2024-03-29T13:13:46Z
http://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/14287
2019-12-12T14:50:51Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/14287
2019-12-12T14:50:51Z
U
2015: Núm. 35 - nov; 132-138
¿Objeción de conciencia de los farmacéuticos? Comentario a la Sentencia del Tribunal Constitucional 145/2015, de 25 de junio
Navarro Michel, Mónica; Universitat de Barcelona
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/14287
Array
Array
Array
Array
Array
Array
-
oai:revistes.ub.edu:article/15381
2018-09-21T15:23:20Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/15381
2018-09-21T15:23:20Z
U
2016: Num. 36; 93-112
La reproducción asistida ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos: De Evans c. Reino Unido a Parrillo c. Italia
Farnós Amorós, Esther; Universitat Pompeu Fabra
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/15381
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Pese a que la mayoría de ordenamientos europeos regulan las técnicas de reproducción asistida, ello no reduce la diversidad existente entre los estados miembros por lo que respecta a cuestiones especialmente sensibles, tales como las condiciones de acceso estas técnicas; el uso del diagnóstico genético preimplantacional para evitar que un hijo sea portador de una determinada enfermedad genética; el recurso a técnicas heterólogas o con gametos donados; los efectos que deben otorgarse a los acuerdos de gestación por sustitución celebrados en el extranjero; o el destino de los embriones sobrantes de un ciclo de fecundación “in vitro”. Las diferentes respuestas a estas cuestiones dan cuenta de la variedad de aproximaciones de los estados en la materia. Esta diversidad se ha visto fomentada, en el momento actual por el mal llamado “turismo reproductivo”, un fenómeno que, como se analiza críticamente en este trabajo, se ha visto avalado por el propio TEDH.
oai:revistes.ub.edu:article/16155
2019-12-12T14:49:01Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/16155
2019-12-12T14:49:01Z
U
2016; 133-148
Daños causados por la Talidomida. La batalla legal que no cesa. Comentario a la STS de 20 de octubre de 2015
Navarro Michel, Mónica; Universitat de Barcelona
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/16155
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Durante los años cincuenta y sesenta se produjo un aumento del número de nacimientos de niños con malformaciones gravísimas, a los que les faltaban los brazos y/o las piernas, consecuencia de la ingestión por parte de sus madres embarazadas de medicamentos con talidomida, para combatir las náuseas y los mareos. Sesenta años después del nacimiento de la llamada "generación de la talidomida", los afectados en España han visto cómo los tribunales han desestimado su reclamación judicial de indemnización. Este artículo hace un repaso al recorrido judicial de la reclamación en España, y lo compara con la respuesta legal que ha recibido en otros países.
oai:revistes.ub.edu:article/16156
2019-12-12T13:51:46Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/16156
2019-12-12T13:51:46Z
U
2016; 149-170
Parámetros jurisprudenciales en los casos de gestación por sustitución internacional. Los lineamientos del Tribunal Europeo de Derechos Humanos y sus repercusiones en el contexto global
Lamm, Eleonora
Rubaja, Nieve; Universidad de Buenos Aires
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/16156
Array
Array
Array
Array
Array
Array
En el contexto globalizado en que vivimos es cada vez más frecuente que para acceder a la gestación por sustitución, las personas se desplacen a otros países, a pesar de las dificultades que aquello puede traer aparejado. En este trabajo se abordan los principales problemas derivados de la gestación por sustitución internacional. Para ello se analizan los lineamientos que surgen de las sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos y sus repercusiones en distintos Estados, la incidencia del factor biológico en estos casos y la situación en Argentina.
