2024-03-29T01:32:41Z
http://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/2246
2023-02-16T11:05:45Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.1
2023-02-16T11:05:45Z
U
Vol. 1 (2011): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-30
Rasgos y clases de la estructura eventiva: Hacia una representación computacional
Aparicio Mera, Juan
Castellón Masalles, Irene; Universitat de Barcelona (UB)
Coll-Florit, Marta; Universitat Oberta de Catalunya
2022-05-13
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.1
Array
Array
Array
Array
Array
La investigación que actualmente se está llevando a cabo en el área del Procesamiento del Lenguaje Natural está todavía lejos de conseguir niveles profundos de compresión del lenguaje. Para poder construir sistemas inteligentes que traten con la representación del significado, es necesario en el ámbito de las tecnologías del lenguaje, la creación de recursos semánticos de amplia cobertura. El objetivo principal de nuestra investigación es el establecimiento de clases para la representación eventiva en un sistema computacional. La unidad básica de representación es el rasgo, concretamente hemos considerado cuatro rasgos: dinamicidad, telicidad, duración y gradualidad. A partir de la combinación de estos rasgos semánticos hemos establecido un conjunto de clases eventivas que nos permite caracterizar el comportamiento verbal. Para establecer estas clases hemos tenido en cuenta los posibles cambios eventivos que puede sufrir una unidad verbal según el contexto, representando así la composicionalidad del significado eventivo. Por ello hemos considerado la prototipicidad de los sentidos verbales, y la sensibilidad de las diferentes clases al contexto. El total de clases definidas se clasifica en dos grupos, las clases simples: estados, procesos y puntos, cuya combinación da lugar a las clases complejas: culminaciones, realizaciones y graduales.
oai:revistes.ub.edu:article/2247
2023-02-16T11:05:45Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.2
2023-02-16T11:05:45Z
U
Vol. 1 (2011): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 31-42
Metáfora y estructura conceptual
Castaño Castaño, Emilia
Hilferty, Joseph
2022-05-13
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.2
Array
Array
Array
Array
Array
La lingüística cognitiva siempre ha argumentado que la metáfora no pertenece exclusivamente al lenguaje, sino que es una competencia que se basa en la habilidad humana de concebir un dominio de experiencia en términos de otro. Entendida así, la metáfora no puede ser otra cosa que un fenómeno conceptual. No obstante, pocos adeptos de la lingüística cognitiva han concentrados sus esfuerzos en catalogar manifestaciones metafóricas en ámbitos no lingüísticos. En este trabajo, sugerimos que es factible encontrar pruebas de que la metáfora es un proceso conceptual y, como tal, se manifiesta en esferas que no son estrictamente lingüísticas. Para ello, aportamos un seguido de evidencias muy diversas, como por ejemplo su papel en el razonamiento lógico-matemático de los niños en la fase preoperacional del desarrollo cognitivo, la programación de interfaces para aplicaciones informáticas y los resultados de tres estudios empíricos realizados recientemente en el campo de la psicología cognitiva que analizan los efectos whorfianos en la conceptualización del tiempo y los efectos del espacio en la memoria emocional.
oai:revistes.ub.edu:article/2248
2023-02-16T11:05:45Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.3
2023-02-16T11:05:45Z
U
Vol. 1 (2011): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 43-69
Modulació semàntica. Proposta de model unificat per als noms d'entitats
Climent Roca, Salvador; Universitat Oberta de Catalunya
2022-05-14
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.3
Array
Array
Array
Array
Array
Aquest treball presenta un model teòric mitjançant el qual diversos fenòmens teoritzats de manera separada en la Lingüística cognitiva s'imbriquen en un sistema de categories i transformacions que vol donar compte d'aspectes importants de la generació dels diversos modes de referència del lèxic en la construcció del discurs. El model s'aplica al català tot i que s'entén aplicable a llengües tipològicament properes en un sentit ampli del terme.
oai:revistes.ub.edu:article/2249
2023-02-16T11:05:45Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.4
2023-02-16T11:05:45Z
U
Vol. 1 (2011): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 71-99
Lengua y gesto en la modalidad lingüística signada
Jarque Moyano, Maria Josep; Universitat de Barcelona (UB)
2022-05-13
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.4
Array
Array
Array
Array
Array
El presente trabajo analiza el papel del gesto en procesos de lexicalización y gramaticalización en las lenguas de signos, concretamente, con relación a los verbos policomponenciales –más conocidos como predicados clasificadores. Describimos su estructura conceptual, el uso del espacio, su combinación con la acción construida y la ordenación sintáctica con otros constituyentes en la frase. Ilustramos las características con ejemplos de la lengua de signos catalana (LSC) procedentes de textos narrativos elicitados a partir de la historia de la rana. Finalmente, analizamos el estatus lingüístico de los diferentes componentes, destacando la particular combinación de elementos gestuales y elementos lingüísticos en este de tipo de construcciones.
oai:revistes.ub.edu:article/2251
2023-02-16T11:05:45Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.6
2023-02-16T11:05:45Z
U
Vol. 1 (2011): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 135-166
La noción de tradautomaticidad en la traducción automática
Moré López, Joaquín; Universitat Oberta de Catalunya
Climent Roca, Salvador; Universitat Oberta de Catalunya
2022-05-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.6
Array
Array
Array
Array
Array
En este artículo presentamos la noción de tradautomaticidad y explicamos su relevancia en la traducción automática. La tradautomaticidad es el 'aroma de la traducción automática'; esto es, los fenómenos lingüísticos que provocan que un texto parezca haber sido traducido por una máquina y no por un ser humano. Esta noción es relevante en la evaluación de sistemas de traducción automática pero lo es también en la corrección de traducciones, en la confirmación de usos fraudulentos, la detección de spam, o la búsqueda de información. El artículo explica el trabajo experimental que realizamos para elaborar una tipología de tradautomaticidad. Analizamos también la apreciación de estos fenómenos por parte de un extenso grupo de informantes, con diferentes niveles de estudios, edades, etc. El experimento nos ha dado datos sobre la influencia de los pares de lenguas y el método del sistema en la generación de ejemplos de tradautomaticidad. Finalmente, hemos hecho unas recomendaciones metodológicas para detectar ejemplos de tradautomaticidad de la forma más objetiva posible.
