2024-03-28T11:02:03Z
http://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/2139
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2139
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 1 (2008); 3-4
Presentació
Article revisat per parells
,
2009-02-02
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2139
Array
Array
Array
Array
Array
Un grup de doctorands d’antropologia social i cultural de la Universitat de Barcelona impulsem la publicació d’una revista per tal de donar a conèixer els treballs de recerca que es duen a terme durant l’etapa doctoral, creant un espai de debat, reflexió i formació en l’àmbit de l’antropologia social i cultural.
oai:revistes.ub.edu:article/2140
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2140
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 1 (2008); 5-22
Conversant amb Ignasi Terradas i Saborit. Antropologia, universitat i societat: la necessitat d'una lectura crítica de l'actualitat
Article revisat per parells
Doñate Sastre, Miguel
Romero i Noguera, Pablo
2009-02-02
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2140
Array
Array
Array
Array
Array
A través d’aquesta entrevista, Ignasi Terradas i Saborit, catedràtic d’antropologia social de la Universitat de Barcelona, ens transmet la seva visió sobre la nostre disciplina, ens explica per què creu que actualment ja no la defineix el famós mètode del treball de camp i per què en canvi s’ha de definir pels seus objectius i continguts, si volem que conservi la seva capacitat crítica. Ens parla també del realisme etnogràfic com a la forma més fiable d’encarar la comparació intercultural i intersocietal i el coneixement antropològic en general i de l’àmbit de l’antropologia jurídica, al qual s’ha dedicat en els darrers anys. Tot en el marc d’una reflexió crítica d’ampli abast sobre la seva pròpia trajectòria acadèmica, sobre la situació actual de la universitat, sotmesa a importants reformes, i sobre el que creu que ha de ser el compromís èticosocial del professor-investigador. Veurem com hi té un paper important la resistència davant el que anomena liberalisme vulgar o groller.
oai:revistes.ub.edu:article/2141
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2141
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 1 (2008); 23-40
La tecnología en el cuerpo. Biomecánica de los quilombolas en dos selvas brasileñas
Article revisat per parells
García Arregui, Aníbal
2009-02-02
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2141
Array
Array
Array
Array
Array
Vull plantejar la possibilitat d’una lectura tecnològica dels usos del cos a dues selves brasileres. L’objectiu és discutir tres tòpics: 1) la tecnologia és una conseqüència directa de la ciència, 2) la tecnologia és indissociable de l’artefacte, 3) la tecnologia és el que ens separa de la natura. Enfront d’això construiré altres tres tòpics: 1) la ciència és conseqüència de la tecnologia, 2) la tecnologia és anterior a l’artefacte, 3) la tecnologia és el que ens enfonsa a la natura.
oai:revistes.ub.edu:article/2142
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2142
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 1 (2008); 41-58
Perfiles de la nueva izquierda en la Argentina reciente. Acerca de las transformaciones de los movimientos de trabajadores desocupados autónomos
Article revisat per parells
Fornillo, Bruno
García, Analia
Vázquez, Melina
2009-02-02
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2142
Array
Array
Array
Array
Array
Considerant les transformacions produïdes en la conjuntura política argentina a partir del govern de Kirchner i la dispersió de les organitzacions de desocupats després de la massacre del Puente Pueyrredón, ens proposem d’analitzar què va succeir amb les organitzacions autònomes, arrel de la configuració del Frente Popular Darío Santillán (FPDS) des de finals de 2003. En aquest sentit, analitzarem: a) la manera en què es produeixen (re)definicions político-ideològiques, partint de la lectura que es realitza de la consolidació de l’esmentat govern i les estratègies desenvolupades en relació als diferents sectors de treballadors desocupats mobilitzats, b) les formes de construcció política del FPDS, considerant les lectures i la referència a les experiències organitzatives i de mobilització dels diferents Movimientos de Trabajadores Desocupados (MTDs) autònoms a partir dels quals es va conformar, c) les transformacions en la identitat col·lectiva, originades en el pas del reconeixement com a organització de “desocupats” a la identificació com a “front multisectorial”.
oai:revistes.ub.edu:article/2143
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2143
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 1 (2008); 59-73
A Minha Senhora da Saúde: O Processo de apropriaçâo individual da Senhora da Saúde de Touvedo
Article revisat per parells
Pereira, Pedro
2009-02-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2143
Array
Array
Array
Array
Array
La Verge Maria es manifesta de diverses formes, resentant innombrables designacions, essent una d’elles Senyora de la Salut. Tanmateix, aquesta Senyora de la Salut també es materialitza de manera diferent en diverses comunitats de Portugal, com és el cas de la Senyora de la Salut de Touvedo. Fonamentat en la històrica plasticitat de Maria i recorrent particularment a l’etnografia de les creences i pràctiques religioses dels creients, amb el present article es pretén sostenir que més enllà d’una apropiació comunitària emergeixen relacions de particular intimitat amb la Senyora de la Salut, donant forma a un procés d’apropiació individual de la Senyora de la Salut de Touvedo. ___________________________________________________________________________ A Virgem Maria manifesta-se das mais diversas formas, apresentando inúmeras designações, sendo uma delas a Senhora da Saúde. Contudo, também esta Senhora da Saúde se materializa de forma diferente em várias comunidades de Portugal, como é o caso da Senhora da Saúde de Touvedo. Ancorado na histórica plasticidade de Maria e recorrendo particularmente à etnografia das crenças e práticas religiosas dos crentes, com o presente artigo pretende-se sustentar que para além de uma apropriação comunitária emergem relações de particular intimidade com a Senhora da Saúde, dando forma a um processo de apropriação individual da Senhora da Saúde de Touvedo.
oai:revistes.ub.edu:article/2144
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2144
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 1 (2008); 74-90
La producción del espacio público. Fundamentos teóricos y metodológicos para una etnografía de lo urbano
Article revisat per parells
Marrero Guillamón, Isaac
2009-02-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2144
Array
Array
Array
Array
Array
La recerca de les formes d’ordre (o millor encara, d’ordenació) social en l’espai públic urbà implica una doble tasca: definir aquests conceptes d’una manera operativa i consolidar un compromís amb la investigació empírica. La distinció entre la ciutat, l’urbà i l’espai públic, d’una banda, i les discussions metodològiques relacionades amb la investigació de situacions d’interacció social, per un altre, són els dos debats fonamentals que s’aborden en aquest article.
oai:revistes.ub.edu:article/2145
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2145
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 1 (2008); 91-106
Jean Rouch. Un antropòleg de les fronteres
Article revisat per parells
Canals, Roger (Canals Vilageliu); Universitat de Barcelona (UB)
2009-02-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2145
Array
Array
Array
Array
Array
Jean Rouch (1917-2004) és una referència ineludible en la història del cinema etnogràfic. Especialista en els rituals de possessió a l’Àfrica de l’Oest i clarament influenciat pel cinema de Flaherty i de Vertov, Rouch va desenvolupar un mètode i una teoria cinematogràfica que s’oposaven frontalment als principis del positivisme científic així com a les teories objectivistes del cinema etnogràfic. Més concretament, Rouch va posar en pràctica durant el seu treball de camp una “antropologia compartida”, basada en una concepció no jerarquitzada de les relacions entre l’antropòleg i la comunitat estudiada, i va situar la idea de “reflexivitat” com a eix principal del coneixement científic i del cinema etnogràfic. Crític amb la clàssica distinció entre art i ciència, el director francès sempre va reivindicar la creativitat, l’experimentació i la llibertat d’estil com a punts essencials de la recerca etnogràfica.
oai:revistes.ub.edu:article/2146
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2146
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 1 (2008); 107-114
Transexualidad femenina en Barcelona. Notas sobre un trabajo de campo
Article revisat per parells
Vartabedian, Julieta
2009-02-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2146
Array
Array
Array
Array
Array
oai:revistes.ub.edu:article/2147
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2147
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 1 (2008); 115-120
Del contexto al texto antropológico. Revisando El antropólogo como autor de Clifford Geertz
Article revisat per parells
Pfeilstetter, Richard
2009-02-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2147
Array
Array
Array
Array
Array
oai:revistes.ub.edu:article/2148
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2148
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 2 (2008); 3-4
Presentació
Article revisat per parells
,
2009-02-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2148
Array
Array
Array
Array
Array
Us presentem el segon número de (con)textos, que confirma la possibilitat i també la necessitat de generar espais de reflexió, intercanvi i formació en l’àmbit de les ciències socials. La publicació acull un ampli espectre de propostes, orientacions i temàtiques que prenen l’antropologia social i/o el mètode etnogràfic com a punts de confluència.
oai:revistes.ub.edu:article/2149
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2149
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 2 (2008); 5-17
Conversando con Eduardo Sevilla Guzmán. De la Sociología Rural a la Agroecología: la revalorización del conocimiento local como constante
Article revisat per parells
Doñate Sastre, Miguel
Márquez Porras, Raúl
Romero i Noguera, Pablo
2009-02-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2149
Array
Array
Array
Array
Array
Eduardo Sevilla Guzmán il·lustra l’especificitat de vàries disciplines centrades en el medi rural a partir de la seva pròpia experiència. Tal i com explica en l’entrevista, la seva deriva cap a les Ciències Socials es degué a la necessitat de sostreure’s al domini que els interessos de latifundistes i multinacionals exercien sobre la recerca en l’escola d’enginyers on treballava. Més endavant, la necessitat de cercar una alternativa al que es coneix com agricultura “convencional” el dugué a focalitzar la seva atenció en l’estudi d’altres formes històriques i contemporànies de manejar els recursos naturals, confluint –amb la incorporació dels sabers locals i científics en Ciències Naturals- en l’Agroecologia. En tot aquest camí ha seguit de prop i col·laborat amb el SOC (Sindicato de Obreros del Campo), històrica i combativa associació de jornalers andalusos, i establert una xarxa internacional d’aliances acadèmiques i activistes en el camp dels estudis i les lluites camperoles. La seva aposta –com veurem tot seguit- és a favor d’un tipus d’investigació militant i pluriepistemològica.
oai:revistes.ub.edu:article/2150
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2150
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 2 (2008); 18-35
Contrabandos no "concelho mais português de Portugal"
Article revisat per parells
Rovisco, Eduarda
2009-02-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2150
Array
Array
Array
Array
Array
Amb aquest text pretenc compartir alguns resultats i interrogants resultat d’una investigació realitzada en l’àmbit d’un doctorat sobre gestió pràctica de frontera i processos d’identificació a la raia central lusitana-espanyola. Aquest article es centra en una anàlisi dels discursos sobre el contraban recollits en dues freguesias del concelho d’Idanha-a-Nova i en el paper del contraban en la construcció d’aquest concelho com a lloc turístic. A través d’aquesta anàlisi qüestiono la idea de conflicte entre els contrabandistes i l’Estat, idea que ha orientat gran part de l’anàlisi antropològica sobre el tema en aquesta frontera i que no ha estat objecte de debat. ________________________________________________________________________________ Com este texto pretendo partilhar alguns resultados e interrogações decorrentes de uma investigação efectuada no âmbito de um doutoramento sobre gestão prática de fronteira e processos de identificação na raia central luso-espanhola. Este artigo centra-se numa análise dos discursos sobre contrabando colhidos em duas freguesias do concelho de Idanha-a-Nova e do papel do contrabando na construção deste concelho como lugar turístico. Através desta análise interrogo a ideia de conflito entre contrabandistas e Estado, ideia que tem norteado grande parte da análise antropológica sobre o tema nesta fronteira e que não tem constituído objecto de debate.
