2024-03-28T22:41:12Z
http://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/11403
2022-06-20T09:47:54Z
materia:NAT
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11403
2022-06-20T09:47:54Z
U
No 2 (2002): Naturaleses; 15-33
(1) El mundo en un cuadro de familia (o de la naturaleza al arte)
Salabert, Pere
2008-05-21
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11403
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Darrera de cada cosa, de cada «naturalesa», una altra naturalesa que li era anterior desplega el seu enigma i ens obliga a mirar més i més lluny. No hi ha una naturalesa originària si no és en el mite d’un «bon començament» la realitat del qual és l’objecte d’un desig d’origen que no té solució en el temps. Aquest mite el formula Plató en l’escenari del Timeo amb una Naturalesa materna l’ésser de la qual no supera l’estranya condició d’ésser-per-ales coses que hi trobem el pas a l’existència.
oai:revistes.ub.edu:article/11404
2022-06-20T09:47:54Z
materia:NAT
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11404
2022-06-20T09:47:54Z
U
No 2 (2002): Naturaleses; 33-55
(1) Individuo y naturaleza en Schiller. La noción de juego.
Gregori, Eva
2008-05-21
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11404
Array
Array
Array
Array
Array
Array
L'objectiu del present article és el d'analitzar els diferents conceptes de natura que es troben en els estudis estètics de Schiller, partint de la seva definició de les facultats humanes com a impulsos i de la seva trobada en el concepte de joc que l'estètica i l'antropologia contemporànies han desenvolupat extraordinàriament.
oai:revistes.ub.edu:article/11405
2022-06-20T09:47:54Z
materia:NAT
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11405
2022-06-20T09:47:54Z
U
No 2 (2002): Naturaleses; 59-74
(2) Paisaje y villa en la Toscana
Maderuelo, Javier
2008-05-21
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11405
Array
Array
Array
Array
Array
Array
L’aparició dels primers símptomes d’una sensibilitat paisatgística a la Toscana fou un procés molt lent que hom pot anar seguint a la literatura, la pintura i l’arquitectura dels segles XIV i XV. Si això es fa evident en la transformació de les rocche en viles privades, encara se’n fa més en el conjunt de les viles medicees, i més especialment en les construccions arquitectòniques que Michelozzo di Bartolomeo realitzà per a Cosimo de Medici, tot transformant algunes granges i castells rurals en viles d’oci per al gaudi dels sentits. Les pintures que va fer Giusto Utens per decorar la vila d’Artimino són un testimoni fidel de com foren aquelles viles. El procés començà a les de Trebbio, Cafaggiolo i Careggi, i acabà en la construcció de nova planta de la vila de Fiesole, on la loggia ja només té un sentit: la contemplació desinteressada de les vistes de la vall.
oai:revistes.ub.edu:article/11406
2022-06-20T09:47:54Z
materia:NAT
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11406
2022-06-20T09:47:54Z
U
No 2 (2002): Naturaleses; 75-96
(2) La pampa y el río. Una hipótesis de registros y periodizaciones en el paisaje rioplatense.
Silvestri, Graciela
2008-05-21
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11406
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Aquest treball exposa alguns dels problemes amb els que s’enfronta l’historiador de la regió rioplatense quan es proposa estudiar les seves pampes, les seves costes, les seves ciutats, des del punt de vista estètic, és a dir: de la seva constitució com a paisatges.
oai:revistes.ub.edu:article/11407
2022-06-20T09:47:54Z
materia:NAT
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11407
2022-06-20T09:47:54Z
U
No 2 (2002): Naturaleses; 99-130
(3) Naturalezas muertas e interiores holandeses: la (in)discreta presencia de la metáfora.
Peñuela, Eduardo
2008-05-21
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11407
Array
Array
Array
Array
Array
Array
L’autor del present assaig analitza com a processos creatius les maneres característiques de ser i actuar que s’estructuren en l’espai pictòric de naturaleses mortes i interiors holandesos. Així mateix, revisa el papel del desig en la formació d’imatges (in)discretes i algunes de les convencions retòriques que intervenen en la construcció de metàfores visuals.
oai:revistes.ub.edu:article/11411
2022-06-20T09:47:54Z
materia:NAT
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11411
2022-06-20T09:47:54Z
U
No 2 (2002): Naturaleses; 131-148
(3) El cuerpo según Duchamp
Parret, Herman
2008-05-21
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11411
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Duchamp és especialment valorat com a fundador de l’art conceptual. El que no se li ha tingut prou en compte és que també duu a terme una pràctica coherent en relació amb el cos. El concepte d’un cos essencial se’ns presenta aquí amb els seus mecanismes, fragments, indicis. És impossible pensar-lo, aquest cos duchampià, sense tenir en compte la necessitat de la «empremta» (empreinte). La «glòria de la impressió» introdueix una topologia d’allò infra-mince, un tema que el propi Duchamp desenvolupà en les seves Notes.
