2024-03-28T14:14:26Z
http://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/2139
2024-03-28T14:14:24Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090202 2009 eng "
2013-0864
dc
Presentació
,
Un grup de doctorands d’antropologia social i cultural de la Universitat de Barcelona impulsem la publicació d’una revista per tal de donar a conèixer els treballs de recerca que es duen a terme durant l’etapa doctoral, creant un espai de debat, reflexió i formació en l’àmbit de l’antropologia social i cultural.
Universitat de Barcelona
2009-01-27 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2139
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2140
2024-03-28T14:14:24Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090202 2009 eng "
2013-0864
dc
Conversant amb Ignasi Terradas i Saborit. Antropologia, universitat i societat: la necessitat d'una lectura crítica de l'actualitat
Doñate Sastre, Miguel
Romero i Noguera, Pablo
A través d’aquesta entrevista, Ignasi Terradas i Saborit, catedràtic d’antropologia social de la Universitat de Barcelona, ens transmet la seva visió sobre la nostre disciplina, ens explica per què creu que actualment ja no la defineix el famós mètode del treball de camp i per què en canvi s’ha de definir pels seus objectius i continguts, si volem que conservi la seva capacitat crítica. Ens parla també del realisme etnogràfic com a la forma més fiable d’encarar la comparació intercultural i intersocietal i el coneixement antropològic en general i de l’àmbit de l’antropologia jurídica, al qual s’ha dedicat en els darrers anys. Tot en el marc d’una reflexió crítica d’ampli abast sobre la seva pròpia trajectòria acadèmica, sobre la situació actual de la universitat, sotmesa a importants reformes, i sobre el que creu que ha de ser el compromís èticosocial del professor-investigador. Veurem com hi té un paper important la resistència davant el que anomena liberalisme vulgar o groller.
Universitat de Barcelona
2009-01-27 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2140
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2141
2024-03-28T14:14:24Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090202 2009 eng "
2013-0864
dc
La tecnología en el cuerpo. Biomecánica de los quilombolas en dos selvas brasileñas
García Arregui, Aníbal
Vull plantejar la possibilitat d’una lectura tecnològica dels usos del cos a dues selves brasileres. L’objectiu és discutir tres tòpics: 1) la tecnologia és una conseqüència directa de la ciència, 2) la tecnologia és indissociable de l’artefacte, 3) la tecnologia és el que ens separa de la natura. Enfront d’això construiré altres tres tòpics: 1) la ciència és conseqüència de la tecnologia, 2) la tecnologia és anterior a l’artefacte, 3) la tecnologia és el que ens enfonsa a la natura.
Universitat de Barcelona
2009-01-27 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2141
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2142
2024-03-28T14:14:24Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090202 2009 eng "
2013-0864
dc
Perfiles de la nueva izquierda en la Argentina reciente. Acerca de las transformaciones de los movimientos de trabajadores desocupados autónomos
Fornillo, Bruno
García, Analia
Vázquez, Melina
Considerant les transformacions produïdes en la conjuntura política argentina a partir del govern de Kirchner i la dispersió de les organitzacions de desocupats després de la massacre del Puente Pueyrredón, ens proposem d’analitzar què va succeir amb les organitzacions autònomes, arrel de la configuració del Frente Popular Darío Santillán (FPDS) des de finals de 2003. En aquest sentit, analitzarem: a) la manera en què es produeixen (re)definicions político-ideològiques, partint de la lectura que es realitza de la consolidació de l’esmentat govern i les estratègies desenvolupades en relació als diferents sectors de treballadors desocupats mobilitzats, b) les formes de construcció política del FPDS, considerant les lectures i la referència a les experiències organitzatives i de mobilització dels diferents Movimientos de Trabajadores Desocupados (MTDs) autònoms a partir dels quals es va conformar, c) les transformacions en la identitat col·lectiva, originades en el pas del reconeixement com a organització de “desocupats” a la identificació com a “front multisectorial”.
Universitat de Barcelona
2009-01-27 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2142
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2143
2024-03-28T14:14:24Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090203 2009 eng "
2013-0864
dc
A Minha Senhora da Saúde: O Processo de apropriaçâo individual da Senhora da Saúde de Touvedo
Pereira, Pedro
La Verge Maria es manifesta de diverses formes, resentant innombrables designacions, essent una d’elles Senyora de la Salut. Tanmateix, aquesta Senyora de la Salut també es materialitza de manera diferent en diverses comunitats de Portugal, com és el cas de la Senyora de la Salut de Touvedo. Fonamentat en la històrica plasticitat de Maria i recorrent particularment a l’etnografia de les creences i pràctiques religioses dels creients, amb el present article es pretén sostenir que més enllà d’una apropiació comunitària emergeixen relacions de particular intimitat amb la Senyora de la Salut, donant forma a un procés d’apropiació individual de la Senyora de la Salut de Touvedo. ___________________________________________________________________________ A Virgem Maria manifesta-se das mais diversas formas, apresentando inúmeras designações, sendo uma delas a Senhora da Saúde. Contudo, também esta Senhora da Saúde se materializa de forma diferente em várias comunidades de Portugal, como é o caso da Senhora da Saúde de Touvedo. Ancorado na histórica plasticidade de Maria e recorrendo particularmente à etnografia das crenças e práticas religiosas dos crentes, com o presente artigo pretende-se sustentar que para além de uma apropriação comunitária emergem relações de particular intimidade com a Senhora da Saúde, dando forma a um processo de apropriação individual da Senhora da Saúde de Touvedo.
Universitat de Barcelona
2009-01-27 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2143
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2144
2024-03-28T14:14:24Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090203 2009 eng "
2013-0864
dc
La producción del espacio público. Fundamentos teóricos y metodológicos para una etnografía de lo urbano
Marrero Guillamón, Isaac
La recerca de les formes d’ordre (o millor encara, d’ordenació) social en l’espai públic urbà implica una doble tasca: definir aquests conceptes d’una manera operativa i consolidar un compromís amb la investigació empírica. La distinció entre la ciutat, l’urbà i l’espai públic, d’una banda, i les discussions metodològiques relacionades amb la investigació de situacions d’interacció social, per un altre, són els dos debats fonamentals que s’aborden en aquest article.
Universitat de Barcelona
2009-01-27 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2144
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2145
2024-03-28T14:14:24Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090203 2009 eng "
2013-0864
dc
Jean Rouch. Un antropòleg de les fronteres
Canals, Roger (Canals Vilageliu)
Universitat de Barcelona (UB)
Jean Rouch (1917-2004) és una referència ineludible en la història del cinema etnogràfic. Especialista en els rituals de possessió a l’Àfrica de l’Oest i clarament influenciat pel cinema de Flaherty i de Vertov, Rouch va desenvolupar un mètode i una teoria cinematogràfica que s’oposaven frontalment als principis del positivisme científic així com a les teories objectivistes del cinema etnogràfic. Més concretament, Rouch va posar en pràctica durant el seu treball de camp una “antropologia compartida”, basada en una concepció no jerarquitzada de les relacions entre l’antropòleg i la comunitat estudiada, i va situar la idea de “reflexivitat” com a eix principal del coneixement científic i del cinema etnogràfic. Crític amb la clàssica distinció entre art i ciència, el director francès sempre va reivindicar la creativitat, l’experimentació i la llibertat d’estil com a punts essencials de la recerca etnogràfica.
Universitat de Barcelona
2009-01-27 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2145
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2146
2024-03-28T14:14:24Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090203 2009 eng "
2013-0864
dc
Transexualidad femenina en Barcelona. Notas sobre un trabajo de campo
Vartabedian, Julieta
Universitat de Barcelona
2009-01-27 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2146
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2147
2024-03-28T14:14:24Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090203 2009 eng "
2013-0864
dc
Del contexto al texto antropológico. Revisando El antropólogo como autor de Clifford Geertz
Pfeilstetter, Richard
Universitat de Barcelona
2009-01-27 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2147
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2148
2024-03-28T14:14:24Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090203 2009 eng "
2013-0864
dc
Presentació
,
Us presentem el segon número de (con)textos, que confirma la possibilitat i també la necessitat de generar espais de reflexió, intercanvi i formació en l’àmbit de les ciències socials. La publicació acull un ampli espectre de propostes, orientacions i temàtiques que prenen l’antropologia social i/o el mètode etnogràfic com a punts de confluència.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2148
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 2 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2149
2024-03-28T14:14:24Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090203 2009 eng "
2013-0864
dc
Conversando con Eduardo Sevilla Guzmán. De la Sociología Rural a la Agroecología: la revalorización del conocimiento local como constante
Doñate Sastre, Miguel
Márquez Porras, Raúl
Romero i Noguera, Pablo
Eduardo Sevilla Guzmán il·lustra l’especificitat de vàries disciplines centrades en el medi rural a partir de la seva pròpia experiència. Tal i com explica en l’entrevista, la seva deriva cap a les Ciències Socials es degué a la necessitat de sostreure’s al domini que els interessos de latifundistes i multinacionals exercien sobre la recerca en l’escola d’enginyers on treballava. Més endavant, la necessitat de cercar una alternativa al que es coneix com agricultura “convencional” el dugué a focalitzar la seva atenció en l’estudi d’altres formes històriques i contemporànies de manejar els recursos naturals, confluint –amb la incorporació dels sabers locals i científics en Ciències Naturals- en l’Agroecologia. En tot aquest camí ha seguit de prop i col·laborat amb el SOC (Sindicato de Obreros del Campo), històrica i combativa associació de jornalers andalusos, i establert una xarxa internacional d’aliances acadèmiques i activistes en el camp dels estudis i les lluites camperoles. La seva aposta –com veurem tot seguit- és a favor d’un tipus d’investigació militant i pluriepistemològica.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2149
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 2 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2150
2024-03-28T14:14:24Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090203 2009 eng "
2013-0864
dc
Contrabandos no "concelho mais português de Portugal"
Rovisco, Eduarda
Amb aquest text pretenc compartir alguns resultats i interrogants resultat d’una investigació realitzada en l’àmbit d’un doctorat sobre gestió pràctica de frontera i processos d’identificació a la raia central lusitana-espanyola. Aquest article es centra en una anàlisi dels discursos sobre el contraban recollits en dues freguesias del concelho d’Idanha-a-Nova i en el paper del contraban en la construcció d’aquest concelho com a lloc turístic. A través d’aquesta anàlisi qüestiono la idea de conflicte entre els contrabandistes i l’Estat, idea que ha orientat gran part de l’anàlisi antropològica sobre el tema en aquesta frontera i que no ha estat objecte de debat. ________________________________________________________________________________ Com este texto pretendo partilhar alguns resultados e interrogações decorrentes de uma investigação efectuada no âmbito de um doutoramento sobre gestão prática de fronteira e processos de identificação na raia central luso-espanhola. Este artigo centra-se numa análise dos discursos sobre contrabando colhidos em duas freguesias do concelho de Idanha-a-Nova e do papel do contrabando na construção deste concelho como lugar turístico. Através desta análise interrogo a ideia de conflito entre contrabandistas e Estado, ideia que tem norteado grande parte da análise antropológica sobre o tema nesta fronteira e que não tem constituído objecto de debate.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2150