oai:revistes.ub.edu:article/17049
2018-06-15T10:52:47Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/17049
2018-06-15T10:52:47Z
U
2016: Núm. 38 - nov; 119-129
Sobre cómo el Tribunal de Justicia de la Unión Europea transformó la política comunitaria de información nutricional con el Caso 19/15
Plana, Maria José; Universidad de Barcelona
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/17049
Array
Array
Array
Array
Array
Array
El Tribunal de Justicia de la Unión Europea responde ante la cuestión preliminar remitida por los tribunales alemanes relativa al alcance del Reglamento comunitario sobre el uso de declaraciones nutricionales y de propiedades saludables en la publicidad de los productos alimenticios. En particular, interpreta que la publicidad dirigida a los profesionales sanitarios queda sujeta a dicho Reglamento, puesto que estos profesionales no están en condiciones de examinar todos los estudios científicos publicados debido a su número y complejidad. Esta sentencia abre la puerta para que la Comisión Europea defina reglas claras que impongan límites a la actuación de las empresas cuando comunican con los profesionales de la salud.
oai:revistes.ub.edu:article/17720
2019-12-12T13:48:56Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/17720
2019-12-12T13:48:56Z
U
2017: Núm. 39 - mar; 153-177
Una sentencia brasileña con visión de género
Kemelmajer de Carlucci, Aída
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/17720
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Este artículo analiza el voto particular de Luis Roberto Barroso, juez del Superior Tribunal de Justicia de Brasil, frente al Habeas Corpus 124.306 de la sala I del Superior Tribunal de Justicia de Brasil (29/11/2016). Barroso argumenta que penalizar la interrupción del embarazo, consentida por la mujer, practicada en los tres primeros meses de gestación, viola derechos fundamentales establecidos en la Constitución de Brasil y en las Convenciones Internacionales de Derechos Humanos. Este artículo sostiene que esta penalización no sólo perjudica al litigante, sino que profundiza el desprestigio del sistema de justicia.
oai:revistes.ub.edu:article/18599
2018-10-02T10:17:16Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/18599
2018-10-02T10:17:16Z
U
2018: Núm. 44 - nov; 201-221
Les vacunes obligatòries com a condició per a l'accés a les guarderies municipals: entre la protecció de la salut (col·lectiva) i la llibertat d'elecció individual
Grisostolo, Francesco Emanuele; Università degli Studi di Udine
2018-10-02
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/18599
Array
Array
Array
Array
Array
Array
L'article analitza la sentència núm. 20/2017 de la Cort Regional Administrativa de Friuli Venècia Giulia. La decisió es refereix a la legitimitat d'una normativa municipal que restringeix l'accés a les guarderies municipals als infants que prèviament s'han sotmès a vacunacions obligatòries. Els drets i principis en joc (dret a la salut, principi de proporcionalitat, principi de precaució, dret dels pares a criar als seus fills d'acord amb les seves conviccions) seran analitzats, en primer lloc, atenent al raonament del jutge. Posteriorment, i prenent en consideració algunes de les afirmacions contingudes en aquesta sentència, l’article se centra en la possibilitat que les teories científiques minoritàries ―les contràries a les oficialment admeses per l'autoritat pública competent― trobin la seva veu durant un judici i, d'altra banda, també s’analitza la perspectiva filosòfica adoptada pel jutge en el seu raonament.
oai:revistes.ub.edu:article/19174
2023-02-15T11:52:47Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/19174
2023-02-15T11:52:47Z
U
2017: Núm. 40 - jul - Dossier XIII Congrés Mundial IAB; 231-242
"Paradiso y Campanelli c. Italia" (II): los casos difíciles crean mal derecho
Farnós Amorós, Esther; Universitat Pompeu Fabra
2017-05-31
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/19174
Array
Array
Array
Array
Array
Array
La sentencia del TEDH del pasado 24 de enero pone punto y final al asunto Paradiso y Campanelli c. Italia, en que las autoridades italianas declararon en situación de desamparo a un menor que había pasado sus primeros ocho meses de vida con los comitentes, dos cónyuges italianos que habían accedido a la gestación por sustitución con gametos donados en Rusia. La Gran Sala se aparta del razonamiento seguido por la Sec. 2ª y considera que la actuación de las autoridades nacionales no vulnera el art. 8 CEDH. Así, no existe interferencia en la vida familiar de los comitentes y la injerencia en su vida privada se encuentra justificada. Aunque es cierto que una decisión en sentido contrario podría conducir a legalizar situaciones creadas contraviniendo la legislación italiana, el análisis que la Gran Sala realiza de la conducta de las autoridades nacionales presenta varios puntos débiles. Pese a ello, Paradiso (II) es un caso difícil del cual no pueden extraerse conclusiones generales, más allá de confirmar la necesidad de mayor control de una práctica que presenta riesgos claros de explotación.
