2024-03-29T14:22:27Z
http://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/11442
2022-06-20T09:48:48Z
materia:FRG
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11442
2022-06-20T09:48:48Z
U
No 4 (2004): Fragments; 19
Un estil per a Guillem Solivella, i altres hipòtesis d'escultura lleidatana trescentista
Beseran i Ramon, Pere
2004-01-11
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11442
Array
Array
Array
Array
Array
Array
A pesar de ser bien conocido como maestro de la obra de catedral de Lérida durante el último cuarto del siglo XIV, el arquitecto y escultor Guillem Solivella no goza de una imagen artística bien definida. Sumando antiguas observaciones formales a recientes aportaciones documentales, se plantea y se difiende en este trabajo que el estilo del Solivella escultor se puede encontrar en el del retablo de Gerb y en otras obras leridanas plásticamente afines. En esta hipotesis se tiene muy en cuenta el arte de Jaume Cascalls, dado que fué suegro de Solivella, su antecesor en el cargo leridano y, muy probablemente, su maestro y mentor.
oai:revistes.ub.edu:article/11443
2022-06-20T09:48:48Z
materia:FRG
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11443
2022-06-20T09:48:48Z
U
No 4 (2004): Fragments; 53
Il maestro di Santa Maria di Siracusa. Incontri e accordi di stile
Buttà, Licia
2004-01-11
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11443
Array
Array
Array
Array
Array
Array
El propòsit d’aquest estudi és revisar les posicions historiogràfiques sobre dos políptics sicilians del gòtic internacional, el retaule de san Martino i el retaule de santa Maria. Alhora s’ofereix una lectura alternativa dels seus contactes estilístics amb la producció pictòrica contemporània dels territoris de la Corona Catalano-Aragonesa especialment entre València i Castelló. S’apunta també a l’existència de dos artistes de formació diferent, la trobada dels quals a la primera dècada del segle XV, tindrà com a conseqüència la implantació d’un vital taller pictòric a Siracusa.
oai:revistes.ub.edu:article/11444
2022-06-20T09:48:48Z
materia:FRG
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11444
2022-06-20T09:48:48Z
U
No 4 (2004): Fragments; 77
La font de Santa Anna del portal de l'Àngel
Brú Turull, Ricard
2004-01-11
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11444
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Con este estudio queremos sintetizar todas las noticias, tanto aquellas publicadas como otras inéditas, referentes a la fuente de Santa Anna, elemento de gran valor significativo dentro del paisaje urbano de Barcelona. Un discurso que permita entender la historia y evolución artística y constructiva que vivió esta fuente desde la Edad Media hasta el Noucentisme.
oai:revistes.ub.edu:article/11445
2022-06-20T09:48:48Z
materia:FRG
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11445
2022-06-20T09:48:48Z
U
No 4 (2004): Fragments; 95
Contribució a l'estudi de l'argenteria medieval de la ciutat de Tortosa. Els argenters al servei del municipi
Vidal Franquet, Jacobo; Universitat de Barcelona (UB)
2004-01-11
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11445
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Este estudio es el resumen de un trabajo más extenso donde se da noticia de las relaciones que se establecieron entre el Consell de la ciudad de Tortosa y el arte de la orfebrería entre 1336 y 1506 aproximadamente: la cronología y el funcionamiento del punzón propio, el peso de las monedas, la fábrica de moneda, etcétera.
oai:revistes.ub.edu:article/11446
2022-06-20T09:48:48Z
materia:FRG
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11446
2022-06-20T09:48:48Z
U
No 4 (2004): Fragments; 119
Una santa Clara de Pedralbes de l'escola de Bruges i alguna reflexió sobre l'estil de Hans Memling
Alcoy i Pedrós, Rosa; Universitat de Barcelona (UB)
2004-01-11
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11446
Array
Array
Array
Array
Array
Array
La revisión de la cronología y del estilo de una tabla dedicada a santa Clara del monasterio de Pedralbes es el eje principal de esta contribución que conduce al estudio de los maestros activos en la ciudad de Brujas antes y después del 1500. La materialidad de la superficie figurativa, la iconografía y los modelos conocidos por el pintor de esta obra son tenidos en cuenta. Su estudio genera un atractivo debate, todavía muy abierto, sobre sus procedimientos artísticos y sobre la operatividad creativa de los talleres flamencos. En definitiva, se intenta profundizar en la definición de los referentes y herencias que mejor explican la tabla conservada en Barcelona, valorando muy especialmente las contribuciones de Hans Memling y Gerard David.
