2024-03-28T08:23:19Z
http://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/14876
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.2
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 19-24
Introducció
Gargallo Gil, José Enrique; Universitat de Barcelona (UB)
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.2
Array
Array
Array
Array
Introducció al monogràfic
oai:revistes.ub.edu:article/14877
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.3
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 25-52
Distribución geográfica de los refranes. Notas para el análisis geoparemiológico
Álvarez Pérez, Xosé Afonso; Centro de Linguística da Universidade de Lisboa
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.3
Array
Array
Array
Array
Este artículo reflexiona sobre la viabilidad del estudio de la distribución espacial de los refranes (geoparemiología). Se exponen diferentes requisitos previos para investigar en ese campo, entre los que cabe mencionar: a) la existencia de un corpus numeroso de proverbios con localización geográfica conocida, b) la clasificación temática exhaustiva de los elementos formantes de los refranes, c) el tratamiento informático de los materiales y d) un proceso de formalización de los refranes que permita delimitar paremiotipos, esto es, proverbios que expresan un mismo contenido semántico, aunque difieran en la lengua, la estructura sintáctica y los componentes lexicales. Finalmente, se proponen varias estrategias de investigación geoparemiológica y se ofrecen algunas muestras preliminares de resultados.
oai:revistes.ub.edu:article/14878
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.4
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 53-65
Europeismes fràsics en el llibre de paraules e dits de savis e filòsofs. Estudi diacrònic i contrastiu
Conca Martínez, Maria; Universitat de València
Guia i Marin, Josep; Universitat de València
2016-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.4
Array
Array
Array
Array
En aquest treball ens hem proposat analitzar alguns dels europeismes fràsics presents al Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs (entre 1291 i 1295) de Jafudà Bonsenyor, metge jueu de Barcelona. Es tracta d’una obra escrita en llengua catalana, a partir de “llibres aràbics”, útil per a l’estudi de la transmissió sapiencial d’Orient a Occident, a través d’Al Àndalus i Catalunya. Per a l’anàlisi, hem aplicat el mètode de concordances fràsiques, a partir del qual hem seleccionat, descrit, documentat, contrastat i validat deu proverbis com a europeismes. Ens ha interessat sobretot la localització i comparació de les codificacions en llatí medieval i llengües europees de l’època estudiada (segles XIII, XIV i XV).
oai:revistes.ub.edu:article/14879
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.5
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 67-77
La problemática terminológica en los estudios paremiológicos
Crida Álvarez, Carlos Alberto; Universidad Nacional y Kapodistríaca de Atenas
Sevilla Muñoz, Julia; Universidad Complutense de Madrid
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.5
Array
Array
Array
Array
En la actualidad un número cada vez mayor de investigadores se dedica a los estudios paremiológicos. Sin embargo, sigue faltando una base sólida en la que apoyar tales estudios, pues la falta de consenso en el uso de una terminología unificada en el campo de la investigación paremiológica en el idioma español es una realidad que, en muchos casos, dificulta o entorpece la labor y el entendimiento, principalmente de los que se inician en este campo científico, al tiempo que dilata los textos, al tener que explicar cada vez los términos empleados. Por eso, el objetivo del presente trabajo es revisar algunos de los términos más conflictivos para proponer la terminología más adecuada, en particular los relativos a la clasificación de paremias y a la metodología aplicada habitualmente en este campo. Este trabajo toma como punto de partida las teorías terminológicas desarrolladas por pioneros en la materia, cuya validez está suficientemente comprobada.
oai:revistes.ub.edu:article/14880
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.6
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 79-108
El árbol paremiológico de Pedro
Iglesias Ovejero, Ángel; Universidad de Orleáns
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.6
Array
Array
Array
Array
Este artículo pretende mostrar que la paremiología requiere un tratamiento multidisciplinar. Para ello se practica un análisis semiolingüístico del antropónimo Pedro y sus formas derivadas, compuestas y complejas, de las que se contabilizan unas 250 ocurrencias en el corpus del Refranero hasta el siglo XX. Pedro adquiere un estatuto peculiar de sustituto y, sobre todo en sus combinaciones nominales, designa tipos sociales (como tipónimo) en dicho corpus, en que además de las paremias, los paremiógrafos han incluido formulaciones breves descriptivas, dialogadas y mixtas, análogas a los textos de la lírica, el dialogismo y la narrativa popular. El componente onomástico en el Refranero remite, en parte, a lo que este tiene de sedimento de la cultura oral u oralizada, e indirectamente al inaccesible juego de la conversación, en la cual, además de tipónimo, Pedro ha sido objeto de juego verbal (como ludónimo), según se comprueba también en los grandes autores clásicos.