oai:revistes.ub.edu:article/2151
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2151
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 2 (2008); 36-50
Cuerpo, dolor e incertidumbre. Experiencia de la enfermedad y formas de interpelar el cuerpo en pacientes de Cuidados Paliativos
Article revisat per parells
Alonso, Juan Pedro
2009-02-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2151
Array
Array
Array
Array
Array
El treball aborda diferents formes d’interrogar les sensacions corporals dels pacients amb malalties terminals, assistits a una Unitat de Cures Pal·liatives de la ciutat de Buenos Aires. S’analitzen certes formes d’interrogar les sensacions corporals en un context de forta incertesa, tant en l’experiència dels pacients com en la gestió d’aquestes situacions pels professionals. Per una banda, s’explora una forma d’hipervigilància del cos, on els símptomes físics representen la progressió de la malaltia, i per l’altra en formes alternatives d’interpretar aquestes sensacions. En aquestes formes d’interpel·lar al cos la dimensió emocional de la malaltia es revela com central en l’experiència del patiment. Temptatives, precàries, amenaçadores o guaridores, les interpretacions que els pacients fan dels seus signes corporals, lluny de separar-se del coneixement biomèdic, es presenten com variacions subtils que delineen els contorns d’una fisiologia i una biologia imprecises.
oai:revistes.ub.edu:article/2152
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2152
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 2 (2008); 51-72
Il dionisiaco dimenticato del rituale cristiano. Riflessione teorica che parte da un'etnografia sul modo religioso degli immigranti ecuadoriani a Roma e a Barcellona
Article revisat per parells
Romizi, Francesco
2009-02-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2152
Array
Array
Array
Array
Array
Partint d’una etnografia sobre la religiositat dels equatorians immigrats a Roma i a Barcelona destaquem una lleugera, però significativa divergència de la interpretació de la “partitura” del ritual cristià respecte a la que es practica a les dos metròpolis europees. Des de l’evidència etnogràfica de la devoció dels equatorians emigrants, que pateixen per ser insertats en un context religiós més introspectiu i secularitzat de lo que van deixar, iniciem una reflexió teòrica que es recolzarà sobretot a El naixement de la tragèdia de Nietzsche, al seu dualisme artístic i, alhora, còsmic de l’apolini-dionisíac. Reconeixem una semblança entre la funció de la tragèdia àtica i la del ritual eucarístic com llocs on es troben i integren harmònicament aquestes dues formes d’abastir lo diví i el misteri de la vida. Intentarem demostrar la seva complementarietat i sortir de la equivalència etnocèntrica: religiositat exterioritzada – religiositat primitiva. __________________________________________________________________ Partiamo da una breve etnografia sulla religiosità degli ecuadoriani immigrati a Roma e Barcellona. Qui riscontriamo una leggera ma significativa divergenza tra la loro interpretazione del rituale cristiano eucaristico e quella che trovano praticata nelle due metropoli europee. Da quest’evidenza etnografica emerge, infatti, una devozione ecuadoriana che soffre perché si trova inserita in un contesto religioso più introspettivo e secolarizzato del loro. Da qui cominceremo una riflessione teorica che si appoggerà soprattutto su La nascita della tragedia greca di Nietzsche e sul suo dualismo artistico e cosmico del apollineo e del dionisiaco. Riconosceremo una somiglianza tra la funzione della tragedia attica e quella del rituale eucaristico come luoghi dove si incontrano e integrano armonicamente questi due differenti modi di abbracciare il divino e il mistero della vita. Infine cercheremo di dimostrare la loro complementarietà uscendo dall’equivalenza etnocentrica religiosità esteriorizzata-religiosità primitiva.
oai:revistes.ub.edu:article/2153
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2153
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 2 (2008); 73-92
Missatges autoreferencials dels actors del ritual de l'Id-al-ad·ha
Article revisat per parells
Alonso Cabré, Marta
2009-02-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2153
Array
Array
Array
Array
Array
L'article analitza la celebració de l'Id-al-ad·ha o "festa del sacrifici", ritual protagonitzat per la comunitat de musulmans el desè dia del mes de dhu-al-hijja. Es parteix d'exemples etnogràfics procedents del context de la diàspora musulmana al Tarragonès i de la societat emiral mauritana. El fenomen s'analitza des dels rols que els actors exerceixen en el ritual. L'argumentació vol subratllar la idea que tot ritual s'inscriu en un context social específic del qual n'és producte alhora que modulador, per mitjà del que Roy Rappaport anomena "missatges autoreferencials". Això no exclou l'existència d'un conjunt de denominadors comuns o "missatges canònics" entre les diverses pràctiques rituals referides.
oai:revistes.ub.edu:article/2154
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2154
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 2 (2008); 93-102
Hacia la construcción de una etnografía en un hospital psiquiátrico
Article revisat per parells
Mantilla, María Jimena
2009-02-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2154
Array
Array
Array
Array
Array
oai:revistes.ub.edu:article/2155
2024-03-28T11:02:01Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2155
2024-03-28T11:02:01Z
U
No 2 (2008); 103-110
La etnógrafa-guía. Técnicas y metodología de investigación
Article revisat per parells
Mancinelli, Fabiola
2009-02-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2155
Array
Array
Array
Array
Array
oai:revistes.ub.edu:article/2156
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2156
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 2 (2008); 111-118
De l'anticipació i l'ecologisme avant la lettre dels i les anarquistes ibèriques. Urbanisme "orgànic", demografia social, feminisme radical i naturisme fa més d'un segle
Article revisat per parells
Romero i Noguera, Pablo
2009-02-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2156
Array
Array
Array
Array
Array
oai:revistes.ub.edu:article/2157
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2157
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 3 (2009); 3-4
Un any de (con)textos
Article revisat per parells
,
2010-03-26
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2157
Array
Array
Array
Array
Array
oai:revistes.ub.edu:article/2158
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2158
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 3 (2009); 5-18
Conversando con Andrej Holm. Por unas ciencias sociales críticas con las transformaciones urbanas
Article revisat per parells
Sabaté Muriel, Irene
2010-03-26
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2158
Array
Array
Array
Array
Array
El treball d’Andrej Holm, sociòleg urbà alemany, està centrat en els processos de reestructuració urbana esdevinguts a les ciutats alemanyes, particularment als barris cèntrics de Berlín. La seva postura crítica davant la imposició d’un règim urbà neoliberal a partir de la caiguda del Mur està en consonància amb el seu paper actiu dins els moviments socials. En aquesta entrevista, Andrej Holm explica les conseqüències derivades d’aquesta militància: després d’uns mesos en què va estar sotmès a vigilància secreta, l’estiu de 2007 va ser detingut, acusat de pertànyer a un grup terrorista. Els conceptes recurrents als seus textos acadèmics, com ara el de “gentrificació“, així com el seu accés a recursos bibliogràfics, van ser utilitzats com a arguments contra ell. A partir d’aquests fets, esdevinguts en un moment en què els Estats fan servir la política antiterrorista com a forma de control de les dissidències i en què l’autonomia acadèmica és objecte de restriccions, Andrej Holm reflexiona sobre la possibilitat d’unes ciències socials crítiques.
oai:revistes.ub.edu:article/2159
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2159
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 3 (2009); 19-38
La struttura del desiderio Note su antropologia e letteratura
Article revisat per parells
Bortoluzzi, Manfredi
2010-03-26
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2159
Array
Array
Array
Array
Array
El text analitza les relacions entre l'antropologia i la literatura a partir d'una distinció entre Antropologia literària i Antropologia de la literatura, per proposar a continuació un model teòric per a l'estudi de la narrativa des d'una perspectiva antropològica. L'estructura del desig mimètic elaborada per René Girard serveix de fonament per a la determinació de l'estructura comuna entre literatura i antropologia que, segons el punt de vista aquí proposat, es funda en una recerca d'alteritat generada per la incompletesa biològica de l'home i per la seva indeterminabilitat ontològica. Finalment, el concepte de la Wanderung romàntica, en oposició al model del viatge, és presentat com una metàfora per demostrar l'íntima relació entre les dues disciplines i la seva essència comuna.
oai:revistes.ub.edu:article/2160
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2160
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 3 (2009); 39-60
Il Personaggio Invisibile. Etnografia di un processo di creazione teatrale
Article revisat per parells
Kremer, Flavia
2010-03-26
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2160
Array
Array
Array
Array
Array
Aquest article té com a objectiu investigar la possibilitat crítica d'una obra teatral utilitzant els instruments antropològics i qüestionar alguns conceptes de l'antropologia de la performance mitjançant el treball de camp dins d'un procés d'assaig. L'article es divideix en dues parts: a la primera discuteixo críticament alguns conceptes del treball de Victor Turner i presento la crítica fonamental de Renato Rosaldo que duu l'anàlisi a posar en qüestió aquests conceptes. La segona part és una etnografia d'un procés de creació teatral d'una companyia de teatre a Roma (Itàlia). A partir del treball de Rosaldo i de l'anàlisi del procés d'assaig qüestiono el concepte de "drama social" de Victor Turner.
oai:revistes.ub.edu:article/2161
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2161
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 3 (2009); 61-83
Do RAND à RDA? Modernização compulsória e práticas sociais e estratégias de mobilidade social
Article revisat per parells
Guerra Hernández, Héctor
2010-03-26
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2161
Array
Array
Array
Array
Array
Moçambic va experimentar, com pocs països, transformacions profundes en els darrers trenta anys. Aquestes transformacions han estat marcades per la introducció de diferents models de producció i desenvolupament, forçadament modernitzants, que cercaven convertir un món tradicional tribalista en un modern de cort occidental. D'acord amb aquest fet intentarem qüestionar, a partir de la circulació migratòria moçambiquesa, la relació entre modernització econòmica i modernitat política, durant els períodes colonial i post-colonial, tenint en compte un aspecte específic: el caràcter explícitament compulsori de l'ús de la força de treball i les diversificades respostes dels habitants, objectes d'aquests processos caracteritzats pel treball compulsori, en especial els antics treballadors que van ser a la RDA.
oai:revistes.ub.edu:article/2162
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2162
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 3 (2009); 84-98
Antropologia applicata all'invervento psicoterapeutico. L'esperienza del Centre Georges Dévereux
Article revisat per parells
Portelli, Stefano
2010-03-26
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2162
Array
Array
Array
Array
Array
Es descriuen aquí alguns dels punts de partida teòrics i dels dispositius pràctics a través dels quals es desenvolupa l'activitat del Centre Georges Dévereux, fundat a Paris pel psiquiatra Tobie Nathan i orientat a la cura de pacients migrants. La necessitat d'evitar les simplificacions dins de la traducció entre cultures va portar Nathan i el grup de professionals del Centre a elaborar una teoria crítica de la modernitat i del paradigma psiquiàtric actual, a partir dels ensenyaments de l'antropologia contemporània i de la necessitat d'ajudar a la disciplina psicoanalítica a enfrontar-se amb els reptes de la època present. Per a la antropologia, l'etnopsiquiatria representa una possibilitat concreta de contribuir a la construcció d'un coneixement pràctic.
oai:revistes.ub.edu:article/2163
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2163
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 3 (2009); 99-106
Discursos sobre cultura, etnicitat i salut. Maternitat en bengalís a Londres
Article revisat per parells
Marcos Alonso, Susana
2010-03-26
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2163
Array
Array
Array
Array
Array
oai:revistes.ub.edu:article/2164
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2164
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 4 (2010); 3-4
Recerques d'arreu
Article revisat per parells
,
2010-06-02
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2164
Array
Array
Array
Array
Array
Continuant amb la línea de la nostra revista, us portem en aquest quart número una sèrie d’articles que centren l’atenció en àrees de recerca diverses. Des del començament, vam voler crear una publicació oberta capaç de recollir diferents línies d’anàlisi que reflectissin la varietat d’interessos que existeixen actualment en la nostra disciplina.
