2024-03-28T12:05:24Z
http://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/2281
2024-03-28T12:05:22Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/2281
2024-03-28T12:05:22Z
U
No 1 (2011): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 1-9
IMATGES DE KLEIST: ENTRE CLASSICISME, ROMANTICISME I MÉS
Jané, Jordi; Universitat Rovira i Virgili
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/2281
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
A l’obra de Kleist s’hi troben imatges i arguments que fan dubtar de la seva adscripció usual a l’època entre Classicisme i Romanticisme, perquè això amaga idees centrals del debat, en el que ell participa, entre la visió tradicional del món de l’Antic Règim i les noves idees difoses pels jacobins arran de la Revolució Francesa. Aquí es contextualitzen imatges dins de Michael Kohlhaas i Das Erdbeben in Chilique mostren el seu apropament a les idees jacobines.
oai:revistes.ub.edu:article/2282
2024-03-28T12:05:22Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/2282
2024-03-28T12:05:22Z
U
No 1 (2011): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 11-29
VERTRAUTE FREMDE. ERZÄHLEN UND ALTERITÄT BEI RAFIK SCHAMI
Maeding, Linda; Universitat de Barcelona (UB)
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/2282
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Rafik Schami zählt zu den erfolgreichsten nicht-muttersprachlichen Autoren von Literatur in deutscher Sprache und wird als wichtiger Vertreter der Migrationsliteratur wahrgenommen. Seine Romane und Erzählungen spielen eine bedeutende Rolle bei der Vermittlung eines Orient-Bildes, dessen Wirkung auf den Leser am besten mit dem Begriff einer „vertrauten Fremde" umschrieben werden kann. Der Autor macht in diesem Zusammenhang die arabische Tradition mündlichen Erzählens zum Dreh- und Angelpunkt seines fiktionalen Werks. Nach einigen theoretischen Überlegungen zu Definition und Eigenschaften interkultureller Literatur im Allgemeinen sowie Migrationsliteratur im Besonderen steht im vorliegenden Beitrag die Darstellung von Alterität und Fremdheitserfahrungen in Schamis phantastischen Märchen im Mittelpunkt. Besonderes Augenmerk wird dabei auf rezeptionsästhetische Fragen der Aneignung des literarischen Orients durch den Leser gelegt.
oai:revistes.ub.edu:article/2284
2024-03-28T12:05:22Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/2284
2024-03-28T12:05:22Z
U
No 1 (2011): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 31-50
FAMILIENSUDOKU. LEERSTELLEN IN FAMILIENNARRATIVE VON KRIEG UND VERFOLGUNG: SUSANN PÁSZTORS ROMAN „EIN FABELHAFTE LÜGNER“
Seidler, Miriam; Universitat de Barcelona (UB)
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/2284
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
In der Kultur der Erinnerung an den Zweiten Weltkrieg hat sich in Deutschland im letzten Jahrzehnt ein Wandel vollzogen. Die produktive Auseinandersetzung mit der eigenen Vergangenheit der ersten Generation wird zunehmend von der Suche nach Möglichkeiten des Umgangs mit der Erinnerung an Krieg und Vertreibung durch die zweite und dritte Generation abgelöst. Susann Pásztors RomanEin fabelhafter Lügner wird als Beitrag zu dieser Diskursverschiebung analysiert. Dabei versinnbildlicht das Sudoku nicht nur die Leerstellen in der familiären Erinnerung, sondern auch die Veränderung in der Familienstruktur und die Versuche, einen adäquaten Umgang mit der Vergangenheit zu finden.
oai:revistes.ub.edu:article/5485
2024-03-28T12:05:22Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5485
2024-03-28T12:05:22Z
U
No 2 (2012): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 21-51
LAS TRADUCCIONES ESPAÑOLAS DEL HARZREISE DE HEINRICH HEINE
Schäpers, Andrea; Universitat de Barcelona (UB)
2013-01-09
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5485
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Nos acercamos a la obra Harzreise de Heinrich Heine desde un punto de vista traductológico para dar cuenta de las traducciones españolas que se han realizado de esta obra literaria, la mayoría de ellas desconocidas en España. En este emblemático relato, Heine transmite una imagen subjetiva de la época de la que le tocó ser testigo. Los marcadores culturales, que configuran la trama y dan color, contribuyen a constituir la identidad cultural específica. En sus versiones, los traductores han de recurrir a una serie de intervenciones para traducir los elementos que explícita o implícitamente remiten a una cultura determinada. Las traducciones evidencian problemas en el traslado de los elementos culturales y de sus valores connotativos con consecuencias para la recepción del autor en España en su contexto más amplio.
oai:revistes.ub.edu:article/5487
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5487
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 2 (2012): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 53-68
EL HOMBRE QUE SE INVENTÓ A SÍ MISMO: OTTO FEIGE Y SUS SEUDÓNIMOS RET MARUT Y B. TRAVEN (1882-1969)
Hauschild, Jan-Christoph; Universitat de Barcelona
2013-01-08
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5487
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
"La historia de mi vida es sólo asunto mío que prefiero guardar para mí", según hizo saber el escritor B. Traven en 1926. Bajo el nombre de Traven Torsvan adquirió la nacionalidad mejicana en 1930. Para citas de negocios se metió en el rol de su supuesto apoderado Hal Croves que se ocupaba de la explotación y comercialización de su obra. Su juego con identidades ocupó la atención de periodistas, investigadores y de un público incalculable en todo el mundo durante décadas. Se opuso consecuentemente al creciente interés de un número creciente de lectores ávidos de información sobre su trasfondo biográfico.En este artículo se muestra que el deseo de anonimato, la pretendida falta de vanidad y de ambición de B. Traven no son en realidad gestos de modestia, sino una reacción al convencimiento de que tiene que ratificar el realismo de sus novelas mediante su experiencia personal. Sus jactanciosas declaraciones según las cuales "había cabalgado por la selva, vadeado pantanos y zonas fangosas, nadado en ríos y escalado rocas escarpadas" crean una atmósfera peculiar y caracterizan una imagen de género del escritor de la selva que perdura hasta el día de hoy.
oai:revistes.ub.edu:article/5488
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5488
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 2 (2012): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 1-20
SCHÖNHEIT: IKONOLOGIE UND BEGEHREN. KUNSTÄSTHETISCHE REFLEXION UND LITERARISCHE OBJEKTIVATION ZU GOTTHOLD EPHRAIM LESSINGS DRAMA EMILIA GALOTTI
Djoufack, Patrice; Leibniz Universität Hannover
2013-01-08
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5488
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Lessing inszeniert in Emilia Galotti anhand zweier Portraits ein Kunstgespräch über das Schöne, eine ästhetische Frage, die er bereits in seinem Werk Laokoon behandelt hatte. Der Beitrag geht der Frage nach den Möglichkeiten der Nachahmung und Wahrnehmung des Schönen in Literatur nach und zeigt den Konstruktcharakter dieser für die Ästhetik zentralen Kategorie.
