2024-03-28T18:44:18Z
http://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/3246
2021-01-25T17:39:02Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
Introducció. El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes
Vila i Moreno, F. Xavier
Introducció.
Universitat de Barcelona
2006-07-10 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3246
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3247
2021-03-28T16:56:22Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
Sobre les competències en català i castellà dels escolars a Catalunya: una resposta a la polèmica sobre el decret d'hores de castellà
Arnau, Joaquim
Darrere de l’augment de les hores de castellà en els centres educatius de primària i secundària que preveuen els reials decrets 830/2003 i 831/2003, hi ha la creença que els escolars de l’Estat espanyol i, especialment, els de Catalunya saben poc castellà, i que el bilingüisme es troba en perill a territoris com Catalunya.
A partir de les dades que proporciones diverses investigacions empíriques, en aquest article es demostra que (1) el coneixement de castellà de l’alumnat de Catalunya no és inferior al de l’alumnat de la resta de l’Estat, (2) l’adopció del català com a llengua vehicular de l’escola no ha influït negativament en la competència en castellà, i (3) els infants i adolescents catalanoparlants s’acosten més al bilingüisme equilibrat que no pas els castellanoparlants. A més a més, i a partir de recerques en el camp de l’ensenyament/aprenentatge de segones llengües, s’arriba a la conclusió que és més important la naturalesa de les activitats que es fan per aprendre una segona llengua que no pas el temps d’exposició a aquesta llengua.
Universitat de Barcelona
2006-07-10 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3247
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3248
2021-03-28T17:03:55Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
"Hem guanyat l'escola però hem perdut el pati?". Els usos lingüístics a les escoles catalanes
Vila i Moreno, F. Xavier
En aquest article es pretén donar resposta a una pregunta relacionada amb els usos lingüístics dels escolars: es pot afirmar, com han fet força comentaristes, que a Catalunya el català «ha guanyat l’escola però ha perdut el pati?». Per fer-ho, es parteix de la distinció entre dos tipus d’usos lingüístics: els institucionals (l’anàlisi dels quals permetrà determinar fins a quin punt el català «ha guanyat l’escola») i els interpersonals (mitjançant els quals es podrà conèixer si el català «ha perdut el pati»).
A partir de dades procedents d’estudis macrosociolingüístics i de recerques etnogràfiques, l’autor arriba a la conclusió que, si per «guanyar l’escola» s’entén convertir el català en la llengua vehicular predominant (però no única) de la majoria d’escoles de Catalunya, l’afirmació és bàsicament adequada en relació amb l’educació primària, i força menys correcta per a la secundària. En canvi, la segona part de l’enunciat no és encertada i indueix a error de diagnòstic: ni el català ha desaparegut dels patis, ni se’n pot atribuir la reculada a un canvi sobtat i recent, ni es pot restringir aquesta reculada a l’escola. En resum, «s’ha avançat molt a l’escola, però no gaire al pati».
Universitat de Barcelona
2006-07-10 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3248
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3249
2021-03-28T17:04:47Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
La llengua catalana a l'Escola després de la Llei de qualitat de l'educació
Pons, Eva
A partir d’una minuciosa comparació entre la LOGSE i la LOCE i els decrets que les complementen, en aquest article s’analitzen l’abast dels canvis normatius introduïts per la LOCE en els nivells d’educació primària, secundària obligatòria i batxillerat, i la seva incidència sobre el model lingüístic escolar vigent a Catalunya.
Al llarg de l’article es mostra com aquests canvis situen la llengua catalana en una situació de desigualtat i de discriminació respecte de la castellana, fet contrari als principis que deriven del reconeixement del català i del castellà com a llengües oficials a Catalunya. A més, el canvi de marc legal obliga la Generalitat a modificar la normativa vigent sobre el currículum dels ensenyaments no universitaris, ja que la Llei i els reials decrets aprovats recentment no permeten mantenir l’organització curricular actual d’aquests ensenyaments.
Universitat de Barcelona
2006-07-10 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3249
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3250
2021-03-28T17:05:32Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
L'avançament de la introducció de la llengua estrangera: una fugida cap enrere?
Muñoz Lahoz, Carmen
L’avançament en la introducció de la llengua estrangera a l’escola s’ha justificat principalment amb dos arguments: (1) els nens petits són millors aprenents de llengües i (2) el bilingüisme aporta beneficis cognitius als infants. Tanmateix, els resultats de diverses recerques empíriques mostren que cal matisar aquestes dues afirmacions.
Pel que fa a la primera, cal tenir en compte que és certa per a l’adquisició d’una segona llengua per immersió social o escolar, però no per a l’aprenentatge d’una llengua estrangera quan l’exposició a aquesta llengua és molt limitada. En aquesta darrera situació, i amb el mateix nombre d’hores de classe, els que han iniciat l’aprenentatge de la llengua quan són més grans obtenen un millor domini de pràcticament totes les habilitats lingüístiques. En relació amb la segona afirmació, s’ha de tenir present que tan sols el bilingüisme equilibrat repercuteix positivament en el desenvolupament cognitiu dels infants. El nivell de domini de la llengua estrangera que s’assoleix en el nostre sistema escolar és tan baix que en cap cas es pot parlar de bilingüisme (o trilingüisme) equilibrat i, per tant, difícilment d’efectes cognitius positius.
Universitat de Barcelona
2006-07-10 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3250
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3251
2021-03-28T17:06:18Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
Ensenyar a llegir i escriure i més hores de castellà. Com ho farem?
Fons Esteve, Montserrat
La LOCE i els decrets que la complementen estableixen que en el primer cicle de primària, els cursos en què s’aprèn a llegir i escriure, s’han impartir quatre hores setmanals de castellà. En aquest article s’analitzen les repercussions d’aquesta mesura en el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i en la consecució de l’objectiu lingüístic final del sistema educatiu a Catalunya (garantir el coneixement de les dues llengües oficials).
La discussió gira entorn de tres eixos: la diversitat de coneixements lingüístics de l’alumnat que aprèn a llegir i escriure en una mateixa aula, la integració de l’ensenyament de la lectura i l’escriptura en les activitats que es desenvolupen al llarg de la jornada escolar, i la constatació que els infants aprenen a llegir i escriure en les llengües que fan servir els adults quan interaccionen amb ells, encara que els nens no les parlin correctament.
Universitat de Barcelona
2006-07-10 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3251
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3252
2021-01-25T17:39:02Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
Enllaços d'interès
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscub.wordpress.com
Enllaços d'interès.
Universitat de Barcelona
2006-07-10 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3252
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3253
2021-01-25T17:39:02Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
Recull de premsa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscub.wordpress.com
Recull de premsa.
Universitat de Barcelona
2006-07-10 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3253
Llengua, societat i comunicació; Núm. 1 El model lingüístic escolar a Catalunya: balanç i reptes
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3255
2021-01-25T17:59:20Z
LSC:ART
driver
"071130 2007 eng "
1697-5928
dc
Introducció: l'adquisició de segones llengües
Muñoz Lahoz, Carmen
Introducció.
Universitat de Barcelona
2007-11-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3255
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3256
2021-01-25T17:59:20Z
LSC:ART
driver
"071130 2007 eng "
1697-5928
dc
'When I have holidays': influència entre llengües i producció escrita. Un estudi amb aprenents adults d'anglès com a llengua estrangera
Muñoz, Carla
Celaya Villanueva, Ma. Luz (María Luz)
En aquest article presentem una proposta de tipologia de la transferència lèxica en la producció escrita per tal d’analitzar la incidència que té en adults aprenents d’anglès com a llengua estrangera i veure les possibles relacions entre els tipus de transferència i el nivell de competència en anglès, així com les interrelacions entre les llengües prèvies (materna/es) i segones i l’anglès. Els resultats mostren una influència important de la primera llengua en l’aprenentatge de les altres i, en el cas dels aprenents bilingües que aprenen una tercera o quarta llengua, influències interessants entre totes les llengües.
Universitat de Barcelona
2007-11-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3256
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3257
2021-01-25T17:59:20Z
LSC:ART
driver
"071130 2007 eng "
1697-5928
dc
Per aprendre anglès, com més aviat, millor? L'aprenentatge de l'anglès com a llengua estrangera
Navés, Teresa
En contra del que molts pares i mestres pensen, i en contra del que s’ha trobat en contextos d’adquisició natural de segones llengües i d’immersió, començar al més aviat possible l’aprenentatge d’idiomes, sobretot pel que fa a les tasques cognitivament més exigents, com l’escriptura, no sembla l’opció més eficaç. Els resultats del Grup de Recerca en Adquisició de Llengües (GRAL) estudià aprenents d’anglès que començaren als vuit i onze anys i trobaren, sistemàticament, que a llarg termini, després de les mateixes hores d’instrucció, eren els més grans, que havien començat als onze anys, els que obtenien millors resultats en totes les proves orals i escrites d’anglès excepte en alguna de prova de reconeixement fonètic. La maduresa cognitiva dels alumnes més grans i els diferents mecanismes d’aprenentatge implícit i explícit entre els nens més petits i els adults ajuden a explicar per què només començar abans l’aprenentatge d’idiomes no sembla suficient per obtenir millors resultats.
Universitat de Barcelona
2007-11-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3257
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3258
2021-01-25T17:59:20Z
LSC:ART
driver
"071130 2007 eng "
1697-5928
dc
Les Estades a l'estranger i l'adquisició de la llengua i la cultura
Pérez Vidal, Carmen
Les estades acadèmiques a l’estranger (ES) en el marc dels programes de mobilitat, especialment en el context europeu dels programes Sócrates-Erasmus, han atret recentment l’atenció de la recerca sobre adquisició de llengües. Si bé les expectatives que hom posa en l’ES són altes, sovint es perceben grans diferències, tant tipològiques com quantitatives, en els beneficis obtinguts per part dels estudiants, diferències que cal intentar explicar per millorar l’eficàcia del sistema d’intercanvis i mobilitat. Tot sembla indicar que els guanys lingüístics més clars es donen en la fluïdesa i la correcció orals, i alhora en l’ús de fórmules i de col·loquialismes, però també, parcialment, en l’escriptura. Les característiques i condicions de l’ES, juntament amb tota una sèrie de diferències individuals, com ara la personalitat i la capacitat d’establir contactes amb parlants de la llengua meta, determinen que el context de l’ES sigui més eficaç per a l’aprenentatge que no pas el context d’instrucció formal en el propi país.
