2024-03-29T00:19:49Z
http://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/3246
2021-01-25T17:39:02Z
LSC:ART
driver
Introducció. El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes
Introduction. The educational linguistic model in Catalonia: stocktaking and challenges
Introducción. El modelo lingüístico escolar en Cataluña: balance y retos
Vila i Moreno, F. Xavier
Catalunya
model lingüístic escolar
immersió
Introducció.
Introduction.
Introducción.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3246
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; i
Language, society and communication; The educational linguistic model in Catalonia: stocktaking and challenges; i
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; i
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3246/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3247
2021-03-28T16:56:22Z
LSC:ART
driver
Sobre les competències en català i castellà dels escolars a Catalunya: una resposta a la polèmica sobre el decret d'hores de castellà
On the Catalan and Castilian language skills of pupils in Catalonia: An answer to the decree regarding increased teaching hours in Castilian
Sobre las competencias en catalán y castellano de los escolares de Cataluña: una respuesta a la polémica sobre el decreto de horas de castellano
Arnau, Joaquim
bilingüisme
competència
segona llengua
llengua vehicular
competence
bilingualism
second language
main medium of education
bilingüismo
competéncia
segunda lengua
lengua vehicular
Darrere de l’augment de les hores de castellà en els centres educatius de primària i secundària que preveuen els reials decrets 830/2003 i 831/2003, hi ha la creença que els escolars de l’Estat espanyol i, especialment, els de Catalunya saben poc castellà, i que el bilingüisme es troba en perill a territoris com Catalunya. A partir de les dades que proporciones diverses investigacions empíriques, en aquest article es demostra que (1) el coneixement de castellà de l’alumnat de Catalunya no és inferior al de l’alumnat de la resta de l’Estat, (2) l’adopció del català com a llengua vehicular de l’escola no ha influït negativament en la competència en castellà, i (3) els infants i adolescents catalanoparlants s’acosten més al bilingüisme equilibrat que no pas els castellanoparlants. A més a més, i a partir de recerques en el camp de l’ensenyament/aprenentatge de segones llengües, s’arriba a la conclusió que és més important la naturalesa de les activitats que es fan per aprendre una segona llengua que no pas el temps d’exposició a aquesta llengua.
The argument behind the increase in hours taught in Castilian at the primary and secondary educational levels (Acts 830/2003 and 831/2003) is that pupils in Spain, and especially in Catalonia, do not know enough Spanish, and that bilingualism is in danger in territories such as Catalonia. By means of data provided by empirical research, this paper aims to prove that (1) the knowledge of Castilian that Catalan pupils have is not lower than the knowledge pupils from other parts of Spain have; (2) the adoption of the Catalan language as the main educational medium has not had negative effects on students’ knowledge of Castilian; and (3) Catalan-speaking children and teenagers are closer to balanced bilingualism than Castilian-speaking pupils are. Moreover, research findings seem to show that the nature of the activities that are carried out in a second language is more significant than the time of exposure to that language.
Detrás del aumento de las horas de castellano en los centros educativos de primaria y secundaria que prevén los reales decretos 830/2003 y 831/2003, hay la creencia que los escolares del Estado español y, especialmente, los de Cataluña saben poco castellano, y que el bilingüismo se encuentra en peligro en territorios como Cataluña. A partir de datos que proporcionan diversas investigaciones empíricas, en el presente artículo se demuestra (1) que el conocimiento de castellano del alumnado de Cataluña no es inferior al del alumnado del resto del Estado, (2) que la adopción del catalán como lengua vehicular de la escuela no ha influido negativamente en la competencia en castellano, y (3) que los niños y adolescentes catalanohablantes se acercan más al bilingüismo equilibrado que los castellanohablantes. Además, y a partir de estudios en el campo de la enseñanza y del aprendizaje de segundas lenguas, se llega a la conclusión que es más importante la naturaleza de las actividades que se desarrollan para aprender una segunda lengua que el tiempo de exposición a esta lengua
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3247
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; 1-7
Language, society and communication; The educational linguistic model in Catalonia: stocktaking and challenges; 1-7
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; 1-7
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3247/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3248
2021-03-28T17:03:55Z
LSC:ART
driver
"Hem guanyat l'escola però hem perdut el pati?". Els usos lingüístics a les escoles catalanes
Have we gained the school but lost the playground? Language practices in Catalan schools
«¿Hemos ganado la escuela pero hemos perdido el recreo?». Los usos lingüísticos en las escuelas catalanas
Vila i Moreno, F. Xavier
usos lingüístics
institucional
interpersonal
macrosociolingüística
llengua vehicular
language practicies
institutional
interpersonal
macrosociolinguistics
ethnography
medium of education
usos lingüísticos
institucional
interpersonal
macrosociolingüística
etnografía
lengua vehicular
En aquest article es pretén donar resposta a una pregunta relacionada amb els usos lingüístics dels escolars: es pot afirmar, com han fet força comentaristes, que a Catalunya el català «ha guanyat l’escola però ha perdut el pati?». Per fer-ho, es parteix de la distinció entre dos tipus d’usos lingüístics: els institucionals (l’anàlisi dels quals permetrà determinar fins a quin punt el català «ha guanyat l’escola») i els interpersonals (mitjançant els quals es podrà conèixer si el català «ha perdut el pati»). A partir de dades procedents d’estudis macrosociolingüístics i de recerques etnogràfiques, l’autor arriba a la conclusió que, si per «guanyar l’escola» s’entén convertir el català en la llengua vehicular predominant (però no única) de la majoria d’escoles de Catalunya, l’afirmació és bàsicament adequada en relació amb l’educació primària, i força menys correcta per a la secundària. En canvi, la segona part de l’enunciat no és encertada i indueix a error de diagnòstic: ni el català ha desaparegut dels patis, ni se’n pot atribuir la reculada a un canvi sobtat i recent, ni es pot restringir aquesta reculada a l’escola. En resum, «s’ha avançat molt a l’escola, però no gaire al pati».
Have we gained the school but lost the playground? Language practices in Catalan schoolsThe main goal of this paper is to answer a question related to pupils’ linguistic practices: can we state, as some authors have, that in Catalonia the Catalan language «has gained the school but has lost the playground?». A distinction is made between two language practices: institutional practices (the analysis of which allows us to determine to what extent Catalan «has gained the school») and interpersonal practices (the analysis of which reveals whether Catalan «has lost the playground»).By means of data from macrosociolinguistic and ethnographic research, the author comes to the conclusion that, if «gaining the school» means turning Catalan into the main (but not the only) medium of education of most schools in Catalonia, the statement is basically correct in relation to primary education, but less correct with regard to secondary education. On the other hand, the second part of the statement is not correct, and leads to a diagnostic error: Catalan has neither disappeared from the playgrounds, nor can its decreasing use be attributed to a sudden and recent change or be restricted to the school. To sum up, «Catalan has advanced a great deal in the school, but not much on the playground».
En este artículo se pretende responder dar respuesta a una pregunta relacionada con los usos lingüísticos de los escolares: puede afirmarse, como han hecho bastantes comentaristas, que en Cataluña el catalán «¿ha ganado la escuela pero ha perdido el recreo?». Para ello, se parte de la distinción entre dos tipos de usos lingüísticos: los institucionales (cuyo análisis permitirá determinar hasta qué punto el catalán «ha ganado la escuela») y los interpersonales (mediante los cuales podrá conocerse si el catalán «ha perdido el recreo»).A partir de datos procedentes de estudios macrosociolingüísticos y de investigaciones etnográficas, el autor llega a la conclusión de que, si por «ganar la escuela» se entiende convertir el catalán en la lengua vehicular predominante (pero no única) de la mayoría de escuelas de Cataluña, la afirmación es básicamente adecuada en relación con la educación primaria, y bastante menos correcta para la secundaria. En cambio, la segunda parte del enunciado no es acertada e induce a error de diagnóstico: ni el catalán ha desaparecido del recreo, ni su retroceso puede atribuirse a un cambio repentino y reciente, ni este retroceso puede restringirse a la escuela. En resumen, «se ha avanzado mucho en la escuela, pero poco en el recreo».
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3248
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; 8-15
Language, society and communication; The educational linguistic model in Catalonia: stocktaking and challenges; 8-15
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; 8-15
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3248/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3249
2021-03-28T17:04:47Z
LSC:ART
driver
La llengua catalana a l'Escola després de la Llei de qualitat de l'educació
Catalan in schools after the law on educational quality
La lengua catalana en la escuela después de la ley de calidad de la educación
Pons, Eva
LOGSE
LOCE
model lingüístic escolar
llengua oficial
currículum
LOGSE
LOCE
school linguistic model
official language
curriculum
LOGSE
LOCE
modelo lingüístico escolar
lengua oficial
currículum
A partir d’una minuciosa comparació entre la LOGSE i la LOCE i els decrets que les complementen, en aquest article s’analitzen l’abast dels canvis normatius introduïts per la LOCE en els nivells d’educació primària, secundària obligatòria i batxillerat, i la seva incidència sobre el model lingüístic escolar vigent a Catalunya. Al llarg de l’article es mostra com aquests canvis situen la llengua catalana en una situació de desigualtat i de discriminació respecte de la castellana, fet contrari als principis que deriven del reconeixement del català i del castellà com a llengües oficials a Catalunya. A més, el canvi de marc legal obliga la Generalitat a modificar la normativa vigent sobre el currículum dels ensenyaments no universitaris, ja que la Llei i els reials decrets aprovats recentment no permeten mantenir l’organització curricular actual d’aquests ensenyaments.
By means of a detailed comparison of two pieces of education legislation (LOGSE and LOCE) and the decrees that complement them, this article analyses the changes introduced by the LOCE in primary and secondary schools, and the law’s impact on the educational linguistic model in Catalonia.These changes place the Catalan language in a situation of inequality and discrimination with respect to the Castilian language, a phenomenon which opposes the principle that both Catalan and Castilian are official languages in Catalonia. Moreover, these legal changes will force the Generalitat to change current regulations around the curricula of primary and secondary education, as recently-passed educational legislation does not allow the current curricular organisation to be maintained.
A partir de una minuciosa comparación entre la LOGSE y la LOCE y los decretos que las complementan, en este artículo se analizan los cambios normativos introducidos por la LOCE en los niveles de educación primaria, secundaria obligatoria y bachillerato, y su incidencia sobre el modelo lingüístico escolar vigente en Cataluña.A lo largo del artículo se muestra como estos cambios sitúan la lengua catalana en una situación de desigualdad y de discriminación respecto a la castellana, hecho contrario a los principios que derivan del reconocimiento del catalán y del castellano como lenguas oficiales en Cataluña. Además, el cambio de marco legal obliga la Generalitat a modificar la normativa vigente sobre el currículum de la educación no universitaria, ya que la Ley y los reales decretos aprobados recientemente no permiten mantener la organización curricular actual de estos niveles.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3249
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; 16-28
Language, society and communication; The educational linguistic model in Catalonia: stocktaking and challenges; 16-28
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; 16-28
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3249/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3250
2021-03-28T17:05:32Z
LSC:ART
driver
L'avançament de la introducció de la llengua estrangera: una fugida cap enrere?
Starting foreign language instruction earlier: a false start?
El avance de la introducción de la lengua extranjera: ¿una huída hacia atrás?
Muñoz Lahoz, Carmen
llengua estrangera
bilingüisme
adquisició de segones llengües
habilitats lingüístiques
trilingüisme
lengua extranjera
bilingüismo
adquisición de segundas lenguas
habilidades lingüísticas
trilingüismo
L’avançament en la introducció de la llengua estrangera a l’escola s’ha justificat principalment amb dos arguments: (1) els nens petits són millors aprenents de llengües i (2) el bilingüisme aporta beneficis cognitius als infants. Tanmateix, els resultats de diverses recerques empíriques mostren que cal matisar aquestes dues afirmacions. Pel que fa a la primera, cal tenir en compte que és certa per a l’adquisició d’una segona llengua per immersió social o escolar, però no per a l’aprenentatge d’una llengua estrangera quan l’exposició a aquesta llengua és molt limitada. En aquesta darrera situació, i amb el mateix nombre d’hores de classe, els que han iniciat l’aprenentatge de la llengua quan són més grans obtenen un millor domini de pràcticament totes les habilitats lingüístiques. En relació amb la segona afirmació, s’ha de tenir present que tan sols el bilingüisme equilibrat repercuteix positivament en el desenvolupament cognitiu dels infants. El nivell de domini de la llengua estrangera que s’assoleix en el nostre sistema escolar és tan baix que en cap cas es pot parlar de bilingüisme (o trilingüisme) equilibrat i, per tant, difícilment d’efectes cognitius positius.
The age at which schoolchildren begin instruction in a foreign language has been brought forward on two main grounds: (1) young children are better language learners than older children and (2) bilingualism brings cognitive advantages to children. Both statements are critically analysed in this paper.First of all, recent research findings indicate that the advantage that younger learners show in a naturalistic language learning situation (or through school immersion) disappears in a formal language learning situation with very limited exposure to the target language. Secondly, the positive effects on cognitive development that have been revealed through research correspond to situations of balanced bilingualism, that is, situations in which children have a high command of the two languages. In contrast, children’s command of the foreign language in our context is very limited and thus far from the situation of balanced bilingualism (or trilingualism) that is said to bring positive cognitive effects.
El avance de la introducción de la lengua extranjera en la escuela se ha justificado principalmente con dos argumentos: (1) los niños pequeños son mejores aprendiendo lenguas y (2) el bilingüismo aporta beneficios cognitivos a los niños. Sin embargo, los resultados de diversas investigaciones empíricas muestran que estas afirmaciones deben matizarse.Por lo que respecta a la primera, cabe tener en cuenta que es cierta para la adquisición de una segunda lengua por inmersión social o escolar, pero no para el aprendizaje de una lengua extranjera en una situación de exposición a la lengua muy limitada. En esta última situación, y con el mismo número de horas de clase, los que han iniciado el aprendizaje de la lengua cuando son mayores obtienen un mayor dominio de prácticamente todas las habilidades lingüísticas. Con relación a la segunda afirmación, debe tenerse en cuenta que sólo el bilingüismo equilibrado repercute positivamente en el desarrollo cognitivo de los niños. El nivel de dominio de la lengua extranjera que se adquiere en nuestro sistema escolar es tan bajo que en ningún caso puede hablarse de bilingüismo (o trilingüismo) equilibrado y, en consecuencia, difícilmente de efectos cognitivos positivos.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3250
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; 29-34
Language, society and communication; The educational linguistic model in Catalonia: stocktaking and challenges; 29-34
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; 29-34
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3250/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3251
2021-03-28T17:06:18Z
LSC:ART
driver
Ensenyar a llegir i escriure i més hores de castellà. Com ho farem?
Teaching reading and writing while increasing teaching hours in Castilian: how can we do it?
Enseñar a leer y escribir y más horas de castellano. ¿cómo lo haremos?
Fons Esteve, Montserrat
LOCE
primària
llengües oficials
sistema educatiu
LOCE
primary education
official languages
educational system
LOCE
primaria
lenguas oficiales
sistema educativo
La LOCE i els decrets que la complementen estableixen que en el primer cicle de primària, els cursos en què s’aprèn a llegir i escriure, s’han impartir quatre hores setmanals de castellà. En aquest article s’analitzen les repercussions d’aquesta mesura en el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i en la consecució de l’objectiu lingüístic final del sistema educatiu a Catalunya (garantir el coneixement de les dues llengües oficials). La discussió gira entorn de tres eixos: la diversitat de coneixements lingüístics de l’alumnat que aprèn a llegir i escriure en una mateixa aula, la integració de l’ensenyament de la lectura i l’escriptura en les activitats que es desenvolupen al llarg de la jornada escolar, i la constatació que els infants aprenen a llegir i escriure en les llengües que fan servir els adults quan interaccionen amb ells, encara que els nens no les parlin correctament.
The LOCE establishes that the first cycle of primary education, the period in which children learn how to read and write, must include four weekly hours of Castilian language. This article analyses the possible consequences this change may have for the process of learning to read and write and for the achievement of the Catalan educational system’s ultimate linguistic aims (i.e., to guarantee command of the two official languages).The discussion centres on three issues: the diversity of the linguistic knowledge that pupils in the same classroom may have; the integration of the teaching of reading and writing in day-to-day school activities; and the observation that children learn to read and write in the languages that adults use in their interactions with them, even when children do not speak those languages correctly.
La LOCE y los decretos que la complementan establecen que en el primer ciclo de primaria, los cursos en los que se aprende a leer y escribir, tienen que impartirse cuatro horas semanales de castellano. En este artículo se analizan las repercusiones de esta medida en el proceso de aprendizaje de la lectura y la escritura y en la consecución del objetivo lingüístico final del sistema educativo en Cataluña (garantizar el conocimiento de las dos lenguas oficiales). La discusión gira entorno a tres ejes: la diversidad de conocimientos lingüísticos del alumnado que aprende a leer y escribir en una misma clase, la integración de la enseñanza de la lectura y la escritura en las actividades que se desarrollan a lo largo de la jornada escolar, y la constatación que los niños aprenden a leer y escribir en las lenguas que utilizan los adultos cuando interaccionan con ellos, aunque los niños no las hablen correctamente.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3251
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; 35-37
Language, society and communication; The educational linguistic model in Catalonia: stocktaking and challenges; 35-37
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; 35-37
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3251/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3252
2021-01-25T17:39:02Z
LSC:ART
driver
Enllaços d'interès
Links
Enlaces
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Enllaços d'interès.
Links.
Enlaces.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3252
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; 38
Language, society and communication; The educational linguistic model in Catalonia: stocktaking and challenges; 38
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; 38
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3252/3510
oai:revistes.ub.edu:article/3253
2021-01-25T17:39:02Z
LSC:ART
driver
Recull de premsa
Press clippings
Resumen de prensa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Recull de premsa.
Press clippings.
Resumen de prensa.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3253
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; 39
Language, society and communication; The educational linguistic model in Catalonia: stocktaking and challenges; 39
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes; 39
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3253/3511
oai:revistes.ub.edu:article/3255
2021-01-25T17:59:20Z
LSC:ART
driver
Introducció: l'adquisició de segones llengües
Introduction: Second language acquisition
Introducción: la adquisición de segundas lenguas
Muñoz Lahoz, Carmen
adquisició
segones llengües
Introducció.
Introduction.
Introducción.
Universitat de Barcelona
2007-11-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3255
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 1-3
Language, society and communication; Current research on second-language acquisition; 1-3
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 1-3
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3255/3512
oai:revistes.ub.edu:article/3256
2021-01-25T17:59:20Z
LSC:ART
driver
'When I have holidays': influència entre llengües i producció escrita. Un estudi amb aprenents adults d'anglès com a llengua estrangera
'When I have holidays': influence between languages and written production. A study on adult students of English as a foreign language
'When I have holidays': influencia entre lenguas y producción escrita. Un estudio con estudiantes adultos de inglés como lengua extranjera
Muñoz, Carla
Celaya Villanueva, Ma. Luz (María Luz)
transferència lèxica
llengua estrangera
competència
llengua materna
segona llengua
primera llengua
bilingüe
lexical transference
foreign language
mother tongue
second language
first language
bilingual
transferencia léxica
lengua extranjera
competencia
lengua materna
segunda lengua
primera lengua
bilingüe
En aquest article presentem una proposta de tipologia de la transferència lèxica en la producció escrita per tal d’analitzar la incidència que té en adults aprenents d’anglès com a llengua estrangera i veure les possibles relacions entre els tipus de transferència i el nivell de competència en anglès, així com les interrelacions entre les llengües prèvies (materna/es) i segones i l’anglès. Els resultats mostren una influència important de la primera llengua en l’aprenentatge de les altres i, en el cas dels aprenents bilingües que aprenen una tercera o quarta llengua, influències interessants entre totes les llengües.
In this article, we present a typological proposal on lexical transference in written production in order to analyse the importance that such transference has for adult students of English as a foreign language, and to examine the possible links between the types of transference and levels of competence in English, as well as the interconnections between prior languages (mother tongue/s), second languages and English. The results show that one’s first language has a significant influence on the learning of other languages. In the case of bilingual students who are learning a third or fourth language, the study reveals interesting influences between all of the languages.
En este artículo presentamos una propuesta de tipología de la transferencia léxica en la producción escrita para analizar la incidencia que tiene en adultos estudiantes de inglés como lengua extranjera y ver posibles relaciones entre los tipos de transferencia y el nivel de competencia en inglés, así como las interrelaciones entre las lenguas previas (materna/s) y segundas y el inglés. Los resultados muestran una importante influencia de la primera lengua en el aprendizaje de las otras y, en el caso de los estudiantes bilingües que aprenden una tercera o cuarta lengua, influencias interesantes entre todas ellas.
Universitat de Barcelona
2007-11-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3256
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 4-12
Language, society and communication; Current research on second-language acquisition; 4-12
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 4-12
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3256/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3257
2021-01-25T17:59:20Z
LSC:ART
driver
Per aprendre anglès, com més aviat, millor? L'aprenentatge de l'anglès com a llengua estrangera
When learning English, is it a case of 'The earlier the better'? Learning English as a foreign language
Para aprender inglés, ¿cuando antes mejor? El aprendizaje del inglés como lengua extranjera
Navés, Teresa
adquisició natural
segona llengua
immersió lingüística
GRAL
natural acquisition
second language
linguistic immersion
GRAL
adquisición natural
segunda lengua
inmersión lingüística
GRAL
En contra del que molts pares i mestres pensen, i en contra del que s’ha trobat en contextos d’adquisició natural de segones llengües i d’immersió, començar al més aviat possible l’aprenentatge d’idiomes, sobretot pel que fa a les tasques cognitivament més exigents, com l’escriptura, no sembla l’opció més eficaç. Els resultats del Grup de Recerca en Adquisició de Llengües (GRAL) estudià aprenents d’anglès que començaren als vuit i onze anys i trobaren, sistemàticament, que a llarg termini, després de les mateixes hores d’instrucció, eren els més grans, que havien començat als onze anys, els que obtenien millors resultats en totes les proves orals i escrites d’anglès excepte en alguna de prova de reconeixement fonètic. La maduresa cognitiva dels alumnes més grans i els diferents mecanismes d’aprenentatge implícit i explícit entre els nens més petits i els adults ajuden a explicar per què només començar abans l’aprenentatge d’idiomes no sembla suficient per obtenir millors resultats.
Contrary to what many parents and schoolteachers believe, and contrary to what has been found in contexts of natural acquisition of second languages and immersion situations, the idea that it is better to begin studying languages at as young an age as possible − and especially with respect to more cognitively demanding tasks such as writing − does not always appear to be the most effective approach. The Language Acquisition Research Group (GRAL) carried out a study on learners of English who began at the ages of 8 and 11 years. The study found that over the long term, and after the same number of teaching hours, the older group obtained better results in all written and oral English tests, with the exception of a phonetic recognition test. The cognitive maturity of older pupils and the different implicit and explicit learning mechanisms possessed by younger children and adults help to explain why simply beginning to study languages at a younger age does not appear sufficient when it comes to obtaining better results.
En contra de lo que muchos padres y maestros piensan, y en contra de lo que se ha encontrado en contextos de adquisición natural de segundas lenguas y de inmersión, la idea de que empezar cuando antes mejora el aprendizaje de idiomas, sobre todo con respecto a las tareas cognitivamente más exigentes como la escritura, no parece la opción más eficaz. Los resultados del Grupo de Búsqueda en Adquisición de Lenguas (GRAL) estudió aprendices de inglés que empezaron a los ocho y once años y encontraron sistemáticamente que a largo plazo, tras las mismas horas de instrucción, eran los mayores, que habían empezado a los once años, los que obtenían mejores resultados en todas las pruebas orales y escritas de inglés excepto en alguna prueba de reconocimiento fonético. La madurez cognitiva de los alumnos mayores y los diferentes mecanismos de aprendizaje implícito y explícito entre los niños más pequeños y los adultos nos ayudan a explicar por qué únicamente empezar antes el aprendizaje de idiomas no parece suficiente para obtener mejores resultados.
Universitat de Barcelona
2007-11-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3257
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 13-19
Language, society and communication; Current research on second-language acquisition; 13-19
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 13-19
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3257/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3258
2021-01-25T17:59:20Z
LSC:ART
driver
Les Estades a l'estranger i l'adquisició de la llengua i la cultura
Stays abroad and the acquisition of language and culture
Las Estancias en el extranjero y la adqusición de la lengua y la cultura
Pérez Vidal, Carmen
estades acadèmiques a l'estranger (ES)
programa de mobilitat
adquisició de llengües
contacte
context
academic stays abroad
mobility programmes
languages acquisition
contact
context
estancias académicas en el extranjero (ES)
programa de movilidad
adquisición de lenguas
contacto
contexto
Les estades acadèmiques a l’estranger (ES) en el marc dels programes de mobilitat, especialment en el context europeu dels programes Sócrates-Erasmus, han atret recentment l’atenció de la recerca sobre adquisició de llengües. Si bé les expectatives que hom posa en l’ES són altes, sovint es perceben grans diferències, tant tipològiques com quantitatives, en els beneficis obtinguts per part dels estudiants, diferències que cal intentar explicar per millorar l’eficàcia del sistema d’intercanvis i mobilitat. Tot sembla indicar que els guanys lingüístics més clars es donen en la fluïdesa i la correcció orals, i alhora en l’ús de fórmules i de col·loquialismes, però també, parcialment, en l’escriptura. Les característiques i condicions de l’ES, juntament amb tota una sèrie de diferències individuals, com ara la personalitat i la capacitat d’establir contactes amb parlants de la llengua meta, determinen que el context de l’ES sigui més eficaç per a l’aprenentatge que no pas el context d’instrucció formal en el propi país.
Academic stays abroad within the framework of mobility programmes, and especially in the European context of Socrates-Erasmus programmes, have recently been the subject of research into language acquisition. While the expectations placed on stays abroad are high, marked differences − both typological and quantitative − can often be perceived in the benefits obtained by students; these differences require an explanation in order to attempt to improve the effectiveness of the exchange and mobility system. Research suggests that the clearest linguistic gains take place in the areas of oral fluency and correction, as well as in the use of formulas and colloquialisms, though also (partly) in writing. The characteristics and conditions of time spent abroad, as well as a whole series of individual differences (such as the student’s personality and ability to establish contact with speakers of the target language) lead to the conclusion that the context surrounding time spent abroad can be more conducive to language learning than the context of formal instruction in the country of origin.
Las estancias académicas en el extranjero (SE) en el marco de los programas de movilidad, especialmente en el contexto europeo de los programas Sócrates-Erasmus, han atraído recientemente la atención de la investigación sobre adquisición de lenguas. Si bien las expectativas puestas en las SE son altas, a menudo se perciben grandes diferencias, tanto tipológicas como cuantitativas, en los beneficios obtenidos por parte de los estudiantes, diferencias que hace falta intentar explicar para mejorar la eficacia del sistema de intercambios y movilidad. Todo parece indicar que las ganancias lingüísticas más claras se dan en la fluidez y la corrección orales, y a la vez en el uso de fórmulas y de coloquialismos, pero también, parcialmente, en la escritura. Las características y condiciones de las SE, junto con toda una serie de diferencias individuales, como por ejemplo la personalidad y la capacitad de establecer contactos con hablantes de la lengua meta determinan que el contexto de las SE sea más eficaz para el aprendizaje que no el contexto de instrucción formal en el propio país.