oai:revistes.ub.edu:article/5489
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5489
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 2 (2012): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 69-86
WECHSELSPIEL VON FIKTIONALITÄT UND FAKTUALITÄT IN UWE TIMMS AM BEISPIEL MEINES BRUDERS
Ferro Milone, Giulia; Universitat de Barcelona
2013-01-09
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5489
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
In den großen Debatten der zweiten Hälfte der 1990er Jahre um das Verhältnis von Geschichte, Literatur und Medien und um die Verantwortung der Literatur im Aufarbeitungsprozess nach dem Holocaust nimmt das Werk Uwe Timms eine dezidierte Relevanz ein, insofern es familiäre Gedächtnisbilder und Geschichte in den Narrationen verschränkt und thematisiert. Nach Einbettung von Timms Buch Am Beispiel meines Bruders (2003) in den Kontext der „Erinnerungsliteratur” geht der vorliegende Beitrag auf das Zusammenspiel von Fiktionalisierungsverfahren, Wirklichkeits- und Wahrheitsansprüchen im Text ein. Es wird dabei zuerst Timms poetologische Auseinandersetzung mit dem Thema Fiktionalität/ Faktualität ins Blickfeld gerückt; dann werden einige zentrale textuelle Verfahren anhand von den narratologischen Konzepten ‚signposts of fictionality‘, ‚Biographem‘ und ‚Narrem‘ aufgezeigt.
oai:revistes.ub.edu:article/5490
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5490
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 2 (2012): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 87-99
ZENSOR – AUTOR – TEXT. DER AKT DES ZENSIERENS AM BEISPIEL DER LITERARISCHEN ZENSUR DES FRANQUISMUS
Rothenburg, Anja; Universitat de Barcelona
2013-01-09
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5490
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Die Produktion narrativer Texte unter repressiven Bedingungen, mit den damit verbundenen textuellen Eingriffen in Form von Selbstzensur durch den Autor und Streichungen durch den Zensor, stellt sich als ein Prozess dar, der von vielen unbekannten, unsichtbaren Variablen determiniert ist.Anhand der franquistischen Zensur in Spanien (1939–1975) soll die reziproke Relation zwischen Autor und Zensor genauer betrachtet werden. Analysiert wird dabei der Akt des Zensierens als ein Prüfungsverfahren, das von bestimmten Machtkonstellationen geprägt und reglementiert wird. Die Positionierung und Funktion des Zensors, die Rolle des Autors im diktatorialen Zensurkontext sowie auch die sich daraus ergebende inter- und konterdependäre Relation zwischen den Beteiligten sind dabei von besonderer Signifikanz.Bei Verwendung der als Tabu markierten Thematiken und Reizwörter standen dem Zensor verschiedene Formen der Sanktion zur Verfügung. Diese beschränkten sich aber nicht nur auf den Text als Gegenstand der Kontrolle, sondern bezogen letztlich auch den Autor in die Überprüfung mit ein.Die Zensurmechanismen mit ihren wechselseitigen Folgen für Zensor, Autor und Text sollen anhand der Übertragung der Konzepte Michel Foucaults, zum Verfahren der Prüfung und den Ausschlussmechanismen von Diskursen, auf den franquistischen Literaturbetrieb erläutert werden.
oai:revistes.ub.edu:article/5491
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5491
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 2 (2012): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 101-108
LA NARRATIVA ESPAÑOLA PRO-GERMANA DE LA DIVISIÓN AZUL: UN PANORAMA
Pfeifer, Ulrike; Universitat de Barcelona
2013-01-09
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5491
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Desde el punto de vista de la literatura comparada del siglo XX, resulta interesante la gran producción literaria española de tema bélico, especialmente sobre la Guerra Civil Española y la Segunda Guerra Mundial. Partiendo de una perspectiva hispano-alemana e histórico-literaria resalta el impacto que tuvieron estos acontecimientos bélicos en algunos escritores españoles y por consecuencia su repercusión directa en la narrativa. El objetivo del presente trabajo es el estudio de un grupo de autores con un notable vínculo con la Alemania nazi: son los llamados escritores de la División Azul. Se analizan en este trabajo los elementos germanófilos de seis obras representativas de Alberto Crespo, Enrique Errando Villar, José Luis Gómez Tello, Rodrigo Royo Masía, José Martínez Esparza y Jesús Revuelta. El análisis de sus obras refleja la notoria identificación de dichos escritores con el régimen nacionalsocialista.
oai:revistes.ub.edu:article/5492
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5492
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 2 (2012): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 109-137
MITO Y CIENCIA FICCIÓN: LA EVOLUCIÓN DE LOS SERES DEL COSMOS EN EL CENTINELA Y 2001: UNA ODISEA ESPACIAL
Pinotti, Eleonora; Universitat de Barcelona
2013-01-09
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5492
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
El origen y porvenir del hombre son temáticas desarrolladas en los mitos antiguos y que la ciencia ficción retoma y pone en funcionamiento sobre un trasfondo científico. En oposición a la literatura fantástica, la ciencia ficción suele basarse en las condiciones de verosimilitud de la ciencia moderna para construir realidades paralelas pero factibles.El centinela y 2001: Una Odisea Espacial, obras de Arthur C. Clarke y Stanley Kubrick –en sus versiones de relato breve, novela y película– operan como un mito moderno del origen y futuro de los hombres, retomando las temáticas mencionadas y otras, tales como la posibilidad del triunfo de la mente por sobre el cuerpo. Como mito antropogónico y del destino colectivo, estas obras de ciencia ficción construyen un completo mapa evolutivo, con el proceder científico y los avances tecnológicos como elementos fundacionales.
oai:revistes.ub.edu:article/5493
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5493
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 2 (2012): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 139-147
EFFECTS OF TRAUMA IN SHUTTER ISLAND
Cubukcu, Feryal; Universitat de Barcelona
2013-01-09
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5493
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
It is very difficult to formulate and display the varied responses of the individual to a traumatic event, or a series of events at a particular time, place and cultural milieu. The prevalent view of literary studies claims that trauma stands outside representation altogether by highlighting an intrinsic epistemological fissure between traumatic experience and representation. This notion of trauma is not locatable in the simple violent or original event in an individual's past, and it returns to haunt the survivor later on. The movie "Shutter Island" based on the graphic novel by Dennis Lehane has the spellbinding story of mystery and paranoia of US Marshall Edward Daniels, a veteran soldier of the US Army, who with his partner Chuck Aule, investigates the disappearance of a patient who has apparently vanished from a locked room, in the Ashecliffe Hospital on an island and whose flashbacks in his mind go back and forth between his days of World War II in Germany and his wife who was killed in a fire two years ago. This article tries to probe traumatic experiences in and after the war and how frame of reference, self capacities, ego resources, cognitive schemas and memory have been affected.
oai:revistes.ub.edu:article/5494
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5494
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 2 (2012): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 149-154
RUSSIAN LITERARY EMIGRATION OF THE XXth CENTURY (The Poles of Zinaida Gippius’s Worldview)
Gurtueva, Tamara; Universitat de Barcelona
2013-01-09
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/5494
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
For Russia, XX century appeared extremely complicated, burdened set of a various sort of cataclysms: revolutionary, military, economic, etc. It is thought that attempts to understand their causes and effects will make mainstreams of scientific and public idea of the come century. In the paper, I address to that phenomenon, where the tragedy of the Russian culture of last XX century opens: Russian emigration of the beginning of century. In the center of attention there will be a Russian literary emigration. In work, the methodological approach based on a principle of ‘the uniform block’ will be applied. It enables to track strategy of creative destiny of this, or that writer, dynamics of his creativity by the rather - typological analysis, to reveal those changes, that have taken place in his outlook during the migratory period, and to show, how they were reflected in poetics of his main products.