oai:revistes.ub.edu:article/19848
2023-02-15T11:44:41Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/19848
2023-02-15T11:44:41Z
U
2018: Núm. 43 - jul - Dossier sobre estratègies polítiques i judicials en el debat per la legalització de l'avortament a Llatinoamèrica, coordinat per J. Arosteguy y S. Deza; 227-289
El cas de Charlie Gard: entre una planificació compartida de les atencions sanitàries i la presa de decisions ètiques
De Panfilis, Ludovica; CIRSIFID, University of Bologna USL-IRCCS, Reggio Emilia
2018-05-29
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/19848
Array
Array
Array
Array
Array
Array
El cas del nen anglès Charlie Gard ha generat lectures i presa de posicions no només en l'àmbit científic i mèdic, sinó també en l'opinió pública. El debat en els mitjans, en lloc de ser una discussió clínica i ètica de les qüestions morals en joc i els processos de presa de decisions, ha esdevingut una estèril confrontació ideològica de principis que ni s'entenen ni es descriuen de manera efectiva. Les qüestions ètiques, clíniques i legals en aquest cas són moltes: el concepte de vida digna de ser viscuda, el dret a no sofrir, la distribució de recursos, la presa de decisions clíniques i ètiques, la planificació anticipada de les cures, els tractaments experimentals no autoritzats al final de la vida, el concepte de millor interès del nen, la futilitat dels tractaments, les cures pal·liatives, el dret a l'esperança, la vulnerabilitat i l'autodeterminació. Lluny d'esgotar la complexitat dels temes en joc, l'objectiu principal de l'article és proposar una revisió d'alguns dels problemes ètics i clínics esmentats, començant amb la història legal de Charlie i suggerint algunes reflexions crítiques sobre aquest tema.
oai:revistes.ub.edu:article/19878
2023-02-15T11:50:00Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/19878
2023-02-15T11:50:00Z
U
2017: 2017: Núm. 41 - nov - Dossier sobre analítica de dades massives i salut, coordinat per I. de Lecuona; 197-208
El TJUE reafirma que les begudes vegetals no poden anomenar-se «llet» en base a les normes de protecció del mercat làctic, però què hi ha de l’interès del consumidor?
Rey Huerga, Nuria
2017-10-10
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/19878
Array
Array
Array
Array
Array
Array
El passat 14 de juny, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre en qüestió prejudicial que la denominació «llet» i altres denominacions de «productes làctics» han de reservar-se a productes d'origen animal. La decisió respon a la qüestió prejudicial plantejada per un Tribunal alemany durant el litigi entre VSW, associació empresarial alemanya i TofuTown, productora i distribuïdora d'aliments vegetarians/vegans.La decisió del Tribunal estableix que designar un producte purament vegetal com a «llet de…» vulnera el dret de la Unió Europea perquè és contrari a la normativa de protecció del sector làctic. Però la sentència no analitza si aquestes denominacions posen en entredit la protecció del dret del consumidor a una informació alimentària clara, objectiva i contrastada científicament.