oai:revistes.ub.edu:article/2165
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2165
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 4 (2010); 5-22
"Exactly what I had been looking for" The Anthropology of the Mediterranean 1950-1970
Article revisat per parells
Carbonell, Eliseu
2010-06-02
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2165
Array
Array
Array
Array
Array
Aquest article analitza les primeres etnografies de les societats mediterrànies que van ser realitzades entre 1950 i 1970 per investigadors (doctorands) de la Universitat d’Òxford. Tot i que no hi va haver inicialment un projecte de crear un camp específic de recerca sobre el Mediterrani, aquestes etnografies mostren alguns trets en comú. L’article sosté que, lluny del tema criticat del "honor i vergonya", hi ha altres elements que caracteritzen aquests treballs; per exemple el fet que es presentin com a etnografies d’un món rural que desapareix. Finalment, tractarem de situar aquests textos dins l’eix Nord-Sud que existia en l’antropologia d’aquell temps.
oai:revistes.ub.edu:article/2166
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2166
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 4 (2010); 23-41
What is a Gaúcho? Intersections between state, identities and domination in Southern Brazil
Article revisat per parells
Campelo Bornholdt, Luciano
2010-06-02
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2166
Array
Array
Array
Array
Array
El gaúcho ha estat promogut com a icona estatal, i apareix associat a l’Estat de Rio Grande do Sul, Brasil. El gaúcho icònic, mitològic, es va inspirar -vagament- en els peons gaúchos de la Campanha Gaúcha propera a la frontera brasilera amb les pampes argentines i uruguaianes. Paralelament, el projecte de dominació a llarg termini promogut per les elits regionals va aconseguir que els gaúchos en depenguessin. En el marc de les discussions sobre les identitats nacionals i regionals al Brasil, així com de les consideracions més àmplies sobre identitat i construcció de la tradició, aquest article analitza les dinàmiques de la ideologia d’elit en el context de complexos processos de dominació en diferents nivells. Participa en les discussions sobre l’articulació entre l’Estat, diferents elits regionals i diversos estrats de la població del Sud del Brasil.
oai:revistes.ub.edu:article/2167
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2167
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 4 (2010); 42-63
Conversions per rumba L’extensió del pentecostalisme entre els gitanos catalans i el paper de les pràctiques musicals
Article revisat per parells
Marfà i Castán, Martí
2010-06-02
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2167
Array
Array
Array
Array
Array
Malgrat que el pentecostalisme gitano censura les pràctiques musicals no dedicades a l’adoració divina, una aproximació històrica i etnogràfica al cas dels gitanos catalans posa de manifest diverses transferències entre el fenomen sociomusical de la rumba catalana i aquest moviment evangèlic. Per resseguir aquestes continuïtats i influències mútues l’article parteix d’una concepció de les conversions religioses com a processos col·lectius i negociats que cal situar en els seus contextos històrics, per la qual cosa es perfila el paisatge social gitanocatalà previ i contemporani a l’extensió del pentecostalisme entre aquests grups de població, des dels anys 80 fins a l’actualitat, exposant alguns dels factors que han possibilitat aquest fenomen. Seguidament s’examina el paper que la rumba catalana -les seves pràctiques, els seus artistes i protagonistes, la seva trajectòria històrica, les seves funcions socials, els seus significats- juga en la incorporació de l’evangelisme pentecostal als contextos socials gitanocatalans.
oai:revistes.ub.edu:article/2168
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2168
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 4 (2010); 64-79
Chanting for Benefits Soka Gakkai and prosperity in Brazil*
Article revisat per parells
Ramos Coutinho Bornholdt, Suzana
2010-06-02
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2168
Array
Array
Array
Array
Array
Soka Gakkai Internacional és una associació budista laica, que fou fundada el 1930 per un educador japonès, Tsuneaburo Makiguchi (1871-1944) i que reuneix avui més de 12 milions de membres a 190 països i territoris. L’Associació Internacional Soka Gakkai de Brasil (port. Associação Brasil Soka Gakkai Internacional-BSGI) fou fundada el 1960 pel seu president, Daisaku Ikeda, i des de llavors s’ha anat expandint per tot el país. En aquest article discutirem alguns elements doctrinals importants de Soka Gakkai –com ara el "benefici" (benefício), per exemple – i com aquests s’identifiquen amb elements doctrinals de les esglèsies pentecostals o neo-pentecostals al Brasil. No estic suggerint, però, una relació immediata i evident de causa i efecte, com ara: Soka Gakkai es vol fer més atractiu per als no membres, per la qual cosa pren prestats elements d’altres grups religiosos del Brasil. No és una qüestió de causa i efecte, aquesta afirmació és lluny d’ésser correcta. El meu enfocament sobre la qüestió és que Soka Gakkai, de fet, aplica com a element central la prosperitat -individual i col·lectiva- que els membres "tradueixen" com un missatge doctrinal molt similar als missatges difosos pels neo-pentecostals al país. Tot i les similituds, suggereixo que Soka Gakkai no segueix exactament l’estil de les esglèsies neo-pentecostals al Brasil. El paper que la Organització juga en aquest escenari és reforçar la responsabilitat dels membres per dur a terme la missió del Kosen-rufu (la pau per la felicitat individual), tot centrant-se en la importància de la prosperitat individual i global.
oai:revistes.ub.edu:article/2169
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2169
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 4 (2010); 80-89
Desafíos de la investigación etnográfica sobre procesos políticos "calientes"
Article revisat per parells
Fernández Álvarez, María Inés
2010-06-02
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2169
Array
Array
Array
Array
Array
oai:revistes.ub.edu:article/2170
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2170
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 4 (2010); 90-96
Una aproximación etnográfica al derecho vindicatorio corso: Le droit de la vendetta et les paci corses
Article revisat per parells
Doñate Sastre, Miguel
2010-06-02
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2170
Array
Array
Array
Array
Array
oai:revistes.ub.edu:article/2174
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2174
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 5 (2011); 3-4
Editorial
Article revisat per parells
de redacció de (con)textos, Consell
2011-11-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2174
Array
Array
Array
Array
Array
En aquest cinquè número de (con)textos hem reunit una àmplia varietat d’articles procedents de molt diverses destinacions geogràfiques i amb una gran varietat temàtica. Seguint la mateixa línia que en números precedents, els articles aquí presentats s’aproximen a diferents temàtiques socials des d’àrees d’investigació diverses.
oai:revistes.ub.edu:article/2175
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2175
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 5 (2011); 5-11
Montserrat Gispert Cruells: “L’etnobotànica és la disciplina que afirma que les plantes són cultura”
Article revisat per parells
Carrió Cabrer, Maria Esperança; Universitat de Barcelona (UB)=
2011-11-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2175
Array
Array
Array
Array
Aprofitant una estada a Barcelona en el marc d’un any sabàtic de la catedràtica d’Etnobotànica de la Facultat de Ciències de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), Montserrat Gispert Cruells, he parlat amb ella - i transcric aquí les principals idees sorgides de la nostra conversa. Hem xerrat sobre l’etnobotànica com a ciència i, també, de les diferents aproximacions metodològiques dels estudis etnobotànics, tant a Mèxic com en altres territoris. Insistim en les plantes que van viatjar cap aquí (a Catalunya, a Europa en general), i en les plantes que van ser introduïdes d’aquí a Mèxic, al llarg de tants d’anys d’intercanvis transcontinentals.
oai:revistes.ub.edu:article/2176
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2176
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 5 (2011); 15-29
Para além da crise. Jovens, mulheres e relações familiares em Cabo Verde
Article revisat per parells
Martins, Filipe
Fortes, Celeste
2011-11-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2176
Array
Array
Array
Array
A l’Àfrica, en les darreres dècades, la família ha guanyat nous contorns com a categoria social i moral. En els discursos dominants, institucionals o de sentit comú, hi ha una visió paradoxal de la família. Citada com un dels pilars socials i identitaris d’importància sempre renovada, la família contemporània és també representada com si estigués en crisi, “disfuncional”, i per tant identificada com l’arrel de molts dels problemes socials actuals. A partir de dades etnogràfiques recollides amb dones i joves d’àrees pobres de la ciutat de Mindelo (Cap Verd), es proposa una anàlisi crítica més enllà dels discursos sobre la crisi de la família. Les xarxes familiars transnacionals, els canvis en les relacions de gènere i les dinàmiques de reciprocitat entre les generacions es revelen com a recursos centrals per a que una majoria de Capverdians pobres estructurin les identitats i el transcurs de vida i així facin front a la creixent incertesa que caracteritza els contextos contemporanis a l’Àfrica.
oai:revistes.ub.edu:article/2177
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2177
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 5 (2011); 31-46
Trabajadores familiares remunerados en la agricultura de la Región Pampeana Argentina
Article revisat per parells
Neiman, Melina
2011-11-04
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2177
Array
Array
Array
Array
En aquest article s’analitzen els canvis que travessen els joves agricultors de la regió pampeana argentina en el seu vincle tant amb la família com amb l’activitat agropecuària. Els principals canvis es produeixen en relació als vincles familiars/laborals, entre els quals es destaca l’increment de situacions de remuneració de treballadors familiars, paticularment als fills de productors. Aquests canvis van portar al fet que es desenvolupin nous conflictes i nous arranjaments entre pares i fills en el que té a veure amb el moment de l’herència o el relleu generacional. Existeix una diversitat d’arranjaments d’acord a les característiques de cada llar en els que es reté al fill mitjançant l’otorgament d’algú tipus de remuneració pel seu treball en l’explotació, endarrerint així el moment de l’herència.
oai:revistes.ub.edu:article/2178
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2178
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 5 (2011); 46-61
“Cansadas de ceder”. Sentidos de la politización del género en el Espacio de Mujeres de un movimiento piquetero.
Article revisat per parells
Espinosa, Cecilia
2011-11-04
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2178
Array
Array
Array
Array
Les profundes transformacions socioeconòmiques de l’Argentina contemporània han sigut producte d’una imposició que comença a la dècada dels 70. La seva agudització durant els 90 va ser el marc d’emergència dels moviments piqueters. Partint del meu treball de camp, em proposo descriure i analitzar l’experiència del Frente Popular Darío Santillán, indagant el lloc que ocupa la presència d’un Espai de Dones com a instància orgànica d’aquesta organització. Em detindré en un esdeveniment puntual, un campament de formació organitzat en 2007, per sostenir que tant les temàtiques abordades com el tipus d’activitats i relacions involucrades es poden entendre com una politització de gènere, gràcies a un treball de ‘construcció d’una visibilitat’ de dones i de les relacions de gènere, sobre la ‘vida quotidiana’ d’aquestes dones respecte a aquelles relacions, i sobre l’experiència comuna que construeixen.
oai:revistes.ub.edu:article/2179
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2179
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 5 (2011); 63-77
El Qaraku o wilancha: Prácticas y creencias religiosas entre los mineros de Huanuni, Bolivia
Article revisat per parells
Ruiz Arrieta, A. Gloria
2011-11-04
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2179
Array
Array
Array
Array
En aquest treball exploro el procés de construcció de la deïtat el Tío, durant el període colonial a Bolívia, i analitzo les pràctiques i creences religioses contemporànies al voltant d’aquesta deïtat entre els miners de Huanuni, enfocant-me en el sacrifici ritual anomenat qaraku o wilancha. A través d’aquesta anàlisi busco mostrar que tant el procés de construcció cultural del Tío, com les pràctiques rituals, en aquest cas el qaraku, poden ser enteses com a camps de disputa de sentits i significats, en el context de relacions de poder desiguals, i on la “cultura popular” modela i és modelada en la seva interrelació amb la cultura dominant. (Llacs, 1993; Roseberry, 2007, Nugent i Gilbert, 2002).