Universitat de Barcelona
2007-11-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3258
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3259
2021-01-25T17:59:20Z
LSC:ART
driver
"071130 2007 eng "
1697-5928
dc
L'aprenentatge de llengües mitjançant tasques pedagògiques
Gilabert Guerrero, Roger
L’objectiu d’aquest article és, d’una banda, presentar els arguments que han estat exposats per demostrar que l’ús de tasques pedagògiques pot promoure l’aprenentatge i l’adquisició de llengües i, d’altra banda, revisar com, des del camp de l’adquisició de llengües, s’han utilitzat les tasques pedagògiques com a objecte d’estudi. A l’article, en primer lloc, es defineix el concepte de tasca, tot distingint entre tasques reals i tasques pedagògiques. A continuació, es presenten alguns dels arguments que s’esgrimeixen per considerar les tasques com a eines facilitadores de l’aprenentatge. Finalment, s’hi apunten dues línies de recerca: una d’interactiva i una de cognitiva, que, en l’actualitat, intenten aportar proves sobre com determinats dissenys de tasques pedagògiques poden facilitar l’aprenentatge de llengües.
Universitat de Barcelona
2007-11-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3259
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3260
2021-01-25T17:59:20Z
LSC:ART
driver
"071130 2007 eng "
1697-5928
dc
L'Ensenyament /adquisició de segones llengües des d'una perspectiva pragmàticodiscursiva
LAELA, Grup de Recerca
La importància d’aspectes discursius en l’ensenyament i aprenentatge de segones llengües s’ha fet palesa en les últimes dècades, sobretot a partir de la presència de l’enfocament comunicatiu en l’ensenyament. Com a conseqüència d’aquesta visió, diversos estudis s’han dut a terme tot considerant el desenvolupament i la promoció de la competència comunicativa dels aprenents. D’acord amb aquesta perspectiva, en aquest article presentem un breu recull dels resultats més recents en dos àmbits d’investigació que segueixen una perspectiva pragmàtica-discursiva, com són la interacció a l’aula i la pragmàtica de l’interllenguatge. A més, també incloem algunes propostes pedagògiques que han sorgit de la recerca sobre adquisició de segones llengües i llengües estrangeres dins un context discursiu.
Universitat de Barcelona
2007-11-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3260
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3261
2021-01-25T17:59:21Z
LSC:ART
driver
"071130 2007 eng "
1697-5928
dc
Enllaços d'interès
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscub.wordpress.com
Enllaços d'interès.
Universitat de Barcelona
2007-11-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3261
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3262
2021-01-25T17:59:21Z
LSC:ART
driver
"071130 2007 eng "
1697-5928
dc
Recull de premsa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscub.wordpress.com
Recull de premsa.
Universitat de Barcelona
2007-11-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3262
Llengua, societat i comunicació; Núm. 5 Estudis actuals en adquisició de segones llengües
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3263
2021-01-25T17:54:59Z
LSC:ART
driver
"061122 2006 eng "
1697-5928
dc
L'articulació de la diversitat lingüística a la Unió Europea: introducció
Pons, Eva
Introducció.
Universitat de Barcelona
2006-11-27 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3263
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3264
2021-01-25T17:54:59Z
LSC:ART
driver
"061122 2006 eng "
1697-5928
dc
El plurilingüisme europeu: una introducció
Boix Fuster, Emili
L'article fa un recorregut per la història del tractament de la diversitat lingüística a Europa, tan marcada per la ideologia de l'Estat-nació. Europa, en el seu procés vacil·lant d'unificació, es planteja fins a quin punt pot mantenir i encoratjar la seva diversitat cultural i lingüística i alhora ésser una potència competitiva en un món cada vegada més globalitzat. S'examina, doncs, aquesta diversitat presentant la tipologia lingüística de les llengües, la seva distribució espacial, el seu pes demogràfic, el seu poder d'atracció i la seva vitalitat etnolingüística, així com els tipus de política lingüística que s'hi apliquen. En una segona part l'article descriu la filosofia lingüística oficial de la UE , els seus programes de caire lingüístic i, sobretot, la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries. Finalment, les conclusions suggereixen algunes línies per a la política lingüística europea futura.
Universitat de Barcelona
2006-11-27 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3264
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3265
2021-01-25T17:55:00Z
LSC:ART
driver
"061127 2006 eng "
1697-5928
dc
El marc jurídic de les llengües a la Unió Europea
Pons, Eva
La regulació de les llengües dins la Unió Europea s'ha de cercar, en primer lloc, en els tractats, d'on deriva la noció de llengua del Tractat, en l'atribució al Consell de la fixació del règim lingüístic institucional i en el principi –encara dèbil jurídicament- de respecte de la diversitat lingüística . Segonament, el Reglament del Consell 1/1958 estableix les nocions de llengua oficial i de treball com a base del sistema de multilingüisme oficial característic d'aquesta organització. La flexibilitat del règim lingüístic de les institucions es palesa, però, en les regulacions internes de les institucions, que admeten una presència desigual de les llengües oficials. D'altres normes europees condicionen les legislacions estatals a l'hora de preveure les llengües utilitzables en determinats àmbits o prohibir els obstacles a la lliure circulació de persones o mercaderies. La pluralitat de raons polítiques i culturals, jurídiques, democràtiques i econòmiques que fonamenten l'articulació jurídica de la diversitat lingüística europea no inclouen, en termes generals, les anomenades llengües regionals o minoritàries , entre les quals s'inclou el català.
Universitat de Barcelona
2006-11-27 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3265
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3266
2021-01-25T17:55:00Z
LSC:ART
driver
"061127 2006 eng "
1697-5928
dc
El compromís de la UE amb la diversitat lingüística: estat de la qüestió
Strubell i Trueta, Miquel
L'article tracta dels diferents aspectes d'una política lingüística de les institucions europees encara fragmentària i poc desenvolupada en molts aspectes. S'hi descriu l'ús de les llengües a les institucions, dels sistemes interns de gestió multilingüe de documents i reunions, del foment de l'estudi de les llengües europees per part dels ciutadans, i del suport, insegur, a les llengües dites "regionals i minoritàries". S'analitza l'ús en els textos de mots com "diversitat lingüística" per concloure que el seu sentit varia substancialment segons el moment i el context; i que el nacionalisme lingüístic més potent no l'exerceixen els parlants de les llengües com la catalana, sinó els defensors de les llengües d'Estat.
Universitat de Barcelona
2006-11-27 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3266
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3267
2021-01-25T17:55:00Z
LSC:ART
driver
"061127 2006 eng "
1697-5928
dc
La política lingüística de la UE
Bos i Solé, Alexia
Aquest article pretén donar compte de l'actual política lingüística que està duent a terme la Unió Europea mitjançant les seves institucions, principalment a través de la Comissió Europea. L'article descriu totes les iniciatives que afavoreixen en major o menor grau les llengües regionals o minoritàries. L'última part de l'article se centra en les perspectives de futur dels programes de la UE des del 2007 fins al 2013. Així, es presenten les principals accions i línies de finançament que, tot i estar pendents de ser aprovades definitivament pel Consell i pel Parlament europeus, és probable que aviat formin part de la nova generació de programes d'aprenentatge al llarg de la vida.
Universitat de Barcelona
2006-11-27 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3267
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3268
2021-01-25T17:55:00Z
LSC:ART
driver
"061127 2006 eng "
1697-5928
dc
La llengua catalana a la Unió
Pla Boix, Anna M.
L'article analitza el règim que ordena l'ús de la llengua catalana a la Unió Europea. Formalment, s'estructura en dos apartats. El primer descriu, succintament, les bases del règim juridicolingüístic comunitari. El segon analitza el contingut i abast de l'acord adoptat pel Consell de Ministres de la Unió Europea el 13 de juny de 2005. En compliment d'aquest Acord, l'Estat espanyol ha subscrit acords administratius amb el Consell, la Comissió , el Comitè de les Regions i el Comitè Econòmic i Social Europeu, els quals avalen, encara que força limitadament, l'ús pseudooficial del català en la seu d'aquestes institucions i òrgans comunitaris.
Universitat de Barcelona
2006-11-27 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3268
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3269
2021-01-25T17:55:00Z
LSC:ART
driver
"061127 2006 eng "
1697-5928
dc
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i l'article 22 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea
Castellà Surribas, Santiago J.
L'article intenta respondre a la pregunta de en quina mesura el contingut de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries interactua com a criteri interpretatiu del concepte de diversitat lingüística, el respecte de la qual es proclamat per la Unió Europea en l'article 22 de la seva Carta dels Drets Fonamentals. La noció «diversitat lingüística», en tant que concepte jurídic indeterminat ens planteja el problema de la seva interpretació, contingut i abast; més encara a la llum de la manca de obligatorietat directa de la Carta dels drets Fonamentals de la Unió Europea. Com veurem, el respecte a la diversitat lingüística en la Unió Europea es configura com un objectiu de la Unió , al temps que un principi fonamental que inspira el seu funcionament i la seva acció, i en tercer lloc, com un dret proclamat per l'article 22 de la Carta dels Drets. La remissió a la Carta europea de les llengües, en tant que configurada en el seu caràcter més nuclear, d'un estendard mínim de protecció dels drets lingüístics europeus, ens permet concretar el contingut, els límits i l'abast de la diversitat lingüística a la Unió Europea.
Universitat de Barcelona
2006-11-27 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3269
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3270
2021-01-25T17:55:00Z
LSC:ART
driver
"061127 2006 eng "
1697-5928
dc
Enllaços d'interès
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscuub.wordpress.com
Enllaços d'interès.
Universitat de Barcelona
2006-11-27 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3270
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3271
2021-01-25T17:55:00Z
LSC:ART
driver
"061127 2006 eng "
1697-5928
dc
Recull de premsa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscub.wordpress.com
Recull de premsa.
Universitat de Barcelona
2006-11-27 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3271
Llengua, societat i comunicació; Núm. 4 La Unió Europea i l'articulació de la diversitat lingüística
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3272
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
"060803 2006 eng "
1697-5928
dc
Introducció
Laborda Gil, Xavier
Introducció.
Universitat de Barcelona
2005-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3272
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3273
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
"060803 2006 eng "
1697-5928
dc
Com desbloquejar un orador
Puigpelat, Francesc
Rubio, Joana
Aquest article tracta dels bloquejos i prejudicis que tenen els alumnes que assisteixen a cursos d'oratòria, i de diferents mètodes per corregir-los. El bloqueig psicològic és un problema que condiciona tot l'aprenentatge oratori i cal enfrontar-s'hi. Prenem els set principals bloquejos que hem detectat en la nostra experiència com a professors. Són els següents: creure que l'habilitat per parlar és innata, els nervis, els guions mal preparats, el llenguatge enrevessat, la manca d'humor, la poca de capacitat de síntesi i no acceptar que l'orador és un actor.