oai:revistes.ub.edu:article/21638
2023-02-15T11:44:41Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/21638
2023-02-15T11:44:41Z
U
2018: Núm. 43 - jul - Dossier sobre estratègies polítiques i judicials en el debat per la legalització de l'avortament a Llatinoamèrica, coordinat per J. Arosteguy y S. Deza; 245-259
Tractament potencialment inadequat en oposició a futilitat i altres qüestions ètiques del cas Charlie Gard
Honrubia Fernandez, Teresa
2018-05-29
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/21638
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Durant els primers 6 mesos de 2017 es va desenvolupar un encès debat sobre el cas d'un nen anglès amb una malaltia rara i molt greu. Charlie Gard va romandre 9 mesos en una unitat de vigilància intensiva paralitzat, sotmès a ventilació mecànica i amb una funció neurològica en constant deterioració. Mentre, en la premsa especialitzada i en els mitjans de comunicació generals, tenia lloc un debat sobre qui havia de prendre la decisió de retirar o de continuar amb els tractaments de suport vital i quins eren els criteris que calia utilitzar per prendre-la. En aquest article analitzem aquests i altres problemes ètics i suggerim que, a fi de prendre les millors decisions, s'ha anat evolucionant dels intents de definir la futilitat, i determinar qui decideix, cap al concepte de tractaments potencialment inadequats i el recurs a estratègies de presa de decisions compartides.
oai:revistes.ub.edu:article/21890
2023-02-15T11:44:41Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/21890
2023-02-15T11:44:41Z
U
2018: Núm. 43 - jul - Dossier sobre estratègies polítiques i judicials en el debat per la legalització de l'avortament a Llatinoamèrica, coordinat per J. Arosteguy y S. Deza; 261-276
La polèmica decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el cas Gard i altres contra el Regne Unit
Marín Castán, Mª Luisa; Professora Titular de Filosofia del Dret, Universidad Complutense de Madrid
2018-05-29
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/21890
Array
Array
Array
Array
Array
Array
La decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans que es comenta en aquest article es refereix a un dels casos més impactants dels últims temps al Regne Unit i que ha tingut una gran repercussió mediàtica. En ella es plantegen algunes de les més importants qüestions que figuren en primer pla de la Bioètica, com ara la mort digna, l’obstinació terapèutica, la judicalització dels conflictes bioètics, l'autonomia del pacient per representació, l'eutanàsia passiva en la infància o l'enfrontament entre dues concepcions de la bioètica: la utilitarista i la personalista. Amb la present contribució, sense ànim d'exhaustivitat, em limitaré a reflexionar sobre algun dels aspectes que m'han resultat especialment cridaners i que poden coadjuvar a fomentar el debat serè, lliure de prejudicis i de fonamentalismes de tot tipus i que permeti els consensos, tal com requereix una bioètica per al nostre temps en les societats plurals i diverses en què vivim i en l'escenari d'un món global.
oai:revistes.ub.edu:article/22729
2018-10-02T10:17:16Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/22729
2018-10-02T10:17:16Z
U
2018: Núm. 44 - nov; 179-200
Les particularitats del contracte de gestació per substitució en la llei portuguesa i la sentencia nº 225/2018 del Tribunal Constitucional
Guimarães, Maria Raquel; Universidade do Porto
2018-10-02
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/22729
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
El Tribunal Constitucional portuguès ha declarat recentement la inconstitucionalitat (parcial) del règim de gestació per substitució introduït en la Llei de Reproducció Assistida a l'agost de 2016. La Llei nº 25/2016, de 22 d'agost, admetia la gestació per substitució en un context contractual, com a objecte d'un negoci jurídic bilateral, necessàriament gratuït, invertint el sentit de la llei que, fins llavors, prohibia la celebració de contractes de “maternitat per substitució” i els declarava nuls. En aquest text s'analitza d'una forma critica el règim d'aquest contracte, en el marc de la posició assumida pel Tribunal Constitucional en la sentencia nº 225/2018, del 24 d'abril de 2018.