Universitat de Barcelona
2007-11-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3258
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 20-26
Language, society and communication; Current research on second-language acquisition; 20-26
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 20-26
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3258/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3259
2021-01-25T17:59:20Z
LSC:ART
driver
L'aprenentatge de llengües mitjançant tasques pedagògiques
Learning languages through pedagogical tasks
El Aprendizaje de lenguas mediante tareas pedagógicas
Gilabert Guerrero, Roger
tasques pedagògiques
adquisició de llengües
tasca
pedagogical tasks
languages acquisition
task
tareas pedagógicas
adquisición de lenguas
tarea
L’objectiu d’aquest article és, d’una banda, presentar els arguments que han estat exposats per demostrar que l’ús de tasques pedagògiques pot promoure l’aprenentatge i l’adquisició de llengües i, d’altra banda, revisar com, des del camp de l’adquisició de llengües, s’han utilitzat les tasques pedagògiques com a objecte d’estudi. A l’article, en primer lloc, es defineix el concepte de tasca, tot distingint entre tasques reals i tasques pedagògiques. A continuació, es presenten alguns dels arguments que s’esgrimeixen per considerar les tasques com a eines facilitadores de l’aprenentatge. Finalment, s’hi apunten dues línies de recerca: una d’interactiva i una de cognitiva, que, en l’actualitat, intenten aportar proves sobre com determinats dissenys de tasques pedagògiques poden facilitar l’aprenentatge de llengües.
The aim of this paper is, on the one hand, to present the arguments that have been put forward to demonstrate that the use of pedagogical tasks can promote language learning and acquisition and, on the other, to examine how pedagogical tasks have been used as an object of study in terms of language acquisition. The paper begins by defining the concept of task, and by making the distinction between real tasks and pedagogical tasks. After that, some of the arguments put forward for considering tasks as tools for facilitating learning are presented. Finally, the paper defines two lines of research, one interactive and the other cognitive, which are currently working to provide evidence as to how certain designs of pedagogical tasks can facilitate language learning.
El objetivo de este artículo es, por un lado, presentar los argumentos que han sido expuestos para demostrar que el uso de tareas pedagógicas puede promover el aprendizaje y la adquisición de lenguas y, por otro lado, revisar cómo, desde el campo de la adquisición de lenguas, se han utilizado las tareas pedagógicas como objeto de estudio. En el artículo, en primer lugar, se define el concepto de tarea, distinguiendo entre tareas reales y tareas pedagógicas. A continuación, se presentan algunos de los argumentos que se esgrimen para considerar las tareas facilitadoras del aprendizaje. Finalmente, en el artículo se apuntan dos líneas de búsqueda, una interactiva y una cognitiva, que, en la actualidad, intentan aportar pruebas sobre cómo determinados diseños de tareas pedagógicas pueden facilitar el aprendizaje de lenguas.
Universitat de Barcelona
2007-11-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3259
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 27-33
Language, society and communication; Current research on second-language acquisition; 27-33
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 27-33
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3259/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3260
2021-01-25T17:59:20Z
LSC:ART
driver
L'Ensenyament /adquisició de segones llengües des d'una perspectiva pragmàticodiscursiva
The teaching/acquisition of second languages from a pragmatic-discursive perspective
La Enseñanza/adquisición de segundas lenguas desde una perspectiva pragmática-discursiva
LAELA, Grup de Recerca
aprenentatge de segones llengües
aspectes discursius
competència comunicativa
pragmàtica-discursiva
learning of second languages
discursive aspects
communication skills
pragmatic-discursive
aprendizaje de segundas lenguas
aspectos discursivos
competencia comunicativa
pragmática-discursiva
La importància d’aspectes discursius en l’ensenyament i aprenentatge de segones llengües s’ha fet palesa en les últimes dècades, sobretot a partir de la presència de l’enfocament comunicatiu en l’ensenyament. Com a conseqüència d’aquesta visió, diversos estudis s’han dut a terme tot considerant el desenvolupament i la promoció de la competència comunicativa dels aprenents. D’acord amb aquesta perspectiva, en aquest article presentem un breu recull dels resultats més recents en dos àmbits d’investigació que segueixen una perspectiva pragmàtica-discursiva, com són la interacció a l’aula i la pragmàtica de l’interllenguatge. A més, també incloem algunes propostes pedagògiques que han sorgit de la recerca sobre adquisició de segones llengües i llengües estrangeres dins un context discursiu.
The importance of discursive aspects in the teaching and learning of second languages has become evident in recent decades, especially in light of the increased emphasis on communication skills in teaching. As a result of this approach, several studies have been carried out that examine the development and encouragement of students' communicative competence. In accordance with this perspective, in this paper we present a brief selection of the most recent results in two research fields involving a pragmatic-discursive perspective: classroom interaction and interlanguage pragmatics. Furthermore, we include a few pedagogical proposals that have arisen from our research into the acquisition of second languages and foreign languages within a discursive context.
La importancia de los aspectos discursivos en la enseñanza y aprendizaje de segundas lenguas se ha hecho evidente en las últimas décadas, sobre todo a partir de la presencia del enfoque comunicativo en la enseñanza. Como consecuencia, varios estudios se han llevado a término considerando el desarrollo y la promoción de la competencia comunicativa de los estudiantes. De acuerdo con esta perspectiva, en este artículo presentamos una breve selección de los resultados más recientes en dos ámbitos de investigación que siguen una perspectiva pragmática-discursiva, como son la interacción en el aula y la pragmática del interlenguaje. Además, también incluimos algunas propuestas pedagógicas que han surgido de la investigación sobre adquisición de segundas lenguas y lenguas extranjeras dentro un contexto discursivo.
Universitat de Barcelona
2007-11-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3260
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 34-41
Language, society and communication; Current research on second-language acquisition; 34-41
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 34-41
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3260/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3261
2021-01-25T17:59:21Z
LSC:ART
driver
Enllaços d'interès
Links
Enlaces
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Enllaços d'interès.
Links.
Enlaces.
Universitat de Barcelona
2007-11-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3261
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 42
Language, society and communication; Current research on second-language acquisition; 42
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 42
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3261/3518
oai:revistes.ub.edu:article/3262
2021-01-25T17:59:21Z
LSC:ART
driver
Recull de premsa
Press clippings
Resumen de prensa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Recull de premsa.
Press clippings.
Resumen de prensa.
Universitat de Barcelona
2007-11-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3262
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 43
Language, society and communication; Current research on second-language acquisition; 43
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües; 43
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3262/3519
oai:revistes.ub.edu:article/3263
2021-01-25T17:54:59Z
LSC:ART
driver
L'articulació de la diversitat lingüística a la Unió Europea: introducció
The structuring of linguistic diversity in the European Union: introduction
La articulación de la diversidad lingüística en la Unión Europea: introducción
Pons, Eva
diversitat lingüística
Unió Europea
Introducció.
Introduction.
Introducción.
Universitat de Barcelona
2006-11-22
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3263
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 1-5
Language, society and communication; The structuring of linguistic diversity in the European Union; 1-5
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 1-5
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3263/3520
oai:revistes.ub.edu:article/3264
2021-01-25T17:54:59Z
LSC:ART
driver
El plurilingüisme europeu: una introducció
European plurilingualism: an introduction
El plurilingüismo europeo: una introducción
Boix Fuster, Emili
diversitat lingüística
plurilingüisme europeu
tipologia lingüística
vitalitat etnolingüística
política lingüística
linguistic diversity
european plurilingualism
linguistic tipology
ethnographic vitality
language policy
diversidad lingüística
pluriligüismo europeo
tipología lingüística
vitalidad lingüística
política lingüística
L'article fa un recorregut per la història del tractament de la diversitat lingüística a Europa, tan marcada per la ideologia de l'Estat-nació. Europa, en el seu procés vacil·lant d'unificació, es planteja fins a quin punt pot mantenir i encoratjar la seva diversitat cultural i lingüística i alhora ésser una potència competitiva en un món cada vegada més globalitzat. S'examina, doncs, aquesta diversitat presentant la tipologia lingüística de les llengües, la seva distribució espacial, el seu pes demogràfic, el seu poder d'atracció i la seva vitalitat etnolingüística, així com els tipus de política lingüística que s'hi apliquen. En una segona part l'article descriu la filosofia lingüística oficial de la UE , els seus programes de caire lingüístic i, sobretot, la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries. Finalment, les conclusions suggereixen algunes línies per a la política lingüística europea futura.
This paper reviews the treatment of linguistic diversity in Europe, which has been historically marked by the nation-state ideology. In its wavering process of unification, Europe has asked itself to what extent it can maintain and encourage its cultural and linguistic diversity and, at the same time, be competitive in an increasingly globalised world. This paper therefore examines this diversity, presenting the linguistic typology of Europe's languages, their geographic distribution, their demographic weight, their power of attraction, their ethnographic vitality and the kinds of language policies which are applied to them. The second part of the paper describes the EU's official language philosophy, its language programmes and, above all, the European Charter for Regional and Minority Languages. Finally, the paper’s conclusions suggest several paths for a future European language policy.
El artículo hace un recorrido por la historia del tratamiento de la diversidad lingüística en Europa, tan marcada por la ideología del Estado-nación. Europa, en su proceso vacilante de unificación, se plantea hasta qué punto puede mantener y alentar su diversidad cultural y lingüística y a la vez ser una potencia competitiva en un mundo cada vez más globalizado. Se examina, pues, esta diversidad presentando la tipología lingüística de las lenguas, su distribución espacial, su peso demográfico, su poder de atracción, su vitalidad etnolingüística, así como los tipos de política lingüística que se aplican. En la segunda parte el artículo se describe la filosofía lingüística oficial de la UE , sus programas lingüísticos y sobre todo la Carta Europea para las Lenguas Regionales y Minoritarias. Finalmente, las conclusiones sugieren algunas líneas para la futura política lingüística europea.
Universitat de Barcelona
2006-11-22
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3264
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 6-18
Language, society and communication; The structuring of linguistic diversity in the European Union; 6-18
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 6-18
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3264/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3265
2021-01-25T17:55:00Z
LSC:ART
driver
El marc jurídic de les llengües a la Unió Europea
The legal framework of languages in the European Union
El marco jurídico de las lenguas en la Unión Europea
Pons, Eva
llengua del Tractat
règim lingüísitic institucional
diversitat lingüística
multilingüisme
llengües oficials
llengües regionals o minoritàries
treaty language
linguistic regime of the institutions
linguistic diversity
official languages
regional or minority languages
lengua del Tratado
régimen lingüísitco institucional
diversidad lingüísitica
lenguas oficiales
lenguas regionales o minoritarias
La regulació de les llengües dins la Unió Europea s'ha de cercar, en primer lloc, en els tractats, d'on deriva la noció de llengua del Tractat, en l'atribució al Consell de la fixació del règim lingüístic institucional i en el principi –encara dèbil jurídicament- de respecte de la diversitat lingüística . Segonament, el Reglament del Consell 1/1958 estableix les nocions de llengua oficial i de treball com a base del sistema de multilingüisme oficial característic d'aquesta organització. La flexibilitat del règim lingüístic de les institucions es palesa, però, en les regulacions internes de les institucions, que admeten una presència desigual de les llengües oficials. D'altres normes europees condicionen les legislacions estatals a l'hora de preveure les llengües utilitzables en determinats àmbits o prohibir els obstacles a la lliure circulació de persones o mercaderies. La pluralitat de raons polítiques i culturals, jurídiques, democràtiques i econòmiques que fonamenten l'articulació jurídica de la diversitat lingüística europea no inclouen, en termes generals, les anomenades llengües regionals o minoritàries , entre les quals s'inclou el català.
On the one hand, the regulation of languages in the European Union has been established in treaties, a framework within which the notion of “treaty language” arises; in the Council’s competency over the establishment of an institutional linguistic regime; and in the principle of respect for linguistic diversity, which remains legally weak. On the other hand, Council Regulation 1/1958 establishes the concepts of “official language” and “working language” as the basis for the organisation’s characteristic system of official multilingualism. The flexibility of European institutions’ linguistic regime is clearly seen, however, in their internal regulations, which allow differences in presence between the Union’s official languages. Other European norms check national legislation through their anticipation of which languages will be usable in certain spheres or their prohibition of obstacles to the free circulation of people or goods. The plurality of political, cultural, legal, democratic and economic motives which provide the foundation for the legal framework of European linguistic diversity do not include, in broad terms, so-called regional or minority languages, among which is Catalan.
La regulación de las lenguas dentro la Unión Europea debe buscarse, en primer lugar, en los tratados (donde deriva la noción de lengua del Tratado), en la atribución al Consejo de la fijación del régimen lingüístico institucional, y en el principio –todavía débil jurídicamente- de respecto de la diversidad lingüística. En segundo lugar, el Reglamento del Consejo 1/1958 establece las nociones de lengua oficial y de trabajo como base del sistema de multilingüismo oficial característico de esta organización. La flexibilidad del régimen lingüístico de las instituciones se hace patente, sin embargo, en las regulaciones internas de las instituciones, que admiten una presencia desigual de las lenguas oficiales. Otras normas europeas condicionan las legislaciones estatales cuando prevén las lenguas utilizables en determinados ámbitos o cuando prohíben los obstáculos a la libre circulación de personas o mercancías. La pluralidad de razones políticas y culturales, jurídicas, democráticas y económicas que fundamentan la articulación jurídica de la diversidad lingüística europea no incluyen, en términos generales, las denominadas lenguas regionales o minoritarias, entre las cuales se incluye el catalán.
Universitat de Barcelona
2006-11-27
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3265
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 19-29
Language, society and communication; The structuring of linguistic diversity in the European Union; 19-29
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 19-29
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3265/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3266
2021-01-25T17:55:00Z
LSC:ART
driver
El compromís de la UE amb la diversitat lingüística: estat de la qüestió
The EU's commitment to language diversity: the state of the art
El compromiso de la UE con la diversidad lingüística: estado de la cuestión
Strubell i Trueta, Miquel
política lingüísitca
diversitat lingüísitca
multilingüisme
llengües regionals
llengües minoritàries
nacionalisme lingüísitc
linguistic policy
language diversity
multilingualism
regional languages
minority languages
linguistic nationalism
política lingüística
diversidad lingüísitca
multilingüismo
lenguas regionales
lenguas minoritarias
nacionalismo lingüístico
L'article tracta dels diferents aspectes d'una política lingüística de les institucions europees encara fragmentària i poc desenvolupada en molts aspectes. S'hi descriu l'ús de les llengües a les institucions, dels sistemes interns de gestió multilingüe de documents i reunions, del foment de l'estudi de les llengües europees per part dels ciutadans, i del suport, insegur, a les llengües dites "regionals i minoritàries". S'analitza l'ús en els textos de mots com "diversitat lingüística" per concloure que el seu sentit varia substancialment segons el moment i el context; i que el nacionalisme lingüístic més potent no l'exerceixen els parlants de les llengües com la catalana, sinó els defensors de les llengües d'Estat.
This paper deals with the different aspects of linguistic policy in European institutions, which is still fragmentary and little-developed in many aspects. It describes the use of languages in the institutions, the internal systems of multilingual management of documents and meetings, the fostering of citizen study of European languages and the uncertain support for the so-called “regional and minority” languages. It analyses the use of such expressions as “linguistic diversity” in texts, to conclude that their meanings vary substantially depending on context, and that the strongest linguistic nationalism is not exercised by the speakers of languages such as Catalan, but rather by the defenders of state languages.
El artículo trata de los diferentes aspectos de una política lingüística de las instituciones europeas aún fragmentaria y poco desarrollada en muchos aspectos. Se describe el uso de las lenguas en las instituciones, de los sistemas internos de gestión multilingüe de documentos y reuniones, del fomento del estudio de las lenguas europeas por parte de los ciudadanos, y del soporte, inseguro, a las lenguas dichas "regionales y minoritarias". Se analiza el uso en los textos de vocablos como "diversidad lingüística" para concluir que su sentido varia sustancialmente según el momento y el contexto; y que el nacionalismo lingüístico más potente no lo ejercen los hablantes de las lenguas como la catalana, sino los defensores de las lenguas de Estado.
Universitat de Barcelona
2006-11-27
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3266
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 30-39
Language, society and communication; The structuring of linguistic diversity in the European Union; 30-39
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 30-39
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3266/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3267
2021-01-25T17:55:00Z
LSC:ART
driver
La política lingüística de la UE
The language policy of the EU
La política lingüística de la UE
Bos i Solé, Alexia
política lingüística
Unió Europea
llengües regionals
llengües minoritàries
Language policy
European Union
regional languages
minority languages
política lingüísitca
Unión Europea
lenguas regionales
lenguas minoritarias
Aquest article pretén donar compte de l'actual política lingüística que està duent a terme la Unió Europea mitjançant les seves institucions, principalment a través de la Comissió Europea. L'article descriu totes les iniciatives que afavoreixen en major o menor grau les llengües regionals o minoritàries. L'última part de l'article se centra en les perspectives de futur dels programes de la UE des del 2007 fins al 2013. Així, es presenten les principals accions i línies de finançament que, tot i estar pendents de ser aprovades definitivament pel Consell i pel Parlament europeus, és probable que aviat formin part de la nova generació de programes d'aprenentatge al llarg de la vida.
This paper aims to give an account of the linguistic policy currently being carried out by the European Union through its institutions, mainly the European Commission. It describes all of the initiatives that favour regional or minority languages to a greater or lesser extent. The final part of the paper focuses on the future prospects of the EU programmes from 2007 until 2013. Thus, it presents the main programmes and lines of financing, which, despite pending final approval by the European Council and Parliament, are likely to form part of the 7th Framework Programme.
Este artículo pretende dar cuenta de la actual política lingüística que está llevando a cabo la Unión Europea (UE) a través de sus instituciones, principalmente a través de la Comisión Europea. El artículo describe todas las iniciativas que en mayor o menor grado favorecen las lenguas regionales o minoritarias. La última parte del artículo se centra en las perspectivas de futuro de los programas de la UE desde 2007 hasta 2013. De acuerdo con esto, se presentan los principales programas y líneas de financiación que, aunque estén pendientes de ser aprobados definitivamente por el Consejo y por el Parlamento europeos, es probable que pronto formen parte del VII Programa Marco.
Universitat de Barcelona
2006-11-27
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3267
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 40-50
Language, society and communication; The structuring of linguistic diversity in the European Union; 40-50
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 40-50
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3267/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3268
2021-01-25T17:55:00Z
LSC:ART
driver
La llengua catalana a la Unió
The Catalan language in the Union
La lengua catalana en la Unión
Pla Boix, Anna M.
règim juridicolingüístic
Unió Europea
ús lingüístic
linguistic regime
European Union
use of the language
régimen juridicolingüístico
Unión Europea
uso de la lengua
L'article analitza el règim que ordena l'ús de la llengua catalana a la Unió Europea. Formalment, s'estructura en dos apartats. El primer descriu, succintament, les bases del règim juridicolingüístic comunitari. El segon analitza el contingut i abast de l'acord adoptat pel Consell de Ministres de la Unió Europea el 13 de juny de 2005. En compliment d'aquest Acord, l'Estat espanyol ha subscrit acords administratius amb el Consell, la Comissió , el Comitè de les Regions i el Comitè Econòmic i Social Europeu, els quals avalen, encara que força limitadament, l'ús pseudooficial del català en la seu d'aquestes institucions i òrgans comunitaris.
This paper analyses the regime that regulates the use of the Catalan language in the European Union. Formally, it is organised into two sections. The first succinctly describes the bases of the community’s juridico-linguistic regime. The second analyses the contents and scope of the agreement adopted by the Council of Ministers of the European Union on June 13, 2005. In fulfilment of this Agreement, Spain has subscribed to administrative accords with the Council, the Commission, the Committee of the Regions and the European Economic and Social Committee, agreements which guarantee, albeit in a limited way, the pseudo-official use of Catalan in these community institutions and organs.
El artículo analiza el régimen que ordena el uso de la lengua catalana en la Unión Europea. Formalmente, se estructura en dos apartados. El primero describe, sucintamente, las bases del régimen juridicolingüístico comunitario. El segundo analiza el contenido y alcance del acuerdo adoptado por el Consejo de Ministros de la Unión Europea el 13 de junio de 2005. En cumplimiento de este Acuerdo, el Estado español ha suscrito acuerdos administrativos con el Consejo, la Comisión , el Comité de las Regiones y el Comité Económico y Social Europeo, dichos acuerdos avalan, aunque limitadamente, el uso pseudooficial del catalán en la sede de estas instituciones y órgano comunitarios.
Universitat de Barcelona
2006-11-27
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3268
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 51-60
Language, society and communication; The structuring of linguistic diversity in the European Union; 51-60
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 51-60
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3268/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3269
2021-01-25T17:55:00Z
LSC:ART
driver
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i l'article 22 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea
The European Charter for Regional or Minority Languages and Article 22 of the Charter of Fundamental Rights of the European Union
La Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias y el artículo 22 de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea
Castellà Surribas, Santiago J.
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea
diversitat lingüística
drets lingüístics
European Charter for Regional or Minority Languages
Charter of Fundamental Rights of the European Union
linguistic diversity
language rights
Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias
Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea
diversidad lingüística
derechos lingüísticos
L'article intenta respondre a la pregunta de en quina mesura el contingut de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries interactua com a criteri interpretatiu del concepte de diversitat lingüística, el respecte de la qual es proclamat per la Unió Europea en l'article 22 de la seva Carta dels Drets Fonamentals. La noció «diversitat lingüística», en tant que concepte jurídic indeterminat ens planteja el problema de la seva interpretació, contingut i abast; més encara a la llum de la manca de obligatorietat directa de la Carta dels drets Fonamentals de la Unió Europea. Com veurem, el respecte a la diversitat lingüística en la Unió Europea es configura com un objectiu de la Unió , al temps que un principi fonamental que inspira el seu funcionament i la seva acció, i en tercer lloc, com un dret proclamat per l'article 22 de la Carta dels Drets. La remissió a la Carta europea de les llengües, en tant que configurada en el seu caràcter més nuclear, d'un estendard mínim de protecció dels drets lingüístics europeus, ens permet concretar el contingut, els límits i l'abast de la diversitat lingüística a la Unió Europea.
This paper aims to answer the question of the degree to which the European Charter on Regional or Minority Languages interacts as an interpretative criterion of the concept of linguistic diversity, respect for which is proclaimed by the European Union in Article 22 of its Charter of Fundamental Rights. The idea of “linguistic diversity” as an indeterminate legal concept, poses the problem of its interpretation, content and scope, particularly since European Union's Charter of Fundamental Rights lacks direct obligatoriness. As we shall see, respect for linguistic diversity in the European Union is configured first as an objective of the Union, secondly as a fundamental principle that inspires its functioning and action and third as a right proclaimed in Article 22 of the Charter of Fundamental Rights. The reference of the European Charter on languages to a minimum standard of protection for European language rights, as configured at the Charter’s core, allows us to specify the content, the limits and the scope of linguistic diversity in the European Union.
El artículo intenta responder a la pregunta en qué medida el contenido de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias interactúa como criterio interpretativo del concepto de diversidad lingüística, cuyo respeto es proclamado por la Unión Europea en el artículo 22 de su Carta de los Derechos Fundamentales. La noción « diversidad lingüística » , en cuanto que concepto jurídico indeterminado, nos plantea el problema de su interpretación, contenido y alcance; más todavía a la luz de la carencia de obligatoriedad directa de la Carta de los derechos Fundamentales de la Unión Europea. Como veremos, el respeto a la diversidad lingüística en la Unión Europea se configura como un objetivo de la Unión , al tiempo que un principio fundamental que inspira su funcionamiento y su acción, y en tercer lugar, como un derecho proclamado por el artículo 22 de la Carta de los Derechos. La remisión a la Carta europea de las lenguas, en cuanto que configurada en su carácter más nuclear, por un estandarte mínimo de protección de los derechos lingüísticos europeos, nos permite concretar el contenido, los límites y el alcance de la diversidad lingüística en la Unión Europea.
Universitat de Barcelona
2006-11-27
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3269
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 61-69
Language, society and communication; The structuring of linguistic diversity in the European Union; 61-69
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 61-69
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3269/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3270
2021-01-25T17:55:00Z
LSC:ART
driver
Enllaços d'interès
Links
Enlaces
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Enllaços d'interès.
Links.
Enlaces.
Universitat de Barcelona
2006-11-27
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3270
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 70-71
Language, society and communication; The structuring of linguistic diversity in the European Union; 70-71
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 70-71
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3270/3527
oai:revistes.ub.edu:article/3271
2021-01-25T17:55:00Z
LSC:ART
driver
Recull de premsa
Press clippings
Resumen de prensa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Recull de premsa.
Press clippings.
Resumen de prensa.
Universitat de Barcelona
2006-11-27
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3271
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 72
Language, society and communication; The structuring of linguistic diversity in the European Union; 72
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística; 72
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3271/3528
oai:revistes.ub.edu:article/3272
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
Introducció
Introduction
Introducción
Laborda Gil, Xavier
oratòria
lingüística
persuasió
retòrica
Introducció.
Introduction.
Introducción.
Universitat de Barcelona
2006-08-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3272
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 1-2
Language, society and communication; Rhetoric and persuasion; 1-2
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 1-2
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3272/3529
oai:revistes.ub.edu:article/3273
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
Com desbloquejar un orador
How to unblock an orator
Como desbloquear un orador
Puigpelat, Francesc
Rubio, Joana
oratòria
bloqueig psicològic
desbloquejar
public speaking
mental block
unblock
oratoria
bloqueo psicológico
desbloquear
Aquest article tracta dels bloquejos i prejudicis que tenen els alumnes que assisteixen a cursos d'oratòria, i de diferents mètodes per corregir-los. El bloqueig psicològic és un problema que condiciona tot l'aprenentatge oratori i cal enfrontar-s'hi. Prenem els set principals bloquejos que hem detectat en la nostra experiència com a professors. Són els següents: creure que l'habilitat per parlar és innata, els nervis, els guions mal preparats, el llenguatge enrevessat, la manca d'humor, la poca de capacitat de síntesi i no acceptar que l'orador és un actor.
This article deals with the mental blocks and prejudices that students who attend public speaking classes have, and different methods for correcting them. A mental block is a problem that conditions all oratory learning and that must be confronted. We describe the seven main types of blocks we have detected in our experience as instructors. They are the following: believing that the ability to speak publicly is innate; nerves; poorly prepared outlines; awkward language; the lack of humour; little ability to synthesise; and not accepting the fact that an orator is an actor.