Universitat de Barcelona
2005-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3273
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3274
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
"060803 2006 eng "
1697-5928
dc
El debat polític. Una aproximació des de l'anàlisi del discurs oral
Bañón, Antonio Miguel
Els debats polítics televisats, com ocorre en molts altres gèneres propis de la dimensió oral, en la nostra opinió, han estudiar-se com a processos comunicatius complexos, en els quals convé tenir en compte no només la fase de desenvolupament pròpiament dita, sinó també les fases d’elaboració i negociació prèvies, així com les fases de reacció i de valoració posteriors a la seva emissió. Podríem parlar, doncs, de predebat, debat i postdebat. D’altra banda, el nucli del procés es pot distribuir, al seu torn, també en tres grans moments textuals: la presentació i la intervenció inicial, el desenvolupament, i, finalment, la intervenció final i la conclusió. En aquest article, hem reflexionat justament sobre la presentació, d’una banda, i sobre el postdebat, d’una altra. A més, hem inclòs algunes notes sobre la interrupció com a estratègia algunes vegades determinant en el debat polític.
Universitat de Barcelona
2005-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3274
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3275
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
"060803 2006 eng "
1697-5928
dc
L'eficàcia persuasiva
Hernández Guerrero, José Antonio
La intervenció de Pilar Manjón en el Congrés dels Diputats, la lectura de Menchu de la Vall en la celebració del matrimoni dels Prínceps d'Astúries, i la insinuació de Pasqual Maragall sobre el "tres per cent" ens ofereixen una oportunitat perquè reflexionem sobre els tres factors fonamentals que determinen l'eficàcia de la comunicació retòrica: l'orador, el discurs i els oients. Nosaltres opinem que l'eficàcia persuasiva dels discursos es fonamenta, més que en la solidesa argumentativa o en el poder emotiu, en la coherència ètica: en l'adequació de les paraules amb les actituds i amb els comportaments. La pronunciació dels discursos ha de ser "expressiva": ha de descobrir les ressonàncies íntimes –intel·lectuals i emotives- que les paraules produeixen en les nostres entranyes. Els oients constitueixen el factor més important del procés comunicatiu. Són els destinataris del discurs i la raó determinant del seu contingut i de la seva forma.
Universitat de Barcelona
2005-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3275
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3276
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
"060803 2006 eng "
1697-5928
dc
Processos de negociació. Propostes per a la seva relectura i aplicació
Fernández Díaz, Natalia
En aquest article hem tractat d'analitzar els punts de contacte que poden existir entre dues disciplines –comunicació interpersonal i comunicació intercultural- en les quals, si bé existeixen notòries concomitàncies, la veritat és que sempre s'han abordat des de perspectives, i fins i tot amb interessos, distints. La comunicació interpersonal ha estat sempre més reivindicada des de la retòrica i la pragmàtica; la comunicació intercultural, des de les moltes sociologies, els estudis culturals i els de comunicació de masses. Aquí ens proposem una fusió d'aquests tipus de comunicació a partir de l'exploració d'allò que tenen en comú, que ja veurem que són diversos elements. Amb això pretenem animar la construcció d'una gramàtica interpersonal que ens converteixi en persones interculturalment competitives en negociacions quotidianes. No aportem solucions màgiques que agilitin la nostra assertivitat intercultural. Únicament alguns punts de reflexió i el desglossament d'algunes destreses necessàries.
Universitat de Barcelona
2005-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3276
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3277
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
"060803 2006 eng "
1697-5928
dc
La persuasió en les cartes al director. Estructura del discurs, redacció de resums i avaluació de les estretègies retòriques
Garrido Medina, Joaquín
Per estudiar la persuasió en les cartes al director, s'analitza com estan relacionades les oracions en cada text, component unitats de discurs segons un procés general de connexió. Aquestes relacions són retòriques, com la prova i la justificació, i jerarquitzen les oracions en nuclis i satèl·lits, amb informació principal o secundària. Es fonamenta així el procés de resum, amb diferent extensió, segons s'inclogui el nucli superior o els de nivells inferiors. El caràcter retòric de les relacions permet analitzar l'estructura discursiva de la persuasió. Aplicant la distinció entre estratègies de persuasió basades en la sanció, en l'emoció i en la raó, s'estudia la suposada mort de la persuasió, que consisteix en què solament es convenç els ja convençuts. S'avalua així l'estratègia persuasiva de dues cartes, segons les seves estructures de discurs i els recursos lèxics sobre els quals estan construïdes aquestes estructures.
Universitat de Barcelona
2005-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3277
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3278
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
"060803 2006 eng "
1697-5928
dc
Pervivència de la retòrica. La docència universitària i la comunicació empresarial
Hernández, José Miguel
La pervivència de la Retòrica es debat entre una visió negativa i reactiva, que la considera una tradició argumentativa demostrable, i entre una altra de positiva i proactiva que proposa l'adaptació d'aquest metallenguatge sobre el discurs per a diferents programes acadèmics. Amb tot, es postula la prometedora actualitat de la Retòrica i es mostra la qualitat d'un programa d'estudis empresarials en què apareix l'ensenyança de la Retòrica com a disciplina fonamental.
Universitat de Barcelona
2005-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3278
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3279
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
"060803 2006 eng "
1697-5928
dc
En les distàncies curtes: les armes no verbals de seducció massiva
Morant, Ricard
Peñarroya i Prats, Miquel
El joc de la seducció ha ocupat un paper important en la nostra evolució com a espècie. Tant en el Paleolític com en el segle XXI triomfen aquell@s que millor es comuniquen no només amb paraules sinó a través de tots els sentits. Amb una mica d'olfacte, una mica de vista, amb una oïda molt fina, amb bon gust i sempre amb tacte, continua essent fàcil captivar l'interlocutor. En un món dominat per la raó i el coneixement reivindiquem el llenguatge del cos, que reflecteix a la perfecció els sentiments i les complexes emocions humanes, especialment en els múltiples actes de seducció.
Universitat de Barcelona
2005-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3279
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3280
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
"060803 2006 eng "
1697-5928
dc
Set obres sobre retòrica i persuasió
Laborda Gil, Xavier
El comentari crític de set obres sobre retòrica i persuasió, publicades recentment, ofereix una visió de diverses perspectives teòriques i també de les aplicacions a situacions comunicatives específiques. Les obres són El arte de hablar , de José Antonio Hernández Guerrero i María del Carmen García Tejera; Retórica , de Giambattista Vico, editada per primera vegada en castellà; 40 jocs per parlar català , de Jacqueline Jacquet, Sílvia Casulleras, Núria Mirabet; Acròbates de l'emoció , d'Amadeu Viana; Tres finestres obertes al món de la comunicació , de Ricard Morant i Miquel Peñarroya; El lenguaje de la negociación , de Joan Mulholland; i Tècniques de negociació i resolució de conflictes , de Carles Mendieta i Suñé.
Universitat de Barcelona
2005-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3280
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3281
2021-03-28T18:29:56Z
LSC:ART
driver
"060803 2006 eng "
1697-5928
dc
Enllaços d'interès
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscub.wordpress.com
Enllaços d'interès.
Universitat de Barcelona
2005-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3281
Llengua, societat i comunicació; Núm. 3 Retòrica i Persuasió
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3282
2021-01-25T17:39:29Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
Introducció
Bastardas i Boada, Albert
Universitat de Barcelona (UB)
Boix Fuster, Emili
Introducció.
Universitat de Barcelona
2006-07-11 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3282
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3283
2021-03-28T17:51:40Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
Les llengües en els òrgans centrals de l'Estat espanyol (un balanç de 25 anys de la CE)
Boix Fuster, Emili
L'article de Boix fa un balanç de les llengües en els òrgans centrals de l'Estat espanyol al llarg de 25 anys de la Constitució espanyola. L'article està bastit a partir de dos blocs: el primer és una presentació històrica de la relació entre l'Estat i les llengües, i el segon és una valoració per part del propi autor sobre les necessitats actuals de la política lingüística estatal.
En el primer apartat s'aborden els aspectes que segueixen: 1) l'escassa consideració del multilingüisme a Espanya, tal com s'ha fet evident amb diferents fets històrics que s'esmenten. 2) Les divergències en les consideracions de la diversitat lingüística en la política; aquestes consideracions són el liberalisme homogeneitzador (en què la diversitat lingüística es considera equivalent a fragilitat de l'Estat) i el liberalisme comunitarista (on l'estat liberal ha de tenir en compte la promoció de la diversitat cultural i lingüística dels ciutadans). 3) El reconeixement legal de la diversitat lingüística en la transició política i la constitució espanyola.
Les necessitats de la política lingüística espanyola que reclama Boix passen per aspectes com un desenvolupament federalitzant asimètric de l'Estat espanyol o una política lingüística democràtica, seguint el model de la Confederació Suïssa.
Universitat de Barcelona
2006-07-11 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3283
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3284
2021-03-28T17:52:37Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
La diversitat de les llengües a Espanya en els últims 25 anys. Perspectives des del territori monolingüe
Barrera González, Andrés
L'article de Barrera respon a la petició dels organitzadors de les Jornades objecte d'aquest número d'assumir la representació de l''Espanya monolingüe'. Per això, l'autor ha estructurat la seva aportació en tres parts: a la primera i la segona es glossen les idees de dos sociòlegs espanyols; a la tercera es presenten una sèrie de consideracions del propi autor a l'entorn del debat polític i ideològic que ha generat la diversitat lingüística espanyola en els últims vint-i-cinc anys.
El primer sociòleg les idees del qual apareixen exposades i comentades és Juan José Linz. Segons Barrera, les posicions de Linz semblen estar influïdes per un hispanocentrisme 'lliberal' molt arrelat, però receptiu als fets diferencials i al caràcter plural d'Espanya. En conjunt, Linz defensa un bilingüisme 'asimètric' que afavoreix la persistència de la posició dominant del castellà. El segon sociòleg glossat és Ninyoles, que parteix d'una perspectiva completament diferent a l'anterior, atès que la seva proposta se situa dins d'una òptica 'socialdemòcrata-perifèrica'. Defensa el plurilingüisme a Espanya a través de dues vies alternatives: l'unilingüisme oficial a cadascuna de les circumscripcions lingüístiques seguint el model general als països multilingües, i la consideració de la territorialitat dels drets lingüístics.