oai:revistes.ub.edu:article/27097
2023-02-15T11:40:56Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/27097
2023-02-15T11:40:56Z
U
2019: Núm. 46 - jul - Dosier sobre intel·ligència artificial, robòtica i internet de les coses, coordinat per M. Navarro-Michel; 203-217
Los animales no humanos como titulares de derechos legales: la sentencia del Alto Tribunal de Uttarakhand en el caso Narayan Dutt Bhatt contra el Estado de Uttarakhand y otros
Crespo Santiago, Víctor; Universitat de Barcelona
2019-06-03
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/27097
Array
Array
Array
Array
Array
Array
En este artículo se analiza el alcance de la reciente sentencia del Alto Tribunal de Uttarakhand que declara a todos los miembros del reino animal titulares de derechos legales y además establece obligaciones jurídicas positivas hacia los animales callejeros. Además, se defiende que dado que la capacidad de sufrir y disfrutar es el único factor relevante para considerar moralmente a una entidad, tenemos buenas razones para pensar que debemos atribuir derechos legales a los animales no humanos para proteger sus intereses fundamentales y que algunos de estos derechos supondrían que determinados seres humanos tienen, al menos en determinadas circunstancias, obligaciones positivas hacia ellos.
oai:revistes.ub.edu:article/27268
2023-02-15T11:41:41Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/27268
2023-02-15T11:41:41Z
U
2019: Núm. 45 - mar - Dosier sobre ètica y salut pública, coordinat per F. J. García López; 231-251
L'ingrés involuntari en residència geriàtrica i l'autorització judicial
Navarro Michel, Mónica; Universitat de Barcelona
2019-02-04
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/27268
Array
Array
Array
Array
Array
Array
L'ingrés d'una persona gran en una residència geriàtrica només pot fer-se amb el seu consentiment exprés. Si la persona gran ha perdut la seva capacitat cognitiva, l'ingrés exigeix autorització judicial. Aquest treball té per objecte analitzar els requisits necessaris per a la legalitat de l'ingrés, tenint en compte les tres sentències del Tribunal Constitucional de 2016. El criteri constitucional és que l'autorització ha de ser prèvia a l'ingrés i, si ja s'ha produït, no hi cap ratificació posterior per incompliment del termini de 24 hores i de la urgència; l'autorització ha de sol·licitar-se a través d'un procés de modificació de la capacitat. Això és contrari al Conveni sobre els drets de les persones amb discapacitat. L’article acaba amb algunes reflexions sobre el paper que juguen les voluntats anticipades en l'ingrés voluntari que es torna involuntari amb la pèrdua de la capacitat cognitiva, i en el control judicial posterior.
oai:revistes.ub.edu:article/29247
2023-02-15T11:38:31Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/29247
2023-02-15T11:38:31Z
U
2020: Núm. 48 - mar - Dosier sobre bioètica i medicina intensiva, coordinat per L. Cabré Pericas; 245-260
Los derechos de los animales en Colombia: una enmarañada serie de discursos
Gonzalez, Javier Andrés; Instituto de Bioética Pontificia Universidad Javeriana Bogotá, Colombia
2020-02-18
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/29247
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Ante la preocupación por el desarrollo de argumentos que soportan estrategias de protección animal, en este artículo se identifican y analizan distintos discursos sobre derechos de los animales que pronuncian documentos de los poderes ejecutivo, legislativo y judicial de Colombia. Se encontraron discursos tergiversados para promover prácticas de maltrato animal y otros cuya falta de rigor argumentativo no permite que se les pueda caracterizar propiamente como derechos de los animales. Esta situación plantea la necesidad de revisar las herramientas conceptuales en particular de quienes participan activamente en la defensa de los animales no humanos.
oai:revistes.ub.edu:article/29936
2020-05-11T10:47:20Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/29936
2020-05-11T10:47:20Z
U
2020: Núm. 49 - jul; 191-210
Neuroética: bases para la introducción de la neuroimagen en el proceso judicial penal
Sánchez Vilanova, María
2020-05-11
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/29936
Array
Array
Array
Array
Array
Array
En el presente trabajo se efectúa una aproximación general a los reparos éticos que la investigación neurocientífica plantea, especialmente respecto de sus usos extralimitados en el proceso penal. Así pues, con el objetivo de regular un uso adecuado, respetuoso con los principios generalmente aceptados en el ámbito biomédico, se desarrolla una propuesta de regulación ética de esta materia que preceda a su uso probatorio en el ámbito forense.
