat de Català Antic (CICA) de les diverses combinacions flexives de “lo + li”, “lo + hi” i “li + ho”, aquest treball permet comprovar que la hipòtesi eufònica tradicional no es pot admetre sense discussió. En el cas del datiu, junt amb el condicionament eufònic, cal tenir en compte el reforç que representava la productivitat funcional del pronom adverbial hi (< ĬBI). Quant al pronom neutre, les dades permeten postular l’existència des dels orígens d’un al·lomorf lo (< ĬLLUD) al costat de ho
oai:revistes.ub.edu:article/27352
2023-02-15T21:54:24Z
AFEL:MFLC
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.6
2023-02-15T21:54:24Z
U
Vol. 8 (2018): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 137-158
Entre gerundis i participis de present en català medieval
Suïls Subirà, Jordi; Universitat de Lleida
2018-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.6
Array
Array
Array
Array
En aquest article miro de fer una descripció breu del funcionament i la forma que presenten en català medieval, especialment en els textos del segle XV, els anomenats gerundis i participis de present. Mostro com, en un cert període, gerundis i participis de present es confonen en alguns contextos, fins al punt que alguns lingüistes parlen de “participis gerundials”. Observaré també, breument, la situació en altres llengües com l’occità, el francès i l’italià, i m’ocuparé de diversos casos particulars on algunes característiques de la temporalitat es poden explicar, al meu entendre, a partir d’una situació d’indefinició entre el caràcter verbal dels gerundis i el caràcter adjectival dels participis de present també observada per al francès actual.
oai:revistes.ub.edu:article/27370
2023-02-15T21:54:24Z
AFEL:MFLC
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.7
2023-02-15T21:54:24Z
U
Vol. 8 (2018): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 159-258
Les terminacions àtones de primera i segona persona del plural en català. Una aproximació diacrònica i geolingüística
Massanell Messalles, Mar; Universitat Autònoma de Barcelona
2018-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.7
Array
Array
Array
Array
Una de les evolucions característiques del català, enfront d’altres llengües romàniques, és el tancament en [e] de A àtona en síl·laba final travada llatina o romànica (RŎSAS > roses, CANTANT > canten, ASPARĂGU > espàrrec). Malgrat això, les terminacions àtones de primera i segona persona del plural de l’imperfet d’indicatiu i del condicional coneixen en parlars nord- occidentals variants que sembla que restringeixin l’abast del tancament esmentat ([kan'taβam], [kanta'ɾiaw]). En el present article, partint d’un corpus enregistrat en quaranta localitats nord- occidentals, es delimita l’àrea en què les terminacions àtones -AMUS, -ATIS han arribat a un resultat diferent de -em, -eu. Tot seguit, amb l’ajuda de materials cartografiats en l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) i de documents aplegats en el Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), es descarta la possibilitat que les variants nord-occidentals estudiades es puguin explicar en termes estrictament fonètics. Finalment, a l’empara del marc teòric de la morfologia natural, es basteix una justificació per als canvis en les terminacions àtones de primera i segona persona del plural, la qual parteix de la conversió de variants al·lofòniques en autèntics al·lomorfs, gràcies a la redistribució dels quals dins dels paradigmes temporals s’assoleix una major congruència del sistema flexiu verbal.
oai:revistes.ub.edu:article/27371
2023-02-15T21:54:24Z
AFEL:MFLC
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.8
2023-02-15T21:54:24Z
U
Vol. 8 (2018): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 259-285
Entre la morfologia, la semàntica i la pragmàtica. El condicional evidencial reportatiu amb verbs de percepció en català antic
Martínes Péres, Josep; Universitat d'Alacant
2018-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.8
Array
Array
Array
Array
L’ús condicional evidencial reportatiu (CER) es restringeix al llenguatge periodístic i a gèneres formals, com ara l’acadèmic o el jurídic, i no és present en el discurs espontani en català. En aquest article s’atén el sorgiment del condicional com a marcador epistèmic i evidencial en contextos de represa en català antic (s. XIV-XVI), concretament quan el CER és introduït per un verb de percepció. La subjectivació i la intersubjectivació es revelen com a factors decisius per a entendre els diversos matisos semàntics i pragmàtics que pot assumir el condicional evidencial reportatiu.