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 2 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2151
2024-03-28T14:14:24Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090203 2009 eng "
2013-0864
dc
Cuerpo, dolor e incertidumbre. Experiencia de la enfermedad y formas de interpelar el cuerpo en pacientes de Cuidados Paliativos
Alonso, Juan Pedro
El treball aborda diferents formes d’interrogar les sensacions corporals dels pacients amb malalties terminals, assistits a una Unitat de Cures Pal·liatives de la ciutat de Buenos Aires. S’analitzen certes formes d’interrogar les sensacions corporals en un context de forta incertesa, tant en l’experiència dels pacients com en la gestió d’aquestes situacions pels professionals. Per una banda, s’explora una forma d’hipervigilància del cos, on els símptomes físics representen la progressió de la malaltia, i per l’altra en formes alternatives d’interpretar aquestes sensacions. En aquestes formes d’interpel·lar al cos la dimensió emocional de la malaltia es revela com central en l’experiència del patiment. Temptatives, precàries, amenaçadores o guaridores, les interpretacions que els pacients fan dels seus signes corporals, lluny de separar-se del coneixement biomèdic, es presenten com variacions subtils que delineen els contorns d’una fisiologia i una biologia imprecises.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2151
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 2 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2152
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090203 2009 eng "
2013-0864
dc
Il dionisiaco dimenticato del rituale cristiano. Riflessione teorica che parte da un'etnografia sul modo religioso degli immigranti ecuadoriani a Roma e a Barcellona
Romizi, Francesco
Partint d’una etnografia sobre la religiositat dels equatorians immigrats a Roma i a Barcelona destaquem una lleugera, però significativa divergència de la interpretació de la “partitura” del ritual cristià respecte a la que es practica a les dos metròpolis europees. Des de l’evidència etnogràfica de la devoció dels equatorians emigrants, que pateixen per ser insertats en un context religiós més introspectiu i secularitzat de lo que van deixar, iniciem una reflexió teòrica que es recolzarà sobretot a El naixement de la tragèdia de Nietzsche, al seu dualisme artístic i, alhora, còsmic de l’apolini-dionisíac. Reconeixem una semblança entre la funció de la tragèdia àtica i la del ritual eucarístic com llocs on es troben i integren harmònicament aquestes dues formes d’abastir lo diví i el misteri de la vida. Intentarem demostrar la seva complementarietat i sortir de la equivalència etnocèntrica: religiositat exterioritzada – religiositat primitiva. __________________________________________________________________ Partiamo da una breve etnografia sulla religiosità degli ecuadoriani immigrati a Roma e Barcellona. Qui riscontriamo una leggera ma significativa divergenza tra la loro interpretazione del rituale cristiano eucaristico e quella che trovano praticata nelle due metropoli europee. Da quest’evidenza etnografica emerge, infatti, una devozione ecuadoriana che soffre perché si trova inserita in un contesto religioso più introspettivo e secolarizzato del loro. Da qui cominceremo una riflessione teorica che si appoggerà soprattutto su La nascita della tragedia greca di Nietzsche e sul suo dualismo artistico e cosmico del apollineo e del dionisiaco. Riconosceremo una somiglianza tra la funzione della tragedia attica e quella del rituale eucaristico come luoghi dove si incontrano e integrano armonicamente questi due differenti modi di abbracciare il divino e il mistero della vita. Infine cercheremo di dimostrare la loro complementarietà uscendo dall’equivalenza etnocentrica religiosità esteriorizzata-religiosità primitiva.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2152
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 2 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2153
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090203 2009 eng "
2013-0864
dc
Missatges autoreferencials dels actors del ritual de l'Id-al-ad·ha
Alonso Cabré, Marta
L'article analitza la celebració de l'Id-al-ad·ha o "festa del sacrifici", ritual protagonitzat per la comunitat de musulmans el desè dia del mes de dhu-al-hijja. Es parteix d'exemples etnogràfics procedents del context de la diàspora musulmana al Tarragonès i de la societat emiral mauritana. El fenomen s'analitza des dels rols que els actors exerceixen en el ritual. L'argumentació vol subratllar la idea que tot ritual s'inscriu en un context social específic del qual n'és producte alhora que modulador, per mitjà del que Roy Rappaport anomena "missatges autoreferencials". Això no exclou l'existència d'un conjunt de denominadors comuns o "missatges canònics" entre les diverses pràctiques rituals referides.
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2153
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 2 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2154
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090203 2009 eng "
2013-0864
dc
Hacia la construcción de una etnografía en un hospital psiquiátrico
Mantilla, María Jimena
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2154
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 2 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2155
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090203 2009 eng "
2013-0864
dc
La etnógrafa-guía. Técnicas y metodología de investigación
Mancinelli, Fabiola
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2155
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 2 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2156
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"090203 2009 eng "
2013-0864
dc
De l'anticipació i l'ecologisme avant la lettre dels i les anarquistes ibèriques. Urbanisme "orgànic", demografia social, feminisme radical i naturisme fa més d'un segle
Romero i Noguera, Pablo
Universitat de Barcelona
2008-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2156
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 2 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2157
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"100326 2010 eng "
2013-0864
dc
Un any de (con)textos
,
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2157
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 3 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2158
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"100326 2010 eng "
2013-0864
dc
Conversando con Andrej Holm. Por unas ciencias sociales críticas con las transformaciones urbanas
Sabaté Muriel, Irene
El treball d’Andrej Holm, sociòleg urbà alemany, està centrat en els processos de reestructuració urbana esdevinguts a les ciutats alemanyes, particularment als barris cèntrics de Berlín. La seva postura crítica davant la imposició d’un règim urbà neoliberal a partir de la caiguda del Mur està en consonància amb el seu paper actiu dins els moviments socials. En aquesta entrevista, Andrej Holm explica les conseqüències derivades d’aquesta militància: després d’uns mesos en què va estar sotmès a vigilància secreta, l’estiu de 2007 va ser detingut, acusat de pertànyer a un grup terrorista. Els conceptes recurrents als seus textos acadèmics, com ara el de “gentrificació“, així com el seu accés a recursos bibliogràfics, van ser utilitzats com a arguments contra ell. A partir d’aquests fets, esdevinguts en un moment en què els Estats fan servir la política antiterrorista com a forma de control de les dissidències i en què l’autonomia acadèmica és objecte de restriccions, Andrej Holm reflexiona sobre la possibilitat d’unes ciències socials crítiques.
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2158
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 3 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2159
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"100326 2010 eng "
2013-0864
dc
La struttura del desiderio Note su antropologia e letteratura
Bortoluzzi, Manfredi
El text analitza les relacions entre l'antropologia i la literatura a partir d'una distinció entre Antropologia literària i Antropologia de la literatura, per proposar a continuació un model teòric per a l'estudi de la narrativa des d'una perspectiva antropològica. L'estructura del desig mimètic elaborada per René Girard serveix de fonament per a la determinació de l'estructura comuna entre literatura i antropologia que, segons el punt de vista aquí proposat, es funda en una recerca d'alteritat generada per la incompletesa biològica de l'home i per la seva indeterminabilitat ontològica. Finalment, el concepte de la Wanderung romàntica, en oposició al model del viatge, és presentat com una metàfora per demostrar l'íntima relació entre les dues disciplines i la seva essència comuna.
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2159
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 3 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2160
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"100326 2010 eng "
2013-0864
dc
Il Personaggio Invisibile. Etnografia di un processo di creazione teatrale
Kremer, Flavia
Aquest article té com a objectiu investigar la possibilitat crítica d'una obra teatral utilitzant els instruments antropològics i qüestionar alguns conceptes de l'antropologia de la performance mitjançant el treball de camp dins d'un procés d'assaig. L'article es divideix en dues parts: a la primera discuteixo críticament alguns conceptes del treball de Victor Turner i presento la crítica fonamental de Renato Rosaldo que duu l'anàlisi a posar en qüestió aquests conceptes. La segona part és una etnografia d'un procés de creació teatral d'una companyia de teatre a Roma (Itàlia). A partir del treball de Rosaldo i de l'anàlisi del procés d'assaig qüestiono el concepte de "drama social" de Victor Turner.
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2160
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 3 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2161
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"100326 2010 eng "
2013-0864
dc
Do RAND à RDA? Modernização compulsória e práticas sociais e estratégias de mobilidade social
Guerra Hernández, Héctor
Moçambic va experimentar, com pocs països, transformacions profundes en els darrers trenta anys. Aquestes transformacions han estat marcades per la introducció de diferents models de producció i desenvolupament, forçadament modernitzants, que cercaven convertir un món tradicional tribalista en un modern de cort occidental. D'acord amb aquest fet intentarem qüestionar, a partir de la circulació migratòria moçambiquesa, la relació entre modernització econòmica i modernitat política, durant els períodes colonial i post-colonial, tenint en compte un aspecte específic: el caràcter explícitament compulsori de l'ús de la força de treball i les diversificades respostes dels habitants, objectes d'aquests processos caracteritzats pel treball compulsori, en especial els antics treballadors que van ser a la RDA.
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2161
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 3 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2162
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"100326 2010 eng "
2013-0864
dc
Antropologia applicata all'invervento psicoterapeutico. L'esperienza del Centre Georges Dévereux
Portelli, Stefano
Es descriuen aquí alguns dels punts de partida teòrics i dels dispositius pràctics a través dels quals es desenvolupa l'activitat del Centre Georges Dévereux, fundat a Paris pel psiquiatra Tobie Nathan i orientat a la cura de pacients migrants. La necessitat d'evitar les simplificacions dins de la traducció entre cultures va portar Nathan i el grup de professionals del Centre a elaborar una teoria crítica de la modernitat i del paradigma psiquiàtric actual, a partir dels ensenyaments de l'antropologia contemporània i de la necessitat d'ajudar a la disciplina psicoanalítica a enfrontar-se amb els reptes de la època present. Per a la antropologia, l'etnopsiquiatria representa una possibilitat concreta de contribuir a la construcció d'un coneixement pràctic.