Este artículo trata de los bloqueos y prejuicios que tienen los alumnos que asisten a cursos de oratoria, y de diferentes métodos para corregirlos. El bloqueo psicológico es un problema que condiciona todo el aprendizaje oratorio y hace falta enfrentarse a él. Tomamos los siete principales bloqueos que hemos detectado en nuestra experiencia como profesores. Son los siguientes: creer que la habilidad por hablar es innata, los nervios, los guiones mal preparados, el lenguaje complicado, carecer de humor, la poca capacidad de síntesis y no aceptar que el orador es un actor
Universitat de Barcelona
2006-08-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3273
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 3-9
Language, society and communication; Rhetoric and persuasion; 3-9
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 3-9
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3273/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3274
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
El debat polític. Una aproximació des de l'anàlisi del discurs oral
Political debate. An approach from the perspective of oral discourse analysis
El debate político. Una aproximación desde el análisis del discurso oral
Bañón, Antonio Miguel
debat polític
gèneres
estratègia
emissió
discurs oral
political debat
genres
emision
oral discourse
debate político
géneros
estrategia
emisión
discurso oral
Els debats polítics televisats, com ocorre en molts altres gèneres propis de la dimensió oral, en la nostra opinió, han estudiar-se com a processos comunicatius complexos, en els quals convé tenir en compte no només la fase de desenvolupament pròpiament dita, sinó també les fases d’elaboració i negociació prèvies, així com les fases de reacció i de valoració posteriors a la seva emissió. Podríem parlar, doncs, de predebat, debat i postdebat. D’altra banda, el nucli del procés es pot distribuir, al seu torn, també en tres grans moments textuals: la presentació i la intervenció inicial, el desenvolupament, i, finalment, la intervenció final i la conclusió. En aquest article, hem reflexionat justament sobre la presentació, d’una banda, i sobre el postdebat, d’una altra. A més, hem inclòs algunes notes sobre la interrupció com a estratègia algunes vegades determinant en el debat polític.
We believe that televised political debates must be studied as complex communicative processes, as is true for many other genres of the oral dimension. In this genre, it is advisable to take into account not only the developmental phase, but also the pre-broadcast phases of production and negotiation and the post-broadcast phases of reaction and evaluation. We could, therefore, talk about pre-debate, debate and post-debate phases. The nucleus of the process can also be divided into three great textual moments: introduction and initial remarks, development and, finally, closing remarks and conclusion. In this paper, we choose to reflect on the stage of presentation, on the one hand, and on the post-debate stage, on the other hand. In addition, we have included some notes on interruption as a strategy which can sometimes be a determining factor in political debate.
Los debates políticos televisados, como sucede con otros muchos géneros propios de la dimensión oral, deben, en nuestra opinión, estudiarse como procesos comunicativos complejos, en los que conviene tener en cuenta no sólo la fase de desarrollo propiamente dicha, sino también las fases de elaboración y negociación previas, así como las fases de reacción y de valoración posteriores a su emisión. Podríamos hablar, pues, de predebate, debate y postdebate. Por otro lado, el núcleo del proceso se puede distribuir a su vez también en tres grandes momentos textuales: la presentación y la intervención inicial, el desarrollo, y, por último, la intervención final y la conclusión. En este artículo, reflexionamos justamente sobre la presentación, por un lado, y sobre el postdebate, por otro. Además, incluimos algunas notas sobre la interrupción como estrategia a veces determinante en el debate político.
Universitat de Barcelona
2006-08-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3274
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 10-19
Language, society and communication; Rhetoric and persuasion; 10-19
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 10-19
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3274/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3275
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
L'eficàcia persuasiva
Persuasive effectiveness
La eficacia persuasiva
Hernández Guerrero, José Antonio
eficàcia persuasiva
comunicació retòrica
orador
discurs
oients
persuasive effectiveness
rhetorical communication
speaker
discourse
listener
eficacia persuasiva
comunicación retórica
orador
discurso
oyentes
La intervenció de Pilar Manjón en el Congrés dels Diputats, la lectura de Menchu de la Vall en la celebració del matrimoni dels Prínceps d'Astúries, i la insinuació de Pasqual Maragall sobre el "tres per cent" ens ofereixen una oportunitat perquè reflexionem sobre els tres factors fonamentals que determinen l'eficàcia de la comunicació retòrica: l'orador, el discurs i els oients. Nosaltres opinem que l'eficàcia persuasiva dels discursos es fonamenta, més que en la solidesa argumentativa o en el poder emotiu, en la coherència ètica: en l'adequació de les paraules amb les actituds i amb els comportaments. La pronunciació dels discursos ha de ser "expressiva": ha de descobrir les ressonàncies íntimes –intel·lectuals i emotives- que les paraules produeixen en les nostres entranyes. Els oients constitueixen el factor més important del procés comunicatiu. Són els destinataris del discurs i la raó determinant del seu contingut i de la seva forma.
Pilar Manjón's intervention in the Spanish Chamber of Deputies; the reading by Menchu de la Vall in the wedding ceremony of the Prince and Princess of Asturias; and Pasqual Maragall's insinuation about the “three percent” offer us a chance to reflect on the three fundamental factors that determine the effectiveness of rhetorical communication: speaker, discourse and listeners. We believe that the persuasive effectiveness of these discourses is based more on the coherence of their ethos than on the solidity of their reasoning or the power of the emotions they convey. It is based on making words fit with attitudes and behaviour. Giving speeches must be “expressive”: it must reveal the intimate intellectual and emotional echoes that words produce in us. The listeners constitute the most important component of the communicative process. They are the addressees of the discourse and the determining factor behind their content and form.
La intervención de Pilar Manjón en el Congreso de los Diputados, la lectura de Menchu del Valle en la celebración del matrimonio de los Príncipes de Asturias, y la insinuación de Pasqual Maragall sobre el "tres por ciento" nos ofrecen una oportunidad para que reflexionemos sobre los tres factores fundamentales que determinan la eficacia de la comunicación retórica: el orador, el discurso y los oyentes. Nosotros opinamos que la eficacia persuasiva de los discursos se apoya, aún más que en la solidez argumentativa o en el poder emotivo, en la coherencia ética: en la adecuación de las palabras con las actitudes y con los comportamientos. La pronunciación de los discursos ha de ser "expresiva": ha de descubrir las resonancias íntimas -intelectuales y emotivas- que las palabras producen en nuestras entrañas. Los oyentes constituyen el factor más importante del proceso comunicativo. Son los destinatarios del discurso y la razón determinante de su contenido y de su forma.
Universitat de Barcelona
2006-08-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3275
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 20-25
Language, society and communication; Rhetoric and persuasion; 20-25
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 20-25
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3275/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3276
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
Processos de negociació. Propostes per a la seva relectura i aplicació
Processes of negotiation. Proposals for their re-reading and application
Procesos de negociación. Propuestas para su relectura y aplicación
Fernández Díaz, Natalia
comunicació interpersonal
comunicació intercultural
negociació
interpersonal communication
intercultural communication
negotiation
comunicación interpersonal
negociación
En aquest article hem tractat d'analitzar els punts de contacte que poden existir entre dues disciplines –comunicació interpersonal i comunicació intercultural- en les quals, si bé existeixen notòries concomitàncies, la veritat és que sempre s'han abordat des de perspectives, i fins i tot amb interessos, distints. La comunicació interpersonal ha estat sempre més reivindicada des de la retòrica i la pragmàtica; la comunicació intercultural, des de les moltes sociologies, els estudis culturals i els de comunicació de masses. Aquí ens proposem una fusió d'aquests tipus de comunicació a partir de l'exploració d'allò que tenen en comú, que ja veurem que són diversos elements. Amb això pretenem animar la construcció d'una gramàtica interpersonal que ens converteixi en persones interculturalment competitives en negociacions quotidianes. No aportem solucions màgiques que agilitin la nostra assertivitat intercultural. Únicament alguns punts de reflexió i el desglossament d'algunes destreses necessàries.
In this paper, we have attempted to analyse the points of contact that may exist between two disciplines – interpersonal communication and intercultural communication – which, despite sharing well-known concomitances, have always been dealt with from disparate perspectives and even interests. Interpersonal communication has been discussed more frequently in the context of rhetoric and pragmatics, while intercultural communication has been dealt with more often in the various branches of sociology, cultural studies and mass media studies. Here we propose a fusion of these kinds of communication based on an exploration of the elements they have in common. Through this proposal, we aim to encourage the construction of an interpersonal grammar that fosters intercultural competitiveness in everyday negotiations. While we do not attempt to provide any magical solutions to increase the agility of our intercultural assertiveness, we do offer a few points of reflection and an itemised breakdown of several necessary skills.
En este artículo hemos tratado de desentrañar los puntos de contacto que pueden existir entre dos disciplinas –comunicación interpersonal y comunicación intercultural- en las que, si bien existen notorias concomitancias, lo cierto es que siempre se han abordado desde perspectivas, y aun con intereses, distintos. La comunicación interpersonal ha sido siempre más reivindicada desde la retórica y la pragmática; la comunicación intercultural, desde las muchas sociologías, los estudios culturales y los de comunicación de masas. Aquí nos proponemos una fusión, a partir de la exploración de aquello que tienen en común, que ya veremos que son varios elementos. Con ello pretendemos animar a la construcción de una gramática interpersonal que nos convierta en personas interculturalmente competitivas en negociaciones cotidianas. No aportamos soluciones mágicas que agilicen nuestra asertividad intercultural. Únicamente algunos puntos de reflexión y el desglose de algunas destrezas necesarias.
Universitat de Barcelona
2006-08-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3276
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 26-30
Language, society and communication; Rhetoric and persuasion; 26-30
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 26-30
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3276/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3277
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
La persuasió en les cartes al director. Estructura del discurs, redacció de resums i avaluació de les estretègies retòriques
Persuasion in letters to the editor. Discourse structure, summary writing and evaluation of rhetorical strategies
La persuasión en las cartas al director. Estructura de discurso, redacción de resúmenes y evaluación de las estrategias retóricas
Garrido Medina, Joaquín
persuasió
retòrica
carta al director
discurs
estratègies retòriques
pressuasion
rhetoric
letter to the editor
discourse
rhetorical strategies
persuasión
retórica
carta al director
discurso
estratégias retóricas
Per estudiar la persuasió en les cartes al director, s'analitza com estan relacionades les oracions en cada text, component unitats de discurs segons un procés general de connexió. Aquestes relacions són retòriques, com la prova i la justificació, i jerarquitzen les oracions en nuclis i satèl·lits, amb informació principal o secundària. Es fonamenta així el procés de resum, amb diferent extensió, segons s'inclogui el nucli superior o els de nivells inferiors. El caràcter retòric de les relacions permet analitzar l'estructura discursiva de la persuasió. Aplicant la distinció entre estratègies de persuasió basades en la sanció, en l'emoció i en la raó, s'estudia la suposada mort de la persuasió, que consisteix en què solament es convenç els ja convençuts. S'avalua així l'estratègia persuasiva de dues cartes, segons les seves estructures de discurs i els recursos lèxics sobre els quals estan construïdes aquestes estructures.
To study persuasion in letters to the editor, this paper analyses the relationships between the sentences in each text and their composition of discourse units, according to a general process of connection. Relationships are characterized according to their rhetorical aims (i.e., proof and justification) and sentences are arranged into nuclei and satellites according to whether they provide main or secondary information. This process allows for the creation of summaries of varying length, depending on the number of nuclei a text contains. The rhetorical nature of the intratextual relationships allows one to analyse the discourse structure of persuasion. Applying the distinction between strategies of persuasion based on the carrot-and-stick, emotional, and rational approaches, this paper studies the supposed death of persuasion, in which one only convinces the convinced. Finally, the persuasive strategies of two letters are analysed, according to their discursive structures and the lexical devices on which these structures are built.
Para estudiar la persuasión en las cartas al director, se analiza cómo están relacionadas las oraciones en cada texto, componiendo unidades de discurso según un proceso general de conexión. Estas relaciones son retóricas, como la prueba y la justificación, y jerarquizan las oraciones en núcleos y satélites, con información principal o secundaria. Se fundamenta así el proceso de resumen, con diferente extensión, según se incluya el núcleo superior o los de niveles inferiores. El carácter retórico de las relaciones permite analizar la estructura discursiva de la persuasión. Aplicando la distinción entre estrategias de persuasión basadas en la sanción, en la emoción y en la razón, se estudia la supuesta muerte de la persuasión, que consiste en que solo se convence a los ya convencidos. Se evalúa así la estrategia persuasiva de las dos cartas, según sus estructuras de discurso y los recursos léxicos sobre los cuales están construidas estas estructuras.
Universitat de Barcelona
2006-08-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3277
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 31-46
Language, society and communication; Rhetoric and persuasion; 31-46
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 31-46
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3277/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3278
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
Pervivència de la retòrica. La docència universitària i la comunicació empresarial
The survival of Rhetoric
Pervivencia de la Retórica. La docencia universitaria i la comunicación empresarial
Hernández, José Miguel
metallenguatge
ensenyança
retòrica
disciplina
metalanguage
teaching
rhetoric
discipline
metalenguaje
enseñanza
retórica
disciplina
La pervivència de la Retòrica es debat entre una visió negativa i reactiva, que la considera una tradició argumentativa demostrable, i entre una altra de positiva i proactiva que proposa l'adaptació d'aquest metallenguatge sobre el discurs per a diferents programes acadèmics. Amb tot, es postula la prometedora actualitat de la Retòrica i es mostra la qualitat d'un programa d'estudis empresarials en què apareix l'ensenyança de la Retòrica com a disciplina fonamental.
Opinions on the survival of Rhetoric vary between a negative, reactionary view, which considers it to be a demonstrable argumentative tradition, and a positive, proactive view, which proposes the adaptation of metalanguage on discourse for different academic programmes. The paper argues for the promising topicality of Rhetoric and demonstrates the quality of a business studies programme that includes the teaching of Rhetoric as a fundamental discipline.
La pervivencia de la Retórica se debate entre una visión negativa y reactiva, que la considera una tradición argumentativa demostrable, y entre otra positiva y pro activa que propone la adaptación de este metalenguaje sobre el discurso para diferentes programas académicos. Con todo, se postula la prometedora actualidad de la Retórica y se muestra la calidad de un programa de estudios empresariales en que aparece la enseñanza de la Retórica como disciplina fundamental.
Universitat de Barcelona
2006-08-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3278
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 47-57
Language, society and communication; Rhetoric and persuasion; 47-57
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 47-57
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3278/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3279
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
En les distàncies curtes: les armes no verbals de seducció massiva
At short distances: the non-verbal weapons of mass seduction
En las distancias cortas: las armas no verbales de seducción masiva
Morant, Ricard
Peñarroya i Prats, Miquel
comunicació
interlocutor
emocions humanes
sentiments
emocions
seducció
communication
emotions
seduction
interlocutor
comunicación
interlocturo
emociones humanas
sentimientos
emociones
seducción
El joc de la seducció ha ocupat un paper important en la nostra evolució com a espècie. Tant en el Paleolític com en el segle XXI triomfen aquell@s que millor es comuniquen no només amb paraules sinó a través de tots els sentits. Amb una mica d'olfacte, una mica de vista, amb una oïda molt fina, amb bon gust i sempre amb tacte, continua essent fàcil captivar l'interlocutor. En un món dominat per la raó i el coneixement reivindiquem el llenguatge del cos, que reflecteix a la perfecció els sentiments i les complexes emocions humanes, especialment en els múltiples actes de seducció.
The game of seduction has played an important role in our development as a species. In the Paleolithic era as well as in the 21st century, those who can communicate not only with words but also with the senses are those who triumph. With a little smell, a little sight, a very fine ear, good taste and, of course, a touch, it is still easy to captivate one's interlocutor. In a world dominated by reason and knowledge, we reassert the place of body language, which perfectly reflects human feelings and complex emotions, especially in the various acts of seduction.
El juego de la seducción ha desempeñado un papel importante en nuestra evolución como especie. Tanto en el Paleolítico como en el siglo XXI triunfan aquell@s que mejor se comunican no sólo con palabras sino a través de todos los sentidos. Con un poco de olfato, algo de vista, con un oído muy fino, con mucho gusto y siempre con tacto, continúa siendo fácil cautivar al interlocutor. En un mundo dominado por la razón y el conocimiento reivindicamos el lenguaje del cuerpo, que refleja a la perfección los sentimientos y las complejas emociones humanas, especialmente en los múltiples actos de seducción.
Universitat de Barcelona
2006-08-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3279
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 58-68
Language, society and communication; Rhetoric and persuasion; 58-68
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 58-68
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3279/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3280
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
Set obres sobre retòrica i persuasió
Seven works on rhetoric and persuasion
Siete obras sobre retórica y persuasión
Laborda Gil, Xavier
retòrica
persuasió
crítica
rhetoric
persuasion
critical
retórica
persuasión
crítica
El comentari crític de set obres sobre retòrica i persuasió, publicades recentment, ofereix una visió de diverses perspectives teòriques i també de les aplicacions a situacions comunicatives específiques. Les obres són El arte de hablar , de José Antonio Hernández Guerrero i María del Carmen García Tejera; Retórica , de Giambattista Vico, editada per primera vegada en castellà; 40 jocs per parlar català , de Jacqueline Jacquet, Sílvia Casulleras, Núria Mirabet; Acròbates de l'emoció , d'Amadeu Viana; Tres finestres obertes al món de la comunicació , de Ricard Morant i Miquel Peñarroya; El lenguaje de la negociación , de Joan Mulholland; i Tècniques de negociació i resolució de conflictes , de Carles Mendieta i Suñé.
Recently-published critical commentary on seven works about rhetoric and persuasion offers a view of several theoretical perspectives and their applications to specific communicative situations. The works are El arte de hablar [The Art of Speaking], by José Antonio Hernández Guerrero and María del Carmen García Tejera; Retórica [Rhetoric], by Giambattista Vico, published for the first time in Spanish; 40 jocs per parlar català [40 Games for Speaking Catalan], by Jacqueline Jacquet, Sílvia Casulleras and Núria Mirabet; Acròbates de l'emoció [Acrobats of Emotion], by Amadeu Viana; Tres finestres obertes al món de la comunicació [Three Windows onto the World of Communication], by Ricard Morant and Miquel Peñarroya; El lenguaje de la negociación [The Language of Negotiation], by Joan Mulholland; and Tècniques de negociació i resolució de conflictes [Techniques of Negotiation and Conflict Resolution], by Carles Mendieta i Suñé.
El comentario crítico de siete obras sobre retórica i persuasión, publicadas recientemente, ofrece una visión de diversas perspectivas teóricas y también de las aplicaciones a situaciones comunicativas específicas. Las obras son El arte de hablar , de José Antonio Hernández Guerrero y María del Carmen García Tejera; Retórica , de Giambattista Vico, editada por primera vez en castellano; 40 juegos para hablar catalán , de Jacqueline Jacquet, Sílvia Casulleras, Núria Mirabet; Acròbates de l'emoció , de Amadeu Viana; T res finestres obertes al món de la comunicació , de Ricard Morant y Miquel Peñarroya; El lenguaje de la negociación , de Joan Mulholland; y Tècniques de negociació i resolució de conflictes , de Carles Mendieta i Suñé.
Universitat de Barcelona
2006-08-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3280
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 69-78
Language, society and communication; Rhetoric and persuasion; 69-78
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 69-78
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3280/3537
oai:revistes.ub.edu:article/3281
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
Enllaços d'interès
Links
Enlaces
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Enllaços d'interès.
Links.
Enlaces.
Universitat de Barcelona
2006-08-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3281
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 79
Language, society and communication; Rhetoric and persuasion; 79
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 3 Retòrica i Persuasió; 79
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3281/3538
oai:revistes.ub.edu:article/3282
2021-01-25T17:39:29Z
LSC:ART
driver
Introducció
Introduction
Introducción
Bastardas i Boada, Albert
Boix Fuster, Emili
constitució espanyola
model lingüístic
Introducció.
Introduction.
Introducción.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3282
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; i
Language, society and communication; 25 years of the Spanish Constitution: A linguistic model to evaluate; i
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; i
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3282/3539
oai:revistes.ub.edu:article/3283
2021-03-28T17:51:40Z
LSC:ART
driver
Les llengües en els òrgans centrals de l'Estat espanyol (un balanç de 25 anys de la CE)
Language use in Spanish governmental institutions (25 years after the approval of the Constitution)
Las lenguas en los órganos centrales del Estado español (balance de 25 años de la CE)
Boix Fuster, Emili
política lingüística estatal
multilingüisme
diversitat lingüística
constitució espanyola
state's linguistic policy
multilingualism
linguistic diversity
Spanish Constitution
política lingüística estatal
multilingüismo
diversidad lingüística
Constitución Española
L'article de Boix fa un balanç de les llengües en els òrgans centrals de l'Estat espanyol al llarg de 25 anys de la Constitució espanyola. L'article està bastit a partir de dos blocs: el primer és una presentació històrica de la relació entre l'Estat i les llengües, i el segon és una valoració per part del propi autor sobre les necessitats actuals de la política lingüística estatal. En el primer apartat s'aborden els aspectes que segueixen: 1) l'escassa consideració del multilingüisme a Espanya, tal com s'ha fet evident amb diferents fets històrics que s'esmenten. 2) Les divergències en les consideracions de la diversitat lingüística en la política; aquestes consideracions són el liberalisme homogeneitzador (en què la diversitat lingüística es considera equivalent a fragilitat de l'Estat) i el liberalisme comunitarista (on l'estat liberal ha de tenir en compte la promoció de la diversitat cultural i lingüística dels ciutadans). 3) El reconeixement legal de la diversitat lingüística en la transició política i la constitució espanyola.Les necessitats de la política lingüística espanyola que reclama Boix passen per aspectes com un desenvolupament federalitzant asimètric de l'Estat espanyol o una política lingüística democràtica, seguint el model de la Confederació Suïssa.
Boix's paper assesses linguistic use in the central organs of the Spanish State 25 years after the approval of the Spanish Constitution. The paper consists of two sections: the first is a historical presentation of the relationship between the State and the languages of its citizens, and the second is the author's personal assessment of the shortfalls of the state's current linguistic policy.In the first section the following aspects are discussed: 1) the scant consideration of multilingualism in Spain, which has been demonstrated by various historical events that are mentioned in the text; 2) divergent approaches towards linguistic diversity in politics, including homogenizing liberalism (in which linguistic diversity is considered one of the causes of the fragility of the state) and community-orientated liberalism (in which the liberal state takes into account the promotion of the cultural and linguistic diversity of its citizens); and 3) the legal recognition of linguistic diversity during the political transition and according to the Spanish Constitution.The shortfalls of Spanish linguistic policy, which Boix speaks out against, can be met through an asymmetrical federalizing development applied to the Spanish state or through a democratic linguistic policy, following the model of the Swiss Confederation.
El artículo de Boix realiza un balance de las lenguas en los órganos centrales del Estado español a lo largo de los 25 años de Constitución española. El artículo se divide en dos bloques: el primero es una presentación histórica de la relación entre el Estado y las lenguas, y el segundo es una valoración por parte del propio autor sobre las necesidades actuales de la política lingüística estatal.En el primer apartado se tratan los aspectos siguientes: 1) la escasa consideración del multilingüismo en España, como se hace evidente con diferentes hechos históricos que se mencionan. 2) las divergencias en las consideraciones de la diversidad lingüística en la política; estas consideraciones son el liberalismo homogenizador (donde la diversidad lingüística se considera equivalente a la fragilidad del Estado) y el liberalismo comunitarista (donde el estado liberal debe tener en cuenta la promoción de la diversidad lingüística de los ciudadanos). 3) El reconocimiento legal de la diversidad lingüística en la transición política y la Constitución europea.Las necesidades de la política lingüística española que reclama Boix pasan por aspectos como un desarrollo federalizante asimétrico del Estado Español o una política lingüística democrática, siguiendo el modelo de la Confederación Suiza.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3283
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 1-9
Language, society and communication; 25 years of the Spanish Constitution: A linguistic model to evaluate; 1-9
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 1-9
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3283/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3284
2021-03-28T17:52:37Z
LSC:ART
driver
La diversitat de les llengües a Espanya en els últims 25 anys. Perspectives des del territori monolingüe
Language diversity in Spain over the past 25 years. Monolingual perspectives
La diversidad de lenguas en España en los últimos 25 años. Perspectivas desde territorio monolingüe
Barrera González, Andrés
bilingüisme asimètric
plurilingüisme
unilingüisme oficial
drets lingüístics
asymmetrical bilingualism
plurilingualism
official monolingualism
linguistic pluralism
bilingüismo asimétrico
plurilingüismo
unilingüismo oficial
derechos lingüísticos
L'article de Barrera respon a la petició dels organitzadors de les Jornades objecte d'aquest número d'assumir la representació de l''Espanya monolingüe'. Per això, l'autor ha estructurat la seva aportació en tres parts: a la primera i la segona es glossen les idees de dos sociòlegs espanyols; a la tercera es presenten una sèrie de consideracions del propi autor a l'entorn del debat polític i ideològic que ha generat la diversitat lingüística espanyola en els últims vint-i-cinc anys.El primer sociòleg les idees del qual apareixen exposades i comentades és Juan José Linz. Segons Barrera, les posicions de Linz semblen estar influïdes per un hispanocentrisme 'lliberal' molt arrelat, però receptiu als fets diferencials i al caràcter plural d'Espanya. En conjunt, Linz defensa un bilingüisme 'asimètric' que afavoreix la persistència de la posició dominant del castellà. El segon sociòleg glossat és Ninyoles, que parteix d'una perspectiva completament diferent a l'anterior, atès que la seva proposta se situa dins d'una òptica 'socialdemòcrata-perifèrica'. Defensa el plurilingüisme a Espanya a través de dues vies alternatives: l'unilingüisme oficial a cadascuna de les circumscripcions lingüístiques seguint el model general als països multilingües, i la consideració de la territorialitat dels drets lingüístics.A l'última part de l'article, Barrera detalla l'evolució del debat sobre la diversitat de llengües des de 1974 fins a 2004 i centra la seva atenció en la qüestió lingüística de Catalunya. La seva aportació es tanca amb optimisme, ja que considera que des del març de 2004 hi ha una oportunitat per garantir una Espanya plural tolerant cap a la diversitat.
This paper responds to the organizers' desire to have Dr. Andrés Barrera represent 'Monolingual Spain' in the issue. The author has structured his paper in three parts: Part One and Part Two present the ideas of two Spanish sociologists; in Part Three, the author contributes some reflections of his own on the political and ideological debate on linguistic diversity in Spain during the past 25 years.The first ideas commented on are those put forward by Spanish sociologist José Linz. According to Barrera, Linz's positions are influenced by liberal 'Hispanocentrism', though relatively open to Spain's diversity and plurality. On the whole, Linz proposes asymmetrical bilingualism, which favours the dominant position of Castilian. The second sociologist whose ideas are explored is Rafael Lluís Ninyoles. His position is completely different from that of Linz, and can be defined as 'peripheral and social-democratic'. Ninyoles argues for plurilingualism in Spain in two ways: official monolingualism in each linguistic domain, in accordance with the practices of other multilingual countries, and primacy of the principle of territoriality.In the last section, Barrera covers the evolution of the debate on linguistic pluralism between 1974 and 2004, focussing his attention on Catalonia. His final words are optimistic, arguing that a new opportunity to establish tolerance towards diversity has existed in Spain since the March 2004 elections.