oai:revistes.ub.edu:article/2252
2023-02-16T11:05:45Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.7
2023-02-16T11:05:45Z
U
Vol. 1 (2011): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 167-193
Paralelización del corpus sensem: español-catalán
Vázquez García, Gloria; Universitat de Lleida
Fernández Montraveta, Ana; Universitat Autònoma de Barcelona
2022-05-13
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.7
Array
Array
Array
Array
Array
En ese trabajo presentamos un corpus paralelo para las lenguas española y catalana, SenSem. Se trata de un corpus paralelo anotado a distintos niveles lingüísticos (morfológico, sintáctico y semántico) y que abarca distintas unidades de información (palabra, sintagma y oración). Uno de los valores principales de este recurso es que ha supuesto la creación del primer corpus del catalán con información relativa a aspectos de la semántica oracional, como la aspectualidad y la modalidad. El recurso se ha creado traduciendo al catalán el corpus ya creado para el español en un proyecto anterior y manteniendo los vínculos entre ambas lenguas entre las distintas unidades de información mencionadas. Además, se ha heredado la anotación que se llevó a cabo para el español, corrigiendo cuando ha sido necesario la información para el catalán.
oai:revistes.ub.edu:article/2261
2023-02-16T11:05:45Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.5
2023-02-16T11:05:45Z
U
Vol. 1 (2011): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 101-134
Consideraciones sobre la naturaleza de los núcleos sintácticos. Hacia una representación sintáctica de dependencias
Lloberes Salvatella, Marina; GRIAL, Universitat Oberta de Catalunya
Castellón Masalles, Irene; Universitat de Barcelona (UB)
2022-05-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2011.1.5
Array
Array
Array
Array
Array
En el análisis sintáctico automático, la definición de criterios lingüísticos para gramáticas basadas en conocimiento lingüístico permite de desarrollar recursos coherentes y consistentes. La construcción de EsTxala y CaTxala, dos gramáticas de dependencias del español y del catalán para FreeLing (un entorno de herramientas de Procesamiento del Lenguaje Natural), se ha llevado a cabo según el diseño previo de un repertorio de criterios ecléctico y crítico en relación con algunos de los formalismos lingüísticos implementados en el análisis automático del lenguaje, la Gramática de Dependencias y la Gramática Generativa. El objetivo de dicho repertorio es facilitar la coherencia y la consistencia de la representación sintáctica en el desarrollo de gramáticas para el análisis sintáctico automático.
oai:revistes.ub.edu:article/5525
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.1
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-15
Relaciones sintácticas en la zona adverbial: El caso de pues
Morón Usandivaras, Mariana
2023-02-22
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.1
Array
Array
Array
Array
Array
En el marco propuesto por Borzi (2001 y 2010), sostenemos que los esquemas binarios de coordinación/subordinación (definidos a priori y cuyas limitaciones se aspira a resolver por medio del concepto de interordinación) no son pertinentes para dar cuenta de la relación existente en el período causal porque esta es el resultado de los grados de coherencia/continuidad discursiva existente entre las cláusulas que lo conforman. El presente artículo propone estudiar el tipo de relación sintáctica que se establece entre las cláusulas causales introducidas por pues y la otra cláusula del período en el discurso alberdiano en relación con los siguientes parámetros: a) continuidad tópica entre los conectados del período causal, b) distribución de la información, c) iconicidad del orden de las cláusulas respecto del orden de los hechos y d) función retórica de ambas cláusulas.
oai:revistes.ub.edu:article/5526
2023-02-16T11:04:23Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.2
2023-02-16T11:04:23Z
U
Vol. 2 (2012): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 17-32
La producción escrita de estudiantes bilingües de español. Relación entre biografía lingüística y desempeño discursivo
Sánchez Abchi, Verónica
Larrús, Patricia
2023-02-22
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2012.2.2
Array
Array
Array
Array
Array
Este trabajo estudia las competencias en escritura, en español, de estudiantes de la Universidad de Ginebra, Suiza. El trabajo analiza, por una parte, el recorrido lingüístico de los estudiantes y, por otra, identifica sus dificultades y destrezas en la producción de textos argumentativos. Asimismo, se considera también la relación de la biografía lingüística con la producción escrita. Participaron en este estudio 47 estudiantes de primer año universitario de las carreras de Traducción y de Letras. Los estudiantes debían llevar a cabo tres tareas: responder un cuestionario sobre su trayectoria lingüística, escribir su biografía lingüística y producir un ensayo argumentativo de acuerdo con una consigna contextualizada. Los resultados muestran que las producciones escritas presentan dificultades ligadas a la planificación y a la textualización. Por otro lado, se advierte una correlación entre el desempeño en escritura y ciertas variables del cuestionario.
oai:revistes.ub.edu:article/9888
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.1
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-31
La dona de record immarcescible. Ecos almerienses en la obra etimológica de Joan Coromines
Gargallo Gil, José Enrique; Universitat de Barcelona (UB)
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.1
Array
Array
Array
Array
La «dona de record immarcescible»: así evoca Joan Coromines a su esposa en un poema inserto en el diccionario etimológico catalán (DECat) y fechado el mismo año, 1981, de la muerte de esta. Bárbara de Haro Rodríguez, a quien se refiere siempre mediante alusiones elusivas, tanto en el DECat como en el diccionario castellano e hispánico (DCECH), era originaria de Bédar (Almería), y es sin lugar a dudas la fuente oral que proporciona los datos que Coromines refleja en su obra etimológica, sobre todo en el DCECH. La posibilidad de realizar búsquedas textuales en la edición electrónica de este diccionario (DCECH 2012), tales como «gente de Bédar» o «montañas de Almería», permite la detección de abundantes referencias almerienses, que testimonian una de las múltiples facetas de la poliédrica personalidad del etimólogo.
oai:revistes.ub.edu:article/9889
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.2
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 33-56
Los verbos de ascenso como expresiones modales:el caso del español
Krivochen, Diego Gabriel; Universidad Nacional de La Plata
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.2
Array
Array
Array
Array
En este trabajo reanalizaremos una estructura sintáctica que ha sido objeto de estudio en la Gramática Generativa desde la década del los 70 (por ejemplo, Chomsky 1973, Postal 1974): las estructuras de “ascenso”. En estas estructuras hay un verbo que selecciona una cláusula subordinada no finita, en la que un argumento recibe rol temático pero no caso, produciéndose un movimiento-A hacia la cláusula matriz para recibir caso. Este sistema implica grandes complicaciones a nivel teórico y empírico, por lo que intentaremos reemplazar esa teoría por la de que los así llamados “verbos de ascenso” (parecer como ejemplo prototípico) son en realidad auxiliares con un significado modal. Así, no hay dos cláusulas, sino sólo una, con un dictum y un modus, en la que el verbo de ascenso es en realidad un núcleo con rasgos modales. Comenzaremos caracterizando la noción de modalidad en diferentes ámbitos y luego nos centraremos en el estudio de la sintaxis y la semántica de los verbos de ascenso desde la convergencia entre generativismo, Relevancia y conceptos de lógica modal.