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2162
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 3 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2163
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"100326 2010 eng "
2013-0864
dc
Discursos sobre cultura, etnicitat i salut. Maternitat en bengalís a Londres
Marcos Alonso, Susana
Universitat de Barcelona
2009-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2163
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 3 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2164
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"100602 2010 eng "
2013-0864
dc
Recerques d'arreu
,
Continuant amb la línea de la nostra revista, us portem en aquest quart número una sèrie d’articles que centren l’atenció en àrees de recerca diverses. Des del començament, vam voler crear una publicació oberta capaç de recollir diferents línies d’anàlisi que reflectissin la varietat d’interessos que existeixen actualment en la nostra disciplina.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2164
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 4 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2165
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"100602 2010 eng "
2013-0864
dc
"Exactly what I had been looking for" The Anthropology of the Mediterranean 1950-1970
Carbonell, Eliseu
Aquest article analitza les primeres etnografies de les societats mediterrànies que van ser realitzades entre 1950 i 1970 per investigadors (doctorands) de la Universitat d’Òxford. Tot i que no hi va haver inicialment un projecte de crear un camp específic de recerca sobre el Mediterrani, aquestes etnografies mostren alguns trets en comú. L’article sosté que, lluny del tema criticat del "honor i vergonya", hi ha altres elements que caracteritzen aquests treballs; per exemple el fet que es presentin com a etnografies d’un món rural que desapareix. Finalment, tractarem de situar aquests textos dins l’eix Nord-Sud que existia en l’antropologia d’aquell temps.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2165
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 4 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2166
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"100602 2010 eng "
2013-0864
dc
What is a Gaúcho? Intersections between state, identities and domination in Southern Brazil
Campelo Bornholdt, Luciano
El gaúcho ha estat promogut com a icona estatal, i apareix associat a l’Estat de Rio Grande do Sul, Brasil. El gaúcho icònic, mitològic, es va inspirar -vagament- en els peons gaúchos de la Campanha Gaúcha propera a la frontera brasilera amb les pampes argentines i uruguaianes. Paralelament, el projecte de dominació a llarg termini promogut per les elits regionals va aconseguir que els gaúchos en depenguessin. En el marc de les discussions sobre les identitats nacionals i regionals al Brasil, així com de les consideracions més àmplies sobre identitat i construcció de la tradició, aquest article analitza les dinàmiques de la ideologia d’elit en el context de complexos processos de dominació en diferents nivells. Participa en les discussions sobre l’articulació entre l’Estat, diferents elits regionals i diversos estrats de la població del Sud del Brasil.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2166
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 4 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2167
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"100602 2010 eng "
2013-0864
dc
Conversions per rumba L’extensió del pentecostalisme entre els gitanos catalans i el paper de les pràctiques musicals
Marfà i Castán, Martí
Malgrat que el pentecostalisme gitano censura les pràctiques musicals no dedicades a l’adoració divina, una aproximació històrica i etnogràfica al cas dels gitanos catalans posa de manifest diverses transferències entre el fenomen sociomusical de la rumba catalana i aquest moviment evangèlic. Per resseguir aquestes continuïtats i influències mútues l’article parteix d’una concepció de les conversions religioses com a processos col·lectius i negociats que cal situar en els seus contextos històrics, per la qual cosa es perfila el paisatge social gitanocatalà previ i contemporani a l’extensió del pentecostalisme entre aquests grups de població, des dels anys 80 fins a l’actualitat, exposant alguns dels factors que han possibilitat aquest fenomen. Seguidament s’examina el paper que la rumba catalana -les seves pràctiques, els seus artistes i protagonistes, la seva trajectòria històrica, les seves funcions socials, els seus significats- juga en la incorporació de l’evangelisme pentecostal als contextos socials gitanocatalans.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2167
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 4 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2168
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"100602 2010 eng "
2013-0864
dc
Chanting for Benefits Soka Gakkai and prosperity in Brazil*
Ramos Coutinho Bornholdt, Suzana
Soka Gakkai Internacional és una associació budista laica, que fou fundada el 1930 per un educador japonès, Tsuneaburo Makiguchi (1871-1944) i que reuneix avui més de 12 milions de membres a 190 països i territoris. L’Associació Internacional Soka Gakkai de Brasil (port. Associação Brasil Soka Gakkai Internacional-BSGI) fou fundada el 1960 pel seu president, Daisaku Ikeda, i des de llavors s’ha anat expandint per tot el país. En aquest article discutirem alguns elements doctrinals importants de Soka Gakkai –com ara el "benefici" (benefício), per exemple – i com aquests s’identifiquen amb elements doctrinals de les esglèsies pentecostals o neo-pentecostals al Brasil. No estic suggerint, però, una relació immediata i evident de causa i efecte, com ara: Soka Gakkai es vol fer més atractiu per als no membres, per la qual cosa pren prestats elements d’altres grups religiosos del Brasil. No és una qüestió de causa i efecte, aquesta afirmació és lluny d’ésser correcta. El meu enfocament sobre la qüestió és que Soka Gakkai, de fet, aplica com a element central la prosperitat -individual i col·lectiva- que els membres "tradueixen" com un missatge doctrinal molt similar als missatges difosos pels neo-pentecostals al país. Tot i les similituds, suggereixo que Soka Gakkai no segueix exactament l’estil de les esglèsies neo-pentecostals al Brasil. El paper que la Organització juga en aquest escenari és reforçar la responsabilitat dels membres per dur a terme la missió del Kosen-rufu (la pau per la felicitat individual), tot centrant-se en la importància de la prosperitat individual i global.
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2168
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 4 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2169
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"100602 2010 eng "
2013-0864
dc
Desafíos de la investigación etnográfica sobre procesos políticos "calientes"
Fernández Álvarez, María Inés
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2169
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 4 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2170
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"100602 2010 eng "
2013-0864
dc
Una aproximación etnográfica al derecho vindicatorio corso: Le droit de la vendetta et les paci corses
Doñate Sastre, Miguel
Universitat de Barcelona
2010-01-01 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2170
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 4 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2174
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"111103 2011 eng "
2013-0864
dc
Editorial
de redacció de (con)textos, Consell
En aquest cinquè número de (con)textos hem reunit una àmplia varietat d’articles procedents de molt diverses destinacions geogràfiques i amb una gran varietat temàtica. Seguint la mateixa línia que en números precedents, els articles aquí presentats s’aproximen a diferents temàtiques socials des d’àrees d’investigació diverses.
Universitat de Barcelona
2011-11-08 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2174
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 5 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2175
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"111103 2011 eng "
2013-0864
dc
Montserrat Gispert Cruells: “L’etnobotànica és la disciplina que afirma que les plantes són cultura”
Carrió Cabrer, Maria Esperança
Universitat de Barcelona (UB)=
Aprofitant una estada a Barcelona en el marc d’un any sabàtic de la catedràtica d’Etnobotànica de la Facultat de Ciències de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), Montserrat Gispert Cruells, he parlat amb ella - i transcric aquí les principals idees sorgides de la nostra conversa. Hem xerrat sobre l’etnobotànica com a ciència i, també, de les diferents aproximacions metodològiques dels estudis etnobotànics, tant a Mèxic com en altres territoris. Insistim en les plantes que van viatjar cap aquí (a Catalunya, a Europa en general), i en les plantes que van ser introduïdes d’aquí a Mèxic, al llarg de tants d’anys d’intercanvis transcontinentals.
Universitat de Barcelona
2011-11-08 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2175
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 5 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2176
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"111103 2011 eng "
2013-0864
dc
Para além da crise. Jovens, mulheres e relações familiares em Cabo Verde
Martins, Filipe
Fortes, Celeste
A l’Àfrica, en les darreres dècades, la família ha guanyat nous contorns com a categoria social i moral. En els discursos dominants, institucionals o de sentit comú, hi ha una visió paradoxal de la família. Citada com un dels pilars socials i identitaris d’importància sempre renovada, la família contemporània és també representada com si estigués en crisi, “disfuncional”, i per tant identificada com l’arrel de molts dels problemes socials actuals. A partir de dades etnogràfiques recollides amb dones i joves d’àrees pobres de la ciutat de Mindelo (Cap Verd), es proposa una anàlisi crítica més enllà dels discursos sobre la crisi de la família. Les xarxes familiars transnacionals, els canvis en les relacions de gènere i les dinàmiques de reciprocitat entre les generacions es revelen com a recursos centrals per a que una majoria de Capverdians pobres estructurin les identitats i el transcurs de vida i així facin front a la creixent incertesa que caracteritza els contextos contemporanis a l’Àfrica.
Universitat de Barcelona
2011-11-08 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2176
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 5 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2177
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"111104 2011 eng "
2013-0864
dc
Trabajadores familiares remunerados en la agricultura de la Región Pampeana Argentina
Neiman, Melina
En aquest article s’analitzen els canvis que travessen els joves agricultors de la regió pampeana argentina en el seu vincle tant amb la família com amb l’activitat agropecuària. Els principals canvis es produeixen en relació als vincles familiars/laborals, entre els quals es destaca l’increment de situacions de remuneració de treballadors familiars, paticularment als fills de productors. Aquests canvis van portar al fet que es desenvolupin nous conflictes i nous arranjaments entre pares i fills en el que té a veure amb el moment de l’herència o el relleu generacional. Existeix una diversitat d’arranjaments d’acord a les característiques de cada llar en els que es reté al fill mitjançant l’otorgament d’algú tipus de remuneració pel seu treball en l’explotació, endarrerint així el moment de l’herència.
Universitat de Barcelona
2011-11-08 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2177
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 5 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2178
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"111104 2011 eng "
2013-0864
dc
“Cansadas de ceder”. Sentidos de la politización del género en el Espacio de Mujeres de un movimiento piquetero.
Espinosa, Cecilia
Les profundes transformacions socioeconòmiques de l’Argentina contemporània han sigut producte d’una imposició que comença a la dècada dels 70. La seva agudització durant els 90 va ser el marc d’emergència dels moviments piqueters. Partint del meu treball de camp, em proposo descriure i analitzar l’experiència del Frente Popular Darío Santillán, indagant el lloc que ocupa la presència d’un Espai de Dones com a instància orgànica d’aquesta organització. Em detindré en un esdeveniment puntual, un campament de formació organitzat en 2007, per sostenir que tant les temàtiques abordades com el tipus d’activitats i relacions involucrades es poden entendre com una politització de gènere, gràcies a un treball de ‘construcció d’una visibilitat’ de dones i de les relacions de gènere, sobre la ‘vida quotidiana’ d’aquestes dones respecte a aquelles relacions, i sobre l’experiència comuna que construeixen.
Universitat de Barcelona
2011-11-08 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2178
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 5 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2179
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"111104 2011 eng "
2013-0864
dc
El Qaraku o wilancha: Prácticas y creencias religiosas entre los mineros de Huanuni, Bolivia
Ruiz Arrieta, A. Gloria
En aquest treball exploro el procés de construcció de la deïtat el Tío, durant el període colonial a Bolívia, i analitzo les pràctiques i creences religioses contemporànies al voltant d’aquesta deïtat entre els miners de Huanuni, enfocant-me en el sacrifici ritual anomenat qaraku o wilancha. A través d’aquesta anàlisi busco mostrar que tant el procés de construcció cultural del Tío, com les pràctiques rituals, en aquest cas el qaraku, poden ser enteses com a camps de disputa de sentits i significats, en el context de relacions de poder desiguals, i on la “cultura popular” modela i és modelada en la seva interrelació amb la cultura dominant. (Llacs, 1993; Roseberry, 2007, Nugent i Gilbert, 2002).
Universitat de Barcelona
2011-11-08 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2179
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 5 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2180
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"111104 2011 eng "
2013-0864
dc
Il laboratorio teatrale come strumento di indagine antropologica. Note di campo a margine di una ricerca etnografica in Repubblica Dominicana
Grassi, Paolo
L’articolo riporta la rielaborazione di alcune note di campo stese tra dicembre 2006 e gennaio 2007 durante una breve ricerca etnografica finalizzata alla scrittura della mia tesi di laurea specialistica, discussa, a luglio 2007, presso l’Università degli Studi di Milano Bicocca. Nell’articolo descrivo un percorso di ricerca partecipata organizzato con ragazzi di diverse comunità povere di Santiago de Los Caballeros (Repubblica Dominicana), rivolto alla comprensione delle loro interpretazioni rispetto certe dimensioni sociali che interessavano il contesto nel quale vivevano. Il percorso si è servito di una metodologia laboratoriale di stampo pedagogico-teatrale, elaborata a partire da alcune considerazioni avanzate da Victor Turner nel suo testo del 1982 “Dal rito al teatro”. La specificità e la provocatorietà dell’esperienza descritta consiste nella sperimentazione, seppur embrionale, di uno strumento di ricerca alternativo o complementare all’intervista, che potrebbe forse contribuire allo sviluppo di una metodologia della ricerca qualitativa concentrata non esclusivamente sul linguaggio verbale.