oai:revistes.ub.edu:article/9739
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/9739
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 3 (2013): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 1-20
EVA STRITTMATTER UND ERWIN STRITTMATTER. EINE EHE UM WORTE
Brockman, Beatrix M.; Austin Peay State University, Clarksville, TN
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/9739
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Symbiotisch und zerbrechlich war die Beziehung dieses Paares, zusammengehalten durch das Schweigen einer Frau, die sich mit Lyrik ihrem Leben entgegenstellte. Die Spannung aus der Dichotomie eines hausfraulichen Lebens in Ostdeutschland und ihrer eigenen Existenz als Autorin war die Quelle von Eva Strittmatters (1930-2011) Kreativität. Nur durch das Schreiben am Rand einer Realität, die sich um die Bedürfnisse ihres Mannes, des Romanciers Erwin Strittmatter, drehte, konnte sie ihr eigenes poetisches Werk schaffen. So reflektieren viele ihrer Texte die Flucht in die Natur. Dort entstand ihre Lyrik auf „Ästen“ und „Koppelpfählen“ in Opposition zu dem Missverhältnis in ihrer Ehe, in der die schriftstellerische Existenz des Nationalpreisgewinners ihr Potential nur zu Lasten der kreativen Kraft der Dichterin ausschöpfen konnte. Mit der Energie, die sie aus Wanderungen in der Landschaft rund um die kleine Ortschaft Schulzenhof nördlich von Berlin gewann, gelang es Eva Strittmatter sich als ernstzunehmende Dichterin zu etablieren. Ihre Lyrik wie auch ihre veröffentlichten Briefe zeigen die poetische Kraft, die sie aus der Friktion ihrer Mehrfachbelastung als Hausfrau, Lektorin und Gefährtin von Erwin Strittmatter bezog.
oai:revistes.ub.edu:article/9740
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/9740
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 3 (2013): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 21-42
SEÑAS DE IDENTIDAD EN LA OBRA DE FLEUR JAEGGY
Soria Millán, María del Pilar; Universidad La Sapienza de Roma
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/9740
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
La obra de la escritora Fleur Jaeggy es un ejemplo de literatura fuera de los confines. Sus textos escritos en lengua italiana trasladan al lector a su Suiza natal, donde transcurrió su infancia y de la que se llevó sus paisajes, su cultura y la lengua alemana, que posteriormente materializará a través de sus palabras y gracias a una pluma que ha sido comparada al buril de un escultor. Jaeggy vive en Italia, sus escritos son centroeuropeos, toman el frío del invierno zuriqués, los colores de los paisajes de las montañas suizas, la identidad de personajes que distan mucho del entorno milanés en el que vive, para acercarse a una cultura más sobria y protestante. Jaeggy se siente más cerca de los escritores austriacos como Ingeborg Bachmann y Thomas Bernhard, del suizo Robert Walser, que de los literatos italianos. Su identidad se convierte casi en la obsesión que representan sus personajes, en su mayoría de género femenino.
oai:revistes.ub.edu:article/9741
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/9741
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 3 (2013): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 43-53
EL ESTADIO DEL ESPEJO EN L’AMANT, SAVANNAH BAY Y L’EDEN CINÉMA DE MARGUERITE DURAS: EL OTRO EN RELACIÓN CON LA FORMACIÓN DEL YO
de Camps Mora, Jacobo; Universitat Pompeu Fabra
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/9741
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
A la luz del estadio del espejo de Lacan, Savannah Bay y L’Eden Cinéma nos muestran un fracaso en la formación del Yo –o incapacidad para entrar en lo que el psicoanalista llamó el orden de lo simbólico– que se ve, finalmente, superado en L’Amant. Así, este artículo pretende mostrar no sólo la manera mediante la cual la narradora de L’Amant afirma su subjetividad sino también el fracaso de este mismo proceso en las otras dos obras.
oai:revistes.ub.edu:article/9742
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/9742
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 3 (2013): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 55-74
NOVES DADES SOBRE LA BIOGRAFIA I OBRA DE CARLES SALVADOR
Barreda, Pere-Enric; Universitat de Barcelona
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/9742
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Aquest article té com a objectiu precisar una mica més allò que sabem de Carles Salvador entre els anys 1907 i 1915, els inicis de la seua tasca literària i formació i manifestació de la seua ideologia política. També del 1919-23, els de la seua relació amb Tomàs i Martí i la creació de l'Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana (APEV) i la seua “Biblioteca Infant”. Finalment, podem detallar més el seu paper clau entre 1932-33 en la revisió i desenvolupament de les Normes de Castelló.
oai:revistes.ub.edu:article/10586
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/10586
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 4 (2014): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 1-25
DER DEUTSCHSPRACHIGE POSTMODERNE HISTORISCHE ROMAN: W.G. SEBALDS DIE RINGE DES SATURN UND AUSTERLITZ ALS HISTORIOGRAPHISCHE METAFIKTIONEN
Hauenstein, Robin; Universität Wien
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/10586
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Als besonders empfänglich für die Thematisierung vieler zentraler theoretischer Aspekte der literarisch-künstlerischen Postmoderne hat sich im literarischen Feld die postmoderne Form des historischen Romans gezeigt, die in verschiedenen Ausformungen, wie etwa der historiographischen Metafiktion, erkannt wurde. Diese neuen Tendenzen in der Gegenwartsliteratur bewegen sich im Spannungsfeld von Literatur und Historiographie, im Brennpunkt zweier Diskurse, die ähnliche und gleichwertige Bedeutungssysteme konstituieren, mittels derer wir die als Fakten interpretierten und narrativierten Geschehnisse der Vergangenheit zu verstehen suchen. Auch in der Prosa der deutschen Literatur ist spätestens seit den 80er Jahren zunehmend eine Bewegung hin zur Darstellung und Reflexion von unterschiedlichsten historischen Geschehen und Zuständen zu verzeichnen, die in engem Zusammenhang mit einer Wiederkehr des Erzählens steht, die sich von den Tendenzen der deutschsprachigen Nachkriegsliteratur stark unterscheidet. Zu beobachten ist dabei auch eine grundlegende und steigende Tendenz zur Metaisierung im Bereich der historienaffinen Romane, somit eine Bewegung, welche die Entwicklung des historischen zum postmodernen historischen Roman im englischsprachigen Raum etwas versetzt nachzuzeichnen scheint. Dieser Beitrag untersucht vor diesem Hintergrund W.G. Sebalds Die Ringe des Saturn und Austerlitz als exemplarische Beispiele dieser Spanne an neueren innovativen, kritischen, metafiktionalen Werken in der deutschen Literatur.
oai:revistes.ub.edu:article/10587
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/10587
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 4 (2014): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 27-57
VERWANDLUNG UND/ALS LIEBESTECHNIK. ZU CLAIRE GOLLS ROMAN "DER NEGER JUPITER RAUBT EUROPA"
Djoufack, Patrice; Leibniz Universität Hannover
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/10587
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Claire Goll bezieht sich im Titel ihres Romans Der Neger Jupiter raubt Europa eindeutig auf einen Mythos und einen Diskurs der Antike. Indem die Analyse auf diese Diskurse fokussiert, arbeitet sie die ästhetischen Kategorien heraus, die der Gestaltung des Romans zugrunde liegen. Gefragt wird, wie Claire Goll dabei das Mythische in ihrem Werk verschiebt, um Fragestellungen der Moderne diskutieren zu können.