oai:revistes.ub.edu:article/9890
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.5
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 113-144
La estructura funcional de las nominalizaciones deverbales de evento y resultado a partir de verbos de realización
Olivera Polakof, Ana Clara; Universidad de la República-Agencia Nacional de Investigación e Innovación
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.5
Array
Array
Array
Array
Este trabajo pretende hacer un aporte al análisis de la estructura funcional de las nominalizaciones de evento y resultado a partir de verbos de realización desde la perspectiva de la morfología ditribuida (MD). Parte del entendido de que en cualquiera de estas estructuras debe haber una relación entre la complejidad morfológica y los nudos funcionales que son contenidos en dicha estructura, así como entiende que la existencia de estas nominalizaciones proviene de una relación entre el componente sintáctico y el conocimiento del mundo. Este trabajo tiene en cuenta los desarrollos previos que se han hecho en MD, así como sostiene la idea de que las nominalizaciones deben contener el Sv a partir del cual se forman y que este Sv tendrá distintos rasgos de v° (Harley y Noyer 2000, Harley 2006, entre otros) que permiten reconocer las distintas clases aspectuales existentes y permiten explicar la relación existente entre las nominalizaciones y los verbos a partir de los cuales estas se forman.
oai:revistes.ub.edu:article/9891
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.3
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 57-105
Syntaktischer Wandel vom Frühneuhochdeutschen zum Neuhochdeutschen am Beispiel des Theaterstücks „Der durchlauchtige Kohlenbrenner“
Maselko, Mateusz; Universität Wien
Pfluger, Elisabeth; Universität Wien
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.3
Array
Array
Array
Array
Das 17. Jh. bedeutet in der Sprachgeschichte des Deutschen den Bruch zwischen dem Frühneuhochdeutschen und dem Neuhochdeutschen. Aus linguistischer Sicht sind also schriftliche Quellen, die zu dieser Zeit entstanden sind, von besonderem Interesse, weil sie zumindest theoretisch die Merkmale beider Sprachstufen vereinigen und somit auf einen sprachlichen Wandel hindeuten. Dies betrifft auf jeden Fall den nicht vor allzu langer Zeit aufgefundenen Text „Der durchlauchtige Kohlenbrenner“, der laut Angaben des Autors Adam Christoph Schüler im Jahre 1670 verfasst wurde. Im Fokus dieses Beitrags stehen vielfältige syntaktische Phänomene, wie etwa Genitiv, Kongruenz, periphrastische Konstruktionen, Verbstellung, Ersatzinfinitiv, Sprachreduktion, expletives es bzw. Genuswechsel. Das Ziel ist, anhand konkreter Belege aus dem Theaterstück aufzuzeigen, in welchem Bereich der syntaktische Wandel bereits stattfand bzw. inwieweit fortgeschritten er zur Entstehungszeit des Werks war.
oai:revistes.ub.edu:article/9892
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.4
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 107-112
Nom comú i nom propi segons Thomas Hobbes
Moran i Ocerinjauregui, Josep; Universitat de Barcelona (UB)
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.4
Array
Array
Array
Array
Thomas Hobbes (1588-1679) tracta el llenguatge humà, i més concretament els noms, des d’un punt de vista filosòfic. Per a Hobbes, els noms són designadors de conceptes: els noms propis designen una sola cosa mentre que els noms comuns en designen diverses. Aquestes idees van ser objecte de reflexió filosòfica i van tenir gran influència en altres filòsofs, com John Stuart Mill.
oai:revistes.ub.edu:article/9893
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.6
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 145-158
Il poslanie K Vladimiru monomachu del vescovo Daniil. Ancora a propositio della letteratura di direzione spirituale
Romoli, Francesca; Università di Pisa
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.6
Array
Array
Array
Array
Oggetto del saggio è il Poslanie k Vladimiru Monomachu (Epistola a Vladimir Monomach) del vescovo Daniil († 1121). Attraverso un'analisi incentrata sulla funzione letteraria e pragmatica delle citazioni bibliche presenti nel testo, l'autrice ne dimostra l'appartenenza alla forma letteraria degli insegnamenti spirituali. Esamina quindi la motivazione liturgica e le circostanze storiche della sua genesi nel confronto con il Poslanie Vladimiru Monomachu o poste (Epistola a Vladimir Monomah sul digiuno) del metropolita Nikifor I († 1121), avanzando l'ipotesi che le due opere possano essere stata scritte nell'imminenza della Pasqua del 1114.
oai:revistes.ub.edu:article/9894
2023-02-15T21:55:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.7
2023-02-15T21:55:27Z
U
Vol. 3 (2013): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 159-183
El Diccionario Militar (1749) de Raimundo Sanz y la incorporación de galicismos al castellano
Sánchez Orense, Marta; Instituto de Lengua, Literatura y Antropología Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
2014-01-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2013.3.7
Array
Array
Array
Array
El Diccionario militar, o recolección alphabética de todos los términos propios al Arte de la Guerra (1749), traducción del Dictionnaire militaire, ou recueil alphabetique de tous les termes propres à l'Art de la Guerre de Aubert de la Chesnaye Desbois, obtuvo pésimas consideraciones por parte de escritores posteriores a Raimundo Sanz, su autor, entre otros del lexicógrafo y militar español José Almirante, quien lo tachó de “traducción detestable”. Con este trabajo pretendemos averiguar la veracidad de las críticas vertidas a propósito del elevado número de galicismos que contiene. Para ello, procederemos a examinar el lemario que conforma su macroestructura y a clasificarlo de acuerdo con su procedencia etimológica, a la vez que prestamos especial atención a la fecha de incorporación a nuestra lengua de los préstamos del francés implicados.
oai:revistes.ub.edu:article/11194
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.1
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-14
"Es que nuestro idioma es mejor que el vuestro": Contacto lingüístico español-francés en el siglo XIX en Santiago de Cuba a través de las páginas de "El Redactor"
Bonne Bravo, Arcilio; Departamento Lengua Inglesa, Facultad de Humanidades, Universidad de Oriente
Causse Cathcart, Mercedes; Departamento de Letras, Facultad de Humanidades, Universidad de Oriente
2023-02-25
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.1
Array
Array
Array
Array
La relación entre los hablantes de lenguas diferentes establecidas en diversas circunstancias presupone un intercambio del que resultan interpenetraciones, en mayor o en menor grado, entre las lenguas implicadas. Una situación de esta naturaleza se hizo presente en Santiago de Cuba en el siglo XIX cuando como resultado de la Revolución de Haití se establece una oleada migratoria hacia esta región del país que luego se mantuvo desde Francia. Este trabajo centra su interés en el contacto ocurrido entre el español y el francés en Santiago de Cuba durante el siglo XIX y cómo la prensa de la época refleja algunas de sus manifestaciones, para ello se realiza el análisis de varios textos y especialmente una crónica aparecida en el periódico El Redactor, en la que se pone de manifiesto las actitudes lingüísticas y la manera en que esta situación de contacto es percibida por algunos de los habitantes de la ciudad.