oai:revistes.ub.edu:article/2180
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2180
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 5 (2011); 79-86
Il laboratorio teatrale come strumento di indagine antropologica. Note di campo a margine di una ricerca etnografica in Repubblica Dominicana
Article revisat per parells
Grassi, Paolo
2011-11-04
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2180
Array
Array
Array
Array
L’articolo riporta la rielaborazione di alcune note di campo stese tra dicembre 2006 e gennaio 2007 durante una breve ricerca etnografica finalizzata alla scrittura della mia tesi di laurea specialistica, discussa, a luglio 2007, presso l’Università degli Studi di Milano Bicocca. Nell’articolo descrivo un percorso di ricerca partecipata organizzato con ragazzi di diverse comunità povere di Santiago de Los Caballeros (Repubblica Dominicana), rivolto alla comprensione delle loro interpretazioni rispetto certe dimensioni sociali che interessavano il contesto nel quale vivevano. Il percorso si è servito di una metodologia laboratoriale di stampo pedagogico-teatrale, elaborata a partire da alcune considerazioni avanzate da Victor Turner nel suo testo del 1982 “Dal rito al teatro”. La specificità e la provocatorietà dell’esperienza descritta consiste nella sperimentazione, seppur embrionale, di uno strumento di ricerca alternativo o complementare all’intervista, che potrebbe forse contribuire allo sviluppo di una metodologia della ricerca qualitativa concentrata non esclusivamente sul linguaggio verbale.
oai:revistes.ub.edu:article/2181
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2181
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 5 (2011); 87-90
Participación ciudadana y gestión de las políticas sociales municipales
Article revisat per parells
García Escribano, Juan José
2011-11-04
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/2181
Array
Array
Array
Array
oai:revistes.ub.edu:article/15317
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15317
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 6 (2016); 3-5
TRAJECTÒRIES DE L’ANTROPOLOGIA IBÈRICA
Article revisat per parells
de redacció de (con)textos, consell
2016-02-22
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15317
Array
Array
Array
Array
Presentem un número monogràfic que inclou textos escrits per antropòlegs de reconegut prestigi en la nostra disciplina, que repassen les seves trajectòries per tal d’oferir-nos una visió de l’Antropologia ibèrica des dels anys setanta del segle passat. L’efervescència política i social d’aquell temps va marcar tant el treball dels antropòlegs autòctons que desenvolupaven les seves recerques dins les fronteres, com el dels estrangers que hi arribaren atrets per les especificitats de les societats ibèriques. Paral·lelament, d’altres antropòlegs han anat buscant resposta a les seves inquietuds intel·lectuals fora del país, tot contribuint alhora a la internacionalització de l’Antropologia ibèrica.
oai:revistes.ub.edu:article/15318
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15318
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 6 (2016); 6-18
Mirada retrospectiva a un itinerario de investigación antropológica en sociedades hispanas
Article revisat per parells
Frigolé Reixach, Joan
2016-02-22
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15318
Array
Array
Array
Array
Mirada retrospectiva al meu itinerari de recerca de treball de camp en diferents localitats i territoris al llarg de quatre dècades i al procés de producció de coneixement etnogràfic i antropològic i les seves connexions mútues sobre l’estructura social, la cultura i la història d’ Espanya.
oai:revistes.ub.edu:article/15319
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15319
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 6 (2016); 19-45
Practice Theory in Practice: Critical Anthropology in Galicia and Portugal in the 1970s
Article revisat per parells
O’Neill, Brian Juan
2016-02-22
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15319
Array
Array
Array
Array
Quines són les connexions entre el lloc del treball de camp i els autors, textos i teories que inspiren l’etnògraf abans i després de la seva estada? Presentem aquí, en retrospectiva, la sinuosa trajectòria recorreguda en dues localitats estudiades durant la dècada dels 70 – les muntanyes de Caurel a l’est de Galícia i la regió de Trás-os-Montes al nordest de Portugal. Cap d’elles semblava encaixar dins l’antropologia britànica del Mediterrani dominant i en expansió al llarg de la dècada. Ambdós llogarets semblaven tot menys minúsculs i igualitaris paradisos rurals. Les estructures familiars duals, les dinàmiques domèstiques complexes, els intercanvis laborals asimètrics, les formes de matrimoni alternatives i l’elevat nombre de fills bastards que els caracteritzaven requerien una anàlisi radicalment diferent. La inspiració va venir de la mà de la sociologia comparativa de Goody sobre les estratègies hereditàries a Euràsia, i de la teoria de la pràctica de Bourdieu. La meva formació universitària prèvia en literatura realista i microanàlisi descriptiva va acabar per tenir – degut al treball de camp mateix – un ressò considerable. I l’esperit rebel i penetrantment hiper-crític de Goody i Bourdieu va servir d’inspiració.
oai:revistes.ub.edu:article/15320
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15320
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 6 (2016); 46-54
Ethnography in Post-Franco Spain: the View of an Outsider
Article revisat per parells
Smith, Gavin
2016-02-22
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15320
Array
Array
Array
Array
Les habituals dificultats de fer treball de camp en un lloc nou es devien a dos factors: la natura de la informació antropològica sobre l’Espanya rural disponible fora del país i la molt limitada intercomunicació sobre qüestions polítiques en l’esfera pública durant els primers anys de la Transició. L’article descriu les discussions antropològiques que es produïen en l’època del treball de camp i proposa que un llarg període previ de repressió selectiva explica les diferents maneres com els informants parlaven del passat històric i del present polític.
oai:revistes.ub.edu:article/15321
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15321
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 6 (2016); 55-73
Los felices años de un aprendiz de antropólogo
Article revisat per parells
Martínez Veiga, Ubaldo
2016-02-22
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15321
Array
Array
Array
Array
Conceptes com “reciprocitat”, “incrustació” i “capital social” han estat instruments cabdals en la descripció i anàlisi de les relacions socials que són subjacents a les activitats econòmiques a les àrees geogràfiques definides com economies regionals o districtes industrials, que a Europa han esdevingut models d’un desenvolupament d’èxit. La historització d’aquests conceptes, en posar damunt la taula les agendes polítiques concretes dels intel·lectuals que les van produir, revela la seva condició paradoxal: malgrat tractar-se de conceptes abstractes, la seva veritable força radica en el seu caràcter situat, sia en termes socials, culturals, històrics o espacials. Aquesta situació apunta a la dificultat del “realisme etnogràfic” i a la necessitat de desenvolupar quelcom com un “realisme històric reflexiu” que faci més viable la comunicació antropològica.
oai:revistes.ub.edu:article/15322
2024-03-28T11:02:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15322
2024-03-28T11:02:02Z
U
No 6 (2016); 74-99
El proyecto en el modelo: Reciprocidad, capital social y la política del realismo etnográfico
Article revisat per parells
Narotzky, Susana
2016-02-22
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/15322
Array
Array
Array
Array
Conceptes com “reciprocitat”, “incrustació” i “capital social” han estat instruments cabdals en la descripció i anàlisi de les relacions socials que són subjacents a les activitats econòmiques a les àrees geogrà- fiques definides com economies regionals o districtes industrials, que a Europa han esdevingut models d’un desenvolupament d’èxit. La historització d’aquests conceptes, en posar damunt la taula les agendes polítiques concretes dels intel·lectuals que les van produir, revela la seva condició paradoxal: malgrat tractar-se de conceptes abstractes, la seva veritable força radica en el seu caràcter situat, sia en termes socials, culturals, històrics o espacials. Aquesta situació apunta a la dificultat del “realisme etnogràfic” i a la necessitat de desenvolupar quelcom com un “realisme històric reflexiu” que faci més viable la comunicació antropològica.
oai:revistes.ub.edu:article/19378
2018-05-18T16:55:45Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19378
2018-05-18T16:55:45Z
U
No 7 (2017); 23-38
Recolectores contemporáneos en el Poblenou: trabajo informal en la ciudad posfordista
Article revisat per parells
Nogués Martín, Pere
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19378
Array
Array
Array
Array
Este artículo discute los aspectos estructurales y coyunturales de un fenómeno heterogéneo en proceso de expansión en las ciudades de los países denominados desarrollados que han sufrido una crisis económica: la recolección informal de residuos metálicos. Se centra en las condiciones de existencia y supervivencia de un grupo que desarrolla una actividad informal de la que otros grupos sociales extraen la plusvalía de su trabajo. Los aspectos organizativos, las tácticas de supervivencia, las estrategias de solidaridad y el grado de conocimiento de su labor; son aquí analizados para valorar su actividad y reafirmar su estatuto de trabajadores frente a la presión mediática, administrativa y policial que sufren. En el artículo se considera que la trayectoria personal y laboral de los recolectores dialoga con los cambios en el sistema productivo, la articulación histórica y actual entre los países hegemónicos y periféricos, la centralización de las ciudades globales, los flujos de materiales, la fragmentación de la identidad obrera y la función social y económica de los marginados. De esta manera, se ha analizado cómo los recolectores habitan y trabajan en un barrio en proceso de renovación urbanística, que lejos de ser una paradoja, supone un claro ejemplo de la polarización económica y dualización social que las ciudades contemporáneas están experimentando. Finalmente, el artículo evidencia que la economía informal no es ni accesoria ni marginal, sino que está íntimamente ligada con los procesos de acumulación de la economía administrativamente legalizada. Las dilatadas jornadas, la falta de estabilidad en el trabajo y la pérdida de poder adquisitivo son sufridas tanto por trabajadores informales como por los formales que experimentan un declive en sus prestaciones laborales. AbstractThis article reflects on the structural and economic aspects of a heterogeneous and expansive phenomenon within the cities of the so-called developed countries which have suffered an economic crisis: the informal scrap metal gathering. It focuses on the existence and survival conditions of a group, the collectors, and their developing informal activity from which other social groups extract the surplus value. The organizational aspects, the survival tactics, the strategies of solidarity and the degree of knowledge of their work, are here analyzed to assess their activity and reaffirm their status as workers. The article considers that the personal and professional life of collectors converse with the changes in the production system, both historical and current links between the hegemonic and peripherals countries, the new centrality of global cities, the flows of materials, the fragmentation the working identity and the socio-economic role of the marginalized people. Thus, it analizes how collectors live and work in a neighborhood undergoing urban renewal, that far from being a paradox, is a clear example of the economic polarization and social dualization which contemporary cities are experiencing. Finally, the article shows how the informal economy is neither incidental nor marginal, for it is the inward link between the accumulation processes of the administratively legalized economy. The ongoing enlargment of working hours, the lack of labor security and the loss of consumer empowerment experienced by the informal workers are also a feature of the nowadays formal workers who see how their employment benefits are declining.
oai:revistes.ub.edu:article/19379
2017-09-28T21:05:10Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19379
2017-09-28T21:05:10Z
U
No 7 (2017); 39-56
Cuando los movimientos llegan a la oficina. Dilemas del Movimiento Evita en un gobierno municipal de Buenos Aires, Argentina (2004-2015)
Article revisat per parells
Longa, Francisco
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19379
Array
Array
Array
Array
En la presente investigación se analiza el caso del Movimiento Evita, un movimiento social contemporáneo de Argentina conformado en 2004, en relación con su ocupación y con la gestión en un gobierno municipal de la provincia de Buenos Aires. Este análisis se realiza desde la observación del ‘dilema’ planteado en la literatura académica acerca de los límites y las potencialidades de la integración al Estado por parte de los movimientos sociales. Para ello se atiende al caso del Movimiento Evita en el municipio de Avellaneda, donde tras un ciclo de acumulación política exclusivamente barrial y con fuerte asiento en las dinámicas de poder instituyente y combativo, el movimiento fue integrando a sus militantes a la estructura de gobierno municipal, a partir de su adhesión a los gobiernos presidenciales de Néstor Kirchner y de Cristina Fernández, que se desplegaron en Argentina entre 2003 y 2015. En este estudio, se focaliza en las relaciones que el movimiento construyó por fuera y por dentro de la institucionalidad estatal en dicho municipio del conurbano sur de la provincia de Buenos Aires, y en los límites y potencialidades que dicha intervención generó en su construcción cotidiana. AbstractIn the present investigation the case of Movimiento Evita, a contemporary social movement formed in 2004 in Argentina, is analyzed in relation to its occupation and management of a municipal government in the province of Buenos Aires. This analysis is performed from the observation of the 'dilemma' posed by the academic literature, about the limits and potential of integrating the State by social movements. For this, the case of the Movimiento Evita in Avellaneda is analyzed. After a cycle of exclusive ‘barrial’ accumulation politics, with strongly settled power dynamics, this movement came to integrate the structure of the municipal government, from its adherence to the presidential governments of Nestor Kirchner and Cristina Fernandez, between 2003 and 2015. This study focuses on the relationships built by the movement from the outside and from the inside of the State institutions in the city of Avellaneda, in the southern suburbs of Buenos Aires province, and the limits and potentials that this integration has generated in their daily construction.