El artículo de Barrera responde a la petición de los organizadores de las Jornadas objeto de este número de asumir la representación de la 'España monolingüe'. Para ello, el autor ha estructurado su aportación en tres partes: en las dos primeras se glosan las ideas de dos sociólogos españoles; en la tercera se presentan una serie de consideraciones del propio autor acerca del debate político e ideológico que ha generado la diversidad lingüística española en los últimos veinticinco años.El primer sociólogo cuyas ideas aparecen expuestas y comentadas en el artículo es Juan José Linz. Según Barrera, las posiciones de Linz parecer estar influidas por un hispanocentrismo de raigambre 'liberal', pero receptivo a los hechos diferenciales y al carácter plural de España. En conjunto, Linz defiende un bilingüismo 'asimétrico' que favorece la persistencia de la posición dominante del castellano. El segundo sociólogo glosado es Ninyoles, con una perspectiva completamente distinta a la anterior, pues su propuesta se sitúa dentro de una óptica 'socialdemócrata-periférica'. Defiende el plurilingüismo en España a través de dos vías alternativas: el unilingüismo oficial en cada una de las circunscripciones lingüísticas siguiendo el modelo general en los países multilingües, y la consideración de la territorialidad de los derechos lingüísticos.En la última parte del artículo, Barrera detalla la evolución del debate sobre la diversidad de lenguas desde 1974 hasta 2004 y centra su atención en la cuestión lingüística de Cataluña. Su aportación se cierra con optimismo, pues considera que desde marzo de 2004 existe una oportunidad para afianzar una España plural tolerante hacia la diversidad.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3284
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 10-21
Language, society and communication; 25 years of the Spanish Constitution: A linguistic model to evaluate; 10-21
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 10-21
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3284/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3285
2021-03-28T17:53:24Z
LSC:ART
driver
El marc i les opcions
The framework and the options
El marco y las opciones
Arbós, Xavier
règim jurídic
drets dels parlants
autogovern
juridical system
linguistic rights
self-government
régimen jurídico
derecho de los hablantes
autogobierno
En aquest text es planteja el que cal canviar del règim jurídic català. De manera més concreta, l'autor es proposa: 1) situar al nivell normatiu més alt possible el dret d'emprar el català; 2) disposar els elements de garantia imprescindibles per tal d'assegurar el dret dels ciutadans a ser entesos i a parlar en català; 3) difondre el coneixement dels drets dels parlants en les situacions més quotidianes. L'article s'acaba amb una reflexió que marca una clara diferència no vinculant entre reclamar la regulació d'una llengua i reclamar l'autogovern.
This paper makes several suggestions for changes that should be introduced into the Catalan judicial system. In particular, the author argues: 1) that the right to use Catalan should be placed at the highest normative level; 2) that the right to be understood and assisted in Catalan should be effectively guaranteed; 3) that citizens' rights in everyday situations should be widely publicised. The paper ends by establishing a clear difference between language regulation and demands for self-government.
En este texto se plantea lo que hace falta cambiar del régimen jurídico catalán. De manera más concreta, el autor se propone: 1) situar al nivel normativo más alto posible el derecho a utilizar el catalán; 2) disponer los elementos de garantía imprescindibles para asegurar el derecho de los ciudadanos a ser atendidos y a hablar en catalán; 3) difundir el conocimiento de los derechos de los hablantes en las situaciones más cotidianas. El artículo termina con una reflexión que marca una clara diferencia no vinculante entre reclamar la regulación de una lengua y reclamar el autogobierno.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3285
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 22-24
Language, society and communication; 25 years of the Spanish Constitution: A linguistic model to evaluate; 22-24
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 22-24
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3285/3542
oai:revistes.ub.edu:article/3286
2021-03-28T17:53:54Z
LSC:ART
driver
Cinc qüestions entorn el plurilingüisme estatal
Five questions concerning state multilingualism
Cinco qüestiones alrededor del plurilingüismo estatal
Marí, Isidor
plurilingüisme
estat espanyol
igualtat lingüística
àmbits d'ús
plurilingualism
Spain
linguistic equality
functional
plurilingüismo
Estado español
igualdad lingüística
ámbitos de uso
Aquest article presenta cinc reflexions sobre el plurilingüisme de l'estat espanyol, la més important de les quals gira al voltant de la igualtat lingüística sense sobirania política. Aquesta qüestió, que clou l'article, es veu precedida i complementada per altres aspectes com un marc satisfactori de debat polític, una igualtat formal de les llengües de l'estat, un model satisfactori de plurilingüisme estatal igualitari i la introducció del plurilingüisme en àmbits d'ús d'eficàcia simbòlica i funcional.
This paper covers five considerations about plurilingualism in Spain, with special attention to how linguistic equality can be achieved without political sovereignty. Before considering this issue in particular, the author deals with a number of other issues: what sort of political framework would be satisfactory to start conceiving such an equality; what should be understood by 'formal equality' among the languages of Spain; what the basic elements of an egalitarian model of plurilingualism would be; and how bilingualism should be introduced in terms of functional and symbolic efficiency.
Este artículo presenta cinco reflexiones sobre el plurilingüismo del Estado español, la más importante de las cuales gira alrededor de la igualdad lingüística sin soberanía política. Esta cuestión, que cierra el artículo, se ve precedida y complementada por otros aspectos como un marco satisfactorio de debate político, una igualdad formal de las lenguas del estado, un modelo satisfactorio de plurilingüismo estatal igualitario y la introducción del plurilingüismo en los ámbitos de uso de eficacia simbólica y funcional.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3286
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 25-28
Language, society and communication; 25 years of the Spanish Constitution: A linguistic model to evaluate; 25-28
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 25-28
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3286/3543
oai:revistes.ub.edu:article/3287
2021-03-28T17:54:20Z
LSC:ART
driver
De la inexistència a la desigualtat
From non-existence to inequality
De la inexistencia a la desigualdad
Melià, Joan
pluralitat lingüística
marc lingüístic
llengües oficials
linguistic pluralism
linguistic framwork
official languages
pliralidad lingüística
marco lingüístico
lenguas oficiales
La pluralitat lingüística de la Constitució espanyola és l'objecte de reflexió d'aquest article, que s'inicia amb una descripció de les deficiències que conté la Constitució en relació amb les llengües de l'Estat. Les deficiències es manifesten en la desigualtat tant en comportaments i actituds dels organismes i de representants de les institucions com en el règim educatiu i en el procés d'integració de la població immigrada. L'aportació de Melià clou amb una proposta de canvis necessaris en el marc lingüístic espanyol que passa per reconèixer el català, l'euskera i el gallec com a llengües oficials de l'estat i aplicar drets territorials i individuals similars per a totes les llengües.
This paper focuses on how linguistic pluralism is developed within the current Spanish Constitution. The analysis starts by describing the Constitution's shortcomings in connection with this issue. These shortcomings eventually translate into a number of institutional behaviours and attitudes that are unequal with regards to the various languages, which bear serious consequences both in educational and integration policies. Melià's contribution eventually proposes a number of changes within Spain's linguistic framework, which include recognizing Catalan, Basque and Galician as State official languages, and granting similar linguistic territorial and individual rights to all languages alike.
La pluralidad lingüística de la Constitución española es el objeto de reflexión de este artículo, que se inicia con una descripción de las deficiencias que contiene la Constitución en relación con las lenguas del Estado. Las deficiencias se manifiestan en la desigualdad tanto en comportamientos y actitudes de los organismos y de representantes de las instituciones como en el régimen educativo y en el proceso de integración de la población inmigrada. La aportación de Melià concluye con una propuesta de cambios necesarios en el marco lingüístico español, la cual debe reconocer el catalán, el euskera y el gallego como lenguas oficiales del estado y aplicar derechos territoriales e individuales similares para todas las lenguas.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3287
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 29-33
Language, society and communication; 25 years of the Spanish Constitution: A linguistic model to evaluate; 29-33
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 29-33
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3287/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3288
2021-03-28T17:54:48Z
LSC:ART
driver
25 anys de la Constitució
25 years of the Spanish Constitution
25 años de la Constitución
Solé, Joan-Ramon
Constitució
llengües pròpies
llengües oficials
llengües nacionals
règim lingüístic
Constitution
official languages
national languages
linguistic regulations
Constitución
lenguas propias
lenguas oficiales
lenguas nacionales
régimen lingüístico
En aquest text es valoren, en primer lloc, els principis en què es basa l'organització lingüística de l'Estat espanyol segons la Constitució de 1978, el text de la qual, segons Solé, ha resultat ser un marc que no ha garantit un procés clar de recuperació de totes les llengües pròpies diferents del castellà a tots els territoris. Posteriorment, es presenta un decàleg de propostes per a la reforma de l'Estatut, que passen, entre altres aspectes, per declarar el català i l'aranès com a úniques llengües oficials i nacionals a Catalunya i la Vall d'Aran, respectivament. A propòsit d'això, el tercer apartat se centra en consideracions que permeten avalar la constitucionalitat d'una possible declaració d'oficialitat única del català i l'aranès a partir de la interpretació del concepte d'Estat de l'article 3.1 de la Constitució espanyola. Finalment l'autor defensa l'aplicació a l'Estat espanyol d'un règim lingüístic semblant al de Canadà, Bèlgica i Suïssa.
This paper first assesses the principles underlying the linguistic organization of the Spanish state, according to the 1979 Constitution. According to Solé, the text of this constitution has resulted in a framework that has not guaranteed a clear process of recovery of all the non-Castilian languages spoken throughout the state’s territories. Secondly, a decalogue of proposals is presented in order to reform the Catalan Statute of Autonomy. These proposals support the declaration of Catalan and Aranese as the sole official languages of Catalonia and the Aran Valley, respectively. In the third section, some assessments are presented which would consider a hypothetical declaration of Catalan and Aranese as sole official languages to be constitutional, on the basis of a state interpretation stemming from Article 3.1 of the Spanish Constitution. Finally the author defends the application in the Spanish state of linguistic regulations similar to those implemented in Canada, Belgium, and Switzerland.
En este texto se valoran, en primer lugar, los principios en que se basa la organización lingüística del Estado español según la Constitución de 1978, cuyo texto, según Solé, ha resultado ser un marco que no ha garantizado un proceso claro de recuperación de todas las lenguas propias diferentes del castellano en todos los territorios. Posteriormente, se presenta un decálogo de propuestas para la reforma del Estatuto, que pasan, entre otros aspectos, por declarar el catalán y el aranés como únicas lenguas oficiales y nacionales en Cataluña y el Valle de Aran, respectivamente. A propósito de lo expuesto, el tercer apartado se centra en consideraciones que permiten avalar la constitucionalidad de una posible declaración de oficialidad única del catalán y aranés a partir de la interpretación del concepto de Estado del artículo 3.1 de la Constitución española. Finalmente, el autor defiende la aplicación al Estado español de un régimen lingüístico parecido al de Canadá, Bélgica y Suiza.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3288
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 34-38
Language, society and communication; 25 years of the Spanish Constitution: A linguistic model to evaluate; 34-38
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 34-38
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3288/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3289
2021-03-28T17:55:26Z
LSC:ART
driver
El marc constitucional i estatutari de la llengua a debat: balanç i perspectives
The Catalan language, the Spanish Constitution and the Catalan Statute: present and future
El marco constitucional y estatutario de la lengua a debate: balance y perspectivas
Vernet, Jaume
règim juridicolingüístic
drets lingüístics
integració
marc constitucional
legal regulation
linguistic rights
integration
Spanish Constitution
régimen juridicolingüístico
derechos lingüísticos
integración
marco constitucional
El punt de partida d'aquest article és la valoració dels principis constitucionals del règim juridicolingüístic, que condueix l'autor a afirmar que el dictat constitucional no tracta en un sentit igualitari totes les llengües espanyoles. De manera més concreta, explica que el tractament donat a la llengua catalana per part de les institucions centrals i perifèriques de l'estat és insuficient, sobretot en àmbits la competència dels quals no és atribuïda a la Generalitat de Catalunya: justícia, publicitat, etiquetatge i oci. L'article acaba amb una proposta per emparar millor els drets lingüístics bàsics dels catalanoparlants i amb la reflexió d'adaptar les propostes a noves realitats com la integració europea o les noves migracions.
The point of departure of this paper is an assessment of the constitutional principles of Spanish legal regulations, which leads the author to affirm that such principles do not treat all the Spanish languages in an egalitarian way. More concretely, the author argues that the treatment that the Catalan language receives from the central and peripheral sections of the state is insufficient, particularly in those domains in which the Generalitat of Catalonia (the Catalan autonomous government) does not have jurisdiction, namely, justice, advertising, product labelling and leisure activities. The paper finishes with a proposal for better protecting the basic linguistic rights of Catalan-speaking citizens, with the reminder that all proposals should be adapted to present-day realities such as European integration and immigration.
El punto de partida de este artículo es la valoración de los principios constitucionales del régimen juridicolingüístico, que conduce al autor a afirmar que el dictado constitucional no trata en un sentido igualitario a todas las lenguas españolas. De manera más concreta, explica que el tratamiento dado a la lengua catalana por parte de las instituciones centrales y periféricas del Estado es insuficiente, sobre todo en ámbitos cuya competencia no es atribuida a la Generalitat de Cataluña: justicia, publicidad, etiquetado y ocio. El artículo acaba con una propuesta para amparar mejor los derechos lingüísticos básicos de los catalanohablantes y con la reflexión de adaptar las propuestas a nuevas realidades como la integración europea o las nuevas migraciones.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3289
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 39-42
Language, society and communication; 25 years of the Spanish Constitution: A linguistic model to evaluate; 39-42
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 39-42
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3289/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3290
2021-03-28T17:56:05Z
LSC:ART
driver
La regulació constitucional del multilingüisme a Espanya: qui vol canviar què
The constitutional regulation of multilingualism in Spain: who wants to change what?
La regulacion constitucional del multilingüismo en España: quien quiere cambiar que
Branchadell, Albert
regulació constitucional
multilingüisme
llengua oficial
règim lingüístic
constitution regulation
multilingualism
official language
linguistic regime
regulación constitucional
multilingüismo
lengua oficial
régimen lingüístico
Aquest article classifica les propostes de canvi de l'actual regulació constitucional del multilingüisme a Espanya a través de diverses consideracions com la identificació de qui vol canviar-la i en quin sentit es vol efectuar el canvi.Branchadell organitza l'exposició en tres apartats diferents. Al primer defineix les nocions de “llengua oficial” (si és adoptada com a vehicle de comunicació) i “règim lingüístic” (conjunt d'una o més llengües oficials). A la segona, presenta una tipologia de règims lingüístics per a estats federals basada en el règim lingüístic de –les institucions centrals de- l'Estat i el règim lingüístic de –el territori de- les unitats subestatals. A la tercera part, situa la regulació del multilingüisme de la Constitució espanyola en la tipologia descrita i organitza les propostes de canvi que es plantegen en dos tipus bàsics: 1) l'augment del nombre de llengües oficials de (les institucions de) l'Estat i 2) la reducció del nombre de llengües oficials de (el territori de) la comunitat autònoma.Una pregunta adreçada al lector clou l'article: l'oficialitat exclusiva del català és veritablement una condició necessària perquè es pugui viure en català a Catalunya?
This paper classifies the proposals for changing the current constitutional regulation of multilingualism in Spain according to different considerations, including the agents behind proposals for change and the direction such changes would take.Branchadell organises his discussion in three different sections. In the first, he defines the concept of “official language” (one that is adopted as a vehicle of communication) and “linguistic regime” (a set of one or more official languages). In the second section, he presents a typology of linguistic regimes for federal states based on the linguistic regime of (the central institutions of) the state and the linguistic regime of (the territories pertaining to) sub-state units. In the third section, he situates the Spanish Constitution's regulation in the context of the typology described above and organises the proposals for change that have been put forward into two basic categories: 1) the increase in the number of official languages of (the institutions of) the state; and 2) the reduction in the number of official languages of (the territories pertaining to) autonomous communities.The article ends with a question addressed to the reader: Is the exclusive officiality of Catalan truly a necessary condition for one to be able to live in Catalan in Catalonia?
Este artículo clasifica las propuestas de cambio de la actual regulación constitucional del multilingüismo en España a través de diversas consideraciones como la identificación de quién quiere cambiarla y de quién siente que quiere efectuar el cambio.Branchadell organiza la exposición en tres apartados diferentes. En el primero define las nociones “lengua oficial” (si es adoptada como vehículo de comunicación) y “régimen lingüístico” (conjunto de una o más lenguas oficiales). En el segundo, presenta una tipología de regímenes lingüísticos para estados federales basada en el régimen lingüístico de –las instituciones centrales de- el Estado y el régimen lingüístico de -el territorio de- las unidades subestatales. En la tercera parte, sitúa la regulación del multilingüismo de la Constitución española en la tipología descrita y organiza las propuestas de cambio que se plantean en dos tipos básicos: 1) el incremento del número de lenguas oficiales de (las instituciones de) el Estado y 2) la reducción del número de lenguas oficiales de (el territorio de) la comunidad autónoma.Una pregunta dirigida al lector concluye el artículo: ¿la oficialidad exclusiva del catalán es verdaderamente una condición necesaria para que se pueda vivir en catalán?
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3290
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 43-49
Language, society and communication; 25 years of the Spanish Constitution: A linguistic model to evaluate; 43-49
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar; 43-49
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3290/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3291
2021-01-25T17:39:29Z
LSC:ART
driver
Enllaços d'interès
Links
Enlaces
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Enllaços d'interès.
Links.
Enlaces.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3291
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
Language, society and communication; 25 years of the Spanish Constitution: A linguistic model to evaluate
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3291/3548
oai:revistes.ub.edu:article/3292
2021-01-25T17:39:29Z
LSC:ART
driver
Recull de premsa
Press clippings
Resumen de prensa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Recull de premsa.
Press clippings.
Resumen de prensa.
Universitat de Barcelona
2006-07-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3292
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
Language, society and communication; 25 years of the Spanish Constitution: A linguistic model to evaluate
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3292/3549
oai:revistes.ub.edu:article/3293
2021-01-25T18:23:05Z
LSC:ART
driver
Introducció: Lingüística forense
Introduction: Forensic linguistics
Fernández Planas, Ana M.
lingüística forense
En l’opinió comuna, no experta, l’estudi de les llengües naturals humanes és bonic i gratificant per a l’esperit, però només capacita —a qui s’hi ha dedicat— per a l’activitat docent. A més a més, es pensa que l’estudi de la lingüística es limita al que coneixem com a lingüística interna (o microlingüística), és a dir, l’estudi dels nivells fonètic, fonològic, morfològic, sintàctic, semàntic i pragmàtic de les llengües, anant de les unitats més petites a les més grosses. El cert és que actualment i ja des de fa temps, aquestes opinions són lluny de la veritat, malgrat les suposicions inexpertes, i la previsió indica que cada vegada se n’allunyaran més (...)
Introduction.
Universitat de Barcelona
2011-12-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3293
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense; 1-4
Language, society and communication; Forensic linguistics; 1-4
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 9 Lingüística forense; 1-4
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3293/3550
oai:revistes.ub.edu:article/3294
2021-01-25T18:23:05Z
LSC:ART
driver
La lingüística forense i l'interrogatori policial a Espanya: un enfocament lingüístic de les pràctiques actuals
Forensic linguistics and police questioning in Spain: a linguistic approach to current practices
La lingüística forense y el interrogatorio policial en España: un enfoque lingüístico de las prácticas actuales
Braz, André
interrogatori policial
acta de declaració
anàlisi del discurs
police interrogation
acta de declaración
discourse analysis
forensic linguistics
interrogatorio policial
acta de declaración
análisis del discurso
lingüística forense
L’interrogatori policial forma part de la fase d’investigació del procediment judicial (Llei d’enjudiciament criminal (LECrim), títol V), durant el qual la recuperació de la informació pot ajudar en el procés de recerca que comporta la resolució d’un acte delictiu. En aquest context, l’àmbit forense del llenguatge judicial i policial (Language of the Court and the Legal Process,en anglès) estudia el discurs i les estratègies lingüístiques que sorgeixen a partir de la interacció establerta durant l’interrogatori entre la policia i els sospitosos que són interrogats.A Espanya, la LECrim no obliga a fer públic aquest procediment d’interrogatori policial i els protocols actuals adopten la forma d’una entrevista oral no registrada electrònicament. L’única representació de la interacció que existeix és un document escrit per la policia anomenat acta de declaració. L’anàlisi lingüística que es presenta en aquest article suggereix que les pràctiques actuals no compleixen amb l’objectiu desitjat d’obtenir informació útil per a la investigació i per al tribunal que ha de jutjar el cas.
Police questioning is part of the investigation phase in the criminal justice process, governed in Spain by Title V of the Criminal Justice Act (Ley de Enjuiciamiento Criminal, LECrim). The information gathered during this procedure can aid in the investigation process required for the resolution of a criminal act. Within this general framework, the specific area of language in police and judicial procedures concerns the study of the linguistic and discursive strategies that can be identified during the interaction between police and suspects during questioning. In Spain, the LECrim does not require the police questioning procedure to be made public, and the current protocol is to conduct a spoken interview that is not recorded electronically. The only physical record of the interaction that takes place during the interview is a transcript produced by the police called the acta de declaración. The linguistic analysis of these documents presented in this article suggests that current practices do not meet the objective of obtaining information that is useful to the investigation for the court judging the case.
El interrogatorio policial forma parte de la fase de investigación del procedimiento judicial (Ley de enjuiciamiento criminal (LECrim), título V), durante el cual la recuperación de la información puede ayudar en el proceso de búsqueda que comporta la resolución de un acto delictivo. En este contexto, el ámbito forense del lenguaje judicial y policial (Language of the Court and the Legal Process, en inglés) estudia el discurso y las estrategias lingüísticas que surgen a partir de la interacción establecida durante el interrogatorio entre la policía y los sospechosos interrogados. En España, la LECrim no obliga a hacer público este procedimiento de interrogatorio policial y los protocolos actuales adoptan la forma de una entrevista oral no registrada electrónicamente. La única representación de la interacción que existe es un documento escrito por la policía llamado acta de declaración. El análisis lingüístico que se presenta en este artículo sugiere que las prácticas actuales no cumplen con el objetivo deseado de obtener información útil para la investigación y para el tribunal que tiene que juzgar el caso.
Universitat de Barcelona
2011-12-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3294
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense; 5-11
Language, society and communication; Forensic linguistics; 5-11
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 9 Lingüística forense; 5-11
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3294/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3295
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
L'adaptació lingüística en els procediments judicials en què intervé un intèrpret: realitat, motivació i conseqüències en el marc del procés penal a Espanya
Linguistic adaptation in judicial processes requiring the involvement of an interpreter: reality, motivation and consequences in the framework of the criminal justice process in Spain
La lingüística forense y el interrogatorio policial en España: un enfoque lingüístico de las prácticas actuales
Ortega Herráez, Juan Miguel
interpretació judicial
paper de l’intèrpret
adaptació lingüística
procés penal espanyol
legal interpreting
role of the interpreter
linguistic adaptation
Spanish criminal justice process
interpretación judicial
papel del intérprete
adaptación lingüística
proceso penal español
La interpretació judicial i el paper de l’intèrpret és una realitat que ha rebut l’atenció de la lingüística forense, sobretot en el pla internacional. Estudis com els de Berk-Seligson (1990) o Hale (2004) apunten el fet que determinades decisions lingüístiques i usos discursius per part de l’intèrpret poden tenir importants repercussions en la percepció que els operadors jurídics es fan dels testimonis prestats pels integrants de la minoria lingüística i del valor i credibilitat que els concedeixen. D’aquí prové la necessitat de comprovar si el que observem en altres ordenaments jurídics és també vàlid en el cas d’Espanya. Des dels estudis de traducció i interpretació, i mitjançant investigacions de naturalesa descriptiva, també s’ha produït un apropament a la realitat discursiva dels processos multiculturals i multilingüístics en què intervé un intèrpret (Ortega Herráez 2006). Aquest article abordarà la realitat de l’adaptació lingüística del discurs per part de l’intèrpret judicial i reflexionarà sobre les motivacions i conseqüències d’aquesta adaptació.Tota referència a l’intèrpret al llarg del text s’ha d’entendre tant en sentit masculí com femení.
Legal interpreting and the role of the interpreter are established realities that have become part of the forensic linguistic process, particularly at the international level. Studies by experts such as Berk-Seligson (1990) and Hale (2004) point to the fact that certain linguistic decisions and uses of discourse by the interpreter can have major repercussions on the interpretation that agents in the judicial process make of statements given by members of minority language groups, and on the value and credibility afforded these statements. As such, it is necessary to verify whether the problems observed in other legal systems also apply in the Spanish case. From a starting point of descriptive translation and interpreting studies, research in this area has shed light on the discursive phenomena that characterize the multicultural and multilingual processes in which an interpreter intervenes (Ortega Herráez 2006). This article focuses on the linguistic adaptation of discourse by the legal interpreter and offers reflections on the motivations for and consequences of this adaptation.
La interpretación judicial y el papel del intérprete es una realidad que ha recibido la atención de la lingüística forense, sobre todo en el plano internacional. Estudios como los de Berk-Seligson (1990) o Hale (2004) apuntan que determinadas decisiones lingüísticas y usos discursivos por parte del intérprete pueden tener importantes repercusiones en la percepción que los operadores jurídicos tienen de los testigos prestados por los integrantes de la minoría lingüística y del valor y credibilidad que les conceden. De aquí proviene la necesidad de comprobar si lo que observamos en otros ordenamientos jurídicos es también válido en el caso de España. Desde los estudios de traducción e interpretación, y mediante investigaciones de naturaleza descriptiva, también se ha producido un acercamiento a la realidad discursiva de los procesos multiculturales y multilingüísticos en que interviene un intérprete (Ortega Herráez 2006). Este artículo abordará la realidad de la adaptación lingüística del discurso por parte del intérprete judicial y reflexionará sobre las motivaciones y consecuencias de esta adaptación.Toda referencia al intérprete a lo largo del texto debe entenderse tanto en sentido masculino como femenino.
Universitat de Barcelona
2011-12-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3295
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense; 12-25
Language, society and communication; Forensic linguistics; 12-25
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 9 Lingüística forense; 12-25
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3295/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3296
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
Transcripció i autenticació de gravacions en contextos judicials
Transcription and authentication of recordings in judicial contexts
Transcripción y autenticación de grabaciones en contextos judiciales
Cicres, Jordi
transcripció
autenticació
fonètica forense
transcription
authentication
forensic phonetics
transcripción
autenticación
fonética forense
En aquest article es tracten dos aspectes centrals en molts casos judicials en què hi ha gravacions d’àudio involucrades: la transcripció del contingut i l’autenticació de la gravació. En ambdós casos es discuteix la problemàtica inherent en aquestes tasques i s’explica l’aportació que des de la lingüística forense es pot fer. Més concretament, en el procés de transcripció, s’explicita el mètode utilitzat per fixar l’oralitat, per una banda, i es parla de l’anàlisi de fragments disputats, per l’altra. Pel que fa a l’autenticació de gravacions, s’exposen els aspectes principals dels tres enfocaments que s’utilitzen en l’actualitat: físic, auditiu i acústic. A aquests enfocaments —i només en gravacions analògiques— s’hi afegeix l’anàlisi magnetoòptica.
This paper deals with two central aspects in many legal cases that require the use of audio recordings: transcription of the content and authentication of the recording itself. The inherent problems of both processes are discussed and an explanation is given as to how the concepts of forensic linguistics can be applied. Specifically, for the transcription process, we describe the method used to adjust for the orality of the recording and discuss the analysis of disputed fragments. For the authentication of recordings, we present the principal aspects of the three approaches in current use: physical, auditory and acoustic. In the specific case of analogue recordings, we also present the magneto-optical analysis technique.