A l'última part de l'article, Barrera detalla l'evolució del debat sobre la diversitat de llengües des de 1974 fins a 2004 i centra la seva atenció en la qüestió lingüística de Catalunya. La seva aportació es tanca amb optimisme, ja que considera que des del març de 2004 hi ha una oportunitat per garantir una Espanya plural tolerant cap a la diversitat.
Universitat de Barcelona
2006-07-11 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3284
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3285
2021-03-28T17:53:24Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
El marc i les opcions
Arbós, Xavier
En aquest text es planteja el que cal canviar del règim jurídic català. De manera més concreta, l'autor es proposa: 1) situar al nivell normatiu més alt possible el dret d'emprar el català; 2) disposar els elements de garantia imprescindibles per tal d'assegurar el dret dels ciutadans a ser entesos i a parlar en català; 3) difondre el coneixement dels drets dels parlants en les situacions més quotidianes. L'article s'acaba amb una reflexió que marca una clara diferència no vinculant entre reclamar la regulació d'una llengua i reclamar l'autogovern.
Universitat de Barcelona
2006-07-11 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3285
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3286
2021-03-28T17:53:54Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
Cinc qüestions entorn el plurilingüisme estatal
Marí, Isidor
Aquest article presenta cinc reflexions sobre el plurilingüisme de l'estat espanyol, la més important de les quals gira al voltant de la igualtat lingüística sense sobirania política. Aquesta qüestió, que clou l'article, es veu precedida i complementada per altres aspectes com un marc satisfactori de debat polític, una igualtat formal de les llengües de l'estat, un model satisfactori de plurilingüisme estatal igualitari i la introducció del plurilingüisme en àmbits d'ús d'eficàcia simbòlica i funcional.
Universitat de Barcelona
2006-07-11 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3286
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3287
2021-03-28T17:54:20Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
De la inexistència a la desigualtat
Melià, Joan
La pluralitat lingüística de la Constitució espanyola és l'objecte de reflexió d'aquest article, que s'inicia amb una descripció de les deficiències que conté la Constitució en relació amb les llengües de l'Estat. Les deficiències es manifesten en la desigualtat tant en comportaments i actituds dels organismes i de representants de les institucions com en el règim educatiu i en el procés d'integració de la població immigrada. L'aportació de Melià clou amb una proposta de canvis necessaris en el marc lingüístic espanyol que passa per reconèixer el català, l'euskera i el gallec com a llengües oficials de l'estat i aplicar drets territorials i individuals similars per a totes les llengües.
Universitat de Barcelona
2006-07-11 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3287
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3288
2021-03-28T17:54:48Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
25 anys de la Constitució
Solé, Joan-Ramon
En aquest text es valoren, en primer lloc, els principis en què es basa l'organització lingüística de l'Estat espanyol segons la Constitució de 1978, el text de la qual, segons Solé, ha resultat ser un marc que no ha garantit un procés clar de recuperació de totes les llengües pròpies diferents del castellà a tots els territoris. Posteriorment, es presenta un decàleg de propostes per a la reforma de l'Estatut, que passen, entre altres aspectes, per declarar el català i l'aranès com a úniques llengües oficials i nacionals a Catalunya i la Vall d'Aran, respectivament. A propòsit d'això, el tercer apartat se centra en consideracions que permeten avalar la constitucionalitat d'una possible declaració d'oficialitat única del català i l'aranès a partir de la interpretació del concepte d'Estat de l'article 3.1 de la Constitució espanyola. Finalment l'autor defensa l'aplicació a l'Estat espanyol d'un règim lingüístic semblant al de Canadà, Bèlgica i Suïssa.
Universitat de Barcelona
2006-07-11 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3288
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3289
2021-03-28T17:55:26Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
El marc constitucional i estatutari de la llengua a debat: balanç i perspectives
Vernet, Jaume
El punt de partida d'aquest article és la valoració dels principis constitucionals del règim juridicolingüístic, que condueix l'autor a afirmar que el dictat constitucional no tracta en un sentit igualitari totes les llengües espanyoles. De manera més concreta, explica que el tractament donat a la llengua catalana per part de les institucions centrals i perifèriques de l'estat és insuficient, sobretot en àmbits la competència dels quals no és atribuïda a la Generalitat de Catalunya: justícia, publicitat, etiquetatge i oci. L'article acaba amb una proposta per emparar millor els drets lingüístics bàsics dels catalanoparlants i amb la reflexió d'adaptar les propostes a noves realitats com la integració europea o les noves migracions.
Universitat de Barcelona
2006-07-11 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3289
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3290
2021-03-28T17:56:05Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
La regulació constitucional del multilingüisme a Espanya: qui vol canviar què
Branchadell, Albert
Aquest article classifica les propostes de canvi de l'actual regulació constitucional del multilingüisme a Espanya a través de diverses consideracions com la identificació de qui vol canviar-la i en quin sentit es vol efectuar el canvi.
Branchadell organitza l'exposició en tres apartats diferents. Al primer defineix les nocions de “llengua oficial” (si és adoptada com a vehicle de comunicació) i “règim lingüístic” (conjunt d'una o més llengües oficials). A la segona, presenta una tipologia de règims lingüístics per a estats federals basada en el règim lingüístic de –les institucions centrals de- l'Estat i el règim lingüístic de –el territori de- les unitats subestatals. A la tercera part, situa la regulació del multilingüisme de la Constitució espanyola en la tipologia descrita i organitza les propostes de canvi que es plantegen en dos tipus bàsics: 1) l'augment del nombre de llengües oficials de (les institucions de) l'Estat i 2) la reducció del nombre de llengües oficials de (el territori de) la comunitat autònoma.
Una pregunta adreçada al lector clou l'article: l'oficialitat exclusiva del català és veritablement una condició necessària perquè es pugui viure en català a Catalunya?
Universitat de Barcelona
2006-07-11 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3290
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3291
2021-01-25T17:39:29Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
Enllaços d'interès
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscub.wordpress.com
Enllaços d'interès.
Universitat de Barcelona
2006-07-11 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3291
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3292
2021-01-25T17:39:29Z
LSC:ART
driver
"060710 2006 eng "
1697-5928
dc
Recull de premsa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscub.wordpress.com
Recull de premsa.
Universitat de Barcelona
2006-07-11 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3292
Llengua, societat i comunicació; Núm. 2 25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3293
2021-01-25T18:23:05Z
LSC:ART
driver
"111201 2011 eng "
1697-5928
dc
Introducció: Lingüística forense
Fernández Planas, Ana M.
En l’opinió comuna, no experta, l’estudi de les llengües naturals humanes és bonic i gratificant per a l’esperit, però només capacita —a qui s’hi ha dedicat— per a l’activitat docent. A més a més, es pensa que l’estudi de la lingüística es limita al que coneixem com a lingüística interna (o microlingüística), és a dir, l’estudi dels nivells fonètic, fonològic, morfològic, sintàctic, semàntic i pragmàtic de les llengües, anant de les unitats més petites a les més grosses. El cert és que actualment i ja des de fa temps, aquestes opinions són lluny de la veritat, malgrat les suposicions inexpertes, i la previsió indica que cada vegada se n’allunyaran més (...)
Universitat de Barcelona
2011-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3293
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3294
2021-01-25T18:23:05Z
LSC:ART
driver
"111201 2011 eng "
1697-5928
dc
La lingüística forense i l'interrogatori policial a Espanya: un enfocament lingüístic de les pràctiques actuals
Braz, André
L’interrogatori policial forma part de la fase d’investigació del procediment judicial (Llei d’enjudiciament criminal (LECrim), títol V), durant el qual la recuperació de la informació pot ajudar en el procés de recerca que comporta la resolució d’un acte delictiu. En aquest context, l’àmbit forense del llenguatge judicial i policial (Language of the Court and the Legal Process,en anglès) estudia el discurs i les estratègies lingüístiques que sorgeixen a partir de la interacció establerta durant l’interrogatori entre la policia i els sospitosos que són interrogats.
A Espanya, la LECrim no obliga a fer públic aquest procediment d’interrogatori policial i els protocols actuals adopten la forma d’una entrevista oral no registrada electrònicament. L’única representació de la interacció que existeix és un document escrit per la policia anomenat acta de declaració. L’anàlisi lingüística que es presenta en aquest article suggereix que les pràctiques actuals no compleixen amb l’objectiu desitjat d’obtenir informació útil per a la investigació i per al tribunal que ha de jutjar el cas.
Universitat de Barcelona
2011-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3294
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3295
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
"111201 2011 eng "
1697-5928
dc
L'adaptació lingüística en els procediments judicials en què intervé un intèrpret: realitat, motivació i conseqüències en el marc del procés penal a Espanya
Ortega Herráez, Juan Miguel
La interpretació judicial i el paper de l’intèrpret és una realitat que ha rebut l’atenció de la lingüística forense, sobretot en el pla internacional. Estudis com els de Berk-Seligson (1990) o Hale (2004) apunten el fet que determinades decisions lingüístiques i usos discursius per part de l’intèrpret poden tenir importants repercussions en la percepció que els operadors jurídics es fan dels testimonis prestats pels integrants de la minoria lingüística i del valor i credibilitat que els concedeixen. D’aquí prové la necessitat de comprovar si el que observem en altres ordenaments jurídics és també vàlid en el cas d’Espanya. Des dels estudis de traducció i interpretació, i mitjançant investigacions de naturalesa descriptiva, també s’ha produït un apropament a la realitat discursiva dels processos multiculturals i multilingüístics en què intervé un intèrpret (Ortega Herráez 2006). Aquest article abordarà la realitat de l’adaptació lingüística del discurs per part de l’intèrpret judicial i reflexionarà sobre les motivacions i conseqüències d’aquesta adaptació.
Tota referència a l’intèrpret al llarg del text s’ha d’entendre tant en sentit masculí com femení.
Universitat de Barcelona
2011-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3295
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3296
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
"111201 2011 eng "
1697-5928
dc
Transcripció i autenticació de gravacions en contextos judicials
Cicres, Jordi
En aquest article es tracten dos aspectes centrals en molts casos judicials en què hi ha gravacions d’àudio involucrades: la transcripció del contingut i l’autenticació de la gravació. En ambdós casos es discuteix la problemàtica inherent en aquestes tasques i s’explica l’aportació que des de la lingüística forense es pot fer. Més concretament, en el procés de transcripció, s’explicita el mètode utilitzat per fixar l’oralitat, per una banda, i es parla de l’anàlisi de fragments disputats, per l’altra. Pel que fa a l’autenticació de gravacions, s’exposen els aspectes principals dels tres enfocaments que s’utilitzen en l’actualitat: físic, auditiu i acústic. A aquests enfocaments —i només en gravacions analògiques— s’hi afegeix l’anàlisi magnetoòptica.