oai:revistes.ub.edu:article/31093
2023-02-15T11:37:08Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/31093
2023-02-15T11:37:08Z
U
2020: Núm. 50 - nov - Dosier sobre questions bioètiques de la pandèmia de COVID-19, coordinat per M. Casado; 439-452
Publicidad ilícita y salud: cerrar el círculo
Ojuelos Gómez, Francisco José; Ilustre Colegio de Abogados de Salamanca
2020-07-29
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/31093
Array
Array
Array
Array
Array
Array
La regulación de la publicidad en algunos ámbitos de lo sanitario proporciona, más allá del nivel concreto de eficacia en su aplicación, naturalmente mutable y coyuntural, un marco coherente de protección que no se constata en otros campos. Este trabajo analiza la aplicabilidad de los criterios legales y jurisprudenciales de uno de ellos (el de publicidad de medicamentos) como complemento para la actuación frente a prácticas gravemente dañosas del interés público y de los derechos de los consumidores en otros como el de la publicidad de bebidas alcohólicas o de alimentos malsanos, muy necesitados de criterios jurídicos fundados con los que actuar para atajar la desprotección del consumidor y defender la salud pública.
oai:revistes.ub.edu:article/31986
2023-02-15T11:33:32Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/31986
2023-02-15T11:33:32Z
U
2021: Núm. 52 - jul - Dosier sobre comunicació en l'àmbit sanitari, coordinat per M. Consuegra-Fernández; 287-301
El medio ambiente sano como derecho fundamental en Colombia
Restrepo Tamayo, John Fernando; Universidad de Medellín
Hurtado, Sebastián; Universidad de Medellín
Vásquez, Leonardo; Fundación Universitaria Luis Amigó
2021-06-18
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/31986
Array
Array
Array
Array
Array
Array
El presente trabajo investigativo tiene por objetivo defender la tesis que el medio ambiente sano se ha configurado en la práctica y con suficientes bases teórico normativas como un derecho fundamental en el sistema jurídico colombiano; no solo por las decisiones que sobre él han tomado las altas cortes, sino además por la gran defensa que sobre él se hace en diferentes instrumentos internacionales. Se observarán tanto fuentes legales como doctrinarias con el objetivo de mostrar esta naturaleza.
oai:revistes.ub.edu:article/32660
2023-02-15T11:36:18Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/32660
2023-02-15T11:36:18Z
U
2021: Núm. 51 - mar - Dosier sobre bioètica y animals no humans en investigació, coordinat per F. Leyton Donoso; 299-320
Algunas reflexiones sobre el Convenio de Oviedo y los productos sanitarios. Responsabilidad y certificación en el caso de los cíborgs
Puig Hernández, Marc Abraham; Universitat Autònoma de Barcelona
2021-02-17
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/32660
Array
Array
Array
Array
Array
Array
El Convenio de Oviedo constituye un marco genérico para las diversas aplicaciones de la biomedicina sobre el ser humano. Si por un parte sus disposiciones son de aplicación genérica, debe conjugarse, por otra parte, con otras normas especiales, las que regulan actividades particulares o ámbitos concretos. En el presente estudio nos cuestionamos acerca del encaje entre el marco genérico del convenio y la regulación de los productos sanitarios, en particular, nos centramos en la aplicación de tales productos sobre el cuerpo humano, integrándose en el organismo. Este es el caso de los cíborgs, o de la temática ya acuñada bajo el término transhumanismo. La reflexión nos lleva a evaluar las distintas normas y a ofrecer una propuesta de certificación atendiendo al régimen de responsabilidad respecto a este tipo de productos.