En este artículo se tratan dos aspectos centrales en muchos casos judiciales donde hay grabaciones de audio involucradas: la transcripción del contenido y la autenticación de la grabación. En ambos casos se discute la problemática inherente en estas tareas y se explica la aportación que desde la lingüística forense se puede hacer. Más concretamente, en el proceso de transcripción, se explicita el método utilizado para fijar la oralidad, por un lado, y se habla del análisis de fragmentos disputados, por otra. En cuanto a la autenticación de grabaciones, se exponen los aspectos principales de los tres enfoques que se utilizan en la actualidad: físico, auditivo y acústico. En estos enfoques —y sólo en grabaciones analógicas— se añade el análisis magnetoóptico.
Universitat de Barcelona
2011-12-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3296
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense; 26-32
Language, society and communication; Forensic linguistics; 26-32
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 9 Lingüística forense; 26-32
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3296/pdf_1
oai:revistes.ub.edu:article/3297
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
Creus que la teva veu és única?
Do you think that your voice is unique?
¿Crees que tu voz es única?
Cerdà Massó, Ramon
epistèmica
digitalització
biometria
epistemics
digitalization
biometrics
epistémica
digitalización
biometría
Des del punt de vista forense —o, més exactament, criminalístic—, la unicitat de la veu no es pot dilucidar com l'experiència quotidiana, de manera intuïtiva. L'ideal seria establir quins trets digitalment identificats conformen la veu de cadascú, fins i tot per damunt d'alteracions voluntàries o inconscients degudes a canvis ambientals o a trastorns biològics. Mentre que això s'ha aconseguit des de fa anys pel que fa als trets generals, necessaris per a la identificació del contingut lingüístic de les emissions, encara sembla molt difícil, tot i que no impossible, determinar i definir digitalment quins són els trets alternatius que determinen les peculiaritats individuals i, en conseqüència, n'habiliten la identificació inequívoca. Les tècniques que hi ha actualment en marxa tendeixen inevitablement i cada cop més a la interdisciplinarietat.
From the forensic – or, more specifically, the criminalistic – perspective, the uniqueness of the human voice cannot be determined intuitively. The ideal approach would be to establish the digitally identifiable features that characterize each individual's voice, which can be detected even in the presence of intentional or unintentional alterations due to environmental or biological factors. While this has been possible for some years at the level of the general features required to identify the linguistic content of speech, it remains extremely difficult – although not impossible – to determine and define digitally the alternative features specific to each individual and, by extension, to identify them with absolute certainty in judicial processes. The techniques in current use tend inevitably, and increasingly, towards interdisciplinarity.
Desde el punto de vista forense —o, más exactamente, criminalístico—, la unicidad de la voz no se puede dilucidar como la experiencia cotidiana, de manera intuitiva. Lo ideal sería establecer qué rasgos digitalmente identificados conforman la voz de cada uno, incluso por encima de alteraciones voluntarias o inconscientes debidas a cambios ambientales o a trastornos biológicos. Mientras esto se ha conseguido desde hace años por lo que respecta a rasgos generales, necesarios para la identificación del contenido lingüístico de las emisiones, todavía parece muy difícil, aunque no imposible, determinar y definir digitalmente cuáles son los rasgos alternativos que determinan las peculiaridades individuales y que, en consecuencia, habilitan su identificación inequívoca. Las técnicas que actualmente hay en marcha tienden inevitablemente y cada vez más a la interdisciplinariedad.
Universitat de Barcelona
2011-12-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3297
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense; 33-41
Language, society and communication; Forensic linguistics; 33-41
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 9 Lingüística forense; 33-41
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3297/pdf_1
oai:revistes.ub.edu:article/3298
2021-03-28T18:11:32Z
LSC:ART
driver
La prosòdia com a identificador biomètric
Prosody as a biometric identifier
La prosodia como identificador biométrico
Farrús i Cabeceran, Mireia
prosòdia
biometria
reconeixement del locutor
prosodia
biometría
reconocimiento del locutor
La biometria té com a objectiu el reconeixement de persones mitjançant un o més identificadors biomètrics com la veu, la cara o les empremtes dactilars, entre d'altres. Gràcies a la bona acceptació social i el poc intrusisme en els individus, la veu ha estat, tradicionalment, un dels identificadors més utilitzats en els sistemes biomètrics. Aquests sistemes de reconeixement basats en la veu utilitzen, habitualment, característiques relacionades amb l'espectre de la veu. No obstant això, els éssers humans utilitzen altres tipus d'informació lingüística per identificar-se entre ells, com ara la prosòdia. Per aquest motiu, els sistemes de reconeixement més recents incorporen amb èxit característiques prosòdiques als sistemes basats en característiques espectrals per complementar-los i millorar-ne el funcionament. Aquest article pretén donar una visió general del paper de la prosòdia dins del reconeixement automàtic del locutor i exemplificar-ne la complementarietat mitjançant un experiment pràctic.
The object of biometrics is the recognition of individuals using one or more biometric indicators, such as vocal or facial indicators or fingerprints, among others. Thanks to wide social acceptance and the relatively small intrusion into individuals’ lives that their use supposes, vocal indicators have traditionally been among the most widely used in biometric systems. These systems of recognition typically use characteristics related to the vocal spectrum. However, human beings use other types of linguistic information to identify each other, such as prosody. For this reason, the most recent recognition systems have successfully incorporated prosodic characteristics into systems based on spectral characteristics, in order to complement them and improve their functioning. This paper aims to give a general view of prosody’s role in automatic speaker recognition, and exemplify their complementarity with a practical experiment.
La biometría tiene como objetivo el reconocimiento de personas mediante uno o más identificadores biométricos como la voz, la cara o las huellas dactilares, entre otros. Gracias a la buena aceptación social y el poco intrusismo en los individuos, la voz ha sido, tradicionalmente, uno de los identificadores más utilizados en los sistemas biométricos. Estos sistemas de reconocimiento basados en la voz utilizan, habitualmente, características relacionadas con el espectro de la voz. No obstante, los seres humanos utilizan otros tipos de información lingüística, como la prosodia, para identificarse entre ellos. Por este motivo, los sistemas de reconocimiento más recientes incorporan con éxito características prosódicas a los sistemas basados en características espectrales para complementarlos y mejorar su funcionamiento. Este artículo pretende dar una visión general del papel de la prosodia dentro del reconocimiento automático del locutor y ejemplificar su complementariedad mediante un experimento práctico.
Universitat de Barcelona
2011-12-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3298
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense; 42-48
Language, society and communication; Forensic linguistics; 42-48
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 9 Lingüística forense; 42-48
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3298/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3299
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
Sociolingüística de la variació i lingüística forense
Sociolinguistics of variation and forensic linguistics
Sociolingüística de la variación y lingüística forense
Gavaldà Ferré, Núria
estil idiolectal
sociolingüística de la variació
comparació forense de veu
variació intraparlant
variació interparlant
idiolectal style
sociolinguistics of variation
forensic voice comparison
inter-speaker variation
intra-speaker variation
estilo idiolectal
sociolingüística de la variación
comparación forense de voz
variación intrahablante
Aquest article proposa l'aplicació de diverses premisses i mètodes de la sociolingüística de la variació a l'estudi de l'estil idiolectal (conjunt d'eleccions lingüístiques que cada individu fa de les possibles alternatives que la seva llengua li ofereix (Nolan, 1994; Coulthard, 2004)) amb finalitats forenses. L'estudi que es presenta s'emmarca dins el projecte Idiolectometria Forense i Índex de Similitud Idiolectal i tracta d'establir un índex de similitud idiolectal (ISI) per al mòdul fonològic de l'anglès que estableixi la distància idiolectal a partir de la qual es pugui determinar si dues mostres lingüístiques provenen o no del mateix parlant. L'elaboració d'aquest ISI es basa en l'estudi exhaustiu de determinades variables fonològiques pertanyents a la varietat de l'anglès britànic del sud i les dades que s'analitzen han estat extretes a partir d'un estudi mostrari (panel study) en temps real, dins el marc Labovià (Labov, 1966 i 1973; Turell 1995 i 2003). Les hipòtesis principals són: a) que la variació entre diferents parlants (la variació interparlant) sembla que és més alta que la variació en un mateix parlant (la variació intraparlant) i b) que l'estil idiolectal d'un individu sembla que es manté relativament estable al llarg del temps. Els resultats obtinguts fins ara confirmen les hipòtesis plantejades, ja que indiquen que la variació de les variables fonològiques en un mateix parlant sembla que és més baixa que la variació de les mateixes variables entre diferents parlants.
This paper proposes the forensic application of various premises and methods pertaining to the sociolinguistics of variation in the study of idiolectal style (the set of linguistic choices that each individual makes from the possible alternatives offered by his or her language (Nolan, 1994; Coulthard, 2004)). The study in question forms part of the Forensic Idiolectrometry and Index of Idiolectal Similitude project, which aims to develop an idiolectal similitude index (ISI) for the phonological modulation of English that establishes the idiolectal distance at which it can be determined whether two linguistic samples were produced by the same speaker. The ISI was constructed from an exhaustive study of specific phonological variables belonging to the variety of British English spoken in the south of England, observed in data taken from a real-time panel study following the Labovian paradigm (Labov, 1966 and 1973; Turell 1995 and 2003). The main hypotheses are: a) that the variation exhibited by different speakers (inter-speaker variation) appears to be greater than the variation exhibited by the same speaker (intra-speaker variation); and b) that the idiolectal style of an individual appears to remain relatively stable over time. The results to date bear out these hypotheses, indicating that the variation of phonological variables exhibited by different speakers is greater than the variation of the same variables exhibited by the same speaker.
Este artículo propone la aplicación de diversas premisas y métodos de la sociolingüística de la variación al estudio del estilo idiolectal (conjunto de elecciones lingüísticas de cada individuo sobre las posibles alternativas que su lengua le ofrece (Nolan, 1994; Coulthard, 2004)) con finalidades forenses. El estudio que se presenta se enmarca dentro del proyecto Idiolectometría Forense e Índice de Similitud Idiolectal y trata de establecer un índice de similitud idiolectal (ISI) para el módulo fonológico del inglés que permita establecer la distancia idiolectal a partir de la cual se pueda determinar si dos muestras lingüísticas provienen del mismo hablante o no. La elaboración de este ISI se basa en el estudio exhaustivo de determinadas variables fonológicas pertenecientes a la variedad del inglés británico del sur y las fechas que se analizan han sido extraídas a partir de un estudio muestrario (panel study) en tiempo real, dentro del marco Laboviano (Labov, 1966 i 1973; Turell 1995 i 2003). Las hipótesis principales son: a) que la variación entre diferentes hablantes (la variación interhablante) parece que es más alta que la variación en un mismo hablante (la variación intrahablante) y b) que el estilo idiolectal de un individuo parece que se mantiene relativamente estable a lo largo del tiempo. Los resultados obtenidos hasta ahora confirman las hipótesis planteadas, ya que indican que la variación de las variables fonológicas en un mismo hablante parece ser más baja que la variación de las mismas variables entre diferentes hablantes.
Universitat de Barcelona
2011-12-02
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3299
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense; 49-59
Language, society and communication; Forensic linguistics; 49-59
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 9 Lingüística forense; 49-59
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3299/pdf_1
oai:revistes.ub.edu:article/3300
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
L’ús de les combinacions de seqüències de categories gramaticals com a nova tècnica de comparació forense de textos escrits
The use of combinations of sequences of grammatical categories as a new technique for the forensic comparison of written texts
El uso de las combinaciones de secuencias de categorías gramaticales como nueva técnica de comparación forense
Queralt, Sheila
Spassova, Maria
Turell, Maria Teresa
categoria gramatical
atribució d’autoria
lingüística forense
grammatical category
attributing authorship
forensic linguistics
categoría gramatical
atribución de autoría
lingüística forense
En el marc de la lingüística forense, l'àrea de determinació (diversos sospitosos d'haver comès un delicte) o atribució (un únic sospitós) d'autoria té una llarga tradició d'estudi. No obstant això, definir una metodologia clara per a la comparació i anàlisi forense de textos escrits que ofereixi uns resultats vàlids i fiables és encara un repte per als lingüistes que treballen en aquest camp. Al laboratori de lingüística forense (ForensicLab) de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) una de les principals tasques d'investigació és avançar en aquesta línia, desenvolupant noves propostes metodològiques. Com a resultat d'aquesta recerca s'ha desenvolupat una nova tècnica aplicada a la comparació forense de textos escrits, que pot conduir a una determinació o atribució d'autoria més fiable i concloent, basada en les combinacions de seqüències de categories gramaticals emprades per un individu en la seva producció escrita. Aquesta nova tècnica interrelaciona la lingüística forense amb diverses disciplines com són la lingüística de corpus, la lingüística computacional i l'estadística. Aquesta interrelació de disciplines ha permès crear una metodologia efectiva per analitzar els textos amb uns resultats fiables, tot i que els textos de casos forenses reals presenten certes limitacions a l'hora d'emprendre l'anàlisi, com ara l'extensió (que acostuma a ser curta) i la variabilitat d'ús segons els gèneres textuals.
In the field of forensic linguistics, the concepts of determination (in the case of several suspects for a criminal offence) and attribution of authorship (in the case of a single suspect) are long-standing themes in the research tradition. However, linguists working in this field continue to face difficulties in defining a clear methodology for forensic comparison and analysis of written texts that is capable of producing valid and reliable results. One of the principal research areas at the Forensic Linguistics Laboratory (ForensicLab), coordinated by the Institute for Applied Linguistics (IULA), is to achieve greater progress in this area by developing new methodological approaches. This work has led to the creation of a new technique for the forensic comparison of written texts which can produce more conclusive and reliable determinations or attributions of authorship by analysing sequences of the combinations of grammatical categories used in the writing of a particular individual. This new technique moves beyond the traditional boundaries of forensic linguistics to draw on elements of other disciplines such as corpus linguistics, computational linguistics and statistical linguistics. The cross-disciplinary nature of the approach has enabled researchers to establish an effective and reliable text analysis methodology, although it should be considered that the texts dealt with in real-life forensic cases place certain restrictions on the analysis, including their length (they are usually short) and the variability with which combinations are used in different text genres.
En el marco de la lingüística forense, el área de determinación (varios sospechosos de haber cometido un delito) o atribución(un único sospechoso) de autoría tiene una larga tradición de estudio. No obstante, definir una metodología clara para la comparación y análisis forense de textos escritos que ofrezca unos resultados válidos y fiables es todavía un reto para los lingüistas que trabajan en este campo. En el laboratorio de lingüística forense (ForensicLab) del Instituto Universitario de Lingüística Aplicada (IULA) una de las principales tareas de investigación es avanzar en esta línea, desarrollando nuevas propuestas metodológicas. Como resultado de esta investigación se ha desarrollado una nueva técnica aplicada a la comparación forense de textos escritos, que puede conducir a una determinación o atribución de autoría más fiable y concluyente, basada en las combinaciones de secuencias de categorías gramaticales empleadas por un individuo en su producción escrita. Esta nueva técnica interrelaciona la lingüística forense con diversas disciplinas como la lingüística de corpus, la lingüística computacional y la estadística. Esta interrelación de disciplinas ha permitido crear una metodología efectiva para analizar los textos con unos resultados fiables, aunque los textos de casos forenses reales presentan ciertas limitaciones para emprender el análisis, como la extensión (que suele ser corta) y la variabilidad de uso según los géneros textuales.
Universitat de Barcelona
2011-12-13
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3300
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense; 60-68
Language, society and communication; Forensic linguistics; 60-68
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 9 Lingüística forense; 60-68
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3300/pdf_1
oai:revistes.ub.edu:article/3301
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
La tasca del lingüista detectiu en casos de detecció de plagi i determinació d'autoria de textos escrits
The task of the linguistic detective in the detection of plagiarism and determining the authorship of written texts
La tarea del lingüista detective en casos de detección de plagio y determinación de autoría de textos escritos
Turell, Maria Teresa
detecció de plagi
determinació o atribució d'autoria
lingüística forense
detection of plagiarism
determining or attributing authorship
forensic
detección de plagio
determinación o atribución de autoría
lingüística forense
La lingüística forense s'encarrega d'analitzar la interfície entre llenguatge i dret i s'estructura en tres grans àrees d'estudi: el llenguatge jurídic, el llenguatge judicial i el llenguatge probatori. En el marc del llenguatge probatori, els àmbits d'estudi de la detecció de plagi, d'una banda, i la determinació o atribució d'autoria, de l'altra, es poden considerar l'anvers i el revers d'una mateixa moneda en el sentit que si dos o més textos escrits presenten un grau elevat de similitud textual, s'ha de concloure que o bé han estat plagiats o bé han estat escrits pel mateix autor. La detecció forense del plagi té a veure amb l'establiment del nivell llindar de similitud textual entre dos o més textos per damunt del qual aquesta similitud es pot considerar sospitosa. La determinació o atribució forense de l'autoria de textos escrits està inscrita en tasques de classificació de textos, i trets i variables lingüístiques atribuïbles a un mateix autor o a autors diferents.
Forensic linguistics encompasses the analysis of the interface between language and law and can be divided into three broad areas of study: language of the law, language of the legal process and language as evidence. In the area of language as evidence, the specific areas of detection of plagiarism and determination or attribution of authorship can be can be considered two sides of the same coin, in the sense that if two or more written texts exhibit a high degree of textual similarity, it must be concluded either that we are dealing with a case of plagiarism or that they were written by the same author. The forensic detection of plagiarism entails establishing the text similarity threshold above which similarity between two or more texts should be considered suspicious. The forensic determination or attribution of authorship of written texts involves the classification of texts and the identification of linguistic traits and variables that can be attributed to a single author or different authors.
La lingüística forense se encarga de analizar la interfaz entre lenguaje y derecho y se estructura en tres grandes áreas de estudio: el lenguaje jurídico, el lenguaje judicial y el lenguaje probatorio. En el marco del lenguaje probatorio, los ámbitos de estudio de la detección de plagio, por un lado, y la determinación o atribución de autoría, por otro, se pueden considerar el anverso y el reverso de una misma moneda en el sentido de que si dos o más textos escritos presentan un grado elevado de similitud textual, se debe concluir que o bien han sido plagiados o bien han sido escritos por el mismo autor. La detección forense del plagio tiene que ver con el establecimiento del nivel umbral de similitud textual entre dos o más textos por encima del cual esta similitud se puede considerar sospechosa. La determinación o atribución forense de la autoría de textos escritos está inscrita en tareas de clasificación de textos, y rasgos y variables lingüísticas atribuibles a un mismo autor o a autores diferentes.
Universitat de Barcelona
2011-12-13
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3301
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense; 69-85
Language, society and communication; Forensic linguistics; 69-85
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 9 Lingüística forense; 69-85
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3301/pdf_1
oai:revistes.ub.edu:article/3302
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
Enllaços d'interès
Links
Enlaces
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Enllaços d'interès.
Links.
Universitat de Barcelona
2011-12-13
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3302
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense; 86-87
Language, society and communication; Forensic linguistics; 86-87
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 9 Lingüística forense; 86-87
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3302/3559
oai:revistes.ub.edu:article/3303
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
Recull de premsa
Press clippings
Resumen de prensa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Recull de premsa.
Press clippings.
Resumen de prensa.
Universitat de Barcelona
2011-12-13
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3303
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense; 88-90
Language, society and communication; Forensic linguistics; 88-90
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 9 Lingüística forense; 88-90
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3303/3560
oai:revistes.ub.edu:article/3304
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
Introducció: Llengua i immigració
Language and immigration
Introducción: Lengua e inmigración
Rosselló, Carles de
llengua
immigració
Introducció.
Introduction.
Introducción.
Universitat de Barcelona
2010-10-28
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3304
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració; 1-3
Language, society and communication; Language and immigration; 1-3
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 8 Llengua i immigració; 1-3
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3304/3561
oai:revistes.ub.edu:article/3305
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
Fer del català la llengua pública comuna
Making Catalan a common public language
Hacer del catalán la lengua pública común
Amorós, Oriol
Bañeres, Jordi
llengua comuna
SIM
multilingüisme
immigració
common public language
SIM
multilingualism
migration
lengua común
SIM
multilingüismo
inmigración
Des d’una perspectiva col·lectiva, garantir una societat cohesionada obliga a disposar d’una llengua comuna. Des d’una perspectiva individual, el domini d’aquesta llengua és una instrument bàsic d’inserció i promoció social. Per articular ambdós enfocaments, el Govern català aposta perquè la llengua comuna sigui el català. Així, la Secretaria per a la Immigració (SIM) ha articulat una arquitectura de consens (Pacte Nacional per a la Immigració i Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya) de la qual deriva un ventall de programes i activitats. Alhora, la SIM ha conjuminat aquestes mesures amb una valoració positiva del multilingüisme consubstancial amb el fenomen immigratori.
From a collective perspective, guaranteeing a cohesive society means ensuring the use of a common language. From an individual perspective, the mastery of this language is a basic tool for social insertion and mobility. To address these two foci, the Catalan government has promoted Catalan as Catalonia’s common language. To this end, the Immigration Secretary (Secretària per a la Immigració, SIM) has created a consensus architecture (the National Pact on Immigration and the Law of Reception of Immigrants and Persons Returning to Catalonia), from which a wide range of programs and activities are derived. At the same time, the SIM has combined these measures with a positive view of the multilingualism that is consubstantial with recent waves of immigration.
Desde una perspectiva colectiva, garantizar una sociedad cohesionada obliga a disponer de una lengua común. Desde una perspectiva individual, el dominio de esta lengua es un instrumento básico de inserción y promoción social. Para articular ambos enfoques, el Gobierno catalán apuesta por que la lengua común sea el catalán. Así, la Secretaría para la Inmigración [SIM] ha articulado una arquitectura de consenso (Pacto Nacional para la Inmigración y Ley de acogida de las personas inmigradas y retornadas a Cataluña) de la que deriva un abanico de programas y actividades. Al mismo tiempo, la SIM ha aunado estas medidas con una valoración positiva del multilingüismo consustancial con el fenómeno inmigratorio.
Universitat de Barcelona
2010-10-28
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3305
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració; 4-18
Language, society and communication; Language and immigration; 4-18
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 8 Llengua i immigració; 4-18
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3305/3562
oai:revistes.ub.edu:article/3306
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
Tensions ideològiques sobre "la llengua d'acollida" en un projecte residencial per a migrants
Ideological tensions around the "target language" in a residential project for immigrants
Tensiones ideológicas sobre "la lengua de acogida" en un proyecto residencial para migrantes
Garrido Sardà, Maria Rosa
llengua d'acollida
llengua vehicular
etnografia
ideologies
pràctiques lingüístiques
inserció
target language
instrumental language
ethnography
ideologies
linguistic practices
integration
lengua de acojida
lengua vehicular
etnografia
ideologias
prácticas lingüísticas
inserción
En la nova Llei d’acollida el català es defineix com la llengua comuna i vehicular dels serveis d’acollida per a persones nouvingudes en tant que llengua pròpia de Catalunya. En aquest article s’analitza el paper del català en un projecte residencial per a migrants gestionat per organitzacions no governamentals, que s’insereix dintre del pla d’acollida d’una ciutat catalana. L’estudi etnogràfic que es presenta analitza, per mitjà dels conceptes de l’autenticitat i l’anonimat (Woolard 2008), les tensions pràctiques i ideològiques que s’observen en relació amb l’ús de la llengua catalana i les conseqüències socials que tenen per als participants. Com en altres institucions catalanes, s’observa que hi predomina la ideologia de l’autenticitat, que relega el català a un ús intragrupal i que fa del castellà la llengua de comunicació per defecte. Es conclou que, contràriament als objectius del projecte, les pràctiques lingüístiques estudiades no afavoreixen la incorporació social plena dels migrants.
The new Immigration Act defines Catalan, Catalonia’s native language, as the common instrumental language for the services created to assist new immigrants. This paper analyzes the role of Catalan in a residential project for immigrants managed by NGOs within the context of a Catalan town. Using the concepts of authenticity and anonymity (Woolard 2008), this ethnographic study analyzes the practical and ideological tensions observed regarding the use of Catalan and their social consequences for participants. As in other Catalan institutions, we observed that the ideology of authenticity predominates, reducing Catalan to an intragroup use and making Spanish the default language of communication. We conclude that, contrary to the project’s goals, the linguistic practices studied do not favor the full integration of immigrants into Catalan society.
En la nueva Ley de acogida, el catalán, en tanto que lengua propia de Cataluña, se define como la lengua común y vehicular de los servicios de acogida para personas recién llegadas. En este artículo, se analiza el papel del catalán en un proyecto residencial para migrantes gestionado por organizaciones no gubernamentales que se inserta dentro del plan de acogida de una ciudad catalana. El estudio etnográfico que se presenta analiza, a través de los conceptos de la autenticidad y el anonimato (Woolard 2008), las tensiones prácticas e ideológicas que se observan en relación al uso de la lengua catalana y las consecuencias sociales que tienen para los participantes. Como en otras instituciones catalanas, se observa que predomina la ideología de la autenticidad, que relega el catalán a un uso intra-grupal y que hace del español la lengua de comunicación por defecto. Se concluye que, contrariamente a los objetivos del proyecto, las prácticas lingüísticas estudiadas no favorecen la incorporación social plena de los migrantes.
Universitat de Barcelona
2010-10-28
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3306
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració; 19-26
Language, society and communication; Language and immigration; 19-26
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 8 Llengua i immigració; 19-26
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3306/pdf_1
oai:revistes.ub.edu:article/3307
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
Escola, llengua i immigració a Catalunya. Algunes reflexions
School, language and immigration in Catalonia. Some reflections
Escuela, lengua e inmigración en Cataluña. Algunas reflexiones
Serra Bonet, Josep M.
immersió lingüística
competència lingüística
llengua inicial
habilitats lingüístiques
escola
immigració
linguistic immersion model
linguistic performance
first language
language competences
school
migration
inmersión lingüística
competencia lingüística
lengua inicial
habilidades lingüísticas
escuela
inmigración
L’article planteja que el model d’immersió lingüística que ha produït excel·lents resultats sobre la competència lingüística dels alumnes autòctons, presenta problemes a l’hora d’aplicar-lo a l’alumnat d’origen estranger, independentment de quina sigui la seva llengua inicial. Això és així perquè, d’una banda, aquests estudiants presenten un escenari d’escolarització molt diversificat, i de l’altra, perquè les seves actituds lingüístiques són diferents de les que s’havien conegut fins ara. Tot plegat comporta que, pel que fa a les habilitats lingüístiques, assoleixin uns resultats més baixos que els autòctons.
The article suggests that the linguistic immersion model, which has obtained excellent results in native-born pupils, is less successful when applied to foreign-born students. This is because, on the one hand, these students present huge differences with regards to their level of schooling, and on the other, because their attitudes towards language differ from those of their native-born counterparts. For these reasons, their linguistic performance is less satisfactory.
El artículo plantea que el vigente modelo de inmersión lingüística, que ha producido excelentes resultados sobre la competencia lingüística de los alumnos autóctonos, presenta problemas a la hora de aplicarlo al alumnado de origen extranjero, independientemente de cuál sea su lengua inicial. Esto es así porque, por un lado, estos estudiantes presentan un nivel de escolarización muy diversificado, y por otro, porque sus actitudes lingüísticas son diferentes de las conocidas hasta ahora. Todo ello comporta que, en cuanto a las habilidades lingüísticas, alcancen unos resultados más bajos que los autóctonos.