Universitat de Barcelona
2011-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3296
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3297
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
"111201 2011 eng "
1697-5928
dc
Creus que la teva veu és única?
Cerdà Massó, Ramon
Des del punt de vista forense —o, més exactament, criminalístic—, la unicitat de la veu no es pot dilucidar com l'experiència quotidiana, de manera intuïtiva. L'ideal seria establir quins trets digitalment identificats conformen la veu de cadascú, fins i tot per damunt d'alteracions voluntàries o inconscients degudes a canvis ambientals o a trastorns biològics. Mentre que això s'ha aconseguit des de fa anys pel que fa als trets generals, necessaris per a la identificació del contingut lingüístic de les emissions, encara sembla molt difícil, tot i que no impossible, determinar i definir digitalment quins són els trets alternatius que determinen les peculiaritats individuals i, en conseqüència, n'habiliten la identificació inequívoca. Les tècniques que hi ha actualment en marxa tendeixen inevitablement i cada cop més a la interdisciplinarietat.
Universitat de Barcelona
2011-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3297
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3298
2021-03-28T18:11:32Z
LSC:ART
driver
"111201 2011 eng "
1697-5928
dc
La prosòdia com a identificador biomètric
Farrús i Cabeceran, Mireia
La biometria té com a objectiu el reconeixement de persones mitjançant un o més identificadors biomètrics com la veu, la cara o les empremtes dactilars, entre d'altres. Gràcies a la bona acceptació social i el poc intrusisme en els individus, la veu ha estat, tradicionalment, un dels identificadors més utilitzats en els sistemes biomètrics. Aquests sistemes de reconeixement basats en la veu utilitzen, habitualment, característiques relacionades amb l'espectre de la veu. No obstant això, els éssers humans utilitzen altres tipus d'informació lingüística per identificar-se entre ells, com ara la prosòdia. Per aquest motiu, els sistemes de reconeixement més recents incorporen amb èxit característiques prosòdiques als sistemes basats en característiques espectrals per complementar-los i millorar-ne el funcionament. Aquest article pretén donar una visió general del paper de la prosòdia dins del reconeixement automàtic del locutor i exemplificar-ne la complementarietat mitjançant un experiment pràctic.
Universitat de Barcelona
2011-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3298
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3299
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
"111202 2011 eng "
1697-5928
dc
Sociolingüística de la variació i lingüística forense
Gavaldà Ferré, Núria
Aquest article proposa l'aplicació de diverses premisses i mètodes de la sociolingüística de la variació a l'estudi de l'estil idiolectal (conjunt d'eleccions lingüístiques que cada individu fa de les possibles alternatives que la seva llengua li ofereix (Nolan, 1994; Coulthard, 2004)) amb finalitats forenses. L'estudi que es presenta s'emmarca dins el projecte Idiolectometria Forense i Índex de Similitud Idiolectal i tracta d'establir un índex de similitud idiolectal (ISI) per al mòdul fonològic de l'anglès que estableixi la distància idiolectal a partir de la qual es pugui determinar si dues mostres lingüístiques provenen o no del mateix parlant. L'elaboració d'aquest ISI es basa en l'estudi exhaustiu de determinades variables fonològiques pertanyents a la varietat de l'anglès britànic del sud i les dades que s'analitzen han estat extretes a partir d'un estudi mostrari (panel study) en temps real, dins el marc Labovià (Labov, 1966 i 1973; Turell 1995 i 2003). Les hipòtesis principals són: a) que la variació entre diferents parlants (la variació interparlant) sembla que és més alta que la variació en un mateix parlant (la variació intraparlant) i b) que l'estil idiolectal d'un individu sembla que es manté relativament estable al llarg del temps. Els resultats obtinguts fins ara confirmen les hipòtesis plantejades, ja que indiquen que la variació de les variables fonològiques en un mateix parlant sembla que és més baixa que la variació de les mateixes variables entre diferents parlants.
Universitat de Barcelona
2011-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3299
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3300
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
"111213 2011 eng "
1697-5928
dc
L’ús de les combinacions de seqüències de categories gramaticals com a nova tècnica de comparació forense de textos escrits
Queralt, Sheila
Spassova, Maria
Turell, Maria Teresa
En el marc de la lingüística forense, l'àrea de determinació (diversos sospitosos d'haver comès un delicte) o atribució (un únic sospitós) d'autoria té una llarga tradició d'estudi. No obstant això, definir una metodologia clara per a la comparació i anàlisi forense de textos escrits que ofereixi uns resultats vàlids i fiables és encara un repte per als lingüistes que treballen en aquest camp. Al laboratori de lingüística forense (ForensicLab) de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) una de les principals tasques d'investigació és avançar en aquesta línia, desenvolupant noves propostes metodològiques. Com a resultat d'aquesta recerca s'ha desenvolupat una nova tècnica aplicada a la comparació forense de textos escrits, que pot conduir a una determinació o atribució d'autoria més fiable i concloent, basada en les combinacions de seqüències de categories gramaticals emprades per un individu en la seva producció escrita. Aquesta nova tècnica interrelaciona la lingüística forense amb diverses disciplines com són la lingüística de corpus, la lingüística computacional i l'estadística. Aquesta interrelació de disciplines ha permès crear una metodologia efectiva per analitzar els textos amb uns resultats fiables, tot i que els textos de casos forenses reals presenten certes limitacions a l'hora d'emprendre l'anàlisi, com ara l'extensió (que acostuma a ser curta) i la variabilitat d'ús segons els gèneres textuals.
Universitat de Barcelona
2011-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3300
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3301
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
"111213 2011 eng "
1697-5928
dc
La tasca del lingüista detectiu en casos de detecció de plagi i determinació d'autoria de textos escrits
Turell, Maria Teresa
La lingüística forense s'encarrega d'analitzar la interfície entre llenguatge i dret i s'estructura en tres grans àrees d'estudi: el llenguatge jurídic, el llenguatge judicial i el llenguatge probatori. En el marc del llenguatge probatori, els àmbits d'estudi de la detecció de plagi, d'una banda, i la determinació o atribució d'autoria, de l'altra, es poden considerar l'anvers i el revers d'una mateixa moneda en el sentit que si dos o més textos escrits presenten un grau elevat de similitud textual, s'ha de concloure que o bé han estat plagiats o bé han estat escrits pel mateix autor. La detecció forense del plagi té a veure amb l'establiment del nivell llindar de similitud textual entre dos o més textos per damunt del qual aquesta similitud es pot considerar sospitosa. La determinació o atribució forense de l'autoria de textos escrits està inscrita en tasques de classificació de textos, i trets i variables lingüístiques atribuïbles a un mateix autor o a autors diferents.
Universitat de Barcelona
2011-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3301
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3302
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
"111213 2011 eng "
1697-5928
dc
Enllaços d'interès
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Enllaços d'interès.
Universitat de Barcelona
2011-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3302
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3303
2021-01-25T18:23:06Z
LSC:ART
driver
"111213 2011 eng "
1697-5928
dc
Recull de premsa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
Recull de premsa.
Universitat de Barcelona
2011-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3303
Llengua, societat i comunicació; Núm. 9 Lingüística forense
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3304
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
"101028 2010 eng "
1697-5928
dc
Introducció: Llengua i immigració
Rosselló, Carles de
Introducció.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3304
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3305
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
"101028 2010 eng "
1697-5928
dc
Fer del català la llengua pública comuna
Amorós, Oriol
Bañeres, Jordi
Des d’una perspectiva col·lectiva, garantir una societat cohesionada obliga a disposar d’una llengua comuna. Des d’una perspectiva individual, el domini d’aquesta llengua és una instrument bàsic d’inserció i promoció social. Per articular ambdós enfocaments, el Govern català aposta perquè la llengua comuna sigui el català. Així, la Secretaria per a la Immigració (SIM) ha articulat una arquitectura de consens (Pacte Nacional per a la Immigració i Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya) de la qual deriva un ventall de programes i activitats. Alhora, la SIM ha conjuminat aquestes mesures amb una valoració positiva del multilingüisme consubstancial amb el fenomen immigratori.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3305
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3306
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
"101028 2010 eng "
1697-5928
dc
Tensions ideològiques sobre "la llengua d'acollida" en un projecte residencial per a migrants
Garrido Sardà, Maria Rosa
En la nova Llei d’acollida el català es defineix com la llengua comuna i vehicular dels serveis d’acollida per a persones nouvingudes en tant que llengua pròpia de Catalunya. En aquest article s’analitza el paper del català en un projecte residencial per a migrants gestionat per organitzacions no governamentals, que s’insereix dintre del pla d’acollida d’una ciutat catalana. L’estudi etnogràfic que es presenta analitza, per mitjà dels conceptes de l’autenticitat i l’anonimat (Woolard 2008), les tensions pràctiques i ideològiques que s’observen en relació amb l’ús de la llengua catalana i les conseqüències socials que tenen per als participants. Com en altres institucions catalanes, s’observa que hi predomina la ideologia de l’autenticitat, que relega el català a un ús intragrupal i que fa del castellà la llengua de comunicació per defecte. Es conclou que, contràriament als objectius del projecte, les pràctiques lingüístiques estudiades no afavoreixen la incorporació social plena dels migrants.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3306
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3307
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
"101028 2010 eng "
1697-5928
dc
Escola, llengua i immigració a Catalunya. Algunes reflexions
Serra Bonet, Josep M.