Universitat de Barcelona
2011-11-08 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2180
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 5 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/2181
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"111104 2011 eng "
2013-0864
dc
Participación ciudadana y gestión de las políticas sociales municipales
García Escribano, Juan José
Universitat de Barcelona
2011-11-08 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2181
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 5 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/15317
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"160222 2016 eng "
2013-0864
dc
TRAJECTÒRIES DE L’ANTROPOLOGIA IBÈRICA
de redacció de (con)textos, consell
Presentem un número monogràfic que inclou textos escrits per antropòlegs de reconegut prestigi en la nostra disciplina, que repassen les seves trajectòries per tal d’oferir-nos una visió de l’Antropologia ibèrica des dels anys setanta del segle passat. L’efervescència política i social d’aquell temps va marcar tant el treball dels antropòlegs autòctons que desenvolupaven les seves recerques dins les fronteres, com el dels estrangers que hi arribaren atrets per les especificitats de les societats ibèriques. Paral·lelament, d’altres antropòlegs han anat buscant resposta a les seves inquietuds intel·lectuals fora del país, tot contribuint alhora a la internacionalització de l’Antropologia ibèrica.
Universitat de Barcelona
2016-03-04 12:05:47
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15317
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 6 (2016)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/15318
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"160222 2016 eng "
2013-0864
dc
Mirada retrospectiva a un itinerario de investigación antropológica en sociedades hispanas
Frigolé Reixach, Joan
Mirada retrospectiva al meu itinerari de recerca de treball de camp en diferents localitats i territoris al llarg de quatre dècades i al procés de producció de coneixement etnogràfic i antropològic i les seves connexions mútues sobre l’estructura social, la cultura i la història d’ Espanya.
Universitat de Barcelona
2016-03-04 12:05:47
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15318
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 6 (2016)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/15319
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"160222 2016 eng "
2013-0864
dc
Practice Theory in Practice: Critical Anthropology in Galicia and Portugal in the 1970s
O’Neill, Brian Juan
Quines són les connexions entre el lloc del treball de camp i els autors, textos i teories que inspiren l’etnògraf abans i després de la seva estada? Presentem aquí, en retrospectiva, la sinuosa trajectòria recorreguda en dues localitats estudiades durant la dècada dels 70 – les muntanyes de Caurel a l’est de Galícia i la regió de Trás-os-Montes al nordest de Portugal. Cap d’elles semblava encaixar dins l’antropologia britànica del Mediterrani dominant i en expansió al llarg de la dècada. Ambdós llogarets semblaven tot menys minúsculs i igualitaris paradisos rurals. Les estructures familiars duals, les dinàmiques domèstiques complexes, els intercanvis laborals asimètrics, les formes de matrimoni alternatives i l’elevat nombre de fills bastards que els caracteritzaven requerien una anàlisi radicalment diferent. La inspiració va venir de la mà de la sociologia comparativa de Goody sobre les estratègies hereditàries a Euràsia, i de la teoria de la pràctica de Bourdieu. La meva formació universitària prèvia en literatura realista i microanàlisi descriptiva va acabar per tenir – degut al treball de camp mateix – un ressò considerable. I l’esperit rebel i penetrantment hiper-crític de Goody i Bourdieu va servir d’inspiració.
Universitat de Barcelona
2016-03-04 12:05:47
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15319
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 6 (2016)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/15320
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"160222 2016 eng "
2013-0864
dc
Ethnography in Post-Franco Spain: the View of an Outsider
Smith, Gavin
Les habituals dificultats de fer treball de camp en un lloc nou es devien a dos factors: la natura de la informació antropològica sobre l’Espanya rural disponible fora del país i la molt limitada intercomunicació sobre qüestions polítiques en l’esfera pública durant els primers anys de la Transició. L’article descriu les discussions antropològiques que es produïen en l’època del treball de camp i proposa que un llarg període previ de repressió selectiva explica les diferents maneres com els informants parlaven del passat històric i del present polític.
Universitat de Barcelona
2016-03-04 12:05:47
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15320
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 6 (2016)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/15321
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"160222 2016 eng "
2013-0864
dc
Los felices años de un aprendiz de antropólogo
Martínez Veiga, Ubaldo
Conceptes com “reciprocitat”, “incrustació” i “capital social” han estat instruments cabdals en la descripció i anàlisi de les relacions socials que són subjacents a les activitats econòmiques a les àrees geogràfiques definides com economies regionals o districtes industrials, que a Europa han esdevingut models d’un desenvolupament d’èxit. La historització d’aquests conceptes, en posar damunt la taula les agendes polítiques concretes dels intel·lectuals que les van produir, revela la seva condició paradoxal: malgrat tractar-se de conceptes abstractes, la seva veritable força radica en el seu caràcter situat, sia en termes socials, culturals, històrics o espacials. Aquesta situació apunta a la dificultat del “realisme etnogràfic” i a la necessitat de desenvolupar quelcom com un “realisme històric reflexiu” que faci més viable la comunicació antropològica.
Universitat de Barcelona
2016-03-04 12:05:47
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15321
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 6 (2016)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/15322
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"160222 2016 eng "
2013-0864
dc
El proyecto en el modelo: Reciprocidad, capital social y la política del realismo etnográfico
Narotzky, Susana
Conceptes com “reciprocitat”, “incrustació” i “capital social” han estat instruments cabdals en la descripció i anàlisi de les relacions socials que són subjacents a les activitats econòmiques a les àrees geogrà- fiques definides com economies regionals o districtes industrials, que a Europa han esdevingut models d’un desenvolupament d’èxit. La historització d’aquests conceptes, en posar damunt la taula les agendes polítiques concretes dels intel·lectuals que les van produir, revela la seva condició paradoxal: malgrat tractar-se de conceptes abstractes, la seva veritable força radica en el seu caràcter situat, sia en termes socials, culturals, històrics o espacials. Aquesta situació apunta a la dificultat del “realisme etnogràfic” i a la necessitat de desenvolupar quelcom com un “realisme històric reflexiu” que faci més viable la comunicació antropològica.
Universitat de Barcelona
2016-03-04 12:05:47
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15322
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 6 (2016)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/15388
2024-03-28T14:14:25Z
contextos:NC
driver
nmb a2200000Iu 4500
"160229 2016 eng "
2013-0864
dc
Número complet
(con)textos, Consell editorial
Accés al número complet de la revista (con)textos. revista d'antropologia i investigació social, núm. 6, 2016.
Universitat de Barcelona
2016-03-04 12:05:47
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15388
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 6 (2016)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/16884
2018-05-18T14:29:00Z
contextos:ART
oai:revistes.ub.edu:article/19374
2017-07-12T13:49:53Z
contextos:ED
oai:revistes.ub.edu:article/19375
2017-07-12T12:52:04Z
contextos:ART
oai:revistes.ub.edu:article/19376
2017-07-12T12:58:26Z
contextos:ART
oai:revistes.ub.edu:article/19377
2017-07-14T11:17:57Z
contextos:ART
oai:revistes.ub.edu:article/19378
2018-05-18T16:55:45Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
Recolectores contemporáneos en el Poblenou: trabajo informal en la ciudad posfordista
Nogués Martín, Pere
Este artículo discute los aspectos estructurales y coyunturales de un fenómeno heterogéneo en proceso de expansión en las ciudades de los países denominados desarrollados que han sufrido una crisis económica: la recolección informal de residuos metálicos. Se centra en las condiciones de existencia y supervivencia de un grupo que desarrolla una actividad informal de la que otros grupos sociales extraen la plusvalía de su trabajo. Los aspectos organizativos, las tácticas de supervivencia, las estrategias de solidaridad y el grado de conocimiento de su labor; son aquí analizados para valorar su actividad y reafirmar su estatuto de trabajadores frente a la presión mediática, administrativa y policial que sufren. En el artículo se considera que la trayectoria personal y laboral de los recolectores dialoga con los cambios en el sistema productivo, la articulación histórica y actual entre los países hegemónicos y periféricos, la centralización de las ciudades globales, los flujos de materiales, la fragmentación de la identidad obrera y la función social y económica de los marginados. De esta manera, se ha analizado cómo los recolectores habitan y trabajan en un barrio en proceso de renovación urbanística, que lejos de ser una paradoja, supone un claro ejemplo de la polarización económica y dualización social que las ciudades contemporáneas están experimentando. Finalmente, el artículo evidencia que la economía informal no es ni accesoria ni marginal, sino que está íntimamente ligada con los procesos de acumulación de la economía administrativamente legalizada. Las dilatadas jornadas, la falta de estabilidad en el trabajo y la pérdida de poder adquisitivo son sufridas tanto por trabajadores informales como por los formales que experimentan un declive en sus prestaciones laborales.
Abstract
This article reflects on the structural and economic aspects of a heterogeneous and expansive phenomenon within the cities of the so-called developed countries which have suffered an economic crisis: the informal scrap metal gathering. It focuses on the existence and survival conditions of a group, the collectors, and their developing informal activity from which other social groups extract the surplus value. The organizational aspects, the survival tactics, the strategies of solidarity and the degree of knowledge of their work, are here analyzed to assess their activity and reaffirm their status as workers. The article considers that the personal and professional life of collectors converse with the changes in the production system, both historical and current links between the hegemonic and peripherals countries, the new centrality of global cities, the flows of materials, the fragmentation the working identity and the socio-economic role of the marginalized people. Thus, it analizes how collectors live and work in a neighborhood undergoing urban renewal, that far from being a paradox, is a clear example of the economic polarization and social dualization which contemporary cities are experiencing. Finally, the article shows how the informal economy is neither incidental nor marginal, for it is the inward link between the accumulation processes of the administratively legalized economy. The ongoing enlargment of working hours, the lack of labor security and the loss of consumer empowerment experienced by the informal workers are also a feature of the nowadays formal workers who see how their employment benefits are declining.
Universitat de Barcelona
2017-07-12 12:51:55
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19378
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 7 (2017)
cat
Drets d'autor (c) 2017 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/19379
2017-09-28T21:05:10Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
Cuando los movimientos llegan a la oficina. Dilemas del Movimiento Evita en un gobierno municipal de Buenos Aires, Argentina (2004-2015)
Longa, Francisco
En la presente investigación se analiza el caso del Movimiento Evita, un movimiento social contemporáneo de Argentina conformado en 2004, en relación con su ocupación y con la gestión en un gobierno municipal de la provincia de Buenos Aires. Este análisis se realiza desde la observación del ‘dilema’ planteado en la literatura académica acerca de los límites y las potencialidades de la integración al Estado por parte de los movimientos sociales. Para ello se atiende al caso del Movimiento Evita en el municipio de Avellaneda, donde tras un ciclo de acumulación política exclusivamente barrial y con fuerte asiento en las dinámicas de poder instituyente y combativo, el movimiento fue integrando a sus militantes a la estructura de gobierno municipal, a partir de su adhesión a los gobiernos presidenciales de Néstor Kirchner y de Cristina Fernández, que se desplegaron en Argentina entre 2003 y 2015. En este estudio, se focaliza en las relaciones que el movimiento construyó por fuera y por dentro de la institucionalidad estatal en dicho municipio del conurbano sur de la provincia de Buenos Aires, y en los límites y potencialidades que dicha intervención generó en su construcción cotidiana.
Abstract
In the present investigation the case of Movimiento Evita, a contemporary social movement formed in 2004 in Argentina, is analyzed in relation to its occupation and management of a municipal government in the province of Buenos Aires. This analysis is performed from the observation of the 'dilemma' posed by the academic literature, about the limits and potential of integrating the State by social movements. For this, the case of the Movimiento Evita in Avellaneda is analyzed. After a cycle of exclusive ‘barrial’ accumulation politics, with strongly settled power dynamics, this movement came to integrate the structure of the municipal government, from its adherence to the presidential governments of Nestor Kirchner and Cristina Fernandez, between 2003 and 2015. This study focuses on the relationships built by the movement from the outside and from the inside of the State institutions in the city of Avellaneda, in the southern suburbs of Buenos Aires province, and the limits and potentials that this integration has generated in their daily construction.