Universitat de Barcelona
2010-10-28
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3307
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració; 27-34
Language, society and communication; Language and immigration; 27-34
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 8 Llengua i immigració; 27-34
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3307/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3308
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
Variables que incideixen en el coneixement de català i castellà de l'alumnat estranger a Catalunya: un estudi amb alumnat de sisè de primària
Variables affecting knowledge of Catalan and Spanish among foreign students in Catalonia: a study with sixth-year primary school students
Variables que inciden en el conocimiento de catalán y castellano del alumnado extranjero en Cataluña: un estudio con alumnado de sexto de primaria
Oller Badenas, Judith
competència lingüística
Catalunya
educació primària
linguistic competence
Catalonia
primary school
competencia lingüística
Cataluña
educación primaria
El domini de la llengua escolar apareix en totes les polítiques educatives com el tema central a través del qual s’ha d’incidir per garantir la igualtat i la cohesió social, ja que l’èxit escolar passa per desenvolupar una bona competència en la llengua vehicular de l’ensenyament (OECD 2008). A Catalunya, tot i els esforços destinats, els resultats lingüístics de l’alumnat estranger continuen essent molt més baixos que els de l’alumnat nacional (Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu 2009). No obstant això, hi ha molt pocs estudis que hagin analitzat els factors que s’amaguen darrere dels resultats lingüístics de l’alumnat estranger. Amb aquest objectiu en ment, l’article presenta les dades d’una recerca que pretén aprofundir les variables que incideixen en el coneixement de català i castellà escrit de l’alumnat estranger escolaritzat en 57 escoles de primària repartides pel territori de Catalunya.
Mastery of the language used at school is a central issue in all educational policies. Through this emphasis, equality and social cohesiveness can be guaranteed, as academic success depends on a good command of the language of instruction (OECD 2008). In Catalonia, in spite of the efforts made, the linguistic achievement of foreign-born students is still far below that of local-born students (see the report of the Council for the Assessment of the Educational System, 2009). However, very few studies have analyzed the factors underlying the linguistic performance of foreign-born students. With this aim in mind, this paper presents data from research into the variables that influence the knowledge of written Catalan and Spanish among foreign-born students educated in 57 primary schools in different parts of Catalonia.
El dominio de la lengua escolar aparece en todas las políticas educativas como el tema central a través del cual se debe incidir para garantizar la igualdad y la cohesión social, ya que el éxito escolar pasa por desarrollar una buena competencia en la lengua vehicular de la enseñanza (OECD 2008). En Cataluña, a pesar de los esfuerzos destinados, los resultados lingüísticos del alumnado extranjero siguen siendo mucho más bajos que los del alumnado nacional (Consejo Superior de Evaluación del Sistema Educativo 2009). Sin embargo, hay muy pocos estudios que hayan analizado los factores que se esconden detrás de los resultados lingüísticos del alumnado extranjero. Con este objetivo en mente, el artículo presenta los datos de una investigación que pretende profundizar en las variables que inciden en el conocimiento del catalán y el español escrito del alumnado extranjero escolarizado en 57 escuelas de primaria repartidas por el territorio de Cataluña.
Universitat de Barcelona
2010-10-28
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3308
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració; 34-42
Language, society and communication; Language and immigration; 34-42
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 8 Llengua i immigració; 34-42
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3308/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3309
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
Les xarxes socials entre igual: element clau d'identificació amb la societat d'acollida
Social networks among peers: a key element of identification with the host society
Las redes sociales entre iguales: elemento clave de identificación con la sociedad de acogida
Areny i Cirilo, M. Dolors
xarxes socials
immigració
usos lingüístics
escola
socialització
social networks
migration
linguistic practices
school
socialization
redes sociales
inmigración
usos lingüísticos
escuela
socialización
En aquest article es comuniquen part dels resultats d’una microetnografia educativa, encaminada a comprendre el paper de la llengua en la construcció identitària dels alumnes immigrants que pertanyen al col•lectiu amazigòfon. Es descriu el desenvolupament d’un estudi sobre les relacions establertes en les xarxes socials entre iguals existents dins d’unes aules de primària amb una alta concentració de població immigrada i, a partir dels resultats observats, s’analitza la influència d’aquestes xarxes en els usos lingüístics dels infants nouvinguts al nostre país. Les xarxes socials entre iguals constitueixen l’espai d’interacció per excel•lència entre els infants procedents de la immigració i la societat d’acollida; serà a través d’aquestes xarxes que aquests infants sentiran que formen part de la nostra societat o se’n sentiran exclosos i, si tenim en compte que aquestes xarxes es formen a l’entorn escolar, ens adonem que l’escola té un paper protagonista en el procés de socialització d’aquest infants.
This paper presents some of the results of an educational microethnographic study of the role of language in the construction of the identity of Tamazight/Berber-speaking immigrant students. We describe the relationships established in peer social networks in primary school classrooms with a high concentration of immigrants and, from the results obtained, we analyze the influence of these networks in the linguistic practices of children who are recent immigrants. Social networks between peers are the favored platforms for interaction between immigrant children and the host society; through them, these children may feel integrated in or excluded from society. Because these networks arise in an educational context, we conclude that school plays a major role in the process of these children’s socialization.
En este artículo se comunica parte de los resultados de una microetnografia educativa, encaminada a comprender el papel de la lengua en la construcción identitaria de los alumnos inmigrantes que pertenecen al colectivo amazigófono. Se describe el desarrollo de un estudio sobre las relaciones establecidas en las redes sociales entre iguales existentes dentro de unas aulas de primaria con una alta concentración de población inmigrada y, a partir de los resultados observados, se analiza la influencia de estas redes en los usos lingüísticos de los niños recién llegados a nuestro país. Las redes sociales entre iguales constituyen el espacio de interacción por excelencia entre los niños procedentes de la inmigración y la sociedad de acogida. Será a través de estas redes como estos niños sentirán que forman parte de nuestra sociedad o se sentirán excluidos y, si tenemos en cuenta que estas redes se forman en el entorno escolar, nos damos cuenta de que la escuela tiene un papel protagonista en el proceso de socialización de estos niños.
Universitat de Barcelona
2010-10-29
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3309
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració; 43-53
Language, society and communication; Language and immigration; 43-53
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 8 Llengua i immigració; 43-53
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3309/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3310
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
Descobrir les llengües de la immigració: ocultació, prejudicis i altres malentesos
Discovering the languages of immigration: concealment, prejudice and other misunderstandings
Descubrir las lenguas de la inmigración: ocultación, prejuicios y otros malentendidos
Comellas, Pere
Barrieras, Mònica
Monrós Martín, Eva
Cortès, Montserrat
Fidalgo, Mònica
Junyent, M. Carme
diversitat lingüística
immigració
ideologies lingüístiques
coneixement lingüístic
linguistic diversity
migration
linguistic ideologies
linguistic knowledge
diversidad lingüística
inmigración
ideologías lingüísticas
conocimiento lingüístico
La recerca sobre la diversitat lingüística aportada per la immigració a Catalunya topa amb diversos problemes. En aquest article se’n repassen alguns: el caràcter de constructe cultural del concepte de llengua, les ideologies lingüístiques tant d’investigadors com de parlants, que sovint oculten el propi coneixement lingüístic i la poca coherència entre dades quantitatives estadísticament adequades o els mecanismes que esbiaixen les entrevistes.
Research into the linguistic diversity generated by immigration to Catalonia encounters several problems. We review some in this paper: the concept of language as a cultural construct; the linguistic ideologies of researchers and speakers, which often conceal linguistic knowledge; the lack of consistency among statistically adequate quantitative data; and the mechanisms that may bias interviews.
La investigación sobre la diversidad lingüística aportada por la inmigración en Cataluña topa con varios problemas. En este artículo se repasan algunos: el carácter de constructo cultural del concepto de lengua; las ideologías lingüísticas tanto de investigadores como de hablantes, que a menudo ocultan el propio conocimiento lingüístico; la poca coherencia entre datos cuantitativos estadísticamente adecuados o los mecanismos que sesgan las entrevistas.
Universitat de Barcelona
2010-10-29
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3310
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració; 54-62
Language, society and communication; Language and immigration; 54-62
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 8 Llengua i immigració; 54-62
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3310/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3311
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
Llengua inicial i llengua d'identificació dels nats a l'estranger, a Catalunya
Initial language and language of identification of foreign-born residents of Catalonia
Lengua inicial y lengua de identificación de los nacidos en el estranjero, en Catalunya
Fabà, Albert
llengua inicial
llengua d'identificació
Catalunya
diversitat lingüística
initial language
language of identification
Catalonia
linguistic diversity
lengua inicial
lengua de identificación
Cataluña
diversidad lingüística
La importància numèrica de l’onada immigratòria que es produeix a Catalunya a partir de la darrera dècada del segle passat ha tingut i té conseqüències sociolingüístiques pregones. La diversitat lingüística d’aquests nous immigrants és especialment manifesta, tal com ho indiquen totes les fonts utilitzades Tanmateix, aquesta diversitat encobreix una desproporció molt gran entre els efectius demogràfics de cada grup lingüístic, fins al punt que les persones que consideren que la seva és el castellà són el grup àmpliament majoritari (més del 40% del total). El segon grup en importància és el dels arabòfons, tot i que, en aquest cas, caldria estudiar amb més profunditat la proporció entre amazigòfons i arabòfons de les persones nades al Marroc.
Because of its size, the wave of immigration that Catalonia has experienced since the 1990s has had profound sociolinguistic consequences. All the sources report a large linguistic diversity among these new immigrants. However, this diversity hides the fact that there is a large imbalance between the demographic sizes of each language group: those whose native language is Spanish are by far the largest group (more than 40% of the total). The second-largest language group is composed of speakers of North African languages; further study is needed to determine the proportion of Tamazight and Arabic speakers from Morocco now resident in Catalonia.
La importancia numérica de la ola inmigratoria que se produce en Cataluña a partir de la última década del siglo pasado ha tenido y tiene consecuencias sociolingüísticas profundas. La diversidad lingüística de estos nuevos inmigrantes es especialmente manifiesta, tal como lo indican todas las fuentes utilizadas; sin embargo, esta diversidad encubre una desproporción muy grande entre los efectivos demográficos de cada grupo lingüístico, hasta el punto que las personas que consideran que su lengua es el español son el grupo ampliamente mayoritario (más del 40% del total). El segundo grupo en importancia es el de los arabófonos, aunque, en este caso, habría que estudiar con más profundidad la proporción entre amazigófonos y araboparlantes de las personas nacidas en Marruecos.
Universitat de Barcelona
2010-10-29
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3311
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració; 63-71
Language, society and communication; Language and immigration; 63-71
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 8 Llengua i immigració; 63-71
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3311/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3312
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
Integració lingüística i cultural dels immigrants marroquins a Barcelona
The linguistic and cultural integration of Moroccan immigrants in Barcelona
Integración lingüística y cultural de los inmigrantes marroquíes en Barcelona
Sagaama, Oumaya
integració lingüística
marroquins
integració cultural
Barcelona
linguistic integration
moroccan migrants
cultural integration
Barcelona
integración lingüística
marroquíes
integración cultural
Barcelona
Les migracions han estat i segueixen sent vistes com una amenaça per a les societats receptores. Es parla molt de les migracions com a font de delinqüència, de problemes, fins i tot de perill per a la identitat nacional. En aquest sentit, la finalitat que plantegem en aquest treball és la de transcendir la imatge estereotipada dels immigrants, amb un cert èmfasi sobre els d’origen marroquí, com a font de delinqüència; imatge de persones que no fan cap esforç per integrar-se a la nova societat. La nostra hipòtesi és que aquesta població està disposada a integrar-se des de tots els punts de vista i, en especial, en el lingüístic, i que el grau d’integració lingüística i cultural és més alt en els residents de segona generació.
Immigration is often seen as a threat by host societies. It is said to be a source of crime, social problems, and even a threat to national identity. This paper aims to go beyond the stereotyped images of immigrants, especially those of Moroccan origin, who are depicted as a source of criminal activity and as a community that makes no effort to integrate into the host society. Our hypothesis is that this population sector is keen to integrate in all aspects – and especially as far as language is concerned – and that the degree of linguistic and cultural integration is higher among second-generation residents.
Las migraciones han sido y siguen siendo vistas como una seria amenaza para las sociedades receptoras. Se habla mucho de las migraciones como fuente de delincuencia, de problemas, incluso de peligro para la identidad nacional. En este sentido, la finalidad que nos planteamos en este trabajo es la de trascender la imagen estereotipada de los inmigrantes, con un cierto énfasis en los de origen marroquí, como fuente de delincuencia; una imagen que los retrata como personas que no realizan ningún esfuerzo para integrarse en la nueva sociedad. Nuestra hipótesis es que dicha población está dispuesta a integrarse desde todos los puntos de vista y, en especial, desde el lingüístico, y que el grado de integración lingüística y cultural es más alto en los residentes de segunda generación.
Universitat de Barcelona
2010-10-29
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3312
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració; 72-82
Language, society and communication; Language and immigration; 72-82
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 8 Llengua i immigració; 72-82
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3312/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3313
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
Las narrativas de frontera: la construcción del héroe en las historias de vida de los migrantes de retorno de Colima, México
Border narratives: the construction of the hero in the life stories of return migrants from Colima, Mexico
Las narrativas de frontera: la construcción del héroe en las historias de vida de los migrantes de retorno de Colima, México
Quintero Carrillo, José Luis
Colima
Méxic
immigrants
narratives de frontera
heroi
Colima
Mexico
border narratives
migration
hero
Colima
Méixo
inmigrantes
narrativas de frontera
héroe
El fenomen migratori Mèxic-Estats Units no ha de ser entès com un fet sociocultural aïllat, sinó dins del sistema global mundial de producció en què estan implicats els aspectes subjectius i les circumstàncies familiars de la persona que decideix iniciar un viatge al «món de les oportunitats». El caràcter multifacètic del fenomen exigeix un tractament interdisciplinari que presti atenció als marcs de referència culturals, antropològics, socials i psicològics del migrant. En aquest article ens hem plantejat analitzar les estructures narratives que produeixen els migrants colimenses retornats de l’Estat de Colima, Mèxic, per tal de trobar les característiques més significatives i freqüents que defineixen les que hem designat com a «narratives de frontera». Així mateix, pretenem reconstruir les seves trajectòries individuals d’anada i tornada per descobrir com conflueixen al voltant de la construcció de «l’heroi» retornat.
The migratory phenomenon between Mexico and the US should be understood not in isolation, but as a part of the world’s global system of production, involving subjective concerns and the family circumstances of the person who decides to start a journey towards the “land of opportunity”. The many-sided nature of this phenomenon requires an interdisciplinary approach that focuses on migrants’ cultural, anthropological, social and psychological referential frameworks. In this paper we analyze the narrative structures produced by return migrants from Colima State, Mexico, to determine the most significant and frequent characteristics of what we term ‘border narratives’. We also aim to reconstruct their individual journeys to and from the US to discover how they come together to construct the image of the returning ‘hero’.
El fenómeno migratorio México-Estados Unidos no debe ser entendido como un hecho sociocultural aislado, sino dentro del sistema global mundial de producción en el que están implicados los aspectos subjetivos y las circunstancias familiares de la persona que decide iniciar un viaje al «mundo de las oportunidades». El carácter multifacético del fenómeno exige un tratamiento interdisciplinario que preste atención a los marcos de referencia culturales, antropológicos, sociales y psicológicos del migrante. En este artículo nos hemos planteado analizar las estructuras narrativas que producen los migrantes colimenses retornados del estado de Colima, México, con el fin de encontrar las características más significativas y frecuentes que definen a las que hemos designado como “narrativas de frontera”. Asimismo, pretendemos reconstruir sus trayectorias individuales de ida y vuelta para descubrir cómo confluyen en torno a la construcción de “el héroe” retornado.
Universitat de Barcelona
2010-10-29
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3313
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració; 83-92
Language, society and communication; Language and immigration; 83-92
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 8 Llengua i immigració; 83-92
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3313/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3314
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
Estònia i les migracions russòfones. Breu respàs de l'estat de la qüestió
Estonia and Russian-speaking migrations. A brief overview
Estonia y las migraciones rusófonas. Breve repaso del estado de la qüestión
Soler Carbonell, Josep
Estònia
migracions russòfones
repertoris lingüístics
ideologies lingüístiques
multilingüisme
Estonia
russian-speaking migrations
language reperotires
linguistic ideologies
multilingualism
Estonia
migraciones rusófonas
repertorios lingüísticos
ideologias lingüísticas
mutilingüismo
Aquest article presenta sintèticament els aspectes més destacats en l’àmbit polític, econòmic, social, lingüístic i cultural que han marcat més a fons la relació entre la majoria estoniana i la minoria russòfona a Estònia des de la recuperació de la independència fins ara. Es destaca com l’enfocament “Restauracionista” adoptat durant els primers anys va tenir i té molta influència amb relació a la participació política de la minoria; com les diferències des d’un punt de vista ètnic en determinats indicadors econòmics importants no poden ser només explicades pel diferent grau de capital humà de què disposa cada comunitat; s’exposen els distints patrons d’integració que s’estan observant en la societat estoniana; i finalment, es posa èmfasi en les diferències pel que fa a l’evolució dels repertoris lingüístics de cada comunitat, els quals, juntament amb les ideologies lingüístiques dels parlants, poden ser crucials per identificar cap on i com evoluciona el multilingüisme a Estònia.
This paper presents a summary of the political, economic, social, linguistic and cultural aspects that have characterized the relationship between the Estonian majority and the Russian-speaking minority in Estonia since the restoration of independence. We describe how the ‘restorationist’ approach adopted since the early years of the phenomenon has had a strong influence regarding this linguistic minority’s political participation; we discuss how the ethnic differences reflected in important economic indicators cannot be explained only in terms of the different levels of human capital of each community; and we examine the different integration patterns observed in Estonian society. Finally, we stress the differences in the evolution of the linguistic repertoires of each community which, alongside speakers’ linguistic ideologies, can be crucial in identifying how multilingualism is evolving in Estonia.
Este artículo presenta sintéticamente los aspectos políticos, económicos, sociales, lingüísticos y culturales que más a fondo han marcado la relación entre la mayoría estoniana y la minoría rusófona en Estonia desde la recuperación de la independencia hasta ahora. Se destaca cómo el enfoque "restauracionista" adoptado durante los primeros años tuvo y tiene mucha influencia en la participación política de la minoría y cómo las diferencias a nivel étnico en determinados indicadores económicos importantes no pueden ser sólo explicadas por el diferente grado de capital humano de que dispone cada comunidad; se exponen los distintos patrones de integración que se están observando en la sociedad estonia y, finalmente, se pone énfasis en las diferencias en cuanto a la evolución de los repertorios lingüísticos de cada comunidad, que, junto con las ideologías lingüísticas de los hablantes, pueden ser cruciales para identificar hacia dónde y cómo evoluciona el multilingüismo en Estonia.
Universitat de Barcelona
2010-11-02
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3314
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració; 93-102
Language, society and communication; Language and immigration; 93-102
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 8 Llengua i immigració; 93-102
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3314/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3315
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
Enllaços d'interès
Links
Enlaces
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Enllaços d'interès.
Links.
Enlaces.
Universitat de Barcelona
2010-11-02
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3315
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració; 103-104
Language, society and communication; Language and immigration; 103-104
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 8 Llengua i immigració; 103-104
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3315/3572
oai:revistes.ub.edu:article/3316
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
Recull de premsa
Press clippings
Resumen de prensa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Recull de premsa.
Press clippings.
Resumen de prensa.
Universitat de Barcelona
2010-11-02
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3316
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració; 105-106
Language, society and communication; Language and immigration; 105-106
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 8 Llengua i immigració; 105-106
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3316/3573
oai:revistes.ub.edu:article/3317
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
Introducció. Les tecnologies de la llengua i les llengües minoritzades
Introduction. Language technology and minority languages
Introducción. Las tecnologías de la lengua y las lenguas minorizadas
Martí, M. Antònia
tecnologies de la llengua
llengües minoritzades
technologies of languages
minority languages
Introducció.
Introduction.
Introducción.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3317
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 1-2
Language, society and communication; Minority language and language technology: views towards the future; 1-2
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 1-2
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3317/3574
oai:revistes.ub.edu:article/3318
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
L'impacte social de les tecnologies de la llengua
The social impact of language technology
El impacto social de las tecnologías de la lengua
Badia Garganté, Antoni
tecnologies de la llengua
codificació lingüística
comprensió
expressió
habilitats lingüístiques
language technology
linguistic codification
comprehension
expression
linguistic habilities
tecnologías de la lengua
codificación lingüística
comprensión
expresión
habilidades lingüísticas
La tecnologia modifica alguns comportaments individuals i socials que semblaven arrelats i quasi naturals de la vida humana en societat. En aquest canvi profund hi intervenen, de manera natural, les tecnologies de la llengua. En gran part, en la societat actual, la informació està codificada lingüísticament, de manera que la transmissió i el tractament de la informació solen adoptar les formes pròpies de la comunicació lingüística. La irrupció de les tecnologies de la llengua modifica les activitats de comprensió i expressió tant orals com escrites. Els canvis s’han començat a produir ja, de manera que els estem percebent en les nostres activitats professionals i privades. D’altra banda, els avenços actuals en recerca i desenvolupament en aquest àmbit permeten d’entreveure amb força claredat les perspectives de futur.
Technology has led to changes in certain individual and social behaviors that had appeared to be deeply rooted and almost inherent to human life in society. Language technology has had a particular impact on this change. To a large extent, information in our society is coded linguistically, and both information transmission and information processing tend to adopt conventional forms of linguistic communication. The emergence of language technology has affected comprehension, as well as oral and written expression. These behavioral changes have already begun to occur, and can be perceived in our professional and private activities. Recent advances in research and development in this area give a clear picture of expectations for the future.
La tecnología modifica algunos comportamientos individuales y sociales que parecían arraigados y casi naturales de la vida humana en sociedad. En este cambio profundo intervienen, de forma natural, las tecnologías de la lengua. En gran parte, en la sociedad actual, la información está codificada lingüísticamente, de manera que la transmisión y el tratamiento de la información suelen adoptar las formas propias de la comunicación lingüística. La irrupción de las tecnologías de la lengua modifica las actividades de comprensión y expresión tanto orales como escritas. Los cambios se han empezado a producir ya, de manera que los estamos percibiendo en nuestras actividades profesionales y privadas. Por otra parte, los avances actuales en investigación y desarrollo en este ámbito permiten entrever con bastante claridad las perspectivas de futuro.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3318
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 3-10
Language, society and communication; Minority language and language technology: views towards the future; 3-10
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 3-10
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3318/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3319
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
Les tecnologies de la parla
Speech technologies
Las tecnologías del habla
Llisterri, Joaquim
tecnologies de la parla
interacció
llengua oral
integració
speech technologies
interaction
oral language
integration
tecnologías del habla
interacción
lengual oral
integración
Les tecnologies de la parla tenen com a objectiu facilitar la interacció entre persones i ordinadors per mitjà de la llengua oral, que és el nostre mitjà de comunicació més natural. Per aquest motiu, són el resultat d’una recerca interdisciplinària en la qual participen —o haurien de participar— els lingüistes. En aquest article es pretén mostrar com la conversió de text en parla, el reconeixement automàtic de la parla i els sistemes de diàleg estan assolint un paper cada cop més rellevant tant en la nostra vida quotidiana com en determinats entorns professionals; d’altra banda, s’exposa breument com poden contribuir també a millorar la integració de determinats col·lectius.
The aim of speech technologies is to facilitate the interaction between people and computers by means of oral language, which is our most natural communication medium. Such technologies are the result of interdisciplinary research, in which linguists are, and should be, involved. In this paper, we aim to show how the conversion of text into speech, automatic speech recognition and dialog systems play an increasingly important role in our daily life and in certain professional environments. We also briefly discuss how speech technologies can contribute to improving the integration of certain groups.
Las tecnologías del habla tienen como objetivo facilitar la interacción entre personas y ordenadores por medio de la lengua oral, que es nuestro medio de comunicación más natural. Por este motivo, son el resultado de una investigación interdisciplinaria en la cual participan —o deberían participar— los lingüistas. En este artículo se pretende mostrar cómo la conversión de texto habla, el reconocimiento automático del habla y los sistemas de diálogo están alcanzando un papel cada vez más relevante tanto en nuestra vida cotidiana como en determinados entornos profesionales; por otro lado, se expone brevemente cómo pueden contribuir también a mejorar la integración de determinados colectivos.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3319
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 11-19
Language, society and communication; Minority language and language technology: views towards the future; 11-19
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 11-19
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3319/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3320
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
El català i les tecnologies de la llengua
Catalan and language technologies
El catalán y las tecnologías de la lengua
Boleda Torrent, Gemma
Cuadros, Montse
España-Bonet, Cristina
Padró, Lluís
Melero i Nogués, Maite
Quixal, Martí
Rodríguez, Carlos
processament computacional
processament del llenguatge natural
tecnologies de la llengua
recursos lingüístics
computer processing
processing of natural language
language technologies
linguistic resources
procesamiento computacional
procesamiento del lenguaje natural
tecnologías de la lengua
recursos lingüísticos
El processament computacional de la llengua abraça qualsevol activitat relacionada amb la creació, la gestió i la utilització de tecnologia i de recursos lingüístics. En el pla científic, aquesta activitat és central en disciplines com ara la lingüística de corpus, l’enginyeria lingüística o el processament del llenguatge natural escrit o parlat. En el pla quotidià, s’inclou en un ventall ampli d’aplicacions cada cop més habituals: sistemes automàtics d’atenció telefònica, traducció automàtica, etc. La gran majoria d’aquestes aplicacions requereixen eines i recursos lingüístics específics per a cada llengua. Per a llengües amb un mercat ampli, com l’anglès o el castellà, l’oferta de productes i serveis basats en tecnologia lingüística és variada i habitual. Per al cas de llengües com el català, és més difícil trobar productes i serveis que s’ofereixin ja «de fàbrica» amb aquesta tecnologia. Aquest article presenta una panoràmica de l’estat actual de les tecnologies de la llengua per al català, com també diversos aspectes que avui dia es debaten en el si de la comunitat científica dedicada al processament del llenguatge natural parlat i escrit.
Computer processing of language can be defined as any activity related to the creation, management and use of technology and linguistic resources. In the scientific field, it is a particularly important activity in areas such as corpus linguistics, linguistic engineering or the processing of written or spoken natural language. It is also involved in a wide range of everyday applications: automatic systems for telephone services, automatic translation, etc. Most of these applications require tools and specific linguistic resources for each language. There is an extensive range of language technology-based products and services on offer for languages with a wide market, such as English or Spanish. However, for languages such as Catalan, it is more difficult to find products and services that provide this technology. This article gives an overview of the current state of language technologies for Catalan, and highlights several aspects that are currently being debated by the scientific community involved in processing spoken and written natural language.