L’article planteja que el model d’immersió lingüística que ha produït excel·lents resultats sobre la competència lingüística dels alumnes autòctons, presenta problemes a l’hora d’aplicar-lo a l’alumnat d’origen estranger, independentment de quina sigui la seva llengua inicial. Això és així perquè, d’una banda, aquests estudiants presenten un escenari d’escolarització molt diversificat, i de l’altra, perquè les seves actituds lingüístiques són diferents de les que s’havien conegut fins ara. Tot plegat comporta que, pel que fa a les habilitats lingüístiques, assoleixin uns resultats més baixos que els autòctons.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3307
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3308
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
"101028 2010 eng "
1697-5928
dc
Variables que incideixen en el coneixement de català i castellà de l'alumnat estranger a Catalunya: un estudi amb alumnat de sisè de primària
Oller Badenas, Judith
El domini de la llengua escolar apareix en totes les polítiques educatives com el tema central a través del qual s’ha d’incidir per garantir la igualtat i la cohesió social, ja que l’èxit escolar passa per desenvolupar una bona competència en la llengua vehicular de l’ensenyament (OECD 2008). A Catalunya, tot i els esforços destinats, els resultats lingüístics de l’alumnat estranger continuen essent molt més baixos que els de l’alumnat nacional (Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu 2009). No obstant això, hi ha molt pocs estudis que hagin analitzat els factors que s’amaguen darrere dels resultats lingüístics de l’alumnat estranger. Amb aquest objectiu en ment, l’article presenta les dades d’una recerca que pretén aprofundir les variables que incideixen en el coneixement de català i castellà escrit de l’alumnat estranger escolaritzat en 57 escoles de primària repartides pel territori de Catalunya.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3308
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3309
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
"101029 2010 eng "
1697-5928
dc
Les xarxes socials entre igual: element clau d'identificació amb la societat d'acollida
Areny i Cirilo, M. Dolors
En aquest article es comuniquen part dels resultats d’una microetnografia educativa, encaminada a comprendre el paper de la llengua en la construcció identitària dels alumnes immigrants que pertanyen al col•lectiu amazigòfon. Es descriu el desenvolupament d’un estudi sobre les relacions establertes en les xarxes socials entre iguals existents dins d’unes aules de primària amb una alta concentració de població immigrada i, a partir dels resultats observats, s’analitza la influència d’aquestes xarxes en els usos lingüístics dels infants nouvinguts al nostre país. Les xarxes socials entre iguals constitueixen l’espai d’interacció per excel•lència entre els infants procedents de la immigració i la societat d’acollida; serà a través d’aquestes xarxes que aquests infants sentiran que formen part de la nostra societat o se’n sentiran exclosos i, si tenim en compte que aquestes xarxes es formen a l’entorn escolar, ens adonem que l’escola té un paper protagonista en el procés de socialització d’aquest infants.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3309
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3310
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
"101029 2010 eng "
1697-5928
dc
Descobrir les llengües de la immigració: ocultació, prejudicis i altres malentesos
Comellas, Pere
Universitat de Barcelona (UB)
Barrieras, Mònica
Monrós Martín, Eva
Cortès, Montserrat
Fidalgo, Mònica
Junyent, M. Carme
La recerca sobre la diversitat lingüística aportada per la immigració a Catalunya topa amb diversos problemes. En aquest article se’n repassen alguns: el caràcter de constructe cultural del concepte de llengua, les ideologies lingüístiques tant d’investigadors com de parlants, que sovint oculten el propi coneixement lingüístic i la poca coherència entre dades quantitatives estadísticament adequades o els mecanismes que esbiaixen les entrevistes.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3310
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3311
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
"101029 2010 eng "
1697-5928
dc
Llengua inicial i llengua d'identificació dels nats a l'estranger, a Catalunya
Fabà, Albert
La importància numèrica de l’onada immigratòria que es produeix a Catalunya a partir de la darrera dècada del segle passat ha tingut i té conseqüències sociolingüístiques pregones. La diversitat lingüística d’aquests nous immigrants és especialment manifesta, tal com ho indiquen totes les fonts utilitzades Tanmateix, aquesta diversitat encobreix una desproporció molt gran entre els efectius demogràfics de cada grup lingüístic, fins al punt que les persones que consideren que la seva és el castellà són el grup àmpliament majoritari (més del 40% del total). El segon grup en importància és el dels arabòfons, tot i que, en aquest cas, caldria estudiar amb més profunditat la proporció entre amazigòfons i arabòfons de les persones nades al Marroc.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3311
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3312
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
"101029 2010 eng "
1697-5928
dc
Integració lingüística i cultural dels immigrants marroquins a Barcelona
Sagaama, Oumaya
Les migracions han estat i segueixen sent vistes com una amenaça per a les societats receptores. Es parla molt de les migracions com a font de delinqüència, de problemes, fins i tot de perill per a la identitat nacional. En aquest sentit, la finalitat que plantegem en aquest treball és la de transcendir la imatge estereotipada dels immigrants, amb un cert èmfasi sobre els d’origen marroquí, com a font de delinqüència; imatge de persones que no fan cap esforç per integrar-se a la nova societat. La nostra hipòtesi és que aquesta població està disposada a integrar-se des de tots els punts de vista i, en especial, en el lingüístic, i que el grau d’integració lingüística i cultural és més alt en els residents de segona generació.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3312
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3313
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
"101029 2010 eng "
1697-5928
dc
Las narrativas de frontera: la construcción del héroe en las historias de vida de los migrantes de retorno de Colima, México
Quintero Carrillo, José Luis
El fenomen migratori Mèxic-Estats Units no ha de ser entès com un fet sociocultural aïllat, sinó dins del sistema global mundial de producció en què estan implicats els aspectes subjectius i les circumstàncies familiars de la persona que decideix iniciar un viatge al «món de les oportunitats». El caràcter multifacètic del fenomen exigeix un tractament interdisciplinari que presti atenció als marcs de referència culturals, antropològics, socials i psicològics del migrant. En aquest article ens hem plantejat analitzar les estructures narratives que produeixen els migrants colimenses retornats de l’Estat de Colima, Mèxic, per tal de trobar les característiques més significatives i freqüents que defineixen les que hem designat com a «narratives de frontera». Així mateix, pretenem reconstruir les seves trajectòries individuals d’anada i tornada per descobrir com conflueixen al voltant de la construcció de «l’heroi» retornat.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3313
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3314
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
"101102 2010 eng "
1697-5928
dc
Estònia i les migracions russòfones. Breu respàs de l'estat de la qüestió
Soler Carbonell, Josep
Aquest article presenta sintèticament els aspectes més destacats en l’àmbit polític, econòmic, social, lingüístic i cultural que han marcat més a fons la relació entre la majoria estoniana i la minoria russòfona a Estònia des de la recuperació de la independència fins ara. Es destaca com l’enfocament “Restauracionista” adoptat durant els primers anys va tenir i té molta influència amb relació a la participació política de la minoria; com les diferències des d’un punt de vista ètnic en determinats indicadors econòmics importants no poden ser només explicades pel diferent grau de capital humà de què disposa cada comunitat; s’exposen els distints patrons d’integració que s’estan observant en la societat estoniana; i finalment, es posa èmfasi en les diferències pel que fa a l’evolució dels repertoris lingüístics de cada comunitat, els quals, juntament amb les ideologies lingüístiques dels parlants, poden ser crucials per identificar cap on i com evoluciona el multilingüisme a Estònia.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3314
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3315
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
"101102 2010 eng "
1697-5928
dc
Enllaços d'interès
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscub.wordpress.com
Enllaços d'interès.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3315
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3316
2021-03-28T18:30:07Z
LSC:ART
driver
"101102 2010 eng "
1697-5928
dc
Recull de premsa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscub.wordpress.com
Recull de premsa.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3316
Llengua, societat i comunicació; Núm. 8 Llengua i immigració
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3317
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Introducció. Les tecnologies de la llengua i les llengües minoritzades
Martí, M. Antònia
Introducció.
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3317
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3318
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
L'impacte social de les tecnologies de la llengua
Badia Garganté, Antoni
La tecnologia modifica alguns comportaments individuals i socials que semblaven arrelats i quasi naturals de la vida humana en societat. En aquest canvi profund hi intervenen, de manera natural, les tecnologies de la llengua. En gran part, en la societat actual, la informació està codificada lingüísticament, de manera que la transmissió i el tractament de la informació solen adoptar les formes pròpies de la comunicació lingüística. La irrupció de les tecnologies de la llengua modifica les activitats de comprensió i expressió tant orals com escrites. Els canvis s’han començat a produir ja, de manera que els estem percebent en les nostres activitats professionals i privades. D’altra banda, els avenços actuals en recerca i desenvolupament en aquest àmbit permeten d’entreveure amb força claredat les perspectives de futur.
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3318
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3319
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Les tecnologies de la parla
Llisterri, Joaquim
Les tecnologies de la parla tenen com a objectiu facilitar la interacció entre persones i ordinadors per mitjà de la llengua oral, que és el nostre mitjà de comunicació més natural. Per aquest motiu, són el resultat d’una recerca interdisciplinària en la qual participen —o haurien de participar— els lingüistes. En aquest article es pretén mostrar com la conversió de text en parla, el reconeixement automàtic de la parla i els sistemes de diàleg estan assolint un paper cada cop més rellevant tant en la nostra vida quotidiana com en determinats entorns professionals; d’altra banda, s’exposa breument com poden contribuir també a millorar la integració de determinats col·lectius.
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3319
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3320
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
El català i les tecnologies de la llengua
Boleda Torrent, Gemma
Cuadros, Montse
España-Bonet, Cristina
Padró, Lluís
Melero i Nogués, Maite
Quixal, Martí
Rodríguez, Carlos
El processament computacional de la llengua abraça qualsevol activitat relacionada amb la creació, la gestió i la utilització de tecnologia i de recursos lingüístics. En el pla científic, aquesta activitat és central en disciplines com ara la lingüística de corpus, l’enginyeria lingüística o el processament del llenguatge natural escrit o parlat. En el pla quotidià, s’inclou en un ventall ampli d’aplicacions cada cop més habituals: sistemes automàtics d’atenció telefònica, traducció automàtica, etc. La gran majoria d’aquestes aplicacions requereixen eines i recursos lingüístics específics per a cada llengua. Per a llengües amb un mercat ampli, com l’anglès o el castellà, l’oferta de productes i serveis basats en tecnologia lingüística és variada i habitual. Per al cas de llengües com el català, és més difícil trobar productes i serveis que s’ofereixin ja «de fàbrica» amb aquesta tecnologia. Aquest article presenta una panoràmica de l’estat actual de les tecnologies de la llengua per al català, com també diversos aspectes que avui dia es debaten en el si de la comunitat científica dedicada al processament del llenguatge natural parlat i escrit.
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3320
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3321
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Tecnologies lingüístiques de la llengua gallega
Gómez Guinovart, Javier
En aquest article es fa una repassada sintètica, però prou acurada, de l’estat actual de les tecnologies lingüístiques de la llengua gallega, tenint en compte alguns dels aspectes socials i sociolingüístics més rellevants. Es presenta un panorama de les aplicacions i els recursos principals en l’àmbit dels bancs de dades textuals, dels lèxics i els diccionaris electrònics, de les eines per a la correcció lingüística de texts, de la traducció automàtica i de les tecnologies de la parla, i se n’ofereix una valoració crítica dels resultats i les perspectives.