oai:revistes.ub.edu:article/11195
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.2
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 15-42
Del subjuntivo como forma regente
Fábregas Alfaro, Antonio; Universidad de Tromsø
2022-05-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.2
Array
Array
Array
Array
Este trabajo propone un análisis de las construcciones condicionales de doble subjuntivo que sigue una sugerencia que se presentó por primera vez –hasta donde sabemos– en la Gramática de la RAE de 1870. Este trabajo, en cierto sentido, desarrolla –en un modelo teórico moderno– esta propuesta. Argumentamos que las prótasis son estructuras relativas que se relacionan con la apódosis por medio de un operador sobre situaciones; cuando ese operador ha adquirido valor modal en la prótasis y no ha satisfecho el anclaje referencial dentro de la prótasis, entra en la apódosis como un elemento activo y fuerza la proyección del modo en la apódosis, con la consecuencia inmediata de que el verbo aparecerá en subjuntivo.
oai:revistes.ub.edu:article/11196
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.3
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 43-69
La actuación lexicográfica en el “Diccionario de la Lengua Española” (DRAE): Estudio de las novedades para la 23ª edición
Sánchez Martín, Francisco Javier; Universidad de Murcia
2023-02-25
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.3
Array
Array
Array
Array
En este trabajo se analizan los cambios que la Real Academia Española y las Academias de la Lengua Española están ejecutando actualmente en el Diccionario de la lengua española. Para este fin hemos diseñado una base de datos en la que hemos incorporado las unidades léxicas enmendadas y las novedades previstas para la próxima edición del diccionario académico, modificaciones disponibles en la página electrónica de la corporación académica. El tratamiento informático de los datos almacenados posibilita el estudio lexicográfico de los cambios ejecutados en la macroestructura y microestructura de este repertorio, de cuyos resultados más destacables damos cuenta en este trabajo. Asimismo, completamos nuestro análisis del DRAE con el cotejo del Diccionario panhispánico de dudas, para evidenciar la adecuación con las propuestas y recomendaciones efectuadas en este diccionario normativo.Finalmente, el examen de los artículos lexicográficos revisados hasta el momento nos permite contar con una visión de conjunto de las próximas novedades que el diccionario general por antonomasia ofrecerá en su versión renovada.
oai:revistes.ub.edu:article/11197
2023-02-15T13:59:06Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.4
2023-02-15T13:59:06Z
U
Vol. 4 (2014): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 71-83
La construcción A URMA + SUBJUNTIVO/INFINITIVO como marca de futuro planeado
Topor, Mihaela; Escola Universitària Relacions Laborals
2023-02-25
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2014.1.4
Array
Array
Array
Array
El objeto de estudio de este artículo se inscribe dentro de la lingüística descriptiva, ya que nos proponemos demostrar que la perífrasis verbal del rumano formada por el verbo a urma ‘seguir’ y un verbo en subjuntivo o infinitivo (en adelante, a urma + SUBJ/INF) funciona como una marca de futuro planeado. Para demostrar que la construcción encierra el valor semántico mencionado nos basamos, por un lado, en estudios acerca de cómo se gramaticalizan las marcas temporales, aspectuales y modales (TAM) en idiomas de distintas tipologías y, por otro, en el análisis de datos empíricos de corpus con respecto a las restricciones accionales y temporales de a urma, así como de otros elementos contextuales que indican que el evento expresado por el subjuntivo o el infinitivo está planificado.
oai:revistes.ub.edu:article/14875
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.1
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-18
Sobre el proceso de lexicalización de las fórmulas honoríficas con el sufijo "ís(s)imo" en español
Zieliński, Andrzej; Universidad Jaguelónica de Cracovia
2023-02-28
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.1
Array
Array
Array
Array
El objetivo de este estudio es analizar el proceso de lexicalización de las fórmulas honoríficas con el sufijo superlativo ísimo en español. A través de un corpus relativamente amplio de textos no ficcionales fechados entre el siglo XV y el XIX señalaremos las principales razones morfosintácticas, semánticas y pragmáticas que propiciaron el cambio en esta expresión tan productiva del español áureo.
oai:revistes.ub.edu:article/17344
2023-02-16T11:06:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.2
2023-02-16T11:06:27Z
U
Vol. 6 (2016): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 27-53
Mètode filològic i lingüística de corpus: Una intersecció profitosa (o com enfrontar-se a mostres del CICA d’interpretació difícil)
Massanell Messalles, Mar; Universitat Autònoma de Barcelona
2023-03-05
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.2
Array
Array
Array
Array
Els avenços tecnològics en el camp de la informàtica i el desenvolupament de la lingüística de corpus han suposat una revolució en la metodologia de la lingüística diacrònica, amb beneficis inqüestionables quant a la rapidesa d’obtenció de dades i al volum i a la diversitat d’aquestes. A diferència del mètode filològic, basat en la lectura i relectura del text, el despullament de corpus informatitzats dotats d’eines de cerca proporciona en uns segons una gran quantitat de mostres extretes de centenars d’obres que l’investigador, majoritàriament, no ha llegit a fons. La falta de familiaritat profunda tant amb el contingut com amb el sistema lingüístic dels textos pot no afectar la interpretació gramatical de molts fragments, però en casos rellevants pot induir a error, com mostrem amb alguns exemples. La prudència en l’anàlisi dels registres sorprenents i la contextualització àmplia abans d’aventurar-ne una interpretació poden ajudar-nos a salvar aquest escull.
oai:revistes.ub.edu:article/17352
2023-02-16T11:06:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.1
2023-02-16T11:06:27Z
U
Vol. 6 (2016): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-26
Generoaren eragina oinarrizko emozioetan
Gaminde Terraza, Iñaki
Garay Rui, Urtza
Etxebarria Lejarreta, Aintzane
Romero Andonegui, Asier
2023-02-15
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2016.6.1
Array
Array
Array
Array
Generoa portaeratzat ulertuta eta ez hainbeste ezaugarri biologikotzat, identitatearekin lotuta dagoela esan daiteke eta uztardura horretatik genero identitatea kontzeptua sortzen da; azken honek hizkuntza-, historia- eta kultura-ezaugarriak ditu. Lan honetan, hizkuntzari dagozkion ezaugarri akustikoak eta ahots-kalitatearen ezaugarriak aztertu dira emozioen adierazpenean. Horretarako, Hego Euskal Herriko 136 informatzaile hatutatu dira eta 408 esaldiko corpusa batu da, semantikoki neutroa den esaldi bat euren barietateetan oinarrizko emozioak simulatuz adierazteko eskatu zaie. Neurketa horietatik ateratako ondorioetan, besteak beste, ikus daiteke ahos kalitatearen erabilera orokorra esanguratsuki ezberdina dela generoen arabera emozioen adierazpenean.