El procesamiento computacional de la lengua abarca cualquier actividad relacionada con la creación, la gestión y la utilización de tecnología y de recursos lingüísticos. En el plano científico, esta actividad es central en disciplinas como la lingüística de corpus, la ingeniería lingüística o el procesamiento del lenguaje natural escrito o hablado. En el plano cotidiano, se incluye en un amplio abanico de aplicaciones cada vez más habituales: sistemas automáticos de atención telefónica, traducción automática, etc. La gran mayoría de estas aplicaciones requieren herramientas y recursos lingüísticos específicos para cada lengua. Para lenguas con un mercado amplio, como el inglés o el castellano, la oferta de productos y servicios basados en tecnología lingüística es variada y habitual. En el caso de lenguas como el catalán, es más difícil encontrar productos y servicios que se ofrezcan ya «de fábrica» con esta tecnología. Este artículo presenta una panorámica del estado actual de las tecnologías de la lengua para el catalán, así como diversos aspectos que hoy en día se debaten en el seno de la comunidad científica dedicada al procesamiento del lenguaje natural hablado y escrito.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3320
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 20-26
Language, society and communication; Minority language and language technology: views towards the future; 20-26
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 20-26
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3320/3577
oai:revistes.ub.edu:article/3321
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
Tecnologies lingüístiques de la llengua gallega
Galician and language technologies
Tecnologías lingüísticas de la lengua gallega
Gómez Guinovart, Javier
tecnologies lingüístiques
llengua gallega
bancs de dades
diccionaris
correcció lingüística
traducció automàtica
language technologies
galician
data banks
dictionaries
language correction
automatic translation
tecnologías lingüísticas
lengua gallega
bancos de datos
diccionarios
corrección lingüística
traducción automática
En aquest article es fa una repassada sintètica, però prou acurada, de l’estat actual de les tecnologies lingüístiques de la llengua gallega, tenint en compte alguns dels aspectes socials i sociolingüístics més rellevants. Es presenta un panorama de les aplicacions i els recursos principals en l’àmbit dels bancs de dades textuals, dels lèxics i els diccionaris electrònics, de les eines per a la correcció lingüística de texts, de la traducció automàtica i de les tecnologies de la parla, i se n’ofereix una valoració crítica dels resultats i les perspectives.
In this paper we offer a concise, accurate review of the current state of language technologies for Galician, taking into account some of the relevant social and sociolinguistic aspects. We present an overview of the main applications and resources in the areas of textual data banks; lexicons and electronic dictionaries; and tools for linguistic correction of texts, automatic translation and speech technologies. We also critically appraise the results and approaches.
En este artículo se hace un repaso sintético, pero lo bastante esmerado, del estado actual de las tecnologías lingüísticas de la lengua gallega, teniendo en cuenta algunos de sus aspectos sociales y sociolingüísticos más relevantes. Se presenta un panorama de las principales aplicaciones y recursos en el ámbito de los bancos de datos textuales, de los léxicos y diccionarios electrónicos, de las herramientas para la corrección lingüística de textos, de la traducción automática y de las tecnologías del habla, ofreciendo una valoración crítica de sus resultados y perspectivas.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3321
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 27-34
Language, society and communication; Minority language and language technology: views towards the future; 27-34
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 27-34
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3321/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3322
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
Basc i tecnologia lingüística
Basque and language technology
Euskera y tecnología lingüística
Aduriz, Itziar
Diaz de Ilarraza Sanchez, Arantza
Sarasola, Kepa
tecnologies lingüístiques
basc
llengües majoritàries
normalització lingüística
language technologies
basque
majority languages
linguistic normalization
tecnologías lingüísticas
euskera
lenguas mayoritarias
normalización lingüística
En aquest article reflexionem sobre el monopoli de les llengües «majoritàries» en l’àmbit de les tecnologies lingüístiques. Analitzem, així mateix, com les llengües minoritàries poden afrontar aquest desafiament i examinem el cas de l’èuscar. Un cop estudiat el desenvolupament de l’èuscar en el camp de les tecnologies lingüístiques, analitzem fins a quin punt aquestes tecnologies poden ajudar el procés de normalització de la llengua.
In this paper, we reflect on the monopoly of majority languages in the area of language technologies. In addition, we analyze how minority languages, such as Basque, can face this challenge. We study the development of Basque in the field of language technologies and analyze the extent to which the normalization of this language can be assisted by language technologies.
Reflexionamos en este artículo sobre el monopolio de las lenguas «mayoritarias» en el ámbito de las tecnologías lingüísticas. Analizamos, asimismo, cómo pueden afrontar dicho desafío las lenguas minoritarias, examinando el caso del euskera. Una vez estudiado su desarrollo en el campo de las tecnologías lingüísticas, analizamos hasta qué punto pueden ayudar dichas tecnologías al proceso de normalización de nuestra lengua.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3322
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 35-43
Language, society and communication; Minority language and language technology: views towards the future; 35-43
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 35-43
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3322/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3323
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
Enllaços d'interès
Links
Enlaces
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Enllaços d'interès.
Links.
Enlaces.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3323
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 44-45
Language, society and communication; Minority language and language technology: views towards the future; 44-45
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 44-45
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3323/3580
oai:revistes.ub.edu:article/3324
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
Recull de premsa
Press clippings
Resumen de prensa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Recull de premsa.
Press clippings.
Resumen de prensa.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3324
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 46-47
Language, society and communication; Minority language and language technology: views towards the future; 46-47
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur; 46-47
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3324/3581
oai:revistes.ub.edu:article/3325
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
Introducció. Lingüística i comunicació a les organitzacions
Introduction. Language and communication in business
Introducción. Lingüística i comunicación en las organizaciones
Montolío Durán, Estrella
llengua
comunicació organitzacional
Introducció.
Introduction.
Introducción.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3325
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 1-3
Language, society and communication; Language and communication in business; 1-3
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 1-3
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3325/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3326
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
Què fa un lingüista a la Sanitat Pública?
What is the linguist’s role in the public health system?
¿Qué hace un lingüista en la Sanidad Pública?
Estruch Traité, Josep
lingüística
administració pública
comunicació institucional
linguistics
government offices
institutional communication
lingüística
administración pública
comunicación institucional
El perfil professional del lingüista a l’Administració pública ha canviat molt al llarg dels anys. Així, si bé al principi es tractava gairebé exclusivament de la figura d’un corrector de textos, de mica en mica ha anat assumint altres tasques que n’han ampliat notablement el camp d’acció. Des de l’assessorament lingüístic pròpiament dit ha passat al disseny gràfic, a la imatge corporativa i a la comunicació institucional. Tot i que aquesta evolució no s’ha fet igual a tot arreu, el lingüista a l’Administració pública té avui un ampli camp de treball i els seus coneixements poden tenir un potencial notable que cal saber rendibilitzar. Cal que els mateixos lingüistes s’adonin d’aquest fet i siguin capaços d’aprofitar-ne el potencial. Però també cal que el món laboral sàpiga entendre l’interessant valor afegit que pot aportar un lingüista. I igualment les institucions docents han de fer un esforç d’actualització per complementar els ensenyaments lingüístics amb els coneixements tècnics i pràctics necessaris.
The professional profile of linguists in government offices has changed significantly over the years. Initially regarded almost exclusively as proofreaders, linguists have gradually taken on responsibility for other tasks and are now active in a wide variety of areas, including graphic design, corporate image design and institutional communication. Though this evolution has not been equal everywhere, linguists in government offices today are involved in many fields and the knowledge they have accumulated can be exploited in many different ways. It is important that linguists – and also employers – be aware of this impressive potential. In addition, educational institutions should keep up with developments in linguistic education in order to provide their students with necessary technical and practical knowledge.
El perfil profesional del lingüista en la Administración pública ha cambiado mucho con los años. Así, si bien al principio se trataba casi exclusivamente de la figura de un corrector de textos, ha ido asumiendo poco a poco otras tareas que han ampliado notablemente su campo de acción. Desde el asesoramiento lingüístico propiamente dicho ha pasado al diseño gráfico, a la imagen corporativa y a la comunicación institucional. Aunque esta evolución no ha sido equivalente en todos los ámbitos, el lingüista en la Administración pública tiene hoy un campo de trabajo amplio y sus conocimientos pueden tener un notable potencial que debe saber rentabilizar. Los propios lingüistas deben darse cuenta de este hecho y ser capaces de aprovechar su potencial. Pero también hace falta que el mundo laboral sepa entender el interesante valor añadido que puede aportar un lingüista. E igualmente las instituciones docentes deben esforzarse en actualizarse para complementar las enseñanzas lingüísticas con los conocimientos técnicos y prácticos necesarios.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3326
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 5-14
Language, society and communication; Language and communication in business; 5-14
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 5-14
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3326/3583
oai:revistes.ub.edu:article/3327
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
Qüestió d'estil
Questions of style
Cuestión de estilo
Duarte i Montserrat, Carles
llenguatge administratiu
llenguatge jurídic
institucions públiques
comunicació institucional
estil
administrative language
legal language
government offices
institutional communication
style
lenguaje administrativo
lenguaje jurídico
instituciones públicas
comunicación institucional
estilo
El llenguatge administratiu i jurídic que fan servir les administracions públiques té una importància determinant a l’hora de configurar-ne la imatge. En la mesura que la societat evoluciona, les institucions públiques s’hi han d’adequar, també des de la perspectiva del llenguatge que empren. A hores d’ara la comunicació institucional ja no és una matèria desatesa pels lingüistes, els quals, sense negligir les reflexions més teòriques, han comprès la necessitat de dedicar també l’atenció a les aportacions que poden fer per millorar l’eficàcia i la qualitat de la comunicació en àmbits professionals.
The administrative and legal language used by government offices has a key influence on the images that these institutions present of themselves. As society evolves, public institutions must adapt; the language that they use is no exception. Linguists today pay particular attention to institutional communication. Without neglecting the more theoretical aspects, they place particular emphasis on improving the efficiency and quality of communication in professional areas.
El lenguaje administrativo y jurídico que utilizan las administraciones públicas tiene una importancia determinante a la hora de configurar su imagen. A medida que la sociedad evoluciona, las instituciones públicas se tienen que adecuar, también desde la perspectiva del lenguaje que utilizan. A estas alturas, la comunicación institucional ya no es una materia desatendida por los lingüistas, quienes, sin descuidar las reflexiones más teóricas, han comprendido la necesidad de dedicar también la atención a las aportaciones que pueden hacer para mejorar la eficacia y la calidad de la comunicación en ámbitos profesionales.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3327
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 15-20
Language, society and communication; Language and communication in business; 15-20
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 15-20
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3327/3584
oai:revistes.ub.edu:article/3328
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
Sigui minusculista, no posi comes quan respiri i altres petits consells per redactar textos a les empreses
Use lower case... don't write commas when you breathe... and other advice for writing texts in the business world
Sea minusculista, no ponga comas cuando respire y algunos consejitos más para redactar textos en las empresas
Gómez Font, Alberto
correcció automàtica
normes d'ortografia
tipografia
correcció idiomàtica
automatic correction
spelling rules
typography
idiomatic correction
corrección automática
normas de orografia
tipografia
corrección idiomática
En revisar documents i publicacions d’empreses del món castellanoparlant és fàcil adonar-se de la poca importància que es dóna a les normes d’ortografia i a la tradició tipogràfica del castellà.A més dels purament formals, hi ha també bastants errors gramaticals i molts errors lèxics que demostren, una vegada més, que els qui redacten aquests texts no es preocupen per la correcció idiomàtica. El problema principal és la confiança excessiva que els redactors dels documents de les empreses dipositen en els sistemes de correcció automàtica (ortogràfica i gramatical) inclosos en els programes processadors de texts que s’utilitzen en els ordinadors.
A review of documents published by companies in the Spanish-speaking world highlights a widespread neglect of issues such as the rules of spelling and typography in Spanish. Aside from purely formal issues, there are a considerable number of grammatical and lexical errors, which demonstrate that the writers of these texts pay little attention to questions of grammar and style. The main problem is the excessive reliance that the writers of these documents place on the automatic correction systems for spelling and grammar included in word processing programs.
Al revisar documentos y publicaciones de empresas del mundo castellanohablante es fácil darse cuenta de la poca importancia que se da a las normas de ortografía y a la tradición tipográfica del español. Además de los puramente formales, se dan también bastantes errores gramaticales y muchos errores léxicos que demuestran una vez más que para quienes redactan esos textos no es importante la corrección idiomática. El principal problema es la excesiva confianza que los redactores de los documentos de las empresas depositan en los sistemas de corrección automática (ortográfica y gramatical) que están incluidos en los programas procesadores de textos que se utilizan en las computadoras.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3328
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 21-25
Language, society and communication; Language and communication in business; 21-25
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 21-25
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3328/3585
oai:revistes.ub.edu:article/3329
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
Recursos comunicatius/emocionals per a la formació en prevenció de riscs laborals. Les emocions com a estratègia per a l'augment de la repercussió del missatge
Communicative and emotional resources for training in the prevention of work-related risks. Emotions as a strategy to increase the effect of the message
Recursos comunicativos/emocionales para la formación en prevención de riesgos laboralses. Las emociones como estrategia para el aumento de la repercusión del mensaje
Llacuna Morera, Jaume
administració pública
comunicació institucional
recursos comunicatius
recursos emocionals
repercussió
communicative resources
emotional resources
effect
public administration
institutional communication
recursos comunicativos
recursos emocionales
repercusión
administración pública
comunicación institucional
El llenguatge administratiu i jurídic que fan servir les administracions públiques té una importància determinant a l’hora de configurar-ne la imatge. En la mesura que la societat evoluciona, les institucions públiques s’hi han d’adequar, també des de la perspectiva del llenguatge que empren. A hores d’ara la comunicació institucional ja no és una matèria desatesa pels lingüistes, els quals, sense negligir les reflexions més teòriques, han comprès la necessitat de dedicar també l’atenció a les aportacions que poden fer per millorar l’eficàcia i la qualitat de la comunicació en àmbits professionals.
This study examines the intersection between linguistics and the prevention of work-related accidents. In particular, it advocates for the creation of synergies between linguistics and cognitive science (neurolinguistics) to approach the emotional as well as the rational aspects of communication. The purpose of this study is to enable trainers for the prevention of work-related risks to produce effective messages around prevention that can change a receiver’s attitudes, through the use of language that achieves a perlocutionary value due to its emotional impact.
Este trabajo trata sobre la cooperación entre la lingüística y la prevención de riesgos laborales. En concreto, reivindica la necesidad de que la lingüística, mediante la sinergia con la ciencia cognitiva (neurolingüística), aborde los aspectos emocionales de la comunicación y no estrictamente los racionales. El propósito de tal estudio es que el formador en prevención de riesgos pueda proponer mensajes de prevención eficaces, es decir, que impliquen un cambio de actitudes en el receptor, mediante el uso de formulaciones que tengan valor perlocutivo precisamente porque logran una impronta emocional en el receptor.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3329
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 27-32
Language, society and communication; Language and communication in business; 27-32
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 27-32
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3329/3586
oai:revistes.ub.edu:article/3330
2021-03-28T18:04:37Z
LSC:ART
driver
La investigació sociointeraccional de l'empresa aplicada a la formació comunicativa dels empleats
Socio-interactive business research applied to staff communication training
La investigación socio-interaccional de la empresa aplicada a la formación comunicativa de sus empleados
Prego Vázquez, Gabriela
anàlisi del discurs
estratègies comunicatives
procés comunicatiu
sociointeraccional
formació comunicativa
discourse analysis
communicative strategies
communicative process
socio-interactive
communicative trainning
análisis del discurso
estratégias comunicativas
proceso comunicativo
socio-interaccional
formación comunicativa
L’objectiu d’aquest article és aportar pautes i recursos des de l’anàlisi del discurs que permetin als professionals de les empreses ampliar el repertori d’estratègies comunicatives, adquirir destreses per mobilitzar-les en la interacció i obtenir recursos per reflexionar sobre el procés comunicatiu. El sistema de formació proposat consisteix a ensenyar estratègies i recursos lingüístics basats en l’anàlisi sociodiscursiu del conflicte i de la resolució en pràctiques comunicatives reals de les empreses. Es tracta d’un mètode d’investigació-acció que comença en la recollida de dades i finalitza en l’elaboració de materials per a la formació dels empleats. Així, es mostra l’aplicació dels resultats de l’anàlisi a l’elaboració de diferents tipus de materials didàctics: repertori d’estratègies, informes i cartera comunicativa.
The goal of this paper is to present models and resources from discourse analysis that allow company professionals to broaden the repertoire of their communicative strategies, acquire skills for activating and mobilizing these strategies and apply resources for reflecting on the communicative process. The training proposed consists of teaching strategies and linguistic resources that draw on the socio-discursive analysis of conflict and conflict resolution in real situations involving communicative practices. This research-action method starts with data collection and finishes with the production of materials for employee training. We apply the results of the analysis to the production of various types of teaching materials: repertoires of strategies, reports and communicative portfolios.
El objetivo de este artículo es aportar pautas y recursos desde el análisis del discurso que permitan a los profesionales de las empresas ampliar su repertorio de estrategias comunicativas, adquirir destrezas para movilizarlas en la interacción y obtener recursos para reflexionar sobre el proceso comunicativo. El sistema de formación propuesto consiste en enseñar estrategias y recursos lingüísticos basados en el análisis socio discursivo del conflicto y de su resolución en prácticas comunicativas reales de las empresas. Se trata de un método de investigación-acción que empieza en la recogida de datos y finaliza en la elaboración de materiales para la formación de los empleados. Así, se muestra la aplicación de los resultados del análisis a la elaboración de diferentes tipos de materiales didácticos: repertorio de estrategias, informes y portafolios comunicativo.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3330
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 33-40
Language, society and communication; Language and communication in business; 33-40
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 33-40
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3330/3587
oai:revistes.ub.edu:article/3331
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
Consultors i lingüistes. Quan un document és el producte de l'empresa
Consultants and linguists. Producing company documents
Consultores y lingüistas. Cuando un documento es el producto de la empresa
Montolío Durán, Estrella
societat de la informació
consultor
lingüista
comunicació institucional
information society
consultant
linguist
institutional communication
sociedad de la información
consultor
lingüista
comunicación institucional
En la societat de la informació, comunicar el coneixement expert s’ha convertit en un producte comercial de primera magnitud. Les empreses de consultoria proporcionen la informació que altres empreses i organitzacions necessiten a l’hora de prendre decisions estratègiques. En aquest context, els informes de consultoria s’erigeixen com un nou gènere textual de gran rellevància que, no obstant això, els lingüistes encara no han atès adequadament. Els experts en llenguatge han de ser capaços de subministrar als consultors les eines i els recursos adequats perquè els documents que elaborin siguin eficaços. Només d’aquesta manera és possible l’optimització d’aquest tipus de textos.
In the information society, the communication of expert knowledge has become a vital commercial product. Consultancies provide the information that other companies and organizations need when making strategic decisions. In this context, consultancies’ reports emerge as an important new textual genre which has not yet been examined in depth by linguists. Language experts must be able to supply consultants with tools and resources to ensure that the documents they produce are effective. It is particularly important that linguists be involved in this process.
En la sociedad de la información, comunicar el conocimiento experto se ha convertido en un producto comercial de primera magnitud. Las empresas de consultoría proporcionan la información que otras empresas y organizaciones necesitan a la hora de tomar decisiones estratégicas. En ese contexto, los informes de consultoría se erigen como un nuevo género textual de gran relevancia, que, sin embargo, no ha recibido hasta ahora la debida atención por parte de los lingüistas. Los expertos en lenguaje deben ser capaces de suministrar a los consultores las herramientas y los recursos adecuados para que los documentos que elaboren sean eficaces. Sólo de este modo es posible la optimización de este tipo de textos.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3331
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 41-48
Language, society and communication; Language and communication in business; 41-48
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 41-48
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3331/3588
oai:revistes.ub.edu:article/3332
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
Diners i paraules
Money and language
Dinero y palabras
Gibert Sunyer, Jaume
Feliu Ferrer, Carles
comunicació institucional
públic
diners
bank's communications
clients
money
comunicación institucional
público
dinero
Una part relativament important de les cartes de clients rebudes a "la Caixa", comptant-hi el correu ordinari i l’electrònic, fan referència a qüestions de llengua. Això, si donem per bona la suposició que només un percentatge molt baix de persones preocupades per un tema es decideixen a actuar, potser voldria dir que una bona part del públic valora força aquesta part de la comunicació institucional.Tanmateix, la pràctica totalitat d’aquests comunicacions, tant si són favorables com no, acostumen a enfocar el tema des d’una perspectiva personal o social força allunyada de les directrius i els procediments que regeixen les organitzacions. En aquestes ratlles hem mirat d’esbossar-ne alguns possibles motius.
A relatively large proportion of emails and letters sent by clients to the savings bank "la Caixa" refer to linguistic questions. Assuming that only a very small percentage of people concerned about a subject decide to act on this concern, it seems fair to conclude that the linguistic aspect of the bank’s communications is a matter of some importance to its clients.Almost all of these emails and letters (favorable or not) focus on the subject from a personal or social perspective, which is far removed from the guidelines and procedures that organizations have put in place. In this article we present some possible explanations for the phenomenon.
Una parte relativamente importante de las cartas de clientes recibidas en "la Caixa", contando el correo ordinario y electrónico, hacen referencia a cuestiones de lengua. Lo cual, si damos por buena la suposición que sólo un porcentaje muy bajo de personas preocupadas por un tema se deciden a actuar, quizás querría decir que una buena parte del público valora bastante esta parte de la comunicación institucional.Aun así, la práctica totalidad de estas comunicaciones, tanto si son favorables como no, acostumbran a enfocar el tema desde una perspectiva personal o social muy alejada de las directrices y los procedimientos que rigen las organizaciones. En estas líneas hemos mirado de esbozar algunos posibles motivos.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3332
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 49-54
Language, society and communication; Language and communication in business; 49-54
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 49-54
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3332/3589
oai:revistes.ub.edu:article/3333
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
Enllaços d'interés
Links
Enlaces
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Enllaços d'interès.
Links.
Enlaces.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3333
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 55-56
Language, society and communication; Language and communication in business; 55-56
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 55-56
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3333/3590
oai:revistes.ub.edu:article/3334
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
Recull de premsa
Press clippings
Resumen de prensa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Recull de premsa.
Press clippings.
Resumen de prensa.
Universitat de Barcelona
2009-09-07
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3334
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 57-58
Language, society and communication; Language and communication in business; 57-58
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions; 57-58
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3334/3591
oai:revistes.ub.edu:article/3618
2021-03-28T18:15:24Z
LSC:ART
driver
És possible una nova comunicació entre metge i malalt?
Is a new communication between doctor and patient possible?
¿Es posible una nueva comunicación entre médico y paciente?
Gelabert Mas, Antoni
Fortuny Organs, Biel
medicina
relació entre metge i malalt
comunicació
males noticies
directrius de Bolonya
medicine
doctor-patient relationship
communication
bad news
guidelines of Bologna
medicina
relación entre médico y enfermo
comunicación
malas noticias
directrices de Boloña
La comunicació, privilegi de la condició humana, està present i influeix de manera decisiva sobre totes les àrees de la vida. La medicina actual ha perdut molta sensibilitat a causa del fet que no es reforça la comunicació, que passa a segon lloc. En canvi, agafa preeminència el coneixement. La sanitat actual -abans la medicina- tracta usuaris -abans malalts-, i valorant-los així actua com un problema tècnic que s’ha de solucionar. Els patiments com el dolor o l'angoixa vital s’enfoquen com a problemes tècnics que s’han de reparar. Però des del moment en què s’han codificat els drets del malalt, la salut és un dret fonamental, recollit en la nova legislació. Els malalts passen a tenir un paper central en la presa de decisions sobre la seva salut. És un canvi radical sobre el concepte anterior de la praxis mèdica. Ara les habilitats de comunicació estan especialment indicades i destinades a millorar la relació metge-malalt, en general, i de manera especial en les malalties greus. D’aquí la importància que el metge tingui formació en habilitats de comunicació per poder comprendre el seu significat. Les directrius de Bolonya i els nous programes formatius de medicina van en aquesta direcció.
Communication is a privilege of the human condition, one that is present and decisively influential in all areas of life. The practice of medicine has often placed emphasis on knowledge and technical advances, relegating communication to second place to the detriment of sensitivity. Users who access the healthcare system and their symptoms are treated as technical problems to be solved. Nevertheless, healthcare is a fundamental right, and patients should play a central role in making decisions about their health. A strong doctor-patient relationship and a focus on communication skills represents a radical change in previous medical practice, and one that is increasingly being adopted, particularly in the treatment of serious diseases. Therefore, doctors should receive training in communication skills, a priority that is reflected in the Bologna guidelines and other recent medical training programs.
La comunicación, privilegio de la condición humana, está presente e influye de manera decisiva en todas las áreas de la vida. La medicina actual ha perdido mucha sensibilidad, debido a que no se refuerza la comunicación y pasa a un segundo lugar. En cambio toma preeminencia, el conocimiento. La sanidad actual, antes la medicina, trata usuarios, antes enfermos, y valorándolos así actúa como un problema técnico que tiene que solucionar. Los sufrimientos con dolor o angustia vital, se enfocan como problemas técnicos que deben ser reparados. Pero desde el momento en el que se han codificado los derechos de los enfermos, la salud es un derecho fundamental, recogido en la nueva legislación. Los enfermos, pasan a tener un papel central en la toma de decisiones sobre su salud. Es un cambio radical sobre el concepto anterior de la praxis médica. Ahora les habilidades de comunicación están especialmente indicadas y destinadas a mejorar la relación entre médico y enfermo, en general, y de manera especial en las enfermedades graves. De aquí la importancia que el médico tinga formación en habilidades de comunicación para poder comprender su significado. Las directrices de Boloña y los nuevos programas formativos de Medicina van en esta dirección.
Universitat de Barcelona
2012-10-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3618
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 6-13
Language, society and communication; Issue 10 - Medicine and language: the vocabulary of health; 6-13
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 6-13
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3618/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3625
2021-03-28T18:15:51Z
LSC:ART
driver
Cossos que parlen: a l’entorn de la diversitat funcional i el trasplantament
Bodies that speak: on functional diversity and transplants
Cuerpos que hablan: sobre la diversidad funcional y el trasplante
Planella Ribera, Jordi
diversitat funcional
cos
corpografia
trasplantament
donació d’òrgans
functional diversity
body Bodygraphies
transplant
organ donation
diversidad funcional
cuerpo
Corpografías
trasplante
donación de órganos
L’article analitza els cossos amb diversitat funcional i els que han estat trasplantats des de la seva condició de cossos que parlen. El fet que puguem fer una lectura dels cossos des de la seva dimensió simbòlica ens obre un ampli ventall de possibilitats interpretatives més enllà de la comprensió d'aquests cossos com a no comunicants. L’article estudia de manera separada les característiques que configuren aquestes dimensions, tant pel que fa als cossos amb diversitat funcional com als cossos que han estat trasplantats, però aporta elements globals per a la comprensió conjunta.
The paper examines how functionally diverse bodies, and/or those that have received transplants, speak. The fact that we can read bodies from their symbolic dimension opens a wide range of interpretative possibilities beyond an understanding of the body as a noncommunicative object. The paper separately examines the characteristics of this dimension regarding bodies with functional diversity and bodies that have received transplants, providing various indicators for understanding the voice of the body.