oai:revistes.ub.edu:article/19380
2017-09-28T21:05:10Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19380
2017-09-28T21:05:10Z
U
No 7 (2017); 57-72
Emergencia de nuevas formas de participación política en la comunidad boliviana del área metropolitana de Buenos Aires
Article revisat per parells
Eizaguirre, Iker
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19380
Array
Array
Array
Array
Las elecciones celebradas el 12 de octubre de 2014 para elegir a los máximos mandatarios del Estado Plurinacional de Bolivia fueron un acontecimiento importante enmarcado en el proceso de transformación que viven el país andino y el conjunto de la región. Por otra parte, procesos sociales nacidos al calor de este acontecimiento, transcendieron ampliamente las fronteras del Estado Boliviano, haciéndose notar en lugares geográficamente tan distantes como Buenos Aires. Allí, en la numerosa comunidad boliviana interpelada por el proceso electoral, se produjeron movimientos, iniciativas que dejan entrever la emergencia de nuevas formas de participación política en ciertos sectores de la comunidad. Estas prácticas, si bien se encuentran en forma incipiente, embrionaria, pueden tener transcendencia en las nuevas formas organizativas que la comunidad pudiera adoptar y en su agenda reivindicativa. También, en nuevas formas de relación que la colectividad pudiera establecer con el resto de la sociedad bonaerense. Es precisamente la dirección de estos cambios en las formas de participación política, así como sus posibles razones lo que trataremos de ilustrar en el siguiente artículo. Para ello nos basaremos fundamentalmente en el trabajo de campo realizado con parte de la comunidad boliviana en Buenos Aires a finales del 2014 en contexto electoral. Lo expuesto será encarnado en el caso particular de una dirigente barrial del partido de Ituzaingó, situado en la zona oeste del Área Metropolitana de Buenos Aires (AMBA). Además recogeremos algunos aportes teóricos producidos desde el área resultante de la intersección entre los estudios migratorios y de participación política, que nos ayudarán a arrojar luz sobre el material empírico producido en entrevistas y observaciones conscientes. AbstractThe elections held on October 12th 2014 to choose the heads of the Bolivian state consisting of several nations was a very important event within the transformation process in the Andean country and the region. Social processes, which grew by the warmth of this event, had a great impact outside Bolivia's borders, reaching distant places such as Buenos Aires. New initiatives sprang forth within the Bolivian community in Buenos Aires called to take part in the election, showing new ways of political participation in certain areas of the community. These new ways of political practice, although yet emerging, can have a very important role on the community's new organization patterns and political agenda. They can also be very important when defining the relation between the Bolivian community and the rest of the society in Buenos Aires. In this article we will try to illustrate the direction of these new ways of political participation and their possible reasons. For such purpose, we will base our study principally on the fieldwork done within the 2014 election context with part of the Bolivian community in Buenos Aires. What we present is basically the particular case of a leader of the party Ituzaingó, in the west of the Metropolitan Area of Buenos Aires (AMBA). We will also add some theoretical contributions from the intersection between migratory studies and political participation, shedding light on the empirical material produced form interviews and observations.
oai:revistes.ub.edu:article/19382
2017-09-28T21:05:10Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19382
2017-09-28T21:05:10Z
U
No 7 (2017); 89-102
Reflexividad científica y conocimiento situado. Aportes desde una experiencia etnográfica
Article revisat per parells
Hadad, María Gisela
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19382
Array
Array
Array
Array
La siguiente propuesta tiene por objeto problematizar el rol del investigador social a partir de una reflexión sobre mi trabajo de campo con comunidades y organizaciones mapuche, llevado a cabo entre los años 2007 y 2010 en las provincias de Río Negro y Chubut (Argentina), en el marco de la investigación realizada para mi tesis doctoral. Para ello propongo tomar en consideración los elementos centrales que plantea la perspectiva de los estudios decoloniales como marco epistemológico que me permita problematizar la idea del locus de enunciación de la ciencia y los saberes en general, vinculándolo con el rol del científico social y su relación con el objeto de estudio. Me interesa pensar los dilemas del espacio y tiempo en el encuentro entre la visión cientificista occidental del investigador y la visión nativa.Al mismo tiempo, en el marco de los estudios decoloniales, me resulta sugestivo pensar la experiencia etnográfica como forma de abordaje del hecho social que prioriza la construcción conjunta de conocimiento entre el investigador y quienes devienen su objeto de estudio. Se priorizará una mirada reflexiva de la práctica de investigación que problematice aspectos tales como la influencia de la situación de “encuentro con el otro” en el investigador y los aspectos sensibles de la relación social que se plantea con los sujetos entrevistados u observados. AbstractThe following article aims to problematize the role of the social researcher from a reflection on my fieldwork with Mapuche communities and organizations, carried out between 2007 and 2010 in the provinces of Rio Negro and Chubut (Argentina), in the context of the research for my doctoral thesis. To this end I propose to consider the main elements raising the prospect of decolonial studies as epistemological framework that allows me to problematize the idea of locus of enunciation of science and knowledge in general, linking the role of social science and its relationship with the object of study. I think the dilemmas are interested in space and time in the encounter between Western scientistic vision researcher and native vision.At the same time, within the context of the decolonial studies, it is suggestive to think about ethnographic experience as a way to approach the social fact that prioritizes the joint construction of knowledge between researchers and those who become the object of study. For this reason I keep a reflective look problematice research practice aspects such as the influence of the situation of encounter with the other in the research and sensitive aspects of social relationship that arises with subjects interviewed or observed.
oai:revistes.ub.edu:article/19422
2017-09-28T21:05:10Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19422
2017-09-28T21:05:10Z
U
No 7 (2017); 5-22
Formación para la inserción laboral de las personas inmigrantes en Barcelona: dos interrogantes y algunas consideraciones.
Article revisat per parells
Enrique Santamaría, Laura Yufra,
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/19422
Array
Array
Array
Array
El presente artículo propone dar cuenta de las formas de funcionamiento de la formación para la inserción laboral de personas inmigrantes en la ciudad de Barcelona. El estudio se realizó desde una perspectiva cualitativa, utilizando las técnicas de la observación participante y las entrevistas en profundidad a los diferentes actores sociales involucrados en dicha formación. Los temas cruciales del trabajo se abordan analíticamente a partir del planteamiento de los siguientes interrogantes: ¿cómo funcionan las políticas de formación dirigida a inmigrantes? y ¿cuáles son las condiciones para acceder a los recursos de formación? De tales preguntas emergen tensiones y límites en la implementación de la formación para la inserción laboral dirigida a inmigrantes. AbstractThis paper is based on a research aimed to know the functioning of workforce training for immigrants in Barcelona. In this regard, the study was conducted from a qualitative perspective, by using the techniques of participant observation and in-depth interviews with social actors involved in workforce training courses. The main issues of the work will be addressed by these questions: How do workforce training policies aimed at immigrants work? What are the conditions to access training resources? The answers to these questions show tensions and limits generated by the way in which programs are implemented.
oai:revistes.ub.edu:article/20098
2017-09-28T21:05:10Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/20098
2017-09-28T21:05:10Z
U
No 7 (2017); 73-88
Importancia de la agencia y las prácticas corporales en la recuperación de las depresiones
Article revisat per parells
Zapata, María
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/20098
Array
Array
Array
Array
El artículo presenta algunas cuestiones percibidas y analizadas en una investigación etnográfica que estudia los procesos de recuperación en personas que han superado una depresión. La primera parte del texto propone un análisis sobre la multicausalidad de las depresiones desde la perspectiva de la antropología feminista y corporal. Para esto, se analiza como como diferentes estructuras socioculturales de desigualdad (género, edad, clase socioeconómica) que afectan a las personas, devienen en factores que facilitan el surgimiento de un malestar social que es encarnado en cuerpos individuales. Una cuestión que en determinadas ocasiones toma la forma de una depresión.La segunda parte del artículo aborda la recuperación del bienestar perdido desde el concepto de la agencia (agency), para comprender con una mayor complejidad el empoderamiento personal y colectivo en todo proceso de salud-enfermedad. Además, se presta especial atención a las prácticas corporales como herramientas necesarias para la activación y consecución de esta recuperación. AbstractThis article presents some questions which were noticed and analyzed during an ethnographic research that studies recovery processes of people who get over a depression. The very first part of the text proposes an analysis about depression´s multicausality through the perspective of feminist and corporal anthropology. Fur this purpose, it’s analyzed how different socio and cultural structures of inequality (gender, age and social class) that affect people, become factors which facilitate the emergence of a social malaise that is embodied in individual persons. An issue that, on certain occasions, takes the form of a depression.The second part of this article deals with the recovery of the lost well-being through agency concept, to understand with greater complexity the personal and collective empowerment in the whole health-disease process. Besides, particular attention is given to bodily practices as necessary tools for the activation and the achievement of this recovery.
oai:revistes.ub.edu:article/27292
2021-12-28T08:53:39Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/27292
2021-12-28T08:53:39Z
U
No 8 (2018); 5-21
La estrategia multicultural para la renovación de los museos de antropología ¿Hacia museos más sociales? El caso del Museo Nacional de Antropología
Article revisat per parells
Prieto Arratibel, Amaia
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/27292
Array
Array
Array
Array
Con la aparición en la década de los 80 de la teoría poscolonial y con la irrupción de las comunidades históricamente representadas en los museos como agentes con intereses y reivindicaciones propias, los museos de antropología, surgidos en plena expansión colonial europea, se vieron en la obligación de renovar sus discursos y sus contenidos. Muchos de los países con historias coloniales, en los que históricamente se ha marginado e ‘invisibilizado’ a las comunidades locales, han tratado de dignificarlas a través de la revalorización de su patrimonio cultural. En las metrópolis, este énfasis en la participación y el contacto se ha dirigido a la comunidad migrante, tratando de establecer espacios de diálogo entre los museos y las comunidades de migrantes afincadas en dicha comunidad. A esta estrategia se la ha denominado la estrategia multicultural.El objetivo de este artículo será problematizar la eficacia de dicha estrategia para la descolonización de los contenidos de los museos de antropología y/o para la inclusión social de agentes históricamente excluidos. Para ello analizaré la puesta en marcha de la primera edición del proyecto “Personas que migran, objetos que migran” del Museo Nacional de Antropología de Madrid en el que cristaliza el intento del Museo de (de)construirse como un espacio abierto y participativo y de constituirse como una herramienta sociocultural al servicio de una sociedad democrática. Comenzaré situando históricamente la emergencia de los museos antropológicos, y en especial, del Museo Nacional de Antropología, para pasar posteriormente al análisis del discurso y de la práctica que guiaron la primera edición del proyecto, y concluir con una reflexión sobre las limitaciones o potencialidades de programas de este tipo en la consecución de los objetivos que pretenden alcanzar.
oai:revistes.ub.edu:article/31222
2021-12-28T08:53:39Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/31222
2021-12-28T08:53:39Z
U
No 8 (2018); 37-42
Barcelona, ciutat de negrers? Un itinerario antropológico que nos invita a reflexionar
Article revisat per parells
Antropologies, Associació
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/31222
Array
Array
Array
Array
La ruta "Barcelona, ciutat de negrers" tiene como objetivo visibilizar e invitar a la reflexión sobre el mito de la descolonización. No consiste únicamente en volver a contar la etapa de la colonización, o centrarse en la historia negrera de Barcelona, sino también en acercarnos al patrimonio histórico de la ciudad desde una mirada crítica. La antropología como disciplina se presenta como una herramienta útil para despertar en la ciudadanía una reflexión necesaria para abrir un debate respecto a la simbología presente en los monumentos por los que transcurre la ruta, y que de una u otra manera nos atraviesa en nuestro día a día como habitantes de la ciudad.