oai:revistes.ub.edu:article/10588
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/10588
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 4 (2014): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 59-74
HINTER DEM SCHLEIER: FERIDUN ZAIMOGLUS UND GÜNTER SENKELS "SCHWARZE JUNGFRAUEN"
Codina, Núria; Technische Universität Chemnitz
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/10588
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Feridun Zaimoglu und Günter Senkel stellen in ihrem Theaterstück Schwarze Jungfrauen essentialistische Repräsentationen von Kultur, Identität und Geschlecht in Frage. Die Protagonistinnen – zehn in Deutschland lebende Musliminnen – treten nicht als Opfer, sondern als selbstbewusste und feministische Figuren auf. Sie sind gleichzeitig zutiefst gläubig, manche sogar überzeugte Fundamentalistinnen. Dadurch wird gegen eine säkulare Auffassung von Moderne protestiert, in der der Islam als das kulturelle und religiöse Andere fungiert. Weder die Religiosität der Protagonistinnen noch ihr Umgang mit Körper und Sexualität sind durch ihre kulturelle Herkunft bestimmt. Vielmehr scheint der Text anzudeuten, dass die Selbstinszenierung der Figuren – ihre Ganzkörperverschleierung, ihre antiwestlichen Hassreden – als eine Antwort auf den negativen, klischeehaften Blick von außen zu lesen ist.
oai:revistes.ub.edu:article/10589
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/10589
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 4 (2014): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 75-87
THE REPRESENTATION OF MIGRANTS IN AUSTRALIAN DETECTIVE FICTION
Phillips, Bill; Universitat de Barcelona (UB)
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/10589
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
This articles analyses the nexus between crime and migration in the Australian crime novel phenomenon focussing principally on the authors Peter Temple, Shane Maloney, Philip McLaren and Peter Corris. Fiction, which both helps to reflect and to construct our world, provides us with a vision and a version of contemporary Australian. The questions which arise from these novels are: What does it mean to be Australian? Immigrant? Foreigner? What links are there between crime novel and place? Does crime fiction hold up a mirror to society? What role do ethnic groups play in organised crime? Is organised crime involved in the exploitation of immigrants and in illegal immigration? How is the Aboriginal community represented and what role does it play in Australian crime fiction? Reference works which shine a light on true crime in Australia and its links to migration and immigrants include Blood Brothers by Bertil Lintner, Gangland Australia by James Moton and Suzanna Lobez, Leadbelly by John Silvester and Andrew Rule and Gangland Crimes that Shocked Australia by Ian Ferguson.
oai:revistes.ub.edu:article/14981
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/14981
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 5 (2015): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 1-18
DOI: 10.1344/AFLC2015.5.1 UNTERWEGS-SEIN IN EUROPA ZWISCHEN VERGANGENHEIT UND ZUKUNFT. BENJAMINS UND BOBROWSKIS „WANDERER“
Behre, Maria; Einhard-Gymnasium Aachen
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/14981
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Der jüdische Philosoph und Literat Walter Benjamin beschreibt in seinen Denkbildern Lebensszenen in europäischen Metropolen (Berlin, Paris) und gibt dadurch Einblicke in unterschiedliche, frei gewählte Lebensformen der bewegten Zwanziger Jahre, um Ausblicke auf eine Zukunft in Europa zu entwerfen. Benjamins letzter Weg über die Pyrenäen, um den spanischen Zufluchtsort Portbou zu erreichen, legt sich über die Lektüre und weist auf intensive Erfahrungen von persönlichen und politischen Krisen. Der Ost-Berliner Autor Johannes Bobrowski erfasst im Gedicht Der Wanderer das Unterwegs-Sein eines Menschen, der auf Gastfreundschaft angewiesen ist, weil er Fluchtbewegungen und/ oder Freizügigkeit für sein Leben braucht. Der klassische Heimatbegriff wird bei beiden Autoren durch den Prozess des Reisens abgelöst, eine Lebensform in Europa, der die Zukunft gehört. Dieser Blick nach vorn basiert auf Krisenerfahrungen der Verletzungen und Gefährdungen, die in apokalyptischen Bildern persönlicher und politischer Erfahrungen präsent bleiben, der literarischen Sprache als Bildkraft eingeschrieben sind. Wie Leben aus Ruinen entsteht im Bewusstsein, dass es wieder in Ruinen enden kann, verdeutlicht der Graphiker und Schriftsteller Christoph Meckel in seiner Gedicht-Graphik, die den lyrischen Vorgang in die Landschaft und Kultur europäischer Dorfgemeinschaften einbettet. Bobrowski schafft damit eine europäische Lebensform und benennt sie mit dem mythischen Namen „Sarmatien“, eine messianische Utopie, nicht nur Benjamins.
oai:revistes.ub.edu:article/14982
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/14982
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 5 (2015): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 19-47
DOI: 10.1344/AFLC2015.5.2 LA CONCIENCIA DEL LENGUAJE POÉTICO COMO REDUCTO DE LIBERTAD ESPIRITUAL EN LA GESTACIÓN DE LA VIA DEL RIFUGIO DE GUIDO GOZZANO
Muñoz Rivas, José; Universidad de Extremadura
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/14982
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
En el estudio se analizan las razones de la compleja estructuración del primero de los dos libros de poesía de Gozzano publicados en vida, La via del rifugio, en 1907. En este poemario confluye la primera fase de la poesía de Gozzano (1901-1907) donde es predominante la influencia del esteticismo de Gabriele d’Annunzio. Esta clara influencia, durante la preparación y estructuración para su publicación del primer libro en 1907, Gozzano tendrá que ocultarla debido al inteligente cambio de rumbo de su poética que deriva hacia un tipo de poesía antiesteticista y, por tanto, antidannunziana. La censura a la que se someten los textos poéticos con los que cuenta el poeta produce el resultado de un libro aparentemente despojado de elementos dannunzianos, en el que el autor asume una concepción del lenguaje poético más acorde con la experimentación poética europea de entonces, así como tendente a la manifestación literaria de la plena libertad espiritual.
oai:revistes.ub.edu:article/14983
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/14983
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 5 (2015): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 49-68
DOI: 10.1344/AFLC2015.5.3 BRAND’S HAIDE – ARNO SCHMIDT’S ROMANTIC REALISM
Pajevic, Marko; Queen Mary, University of London
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/14983
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Arno Schmidt’s novel Brand’s Haide (1951) demonstrates the impossibility of romantic love in the misery of the immediate post-war period in Germany. On the one hand Schmidt distorts Romantic motifs such as the moon, yet his largely autobiographical hero is engaged in research on the Romantic German writer Fouqué. By means of a complex network of references, Schmidt re-evaluates Romanticism in light of the experience of National Socialism and World War Two, as well as in light of the miserable living conditions of an expellee in the aftermath of these events. According to Schmidt, literature as a point of intersection between material reality and fantasy represents a crucial factor in the constitution of our world. With the background of the traumatic experience of National Socialism, Schmidt develops his own conception of a Romanticism interspersed with elements of Realism and Enlightenment –a Romanticism that he perceives as more realistic than Realism itself.