oai:revistes.ub.edu:article/27372
2023-02-15T21:54:24Z
AFEL:MFLC
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.9
2023-02-15T21:54:24Z
U
Vol. 8 (2018): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 287-319
La sufixació en la premsa valenciana del segle XIX
Martí Mestre, Joaquim; Universitat de València
2018-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.9
Array
Array
Array
Array
El Mole, una de les primeres i més rellevants manifestacions periodístiques en llengua catalana, va partir d’un model lingüístic popular i modern, basat en la literatura popularista contemporània, que els redactors van procurar combinar amb un registre més formal segons el tipus d’article. L’actualitat del periòdic els duu a reflectir el llenguatge de l’època, però també a practicar la formació de noves paraules a través dels recursos interns de l’idioma, com la derivació. En aquest article estudiem els sufixos que apareixen en El Mole, i veiem com expressen en part la realitat lingüística del català del segle XIX en la seua varietat valenciana, i en part la creativitat dels seus redactors. Igualment, s’estudien les veus de major interès formades mitjançant aquest procediment. Comparem, quan cal, les formes d’El Mole amb les dels textos contemporanis.
oai:revistes.ub.edu:article/27373
2023-02-15T21:54:24Z
AFEL:MFLC
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.4
2023-02-15T21:54:24Z
U
Vol. 8 (2018): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 85-102
Avançant en el coneixement de la morfologia històrica de la llengua catalana
Massanell Messalles, Mar; Universitat Autònoma de Barcelona
2018-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.4
Array
Array
Array
Array
Heus aquí el monogràfic del número 8 de la revista Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, dedicat a l’estudi de la morfologia històrica de la llengua catalana. La raó que ens ha impulsat a publicar-lo ha estat la voluntat de contribuir a difondre la recerca que es desenvolupa en aquest àmbit des de diverses universitats dels Països Catalans. El present monogràfic està format per cinc contribucions, cadascuna de les quals analitza un aspecte de la morfologia històrica de la llengua catalana, sigui nominal o verbal, flexiva o derivativa, amb un enfocament fonomorfològic o morfosintàctic.
oai:revistes.ub.edu:article/30542
2023-02-15T21:50:56Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.1
2023-02-15T21:50:56Z
U
Vol. 9 (2019): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-18
La alternancia predicativa en español
Agenjo Recuero, Dolores; Universidad Carlos III de Madrid
2019-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.1
Array
Array
Array
Array
En espanyol, l'alternança predicativa (tener granos en la cara / tener la cara con granos) difereix de l'alternança locativa (cargar el heno en el camión / cargar el camión con heno) en tres aspectes rellevants: (i) arguments verbals, (ii) estructura eventiva i (iii) relació semàntica entre el significat verbal de la variant de locació i el significat verbal en la variant de locació. D'altra banda, el tipus de construccions propi de l'alternança predicativa no sols es combina amb verbs estatius, sinó també amb verbs aspectualment dinàmics, inclosos els més representatius de l'alternança locativa. En conclusió, sostenim que l'alternança predicativa constitueix un tipus de diàtesi verbal diferent i independent de l'alternança locativa.
