2024-03-29T08:42:48Z
http://revistes.ub.edu/index.php/index/oai
oai:revistes.ub.edu:article/5800
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Buits de memòria. Usos i abusos de la història en la Itàlia del present
Pivato, Stefano
Universitat d’Urbino «Carlo Bo»
En l’actualitat assistim a un procés de distanciament respecte del coneixement històric. La vella idea d’estudiar el passat per comprendre el present ha donat lloc a un coneixement vulgar i instrumental de la història per als usos partidistes en el present, una dinàmica especialment accentuada a Itàlia. L’aparició de noves formacions polítiques està associada a la parcel·lació de la «memòria històrica» mitjançant una revisió no científi ca de la mateixa història italiana que s’aprofi ta dels buits de memòria de les generacions actuals. El resultat de la reescriptura del passat d’Itàlia, per part del centre-dreta, és una memòria compartida en la qual el feixisme queda absolt i l’antifeixisme menyspreat.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:19
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/5800
Segle XX: revista catalana d'història; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/8108
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
"131022 2013 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
Pierre Mendès France i la fi de l’Europa federal (1954)
Gavín Munté, Víctor
Universitat de Barcelona (UB)
Pierre Mendès France, escollit primer ministre de França al juny de 1954, va haver de dur a terme una tasca ingrata, pel que suposava de gir important en la política europea del país, però a la qual es va lliurar amb convicció: reconduir la integració d’Europa iniciada amb la Declaració Schuman de 1950 allunyant-la de l’objectiu teòric de construir una federació europea, a la qual el projecte de la Comunitat Europea de Defensa semblava conduir sense remissió, i establint que els estats continuaven sent la peça clau de l’ordre europeu que la integració havia d’enfortir però en cap cas afeblir.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:19
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/8108
Segle XX: revista catalana d'història; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/8109
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
"131022 2013 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
Crisi, agonia i fi de la monarquia liberal (1914-1923)
Romero Salvadó, Francisco J.
University of Bristol
Aquest assaig analitza els anys fi nals de la monarquia liberal i les raons de la seva crisi, agonia i col·lapse. Examina una era de revolució i reacció que s’inicia en 1916-1917. Aquest fou un període en el què les classes governants a Espanya, enfrontades amb una mobilització popular i protesta social sense precedents, foren incapaces de conservar la seva hegemonia i van acabar sent derrocades per un cop d’estat militar al setembre de 1923. La qüestió central d’aquest estudi és el conflicte social i la violència política que va començar a guanyar força després de finalitzada la Primera Guerra Mundial, l’episodi fi nal dels quals seria la guerra civil que esclatà una generació més tard.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:19
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/8109
Segle XX: revista catalana d'història; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/8110
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
"131022 2013 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
Diplomàcia i repressió. La persecució hispano-francesa de l’exili republicà, 1937-1951
Guixé Coromines, Jordi
Diplomàcia i repressió és un treball que, al llarg de tres importants guerres, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda, analitza la repressió d’Estat, policial i ofi ciosa contra els exiliats de la Segona República espanyola a
França. Les estratègies i pactes diplomàtics ofi ciosos marcaren unes polítiques policials obscures que afectaren la vida de milers de refugiats. La repressió fou política i l’article analitza la continuïtat repressiva derivada d’una guerra civil fi ns a les
operacions de «caça de bruixes» contra els comunistes espanyols a França el 1950. La base són les fonts documentals originals —fonts primàries— dels arxius francesos i espanyols —ministerials, policials i militars. La persecució i la repressió d’exiliats republicans va viure tot tipus de casuístiques i afectà des dels alts càrrecs polítics fi ns als més humils deportats. En tot aquest procés els estats espanyol i francès van ser jutge i part. Les diferents expectatives diplomàtiques i geoestratègiques, dictades contra el respecte als drets més elementals, marcaren el món de l’exili. A més dels fets, l’article ens apropa a la «repressió extraterritorial» del franquisme, dura, fanàtica i obsessiva, contra l’exili republicà.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:19
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/8110
Segle XX: revista catalana d'història; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/8111
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
"131022 2013 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
Apunts sobre l’estudi de l’acció col•lectiva femenina al Madrid del primer terç del segle XX
del Moral Vargas, Marta
Universidad Complutense de Madrid