Universitat de Barcelona
2017-07-12 12:51:55
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19379
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 7 (2017)
cat
Drets d'autor (c) 2017 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/19380
2017-09-28T21:05:10Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
Emergencia de nuevas formas de participación política en la comunidad boliviana del área metropolitana de Buenos Aires
Eizaguirre, Iker
Las elecciones celebradas el 12 de octubre de 2014 para elegir a los máximos mandatarios del Estado Plurinacional de Bolivia fueron un acontecimiento importante enmarcado en el proceso de transformación que viven el país andino y el conjunto de la región. Por otra parte, procesos sociales nacidos al calor de este acontecimiento, transcendieron ampliamente las fronteras del Estado Boliviano, haciéndose notar en lugares geográficamente tan distantes como Buenos Aires. Allí, en la numerosa comunidad boliviana interpelada por el proceso electoral, se produjeron movimientos, iniciativas que dejan entrever la emergencia de nuevas formas de participación política en ciertos sectores de la comunidad. Estas prácticas, si bien se encuentran en forma
incipiente, embrionaria, pueden tener transcendencia en las nuevas formas organizativas que la comunidad pudiera adoptar y en su agenda reivindicativa. También, en nuevas formas de relación que la colectividad pudiera establecer con el resto de la sociedad bonaerense. Es precisamente la dirección de estos cambios en las formas de participación política, así como sus posibles razones lo que trataremos de ilustrar en el siguiente artículo. Para ello nos basaremos fundamentalmente en el trabajo de campo realizado con parte de la comunidad boliviana en Buenos Aires a finales del 2014 en contexto electoral. Lo expuesto será encarnado en el caso particular de una dirigente barrial del partido de Ituzaingó, situado en la zona oeste del Área Metropolitana de Buenos Aires (AMBA). Además recogeremos algunos aportes teóricos producidos desde el área resultante de la intersección entre los estudios migratorios y de participación política, que nos ayudarán a arrojar luz sobre el material empírico producido en entrevistas y observaciones conscientes.
Abstract
The elections held on October 12th 2014 to choose the heads of the Bolivian state consisting of several nations was a very important event within the transformation process in the Andean country and the region. Social processes, which grew by the warmth of this event, had a great impact outside Bolivia's borders, reaching distant places such as Buenos Aires. New initiatives sprang forth within the Bolivian community in Buenos Aires called to take part in the election, showing new ways of political participation in certain areas of the community. These new ways of political practice, although yet emerging, can have a very important role on the community's new organization patterns and political agenda. They can also be very important when defining the relation between the Bolivian community and the rest of the society in Buenos Aires. In this article we will try to illustrate the direction of these new ways of political participation and their possible reasons. For such purpose, we will base our study principally on the fieldwork done within the 2014 election context with part of the Bolivian community in Buenos Aires. What we present is basically the particular case of a leader of the party Ituzaingó, in the west of the Metropolitan Area of Buenos Aires (AMBA). We will also add some theoretical contributions from the intersection between migratory studies and political participation, shedding light on the empirical material produced form interviews and observations.
Universitat de Barcelona
2017-07-12 12:51:55
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19380
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 7 (2017)
cat
Drets d'autor (c) 2017 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/19381
2017-09-28T19:05:25Z
contextos:ART
oai:revistes.ub.edu:article/19382
2017-09-28T21:05:10Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
Reflexividad científica y conocimiento situado. Aportes desde una experiencia etnográfica
Hadad, María Gisela
La siguiente propuesta tiene por objeto problematizar el rol del investigador social a partir de una reflexión sobre mi trabajo de campo con comunidades y organizaciones mapuche, llevado a cabo entre los años 2007 y 2010 en las provincias de Río Negro y Chubut (Argentina), en el marco de la investigación realizada para mi tesis doctoral. Para ello propongo tomar en consideración los elementos centrales que plantea la perspectiva de los estudios decoloniales como marco epistemológico que me permita problematizar la idea del locus de enunciación de la ciencia y los saberes en general, vinculándolo con el rol del científico social y su relación con el objeto de estudio. Me interesa pensar los dilemas del espacio y tiempo en el encuentro entre la visión cientificista occidental del investigador y la visión nativa.
Al mismo tiempo, en el marco de los estudios decoloniales, me resulta sugestivo pensar la experiencia etnográfica como forma de abordaje del hecho social que prioriza la construcción conjunta de conocimiento entre el investigador y quienes devienen su objeto de estudio. Se priorizará una mirada reflexiva de la práctica de investigación que problematice aspectos tales como la influencia de la situación de “encuentro con el otro” en el investigador y los aspectos sensibles de la relación social que se plantea con los sujetos entrevistados u observados.
Abstract
The following article aims to problematize the role of the social researcher from a reflection on my fieldwork with Mapuche communities and organizations, carried out between 2007 and 2010 in the provinces of Rio Negro and Chubut (Argentina), in the context of the research for my doctoral thesis. To this end I propose to consider the main elements raising the prospect of decolonial studies as epistemological framework that allows me to problematize the idea of locus of enunciation of science and knowledge in general, linking the role of social science and its relationship with the object of study. I think the dilemmas are interested in space and time in the encounter between Western scientistic vision researcher and native vision.
At the same time, within the context of the decolonial studies, it is suggestive to think about ethnographic experience as a way to approach the social fact that prioritizes the joint construction of knowledge between researchers and those who become the object of study. For this reason I keep a reflective look problematice research practice aspects such as the influence of the situation of encounter with the other in the research and sensitive aspects of social relationship that arises with subjects interviewed or observed.
Universitat de Barcelona
2017-07-12 12:51:55
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19382
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 7 (2017)
cat
Drets d'autor (c) 2017 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/19384
2017-09-26T18:54:17Z
contextos:ED
oai:revistes.ub.edu:article/19385
2017-07-18T14:40:09Z
contextos:NC
oai:revistes.ub.edu:article/19422
2017-09-28T21:05:10Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
Formación para la inserción laboral de las personas inmigrantes en Barcelona: dos interrogantes y algunas consideraciones.
Enrique Santamaría, Laura Yufra,
El presente artículo propone dar cuenta de las formas de funcionamiento de la formación para la inserción laboral de personas inmigrantes en la ciudad de Barcelona. El estudio se realizó desde una perspectiva cualitativa, utilizando las técnicas de la observación participante y las entrevistas en profundidad a los diferentes actores sociales involucrados en dicha formación. Los temas cruciales del trabajo se abordan analíticamente a partir del planteamiento de los siguientes interrogantes: ¿cómo funcionan las políticas de formación dirigida a inmigrantes? y ¿cuáles son las condiciones para acceder a los recursos de formación? De tales preguntas emergen tensiones y límites en la implementación de la formación para la inserción laboral dirigida a inmigrantes.
Abstract
This paper is based on a research aimed to know the functioning of workforce training for immigrants in Barcelona. In this regard, the study was conducted from a qualitative perspective, by using the techniques of participant observation and in-depth interviews with social actors involved in workforce training courses. The main issues of the work will be addressed by these questions: How do workforce training policies aimed at immigrants work? What are the conditions to access training resources? The answers to these questions show tensions and limits generated by the way in which programs are implemented.
Universitat de Barcelona
2017-07-12 12:51:55
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19422
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 7 (2017)
cat
Drets d'autor (c) 2017 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/19519
2017-07-18T14:46:53Z
contextos:NC
oai:revistes.ub.edu:article/19520
2017-09-22T11:39:50Z
contextos:NC
oai:revistes.ub.edu:article/20013
2017-09-22T12:55:18Z
contextos:NC
oai:revistes.ub.edu:article/20014
2017-09-22T12:45:54Z
contextos:NC
oai:revistes.ub.edu:article/20015
2017-09-22T12:45:54Z
contextos:NC
oai:revistes.ub.edu:article/20016
2017-09-22T12:45:54Z
contextos:NC
oai:revistes.ub.edu:article/20017
2017-09-22T12:45:54Z
contextos:NC
oai:revistes.ub.edu:article/20018
2017-09-28T18:53:29Z
contextos:NC
oai:revistes.ub.edu:article/20082
2017-09-28T18:50:15Z
contextos:ED
oai:revistes.ub.edu:article/20094
2017-09-28T21:05:10Z
contextos:ED
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
Editorial (con)textos
Antropologies, Associació
El presente número responde al espíritu de la Associació Antropologies en su intención de servir de puente entre espacios formales e informales en la divulgación del conocimiento. Con ese propósito presentamos una selección de artículos que difieren en temática y que se aproximan metodológicamente a la etnografía desde inquietudes y perfiles diversos. Consideramos que es una forma de reflejar la polarización de aproximaciones a la Antropología que nos habíamos propuesto mostrar y un primer intento, por nuestra parte, de introducir la revista como un foro amplio de participación.
Abstract
The current issue conveys the spirit of our association, Associació Antroplogies, in our renewed vision, to bridge the gap between the conventional and the unconventional areas in knowledge circulation. On those means, we introduce this article selection authored by writers, diverse in their profile as well as in the scope of their methodological approach. For us just a way to reflect how polarised the Anthropology approach might be. For us a first move to push (con)textos as a wider participation forum.
Universitat de Barcelona
2017-07-12 12:51:55
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/20094
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 7 (2017)
cat
Drets d'autor (c) 2017 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/20095
2017-09-28T21:05:10Z
contextos:NC
oai:revistes.ub.edu:article/20096
2017-09-28T18:58:03Z
contextos:NC
oai:revistes.ub.edu:article/20097
2017-09-28T19:27:15Z
contextos:ART
oai:revistes.ub.edu:article/20098
2017-09-28T21:05:10Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
Importancia de la agencia y las prácticas corporales en la recuperación de las depresiones
Zapata, María
El artículo presenta algunas cuestiones percibidas y analizadas en una investigación etnográfica que estudia los procesos de recuperación en personas que han superado una depresión. La primera parte del texto propone un análisis sobre la multicausalidad de las depresiones desde la perspectiva de la antropología feminista y corporal. Para esto, se analiza como como diferentes estructuras socioculturales de desigualdad (género, edad, clase socioeconómica) que afectan a las personas, devienen en factores que facilitan el surgimiento de un malestar social que es encarnado en cuerpos individuales. Una cuestión que en determinadas ocasiones toma la forma de una depresión.
La segunda parte del artículo aborda la recuperación del bienestar perdido desde el concepto de la agencia (agency), para comprender con una mayor complejidad el empoderamiento personal y colectivo en todo proceso de salud-enfermedad. Además, se presta especial atención a las prácticas corporales como herramientas necesarias para la activación y consecución de esta recuperación.
Abstract
This article presents some questions which were noticed and analyzed during an ethnographic research that studies recovery processes of people who get over a depression. The very first part of the text proposes an analysis about depression´s multicausality through the perspective of feminist and corporal anthropology. Fur this purpose, it’s analyzed how different socio and cultural structures of inequality (gender, age and social class) that affect people, become factors which facilitate the emergence of a social malaise that is embodied in individual persons. An issue that, on certain occasions, takes the form of a depression.
The second part of this article deals with the recovery of the lost well-being through agency concept, to understand with greater complexity the personal and collective empowerment in the whole health-disease process. Besides, particular attention is given to bodily practices as necessary tools for the activation and the achievement of this recovery.