oai:revistes.ub.edu:article/35349
2022-02-22T10:21:00Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/35349
2022-02-22T10:21:00Z
U
2022: Núm. 54 - mar; 233-250
El dret a sol·licitar la prestació d'ajuda per a morir
Martínez Navarro, Juan Alejandro; Universidad de Almería
2022-02-22
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/35349
Array
Array
Array
Array
Array
Array
La Llei orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l'eutanàsia sorgeix a través d'un extens i exaltat debat jurídic i bioètic. La conseqüència d'aquest nou marc normatiu regulador és la despenalització de l'eutanàsia activa directa i el desenvolupament del dret a sol·licitar la prestació d'ajuda per a morir. Aquest debat jurídic i bioètic s'ha sustentat en gran manera en la contraposició de dues figures, com són l'eutanàsia i les cures pal·liatives, que reflecteixen semblances però que jurídicament són elements que han de ser diferenciats.
oai:revistes.ub.edu:article/36893
2022-10-15T11:44:26Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/36893
2022-10-15T11:44:26Z
U
2022: Núm. 55 - jul
Prescripción off-label de medicamentos
Bierzychudek, Laura; Estudio Trevisán
2022-06-16
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/36893
Los médicos están facultados para prescribir medicamentos en una manera diferente a la aprobada por la agencia reguladora, es decir, por fuera de lo indicado en su prospecto, para un paciente determinado. Ello puede derivar en el uso del medicamento en una indicación distinta a la aprobada; o, en la misma indicación aprobada, pero en un distinto subgrupo de pacientes; o bien, bajo condiciones diferentes. Las prescripción fuera de prospecto o indicaciones “off-label” son de exclusiva responsabilidad del médico tratante. Entonces nos preguntamos qué precauciones debe adoptar el profesional en el acto prescriptivo, qué derechos tiene el paciente al respecto, si dicho tratamiento debe ser igualmente cubierto por el seguro médico y qué acciones debe tomar el Estado, en caso de corresponder, como garante último de la salud de las personas residentes en Argentina. La necesidad y las especiales circunstancias que rodean los temas de salud determinan que es ética y regulatoriamente permisible la prescripción de medicamentos fuera de prospecto u off label. Ello debe darse bajo condiciones determinadas, dispuestas por el mismo médico tratante, pero también desde las autoridades, a fin de coordinar la participación de diversos actores del sistema y la aplicación de herramientas de monitoreo y de favorecer la información científica adecuada, todo lo cual respaldará el uso fuera de prospecto u off label de medicamentos para brindar acceso racional en un caso en concreto y aceptado por el paciente.
oai:revistes.ub.edu:article/41013
2023-02-21T11:02:03Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/41013
2023-02-21T11:02:03Z
U
2023: Núm. 57 - mar - Dossier de telemedicina, coordinat per E. Rial-Sebbag i M. Casado; 335-350
Filiació, gestació per substitució i dret internacional privat: la Sentència del Tribunal Suprem espanyol 277/2022277/2022 a la llum de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans
Pino Ávila, Alonso PINO; UB
2023-02-15
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/41013
El Tribunal Suprem admet la reclamació de la paternitat biològica i l’expedient d’adopció com a procediments idonis per al reconeixement de la filiació derivada d’ una gestació per substitució celebrada a l’ estranger, al mateix temps que desestima el seu reconeixement quan hagi estat reclamada mitjançant la sol· licitud de la transcripció del certificat registral estranger o per possessió d‟estat. Aquesta doctrina és compatible amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans que obliga els Estats a reconèixer la filiació derivada d'una gestació per substitució quan hi hagi un vincle genètic entre el menor i els pares d'intenció, així com protegir l'interès superior del menor quan hi hagi vida familiar. Aquesta doctrina jurisprudencial vol protegir els drets de la mare gestant i l'interès superior del menor; tanmateix, una protecció eficaç de tots dos només pot venir des d'un conveni de dret internacional privat que reguli els requisits per al reconeixement de la filiació per part dels Estats que neguen validesa als contractes de gestació per substitució, de manera que els drets humans i l'interès superior del menor siguin garantits.