oai:revistes.ub.edu:article/30543
2023-02-15T21:50:56Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.2
2023-02-15T21:50:56Z
U
Vol. 9 (2019): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 19-58
De la deíxis a la marcación discursiva: funciones y gramaticalización de ahora (bien)
Borreguero Zuloaga, Margarita; Universidad Complutense de Madrid
2019-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.2
Array
Array
Array
Array
En aquest treball analitzem les funcions discursives d'ara en les seves dues variants: la forma simple ara, característica de la llengua col·loquial, sol aparèixer en contextos d'immediatesa comunicativa (Beinhauer 1958 [1973: 109]; Santos 2003, Fonts 2009), mentre el connector ara bé constitueix un nexe del registre culte limitat gairebé exclusivament als textos de la distància comunicativa (Montolío 2000, Domínguez 2007). El nostre estudi rastreja en la història de l'espanyol el procés de gramaticalització per mitjà del qual aquest adverbi temporal ha adquirit usos discursius (Garachana 1998, Elvira 2009, Azofra 2010, Octavi de Toledo 2018), molts dels quals no han perviscut en la llengua actual, atès que fins al segle XIX no queden fixades les funcions que el connector té en l'espanyol contemporani i, en concret, la de connexió contraargumentativa amb la qual habitualment se l'identifica.
oai:revistes.ub.edu:article/30545
2023-02-15T21:50:56Z
AFEL:esc.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.4
2023-02-15T21:50:56Z
U
Vol. 9 (2019): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 91-144
Sintaxis de la prosa del instante: La lengua de una tradición efímera en los albores del siglo XIX
Octavio de Toledo y Huerta, Álvaro S.; Universidad Autónoma de Madrid
2019-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.4
Array
Array
Array
Array
Aquest treball aborda un conjunt ampli de fenòmens morfosintàctics presents en instàncies de particulars a la Junta Suprema Central i Governativa del Regne durant el seu període de vigència (de fins de 1808 a fins de 1809) i compara l'estatut variacional d'aquests fenòmens en tals cartes amb el qual pot observar-se en la prosa culta del primer terç del segle XIX. Els resultats ofereixen indicis d'interès sobre els fenòmens gramaticals més i menys promoguts cap a la fi del «primer espanyol modern» (h. 1675-1825) i contribueixen a la caracterització morfosintàctica de les tradicions discursives epistolars i administratives en aquest temps.
oai:revistes.ub.edu:article/30546
2023-02-15T21:50:56Z
AFEL:esc.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.5
2023-02-15T21:50:56Z
U
Vol. 9 (2019): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 145-178
Los textos periodísticos traducidos del francés (1830-1845): Lengua y tradicionalidad
Carmona Yanes, Elena; Universidad de Sevilla
2019-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.5
Array
Array
Array
Array
La reelaboració de fonts estrangeres, juntament amb l'epistolaritat i la narració literària, és probablement una de les pràctiques textuals més influents en la configuració del discurs periodístic espanyol en els seus orígens. En tots els seus desenvolupaments posteriors, aquest manifesta un alt grau d'heterogeneïtat que ens proposem abordar des de l'òptica de la lingüística històrica d'arrel coseriana. Ens centrarem en aquesta ocasió en el primer element, a través d'una selecció de textos traduïts del francès en les seccions de «Notícies estrangeres» de les principals capçaleres espanyoles de les dècades de 1830 i 1840, moment en què els estudis diacrònics sobre la llengua i sobre la premsa espanyoles coincideixen a situar, respectivament, la culminació del període denominat primer espanyol modern i la transició cap a una etapa de maduresa del mitjà periodístic que permet igualment albirar connexions directes amb l'actualitat sense que es doni encara una identitat completa. Considerant tant les relacions entre els textos traduïts i els seus originals com l'estat de llengua que reflecteixen els primers, avançarem els resultats d'una anàlisi discursiva que establirà les bases per a l'exploració de la influència directa dels textos francòfons en un espectre temporal més ampli (1675-1850).