Universitat de Barcelona
2017-07-12 12:51:55
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/20098
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 7 (2017)
cat
Drets d'autor (c) 2017 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/20099
2017-09-28T21:08:02Z
contextos:NC
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
Número 7 complet
Antropologies, Associació
Universitat de Barcelona
2017-07-12 12:51:55
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/20099
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 7 (2017)
cat
Drets d'autor (c) 2017 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/27292
2021-12-28T08:53:39Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
La estrategia multicultural para la renovación de los museos de antropología ¿Hacia museos más sociales? El caso del Museo Nacional de Antropología
Prieto Arratibel, Amaia
Con la aparición en la década de los 80 de la teoría poscolonial y con la irrupción de las comunidades históricamente representadas en los museos como agentes con intereses y reivindicaciones propias, los museos de antropología, surgidos en plena expansión colonial europea, se vieron en la obligación de renovar sus discursos y sus contenidos. Muchos de los países con historias coloniales, en los que históricamente se ha marginado e ‘invisibilizado’ a las comunidades locales, han tratado de dignificarlas a través de la revalorización de su patrimonio cultural. En las metrópolis, este énfasis en la participación y el contacto se ha dirigido a la comunidad migrante, tratando de establecer espacios de diálogo entre los museos y las comunidades de migrantes afincadas en dicha comunidad. A esta estrategia se la ha denominado la estrategia multicultural.
El objetivo de este artículo será problematizar la eficacia de dicha estrategia para la descolonización de los contenidos de los museos de antropología y/o para la inclusión social de agentes históricamente excluidos. Para ello analizaré la puesta en marcha de la primera edición del proyecto “Personas que migran, objetos que migran” del Museo Nacional de Antropología de Madrid en el que cristaliza el intento del Museo de (de)construirse como un espacio abierto y participativo y de constituirse como una herramienta sociocultural al servicio de una sociedad democrática. Comenzaré situando históricamente la emergencia de los museos antropológicos, y en especial, del Museo Nacional de Antropología, para pasar posteriormente al análisis del discurso y de la práctica que guiaron la primera edición del proyecto, y concluir con una reflexión sobre las limitaciones o potencialidades de programas de este tipo en la consecución de los objetivos que pretenden alcanzar
Universitat de Barcelona
2018-12-14 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/27292
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 8 (2018)
spa
Drets d'autor (c) 2018 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/27293
2020-04-15T12:13:20Z
contextos:ART
oai:revistes.ub.edu:article/31222
2021-12-28T08:53:39Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
Barcelona, ciutat de negrers? Un itinerario antropológico que nos invita a reflexionar
Antropologies, Associació
La ruta "Barcelona, ciutat de negrers" tiene como objetivo visibilizar e invitar a la reflexión sobre el mito de la descolonización. No consiste únicamente en volver a contar la etapa de la colonización, o centrarse en la historia negrera de Barcelona, sino también en acercarnos al patrimonio histórico de la ciudad desde una mirada crítica. La antropología como disciplina se presenta como una herramienta útil para despertar en la ciudadanía una reflexión necesaria para abrir un debate respecto a la simbología presente en los monumentos por los que transcurre la ruta, y que de una u otra manera nos atraviesa en nuestro día a día como habitantes de la ciudad.
Universitat de Barcelona
2018-12-14 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/31222
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 8 (2018)
cat
Drets d'autor (c) 2020 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/31223
2020-04-05T15:59:30Z
contextos:ART
oai:revistes.ub.edu:article/31224
2021-12-28T08:53:39Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
Ressenya. Race in the Schoolyard. Negotiating the Color Line in Classrooms and Communities
Martorell-Faus, Miquel
Com es (re)produeixen les categories racials? De quina manera s’expressen i se les dota de significat en les interaccions que mantenim en el nostre dia a dia? I quines conseqüències tenen per a la nostra vida? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja Amanda E. Lewis en el llibre Race in the Schoolyard. Negotiating the Color Line in Classrooms and Communities (2004).
Universitat de Barcelona
2018-12-14 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/31224
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 8 (2018)
cat
Drets d'autor (c) 2020 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/31226
2020-04-09T12:02:56Z
contextos:ART
oai:revistes.ub.edu:article/31227
2021-12-28T08:53:39Z
contextos:ED
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
Editorial (con)textos num.8
Antropologies, Associació
Editorial (con)textos número 8
Universitat de Barcelona
2018-12-14 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/31227
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 8 (2018)
spa
Drets d'autor (c) 2020 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/31228
2021-12-28T08:53:39Z
contextos:NC
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
Número 8 complet
Antropologies, Associació
Universitat de Barcelona
2018-12-14 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/31228
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 8 (2018)
cat
Drets d'autor (c) 2020 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/31250
2021-12-28T08:53:39Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
Etnografía, experimentación, dispositivos de campo y colaboraciones. Una entrevista con Adolfo Estalella y Tomás Sánchez Criado
Editorial, Equipo
Hemos entrevistado a los editores del libro Experimental Collaborations: Ethnography through Fieldwork Devices publicado por Berghahn en 2018, Adolfo Estalella y Tomás Sánchez Criado. Esta entrevista surge como un espacio para charlar sobre la etnografía, las colaboraciones y la experimentación.
Universitat de Barcelona
2018-12-14 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/31250
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 8 (2018)
spa
Drets d'autor (c) 2020 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/31308
2021-12-28T08:53:39Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
2013-0864
dc
From Process of Civilization to Policy of Civilization: A Holistic Review of the Chinese Concept Wenming
Romero Moreno, Aran
In the past decades, the Chinese government has popularized the concept of wenming, translated into English as civil, civility, civilization or culture, through its political and practical use in the public space: banners, pamphlets, advertisements and clips on how to behave as a proper citizen. This paper analyzes the epistemological implications of a concept that signifies beyond its own terms. Thus, taking a holistic perspective and employing historiographical, linguistic and ethnographic sources, the author links the current wenming policy to a structure of power reproduced throughout Chinese history, and endorsed by the state even during the most revolutionary periods. This structural inequality works as a normalizing apparatus that excludes the rural over the urban –class normalization–, the ethnical other over the Han majority –racial normalization– and the feminine over the masculine –gender normalization. A process that has been marked by key historical milestones such as the emergence of Confucianism, Western imperialism, the birth of Chinese nationalism and the re-introduction of market economy in 1978. The author distinguishes this “process of civilization”, a sociogenetic, heterogeneous and multifocal phenomenon, from the concreteness of a political discourse conceptualized in the post-Mao era as a set of particular words and campaigns that the Chinese Communist Party has been shaping since the early 1980s. Therefore, the title of this paper From Process of Civilization to Policy of Civilization describes a transition from the abstract historical process –the wenming process– to the specific political campaigns of wenming –the wenming policy–, being the latter the reification and institutionalization of the ongoing normative process described above.
Universitat de Barcelona
2018-12-14 00:00:00
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/31308
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 8 (2018)
eng
Drets d'autor (c) 2020 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/36586
2021-12-31T17:45:02Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"211223 2021 eng "
2013-0864
dc
Medicalització i medicamentalització de la vida com a estratègia biopolítica a les societats patriarcapitalistes
Lagos Morales, Ximena
El objetivo de este ensayo es reflexionar sobre las implicancias del suicidio feminicida como hecho individual, social y biopolítico, en base a un ejercicio reflexivo y la tensión entre distintos autores que han abordado esta temática. Se propone leer la historia de vida de Josefa en la novela “Tres mil viajes al sur” de Manuel Machuca, en clave biopolítica y desde el concepto de suicidio feminicida acuñado por Diana Russell y trabajado extensamente por Rita Laura Segato. En las historias que relata el autor se evidencian las múltiples opresiones que atraviesan las historias de mujeres. Se explicita una violencia sistémica amparada en el orden patriarcal, colonial y capitalista de nuestros tiempos y un modelo de cuidados y práctica clínica como dispositivos de control social. Se reconoce cómo la medicalización y medicamentalización de nuestras vidas, producida y reproducida desde el actual modelo médico hegemónico, favorece y acentúa todas aquellas violencias estructurales que hoy persisten. Lejos de pretender una simplificación de un debate complejo, siempre vigente, como es aquel respecto del suicidio y más aún, del suicidio feminicida, compartir esta reflexión es un intento por abrir espacios de diálogo reflexivo y acción colectiva en torno a las implicancias biopolíticas de la práctica asistencial.
PALABRAS CLAVE: medicalización; medicamentalización; suicidio feminicida; biopolítica; patriarcapitalismo.
Universitat de Barcelona
2021-12-31 17:45:02
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/36586
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 9 (2021)
spa
Drets d'autor (c) 2021 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/36587
2021-12-31T17:45:02Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"211223 2021 eng "
2013-0864
dc
L'adherència farmacoterapèutica: de l'obediència al coneixement, l'ètica i la cultura
Martínez Granados, Francisco
La adherencia terapéutica a los fármacos continúa ejerciéndose en los sistemas sanitarios desde el dogma y el paternalismo degenerando en ocasiones en el castigo, la coacción o el miedo y relegando al paciente a posicionarse en términos de obediencia o desobediencia. Una actualización del paradigma teórico en salud favorecería una aproximación multicultural a la gestión del disenso que supone la falta de adherencia a los tratamientos farmacológicos. Las prácticas antropológicas y artísticas permitirían la exploración de los significados en pugna que subyacen a los procesos en salud. La conflictividad, lejos de ser una instancia de riesgo para la desobediencia, constituye un fenómeno generador de conocimiento y cultura que puede ser incorporado a las prácticas sanitarias, con el fin de gestionar de una forma ética la salud de las comunidades. En el presente artículo se introducen recursos conceptuales y propuestas teóricas que quizás sirvan para desbloquear situaciones frustradas en las que nos vemos implicados cotidianamente, deshabitando un espacio regido por la obediencia y el dogma, y situándonos en el mundo selvático de los significados y el conocimiento como camino para salvaguardar la ética en las terapias farmacológicas. Los estudios del campo de la salud que han abordado las causas posibles detrás de esta considerable falta de adherencia por parte de la población, las sitúan en la esfera de la “subjetividad” de los consumidores y usuarios. Algunos autores mencionan la “experiencia farmacoterapéutica”, definida como la suma de todos los eventos y vivencias asociadas a la medicación a lo largo de la vida, como el factor más determinante sobre la conducta de tomar medicamentos crónicamente. Otros mencionan el “sistema de creencias y valores” hacia los medicamentos como el mayor determinante sobre la “actitud” de consumirlos. Estos hallazgos vislumbran un determinismo “cultural” hacia la conducta de tomar medicamentos crónicos, lo cual sitúa las estrategias de intervención sobre adherencia en el seno de lo sociocultural. Al mismo tiempo las intervenciones deben ser éticas y respetuosas si aspiran a ser terapéuticas.
PALABRAS CLAVE: Cumplimiento y Adherencia al tratamiento; Antropología cultural; Arte; Ética; Participación del paciente.