oai:revistes.ub.edu:article/31224
2021-12-28T08:53:39Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/31224
2021-12-28T08:53:39Z
U
No 8 (2018); 43-46
Ressenya. Race in the Schoolyard. Negotiating the Color Line in Classrooms and Communities
Article revisat per parells
Martorell-Faus, Miquel
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/31224
Array
Array
Array
Array
Com es (re)produeixen les categories racials? De quina manera s’expressen i se les dota de significat en les interaccions que mantenim en el nostre dia a dia? I quines conseqüències tenen per a la nostra vida? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja Amanda E. Lewis en el llibre Race in the Schoolyard. Negotiating the Color Line in Classrooms and Communities (2004).
oai:revistes.ub.edu:article/31250
2021-12-28T08:53:39Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/31250
2021-12-28T08:53:39Z
U
No 8 (2018); 47-60
Etnografía, experimentación, dispositivos de campo y colaboraciones. Una entrevista con Adolfo Estalella y Tomás Sánchez Criado
Article revisat per parells
Editorial, Equipo
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/31250
Array
Array
Array
Array
Hemos entrevistado a los editores del libro Experimental Collaborations: Ethnography through Fieldwork Devices publicado por Berghahn en 2018, Adolfo Estalella y Tomás Sánchez Criado. Esta entrevista surge como un espacio para charlar sobre la etnografía, las colaboraciones y la experimentación.
oai:revistes.ub.edu:article/31308
2021-12-28T08:53:39Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/31308
2021-12-28T08:53:39Z
U
No 8 (2018); 23-36
From Process of Civilization to Policy of Civilization: A Holistic Review of the Chinese Concept Wenming
Article revisat per parells
Romero Moreno, Aran
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/31308
Array
Array
Array
Array
In the past decades, the Chinese government has popularized the concept of wenming, translated into English as civil, civility, civilization or culture, through its political and practical use in the public space: banners, pamphlets, advertisements and clips on how to behave as a proper citizen. This paper analyzes the epistemological implications of a concept that signifies beyond its own terms. Thus, taking a holistic perspective and employing historiographical, linguistic and ethnographic sources, the author links the current wenming policy to a structure of power reproduced throughout Chinese history, and endorsed by the state even during the most revolutionary periods. This structural inequality works as a normalizing apparatus that excludes the rural over the urban –class normalization–, the ethnical other over the Han majority –racial normalization– and the feminine over the masculine –gender normalization. A process that has been marked by key historical milestones such as the emergence of Confucianism, Western imperialism, the birth of Chinese nationalism and the re-introduction of market economy in 1978. The author distinguishes this “process of civilization”, a sociogenetic, heterogeneous and multifocal phenomenon, from the concreteness of a political discourse conceptualized in the post-Mao era as a set of particular words and campaigns that the Chinese Communist Party has been shaping since the early 1980s. Therefore, the title of this paper From Process of Civilization to Policy of Civilization describes a transition from the abstract historical process –the wenming process– to the specific political campaigns of wenming –the wenming policy–, being the latter the reification and institutionalization of the ongoing normative process described above.
oai:revistes.ub.edu:article/36586
2021-12-31T17:45:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/36586
2021-12-31T17:45:02Z
U
No 9 (2021); 19-33
Medicalització i medicamentalització de la vida com a estratègia biopolítica a les societats patriarcapitalistes
Article revisat per parells
Lagos Morales, Ximena
2021-12-23
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/36586
L'objectiu d'aquest assaig és reflexionar sobre les implicacions del suïcidi feminicida com a fet individual, social i biopolític, sobre la base d'un exercici reflexiu i la tensió entre diferents autors que han abordat aquesta temàtica. Es proposa llegir la història de vida de Josefa a la novel·la “Tres mil viatges al sud” de Manuel Machuca, en clau biopolítica i des del concepte de suïcidi feminicida encunyat per Diana Russell i treballat extensament per Rita Laura Segato. A les històries que relata l'autor s'evidencien les múltiples opressions que travessen les històries de dones. S'explicita una violència sistèmica emparada a l'ordre patriarcal, colonial i capitalista dels nostres temps i un model de cures i pràctica clínica com a dispositius de control social. Es reconeix com la medicalització i medicamentalització de les nostres vides, produïda i reproduïda des de l'actual model mèdic hegemònic, afavoreix i accentua totes les violències estructurals que avui persisteixen. Lluny de pretendre una simplificació d'un debat complex, sempre vigent, com és aquell respecte del suïcidi i, més encara, del suïcidi feminicida, compartir aquesta reflexió és un intent d’obrir espais de diàleg reflexiu i d’acció col·lectiva al voltant de les implicacions biopolítiques de la pràctica assistencial. PARAULES CLAU: Medicalització; medicamentalització; suïcidi feminicida; biopolítica; patriarcapitalisme.
oai:revistes.ub.edu:article/36587
2021-12-31T17:45:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/36587
2021-12-31T17:45:02Z
U
No 9 (2021); 1-18
L'adherència farmacoterapèutica: de l'obediència al coneixement, l'ètica i la cultura
Article revisat per parells
Martínez Granados, Francisco
2021-12-23
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/36587
L'adherència terapèutica als fàrmacs continua exercint-se en els sistemes sanitaris des del dogma i el paternalisme degenerant en ocasions en el càstig, la coacció o la por i relegant al pacient a posicionar-se en termes d'obediència o desobediència. Una actualització del paradigma teòric en salut afavoriria una aproximació multicultural a la gestió del dissens que suposa la falta d'adherència als tractaments farmacològics. Les pràctiques antropològiques i artístiques permetrien l'exploració dels significats en la lluita que subjeuen als processos en salut. La conflictivitat, lluny de ser una instància de risc per a la desobediència, constitueix un fenomen generador de coneixement i cultura que pot incorporar-se a les pràctiques sanitàries, amb la finalitat de gestionar una forma ètica de la salut de les comunitats. En el present article s'introdueixen recursos conceptuals i propostes teòriques que s'han de preguntar per a desbloquejar situacions frustrades en les que ens veiem implicats quotidianament, deshabitant un espai regit per l'obediència i el dogma, i situant-nos al món dels selvàtics dels significats com a camí per a salvaguardar l'ètica en les teràpies farmacològiques. Els estudis del campo de la salut que han abordat las causes possibles darrere d’aquesta considerable falta de adherència per part de la població, las situen a l'esfera de la “subjectivitat” dels consumidors i usuaris. Alguns autors mencionen la “experiència farmacoterapèutica”, definida com la suma de tots els esdeveniments i vivències associades a la medicació al llarg de la vida, com el factor més determinant sobre la conducta de prendre medicaments crònicament. Altres mencionen el “sistema de creences i valors” cap als medicaments com el major determinant sobre la “actitud” de consumir-los. Aquestes troballes albiren un determinisme “cultural” cap a la conducta de prendre medicaments crònics, ubicant les estratègies d'intervenció sobre l'adherència en el si d’allò sociocultural. Al mateix temps les intervencions han de ser ètiques i respectuoses si aspiren a ser terapèutiques. PARAULES CLAU: compliment i adherència al tractament; antropologia cultural; art; ètica; participació del pacient.
oai:revistes.ub.edu:article/36588
2021-12-31T17:45:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/36588
2021-12-31T17:45:02Z
U
No 9 (2021); 35-69
(Des)control diabètic: controvèrsies en les pràctiques terapèutiques de la diabetis mellitus tipus 2
Article revisat per parells
Pibernat Mir, Laia
2021-12-23
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/36588
Malgrat el focus d'atenció sanitària sobre la diabetis a Espanya, hi ha nombrosos estudis que demostren que un elevat percentatge de la població diagnosticada de diabetis mellitus tipus 2 (DM2), tot i estar rebent seguiment mèdic i tractament farmacològic, no aconsegueix assolir el criteri de control terapèutic establert. El procés de recerca en què es basa aquest article va iniciar amb un estudi transversal descriptiu realitzat en col·laboració amb farmacèutics, en l'àmbit de la farmàcia comunitària. En aquesta fase inicial es va trobar una elevada taxa de "descontrol glucèmic" (40% dels participants), mentre que la majoria dels participants afirmaven tenir un control total o parcial de la malaltia. La controvèrsia va dur a una segona fase d'exploració d'hipòtesis explicatives per a l'anomenat "problema del (des)control diabètic"; aquest cop plantejada i realitzada per l'autora de l'article, des de la perspectiva antropològica i mitjançant metodologia etnogràfica. Es varen entrevistar 9 dels participants del primer estudi i es van revisar les principals guies de pràctica clínica i farmacèutica del mateix àmbit geogràfic. El treball va permetre constatar la distància abismal entre ambdues perspectives respecte al control, els objectius, l'avaluació i la teràpia per a la DM2. Alhora, es van detectar les limitacions tant descriptives com explicatives ja no només de la perspectiva, sinó també de l'epistemologia biomèdica-farmacèutica hegemònica. Aquest article recull els principals resultats tal i com varen sorgir immersos en el procés d'investigació, és a dir, articulats amb les descobertes i "batalles" epistemològiques que la mateixa va suposar. PARAULES CLAU: Diabetis Mellitus Tipus 2; Antidiabètics orals; Control; Efectivitat; Estils de vida
oai:revistes.ub.edu:article/37739
2021-12-31T17:45:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/37739
2021-12-31T17:45:02Z
U
No 9 (2021); 71-89
La força cultural de l’experiència amb la medicació. Una reflexió autoetnogràfica des de la perplexitat
Article revisat per parells
Silva Castro, Martha Milena
2021-12-28
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/37739
Seguint la introducció de Renato Rosaldo sobre la "aflicció i la ira dels caçadors de caps ilongotes" es realitza una reflexió autoetnogràfica del concepte de força cultural de les emocions vinculant-ho amb el concepte d'experiència amb la medicació. Aquesta reflexió teòrica es realitza en primera persona a través d'episodis amb intensitat emocional viscuts per l'autora farmacèutica i antropòloga, qui des de la reflexivitat de la seva doble mirada, estableix les relacions entre conceptes de la pràctica de les cures farmacoterapèutiques i de l'antropologia de la salut. Situada entre els límits difusos d'una breu història de vida i un assaig autoetnogràfic, aquesta reflexió aprofita aquestes metodologies qualitatives per generar coneixements pràctics i narrar emocions viscudes compatibles amb allò que significa experimentar allò farmacèutic en termes intersubjectius. També és un exercici narratiu que permet fer front a la força cultural d'una emoció, la perplexitat. L'autora es reubica des de la individualitat de les emocions, cap a l'experiència amb la medicació com a aprenentatge col·lectiu. Apunta que entén l'experiència amb els medicaments com a producte cultural i que l'experiència de la medicació no és individual sinó col·lectiva. Progressivament va descobrint el camp de forces on s'elabora el fet social d'usar medicaments, conscient de la importància de reconèixer la cura contextualitzada que suposa la pràctica del «Pharmaceutical Care». Al llarg de la introspecció i l'assimilació de conceptes i vivències que narra l'autora, es van revelant les claus per comprendre què significa la força cultural de l'experiència amb la medicació. PARAULES CLAU: Força cultural; emocions; experiència amb medicaments; cures contextualitzades; autoetnografia; antropologia de la salut; atenció farmacèutica; farmaceuticalització.
oai:revistes.ub.edu:article/37925
2021-12-31T17:45:02Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/37925
2021-12-31T17:45:02Z
U
No 9 (2021); 91-116
Escola saludable. Estratègia d'una comunitat colombiana d'indígenes Kankuamos per a l'autogestió en la salut
Article revisat per parells
Ruth Ester Ruiz Suárez, Gloria Elena Quijano Quiroz, Kellys Yelina Rodríguez Martínez, Laureth Leonor López Fuentes, Yadira Elena Montero Zuleta, Aquileo Aguilar Ortiz, Álvaro Sánchez Castillo, Martha Milena Silva Castro
2021-12-28
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/37925
A partir del cas d'una comunitat colombiana d'indígenes kankuamos que han desenvolupat estratègies per a l'autogestió de la salut individual i col·lectiva, es presenta aquesta revisió bibliogràfica contextualitzada on es pretén dialogar amb diversos autors que han estudiat temes sobre els processos de salut/malaltia/atenció en el context de la medicina tradicional indígena llatinoamericana. S'analitza si els processos d'autonomia són generadors de noves alternatives per evitar que els sabers de la medicina tradicional quedin marginats per l'hegemonia imperant del model biomèdic als sistemes de salut, entre ells, al sistema de salut colombià. Mentre es respon a aquesta qüestió, es revisa el paper dels professors com a promotors de salut i serveis de proximitat en un situació de suposada autonomia en la salut com passa en el context colombià. Situats a la complementarietat terapèutica ia la interculturalitat, el diàleg de les institucions educatives amb les institucions prestadores de serveis de salut pot evitar el xoc entre models d'atenció (biomedicina – medicina tradicional). El projecte «escola saludable» promou el diàleg intercultural de sabers avançant com a estratègia per brindar salut, educació i benestar integralment a la comunitat indígena kankuama. PARAULES CLAU: processos de salut/malaltia/atenció; salut en contextos indígenes; identitat ètnica, antropologia de la salut; multiculturalisme.
oai:revistes.ub.edu:article/41277
2022-12-12T13:24:06Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/41277
2022-12-12T13:24:06Z
U
No 11 (2022); 19-35
Memòria i identitat creuant fronteres.