oai:revistes.ub.edu:article/14996
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/14996
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 5 (2015): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 69-93
DOI: 10.1344/AFLC2015.5.4 SOBRE EL LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC DE WERNER SCHROETER A MALINA, A PARTIR DE LA NOVEL·LA D’INGEBORG BACHMANN, AMB GUIÓ D’ELFRIEDE JELINEK
Vilar, Loreto; Universitat de Barcelona (UB)
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/14996
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
L’article presenta una aproximació al llenguatge cinematogràfic emprat pel director Werner Schroeter a la pel·lícula Malina (1991), a partir de la novel·la homònima d’Ingeborg Bachmann, amb guió d’Elfriede Jelinek. Partint de l’estudi d’Ute Seiderer (1994) i la informació subministrada per Juliane Lorenz, responsable del muntatge, l’exposició i anàlisi de la posada en escena se centra en els següents aspectes: la seqüenciació temporal, la insinuatio fílmica, la interrelació dels espais físic i psíquic, la música i el relat visual de la fi de la dona. S’apunta igualment una interpretació dels motius del foc omnipresent, l’esquerda a la paret i el joc de miralls que, juntament amb la recreació de la figura de Malina, materialitzen la dualitat en la psique de l’escriptora protagonista i la seva lluita existencial.
oai:revistes.ub.edu:article/17462
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2016.6.1
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 6 (2016): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 1-16
LO ANDRÓGINO EN LA POÉTICA DE ANA CLAVEL: CUERPO NÁUFRAGO (2005)
PLAZA MORALES, NATALIA; Universidad París VIII Saint Denis
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2016.6.1
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
El presente trabajo analiza la novela Cuerpo Náufrago (2005) de la escritora mexicana Ana Clavel. El objetivo de este análisis semántico es dar cuenta de nuevas caracterizaciones en la poética contemporánea. El personaje de esta ficción nos podría llevar a pensar el cuerpo y la sexualidad como un juego de deconstrucción genérica. Leemos en Cuerpo Náufrago la intertextualidad con ámbitos académicos como la teoría queer o, artísticos y conceptuales, tales como La fontaine (1887-1968) de Duchamp. El mingitorio se presenta como un elemento narrativo original, el cual se desdibuja en esta ficción como un ente provisto de erotismo y de naturaleza mixta.
oai:revistes.ub.edu:article/17463
2024-03-28T12:05:23Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2016.6.2
2024-03-28T12:05:23Z
U
No 6 (2016): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 17-25
LA IMPORTANCIA DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL EN LA OBRA TEMPRANA DE SIEGFRIED KRACAUER
GRÜNEWALD, HEIDI; Universitat de Barcelona
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2016.6.2
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
El artículo presenta la perspectiva que Siegfried Kracauer ofrece de la Primera Guerra Mundial desde el inicio de sus actividades como cronista y ensayista alrededor de 1913 hasta su exilio en 1933. Además de su percepción de la guerra se analizan sus fórmulas de confrontación con la barbarie y su diagnóstico de la confrontación bélica como síntoma de un mundo en transformación, poniendo de relieve que especialmente sus reflexiones críticas después de la guerra traslucen una gran necesidad de concluir aquel discurso de modernidad caducado que inhibe nuevas perspectivas de conocimiento. Para precisar este giro deseado por Kracauer el artículo se centra en un estudio sobre Max Beckmann que el crítico publicó en 1921. Este ensayo anuncia un fuerte compromiso con la Lebenswelt, al mismo tiempo que intuye la importancia que Kracauer otorgará más adelante a lo visual en el análisis de los fenómenos de la realidad física.
oai:revistes.ub.edu:article/20540
2018-03-09T11:51:58Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2017.7.1
2018-03-09T11:51:58Z
U
No 7 (2017): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 1-32
ÜBER DIE MACHT DER LIEBE: PENTHESILEA UND DIE ÜBERSCHREITUNG
Djoufack, Patrice; Leibniz Universität Hannover
2017-11-24
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2017.7.1
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Wie sind Liebe und Reproduktion in einem sozialen Gefüge möglich, in dem der Mann als per se phallozentrisch betrachtet und fortan auf radikale Weise ausgeschlossen wird? Kann Frauenemanzipation garantiert werden, wenn Frauen heterosexuelle Beziehungen ausschließlich als kultisch geregelte Praktiken zulassen, in denen die Frau den Mann gefügig macht und ihn als Agens der Reproduktion verdinglicht? Inwiefern stellt solch ein soziales Gefüge für die Frau selbst ein System von Zwängen dar? Der Beitrag wirft Fragen auf, die bislang in der interkulturellen, feministischen und Gender-Debatte in dieser Form kaum berührt wurden.
oai:revistes.ub.edu:article/20541
2020-01-16T16:42:55Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2017.7.2
2020-01-16T16:42:55Z
U
No 7 (2017): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 33-47
CHAOS AND BORGES: A MAP OF INFINITE BIFURCATIONS
Curto, Gemma; University of Sheffield
2017-11-24
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2017.7.2
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
The article proposes a methodology for the analysis of the logical structure of the time and plot in Jorge Luis Borges’ short story “The Garden of Forking Paths” (1941). It builds on the ways Borges transmutes mathematical aesthetics into language through the lens of chaos theory and its links with literature. It becomes apparent that “The Garden” is a metaphor for a mathematical concept of time and its infinite bifurcations. This analysis of the ‘orderly disordered’ narrative focuses on the three main properties of chaotic systems in “The Garden”. Secondly, temporal iteration and folding become the main structural devices employed by establishing analogies among fictional levels. In “The Garden”, Borges describes a novel by Ts’ui Pên whose plot bifurcates at every point in time, with all the possible worlds coexisting in some sort of ‘super-space’ and ‘super-time’ coalescing in a moment. Then, the analysis shows that the story is a deterministic system by means of the moment-bound nature of the events. Thirdly, “The Garden” is sensitive to initial conditions because small changes generate infinite bifurcations. A close reading through the recursive symmetries across narrative levels confirms the structural pattern and elicits the experience of time as being complex and dynamic.
oai:revistes.ub.edu:article/27314
2020-06-30T12:22:27Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2018.8.1
2020-06-30T12:22:27Z
U
No 8 (2018): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 1-28
VERSIONES DE ROUSSEAU: DAS ERDBEBEN IN CHILI O EL “RETORNO A LA NATURALEZA” COMO PALIMPSESTO LITERARIO
RODRÍGUEZ BAIGORRIA, MARTÍN; Consejo Nacional de Investigaciones Científicas (CONICET), Universidad Nacional de Quilmes
2018-12-31
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2018.8.1
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Las fuentes literarias del tópico del “retorno a la naturaleza” —célebremente narrado por Heinrich v. Kleist en Das Erdbeben in Chili (1807)— no han sido hasta el momento suficientemente estudiadas. En el siguiente trabajo proponemos dos importantes precedentes filológicos: los Beyträge zur geheimen Geschichte des menschlichen Verstandes und Herzens (1770) de C.M. Wieland y la escena elaborada por Goethe en Capítulo Quinto, Libro IV, de la novela Wilhelm Meisters Lehrjahre (1795). A partir de estas referencias, Kleist elaborará un abordaje singular de las problemáticas intelectuales e ideológicas asociadas a las diferentes versiones del tópico que le permitirá a su vez llevar adelante una lectura singular de la obra de Rousseau en el contexto posterior a la Revolución Francesa.