Al llarg d’aquest article s’exposen els objectius, la hipòtesi, les fonts i algunes de les premisses teòriques a partir de les quals es tracten d’interpretar les experiències d’acció col·lectiva protagonitzades per les dones del Madrid del primer terç del segle XX. Aquesta investigació s’emmarca dins l’àmbit de la història social, i en particular, fa una aportació als estudis que arranquen del gir de perspectiva teòrica que suposa l’enfocament de les relacions de gènere. Tot i que, d’acord amb el títol, es tracta d’un treball sobre història de les dones, incorpora la consideració del sistema de relacions de gènere com a categoria transversal d’anàlisi
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:19
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/8111
Segle XX: revista catalana d'història; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9758
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Els historiadors i la memòria. Els fruits d’una relació problemàtica
Erice Sebares, Francisco
Universidad de Oviedo
Malgrat les diferents prevencions, en general legítimes, que mostren gran part dels historiadors davant l’auge dels estudis sobre la memòria, la noció de memòria col·lectiva i les recerques que s’hi associen han anat confi gurant un corrent d’investigacions ampli i sòlid, que va cristal·litzar durant els anys vuitanta del passat segle XX. Els diferents problemes que avui planteja per als historiadors la demandasocial de la memòria col·lectiva a quasi totes les societats, i la mateixa complexitat del concepte, no semblarien sufi cients per induir a rebutjar-lo. Ben al contrari, la recuperació de les preocupacions cíviques i socials per part de la història acadèmica, per una banda, i, per una altra, la utilització alhora de l’esmentat concepte a partir d’un tractament crític, poden contribuir a fer de les demandes de memòria actual matèria de la historia.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:19
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9758
Segle XX: revista catalana d'història; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9760
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Nació i identitat a Espanya. Algunes reflexions
Balfour, Sebastian
El model territorial fixat a la Constitució espanyola, basat en la pràctica més en una contradicció que no en la complementarietat entre govern regional i estatal, ha forjat nous regionalismes polítics, per una banda, i gairebé nacionalismes regionals, per l’altra. Malgrat això, els seus ciutadans, segons els sondeigs, es consideren espanyols
en un grau o un altre, inclosa la majoria dels bascos i catalans, i se senten còmodes en les seves identitats duals o múltiples. No obstant això, cal subratllar que la problemàtica d’Espanya com a estat o estat-nació no té res d’excepcional, per tal com la configuració de nacions i estats en diversos llocs d’Europa canvia a un ritme cada cop més vertiginós sota els efectes per una part de la globalització, i per una altra, per la reconfiguració del mapa polític internacional cap a una nova multipolaritat. És possible que ciutadanies compartides puguin, en un futur, reemplaçar sobiranies compartides com a eix de la relació entre estats i regions, encara que els pronòstics sobre el futur són cada vegada més arriscats.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:41
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9760
Segle XX: revista catalana d'història; No 2 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9819
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:RES
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Ressenyes
Autors, Diversos
Ressenyes
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:19
Ressenya de llibre sense revisió
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9819
Segle XX: revista catalana d'història; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c) 0
oai:revistes.ub.edu:article/9820
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
En el principi fou la memòria
Casassas, Jordi
Universitat de Barcelona (UB)
El paradigma de la “memòria històrica”, paral·lelament a la fragmentació del discurs històric, s’ha anat imposant a tot arreu, fins convertir-la en un factor cultural. Al marge de la valoració que en puguem fer, no podem deixar de constatar la coincidència d’una crisi presentista de la consciència civil occidental amb un veritable eixamplament de l’ús públic de la història i amb el protagonisme de la memòria, fins al punt que la primera ha estat suplantada per la segona. Cal avisar a tothom, tanmateix, que la mitificació, l’amnèsia induïda o la manipulació aberrant per part
del poder o dels vencedors afecta per igual la història i la memòria.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:19
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9820
Segle XX: revista catalana d'història; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9821
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Sobre els abusos de la memòria. Breus puntualitzacions a Jordi Casassas
Erice Sebares, Francisco
Universidad de Oviedo
Sobre els abusos de la memòria. Breus puntualitzacions
a Jordi Casassas
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:19
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9821
Segle XX: revista catalana d'història; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9822
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:RES
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Notes de lectura
Autors, Diversos
Notes de lectura
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:19
Ressenya de llibre sense revisió
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9822