Article revisat per parells
Sanmartí Astor, Maria; Universidad Nacional de Educación a Distancia
2022-12-12
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/41277
En la meva investigació “memòria i identitat creuant fronteres. 7 relats de dones migrants”, realitzada dins el marc del màster en estudis Amerindis de la facultat d’Antropologia de la Universidad Nacional de Educación a Distancia, s’ha preguntat a diverses dones d’arrels indígenes de l’anomenat Abya Yala, que viuen actualment a la província de Barcelona,; si per a elles ha estat possible mantenir la seva identitat i orígens tot i els contextos radicalment diferents on les ha dut la migració. A través d’una metodologia en la que destaquen les històries de vida, com a via per a saber més de la seva realitat, podem apropar-nos a relats sobre la diàspora i records previs a ella, que ens permeten conèixer més les dones dones participants. A través d’una metodologia en la que destaquen les històries de vida, podem apropar-nos a alguns elements que elles expressen que els connecten a la seva cultura i identitat. L’Art és, per a la majoria d’elles, una forma d’expressió que els permet connectar-se amb els seus orígens a través d’una vessant lúdica i estètica, no obstant, no el viuen només com un entreteniment sinó també com a la reivindicació dels seus aprenentatges ancestrals. El ritual, per la seva banda, és aplicat de forma particular per cadascuna d’elles, no obstant, totes coincideixen en que forma part del dia a dia. Finalment, l’activisme està present en la majoria de les seves històries, tot i que unes s’impliquen més que les altres en els moviments de reivindicació o denúncia social. Aquest permet, no només defensar els seus territoris, sinó defensar també els drets de les dones migrades.
oai:revistes.ub.edu:article/41279
2022-12-12T13:24:06Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/41279
2022-12-12T13:24:06Z
U
No 11 (2022); 01-18
Problematitzant els feminismes islàmics
Article revisat per parells
Traidi, Aida; Institut Europeu de la Mediterrànea (IEMed)
2022-12-12
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/41279
Els feminismes islàmics argumenten que el missatge de la revelació alcorànica és garant dels drets de les dones. Aquest article discuteix els feminismes islàmics com a doble resistència: a les estructures colonials i als discursos patriarcals construïts en nom de l'islam. Pel que fa a les assumpcions orientalistes d’Occident, es qüestiona el domini de les estratègies dels feminismes hegemònics com a única forma d’emancipació vàlida. Quant a les estructures patriarcals islàmiques, es qüestiona tota la jurisprudència elaborada des d’un punt de vista masculí. Lamrabet (2017) considera que el missatge original de l'islam ha estat distorsionat a causa del monopoli del coneixement religiós per part dels homes, que han fet una interpretació patriarcal que ha marginat el rol de la dona. Segons Grosfoguel (2014) i Adlbi (2017), hi ha hagut una distorsió colonial de la tradició musulmana que ha modificat aspectes de la mateixa teologia islàmica. En el cas del hijab, els imperis colonials han assumit un discurs de salvació. Alhora, algunes nocions islàmiques contemporànies del hijab redueixen tota l'ètica global de l'Alcorà al concepte del hijab. Quins espais han d'ocupar els feminismes islàmics? No totes les propostes que proporcionen són decolonials. Sovint no han aconseguit analitzar l'alliberament en els seus propis termes, fet que ha donat com a resultat reproduir les narratives definides per les normes hegemòniques de les societats occidentals. L'anàlisi de les propostes dels feminismes islàmics contribueix a examinar com poden transcendir l'àmbit del discurs i respondre a l'expressió de les aspiracions en termes autodefinits, reinterpretant el significat de les fonts sagrades de l'islam des d'una perspectiva de gènere amb l'objectiu de trobar l'esperit emancipatori del missatge espiritual de l'islam. PARAULES CLAU: feminismes islàmics; hijab; interseccionalitat; decolonialitat; patriarcat.
oai:revistes.ub.edu:article/41280
2022-12-12T13:24:06Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/41280
2022-12-12T13:24:06Z
U
No 11 (2022); 37-59
Relació entre l'educació i el paper de la dona a les comunitats indígenes colombianes.
Article revisat per parells
Quijano Quiroz , Gloria Elena ; Institución Educativa Agrícola La Mina/Universidad Popular del Cesar
Montero Zuleta , Yadira Elena
Ruíz Suarez , Ruth Ester
Aguilar Ortiz , Aquileo
Rodríguez Martínez , Kellys Yelina
Arias Maestre, Yolanda
Montero Arias , Samir Eliurs
Sánchez Castillo , Álvaro
2022-12-12
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/41280
L'escenari educatiu actual converteix als docents en actors fonamentals, responsables d'incloure progressivament la dona en el desenvolupament i enfortiment de les comunitats indígenes en els sistemes educatius interculturals propis. De la vinculació efectiva d'institucions, organitzacions, agents, i de la sinergia en pro d'accions que responguin a les necessitats dels projectes educatius institucionals a Colòmbia, s'està aconseguint evolucionar cap al nou paradigma educatiu que, definitivament, s'interessaria més en la formació integral de la dona indígena, on els valors, principis i identitat cultural estaria definida per garantir la incorporació al seu projecte de vida. La sincronia entre educació i feminisme comporta el desenvolupament de processos pedagògics integrals promovent un aprenentatge significatiu que pugui enfortir l'engranatge de la dona indígena en allò polític i administratiu de la seva comunitat indígena. Alhora, es preveu la violació dels drets humans de la dona indígena millorant la seva qualitat de vida en el futur. No només perquè es porten a la pràctica les premisses dels feminismes comunitaris i decolonials, sinó perquè es valoren les veus de les dones. Així com es cuiden les comunitats a través de protegir els cossos de les dones, també es cuida el territori i es repara la memòria de les vulneracions patides històricament. En enfortir els vincles entre educació i feminisme es facilita la transformació sociocultural que necessiten les comunitats indígenes per preservar el seu llegat ancestral, en equilibri amb la mare terra, per a les properes generacions. L'escola es converteix en l'escenari on s'entén i s'atenen els processos que lesionen la manera de ser i estar al món simbòlic-cultural de les dones indígenes pertanyents a comunitats racialitzades a Colòmbia quan s'integra la perspectiva del feminisme interseccional. PARAULES CLAU: dones Indígenes; educació; identitat; aprenentatge significatiu; desigualtat de gènere; feminisme.
oai:revistes.ub.edu:article/41281
2022-12-12T13:24:06Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/41281
2022-12-12T13:24:06Z
U
No 11 (2022); 61-78
Dissonàncies narratives, el bon i el mal salvatge.
Article revisat per parells
Floristán Millán, Elisa; Universidad Autónoma de Madrid
2022-12-12
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/41281
Aquest article aprofundeix en els discursos formulats al voltant de les maneres de ser, existir i viure com a jove africà en moviment cap a Europa. A partir d'una etnografia multisituada al Marroc, Espanya i França analitzo les narratives diferencials que produeixen les institucions, les entitats del Tercer Sector i els col·lectius que es configuren al voltant d'aquests joves africans. En particular, assenyalo la distinció que aquests organismes realitzen entre els nens marroquins i aquells provinents de l'Àfrica Occidental, malgrat que tots dos siguin jurídicament iguals, categoritzats sota la figura de MENA, a Espanya, MNA, a França. D'una banda, els joves marroquins, [auto]anomenats harraga, són llegits com a persones insubmises i desagraïdes. D'altra banda, els joves de països com Mali, Guinea Conakry o Costa d'Ivori són usuaris més ben rebuts dins dels diferents organismes d'ajuda humanitària. La distinció simbòlica entre els dos grups a partir dels discursos dels organismes esmentats es deu al tipus de relació que tenen aquests joves amb els professionals i les entitats d'ajuda humanitària i, en aquest sentit, a la necessitat que tenen de rebre-la. Tot i que els joves marroquins formen part d'una àmplia diàspora internacional que els dóna suport, els de països de l'Àfrica Occidental es troben dins de trajectòries més llargues i discriminatòries. En aquest sentit, hi ha un accés diferencial als recursos no institucionals, basats en xarxes de suport i paisanatge, entre un grup i un altre. Amb tot això, concloc que ambdues narratives són colonials, antimigratòries i adultocentradas, i impacten de manera negativa en les trajectòries d'aquests joves, que, en cap moment, no poden controlar la seva pròpia representació. PARAULES CLAU: Joventut en moviment, Marroc, Àfrica Occidental, discursos, colonialismo.
oai:revistes.ub.edu:article/43950
2023-10-03T13:03:58Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/43950
2023-10-03T13:03:58Z
U
No 12 (2023); 1-25
Desaprendre les fronteres internes
Article revisat per parells
Andrés Garralaga, Iñaki; Universidad de Girona, Grup IREF (Grup d’Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia)
2023-10-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/43950
Les línies i els colors dels mapes se sustenten en una cartografia interior. Amb freqüència, aquesta s'imprimeix a les nostres ments més que sobre el paper, encara que sapiguem que moltes cartografies sempre són provisionals o efímeres, quan no inútils. Avui dia, postures ètiques de col·lectius “sense fronteres” o creacions “de fusió” mostren que un món menys compartimentat s'obre pas. Les muralles s'ensorren. La bona voluntat ètica i les arts no són alienes, però no són suficients. És urgent “desaprendre” moltes fronteres mentals interioritzades, reflexionar sobre la seva construcció per desconstruir-les i avançar cap a realitats menys segregadores. A partir de ressonàncies llatinoamericanes, es plantegen línies de reflexió al voltant de quatre eixos: un, analitzar alguns mecanismes amb què construïm representacions internes que tradueixen cartografies polítiques i socials; revelar aquests mecanismes i els seus paranys pot suggerir camins més inclusius en el complex context del neoliberalisme i la globalització. Dos, partir de l'experiència i els valors de les comunitats originàries llatinoamericanes i de segles de mestissatge, fonamentant el que anomeno l'estratègia del vincle, en una perspectiva de democràcia comunitarista. Tres, juntament amb la mirada macro sobre l'organització social, fomentar un treball micro, personal, de proximitat, vinculat a una educació a l'ètica del diàleg acurat. Finalment, il·luminar els camins cap a horitzons d'utopia mitjançant els llenguatges artístics, singularment literatura i arts contemporànies. Tanca un exemple educatiu extret de l'experiència col·lectiva –i personal per més de trenta-cinc anys– amb el projecte Filosofia per a/amb Nens (P4/wC). Actualment, nens, nenes i joves treballen en comunitats inclusives des de països i contextos diferents, i mostren una via esperançadora en la construcció de noves ciutadanies per a un nou món.