oai:revistes.ub.edu:article/30474
2021-02-08T17:39:53Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2019.9.1
2021-02-08T17:39:53Z
U
No 9 (2019): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 1-10
‘HIJ’ VERSUS ‘ZIJ’: CONTRASTEN, PARALLELLEN EN BEELDSPRAAK IN LAIA FÀBREGAS’ LANDEN (2010)
van Raemdonck, Anne; Universitat de Barcelona
2019-12-18
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2019.9.1
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
In this article I shall show how deftly Fàbregas creates in her novel Landen two separate but thematically connected stories and leads them to a very satisfying and totally unexpected ending. Landen is an intriguing psychological novel where the two main characters, Him and Her, tell, in alternating chapters, their own story in the first person. They only meet once, in the first chapter, where the Him character dies. I shall first look at the main characters’ life experiences, i.e. the car accident in which the Her character loses her parents and the experiences of the Him character as an emigrant and later as a widower. I shall then describe the contrasting attitudes they each adopt and look at parallels between both narratives. Finally, I shall give an interpretation of the imagery as a link that also enhances the contrast between the characters.
oai:revistes.ub.edu:article/33247
2021-02-01T16:27:26Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2020.10.1
2021-02-01T16:27:26Z
U
No 10 (2020): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 1-28
DEMÜTIGUNG, EHRE, HELDENGEDENKEN. DER SCHRIFTSTELLER PAUL COELESTIN ETTIGHOFFER ZWISCHEN SOLDATISCHEM NATIONALISMUS UND NATIONALSOZIALISMUS
Springer, Bernd F. W.; Universitat Autònoma de Barcelona
2021-01-03
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2020.10.1
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Der Artikel arbeitet auf vier verschiedenen Ebenen heraus, wie, wann und warum ein dem Ehrenkodex des alten Kaiserreiches verhafteter Veteran und Kriegsromanautor sich für die mentale Kriegsvorbereitung der Nazis einspannen ließ. Dabei wird die These aufgestellt, dass er keine spezifisch ideologische Affinität zum Nationalsozialismus aufwies, sondern dass der Veteranenkult der Nazis ein emotionales Bedürfnis bediente, das die offizielle Gedenkpolitik der Weimarer Republik vernachlässigt hatte.
oai:revistes.ub.edu:article/33249
2021-02-01T16:27:27Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2020.10.2
2021-02-01T16:27:27Z
U
No 10 (2020): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 29-51
J. R. R. TOLKIEN Y LA TRADUCCIÓN: «THE NOMENCLATURE OF THE LORD OF THE RINGS» Y SU APROXIMACIÓN A LA REFLEXIÓN TRADUCTOLÓGICA CONTEMPORÁNEA
MORENO PAZ, MARÍA DEL CARMEN; Universidad de Córdoba
2021-01-03
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2020.10.2
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Tras el éxito de The Lord of the Rings (1954-1955), las primeras traducciones de la obra de Tolkien empezaron a propagarse por todo el mundo. Sin embargo, Tolkien, filólogo y traductor de obras del inglés antiguo e inglés medio, se vio en la necesidad de indicar cómo traducir los nombres ficcionales presentes en su obra, integrados en una complicada red genealógica de lenguas tanto reales como ficcionales. De estas notas sobre la traducción («The Nomenclature of The Lord of the Rings»), además de desprenderse indicaciones filológicas para la traducción de su obra, se puede analizar asimismo la postura de Tolkien sobre la traducción, que puede a su vez relacionarse con la reflexión traductológica actual sobre los diferentes métodos de traducir. En efecto, se observa que la postura de Tolkien pasa de ser en un principio marcadamente «extranjerizante» o «hacia el autor» (siguiendo la terminología de Venuti y Schleiermacher) para finalmente defender un método más «naturalizante» o «hacia el receptor». Sin embargo, conviene tener en cuenta la importancia de la función y el contexto de producción, por lo que es preciso actualizar la postura de Tolkien sobre la traducción en relación con teorías descriptivas que negocian el valor de la equivalencia.
oai:revistes.ub.edu:article/33251
2021-02-01T16:27:27Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2020.10.4
2021-02-01T16:27:27Z
U
No 10 (2020): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 69-86
NATIONALISM, SUBVERSIVE HISTORY AND CITIZENSHIP: THE QUEST FOR IDENTITY IN THE POSTCOLONIAL NATION IN M.G. VASSANJI’S THE IN-BETWEEN WORLD OF VIKRAM LALL
Orao, James; University of Nairobi
2021-01-03
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2020.10.4
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
One must write for one’s age, so says Sartre, arguing that the writer needs to go beyond a passive reflection of his/her age to want to maintain it or change it (1988: 243). But there is no such thing as a passive reflection where history is concerned and the need for constant questioning of held or handed down beliefs, as propagated by the postmodern approaches, re-situates the writer and his/her audience into newer and more dynamic definitions of and reflections on that age. This paper, by looking at M. G. Vassanji’s kaleidoscopic constellation of characters, an other way to look at Kenya’s history around those defining moments of the struggle for independence and thereafter in his novel The In-Between World of Vikram Lall (2005), seeks to discuss the notions of identity and especially how it is informed by nationalist movements. Vassanji, in all his books, has consistently attempted to situate the often-ignored Afro-Asian within the often ethnocentric African history. In this text, this attempt is placed within the backdrop of several histories and as such it reflects, not passively, but actively and questioningly and at certain points even subversively on what it means to be Kenyan.
oai:revistes.ub.edu:article/33252
2021-02-01T16:27:27Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2020.10.5
2021-02-01T16:27:27Z
U
No 10 (2020): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 87-99
REALISTIC RENDERING OF SELF-CONSCIOUS THOUGHT IN A. S. BYATT’S POSSESSION: THE PRESENTATION OF VICTORIAN VERSUS CONTEMPORARY IDEAS OF MAN, FAITH AND LOVE
AHMAD, SHABBIR; University of Sahiwal, Pakistan
2021-01-03
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2020.10.5
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
The realistic rendering of Self-Conscious Thought in A. S. Byatt’s Possession is an evidence of Byatt’s success in making abstract ideas concrete. Possession, as an encyclopedia of theories and thoughts, Victorian or modern, is a novel in which ideas are less obtrusive and the author’s presence is intrusive. The twentieth-century part of the novel embodies Byatt’s confrontation with modern literary thoughts which are different in nature than the ideas incarnated in Victorians i.e. George Eliot’s fiction. Although such ideas are difficult to be turned into immediate daily concerns yet in Possession they fit into immediate personal dilemmas and gain a sense of urgency. A. S. Byatt, successfully, represents the universal ideas of man, faith and love, with a skeptic twentieth-century background in this novel. In addition, while George Eliot begins to generalize these ideas with an authorial voice, Byatt knows that these ideas have become equivocal, thus overthrowing authority of the author.
oai:revistes.ub.edu:article/33259
2021-02-01T16:27:27Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2020.10.3
2021-02-01T16:27:27Z
U
No 10 (2020): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 53-68
THE TRANSLATION OF THE EAST IN MOZAMBICAN LITERATURE
Can, Nazir Ahmed; Universidade Federal do Rio de Janeiro CNPq – FAPERJ – CAPES
2021-01-03
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/AFLC2020.10.3
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
For many scholars who have studied the practice, translation is, among many other things, a form of poetic transcreation. In a similar way, the landscape, due to its ability to generate meaning, invites the writer to move from one cultural code to another. Focusing on contemporary Mozambican literature, with special emphasis on the production of João Paulo Borges Coelho, Luís Carlos Patraquim and Eduardo White, this article aims to observe how the spaces of the East are “translated” in the prose and poetry of the post-independence period. We will also draw attention to the forms of late Orientalism that emerge in this literature.