Segle XX: revista catalana d'història; No 1 (2008)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9823
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Fites d’una història d’intel·lectuals
Julià, Santos
Universidad Nacional de Educación a Distancia
Des que Zola recorria a un diari i des que Weber demanava als seus oients que imaginessin un món sense diaris, la sort de l’intel·lectual i els trets que el defineixen estaran vinculats a la seva capacitat per assolir ressonància i publicitat des d’una tribuna de premsa, des d’algun diari, lloc històricament privilegiat de la presència pública de l’intel·lectual. El gran intel·lectual que sorgeix amb la fi del segle XIX és possible perquè el poble de les revolucions liberals ha esdevingut massa que tot just acaba d’accedir a la lectura, mentre l’ingrés en les institucions d’ensenyament superior queda reservat a una exigua minoria: per sota una massa que vol llegir però
que encara no té veu pública i per dalt una minoria que sap escriure i no deixa de parlar. Tanmateix, la protesta dels intel·lectuals espanyols neix amb el segle XX. Aquí se’ns planteja un recorregut històric sobre els canvis en l’actitud i el paper del grup dels intel·lectuals entre l’època del sorgiment d’aquesta figura i el moment actual, per acabar reflexionant què ha passat amb aquesta criatura, sorgida amb el seu nom propi a la fi del segle XIX, perquè al final del segle XX s’hagi parlat sense parar del seu silenci, de la fi dels intel·lectuals?
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:41
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9823
Segle XX: revista catalana d'història; No 2 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9824
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Turisme, modernització i idiosincràsia nacional a l’Espanya del segle XX
Pack, Sasha David
University at Buffalo, The State University of New York
L’article examina el paper del turisme en la història cultural i política d’Espanya des del final del segle XIX. Malgrat que s’havien desenvolupat al país les pràctiques de l’esbarjo modern ja en el vuit-cents, els animadors locals de la indústria turística mostraren la seva decepció davant el reduït nombre d’estrangers que visitaren el territori. Cap al principi del segle XX, el projecte de fomentar una indústria per rebre i atendre el fenomen turístic va acabar convertint-se en un component important de l’ampli programa «regeneracionista». Després de la Segona Guerra Mundial, el règim franquista, enfrontant-se a l’ostracisme internacional al qual es va veure sotmès, va conferir al turisme estranger un paper de gran importància per a les relacions internacionals que volia establir. Al llarg de les tres dècades següents, el turisme fou possiblement el bé que més valor tenia per a la dictadura, fins que els mals de la saturació immobiliària i la corrupció que aquesta va propiciar posaren fi a l’eufòria de l’anomenat «miracle turístic» espanyol.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:41
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9824
Segle XX: revista catalana d'història; No 2 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9826
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
La desorientació de la premsa espanyola davant la caiguda de Mussolini
Pellegrini, Alberto
Universitat de Barcelona (UB)
La premsa espanyola, dòcil instrument del franquisme, reflecteix plenament —entre 1942 i 1945— tot el desconcert d’un règim que perd, amb l’enfonsament del feixisme, el seu gran referent polític. La desorientació d’unes publicacions que s’han d’enfrontar a les catàstrofes militars i polítiques italianes, després d’haver exaltat durant anys el sistema mussolinià, s’expressa en cròniques i comentaris sovint contradictoris: esdeveniments tan importants com la destitució del Duce i la formació del Govern Badoglio, l’armistici i la creació de la República Social, són de fet objecte d’anàlisis radicalment diferents. Emergeix així un tracte absolutament característic de la premsa en aquest bienni, és a dir, la seva falta d’uniformitat, fins i tot en el marc d’una evolució general del seu judici sobre l’experiència feixista.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:41
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9826
Segle XX: revista catalana d'història; No 2 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9827
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Militars contra el cop d’estat de juliol de 1936
Villarroya i Font, Joan
Universitat de Barcelona (UB)
L’article tracta d’aquells militars que es van oposar al cop d’estat i com a conseqüència van perdre la vida. Uns ho van fer per motius ideològics, però d’altres simplement perquè creien que el seu deure era obeir les ordres del govern legítim. Tant a l’exèrcit de terra, com a la marina, com a la guàrdia civil o d’assalt hi van
haver-hi caps i oficials que no van dubtar a arriscar la seva vida en defensa de les ordres emanades del govern de la Segona República.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:41
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9827
Segle XX: revista catalana d'història; No 2 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9828
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
La nova historiografia de la guerra freda
Fontana, Josep
Catedràtic emèrit Universitat Pompeu Fabra de Barcelona