oai:revistes.ub.edu:article/30547
2023-02-15T21:50:56Z
AFEL:esc.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.6
2023-02-15T21:50:56Z
U
Vol. 9 (2019): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 179-202
La utilidad de lo efímero en el estudio de la lengua del siglo XIX: Cuestiones gramaticales a través de la prensa
Puche Lorenzo, Miguel Ángel; Universidad de Murcia
2019-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.6
Array
Array
Array
Array
La premsa, durant el segle XIX, es converteix en el mitjà idoni per a difondre i exposar les més diverses qüestions. A causa de l'abast social adquirit, és el text escrit de major transcendència d'aquest període i en ell adquireix especial protagonisme la llengua. Per això, les opinions abocades, els debats plantejats o la propagació de nous models lingüístics apareguts en les seves pàgines permeten destacar la utilitat d'aquest mitjà efímer per a l'evolució de la llengua espanyola, relativa a un període poc atès. L'anàlisi de determinades qüestions gramaticals serà un clar exemple de la seva importància i que, probablement, determinats canvis es van propagar o es van datar per primera vegada en les seves pàgines.
oai:revistes.ub.edu:article/30548
2023-02-15T21:50:56Z
AFEL:esc.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.7
2023-02-15T21:50:56Z
U
Vol. 9 (2019): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 203-233
Subjectivació i evidencialitat: El verb "amenaçar" fins al segle XIX. Un estudi de corpus
Antolí Martínez, Jordi M.; Universitat d'Alacant
2019-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.7
Array
Array
Array
Array
En català actual, el verb amenaçar coneix, juntament amb un valor lèxic (amb subjecte agent), un valor d’auxiliar evidencial (segons la definició de Cornillie 2016) que permet realitzacions com: amenaçava de ploure (DIEC2, s. v. amenaçar, 3; DDLC, s. v. amenaçar, 5). El desplegament d’aquest valor ha estat explicat, per al cas de l’anglès (com a epistèmic: Traugott 1997) i de l’espanyol (Cornillie 2007, 2016; Cornillie i Octavio de Toledo 2015), amb el concepte de subjectivació (d’acord amb la proposta de Traugott i Dasher 2002). Seguint aquesta línia de recerca, en aquest estudi provem de descriure i explicar el procés de canvi pel qual aquest verb desenvoluparà, en català, el valor epistèmic/evidencial durant l’època moderna, en un procés que culminarà ja en el segle XIX. La recerca es fonamentarà en el buidatge i anàlisi de dades de corpus textuals informatitzats del català antic, modern i contemporani. Les dades obtingudes seran analitzades qualitativament i quantitativa, i interpretades mitjançant les eines teòriques de què ens forneix la Lingüística Cognitiva i la Gramàtica de Construccions basada en l’ús d’acord amb la proposta de Traugott i Trousdale (2013) i la Invited Inferencing Theory of Semantic Change (IITSC) de Traugott (2012).
oai:revistes.ub.edu:article/30549
2023-02-15T21:50:56Z
AFEL:esc.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.8
2023-02-15T21:50:56Z
U
Vol. 9 (2019): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 235-258
La prensa general y deportiva como fuente textual fundamental para la documentación de los primeros términos del fútbol en español (1868-1899)
Nomdedeu Rull, Antoni; Universitat Rovira i Virgili
2019-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.8
Array
Array
Array
Array
En els últims anys s'han publicat diverses recerques que han tingut com a objecte d'estudi l'anàlisi historiogràfica dels termes del futbol, però, amb tot, ens trobem lluny de cobrir un buit tan important en la història de la llengua espanyola com ho és el de la descripció diacrònica del lèxic futbolístic. En aquest context, l'objectiu d'aquesta recerca és presentar el corpus de textos periodístics, entre 1868 i 1899, que conformen el Diccionari Històric de Termes del Futbol (DHTF) que estem elaborant. A partir dels primers registres lèxics documentats durant el segle XIX en diversos textos periodístics, les dades demostren que La Vanguardia (periòdic d'informació general) i Els Esports (periòdic esportiu) són els dos textos periodístics fonamentals quant a transmissió de lèxic futbolístic es refereix.