oai:revistes.ub.edu:article/37857
2022-07-31T09:12:30Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/37857
2022-07-31T09:12:30Z
U
No 11 (2021): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 1-23
CHRONICLES OF A HOSTILE SUN, DE DIONE BRAND: ARS POÉTICA DE UNA POLÍTICA DE LOCALIZACIÓN
GALETTINI, AZUCENA ; Universidad Nacional de La Plata, CONICET
2023-02-17
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/37857
Chronicles of the Hostile Sun (1984), el cuarto poemario de la poeta trinitense Dionne Brand es marcadamente político, pues evoca la revolución de Granada que ocurrió entre 1979-1983 y la ocupación estadounidense de la isla durante la operación denominada «Urgent Fury» en octubre de 1983. Es posible analizar este libro desde la interacción entre registro (diario) y poesía, y la reflexión que surge sobre la función del lenguaje poético frente al fracaso político. En ese sentido, el propósito del presente artículo es analizar la construcción metapoética que lleva a cabo Brand en este poemario a partir del concepto de política de localización, desarrollado por la geógrafa feminista Gillian Rose, inspirado en la poeta Adrianne Rich. Es desde allí que se puede construir un ars poética en esta obra de Brand, que se apoya en la búsqueda de pathos para construir hermandad, empatía, y cuyo fracaso quedará emparentado con la muerte de los ideales revolucionarios.
oai:revistes.ub.edu:article/37860
2022-07-31T09:12:30Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/37860
2022-07-31T09:12:30Z
U
No 11 (2021): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 47-63
EL MITO EN LA LITERATURA LATINOAMERICANA: RELECTURA DE EL HABLADOR DE MARIO VARGAS LLOSA
Cadera, Suanne M.; Universidad Pontificia Comillas
2023-02-17
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/37860
En el presente artículo se propone una relectura de la novela El hablador de Mario Vargas Llosa desde el punto de vista de la mitocrítica. La novela, publicada en 1987, ha sido analizada desde diferentes perspectivas; incluso existe un trabajo sobre los mitos que aparecen en la obra. Sin embargo, recientemente, se observa un creciente interés en el mito en la literatura latinoamericana surgida a partir del siglo XX, conjuntamente con el avance en general de la disciplina de la mitocrítica. El enfoque de la mitocrítica se centra en cómo aparecen los mitos en el día de hoy y qué función tienen en el medio en donde aparecen. En esta línea se aborda el análisis de la novela comparando el tratamiento del mito con tendencias observadas en otras obras latinoamericanas.
oai:revistes.ub.edu:article/37861
2022-07-31T09:12:30Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/37861
2022-07-31T09:12:30Z
U
No 11 (2021): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 65-82
CRUCES ENTRE LITERATURA Y ARTE: LA ESTELA DUCHAMPIANA EN EL GRAN VIDRIO DE MARIO BELATTIN, LA VIRGEN CABEZA Y ROMANCE DE LA NEGRA RUBIA DE GABRIELA CABEZÓN CÁMARA
Rios, Marina; Universidad de Buenos Aires, CONICET
2023-02-17
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/37861
A partir de los fundamentos que el escritor César Aira desarrolla acerca del ready-made de Duchamp es posible considerar esta imagen-concepto como una figura del arte que opera en las ficciones contemporáneas. Este artículo se propone analizar tres narrativas contemporáneas latinoamericanas bajo la figura del ready-made con el objetivo de establecer cruces entre literatura y arte. Las ficciones son: El gran vidrio de Mario Bellatin, La virgen cabeza y Romance de la negra rubia de Gabriela Cabezón Cámara.
oai:revistes.ub.edu:article/37872
2022-07-31T09:12:30Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/37872
2022-07-31T09:12:30Z
U
No 11 (2021): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 25-45
«POTSER HI HA ENCARA UNA MANERA DE FER BONA POESIA». INTERPRETACIÓ DE «MAÎTRESSE DE POËTE»
Capellas Franco, Lucas; Universitat Pompeu Fabra
2022-07-31
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/37872
Aquest article proposa una interpretació de «Maîtresse de poëte», un dels poemes més hermètics de l’obra de Gabriel Ferrater. L’ús dels pronoms, les referències temporals, la sintaxi i la citació que el tanca exigeixen per part del lector un esforç hermenèutic que palesa la complexitat que pot assolir la poesia ferrateriana. A «Maîtresse de poëte» s’hi construeix el desdoblament d’una veu lírica que articula el procés de racionalització d’una experiència passada. El resultat és la formalització d’una crítica a l’escissió inevitable que provoca tot poema respecte de l’experiència poetitzada, la vida real. A aquest element crític de la poesia de Ferrater, indissociable d’una preocupació per l’especificitat de cada experiència, hi dedico, a mode d’introducció general, la part de l’article que antecedeix la interpretació del poema.
oai:revistes.ub.edu:article/41656
2023-01-04T14:12:43Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41656
2023-01-04T14:12:43Z
U
No 12 (2022): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 1-18
DESCOMPASSOS DE CIUTATS MODERNES A "ANGOSTA" D’HÉCTOR ABAD: UN ESPIR DE LA METROPOLIS LATINOAMERICANA
Jaeckel, Volker Karl Lothar; Universidade Federal de Minas Gerais
Pereira da Silva, Artur; Universidade do Estado da Bahia
2022-12-31
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41656
Aquest article pretén debatre sobre les complexes dinàmiques i desajustaments de la ciutat moderna a través de la novel·la Angosta: la ciutat del futur, de l’escriptor colombià Héctor Abad Faciolince. Per tal d’entendre la vida i les vivències dels personatges immersos en l’espai urbà caòtic i violent de la societat capitalista globalitzada, l’estudi obsolet recorre als postulats teòrics de Garramuño, Ludmer, Bourdieu, Derrida, Sarlo, Ette, entre altres autors que ajuden en la comprensió de les relacions entrellaçades entre literatura, cultura i societat. En aquesta perspectiva, comparem abordant la construcció identitària del subjecte fragmentat enmig de les inconstàncies de la ciutat i de l’imaginari urbà.
oai:revistes.ub.edu:article/41660
2023-01-04T14:12:43Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41660
2023-01-04T14:12:43Z
U
No 12 (2022): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 19-40
UN ENFOCAMENT DESCRIPTIU-EXPLICATIU DE L’EUFEMITZACIÓ: LA TRADUCCIÓ DE "PAINTED BIRD" AL TURC
Kansu-Yetkiner, Neslihan; İzmir University of Economics
Aktener, Ilgin; İzmir University of Economics
2023-01-01
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41660
L’eufemització de textos amb càrrega sexual no s’ha de considerar només com una elecció personal del traductor, sinó com una estratègia alternativa per gestionar dinàmiques polièdriques del món editorial, especialment eficaç en el cas de contextos editorials restrictius, que poden requerir l’evasió per garantir una publicació sense problemes i minimitzar el risc de censura, prohibició i confiscació. Aquest estudi examina el tractament d’escenes carregades sexualment per part dels dos traductors turcs de Painted Bird, l’obra mestra de l'escriptor polonès-nord-americà Jerzy Kosinski sobre una Europa de la postguerra destrossada i explora les estratègies utilitzades en el text objectiu per reflectir i propagar hegemonia ideològica en el context turc, centrant-se en els processos d’eufemització. El marc teòric es va basar en Estudis de traducció descriptiva i explicativa (Toury 1995: 33; 1998: 11) (d’ara endavant DETS) recolzats per Critical Discourse Analysis (d’ara endavant CDA), en què el model tridimensional de Fairclough (1992a: 4; 1992b: 213) format per text, pràctiques discursives i pràctiques socials crea un pla de suport. Els DETS emprats per part dels traductors en aquesta perspectiva posen de manifest la incorporació d’estratègies eufemístiques, com a intents preventius de minimitzar els riscos socials i polítics, com a reflex de la dinàmica interna del país.