oai:revistes.ub.edu:article/20894
2023-02-15T21:54:48Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.1
2023-02-15T21:54:48Z
U
Vol. 7 (2017): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-27
La construcción hacer + infinitivo: unas notas sobre "matar" y "hacer morir"
López García, Fernando; Universidad Complutense de Madrid
2017-12-28
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.1
Array
Array
Array
Array
El presente artículo tiene como objetivo revisar el estatus de la construcción compleja hacer + infinitivo, no considerada perífrasis para la mayoría de autores, parcialmente considerada así para otros y perifrástica para un tercer grupo. Analizaremos las pruebas que sustentan esta variedad de opiniones y ofreceremos una conclusión acerca del uso de la construcción con función supletiva en determinados contextos y como forma de expresión analítica de ciertos ítems léxicos de carácter causativo, para lo cual consideraremos patrones como la bieventividad y como la temporalidad. Ilustraremos esta última función como creadora de equivalencia semántica mediante la controvertida discusión acerca de si matar es hacer morir, revisando para ello las teorías más conocidas acerca de su no igualación y elaborando una propuesta alternativa.
oai:revistes.ub.edu:article/20895
2023-02-15T21:54:48Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.2
2023-02-15T21:54:48Z
U
Vol. 7 (2017): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 29-41
Algunas observaciones sobre el seseo en el español de los inmigrantes rusos en Cataluña
Tereshchuk, Andrei; Universidad Pedagógica Estatal de Rusia A.I. Herzen
2017-12-28
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2017.7.2
Array
Array
Array
Array
En aquest treball es presenten els resultats d'un estudi descriptiu sobre el fenomen del sigmatisme observat en l'espanyol dels immigrants russos que resideixen en la comunitat autònoma de Catalunya. L'autor analitza les dades sobre la presència del sigmatisme en l'espanyol parlat en aquesta regió. Es comparen diferents punts de vista sobre l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera. Els resultats obtinguts es comparen segons les variables «sexe» i «nivell d'estudis». L'autor arriba a la conclusió que la majoria dels immigrants russos a Catalunya són sesseants; la distinció sovint és vista en la parla de les dones amb ensenyament superior.
oai:revistes.ub.edu:article/27346
2023-02-15T21:54:24Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.1
2023-02-15T21:54:24Z
U
Vol. 8 (2018): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-19
Los llamados "cortes sintácticos" de la conversación coloquial
Briz Gómez, Antonio
2018-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.1
Array
Array
Array
Array
Aquest treball examina les freqüents ruptures i alteracions, almenys aparents, de la construcció en el discurs no planificat o planificat sobre la marxa, com el de la conversa col·loquial. El nostre treball manté que una anàlisi des d'una teoria d'unitats discursives pot oferir una descripció i explicació d'aquests "talls sintàctics" més d'acord amb el seu caràcter oral i d'acord amb el seu funcionament pragmàtic. El nostre objectiu consistirà, a més, a avaluar si aquests segments "tallats" sintàcticament ho són també des del punt de vista comunicatiu, fins i tot, si han de continuar considerant-se pròpiament talls, examinats ara des d'una teoria d'unitats de la conversa, en concret, la proposta pel grup de recerca Val.es.co. (Briz i altres 2003; Grup Val.es.co. 2014).
oai:revistes.ub.edu:article/27348
2023-02-15T21:54:24Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.2
2023-02-15T21:54:24Z
U
Vol. 8 (2018): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 21-56
El "De Senectute" de Cicerón en romance (ss. XIV-XVI). Un estudio sintáctico contrastivo
Del Rey Quesada, Santiago; Universidad de Sevilla
2018-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.2
Array
Array
Array
Array
Quatre traduccions (una italiana, una francesa, una castellana i una portuguesa) d'entre els segles XIV i XVI del diàleg ciceronià De senectute constitueixen el corpus d'aquest treball centrat en l'anàlisi de les variants inter- i extraoracionals des d'una perspectiva comparativa que pretén determinar el grau de convergència i divergència existent entre els tipus de relació sintàctica dels textos fiqui en comparació amb el text llatí font. Es presta especial atenció als processos d'interferència lingüística que impliquen solucions (anti)llatinizants en les versions.
oai:revistes.ub.edu:article/27349
2023-02-15T21:54:24Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.3
2023-02-15T21:54:24Z
U
Vol. 8 (2018): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 57-83
Gramática, discurso, oralidad. Las formas "invisibles" de la polaridad positiva en español coloquial
López Serena, Araceli; Universidad de Sevilla
2018-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2018.8.3
Array
Array
Array
Array
Els gramàtics contemporanis solen acceptar que el model llatí de resposta eco a interrogatives totals mitjançant repetició del verb, que l'espanyol va mantenir actiu fins a època clàssica, només ha perdurat, en l'actualitat, en dues llengües romàniques: el portuguès i el gallec. No obstant això, els corpus d'espanyol col·loquial mostren nombrosos exemples d'intercanvis comunicatius en els quals el segon membre d'un parell adjacent pregunta-resposta (o intervenció iniciativa-intervenció reactiva) presenta una repetició del verb principal de l'enunciat iniciatiu (no necessàriament interrogatiu) al qual l'enunciat reactiu replica. Amb la finalitat de visibilitzar aquestes formes, aparentment "invisibles", de la polaritat positiva en espanyol col·loquial, el present treball fa apilament d'un abundant nombre d'exemples i proposa escometre la seva anàlisi, de manera programàtica, des de la imprescindible distinció entre formes pertanyents en saber idiomàtic i formes discursivament possibles, l'actualització de les quals o bé respon a possibilitats concepcionals –i, per tant, universals– o bé està associada a fenòmens de tradicionalitat discursiva.