oai:revistes.ub.edu:article/30550
2023-02-15T21:50:56Z
AFEL:esc.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.3
2023-02-15T21:50:56Z
U
Vol. 9 (2019): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 59-90
Escrituras e impresos efímeros del siglo XIX: Espacios en el continuum diacrónico de la lengua
Provencio Garrigós, Herminia; Universidad de Murcia
2019-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.3
Array
Array
Array
Array
Les escriptures i impresos efímers del segle XIX amaguen fenòmens lingüístics (canvis, innovacions i reflexions) que cal rescatar per a l'estudi diacrònic de la llengua. A aquesta labor es dedica el monogràfic número 9 de la revista *Anuari de filologia. Estudis de Lingüística. La present contribució introductòria té tres objectius: en primer lloc, exposar les característiques que se li atribueixen a l'efímer en l'àmbit lingüístic; en segon lloc, donar a conèixer les marquilles cubanes com a font documental per a l'estudi de la llengua espanyola de l'època vuitcentista; i, en tercer lloc, presentar els cinc articles que integren la secció monogràfica, que, encara que diversos en les temàtiques lingüístiques que analitzen (morfosintaxi històrica, tradicionalitat discursiva, traducció, història del lèxic, models lingüístics, evidencialitat, subjectivació), convergeixen en l'ús d'escriptures i impresos efímers redactats durant el segle XIX (cartes, premsa, dietaris...).
oai:revistes.ub.edu:article/33091
2023-02-16T11:08:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/33091
2023-02-16T11:08:27Z
U
Vol. 10 (2020): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-27
Análisis discursivo de las actitudes hacia la lengua minimizada de los maestros de educación infantil y primaria de la provincia de Huesca
Campos Bandrés, Iris Orosia; Universidad de Zaragoza
Tabernero Sala, Rosa María; Universidad de Zaragoza
2020-12-18
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/33091
Array
Array
Array
Array
A pesar que en el curs 2017/2018 es van complir dues dècades de l'entrada de l'aragonès a l'escola, encara són escassos les dades sobre la seva situació i perspectives de futur en l'àmbit educatiu. Amb la finalitat de realitzar una aportació en aquest sentit, desenvolupem un estudi de cas múltiple sota metodologia qualitativa, centrat en l'anàlisi de les actituds lingüístiques de la comunitat educativa de les 26 escoles on s'ensenyava aquesta llengua entre 2013 i 2015. Pel que fa als docents, les dades mostren un clima actitudinal predominant que denominem com a interès condicionat, tendent a la valoració positiva de la llengua per se però amb un cert rebuig a la seva promoció en l'ensenyament, en identificar-se com una potencial amenaça des del punt de vista laboral per part d'uns claustres de mestres composts principalment per docents interins. Així mateix, entre els mestres preval una ideologia sobre l'aprenentatge lingüístic d'orientació instrumental, la qual cosa se suma a l'anterior per a explicar l'escassa evolució de l'aragonès en l'Educació Infantil i Primària.
oai:revistes.ub.edu:article/33092
2023-02-16T11:08:27Z
AFEL:MONOGR.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2020.10.2
2023-02-16T11:08:27Z
U
Vol. 10 (2020): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 29-38
The Expression of Evidentiality in Spoken and Written Texts: Empirical Approaches to Romance Languages
Sentí i Pons, Andreu; Universitat de València
2020-12-18
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2020.10.2
Array
Array
Array
Array
La evidencialitat és una categoria gramatical que codifica la font d'informació com el seu significat principal. La informació pot ser: adquirida per percepció directa, comunicada per uns altres (de sentides) o inferida pel parlant en considerar la informació disponible. Les llengües amb una categoria gramatical evidencial tenen morfemes amb un valor evidencial primari (Aikhenvald 2004). No obstant això, les llengües romàniques, com moltes altres llengües, tenen un sistema tibant-modal i manquen d'una categoria gramatical evidencial, en el lloc de la qual diverses unitats lèxiques o unes certes construccions transmeten font d'informació. Aquest número especial està dedicat a alguns d'aquests elements, com els adverbis modals, els significats evidenciales desenvolupats a partir de temps com el condicional i uns certs marcadors (semi)gramaticalitzats mitjançant verbs DIR i VEURE. Aquestes estratègies evidencials són bons exemples del continu lèxic-gramatical (Cornillie 2007b, Squartini 2008, Pietrandrea 2007, Diewald & Smirnova 2010).