oai:revistes.ub.edu:article/43951
2023-10-03T13:03:58Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/43951
2023-10-03T13:03:58Z
U
No 12 (2023); 26-48
Religiositats populars, subalternitats, exclusions i noves fronteres: a propòsit del Santet del Poblenou de Barcelona
Article revisat per parells
Pascual Pérez, Oriol; Universitat de Barcelona
2023-10-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/43951
Com i què precipita el naixement d'un sant en un cementiri urbà? Quins processos i factors hi intervenen? I, sobretot, què i qui manté viu tal fenomen? A partir de dades històrico-etnogràfiques recollides entre el 2017 i el 2022, el present article exposa el cas del Santet del Poblenou, un Sant canonitzat i elevat als altars a instàncies populars i fora de les estructures de la fe normativa i institucional, la sepultura del qual s’ubica a l’illa IV del departament primer del Cementiri del Poblenou o Cementiri Vell de Barcelona. S’analitzen les condicions del sorgiment d’aquesta devoció a la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX i la seva consolidació com a devoció popular, pròpia de les classes subalternes. En un segon terme, a partir de materials etnogràfics actuals, s’examinen algunes de les continuïtats pràctiques i discursives que han mantingut aquest fenomen fins els nostres dies, sempre com a culte referent de les classes populars barcelonines. L’objectiu és mostrar la importància d’atendre la pràctica religiosa com un àmbit en què s’expressen velles i noves formes d’exclusió social més àmplies, reflectides en àmbits com poden ser l’econòmic, el polític, el mèdic o el familiar; alhora que, tanmateix, constitueix un espai i un instrument per la generació i posterior habitació d’universos simbòlics propis. D’aquesta manera, el que es pretén és desentramar com el cementiri, i en particular la canonització popular d’un sant al cementiri, brinda la possibilitat d’establir una urbanitat que sobrepassa els límits d’allò ordinari, que transcendeix les normes i fronteres de gènere, classe, econòmiques, polítiques, urbanes, que configuren les vulnerabilitats de les què són víctimes els grups socials protagonistes d’aquestes devocions. Fent palès, novament, que la religió pot ser presa no sols com una expressió de resignació davant la misèria real sinó també com una eina de resistència i emancipació.
oai:revistes.ub.edu:article/43952
2023-10-03T13:03:58Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/43952
2023-10-03T13:03:58Z
U
No 12 (2023); 49-72
Activisme fronterer: estratègies entrellaçades i obertures polítiques i epistèmiques
Article revisat per parells
Torres Heredia, Marcela; Universitat de Viena
2023-10-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/43952
En aquest escrit es plantegen reflexions sobre diversos elements que impregnen les estratègies de mobilització política de migrants del Sud Global amb col·lectius locals de Viena. Es postula que aquest espai polític pot ser analitzat des de la perspectiva de La Frontera de Anzaldúa, aquella que assenyala d'un costat, l'existència de línies divisòries, construïdes per a generar exclusions i jerarquies; d'un altre costat, reflexiona sobre les possibilitats d'articulació, mediacions, interseccions, espais intermedis en les confluències que emergeixen en habitar La Frontera. A aquest efecte, en aquest text es proposa la noció d'activisme fronterer com una possibilitat per a comprendre les operacions, tensions i potencialitats de diversos espais d'articulació i aliances polítiques que emergeixen en l'entrecreuament discursiu i performatiu d'espais de politització, permetent la transversalització i internacionalització de diverses lluites socials. Es crida l'atenció sobre la importància de situar i contextualitzar les estratègies polítiques al context específic en el qual es desenvolupen, mitjançant exercicis de traducció: aquestes, són operacions que ocorren en diversos moments i apunten a donar o construir sentits en l'espai geogràfic en el qual s'apliquen, a les genealogies i influències provinents d'altres espais discursius i simbòlics, les quals cobren sentit per mitjà de les accions i els subjectes que les transporten. Les traduccions permeten articular influències discursives, així com pràctiques polítiques en l'espai local, al temps, obren horitzons polítics més enllà de l' “essencialització” de les identitats polítiques, els privilegis epistèmics i l' externalització dels reptes socials.
oai:revistes.ub.edu:article/43953
2023-10-03T13:03:58Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/43953
2023-10-03T13:03:58Z
U
No 12 (2023); 73-94
Aports d'Orlando Fals Borda a l'etnografia crítica. Principis i tensions estratègiques en el diàleg amb els pobles indígenes
Article revisat per parells
Majey Hernández, Angélica Sofía; Universitat Autonòma de Barcelona
2023-10-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/43953
Aquest article descriu les aportacions de Fals al desenvolupament de l'etnografia crítica amb la comunitat Muyska del Tunjo a Bogotà, D. C. A partir de la idea de recuperar, reparar i reaprendre valors socials fonamentals, argument que la proposta de Fals per a dialogar amb els pobles indígenes part del caràcter contextual de la ciència social compromesa. Fals operativiza aquest caràcter contextual en tres tensions estratègiques de la ciència social compromesa i proposa tres principis per a solucionar-las. L’objectiu d’aquest article és presentar el conjunt de tensions estratègiques i principis enunciats per Fals, que van orientar el desenvolupament de l’etnografia crítica amb la comunitat Muyska del Tunjo durant 2021-2023, amb el propòsit de commemorar la vigència de les seves aportacions en el diàleg amb els pobles indígenes. Després de l’anàlisi, és possible concloure, d'una banda, que les tres tensions estratègiques i els tres principis proposats per Fals continuen vigents en el diàleg amb els pobles indígenes, atès que vinculen a la labor investigativa (1) la praxi transformadora, (2) la convergència del coneixement popular i el coneixement acadèmic i (3) les dues qualitats del caràcter polític de la ciència social compromesa: el poder i la potència. I, d’altra banda, que els mètodes i instruments utilitzats en la recerca van aterrar les tensions estratègiques i principis proposats per Fals a l'experiència investigativa amb la comunitat Muyska del Tunjo.
oai:revistes.ub.edu:article/43954
2023-10-03T13:03:58Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/43954
2023-10-03T13:03:58Z
U
No 12 (2023); 95-123
Juriditzacions a les fronteres. Processos de missionalització i construcció de dret indígena a Paraguai i Argentina (1978-1984)
Article revisat per parells
Leone Jouanny, Miguel; Instituto de Investigaciones sobre Lenguaje, Sociedad y Territorio. CONICET, Argentina.
2023-10-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/43954
El text analitza processos de missionalització indígena generats a les dècades de 1970/80 en territoris jaqueños del Paraguai i l'Argentina. Indaga sobre les relacions existents entre agents cristians de pastoral assentats a un costat i a l'altre de la frontera nacional, i planteja que aquests vincles van ser un element rellevant per comprendre la dinàmica que va prendre la sanció i contingut de la Llei Integral de l'Aborigen a la província de Formosa (1984) -ubicada a l'extrem nord-est d'Argentina. L'anàlisi es basa en els conceptes de judicialització, pastoral aborigen i frontera. El primer és necessari per pensar el procés històric mitjançant el qual les legislacions són produïdes. Pastoral aborigen, en canvi, és un terme nadiu que remet a diversos actors eclesiàstics cristians (bisbes, sacerdots, laics i laiques consagrades, religioses, seminaristes, pastors protestants, entre d'altres) que des de la dècada del seixanta del segle XX es van dedicar a treballar i viure al costat de pobles originaris imprimint a la seva pràctica cert sentit “alliberamentista”. Aquell terme nadiu aquí és conceptualitzat per comprendre aquest subjecte col·lectiu i l'espai de sociabilitat cristiana indigenista en què es va configurar. Finalment, el concepte de frontera és necessari per analitzar les diverses dinàmiques frontereres que van tenir lloc en el procés històric sota estudi (concepte/objecte, concepte/metàfora, border, frontier i fronteres ètniques). Metodològicament, l'article es nodreix de documents històrics, publicacions periòdiques i anàlisi de fonts secundàries.
oai:revistes.ub.edu:article/43955
2023-10-03T13:03:58Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/43955
2023-10-03T13:03:58Z
U
No 12 (2023); 124-145
Conflicte a la frontera sud peruana: discursos i construccions sobre el migrant estranger
Article revisat per parells
Solórzano Salleres, Ximena; Universitat Antonio Ruiz de Montoya, Perú
2023-10-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/43955
Tacna és la ciutat frontera entre el Perú i Xile. La seva identitat està marcada per la Guerra del Pacífic i la posterior ocupació del seu territori per 50 anys, la qual cosa ha determinat un conflicte identitari enfront dels processos migratoris. Per la seva ubicació geogràfica, s'ha caracteritzat per ser una ciutat on conflueixen dos tipus de migració: La primera, caracteritzada per migrants estrangers que es trobaven en camí cap a Xile o l'Argentina i, la segona, per migracions circulars en la zona fronterera. A partir de 2014, aquesta dinàmica va canviar i la regió de Tacna va passar de ser un lloc de pas a convertir-se en zona d'acolliment per a persones de nacionalitat colombiana i veneçolana. Enfront d'aquests processos de mobilitat humana han sorgit conflictes, producte de la percepció negativa que existeix cap a les persones migrants, la qual cosa ha generat situacions de xenofòbia i segregació. En aquest sentit, l'objectiu de la present recerca és analitzar els discursos de la població tacneña sobre els migrants d'origen veneçolà entre 2018 a 2023, per a identificar les idees que s'han construït entorn del flux migratori veneçolà en la zona de frontera. Per a això, s'examinarà en entrevistes en profunditat semi-estructurades que van ser realitzades a persones tacneñas durant 2018, 2019, 2022 i 2023.
oai:revistes.ub.edu:article/43956
2023-10-03T13:03:58Z
contextos:ART
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/43956
2023-10-03T13:03:58Z
U
No 12 (2023); 146-171
L'imperatiu de la gestió emocional. Psicologització i despolitització en temps de la covid
Article revisat per parells
Bertolin Ros, Patricia; Universitat de Barcelona
2023-10-03
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista, no es faci un ús comercial i no es generin obres derivades.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/contextos/article/view/43956
Davant la irrupció de la covid-19, el discurs de la “gestió emocional” va permear en diversos contextos, des de les escoles, fins a l’interior de les cases, de la mà de coachings, webs, instagramers, etc. En aquest context, la Generalitat de Catalunya va posar a disposició de la ciutadania la plataforma digital GestióEmocional.cat amb l’objectiu que les persones amb malestars psicològics poguessin autogestionar les seves emocions des de casa. El present assaig busca comprendre alguns dels processos socials, econòmics i històrics que fan que, avui en dia, la gestió emocional sigui un dels recursos més estesos a les societats neoliberals. Al llarg de l’article, es duu a terme una reflexió sistemàtica que convida a problematitzar la “gestió emocional” en el context neoliberal, a través de fer dialogar alguns dels debats teòrics vers la temàtica, en el cas concret de la plataforma digital GestióEmocional.cat. En primer lloc, s’intentarà comprendre com aquests tipus de polítiques parteixen d’un abordatge psicologitzador de les desigualtats estructurals, deixant en un segon o tercer pla les variables estructurals i socioculturals en l’abordatge dels malestars psicològics. En segon lloc, s’exposarà com l’imperatiu de la gestió emocional no s’hauria pogut desplegar sense l’emergència d’un subjecte disposat a gestionar totes les esferes de la seva vida, inclús les emocions. Però a més, s’il·lustrarà com la gestió emocional desplega un seguit de “tècniques psi” que empenyen als individus a una constant autorealització de si per tal d’assolir els ideals de benestar, comportant una despolitització generalitzada.