oai:revistes.ub.edu:article/30542
2023-02-15T21:50:56Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.1
2023-02-15T21:50:56Z
U
Vol. 9 (2019): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-18
La alternancia predicativa en español
Agenjo Recuero, Dolores; Universidad Carlos III de Madrid
2019-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.1
Array
Array
Array
Array
En espanyol, l'alternança predicativa (tener granos en la cara / tener la cara con granos) difereix de l'alternança locativa (cargar el heno en el camión / cargar el camión con heno) en tres aspectes rellevants: (i) arguments verbals, (ii) estructura eventiva i (iii) relació semàntica entre el significat verbal de la variant de locació i el significat verbal en la variant de locació. D'altra banda, el tipus de construccions propi de l'alternança predicativa no sols es combina amb verbs estatius, sinó també amb verbs aspectualment dinàmics, inclosos els més representatius de l'alternança locativa. En conclusió, sostenim que l'alternança predicativa constitueix un tipus de diàtesi verbal diferent i independent de l'alternança locativa.
oai:revistes.ub.edu:article/30543
2023-02-15T21:50:56Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.2
2023-02-15T21:50:56Z
U
Vol. 9 (2019): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 19-58
De la deíxis a la marcación discursiva: funciones y gramaticalización de ahora (bien)
Borreguero Zuloaga, Margarita; Universidad Complutense de Madrid
2019-12-27
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.2
Array
Array
Array
Array
En aquest treball analitzem les funcions discursives d'ara en les seves dues variants: la forma simple ara, característica de la llengua col·loquial, sol aparèixer en contextos d'immediatesa comunicativa (Beinhauer 1958 [1973: 109]; Santos 2003, Fonts 2009), mentre el connector ara bé constitueix un nexe del registre culte limitat gairebé exclusivament als textos de la distància comunicativa (Montolío 2000, Domínguez 2007). El nostre estudi rastreja en la història de l'espanyol el procés de gramaticalització per mitjà del qual aquest adverbi temporal ha adquirit usos discursius (Garachana 1998, Elvira 2009, Azofra 2010, Octavi de Toledo 2018), molts dels quals no han perviscut en la llengua actual, atès que fins al segle XIX no queden fixades les funcions que el connector té en l'espanyol contemporani i, en concret, la de connexió contraargumentativa amb la qual habitualment se l'identifica.
oai:revistes.ub.edu:article/33091
2023-02-16T11:08:27Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/33091
2023-02-16T11:08:27Z
U
Vol. 10 (2020): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-27
Análisis discursivo de las actitudes hacia la lengua minimizada de los maestros de educación infantil y primaria de la provincia de Huesca
Campos Bandrés, Iris Orosia; Universidad de Zaragoza
Tabernero Sala, Rosa María; Universidad de Zaragoza
2020-12-18
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/33091
Array
Array
Array
Array
A pesar que en el curs 2017/2018 es van complir dues dècades de l'entrada de l'aragonès a l'escola, encara són escassos les dades sobre la seva situació i perspectives de futur en l'àmbit educatiu. Amb la finalitat de realitzar una aportació en aquest sentit, desenvolupem un estudi de cas múltiple sota metodologia qualitativa, centrat en l'anàlisi de les actituds lingüístiques de la comunitat educativa de les 26 escoles on s'ensenyava aquesta llengua entre 2013 i 2015. Pel que fa als docents, les dades mostren un clima actitudinal predominant que denominem com a interès condicionat, tendent a la valoració positiva de la llengua per se però amb un cert rebuig a la seva promoció en l'ensenyament, en identificar-se com una potencial amenaça des del punt de vista laboral per part d'uns claustres de mestres composts principalment per docents interins. Així mateix, entre els mestres preval una ideologia sobre l'aprenentatge lingüístic d'orientació instrumental, la qual cosa se suma a l'anterior per a explicar l'escassa evolució de l'aragonès en l'Educació Infantil i Primària.
oai:revistes.ub.edu:article/37829
2021-12-30T23:44:05Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37829
2021-12-30T23:44:05Z
U
Vol. 11 (2021): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-15
La intertextualidad en el lenguaje jurídico. Reflexión y aplicación en una ley medioambiental italiana
González Vallejo, Rubén; Università degli Studi di Macerata
2021-12-30
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37829
La intertextualitat es presenta com un dels elements substancials per a l'anàlisi i comprensió dels textos, perquè és l'element essencial que dota de sentit a la macroestructura i es troba implícitament i explícita, de la mateixa manera que exigeix en el lector un coneixement previ. Aquest haurà d'interpretar la funció de descodificador de la informació a través de les diferents xarxes de transtextualitat creades amb altres textos, màximament quan es correspongui amb la figura d'un traductor. En el present article, introduïm el concepte d'intertextualitat en lingüística i reflexionarem sobre els contextos més recurrents on tenen lloc aquestes relacions textuals. Posteriorment, detallem la importància que posseeix en el llenguatge jurídic a l'ésser un llenguatge d'especialitat que recull amb exhaustivitat totes les casuístiques possibles en la seva comesa de ser el més precís possible. A tal respecte i, finalment, detallem els casos pràctics d'intertextualitat detectats en la Llei italiana sobre medi ambient 68/2015, de 22 de maig, amb la finalitat d'alertar al traductor de textos jurídics de la importància de saber teixir xarxes intertextuals en tal llenguatge per a la seva correcta traducció.
oai:revistes.ub.edu:article/37930
2021-12-30T23:44:05Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37930
2021-12-30T23:44:05Z
U
Vol. 11 (2021): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 17-44
Toponimia geográfica hispánica del metro de Manila
Joven Romero, Marco Antonio
2021-12-30
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37930
Els topònims reflecteixen les característiques físiques del territori que bategen i els topònims geogràfics hispànics amb metro Manila descriuen la geografia de la regió. En les següents pàgines, extrec i explico els topònims geogràfics hispànics vius amb metro Manila, i analitzo les característiques que descriuen segons aquestes categories: Cos d'Aigua, Agricultura, Fluvial, Terrestre, Marítim, Subsol, Urbano i Vegetació. Concloc que els elements responen a les diferents categories seguint patrons especials segons les característiques físiques del territori i l'activitat colonial espanyola.
oai:revistes.ub.edu:article/40284
2023-12-30T20:45:55Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/40284
2023-12-30T20:45:55Z
U
Vol. 13 No 1 (2023): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 79-112
A propòsit de la redundància de “subir para arriba, bajar para abajo, salir para afuera” i “entrar para adentro”
Sanromán Vilas, Begoña; Universidad de Helsinki
2023-12-30
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/40284
En aquest article s’estableix una diferència entre la redundància com a mera repetició (R1) i la redundància com a forma de concordança lèxica (R2) per analitzar les expressions subir para arriba ’pujar cap a dalt’, bajar para abajo ’baixar cap a baix’, salir para afuera ’sortir cap a fora’ i entrar para adentro ’entrar cap a dins’. Primer, s’extreuen les ocurrències d’aquestes expressions de dos corpus i, a continuació, es classifiquen tenint en compte el component del moviment focalitzat (Meta, Trajectòria, Via o Direcció) i el tipus de redundància (R1 o R2). En l’anàlisi de la R2, s’especifica quin matís semàntic aporta l’adjunt preposicional, que deixa d’interpretar-se com a redundant (R1). S’examinen també les implicacions teòriques que comporta la distinció R1-R2; entre elles, la gradació de les expressions redundants, la naturalesa del significat aportat, proposicional a la R2 i comunicatiu a la R1, i la relació del significat proposicional amb les propietats aspectuals dels predicats verbals.