oai:revistes.ub.edu:article/33093
2023-02-16T11:08:27Z
AFEL:MONOGR.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2020.10.3
2023-02-16T11:08:27Z
U
Vol. 10 (2020): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 39-76
Are "Modal Adverbs" automatically Modal Markers? The Case of French "Certainement" with its Epistemico-Modal and its Evidential Use
Dendale, Patrick; University of Antwerp
2020-12-18
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2020.10.3
Array
Array
Array
Array
L’adverbi francès certainement (‘certament, sens dubte’) ha estat etiquetat com un “adverbi modal”. D’acord amb la bibliografia, aquest adverbi té dos usos (com a adverbi oracional), anomenats “l’ús modal marcat” i “l’ús modal feble”. L’ús modal marcat és clarament (epistemico-)modal ja que indica certesa total, tant si és subjectiu com intersubjectiu. En canvi, el que ha estat anomenat “ús modal feble” l’hem considerat un ús evidencial. Aquest ús indica principalment que el contingut qualificat per l’adverbi prové d’una inferència no-monotònica, elaborada pel parlant, les conclusions de la qual són plausibles, revocables i, per tant, mai del tot certes. Això es deu a la presència d’un component evidencial-inferencial en el seu significat lèxic. Un segon component important en el significat és l’anomenat element modal feble de “probabilitat”, el qual analitzem com un valor de “no-certesa” i argumentem que és un element del significat de l’enunciat (i no del significat lèxic de l’adverbi), una propietat de quasi- asseveració a la qual dona lloc el contingut inferit no-monotònicament. Finalment, defensem que l’adverbi també té un component de significat lèxic que hem anomenat “postura epistèmica de certesa”, que considerem diferent de la modalitat epistèmica. Tenint en compte els tres paràmetres i els valors corresponents, mostrem com pot ser interpretat certainement, en una sèrie de configuracions contextuals, tant en el cas de l’ús modal-epistèmic com de l’ús evidencial.
oai:revistes.ub.edu:article/33094
2023-02-16T11:08:27Z
AFEL:MONOGR.
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2020.10.4
2023-02-16T11:08:27Z
U
Vol. 10 (2020): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 77-104
How Evidential is the Epistemic Conditional?
Celle, Agnès; Université de Paris
2020-12-18
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2020.10.4
Array
Array
Array
Array
L’objectiu d’aquest article és reavaluar com es relaciona el condicional epistèmic amb l’evidencialitat —i si hi ha aquesta relació— posant el focus en l’ús del condicional en oracions declaratives reportatives i no-reportatives així com també en interrogatives totals de conjectura. S’hi proposa que el condicional epistèmic sorgeix de l’ús modal hipotètic, cosa que explica l’habilitat d’aquest mode per a establir un marc epistèmic. El condicional epistèmic es defineix com una construcció que expressa una assumpció, independentment de l’origen de la informació. S’afirma que el condicional epistèmic no codifica l’origen de la informació com a valor primari. Tot i que el caràcter epistèmic del condicional epistèmic el fa propens a basar-se en una informació reportada, no és un marcador evidencial en la seua funció primària. No obstant això, l’article defensa que el condicional epistèmic té extensions semàntiques evidencials i admiratives. El condicional codifica no tant el tipus d’origen de la informació sinó més aviat la manca de control sobre la informació del parlant, la qual afecta el seu nivell de compromís. Aquesta perspectiva permet unificar l’anàlisi dels diversos usos del condicional epistèmic tant en oracions declaratives com també en interrogatives conjecturals.
36a97d3205a96971ba79eeb8f727d9fc