oai:revistes.ub.edu:article/14881
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.7
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 109-126
Sebastià Farnés i la paremiologia catalana
Oriol Carazo, Carme; Universitat Rovira i Virgili
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.7
Array
Array
Array
Array
L’article estudia les aportacions realitzades per Sebastià Farnés (1854 1934) en el camp de la paremiologia des de les seves publicacions a les revistes catalanes de l’època (La Renaixensa, La Ilustració Catalana, Arxiu de Tradicions Populars i Catalana) i l’edició del llibre Assaig de paremiologia catalana comparada (1913) fins a l’elaboració de la seva gran obra, la Paremiologia catalana comparada (1992 99). L’estudi analitza les motivacions que van dur Farnés a interessar se per la paremiologia, les influències que va rebre i la seva col laboració amb l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, dirigit per Tomàs Carreras i Artau. Els resultats del treball mostren que Farnés va ser un folklorista preparat, que va aplicar amb eficàcia el comparativisme a l’estudi de les parèmies. Finalment, la seva gran contribució a l’estudi de la paremiologia catalana el situa com una de les figures més importants de la història del folklore català.
oai:revistes.ub.edu:article/14882
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.8
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 127-140
Paremiologia i Internet
Pàmies i Riudor, Víctor; Universitat de Barcelona (UB)
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.8
Array
Array
Array
Array
La irrupció d’internet i de la informàtica accessible al públic en general ha comportat un seguit de canvis en moltes disciplines que ha obligat a replantejar ne els fonaments i la metodologia. En aquests moments, els usuaris d’internet no només consumeixen informació, sinó que poden generar continguts i avaluar els que consumeixen d’una manera interactiva i bidireccional. Això ha permès eixamplar l’oferta de materials paremiològics, ja siguin acadèmics, divulgatius o amb un component important de negoci al darrere. I la creativitat i l’aprofitament d’aquestes noves eines ha permès també diversificar molt l’oferta de continguts.
oai:revistes.ub.edu:article/14883
2023-02-15T13:59:38Z
AFEL:Paremiologia
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.9
2023-02-15T13:59:38Z
U
Vol. 5 (2015): Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística; 141-158
Llicències paremiològiques (i altres) dels tres torsimanys catalans de Franklin, Rojas i Rabelais: Gaietà Vidal 1868, Antoni Bulbena 1914 i Lluís Faraudo 1929
Ugarte i Ballester, Xus; Universitat de Vic
2015-12-23
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL.2015.5.9
Array
Array
Array
Array
LLICÈNCIES PAREMIOLÒGIQUES (I ALTRES) DELS TRES TORSIMANYS CATALANS DE FRANKLIN, ROJAS I RABELAIS: GAIETÀ VIDAL 1868, ANTONI BULBENA 1914 I LLUÍS FARAUDO 1929 Són nombrosos els autors del darrer terç del segle XIX i principis del XX que dediquen part de la seva obra a traslladar clàssics i autors contemporanis al català. La traducció juga durant la Renaixença i el Noucentisme un paper destacat en el procés de consolidació i recuperació del català com a llengua literària. En aquest context, ens proposem fer una pinzellada il lustrada dels criteris paremiològics de tres traductors catalans d’obres clàssiques de tres llengües majoritàries: anglès, castellà i francès. Els torsimanys mostren a bastament la seva competència paremiològica, tot i que es permeten algunes llicències, sovint enginyoses i amenes, que la professionalització de l’ofici de la traducció actual no admetria. Gaietà Vidal, el 1868, fa de Lo camí de la fortuna de Benjamin Franklin, obra estructurada al voltant de cent aforismes, un anostrament més semblant a una recreació que a una traducció; Antoni Bulbena, traductor “vitalici” del Quixot al català, trasllada 383 parèmies de La Celestina el 1914; i finalment, Lluís Faraudo, que gira a la nostra llengua obres de François Rabelais des de 1909, farcides de jocs lingüístics i manipulacions fraseològiques, publica Gargantua l’any 1929.