El artículo analiza los cuerpos con diversidad funcional y aquellos que han sido trasplantados desde su condición de cuerpos que hablan. El hecho de que podamos hacer una lectura de los cuerpos desde su dimensión simbólica nos abre un amplio abanico de posibilidades interpretativas más allá de la comprensión de los mismos como no comunicantes. El artículo estudia de forma separada las características que configuran estas dimensiones, tanto en relación con los cuerpos con diversidad funcional como con los que han sido trasplantados, pero aporta elementos globales para su comprensión conjunta.
Universitat de Barcelona
2012-10-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3625
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 14-22
Language, society and communication; Issue 10 - Medicine and language: the vocabulary of health; 14-22
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 14-22
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3625/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3626
2021-03-28T18:16:18Z
LSC:ART
driver
Desenvolupament personal per a un envelliment satisfactori: el paper de la comunicació
Personal development for satisfactory aging: the role of communication
Desarrollo personal para un envejecimiento satisfactorio: el papel de la comunicación
Viladot i Presas, Maria Àngels
Giles, Howard
comunicació intergeneracional
envelliment
envelliment satisfactori
discriminació per raó d’edat
Teoria de l’Acomodació en la Comunicació
parla condescendent i sobreprotectora
intergenerational communication
aging
successful aging
ageism
Communication Accommodation Theory
patronizing and overaccomodation speaks
comunicación intergeneracional
envejecimiento
envejecimiento satisfactorio
discriminación por razón de edad
Teoría de la Acomodación en la Comunicación
habla condescendiente y sobreprotectora
Al llarg del cicle de la vida avancem per una seqüència d’etapes: som lactants, infants, adolescents, joves, adults i vells. Popularment es diu que els anys “són en la ment” i que un té “l’edat que sent”. Aquestes creences han estat verificades en estudis sobre gerontologia social. Nosaltres fem un pas més enllà i mantenim que “tenim l’edat que comuniquem i que se’ns comunica”. En altres paraules, defensem que si un no sent la seva edat però és parlat i tractat com si la tingués, s’obren les portes a tot tipus de dilemes i ansietats. A Occident, per exemple, quan els joves i els adults interactuen amb les persones més grans ho fan de manera excessivament atenta i càlida, els parlen molt lentament, exageren l’entonació i eleven el to, i fan construccions lingüístiques gramaticalment i conceptualment senzilles. Però aquestes modificacions lingüístiques no es basen en necessitats reals de molts dels adults grans, d’aquells que són socialment i cognitivament actius, i, per aquest motiu, aquests adults creuen que aquestes formes de comunicació denoten una falta de respecte que els mina l’autoestima i la dignitat. El present treball aporta, en primer lloc, un model centrat en la comunicació per a un envelliment satisfactori (Giles 2011; Giles i Dorjee 2004) i, en segon lloc, una revisió d’alguns dels treballs realitzats en l’àmbit de l’atenció sanitària sobre parla condescendent o sobreprotectora i els seus efectes negatius per a la salut i el benestar psicològic (Viladot 1996a,1996b; Viladot i Giles 1998).
Throughout our life cycle we move through a series of stages: we are children, adolescents, young adults, adults and elderly. It is commonly understood and observed in studies in social gerontology that "age is in your head" and that one is “as old as you feel.” We go one step further and claim that, in addition, one is "as old as you communicate and are communicated to." In other words, we maintain that if one does not feel their age, but speaks and is treated according to this age, all kinds of dilemmas and anxieties arise. In the West, for example, younger adults linguistically depersonalize elders by becoming overly attentive and caring, speaking very slowly, exaggerating their intonation, using a higher tone and using grammatically and conceptually simple language constructs. However, these language changes are not based on the real needs of older adults who are cognitively and socially active and, therefore, feel that these forms of communication denote a lack of respect, which undermines their self-esteem and dignity. This work, in part, focuses on developing a model of communication for successful aging (Giles, 2011; Giles i Dorjee, 2004) and, secondly, provides a review of work done on patronizing speech or overaccommodation in the field of healthcare and its negative effects on the elderly’s health and wellbeing (Viladot 1996a,1996b; Viladot i Giles 1998).
A lo largo del ciclo de la vida, avanzamos por una secuencia de etapas: somos lactantes, niños, adolescentes, jóvenes, adultos y viejos. Popularmente se defiende la idea, verificada en estudios en gerontología social, que los años “están en la mente" y que uno tiene “la edad que siente". Nosotros damos un paso más manteniendo que "tenemos la edad que comunicamos y la que se nos comunica". En otras palabras, defendemos que si uno no siente su edad pero es hablado y tratado como si la tuviera, se abren las puertas a todo tipo de dilemas y ansiedades. En Occidente, por ejemplo, cuando los jóvenes y los adultos interaccionan con las personas más mayores se vuelven excesivamente atentos y cálidos, hablándoles lentamente, exagerando la entonación, elevando el tono, y haciendo construcciones lingüísticas sencillas gramaticalmente y conceptualmente. Pero estas modificaciones lingüísticas no se basan en necesidades reales de muchos de los adultos mayores, de aquellos que son socialmente y cognitivamente activos. Por este motivo, sienten que estas formas de comunicación denotan una falta de respeto que mina su autoestima y dignidad. El presente trabajo aporta, en primer lugar, un modelo centrado en la comunicación para un envejecimiento satisfactorio (Giles, 2011; Giles i Dorjee 2004) y, en segundo lugar, una revisión de algunos de los trabajos realizados en el ámbito de la atención sanitaria sobre habla condescendiente o sobreprotectora, y sus efectos negativos para la salud y el bienestar psicológico (Viladot 1996a, 1996b; Viladot i Giles 1998).
Universitat de Barcelona
2012-10-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3626
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 23-30
Language, society and communication; Issue 10 - Medicine and language: the vocabulary of health; 23-30
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 23-30
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3626/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3627
2021-03-28T18:17:29Z
LSC:ART
driver
L’afectació del llenguatge en la malaltia d’Alzheimer
The effects of Alzheimer’s disease on language
La afectación del lenguaje en la enfermedad del Alzehimer
Rodríguez-Ferreiro, Javier
Coll-Florit, Marta
Andreu, Llorenç
Sanz-Torrent, Mònica
alzheimer
demència
llenguatge
alzheimer
dementia
language
alzheimer
demencia
lenguaje
En el deteriorament de les capacitats cognitives de la malaltia de l’Alzheimer (MA) destaquen, a més del trastorn amnèsic progressiu, les pèrdues de l’àrea del llenguatge. Tot i que en el procés d’envelliment normal el llenguatge és una de les funcions cognitives que queden afectades més tard, en la MA el trastorn lingüístic pot presentar-se com un dels primers símptomes. Aquestes dificultats transcorren des d’alteracions en tasques de denominació fins a la pèrdua total de llenguatge en els casos més avançats. L’article revisa de manera divulgativa alguns dels casos de persones lletrades que han sofert la malaltia i com aquesta situació ha afectat el seu treball. Així mateix, l’article resumeix algunes de les troballes empíriques més importants que descriuen l’afectació del llenguatge en les persones que pateixen aquesta malaltia.
The deterioration of cognitive abilities in Alzheimer's disease (AD) includes, besides progressive amnesia disorder, losses in speech areas. Although language is a cognitive function that is affected at a later stage in the normal ageing process, language disorder may appear as one of the first symptoms of AD. These difficulties range from alterations in naming tasks to a complete loss of language in the most advanced cases. The paper contains an informative review of the cases of several writers who suffered from the illness, and how the illness may have affected their work. The paper also summarizes some of the most important empirical findings that describe this disease’s effect on language.
En el deterioro de las capacidades cognitivas de la enfermedad del Alzheimer (EA) destacan, además del trastorno amnésico progresivo, las pérdidas del área del lenguaje. Aunque en el proceso de envejecimiento normal el lenguaje es una de las funciones cognitivas que quedan afectadas más tarde, en la EA el trastorno lingüístico puede presentarse como uno de los primeros síntomas. Estas dificultades transcurren desde alteraciones en tareas de denominación hasta la pérdida total de lenguaje en los casos más avanzados. El artículo revisa de manera divulgativa algunos de los casos de personas letradas que han sufrido la enfermedad y cómo esta situación ha afectado a su trabajo. Asimismo, el artículo resume algunos de los hallazgos empíricos más importantes que describen la afectación del lenguaje en las personas que padecen esta enfermedad.
Universitat de Barcelona
2012-10-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3627
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 39-45
Language, society and communication; Issue 10 - Medicine and language: the vocabulary of health; 39-45
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 39-45
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3627/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3628
2021-03-28T18:17:52Z
LSC:ART
driver
Pràctiques discursives en l'àmbit sanitari: Contextos, gèneres i estils
Discursive practices in health: contexts, genres and styles
Prácticas discursivas en el ámbito sanitario: contextos, géneros y estilos
Salvador, Vicent
lingüística mèdica
context sanitari
gèneres discursius
medical linguistics
health settings
discourse genres
lingüística médica
contexto sanitario
géneros discursivos
L’article presenta una reflexió circumstanciada sobre les pràctiques discursives pròpies de l’àmbit de la salut, on el llenguatge esdevé vehicle i factor constructiu de la comunicació i, per tant, peça clau en les interaccions terapèutiques. De la col·laboració interdisciplinària entre lingüistes i professionals de la salut –una col·laboració vista ací des de la perspectiva del lingüista-, se’n deriven sens dubte beneficis crucials per a la formació dels professionals i per a la praxi sanitària. El text examina els elements contextuals, genèrics i estilístics que intervenen en la constitució dels discursos en aquesta esfera de l’activitat social, tot aplicant-hi eines conceptuals procedents de l’anàlisi del discurs –disciplina innovadora i particularment interessada a fomentar una autèntica i útil aplicació de la interdisciplinarietat en àrees com és el de la lingüística mèdica.Mots clau: lingüística mèdica, context sanitari, gèneres discursius.
This paper examines discursive practices in health settings. In these settings, language is not just a transactional vehicle of information, but also a mechanism for constructing interpersonal and social communication. As a result, it must be considered a key factor in therapeutic interaction. This text describes, from the point of view of a linguist, the benefits of interdisciplinary cooperation between linguistics and health sciences in order to improve professional practices as well as university teaching in the latter field. It examines contexts, genres and styles involved in the discursive practices used in this domain of social activity. Discourse Analysis provides some epistemological and methodological tools which can be profitably applied in the interdisciplinary framework of medical linguistics.
El artículo presenta una reflexión sobre las prácticas discursivas propias del ámbito de la salud, donde el lenguaje es vehículo y mecanismo constructivo de la comunicación y, por lo tanto, ha de ser considerado como un factor clave en las interacciones terapéuticas. De la colaboración interdisciplinaria entre lingüistas y profesionales de la salud –una colaboración vista aquí desde la perspectiva del lingüista-, se derivan sin duda beneficios cruciales para la formación de los profesionales y para la praxis sanitaria. El texto examina los elementos contextuales, genéricos y estilísticos que intervienen en la constitución de los discursos en esta esfera de la actividad social, y propone la aplicación de herramientas conceptuales procedentes del análisis del discurso, una disciplina innovadora y particularmente interesada en fomentar una auténtica interdisciplinariedad en el marco de la lingüística médica.
Universitat de Barcelona
2012-10-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3628
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 46-52
Language, society and communication; Issue 10 - Medicine and language: the vocabulary of health; 46-52
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 46-52
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3628/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3629
2021-03-28T18:16:58Z
LSC:ART
driver
La terminologia en el camp dels Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) de la heterodenominació a l’autodeterminació
Terminology in the field of Autism Spectrum Disorders (ASD): From external classification to self-determination
La terminología en el campo de los Trastornos del Espectro Autista (TEA) de la heterodenominación a la autodenominación
Luna García, Rosa
terminologia proactiva
terminologia heterodenominativa
terminologia autodenominativa
Proactive terminology
reactive terminology
heteroperception
autodenominative terminology
heterodenominative terminology
autoheterodenominative terminology
normalised relabelling
reification
terminología proactiva
terminología heterodenominativa
terminología autodenominativa
En aquest article es pretén analitzar, des d’una perspectiva socioterminològica, el comportament de la terminologia referida als Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) encunyada en les últimes dues dècades. Al llarg de l’anàlisi s’identifiquen i contrasten tendències encunyadores heterodenominatives (a càrrec de professionals), autodenominatives (creades pels al·ludits: persones amb síndrome d’Asperger). S’aconsegueix demostrar les dues hipòtesis de treball. Els col·lectius especialitzats utilitzen entre els recursos d’encunyació proactius la reetiquetació neutralitzadora, igual que la resemantització i, entre els reactius, la cosificació. Per contra, els col·lectius conformats per persones o familiars de persones amb autisme fan ús de recursos d’encunyació fonamentalment proactius i inclusius.
This paper attempts to analyse, from a socio-terminological perspective, the terminology used to describe autism spectrum disorders (ASD) that has been coined in the last two decades. The analysis identifies and contrasts trends in the coining of heterodenominative (created by professionals), autodenominative (created by those to whom they allude, e.g., people with Asperger's syndrome or the parents of individuals with ASD) and autoheterodenominative terms. Two working hypotheses are described. The proactive resources that specialist collectives use to coin new terms include normalised relabelling and resemantisation, along with the reactive resource of reification. In contrast, collectives made up of people with autism or their families make use of resources that are fundamentally proactive and inclusive.
En este artículo se pretende analizar, desde una perspectiva socioterminológica, el comportamiento de la terminología referida a los Trastornos del Espectro Autista (TEA) acuñada en las últimas dos décadas. A lo largo del análisis se identifican y contrastan tendencias acuñadoras heterodenominativas (a cargo de profesionales), autodenominativas (creadas por los aludidos: personas con síndrome de Asperger). Se logra demostrar las dos hipótesis de trabajo. Los colectivos especializados utilizan entre los recursos de acuñación proactivos la reetiquetación neutralizadora, al igual que la resemantización y, entre los reactivos, la cosificación. Por el contrario, los colectivos conformados por personas o familiares de personas con autismo hacen uso de recursos de acuñación fundamentalmente proactivos e inclusivos.
Universitat de Barcelona
2012-10-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3629
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 31-38
Language, society and communication; Issue 10 - Medicine and language: the vocabulary of health; 31-38
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 31-38
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3629/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3632
2021-03-28T18:18:20Z
LSC:ART
driver
Els informes mèdics són entenedors per a qui els ha de llegir?
Are medical reports understandable to those that have to read them?
¿Son comprensibles los informes médicos para quien los ha de leer?
Francí Pallejà, Jaume
llenguatge mèdic
informes mèdics
abreviacions
abreviatures
sigles
símbols
medical language
medical reports
abbreviations
acronyms
symbols
lenguaje médico
informes médicos
abreviaciones
siglas
símbolos
En general, després d’una assistència mèdica, ja es tracti d’una exploració diagnòstica, d’un procediment ambulatori (per a diagnosi o tractament) o d’un ingrés hospitalari, el metge (o a vegades un altre professional de la sanitat) escriu un informe en què reflecteix el procés diagnòstic o terapèutic que s’ha dut a terme durant aquesta assistència sanitària. El destinatari d’aquest document mèdic és el pacient (i els seus familiars més propers), però també altres professionals sanitaris que, possiblement, l’hauran d’atendre amb posterioritat. Sovint, el text dels informes mèdics inclou un vocabulari especialitzat que comporta dificultat de comprensió per part de les persones alienes al món sanitari; però els textos també poden ser poc entenedors (fins i tot per als metges) per la presència d’abreviacions.
After administering medical assistance to a patient, whether for diagnostic explorations, ambulatory procedures or an inpatient admission, a doctor or other healthcare professional typically writes a report stating the diagnostic or therapeutic procedures that have been performed during the patient’s visit or hospital stay. The recipient of this medical report is the patient himself (and his or her closest relative), but these reports are also intended for other healthcare professionals who may take care of the patient in the future. Often, medical reports include specialized vocabulary that makes them difficult to understand for those outside the healthcare field, but reports can also be difficult even for other doctors to comprehend due to the presence of abbreviations.
Generalmente, después de una asistencia médica, ya se trate de una exploración diagnóstica, de un procedimiento ambulatorio (para diagnóstico o tratamiento) o de un ingreso hospitalario, el médico (o a veces otro profesional de la sanitad) escribe un informe donde refleja el proceso diagnóstico o terapéutico realizado durante dicha asistencia sanitaria. El destinatario de este documento médico es el propio paciente (y sus familiares más próximos), pero también otros profesionales sanitarios que (posiblemente) lo atenderán en otra ocasión. A menudo, el texto de los informes médicos incorpora un vocabulario especializado que comporta alguna dificultad de comprensión por parte de personas ajenas al mundo sanitario; pero los textos también pueden ser de difícil comprensión (incluso para los médicos) por la presencia de abreviaciones.
Universitat de Barcelona
2012-10-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3632
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 53-62
Language, society and communication; Issue 10 - Medicine and language: the vocabulary of health; 53-62
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 53-62
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3632/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3633
2021-03-28T18:18:48Z
LSC:ART
driver
Tumors benignes vs. tumors malignes
Benign tumors vs. malignant tumors
Tumores benignos vs. tumores malignos
Romaní Olivé, Manel
tumor
tumors benignes
tumors malignes
tumor
benign tumor
malignant tumor
tumor
tumores benignos
tumores malignos
Entenem com a tumor el creixement anòmal, per excés, d’una massa de cèl·lules determinades, que poden ser com les cèl·lules normals de l’organisme o bé pot tractar-se de cèl·lules atípiques. La diferència essencial entre els tumors benignes i els malignes rau en la capacitat dels malignes d’escampar-se per tot el cos, per la qual cosa, el pronòstic d’aquests és, en principi, pitjor que el dels benignes. Aquesta afirmació pot no ser del tot certa, ja que pot donar-se el cas de tumors malignes amb baixa malignitat i de fàcil tractament i en l’altra banda tindrem els tumors benignes difícils de localitzar i de tractar i que poden ser força invalidants, com seran aquells que afectin a estructures de vital importància (cor, cervell...).
Tumor is the word used to refer to an abnormal, excessive growth of a mass of certain cells, which can be similar to normal tissue cells or which can be atypical to other bodily cells. The essential difference between benign and malignant tumors lies in the latter’s ability to spread throughout the body, making their prognoses worse than those of benign tumors. This statement, however, can be argued, in light of cases of malignant tumors with low malignancy and simple treatment programs and, on the other hand, benign tumors that are difficult to locate and treat, as they affect vital structures such as the heart and brain.
Se denomina tumor al crecimiento anómalo, por exceso, de una masa de células determinadas, que pueden ser como las del propio organismo o bien tratarse de células atípicas. La diferencia esencial entre tumor benigno y maligno estriba en la capacidad de los malignos de extenderse por todo el cuerpo, por lo que el pronóstico de éstos, en principio, es peor que en el caso de los benignos. Esta afirmación puede, en determinadas ocasiones, ser discutida, ya que puede darse el caso de tumores malignos con malignidad baja y tratamiento sencillo y, por otro lado, tumores benignos difíciles de localizar y tratar que pueden ser altamente invalidantes, como son los que afectan a estructuras de importancia vital (corazón, cerebro...).
Universitat de Barcelona
2012-10-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3633
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 63-67
Language, society and communication; Issue 10 - Medicine and language: the vocabulary of health; 63-67
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 63-67
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3633/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3637
2021-03-28T18:19:16Z
LSC:ART
driver
Els noms de la fam. La construcció de les categories mèdiques de la malnutrició
The names of hunger: the construction of medical categories for malnutrition
Los nombres del hambre. La construcción de las categorías médicas de la malnutrición
Barona-Vilar, Josep L.
malnutrició
fam
patologia
malnutrition
hunger
pathology
malnutrición
hambre
patología
Durant el període entre guerres, la fisiologia de la nutrició va incorporar un ampli coneixement experimental sobre calories, nutrients, vitamines i minerals. Les catàstrofes bèl·liques i les crisis econòmiques del període entre guerres varen estendre la fam en moltes zones del món. Les situacions extremes (refugiats, malalts, aturats, internats als camps de concentració) van propiciar les estratègies de racionament i també l’estudi dels símptomes de la fam, la seua dimensió clínica, els tipus de malalties i la malnutrició aguda. El present article analitza la construcció d’un saber mèdic sobre les conseqüències patològiques de la fam i la construcció mèdica del concepte de malnutrició.
During the interwar period, the physiology of nutrition shaped a wide experimental knowledge of calories, nutrients, vitamins and minerals. Disasters derived from war and economic crises contributed to hunger in many parts of the world. Extreme situations (refugees, illness, unemployment, prisoners, internees in concentration camps) led to rationing strategies and the study of the symptoms of hunger and severe malnutrition, as well as their clinical dimensions and categories. This paper analyzes the construction of medical knowledge concerning the pathological consequences of hunger and the construction of the medical concept of malnutrition.
Durante el período entreguerras, la fisiología de la nutrición incorporó un amplio conocimiento experimental sobre calorías, nutrientes, vitaminas y minerales. Las catástrofes bélicas y las crisis económicas extendieron el hambre en muchas zonas del mundo. Las situaciones extremas (refugiados, enfermos, parados, internados en campos de concentración) propiciaron las estrategias de racionamiento y también el estudio de los síntomas del hambre, su dimensión clínica, los tipos de enfermedades y la malnutrición severa. El presente artículo analiza la construcción de un saber médico sobre las consecuencias patológicas del hambre y la construcción médica del concepto de malnutrición.
Universitat de Barcelona
2012-10-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3637
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 68-73
Language, society and communication; Issue 10 - Medicine and language: the vocabulary of health; 68-73
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 68-73
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3637/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3638
2021-03-28T18:19:43Z
LSC:ART
driver
De noms propis en el llenguatge: una visió històrica i actual de l’eponímia mèdica
On proper names in language: a historical and current overview of medical eponymy
De nombres propios en el lenguaje: una visión histórica y actual de la epónimia médica
Guardiola, Elena
Baños, Josep-Eladi
llenguatge mèdic
epònim
eponímia mèdica
Catalunya
medical language
eponym
medical eponymy
Catalonia
lenguaje médico
epónimo
eponimia médica
Cataluña
La utilització dels epònims és freqüent en medicina. Un bon nombre d’estructures anatòmiques, malalties, procediments diagnòstics i mètodes de tractament deuen el nom a la persona que els va descobrir o els va descriure. El seu ús, però, topa amb reticència per part de molts grups. En aquest article es fa un repàs d’aquest tipus de terminologia i s’analitza la contribució dels metges i científics catalans a l’eponímia mèdica. Es presenten els epònims originats per catalans (més de noranta) que han contribuït de diferents maneres a la internacionalització de la medicina catalana. Es destaca que hi ha epònims catalans en gairebé totes les disciplines mèdiques i que alguns epònims, a més, han tingut una repercussió important en la medicina. També s’esmenten els que tenen l’origen en institucions o ciutats catalanes (tretze) i es fa referència a la contribució eponímica dels metges catalans en altres àrees com ara la botànica.Alguns autors suggereixen que s’abandoni l’ús dels epònims en favor de termes més descriptius i els consideren una rèmora del passat, una terminologia imprecisa, que porta a la confusió i pot impedir el debat científic en un món globalitzat. Però la realitat ens mostra que els epònims són a tot arreu i s’utilitzen àmpliament. La gran majoria dels metges i científics catalans que han originat epònims va contribuir de manera decisiva al progrés de la medicina i, moltes vegades, a la creació de les seves especialitats. Utilitzar aquests epònims o, en alguns casos, simplement recordar-los, és una manera de retre homenatge a totes aquestes persones.
Eponyms are frequently used in medicine. The names of many anatomical structures, diseases, diagnostic procedures and treatments recall the person who discovered or first described them. Their use, however, is disfavored by many. This article gives an overview of these terms and focuses on the contribution of Catalan physicians and scientists to medical eponyms. We review over ninety eponyms referring to Catalans who have contributed in different ways to the internationalization of Catalan medicine. The paper emphasizes that Catalan eponyms are present in almost all medical disciplines and that some eponyms have had a particularly significant impact on medicine. Eponyms which have their origin in Catalan institutions or cities (13) are also discussed. The contribution of Catalan physicians to eponyms in other scientific areas, such as botany, is also reviewed. Some authors suggest that eponyms should be ignored in favor of more descriptive terms; they consider them relics of the past, vague terminologies that lead to confusion and can prevent scientific debate in a globalized world. However, everyday life shows that eponyms are everywhere and that they are widely used. Most Catalan physicians and scientists who lend their names to eponyms made decisive contributions to medical progress and were significant figures in the creation of their specialties. When we use or recall these eponyms, we honor them.
La utilización de los epónimos es frecuente en medicina. Un buen número de estructuras anatómicas, enfermedades, procedimientos diagnósticos y métodos de tratamiento deben su nombre a la persona que los descubrió o los describió. Hay, sin embargo, reticencia a usarlos por parte de diversos grupos. En este artículo se hace un repaso de este tipo de terminología y se analiza la contribución de los médicos y científicos catalanes en la eponimia médica. Se presentan los epónimos originados por catalanes (más de 90) que han contribuido de diferentes formas a la internacionalización de la medicina catalana. Se destaca que hay epónimos catalanes en casi todas las disciplinas médicas y que algunos, además, han tenido una repercusión importante en la medicina. También se mencionan los que tienen su origen en instituciones o ciudades catalanas (13) y se hace referencia a la contribución eponímica de los médicos catalanes en otras áreas como la botánica. Algunos autores sugieren que se abandone el uso de los epónimos en favor de términos más descriptivos y los consideran una rémora del pasado, una terminología imprecisa, que lleva a la confusión y puede impedir el debate científico en un mundo globalizado. Pero la realidad nos muestra que los epónimos están en todas partes y se utilizan ampliamente. La gran mayoría de médicos y científicos catalanes que han originado epónimos contribuyó de forma decisiva al progreso de la medicina y, muchas veces, a la creación de sus especialidades. Utilizar estos epónimos o, en algunos casos, simplemente recordarlos es una manera de rendir homenaje a todas estas personas.
Universitat de Barcelona
2012-10-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3638
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 74-83
Language, society and communication; Issue 10 - Medicine and language: the vocabulary of health; 74-83
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 74-83
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3638/pdf
oai:revistes.ub.edu:article/3640
2021-03-28T18:14:04Z
LSC:ART
driver
Medicina i llenguatge: les paraules de la salut
Medicine and language: the vocabulary of health
Medicina y lenguaje: las palabras de la salud
Estopà Bagot, Rosa
medicina
llenguatge
Presentació
Introduction.
Introducción.
Universitat de Barcelona
2012-10-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3640
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 1-5
Language, society and communication; Issue 10 - Medicine and language: the vocabulary of health; 1-5
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 1-5
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3640/pdf_1
oai:revistes.ub.edu:article/5149
2021-03-28T18:14:04Z
LSC:ENLL
driver
Enllaços d'interès
Links
Enlaces
LSC, LSC
Enllaços d'interès.
Links.
Enlaces.
Universitat de Barcelona
2012-10-30
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/5149
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 84-86
Language, society and communication; Issue 10 - Medicine and language: the vocabulary of health; 84-86
Lengua, sociedad y comunicación; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut; 84-86
1697-5928
cat
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/5149/6855
8823486dccd902055548c682043ea252