oai:revistes.ub.edu:article/11413
2022-06-20T09:47:54Z
materia:NAT
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11413
2022-06-20T09:47:54Z
U
No 2 (2002): Naturaleses; 149-165
(3) Erotismo amazónico en la obra de Maria Martins
Costa Ramos, Maria da Graça
2008-05-21
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11413
Array
Array
Array
Array
Array
Array
La intenció del present treball és interpretar una fase de l'obra de l'escultora brasilera Maria Martins, especialment la del període que anomenem «cicle amazònic», atès que s'inspira en la jungla que encara avui domina gran part del territori brasiler. Aquesta fase va del 1942 al 1946, any aquest darrer en el qual l'escultora començà a presentar peces de caire diferent.
oai:revistes.ub.edu:article/11415
2022-06-20T09:47:54Z
materia:NAT
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11415
2022-06-20T09:47:54Z
U
No 2 (2002): Naturaleses; 167-183
(3) La naturaleza y las formas del tiempo. La muerte en Venecia
Soriano, Laura
2008-05-21
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11415
Array
Array
Array
Array
Array
Array
A través d'un recorregut per la novel.la de Thomas Mann, La mort a Venècia (1912) i mitjançant l'anàlisi d'alguns dels episodis més significatius de la pel·lícula de Luchino Visconti, Mort a Venècia (1971), aquest treball pretén examinar les diferents formes del temps, estètiques o no, que experimenta el protagonista del relat, Gustav Von Aschenbach, en ésser seduït pel jove Tadzio. L'influx que el pensament d'Arthur Schopenhauer i de Friedrich Nietzsche va exercir sobre Thomas Mann es reflecteix en tota la història i és reconegut pel propi Mann en el seu llibre Relat de la meva vida.
oai:revistes.ub.edu:article/11417
2022-06-20T09:47:54Z
materia:NAT
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11417
2022-06-20T09:47:54Z
U
No 2 (2002): Naturaleses; 185-202
(3) Naturalezas artificiales. El lenguaje de las flores y de las cosas mudas
Sala, Teresa-M.; Universitat de Barcelona (UB)
2008-05-21
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11417
Array
Array
Array
Array
Array
Array
L’escrit neix de la interrelació entre la poesia i les imatges, les històries pintades, els universos simbòlics i la creació de naturaleses artificials al llarg del segle XIX. El títol de reminiscències baudelairianes esdevé una síntesi d’intencions, de la recerca de correspondències en un bosc de símbols. L’objectiu fonamental és analitzar un sistema de símbols en un moment en què el culte a la naturalesa va ser un refugi contra les falsedats humanes, contra el positivisme, contra un paisatge cada vegada més industrialitzat. Desentranyar la pròpia singularitat, el caràcter d’allò que simbolitza una altra cosa, que la representa de manera sensible o imaginada. La naturalesa del símbol, el símbol de la naturalesa, centrant-nos en el simbolisme de les flors, el llenguatge de les coses mudes.
oai:revistes.ub.edu:article/11419
2022-06-20T09:47:54Z
materia:NAT
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11419
2022-06-20T09:47:54Z
U
No 2 (2002): Naturaleses; 205-222
(4) De monstruos y pasiones
Rosa, Nicolás
2008-05-21
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11419
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Exploració de l'escriptura «passional» sadiana com a filosofia de la perversió. El discurs del Marquès de Sade és apassionat en el seu contingut, generalment figuratiu, i profundament fred en la seva elaboració. Això el converteix en l'exemple d'una monstruositat desintegradora d'allò humà, un destí de natura que refusem amb el nostre comportament i que combatem amb la història. L'obra de Sade en aquest sentit és una confirmació de la criminalitat essencial de la Natura.
oai:revistes.ub.edu:article/11421
2022-06-20T09:47:54Z
materia:NAT
driver
v2
http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11421
2022-06-20T09:47:54Z
U
No 2 (2002): Naturaleses; 223-233
(4) La (no)naturaleza del cuerpo - la muerte
Solans, Piedad
2008-05-21
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.Des del número 13 (2018) de la revista, els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
url:http://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11421
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Aquest assaig té la pretensió d’ocupar-se del cos com una construcció política, tècnica i imaginària, i per tant de subratllar-ne la seva condició artificial davant del seu sentit fisiològic més comú. Per això es parteix d’un punt de vista psicoanalític que l’analitza no des de la seva afirmació i positivitat sinó des de la seva pèrdua i negativitat. Així es presenta el problema de la pulsió de mort. En aquest context, el cos artístic sorgeix com el significant que constantement revela les tensions i fissures d’un sistema de poder esdevingut camp de representació a través de les seves operacions simbòliques. Des dels anys seixanta i fins l’actualitat, el cos en l’art mostra la seva ferida, la seva fractura i la seva deformació constitutives, i d’aquesta manera es paralitza en una aporia: allò que el destrueix i l’allò altre que el sublima és la mateixa violència.