oai:revistes.ub.edu:article/41519
2023-02-15T21:53:57Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/41519
2023-02-15T21:53:57Z
U
Vol. 12 (2022): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-41
La subordinació adverbial en les Cartas del viaje de Asturias (1782), de G.M. de Jovellanos
Alonso de la Torre Gutiérrez, Francisco; Universidad de Sevilla
2022-12-24
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/41519
En aquesta recerca d'orientació sintàctica i discursiva, s'analitza la subordinació adverbial en les cartes del Viaje de Asturias (1782) de Jovellanos per aportar noves dades a la història lingüística del «primer espanyol modern» i rastrejar possibles elements discursiu-tradicionals que caracteritzin el (macro)gènere de la literatura de viatges escrita en espanyol. Es pren com a marc teòric-metodològic la lingüística de varietats alemanya a fi d'explicar adequadament el funcionament de les estructures sintàctiques i la seva relació amb l’estructura variacional del seu temps.
oai:revistes.ub.edu:article/41521
2023-02-15T21:53:57Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/41521
2023-02-15T21:53:57Z
U
Vol. 12 (2022): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 43-58
Extensió de la marca /g/ i desaparació del sincretisme formal en els verbs de la segona conjugació del català
Badal Bertolín, Manuel; Universitat de València
2022-12-26
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/41521
En català antic, verbs com beure o moldre, amb perfet fort llatí en -ui-, presentaven inicialment extensió velar només en el morfoma pita (acrònim de perfecto y tiempos afines): 3a *bibuit > bec, 3a moluit > molc. En canvi, les formes del morfoma L, constituït per la primera persona del present d’indicatiu i tot el present de subjuntiu, presentaven un radical sense consonant velar: 1a bibō > beu, 1a molō > mol. En aquest treball, partint d’un corpus que inclou obres del segle XIII al XIX, datem el procés de velarització del morfoma L en aquesta subclasse verbal, coincident en el temps amb el canvi del model fort al feble en el perfet simple (3a bec >> begué). L’adopció de l’extensió /g/, que resol l’homofonia entre la primera i la tercera persona del present d'indicatiu (1a beu >> bec vs. 3a beu), es produeix simultàniament en tot el morfoma L, a diferència d’altres subclasses verbals. Com a conseqüència de la reorganització, al final del procés evolutiu es crea una nova subclasse verbal dins de la segona conjugació, caracteritzada per la presència de /g/ tant en el morfoma pita com en el morfoma L.
oai:revistes.ub.edu:article/41522
2023-02-15T21:53:57Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/41522
2023-02-15T21:53:57Z
U
Vol. 12 (2022): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 59-86
El cas oblic de les preposicions: arrels, constituents i concordança
Fábregas Alfaro, Antonio; University of Tromsø
2022-12-26
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/41522
Aquest treball proposa una anàlisi configuracional al fet que, per a molts parlants, preposicions com según o bajo no puguin assignar cas oblic al pronom i al fet que en espanyol actual l'assignació de cas oblic sigui impossible amb dos pronoms coordinats (*a ti i mí). S'argumenta que, en les varietats més restrictives, el pronom oblic materialitza un constituent sintàctic que conté una capa relacional (SK) al costat del SD pronom. Els casos en què és impossible aquesta assignació corresponen a estructures on SK i pronom no formen un constituent sintàctic en exclusió de la resta de nuclis. La variació a la qual està sotmesa aquesta combinatòria s'explica proposant que, en les varietats que admeten el cas oblic en contextos on SK i SD no formen un constituent, el cas oblic es pot assignar mitjançant concordança, que en general exigeix una relació d'especificador-nucli entre K i l'SD. Aquest resultat suggereix que en espanyol el cas oblic ha sofert un procés, incomplet en algunes varietats, des d'un cas estructural a un cas inherent.
oai:revistes.ub.edu:article/41543
2023-02-15T21:53:57Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/41543
2023-02-15T21:53:57Z
U
Vol. 12 (2022): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 87-108
Una busca llena de esperanzas... La variación uno i una en l'espanyol d'Argentina
Martínez, Angelita; Universidad Nacional de la Plata
Zanfardini, Lucía; CONICET/Universidad Nacional de Río Negro
2022-12-26
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/41543
En aquest treball analitzem dues formes d’autoreferència desfocalitzada que alternen en el discurs emès per dones: un i una. A parer nostre, l’alternança no és fruit de l’atzar ni respon només a l’assenyalament del gènere del parlant, com tradicionalment s’ha descrit, en tant totes dues formes es troben en variació intraparlant en el discurs femení. En conseqüència, busquem descobrir quins són els factors que influeixen en la selecció d’una forma o altra. En aquesta cerca, l’anàlisi del nostre corpus literari, des d’una metodologia qualitativa i quantitativa, permet asseverar que els temes relacionats amb l’experiència femenina afavoreixen l’ocurrència de la forma una, en els contextos en els quals es reprodueix l’estereotip.
oai:revistes.ub.edu:article/41546
2023-02-15T21:53:57Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/41546
2023-02-15T21:53:57Z
U
Vol. 12 (2022): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 109-124
Accessibilitat lèxica i adquisición de vocabulari en castellano: compareció entre bilingües dominants en català i monolingües en castellà
Ruiz Moreno, Mario; Johannes Gutenberg-Universität Mainz
2022-12-26
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/41546
Accessibilitat lèxica i adquisició de vocabulari en castellà: comparació entre bilingües dominants en català i monolingües en castellà. En aquest estudi s’analitza si els bilingües dominants en català residents a Girona i els monolingües en castellà residents a Toledo es comporten de manera diferent en un test de vocabulari castellà. El test emprat mesura tant el coneixement lèxic com l’accessibilitat lèxica, i es va administrar a dos grups de monolingües i bilingües en cada territori; un format per parlants de entre 5 i 6 anys, i un altre constituït per parlants de 8 i 9 anys. Els monolingües van superar als bilingües en tots dos grups d’edat, però la majoria dels bilingües dominants en català d’entre 8 i 9 anys van entrar dins la norma monolingüe, malgrat que les diferències entre tots dos grups encara eren observables.