Universitat de Barcelona
2021-12-31 17:45:02
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/36587
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 9 (2021)
spa
Drets d'autor (c) 2021 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/36588
2021-12-31T17:45:02Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"211223 2021 eng "
2013-0864
dc
(Des)control diabètic: controvèrsies en les pràctiques terapèutiques de la diabetis mellitus tipus 2
Pibernat Mir, Laia
Pese al foco de atención sanitaria sobre la diabetes en España, hay numerosos estudios que demuestran que un elevado porcentaje de la población diagnosticada de diabetes mellitus tipo 2 (DM2), aun estando bajo seguimiento médico y recibir tratamiento farmacológico, no logra alcanzar el criterio de control terapéutico establecido. El proceso de investigación en que se basa este artículo inició con la colaboración en un estudio transversal descriptivo realizado con farmacéuticos, en el ámbito de la farmacia comunitaria. En esta fase inicial se halló una elevada tasa de “descontrol glucémico” (40% de los participantes), al mismo tiempo que la mayoría de los participantes afirmaron tener un control total o parcial de la enfermedad. La controversia dio lugar a una segunda fase de exploración de hipótesis explicativas para el llamado “problema del (des)control diabético”; esta vez planteado y realizado por la autora del artículo, desde la perspectiva antropológica y mediante metodología etnográfica. Fueron entrevistados 9 de los participantes en el primer estudio, así como se revisaron las principales Guías de Práctica Clínica y Farmacéuticas del mismo ámbito geográfico. El trabajo permitió constatar la distancia abismal entre ambas perspectivas respecto al control, los objetivos, la evaluación y la terapia para la DM2; así como detectar las limitaciones tanto descriptivas como explicativas ya no sólo de la perspectiva, sino también de la epistemología biomédica-farmacéutica hegemónica. Este artículo recoge los principales resultados tal y como fueron surgiendo inmersos en el proceso de investigación, eso es, articulados con las descubiertas y “batallas” epistemológicas que la misma supuso.
PALABRAS CLAVE: Diabetes Mellitus Tipo 2; Antidiabéticos Orales; Control; Efectividad; Estilos de vida.
Universitat de Barcelona
2021-12-31 17:45:02
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/36588
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 9 (2021)
spa
Drets d'autor (c) 2021 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/37739
2021-12-31T17:45:02Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"211228 2021 eng "
2013-0864
dc
La força cultural de l’experiència amb la medicació. Una reflexió autoetnogràfica des de la perplexitat
Silva Castro, Martha Milena
Siguiendo la introducción de Renato Rosaldo sobre “aflicción y la ira de los cazadores de cabezas ilongotes” se realiza una reflexión autoetnográfica del concepto de fuerza cultural de las emociones vinculándolo al concepto de experiencia con la medicación. Esta reflexión teórica se realiza en primera persona a través de episodios con intensidad emocional vividos por la autora farmacéutica y antropóloga, quien, desde la reflexividad de su doble mirada, establece las relaciones entre conceptos de la práctica de los cuidados farmacoterapéuticos y de la antropología de la salud. Situada entre los límites difusos de una breve historia de vida y un ensayo autoetnográfico, esta reflexión aprovecha estas metodologías cualitativas para generar conocimientos prácticos y narrar emociones vividas compatibles con lo que significa experimentar lo farmacéutico en términos intersubjetivos. También es un ejercicio narrativo que permite enfrentar la fuerza cultural de una emoción, la perplejidad. La autora se reubica desde la individualidad de las emociones, hacia la experiencia con la medicación como aprendizaje colectivo. Señala que entiende la experiencia con los medicamentos como un producto cultural y que la experiencia de la medicación no es individual sino colectiva. Progresivamente va descubriendo el campo de fuerzas donde se elabora el hecho social de usar medicamentos, consciente de la importancia de reconocer el cuidado contextualizado que supone la práctica del «Pharmaceutical Care». A lo largo de la introspección y la asimilación de conceptos y vivencias que narra la autora, se van revelando las claves para comprender lo que significa la fuerza cultural de la experiencia con la medicación.
PALABRAS CLAVE: Fuerza cultural; emociones; experiencia con la medicación; cuidados contextualizados; autoetnografía; antropología de la salud; atención farmacéutica; farmaceuticalización.
Universitat de Barcelona
2021-12-31 17:45:02
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/37739
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 9 (2021)
spa
Drets d'autor (c) 2021 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/37825
2021-12-31T17:45:02Z
contextos:AD
driver
nmb a2200000Iu 4500
"211229 2021 eng "
2013-0864
dc
Cristina Larrea Killinger: “tenemos que aprender a comunicar nuestras ideas a personas que desconocen lo que es la antropología”
Associació Antropologies
Partiendo de la frase que cierra esta conversación con Cristina Larrea - “Tenemos que aprender, también, a comunicar nuestras ideas a personas que desconocen lo que es la antropología” - queremos destacar que persiste la necesidad de reafirmar el potencial de la práctica antropológica. Sigue siendo tan necesario como siempre pasar de hablar “entre nosotros” y “entre nosotros para otros”, como comenta Cristina en la entrevista, a pasar a hablar “con otros” y “desde otros’”. El ejemplo que nos ha mostrado la divulgación y el tratamiento que ha recibido la pandemia explicaría, como demuestran las inquietudes planteadas en esta entrevista, que la antropología ha tenido un papel marginal en el abordaje de la pandemia. Nos ha sobrepasado la ‘opinática’, el tratamiento un poco circense y espectacular de la pandemia, así como el aluvión de datos que se ha generado a partir de ella. Por un lado, se ha estado lento en la reacción, en parte, como hemos reconocido, por la inmediatez de los sucesos, la reacción política legislativa para parar el golpe, el desconocimiento y desconcierto social y por la priorización biomédica a la hora de buscar respuestas. Por el otro, los tanteos y aproximaciones a la pandemia que se han hecho desde la antropología no han sido relevantes ni tomados en cuenta en la gestión de la crisis sanitaria o han quedado circunscritos al ámbito académico. De hecho, dieciocho meses después de la primera alarma surgen a la luz pública estas reflexiones, expuestas en la conversación, lo que viene a verificar que es difícil ajustar los ‘tempos’ de reacción y de análisis ante la emergencia. Tal vez, como también sugiere Cristina, nuestro papel sea, no tanto el aporte inmediato de conocimiento, sino la valoración analítica que implica trabajos etnográficos y colaboraciones interdisciplinares sostenidas a lo largo del tiempo.
PALABRAS CLAVE: divulgación antropología; pandemia; ámbito académico; salud ambiental; antropología de la salud.
Universitat de Barcelona
2021-12-31 17:45:02
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/37825
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 9 (2021)
spa
Drets d'autor (c) 2021 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/37925
2021-12-31T17:45:02Z
contextos:ART
driver
nmb a2200000Iu 4500
"211228 2021 eng "
2013-0864
dc
Escola saludable. Estratègia d'una comunitat colombiana d'indígenes Kankuamos per a l'autogestió en la salut
Ruth Ester Ruiz Suárez, Gloria Elena Quijano Quiroz, Kellys Yelina Rodríguez Martínez, Laureth Leonor López Fuentes, Yadira Elena Montero Zuleta, Aquileo Aguilar Ortiz, Álvaro Sánchez Castillo, Martha Milena Silva Castro
A partir del caso de una comunidad colombiana de indígenas kankuamos que han desarrollado estrategias para la autogestión de la salud individual y colectiva, se presenta en esta revisión bibliográfica contextualizada en la cual se pretende dialogar con diversos autores que han estudiado temas sobre los procesos de salud/enfermedad/atención en el contexto de la medicina tradicional indígena latinoamericana. Se analiza si los procesos de autonomía son generadores de nuevas alternativas para evitar que los saberes de la medicina tradicional quedan marginados por la hegemonía imperante del modelo biomédico en los sistemas de salud, entre ellos, en el sistema de salud colombiano. En tanto que se responde a esta cuestión se revisa el papel de los educadores como promotores de salud y de los servicios de proximidad en una situación de supuesta autonomía en salud como sucede en el contexto colombiano. Situados en la complementariedad terapéutica y en la interculturalidad, el dialogo de las instituciones educativas con las instituciones prestadoras de servicios de salud puede evitar el choque entre modelos de atención (biomedicina - medicina tradicional). El proyecto "escuela saludable" que promueve el dialogo intercultural de saberes, da cuenta de esto, avanzando como estrategia para brindar integralmente salud, educación y bienestar a la comunidad indígena kankuama.
PALABRAS CLAVE: procesos de salud/enfermedad/atención; salud en contextos indígenas; identidad étnica; antropología de la salud; multiculturalism
Universitat de Barcelona
2021-12-31 17:45:02
Article revisat per parells
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/37925
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 9 (2021)
spa
Drets d'autor (c) 2021 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/37936
2021-12-31T17:45:02Z
contextos:ED
driver
nmb a2200000Iu 4500
"121231 2012 eng "
2013-0864
dc
Editorial
Antropologies, Associació
Editorial (con)textos 9
Universitat de Barcelona
2021-12-31 17:45:02
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/37936
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 9 (2021)
cat
Drets d'autor (c) 2021
oai:revistes.ub.edu:article/37939
2021-12-31T17:45:02Z
contextos:AD
driver
nmb a2200000Iu 4500
"220115 2022 eng "
2013-0864
dc
Allò social i allò farmacèutic en temps de pandèmia. Relatoria dels conversatoris de l'Associació Antropologies
Antropologies, Associació
Para este conversatorio sobre cómo se entreteje lo Social y lo Farmacéutico en estos tiempos de pandemia, se utilizó la noción de «mindful body» en la que Scheper-Hughes y Lock (1987:6-41) por la propuesta de una forma de análisis del cuerpo y la salud que puede ser aplicable al caso del uso de medicamentos. Se contextualizó el debate respecto a la «medicalización» y «farmaceuticalización» que se ha hecho evidente en nuestra sociedad debido a la pandemia. Desde las ciencias humanas y las ciencias farmacéuticas se enlazaron marcos teóricos de la antropología médica, la antropología del cuerpo y la experiencia farmacoterapéutica. Para argumentar la vinculación entre lo social y lo farmacéutico se usaron los libros “Social Lives of Medicines” de Whyte, Van der Geest y Hardon (2002) y “Medicines and Society” de Britten (2008), los cuales a su vez fueron propuestos en conversación con el enfoque relacional en el estudio de la salud colectiva de Menéndez (2009) y con la perspectiva filosófica de Byung-Chul Han (2018) desarrollada en la obra “La sociedad del cansancio”. Este conversatorio se convirtió en un espacio de reflexión y debate que permitió escuchar los comentarios de los participantes desde distintas partes del mundo, así como desde enfoques de disciplinas académicas diversas. Estos encuentros dieron lugar a una visión más amplia y profunda de lo que la pandemia ha venido revelar, no solo como enfermedad física, sino en las dimensiones psicológica, emocional, social y política que confluyen en todas nosotras como seres humanos.
PALABRAS CLAVE: antropología de la salud; biopolítica; ciencias humanas; ciencias farmacéuticas; medicalización; medicamentalización; pandemia COVID-19.