oai:revistes.ub.edu:article/11447
2022-06-20T09:48:48Z
materia:FRG
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11447
2022-06-20T09:48:48Z
U
No 4 (2004): Fragments; 147
Novetats i reflexions sobre els Passoles, una nissaga de ceramistes pintors del barroc català
Canalda, Sílvia; Universitat de Barcelona (UB)
2004-01-11
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11447
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Mediante la consulta de fuentes documentales hasta el momento inéditas se esclarece, en primer lugar, la genealogía del linaje de ceramistas más importante del Barroco catalán, los Passoles. A continuación se proponen algunas vías de investigación futura, relacionadas con el ámbito de la cerámica estanífera en el Mediterráneo, a la vez que se reconstruye el sistema de trabajo imperante en los talleres de cerámica de Cataluña.
oai:revistes.ub.edu:article/11448
2022-06-20T09:48:48Z
materia:FRG
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11448
2022-06-20T09:48:48Z
U
No 4 (2004): Fragments; 161
Maurice Denis: història d'una recuperació
Rodríguez Samaniego, Cristina; Universitat de Barcelona (UB)
2004-01-11
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11448
Array
Array
Array
Array
Array
Array
La obra del artista francés Maurice Denis fue interpretada de modos distintos a lo largo del siglo XX, y siempre de forma parcial. Hasta los años setenta no se levantaron algunas voces que reivindicaban la necesidad de leer su producción globalmente, y consideraban sus diversas facetas como partes integrantes de un todo heterogéneo. En este artículo se revisa la fortuna crítica de Maurice Denis, poniendo especial interés en las lecturas que se hicieron del mismo durante el siglo pasado y que enfatizaban, cada una a su modo, determinados aspectos de su obra: líder de la modernidad, nabí, teórico del nuevo clasicismo, pintor religioso....hasta llegar a la recepción integral por la cual se abogó en el centenario del nacimiento del artista.
oai:revistes.ub.edu:article/11449
2022-06-20T09:48:48Z
materia:FRG
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11449
2022-06-20T09:48:48Z
U
No 4 (2004): Fragments; 179
Recorrido por el ideario artístico de Eugenio d'Ors. Un viaje de Madrid a Barcelona
Mercader, Laura
2004-01-11
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11449
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Es tracta de l’adaptació d’una conferència pronunciada a la Universitat Menéndez y Pelayo sobre l’ideari artístic del filòsof, escriptor i crític d’art Eugeni d’Ors. El breu assaig traça un recorregut per les principals idees orsianes sobre l’ontologia i la pragmàtica de l’art, a partir dels llibres publicats durant els anys quaranta i la seva tasca com a promotor artístic a l’Academia Breve de Crítica de Arte. Aquest és un moment decisiu en la divulgació, recepció i acceptació de les teories artístiques d’Ors, basades en l’heteronomia del fenomen artístic, en l’intel·lectualisme del procés de creació i en la capacitat regeneradora de l’art.
oai:revistes.ub.edu:article/11450
2022-06-20T09:48:48Z
materia:FRG
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11450
2022-06-20T09:48:48Z
U
No 4 (2004): Fragments; 189
Centre i perifèria en l'art. La irrupció de les avantguardes a Sabadell, 1939-1959
Lozano i Moya, Rossend
2004-01-11
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11450
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Els estudis generals realitzats sobre la història de l’art català encara no han profunditzat en la història de l’art local. En la postguerra (1939-1959), els intents de crear un art franquista no van consolidar una proposta estètica i estilística, però sí van incidir en l’ambient artístic, carregat de censura i ús polític de l’art com a propaganda del règim. L’arribada de les segones avantguardes a Sabadell, a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, suposà per a la ciutat l’arribada de la renovació avantguardista. Aquesta renovació la van dur a terme a la ciutat un petit nombre d’artistes (13) en un panorama amb més de 200.