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3321
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3322
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Basc i tecnologia lingüística
Aduriz, Itziar
Diaz de Ilarraza Sanchez, Arantza
Sarasola, Kepa
En aquest article reflexionem sobre el monopoli de les llengües «majoritàries» en l’àmbit de les tecnologies lingüístiques. Analitzem, així mateix, com les llengües minoritàries poden afrontar aquest desafiament i examinem el cas de l’èuscar. Un cop estudiat el desenvolupament de l’èuscar en el camp de les tecnologies lingüístiques, analitzem fins a quin punt aquestes tecnologies poden ajudar el procés de normalització de la llengua.
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3322
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3323
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Enllaços d'interès
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscub.wordpress.com
Enllaços d'interès.
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3323
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3324
2021-01-25T18:07:41Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Recull de premsa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscub.wordpress.com
Recull de premsa.
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3324
Llengua, societat i comunicació; Núm. 7 Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3325
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Introducció. Lingüística i comunicació a les organitzacions
Montolío Durán, Estrella
Introducció.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3325
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3326
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Què fa un lingüista a la Sanitat Pública?
Estruch Traité, Josep
El perfil professional del lingüista a l’Administració pública ha canviat molt al llarg dels anys. Així, si bé al principi es tractava gairebé exclusivament de la figura d’un corrector de textos, de mica en mica ha anat assumint altres tasques que n’han ampliat notablement el camp d’acció. Des de l’assessorament lingüístic pròpiament dit ha passat al disseny gràfic, a la imatge corporativa i a la comunicació institucional. Tot i que aquesta evolució no s’ha fet igual a tot arreu, el lingüista a l’Administració pública té avui un ampli camp de treball i els seus coneixements poden tenir un potencial notable que cal saber rendibilitzar. Cal que els mateixos lingüistes s’adonin d’aquest fet i siguin capaços d’aprofitar-ne el potencial. Però també cal que el món laboral sàpiga entendre l’interessant valor afegit que pot aportar un lingüista. I igualment les institucions docents han de fer un esforç d’actualització per complementar els ensenyaments lingüístics amb els coneixements tècnics i pràctics necessaris.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3326
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3327
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Qüestió d'estil
Duarte i Montserrat, Carles
El llenguatge administratiu i jurídic que fan servir les administracions públiques té una importància determinant a l’hora de configurar-ne la imatge. En la mesura que la societat evoluciona, les institucions públiques s’hi han d’adequar, també des de la perspectiva del llenguatge que empren. A hores d’ara la comunicació institucional ja no és una matèria desatesa pels lingüistes, els quals, sense negligir les reflexions més teòriques, han comprès la necessitat de dedicar també l’atenció a les aportacions que poden fer per millorar l’eficàcia i la qualitat de la comunicació en àmbits professionals.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3327
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3328
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Sigui minusculista, no posi comes quan respiri i altres petits consells per redactar textos a les empreses
Gómez Font, Alberto
En revisar documents i publicacions d’empreses del món castellanoparlant és fàcil adonar-se de la poca importància que es dóna a les normes d’ortografia i a la tradició tipogràfica del castellà.
A més dels purament formals, hi ha també bastants errors gramaticals i molts errors lèxics que demostren, una vegada més, que els qui redacten aquests texts no es preocupen per la correcció idiomàtica.
El problema principal és la confiança excessiva que els redactors dels documents de les empreses dipositen en els sistemes de correcció automàtica (ortogràfica i gramatical) inclosos en els programes processadors de texts que s’utilitzen en els ordinadors.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3328
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3329
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Recursos comunicatius/emocionals per a la formació en prevenció de riscs laborals. Les emocions com a estratègia per a l'augment de la repercussió del missatge
Llacuna Morera, Jaume
El llenguatge administratiu i jurídic que fan servir les administracions públiques té una importància determinant a l’hora de configurar-ne la imatge. En la mesura que la societat evoluciona, les institucions públiques s’hi han d’adequar, també des de la perspectiva del llenguatge que empren. A hores d’ara la comunicació institucional ja no és una matèria desatesa pels lingüistes, els quals, sense negligir les reflexions més teòriques, han comprès la necessitat de dedicar també l’atenció a les aportacions que poden fer per millorar l’eficàcia i la qualitat de la comunicació en àmbits professionals.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3329
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3330
2021-03-28T18:04:37Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
La investigació sociointeraccional de l'empresa aplicada a la formació comunicativa dels empleats
Prego Vázquez, Gabriela
L’objectiu d’aquest article és aportar pautes i recursos des de l’anàlisi del discurs que permetin als professionals de les empreses ampliar el repertori d’estratègies comunicatives, adquirir destreses per mobilitzar-les en la interacció i obtenir recursos per reflexionar sobre el procés comunicatiu. El sistema de formació proposat consisteix a ensenyar estratègies i recursos lingüístics basats en l’anàlisi sociodiscursiu del conflicte i de la resolució en pràctiques comunicatives reals de les empreses. Es tracta d’un mètode d’investigació-acció que comença en la recollida de dades i finalitza en l’elaboració de materials per a la formació dels empleats. Així, es mostra l’aplicació dels resultats de l’anàlisi a l’elaboració de diferents tipus de materials didàctics: repertori d’estratègies, informes i cartera comunicativa.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3330
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3331
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Consultors i lingüistes. Quan un document és el producte de l'empresa
Montolío Durán, Estrella
En la societat de la informació, comunicar el coneixement expert s’ha convertit en un producte comercial de primera magnitud. Les empreses de consultoria proporcionen la informació que altres empreses i organitzacions necessiten a l’hora de prendre decisions estratègiques. En aquest context, els informes de consultoria s’erigeixen com un nou gènere textual de gran rellevància que, no obstant això, els lingüistes encara no han atès adequadament. Els experts en llenguatge han de ser capaços de subministrar als consultors les eines i els recursos adequats perquè els documents que elaborin siguin eficaços. Només d’aquesta manera és possible l’optimització d’aquest tipus de textos.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3331
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3332
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Diners i paraules
Gibert Sunyer, Jaume
Feliu Ferrer, Carles
Una part relativament important de les cartes de clients rebudes a "la Caixa", comptant-hi el correu ordinari i l’electrònic, fan referència a qüestions de llengua. Això, si donem per bona la suposició que només un percentatge molt baix de persones preocupades per un tema es decideixen a actuar, potser voldria dir que una bona part del públic valora força aquesta part de la comunicació institucional.
Tanmateix, la pràctica totalitat d’aquests comunicacions, tant si són favorables com no, acostumen a enfocar el tema des d’una perspectiva personal o social força allunyada de les directrius i els procediments que regeixen les organitzacions. En aquestes ratlles hem mirat d’esbossar-ne alguns possibles motius.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3332
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3333
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Enllaços d'interés
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscub.wordpress.com
Enllaços d'interès.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3333
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3334
2021-01-25T18:04:00Z
LSC:ART
driver
"090907 2009 eng "
1697-5928
dc
Recull de premsa
de Sociolingüística i Comunicació, Centre Universitari
http://cuscub.wordpress.com
Recull de premsa.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3334
Llengua, societat i comunicació; Núm. 6 Lingüística i comunicació a les organitzacions
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/3618
2021-03-28T18:15:24Z
LSC:ART
driver
"121030 2012 eng "
1697-5928
dc
És possible una nova comunicació entre metge i malalt?
Gelabert Mas, Antoni
Catedràtic d’Urologia, UAB. Cap emèrit del Servei d’Urologia, Hospital del Mar.
Fortuny Organs, Biel
Col·laborador acadèmic d’ESADE
La comunicació, privilegi de la condició humana, està present i influeix de manera decisiva sobre totes les àrees de la vida. La medicina actual ha perdut molta sensibilitat a causa del fet que no es reforça la comunicació, que passa a segon lloc. En canvi, agafa preeminència el coneixement. La sanitat actual -abans la medicina- tracta usuaris -abans malalts-, i valorant-los així actua com un problema tècnic que s’ha de solucionar. Els patiments com el dolor o l'angoixa vital s’enfoquen com a problemes tècnics que s’han de reparar. Però des del moment en què s’han codificat els drets del malalt, la salut és un dret fonamental, recollit en la nova legislació. Els malalts passen a tenir un paper central en la presa de decisions sobre la seva salut. És un canvi radical sobre el concepte anterior de la praxis mèdica. Ara les habilitats de comunicació estan especialment indicades i destinades a millorar la relació metge-malalt, en general, i de manera especial en les malalties greus. D’aquí la importància que el metge tingui formació en habilitats de comunicació per poder comprendre el seu significat. Les directrius de Bolonya i els nous programes formatius de medicina van en aquesta direcció.
Universitat de Barcelona
2012-10-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3618
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3625
2021-03-28T18:15:51Z
LSC:ART
driver
"121030 2012 eng "
1697-5928
dc
Cossos que parlen: a l’entorn de la diversitat funcional i el trasplantament
Planella Ribera, Jordi
Laboratori d’Educació Social (LES), Universitat Oberta de Catalunya
L’article analitza els cossos amb diversitat funcional i els que han estat trasplantats des de la seva condició de cossos que parlen. El fet que puguem fer una lectura dels cossos des de la seva dimensió simbòlica ens obre un ampli ventall de possibilitats interpretatives més enllà de la comprensió d'aquests cossos com a no comunicants. L’article estudia de manera separada les característiques que configuren aquestes dimensions, tant pel que fa als cossos amb diversitat funcional com als cossos que han estat trasplantats, però aporta elements globals per a la comprensió conjunta.