Universitat de Barcelona
2021-12-31 17:45:02
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/37939
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 9 (2021)
spa
Drets d'autor (c) 2021 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/37941
2021-12-31T17:45:02Z
contextos:NC
driver
nmb a2200000Iu 4500
"211231 2021 eng "
2013-0864
dc
Número 9 completo
Antropologies, Associació
Numero 9 completo
Universitat de Barcelona
2021-12-31 17:45:02
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/37941
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 9 (2021)
spa
Drets d'autor (c) 2021 (con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/38388
2023-04-17T09:46:53Z
contextos:AD
driver
nmb a2200000Iu 4500
"220401 2022 eng "
2013-0864
dc
Part i maternitat des d'una perspectiva transdisciplinar: nascer.pt
Morgado Neves, Dulce
ISCTE - Instituto Universitário de Lisboa (ISCTE-IUL), Centro de Investigação e Estudos de Sociologia, Lisboa, Portugal
Pintassilgo , Sónia
ISCTE - Instituto Universitário de Lisboa (ISCTE-IUL), Centro de Investigação e Estudos de Sociologia, Lisboa, Portugal
JDS Santos, Mário
Comprehensive Health Research Center (CHRC), Universidade NOVA de Lisboa. Public Health Research Centre, NOVA National School of Public Health, Universidade NOVA de Lisboa
Conocer la diversidad actual de las experiencias de embarazo, parto y transición a la maternidad y paternidad es algo que, en los últimos años, está interesando a las/los investigadoras/es, activistas y colectivos. En 2017, en Portugal, un grupo de investigación se propuso a contribuir para el reconocimiento y desarrollo del dominio del Nacimiento, en cuanto campo científico emergente en este país, a través del lanzamiento del proyecto nascer.pt – Laboratorio de Estudios Sociales sobre el Nacimiento. En este texto, se presenta el proceso de creación y desarrollo de esta estructura de investigación que, a partir de la intersección de diferentes áreas del conocimiento –, de las ciencias de la salud a las ciencias sociales, pasando por el arte -, se propone a producir y difundir conocimiento sobre las condiciones de nacimiento en Portugal, su marco social, político, cultural e institucional, bien como sus resultados en salud, bienestar y satisfacción. Además de entender el nacimiento en su diversidad y multidimensionalidad y, sobre ello, producir conocimiento a partir de distintas miradas, nascer.pt tiene un propósito transformador, de intervención sobre la realidad. De este modo, el Laboratorio promueve iniciativas con un importante componente práctico consolidándose como espacio de formación de nuevas generaciones de investigadoras/e. Cotidianamente, se lleva a cabo la construcción de un equipo multidisciplinar y colaboraciones con diferentes entidades y proyectos, todos estos dentro y fuera de la academia, a nivel nacional e internacional. Finalmente, se considera que la promoción del conocimiento sobre el nacimiento permitirá divulgar políticas y promover nuevos debates sobre la ética del nacimiento, las elecciones personales y colectivas, además de fomentar los comportamientos y prácticas que configuran este fenómeno de mayor importancia.
PALABRAS CLAVE: nascer.pt; investigación transdisciplinar; nacimiento; Portugal.
Universitat de Barcelona
2022-04-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/38388
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 10 (2022)
spa
Drets d'autor (c) 2022 (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social
oai:revistes.ub.edu:article/38598
2023-04-17T09:46:53Z
contextos:AD
driver
nmb a2200000Iu 4500
"220401 2022 eng "
2013-0864
dc
Qualitat de l'atenció materna i neonatal durant la pandèmia de COVID-19 a Itàlia: dades preliminars de la regió de Friuli Venecia Giulia.
Pessa Valente, Emanuelle
Institute for Maternal and Child Health - IRCCS “Burlo Garofolo” - WHO Collaborating Centre for Maternal and Child Health, Trieste, Italy
Access to high quality of maternal and neonatal care (QMNC) was threatened in different settings during COVID-19 pandemic. We aimed at reporting preliminary data from IMAgiNE regional project regarding QMNC around facility-based childbirth during pandemic in Italy. The project is a quality improvement study for the implementation of WHO standards for maternal and newborn health in nine maternity hospitals in a Northeast Region, Italy. Data was collected through a validated telephone interview questionnaire from November 2019-October 2020. A total 2704 women were interviewed. Most of them were primiparous (1388, 51.3%), median age of 33.5 years old (range 18-55). More than a half, 1706 women (63.1%) had birth during COVID-19 pandemic. Spontaneous vaginal birth was the most frequent mode of birth (1942 women, 71.8%) with 257 (13.2%) of women receiving an episiotomy and 133 (6.8%) reporting Kristeller manoeuvre. Privacy was respected in most of births (2610 women, 96.5%) while only few abuse cases were reported (0.3% verbal/emotional, 0.3% physical). For 837 (49.1%) of women antenatal services were adequately reorganized during pandemic. Limitations for companionship was the most frequently reported. Overall, 95% of women reported a positive or very positive experience. Study findings highlights that most women are satisfied with care received however many aspects of the QMNC were substandard according to their perspectives. The project is ongoing and further publications will document possible indicator’s trends and implementation level of quality improvement recommendations agreed for each service.
KEY WORDS: quality of care; WHO standards; COVID-19; childbirth.
Universitat de Barcelona
2022-04-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/38598
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 10 (2022)
eng
Drets d'autor (c) 2022
oai:revistes.ub.edu:article/38601
2023-04-17T09:46:53Z
contextos:AD
driver
nmb a2200000Iu 4500
"220401 2022 eng "
2013-0864
dc
'Seguretat' i 'respecte' durant el part i el naixement.
Quattrocchi, Patrizia
Università degli Studi di Udine
La visión y la experiencia de las mujeres italianas y españolas que eligen el parto domiciliario o en casa de parto y de las matronas que la atienden será analizada a partir de los datos de campo recolectados durante una investigación antropológica realizada en Italia, España y Países Bajos entre el 2010 y 2015, como parte del Programa Europeo de Investigación Marie Curie Grant. Serán analizados los conceptos de «seguridad» y «respeto» desde estas perspectivas, en relación con el discurso oficial ofrecido por la biomedicina. Se identificarán similitudes y diferencias entre las dos conceptualizaciones, también desde las distintas prácticas actuadas en los dos contextos (domicilio y hospital). El objetivo principal del trabajo es discutir la contribución que el modelo no medicalizado de acompañamiento al parto y al nacimiento puede ofrecer en términos de una mejor comprensión y manejo del proceso reproductivo. Una concepción más amplia de la «seguridad» que surge de las madres que han dado a luz en casa plantea preguntas interesantes sobre la necesidad de una revisión crítica de las categorías biomédicas; categorías que deberían incluir más las experiencias de los sujetos -como ha indicado recientemente la OMS respecto al parto- y no solo parámetros clínicos. Una perspectiva inclusiva de las perspectivas de quienes experimentan con otros modelos también podría ofrecer oportunidades para reflexionar sobre cómo contener la violencia obstétrica y evitar prácticas excesivamente medicalizadas que son perjudiciales para los derechos humanos de la salud reproductiva y la salud. La propuesta discutida en el trabajo está, por lo tanto, dirigida al diálogo entre diferentes modelos, con la convicción de que el conocimiento marginal -precisamente por estar en las fronteras- permite una mirada crítica y constructiva.
PALABRAS CLAVE: parto domiciliario; casa de parto; parto respetado; medicalización del parto; matrona independiente.
Universitat de Barcelona
2022-04-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/38601
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 10 (2022)
spa
Drets d'autor (c) 2022
oai:revistes.ub.edu:article/38603
2023-04-17T09:46:53Z
contextos:AD
driver
nmb a2200000Iu 4500
"220401 2022 eng "
2013-0864
dc
El marc de l'economia del don matern per abordar la violència obstètrica.
Skoko, Elena
Obstetric Violence Observatory Italy and Research Unit "Human Rights in Maternity and Childbirth", Multimedia Lab for Comparative Law, Department of Political Sciences, "Roma TRE" University, Italy.
The present article analyzes the economic aspects of maternity care, proposing the maternal gift economy theory as a possible framework for addressing the economic and structural causes of obstetric violence. In the current health economy, there is little room for love. Human attitudes such as caring, gentleness, kindness, compassion, empathy, and respect, recommended by the WHO and the UN Special Rapporteur on violence against women for preventing and eradicating obstetric violence, are given no value within health systems. They are gifts that most of the time are unseen, exploited or ostracized. Both maternity care providers and users suffer from the lack of humanity when systems do not value their gift economy, particularly the one rooted in the maternal principles of unilateral giving. While we take for granted the economy we live in and we often find it useless or even dangerous to discuss its principles and practices, we cannot ignore the influence the economy has on the behavior of individuals and systems if we want to change them.
Universitat de Barcelona
2022-04-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/38603
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 10 (2022)
eng
Drets d'autor (c) 2022
oai:revistes.ub.edu:article/38605
2023-04-17T09:46:53Z
contextos:AD
driver
nmb a2200000Iu 4500
"220401 2022 eng "
2013-0864
dc
Cossos fronterers: reflexions antropològiques sobre migració, salut reproductiva i violència obstètrica.
Babani, Nadia
Universitat de las Illes Balears
La siguiente propuesta pretende describir mi intervención durante las jornadas: Prácticas Interseccionales. La atención a la salud afectivo-sexual desde un conocimiento transdisciplinar. Experiencias en Cataluña, Portugal e Italia. El punto de partida de este trabajo ha sido una reflexión antropológica sobre migración, salud reproductiva y violencia obstétrica (VO). Sin embargo, cuando empecé a pensar en la construcción del taller, fue necesario desplazar el eje del discurso también sobre las prácticas metodológicas a las que me refería. Consciente de que la relación entre el activismo y la investigación es un discurso central en la reflexión antropológica actual, el aspecto que intento destacar aquí encuentra su base ideológica en la investigación-acción. En este paradigma teórico es necesario implicarse directamente y ser parcial, tomar posición y no ser neutral, por lo que a menudo nos enfrentamos con dinámicas de poder que se deben saber leer e identificar. Así, tras una primera parte introductoria en la que se explican los objetivos de la exposición, sigue una parte metodológica en la que se detallan los aspectos más teóricos de la investigación y el posicionamiento de la autora. La segunda parte se adentra en la descripción del laboratorio corpóreo, mientras que el último capítulo profundiza en las circunstancias en las que se ha desarrollado la investigación etnográfica, que también son objeto de un doctorado actualmente en curso. El artículo se desarrolla entre experiencias, testimonios concretos y propuestas críticas dictadas por categorías de reflexión antropológica y filosófico-literaria como el cuerpo materno, la identidad y la narración; pero también entre las relaciones de poder e intercambio y las teorías feministas basadas en la interseccionalidad y el decolonialismo.
PALABRAS CLAVE: antropología decolonial, cuerpo materno, migraciones, violencia obstétrica, identidad
Universitat de Barcelona
2022-04-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/38605
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 10 (2022)
spa
Drets d'autor (c) 2022
oai:revistes.ub.edu:article/38607
2023-04-17T09:46:53Z
contextos:AD
driver
nmb a2200000Iu 4500
"220401 2022 eng "
2013-0864
dc
Cultures i Drets Sexuals i Reproductius de les dones migrants a Catalunya.
Llamas, Elisabeth
Farmacéuticos Mundi (Farmamundi).
Brigidi, Serena
Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social. Universitat Rovira i Virgili.
This article is part of a broader investigation that has been carried out within the framework of a global justice intervention carried out by the NGO Farmamundi. The study highlights the need for culturally competent health care, that is, with specific strategies to address the complexity of the system. The purpose is to improve the social and health service for users of different cultural origins by introducing a comprehensive and gender perspective in the Catalan Health System (SSC). Specifically, from March 2019 to May 2020, based on the use of both qualitative and quantitative research techniques, different perspectives present in the Catalan health system have been analyzed: migrant women served by the SSC, social professionals who They accompany and the cultural mediators that establish a bridge between the orders of cultural meanings, and the health professionals that make up the Catalan health system. The objective is to understand the needs of the agents mentioned in order to improve and enrich the Catalan health system, as well as to deepen behaviors experienced as ambiguous -such as, for example, the presence of a child in the query to translate or the lack of an active response to sexist violence- and social phenomena -that is, prejudice and discrimination- that occur in the process of sexual-reproductive health, from the perspective of the people analyzed. The results emphasize intercultural communicative interactions as a determining element to reduce the barriers that hinder the relationship between agents.
KEY WORDS: Migrant women; sexual and reproductive health; gender and health; comprehensive care.
Universitat de Barcelona
2022-04-01 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/38607
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social; No 10 (2022)
cat
Drets d'autor (c) 2022
9cb7988a1e2700de1da64fc566db3e1f