oai:revistes.ub.edu:article/41662
2023-01-04T14:12:43Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41662
2023-01-04T14:12:43Z
U
No 12 (2022): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 41-72
EL PODER DE LA ROBA A ORLANDO DE VIRGINIA WOOLF
Gutiérrez Gutiérrez, José Ismael ; Universidad de Las Palmas de Gran Canaria
2023-01-09
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41662
El present article revisita un aspecte central en moltes de les recerques sobre Orlando (1928), la novel·la de Virgínia Woolf (1882-1941): l’anàlisi del joc vestimentari en el qual participa el seu protagonista al llarg de més de tres segles i la singularitat identitària adquirida per les seves constants mutacions de gènere, els seus canvis de roba i les seves circumstàncies particulars. Partint de la idea que els vestits influeixen en la materialitat del subjecte, en la seva psicologia i en l’adquisició d’una determinada idiosincràsia, aquest estudi proporciona una relectura del polièdric recurs de la roba en la novel·la de Woolf amb la finalitat de ressaltar la modernitat de la proposta literària de l’escriptora i descriure el procés constructiu d’una personalitat híbrida que es va llaurant històrica i espacialment. Més enllà de l’aparent transsexualitat i dels travestismes del personatge, a Orlando preval l’opció de la androginia com a utopia d’una existència que lluita per eludir la tradicional dicotomia sexogenèrica i que és senyal distintiu de tot escriptor i d’un sector important de la moda de la nostra època.
oai:revistes.ub.edu:article/41663
2023-01-04T14:12:43Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41663
2023-01-04T14:12:43Z
U
No 12 (2022): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 73-86
MAURICE BLANCHOT I LA IMPERSONALITAT DINS L’ESCRIPTURA LITERÀRIA
Galofré Claret, Berta; Universitat de Barcelona
2022-12-31
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41663
Gran part de l’obra teòrica de Maurice Blanchot va girar entorn la comprensió de les condicions subjectives necessàries per a l’escriptura literària, més enllà del fenomen creatiu en si. En aquest sentit, l’objectiu d’aquest article és aproximar-se al concepte d’impersonalitat teoritzat pel francès i posar-hi en relació experiències que l’autor considerava intrínseques al fenomen impersonal com: la mort, la nit, el dolor, la impossibilitat i la tragèdia. Alhora, qüestionar les implicacions ètiques que suposa la impersonalitat creativa a través del diàleg establert amb Emmanuel Levinas. Finalment, aquest article vol inscriure la proposta de Blanchot dins l’horitzó del problema del subjecte líric.
oai:revistes.ub.edu:article/42301
2023-11-28T11:24:11Z
AFLC:ART
oai:revistes.ub.edu:article/45426
2023-12-30T15:29:57Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45426
2023-12-30T15:29:57Z
U
No 13 (2023): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 21-43
'HAMLET' AL REGNE INFANTIL ESCANDINAU DE 'FANNY I ALEXANDER' D’INGMAR BERGMAN
Cortés Vieco, Francisco José; Universidad Complutense de Madrid
2023-12-30
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45426
L’escriptor i director de cinema Ingmar Bergman recol·lecta ingredients de l’univers d’Hamlet, tragèdia de William Shakespeare, que condimenten el seu cèlebre Fanny i Alexander, obra que obre i tanca el teló en la vida de la família Ekdahl, artistes suecs de ficció del segle xx, que deambulen des de l’ordre al caos, des de la desgràcia al goig i l’alegria. La idolatria de Bergman cap al genial dramaturg renaixentista és germen que fecunda la seva original creació polimòrfica ―relat escrit, pel·lícula i sèrie de televisió― amb forta vocació escènica, i teixeix un enriquidor intertext entre Hamlet i Fanny i Alexander, a més d’alimentar una simbiosi entre els seus respectius protagonistes: el príncep danès i un nen suec. Bandejant qualsevol intencionalitat d’imitar a Hamlet, l’obra de Bergman glorifica la idea comuna del teatre dins del teatre, indaga en la condició humana i entronitza l’evolució shakesperiana dels seus personatges i esdeveniments.
oai:revistes.ub.edu:article/45427
2023-12-30T15:29:57Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45427
2023-12-30T15:29:57Z
U
No 13 (2023): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 45-63
'TLÖN, UQBAR, ORBIS TERTIUS': ENTRE MITE I REALITAT, LA CIÈNCIA-FICCIÓ DE BORGES
Sales Araújo, Naiara; Universidade Federal do Maranhão
2023-12-30
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45427
L’objecte d’aquest estudi és l’obra Tlön, Uqbar, Orbis Tertius (1944), de l’argentí Jorge Luís Borges, un dels escriptors més expressius de la literatura especulativa d’Amèrica Llatina. El conte en qüestió es presenta com un veritable laberint d’idees i divideix l’opinió de crítics quant a la seva classificació dins de l’univers especulatiu. Els gèneres Literatura Fantàstica, Literatura de Fantasia i Realisme Màgic han estat les principals bases teòriques d’anàlisi d’aquesta obra. No obstant això, l’estudi proposat aquí pretén enquadrar el conte, no dins dels límits dels gèneres esmentats anteriorment, sinó dins del gènere de Ficció Científica, que encara que forma part de l’ampli univers de la literatura especulativa, té els seus propis regiments i figuracions. Per tant, busquem explorar conceptes i premisses que emparen la tesi aquí presentada utilitzant crítics com Darko Suvin (2005), Damien Broderick (1995) i James Gunn (2005), entre molts altres. Els resultats indiquen una estreta relació entre la Ficció Científica de Borges i la seva forta relació amb les narracions mitològiques, la qual cosa seria, en part, una de les principals raons de la dificultat de caracteritzar l’obra dins d’una sola categoria genèrica.
oai:revistes.ub.edu:article/45436
2023-12-30T15:29:57Z
AFLC:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45436
2023-12-30T15:29:57Z
U
No 13 (2023): Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies; 1-19
VEUS EN CONFLICTE: EXPLORANT LA MEMÒRIA I LA MULTIPLICITAT A 'THE SYMPATHIZER'
Gheytasi, Sajjad; Payame Noor University (PNU), Tehran
2023-12-30
1. L'autor/a conserva els drets. Creative CommonsL'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45436
El present estudi explora la intricada estratègia narrativa de The Sympathizer de Viet Thanh Nguyen per criticar el concepte de memòria injusta. A través d'un enfocament metatextual centrat en narracions niades, la novel·la integra diverses veus, que abasten personatges nord-americans, sud-vietnamites i nord-vietnamites. Les veus contraposades qüestionen la noció d'una història singular, revelant la multiplicitat de narratives. Les veus conflictives reclamen el control sobre la memòria històrica, amb l’objectiu de legitimar les seves accions independentment del seu impacte en els drets humans. Aquest estudi contribueix a entendre la dinàmica intricada de la manipulació de la memòria dins de les narratives històriques, llançant llum sobre la naturalesa multifacètica de la construcció de la memòria.