oai:revistes.ub.edu:article/11451
2022-06-20T09:48:48Z
materia:FRG
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11451
2022-06-20T09:48:48Z
U
No 4 (2004): Fragments; 217
La fenomenología del asco como fuente del pensamiento daliniano
Santamaría de Mingo, Vicent
2004-01-11
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11451
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Aquest article presenta una sèrie de noves i detallades interpretacions de l’obra de Dalí, basades en el text sobre la fenomenologia de la repugnància escrit per el filòsof hungarès Aurel Kolnai, un text que va influir profundament en el pensament de l’artista català des del moment de la seva publicació a la Revista de Occidente a finals del 1929.
oai:revistes.ub.edu:article/11452
2022-06-20T09:48:48Z
materia:FRG
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11452
2022-06-20T09:48:48Z
U
No 4 (2004): Fragments; 235
Danto y la transformación de la ontología del arte
Vilar, Gerard
2004-01-11
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11452
Array
Array
Array
Array
Array
Array
A la segona meitat del segle XX es produeixen canvis radicals en l’ontologia de moltes obres d’art en la línia ja avançada per Duchamp. L’art moltes vegades ja no és quelcom que salti a la vista, sinó que depèn del reconeixement del món del art. Aquest article reconstrueix les passes principals que l’estètica anglosaxona va donar des dels anys cinquanta i que desemboquen en la coneguda reflexió filosòfica d’Arthur C. Danto sobre la importància de la teoria per a poder veure l’art.
oai:revistes.ub.edu:article/11453
2022-06-20T09:48:48Z
materia:FRG
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11453
2022-06-20T09:48:48Z
U
No 4 (2004): Fragments; 261
Antoni Cunill Cabanellas, mestre del teatre argentí
Ciurans Peralta, Enric
2004-01-11
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11453
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Antoni Cunill Cabanelles ha sido uno de los fundadores de la moderna escena argentina siendo creador de instituciones fundamentales como el Teatro Nacional de la Comedia (1935), convirtiéndose en un referente ineludible del teatro argentino. En este artículo intentamos realizar una aproximación a su figura, especialmente antes de su marcha a la Argentina, descubriendo las raíces familiares que lo vincularon al teatro y la estrecha relación que estableció como discípulo de Adrià Gual.
oai:revistes.ub.edu:article/11454
2022-06-20T09:48:48Z
materia:FRG
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11454
2022-06-20T09:48:48Z
U
No 4 (2004): Fragments; 271
El cine en la era neobarroca: Derek Jarman
Keska, Monika
2004-01-11
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11454
Array
Array
Array
Array
Array
Array
El neobarroc, afí al terme «postmodern» en molts aspectes, substitueix un període d’ordre, homogeni, per un heterogeni, sense ideologia predominant. La idea del barroc com una categoria estètica aplicable a algunes manifestacions culturals contemporànies ja havia estat desenvolupada als anys vuitanta en escrits de Calabrese i Deleuze, entre d’altres. Observem com l’estètica barroca es troba present al cinema de les darreres dècades, amb especial incidència en l’obra de cineastes britànics (Ken Russell, Peter Greenaway, Derek Jarman, Sally Potter).
oai:revistes.ub.edu:article/11455
2022-06-20T09:48:48Z
materia:FRG
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11455
2022-06-20T09:48:48Z
U
No 4 (2004): Fragments; 279
La geometría musical de las pasiones. De la consonancia armónica del universo a la disonancia placentera del cuerpo
Barriendos Rodríguez, Joaquín
2004-01-11
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11455
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Aquest article estudia la sensibilitat musical cortesana de la primera modernitat partint, d’una banda, dels principis cosmològics renaixentistes —com són l’harmonia de les passions humanes o l’ordre de les esferes celestes— i dels orígens estoic-epicuris del recitativo monòdic per l’altra. D’aquesta forma la recerca centra l’atenció a l’encreuament entre els alineaments teòrics de la filosofia moral neoplatònica i les necessitats pràctiques de l’humanisme burgès al voltant de la regulació de les dissonàncies harmòniques com a mitjans per a transmetre afectes. Mitjançant la corporització de la veu, la monodia barroca va propiciar que les imatges sonores de la poesia impactaren amb tal força en els sentits que els afectes de l’oient fossin moguts segons la voluntat de les seves pertorbacions. El control plaent de les passions no és concep llavors com un trencament estilístic entre l’últim període del renaixement i el ethos barroc, si no com un vincle que els comunica.