Universitat de Barcelona
2012-10-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3625
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3626
2021-03-28T18:16:18Z
LSC:ART
driver
"121030 2012 eng "
1697-5928
dc
Desenvolupament personal per a un envelliment satisfactori: el paper de la comunicació
Viladot i Presas, Maria Àngels
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, Institut Internacional de Postgrau, Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, Universitat Oberta de Catalunya
Giles, Howard
Departament de Comunicació, Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara
Al llarg del cicle de la vida avancem per una seqüència d’etapes: som lactants, infants, adolescents, joves, adults i vells. Popularment es diu que els anys “són en la ment” i que un té “l’edat que sent”. Aquestes creences han estat verificades en estudis sobre gerontologia social. Nosaltres fem un pas més enllà i mantenim que “tenim l’edat que comuniquem i que se’ns comunica”. En altres paraules, defensem que si un no sent la seva edat però és parlat i tractat com si la tingués, s’obren les portes a tot tipus de dilemes i ansietats. A Occident, per exemple, quan els joves i els adults interactuen amb les persones més grans ho fan de manera excessivament atenta i càlida, els parlen molt lentament, exageren l’entonació i eleven el to, i fan construccions lingüístiques gramaticalment i conceptualment senzilles. Però aquestes modificacions lingüístiques no es basen en necessitats reals de molts dels adults grans, d’aquells que són socialment i cognitivament actius, i, per aquest motiu, aquests adults creuen que aquestes formes de comunicació denoten una falta de respecte que els mina l’autoestima i la dignitat. El present treball aporta, en primer lloc, un model centrat en la comunicació per a un envelliment satisfactori (Giles 2011; Giles i Dorjee 2004) i, en segon lloc, una revisió d’alguns dels treballs realitzats en l’àmbit de l’atenció sanitària sobre parla condescendent o sobreprotectora i els seus efectes negatius per a la salut i el benestar psicològic (Viladot 1996a,1996b; Viladot i Giles 1998).
Universitat de Barcelona
2012-10-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3626
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3627
2021-03-28T18:17:29Z
LSC:ART
driver
"121030 2012 eng "
1697-5928
dc
L’afectació del llenguatge en la malaltia d’Alzheimer
Rodríguez-Ferreiro, Javier
Universitat de Barcelona (UB)
Coll-Florit, Marta
Estudis d’Arts i Humanitats, Universitat Oberta de Catalunya
Andreu, Llorenç
Universitat de Barcelona (UB)
Sanz-Torrent, Mònica
Universitat de Barcelona (UB)
En el deteriorament de les capacitats cognitives de la malaltia de l’Alzheimer (MA) destaquen, a més del trastorn amnèsic progressiu, les pèrdues de l’àrea del llenguatge. Tot i que en el procés d’envelliment normal el llenguatge és una de les funcions cognitives que queden afectades més tard, en la MA el trastorn lingüístic pot presentar-se com un dels primers símptomes. Aquestes dificultats transcorren des d’alteracions en tasques de denominació fins a la pèrdua total de llenguatge en els casos més avançats. L’article revisa de manera divulgativa alguns dels casos de persones lletrades que han sofert la malaltia i com aquesta situació ha afectat el seu treball. Així mateix, l’article resumeix algunes de les troballes empíriques més importants que descriuen l’afectació del llenguatge en les persones que pateixen aquesta malaltia.
Universitat de Barcelona
2012-10-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3627
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3628
2021-03-28T18:17:52Z
LSC:ART
driver
"121030 2012 eng "
1697-5928
dc
Pràctiques discursives en l'àmbit sanitari: Contextos, gèneres i estils
Salvador, Vicent
Departament de Filologia i Cultures Europees, Universitat Jaume I
L’article presenta una reflexió circumstanciada sobre les pràctiques discursives pròpies de l’àmbit de la salut, on el llenguatge esdevé vehicle i factor constructiu de la comunicació i, per tant, peça clau en les interaccions terapèutiques. De la col·laboració interdisciplinària entre lingüistes i professionals de la salut –una col·laboració vista ací des de la perspectiva del lingüista-, se’n deriven sens dubte beneficis crucials per a la formació dels professionals i per a la praxi sanitària. El text examina els elements contextuals, genèrics i estilístics que intervenen en la constitució dels discursos en aquesta esfera de l’activitat social, tot aplicant-hi eines conceptuals procedents de l’anàlisi del discurs –disciplina innovadora i particularment interessada a fomentar una autèntica i útil aplicació de la interdisciplinarietat en àrees com és el de la lingüística mèdica.
Mots clau: lingüística mèdica, context sanitari, gèneres discursius.
Universitat de Barcelona
2012-10-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3628
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3629
2021-03-28T18:16:58Z
LSC:ART
driver
"121030 2012 eng "
1697-5928
dc
La terminologia en el camp dels Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) de la heterodenominació a l’autodeterminació
Luna García, Rosa
Universidad Ricardo Plama – UNIFE – PERÚterm
En aquest article es pretén analitzar, des d’una perspectiva socioterminològica, el comportament de la terminologia referida als Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) encunyada en les últimes dues dècades. Al llarg de l’anàlisi s’identifiquen i contrasten tendències encunyadores heterodenominatives (a càrrec de professionals), autodenominatives (creades pels al·ludits: persones amb síndrome d’Asperger). S’aconsegueix demostrar les dues hipòtesis de treball. Els col·lectius especialitzats utilitzen entre els recursos d’encunyació proactius la reetiquetació neutralitzadora, igual que la resemantització i, entre els reactius, la cosificació. Per contra, els col·lectius conformats per persones o familiars de persones amb autisme fan ús de recursos d’encunyació fonamentalment proactius i inclusius.
Universitat de Barcelona
2012-10-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3629
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3632
2021-03-28T18:18:20Z
LSC:ART
driver
"121030 2012 eng "
1697-5928
dc
Els informes mèdics són entenedors per a qui els ha de llegir?
Francí Pallejà, Jaume
Departament de Control de Gestió, Consorci Sanitari de Terrassa
En general, després d’una assistència mèdica, ja es tracti d’una exploració diagnòstica, d’un procediment ambulatori (per a diagnosi o tractament) o d’un ingrés hospitalari, el metge (o a vegades un altre professional de la sanitat) escriu un informe en què reflecteix el procés diagnòstic o terapèutic que s’ha dut a terme durant aquesta assistència sanitària. El destinatari d’aquest document mèdic és el pacient (i els seus familiars més propers), però també altres professionals sanitaris que, possiblement, l’hauran d’atendre amb posterioritat. Sovint, el text dels informes mèdics inclou un vocabulari especialitzat que comporta dificultat de comprensió per part de les persones alienes al món sanitari; però els textos també poden ser poc entenedors (fins i tot per als metges) per la presència d’abreviacions.
Universitat de Barcelona
2012-10-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3632
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3633
2021-03-28T18:18:48Z
LSC:ART
driver
"121030 2012 eng "
1697-5928
dc
Tumors benignes vs. tumors malignes
Romaní Olivé, Manel
Entenem com a tumor el creixement anòmal, per excés, d’una massa de cèl·lules determinades, que poden ser com les cèl·lules normals de l’organisme o bé pot tractar-se de cèl·lules atípiques. La diferència essencial entre els tumors benignes i els malignes rau en la capacitat dels malignes d’escampar-se per tot el cos, per la qual cosa, el pronòstic d’aquests és, en principi, pitjor que el dels benignes. Aquesta afirmació pot no ser del tot certa, ja que pot donar-se el cas de tumors malignes amb baixa malignitat i de fàcil tractament i en l’altra banda tindrem els tumors benignes difícils de localitzar i de tractar i que poden ser força invalidants, com seran aquells que afectin a estructures de vital importància (cor, cervell...).
Universitat de Barcelona
2012-10-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3633
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3637
2021-03-28T18:19:16Z
LSC:ART
driver
"121030 2012 eng "
1697-5928
dc
Els noms de la fam. La construcció de les categories mèdiques de la malnutrició
Barona-Vilar, Josep L.
Departament d’Història de la Ciència i Documentació, Universitat de València
Durant el període entre guerres, la fisiologia de la nutrició va incorporar un ampli coneixement experimental sobre calories, nutrients, vitamines i minerals. Les catàstrofes bèl·liques i les crisis econòmiques del període entre guerres varen estendre la fam en moltes zones del món. Les situacions extremes (refugiats, malalts, aturats, internats als camps de concentració) van propiciar les estratègies de racionament i també l’estudi dels símptomes de la fam, la seua dimensió clínica, els tipus de malalties i la malnutrició aguda. El present article analitza la construcció d’un saber mèdic sobre les conseqüències patològiques de la fam i la construcció mèdica del concepte de malnutrició.
Universitat de Barcelona
2012-10-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3637
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3638
2021-03-28T18:19:43Z
LSC:ART
driver
"121030 2012 eng "
1697-5928
dc
De noms propis en el llenguatge: una visió històrica i actual de l’eponímia mèdica
Guardiola, Elena
Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, Universitat Pompeu Fabra
Baños, Josep-Eladi
Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, Universitat Pompeu Fabra
La utilització dels epònims és freqüent en medicina. Un bon nombre d’estructures anatòmiques, malalties, procediments diagnòstics i mètodes de tractament deuen el nom a la persona que els va descobrir o els va descriure. El seu ús, però, topa amb reticència per part de molts grups. En aquest article es fa un repàs d’aquest tipus de terminologia i s’analitza la contribució dels metges i científics catalans a l’eponímia mèdica. Es presenten els epònims originats per catalans (més de noranta) que han contribuït de diferents maneres a la internacionalització de la medicina catalana. Es destaca que hi ha epònims catalans en gairebé totes les disciplines mèdiques i que alguns epònims, a més, han tingut una repercussió important en la medicina. També s’esmenten els que tenen l’origen en institucions o ciutats catalanes (tretze) i es fa referència a la contribució eponímica dels metges catalans en altres àrees com ara la botànica.Alguns autors suggereixen que s’abandoni l’ús dels epònims en favor de termes més descriptius i els consideren una rèmora del passat, una terminologia imprecisa, que porta a la confusió i pot impedir el debat científic en un món globalitzat. Però la realitat ens mostra que els epònims són a tot arreu i s’utilitzen àmpliament. La gran majoria dels metges i científics catalans que han originat epònims va contribuir de manera decisiva al progrés de la medicina i, moltes vegades, a la creació de les seves especialitats. Utilitzar aquests epònims o, en alguns casos, simplement recordar-los, és una manera de retre homenatge a totes aquestes persones.
Universitat de Barcelona
2012-10-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3638
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/3640
2021-03-28T18:14:04Z
LSC:ART
driver
"121030 2012 eng "
1697-5928
dc
Medicina i llenguatge: les paraules de la salut
Estopà Bagot, Rosa
IULATERM, Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)
Presentació
Universitat de Barcelona
2012-10-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3640
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/5149
2021-03-28T18:14:04Z
LSC:ENLL
driver
1697-5928
dc
Enllaços d'interès
LSC, LSC
Enllaços d'interès.
Universitat de Barcelona
2012-10-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/5149
Llengua, societat i comunicació; Núm. 10 Medicina i llenguatge: les paraules de la salut
cat
Drets d'autor (c)
17c7772fddec0d466d004bb556efb62a