oai:revistes.ub.edu:article/41547
2023-02-15T21:53:57Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/41547
2023-02-15T21:53:57Z
U
Vol. 12 (2022): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 125-142
L'adverbi relativamente y les classes de comparació
Ynduráin Pardo de Santayana, Carlos; Universidad del Atlántico Medio
2022-12-26
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/41547
L’objectiu d’aquest article és fer explícits els processos inferencials que subjauen a la interpretació d’aquells enunciats en els quals s’empra l’adverbi relativamente. Aquesta paraula sol acompanyar a adjectius i (altres) adverbis que expressen propietats el valor quantitatiu de les quals ha de ser modulat sempre respecte a una única classe de comparació. Entenem, no obstant això, que relativamente es fa servir per a cridar l’atenció sobre el fet que, en un context donat, existeixen dues categories rellevants respecte a les quals és possible relativitzar el valor de l’adjectiu o adverbi al qual acompanya i que només respecte a una d’aquestes categories resulta pertinent l’atribució de la propietat amb què es relacionen aquestes paraules. Així, davant l’afirmació El Sol es una estrella relativamente cercana a la Tierra entenem, en principi, que el Sol està prop de la Terra si comparem la seva ubicació amb la d’altres cossos celestes similars. L’adverbi relativamente, no obstant això, adverteix al receptor que, respecte a una altra categoria que també resultaria significatiu activar com a contrast (probablement, la dels objectes amb què interactuem habitualment), mai diríem del sol que és una entitat propera.
oai:revistes.ub.edu:article/42373
2023-12-30T20:45:55Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/42373
2023-12-30T20:45:55Z
U
Vol. 13 No 1 (2023): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 55-77
Valor continuatiu i distància comunicativa. Notes sobre l’ús de les perífrasis verbals “seguir/continuar/proseguir” + gerundi
Nieuwenhuijsen, Dorien; Universidad de Utrecht
2023-12-30
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/42373
El present treball examina les diferències de distribució entre tres perífrasis verbals amb significat continuatiu: seguir/continuar/proseguir + ger. A partir de dades quantitatives extretes dels corpus electrònics corde i corpes xxi, l’anàlisi diacrònica i sincrònica mostra que, al llarg del temps, els tres auxiliars han experimentat canvis de freqüència que poden relacionar-se amb el gènere textual i amb el concepte d’immediatesa i distància comunicatives. S’argumenta que en l’espanyol modern continuar i seguir cobreixen el continu discursiu d’immediatesa i distància comunicatives completament. En canvi, proseguir sobreviu, principalment, en la unitat convencionalitzada proseguir diciendo, que també sembla haver exercit un paper destacat en l’expansió original de la perífrasi. Així doncs, les dades suggereixen que les unitats convencionalitzada no sols estan implicades en l’increment de l’ús d’una construcció en vies de gramaticalització, sinó que probablement també exerceixen un paper important en la preservació d’una construcció l’ús de la qual ha disminuït significativament amb el pas del temps.
oai:revistes.ub.edu:article/42652
2023-12-30T20:45:55Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/42652
2023-12-30T20:45:55Z
U
Vol. 13 No 1 (2023): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 113-134
La perífrasi "dar + gerundi" en l'espanyol andí
García Fernández, Luis; Universidad Complutense, Madrid
Krivochen, Diego; University of Oxford
2023-12-30
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/42652
En l’espanyol andí de l’Equador i Colòmbia existeix una perífrasi, <dar + gerundi>, que té unes característiques que l’allunyen de manera considerable de la resta de perífrasis de gerundi de l’espanyol estàndard. Tant l’auxiliar, un verb en origen ditransitiu, com el significat d’aquest mecanisme d’alteració diatètica additiva, fan d’aquesta perífrasi una estructura única en la gramàtica de l’espanyol. L’auxiliar dar permet introduir un nou argument, que es coneix com a aplicatiu. La bibliografia atribueix aquesta construcció al contacte amb el quítxua. És, doncs, una innovació tipològica força interessant atès que les llengües indoeuropees no acostumen a presentar aquesta mena de perífrasis aplicatives.
oai:revistes.ub.edu:article/45389
2023-12-30T20:45:55Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/45389
2023-12-30T20:45:55Z
U
Vol. 13 No 1 (2023): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 1-26
Atenuació en interaccions en línia sobre temes controvertits: Una proposta metodològica
Aulit, Laetitia; Université Catholique de Louvain
2023-12-30
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/45389
Aquest article ofereix una proposta metodològica per a l’anàlisi pragmàtica de l’atenuació en interaccions digitals escrites, en concret, en gèneres discursius com ara els fòrums de comentaris de la premsa digital i Twitter. L’atenuació és una estratègia retòric-pragmàtica vinculada a les necessitats d’imatge i les metes comunicatives dels participants en la comunicació (Albelda Marco i Briz Gómez 2020). Per aquest motiu, aquest article ressalta, a partir de la literatura existent sobre els gèneres discursos seleccionats i de l’anàlisi de comentaris i tuits sobre una tradició espanyola controvertida, les festes de Moros i Cristians, les característiques situacionals i lingüístiques que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar la presència de l’atenuació en aquests gèneres, proposant una adaptació de la metodologia d’Albelda et al. (2014), principalment emprada per a l’anàlisi d’interaccions orals. Así pues, aquest estudi presenta una proposta metodològica adequada per a analitzar l’atenuació en interaccions en línia en gèneres discursius com els fòrums de comentaris de la premsa digital i Twitter.
oai:revistes.ub.edu:article/45393
2023-12-30T20:45:55Z
AFEL:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/45393
2023-12-30T20:45:55Z
U
Vol. 13 No 1 (2023): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 27-54
Els fòrums com a eina d’aprenentatge i avaluació dels cursos virtuals asíncrons
Eusebio Hermira, Sonia; Universidad Complutense de Madrid
2023-12-30
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/45393
En aquest article s’ofereixen els detalls de la recerca que s’ha utilitzat per a determinar les característiques que han de complir els fòrums de discussió en l’ensenyament e-learning, si es pretenen utilitzar metodologies actives com l’aprenentatge cooperatiu o l’enfocament per tasques. Es descriuen, d’una banda, els plantejaments teòrics que van fonamentar el disseny del curs de formació, fet servir com a eina de recerca, i per un altre, els resultats d’aprenentatge obtinguts després de la seva experimentació. Les conclusions recullen com els fòrums es converteixen en un instrument indispensable d’aprenentatge cooperatiu, però també de motivació, atès què permeten l’intercanvi i la discussió en un context en què l’asincronia pot provocar un sentiment de soledat i individualitat.