oai:revistes.ub.edu:article/41758
2023-02-21T11:02:03Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/41758
2023-02-21T11:02:03Z
U
2023: Núm. 57 - mar - Dossier de telemedicina, coordinat per E. Rial-Sebbag i M. Casado; 309-334
La dignitat de la dona com a argument jurídic rellevant en la Sentència del Tribunal Suprem espanyol 277 /2022, de 31 de març de 2022
Marín Castán, María Luisa; Universidad Complutense de Madrid
2023-02-15
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/41758
Aquest comentari se centra a analitzar un dels aspectes rellevants de la recent sentència dictada pel Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem espanyol, el 31 de març de 2022. La decisió jurisdiccional, encara que té per objecte la determinació de la filiació, es pronuncia sobre la polèmica qüestió que se situa clarament a l'àmbit de la Bioètica i que està sent, ja des de fa algun temps, objecte d'un intens debat social, polític i jurídic, quina és la maternitat subrogada i la seva incidència en la dignitat de la dona, com a qualitat intrínseca inherent als seus drets més bàsics i fonamentals. En aquest cas, el Tribunal Suprem, de manera rotunda, considera que es produeix una vulneració flagrant de la dignitat de la dona gestant i dels seus drets inviolables. Després d'examinar el significat del principi essencial de la dignitat humana, es conclou que aquesta qualitat és innegociable i inalienable i, per tant, no és susceptible de resignificació que la menyscabi o menyspreï en cap cas, en cap altra cultura ni en cap altre context.
oai:revistes.ub.edu:article/42385
2024-02-13T07:51:09Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/42385
2024-02-13T07:51:09Z
U
2024: Núm. 60 - mar; 135-160
El cadàver en els sistemes jurídics colombià i espanyol: una discussió jurídica, ètica i bioètica
Garces Garces, Hugo ; Profesor asociado de la Facultad de Derecho, Universidad del Cauca
2024-02-13
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/42385
L'objecte d'aquest treball és contribuir al desenvolupament conceptual de la categoria jurídica del cadàver en raó a la dificultat que representa la dualitat de subjecte–objecte i que, eventualment, pot generar una des protecció a aquest. L'estudi es limita a les legislacions d'Espanya i Colòmbia, que a més d'estar estretament relacionada en els seus orígens, és similar en molts aspectes. La hipòtesi sostinguda és que el cadàver és una substància corpòria que conté informació personal i en virtut d'això, la bioètica es converteix en una font útil per al seu tractament i regulació.
oai:revistes.ub.edu:article/42575
2024-02-13T07:51:09Z
RBD:BET
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/42575
2024-02-13T07:51:09Z
U
2024: Núm. 60 - mar; 113-134
Reconfiguració del principi de dignitat humana. La visibilitat de nous subjectes de dret a l'interior de l'ordre jurídic colombià
Restrepo Tamayo, John Fernando; Universidad del Valle
2024-02-13
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/RBD/article/view/42575
Aquest treball té com a objectiu identificar de quina manera el sistema normatiu colombià dels últims anys s'ha estructurat a partir del concepte Dignitat. Per fer-ho, es farà una presentació del terme en tres moments històrico-jurídics a través dels quals resulta possible construir una noció del sistema normatiu segons principis i valors arrelats en una cosmovisió pròpia al voltant del terme i la transformació jurídica del seu significat en el qual es transita de la legalitat a la dignitat humana i posteriorment cap a la dignitat dels subjectes de dret. És un treball descriptiu, analític i crític que servirà per identificar l'actualitat del marc interpretatiu de la Constitució i l'ordre jurídic a Colòmbia al llarg dels últims trenta anys de vigència del nostre sistema constitucional.