Una visió simplista per part de la historiografia ha tendit a mostrar-nos la guerra freda com un enfrontament entre els «bons» i els «dolents», a l’estil en què apareixien a les pel·lícules de l’oest americà. Tanmateix, comença a haver-hi una nova historiografia de la guerra freda que s’esforça a explicar les coses d’una altra manera, per bé que encara té un abast relativament limitat. El més interessant del que ens hi
aporta es refereix sobretot a la naturalesa d’aquesta forma de guerra, cercant la seva lògica interna —a partir de la combinació de motius polítics i econòmics— per tal d’entendre millor la seva persistència. La història d’aquests més de seixanta anys s’ha d’estudiar en termes de causes polítiques molt més complexes que les de l’enfrontament entre l’est i l’oest, entre un socialisme realment inexistent i una democràcia tramposa. Perquè la guerra freda complia, a l’interior de cada un dels dos bàndols enfrontats, una altra funció essencial: mantenir l’ordre social i controlar la dissidència. Explicar la relació que hi ha entre la guerra freda i el manteniment del sistema econòmic capitalista actual ens obligarà a analitzar amb molta atenció un passat que conté moltes de les claus de la inquietant situació en què vivim avui.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:41
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9828
Segle XX: revista catalana d'història; No 2 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9829
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
La genealogia de la transició política espanyola (1973-1977)
Gallego, Ferran
Universitat Autònoma de Barcelona
La genealogia de la transició política espanyola (1973-1977)
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:41
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9829
Segle XX: revista catalana d'història; No 2 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9830
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Va haver-hi transició? Arguments per a un debat
Soto Carmona, Álvaro
Universidad Autónoma de Madrid
Va haver-hi transició? Arguments per a un debat
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:41
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9830
Segle XX: revista catalana d'història; No 2 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9831
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Quina transició hi va haver? La crisi del franquisme, el desenvolupament de la reforma i els orígens de la ruptura política espanyola
Gallego, Ferran
Universitat Autònoma de Barcelona
Quina transició hi va haver? La crisi del franquisme, el desenvolupament de la reforma i els orígens de la ruptura política espanyola
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:41
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9831
Segle XX: revista catalana d'història; No 2 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9832
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:RES
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Ressenyes
Autors, Diversos
Ressenyes
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:41
Ressenya de llibre sense revisió
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9832
Segle XX: revista catalana d'història; No 2 (2009)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9833
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Churchill, Roosevelt, i l’enigma de Stalin, 1941-1945
Reynolds, David
Christ’s College University of Cambridge
Durant la guerra freda, Roosevelt i Churchill van ser sovint blancs del criticisme occidental per les seves negociacions amb Stalin respecte d’Europa. Aleshores Rússia es presentava com un enigma per a ells. Avui aquest desconeixement ens pot estranyar. L’auge de les superpotències sembla inevitable; la seva enemistat ideològica, axiomàtica; i la naturalesa brutal del règim stalinista, claríssima. Tanmateix, hem de recordar els problemes que van causar les incerteses sobre Rússia als aliats durant la guerra. Al cor de l’enigma hi havia la personalitat de Stalin mateix. Els principals legisladors britànics i nord-americans esperaven que la política de cooperació amb la Unió Soviètica podria allargar-se més enllà de la guerra. La guerra freda que es va acabar produint no era ni el resultat que preferien ni el que s’esperaven.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:56
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9833
Segle XX: revista catalana d'història; No 3 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9834
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Els fets d’octubre de 1934: més enllà de l’acció governamental
López Esteve, Manuel
Universitat Pompeu Fabra de Barcelona
Aquest article analitza les diverses pràctiques, objectius concrets i projectes socials i polítics que van convergir en la insurrecció d’octubre de 1934 a Catalunya. A més de la iniciativa del govern català, el moviment obrer, els rabassaires i pagesos pobres van tenir un clar protagonisme en els fets, convertint el moviment d’octubre a bona part de Catalunya en una insurrecció social.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:56
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9834
Segle XX: revista catalana d'història; No 3 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9835
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Entre història, literatura i memòria: «Aquesta és la meva guerra, que no me l’han contada»
Reig Tapia, Alberto
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
És necessària una altra novel·la sobre la Guerra Civil? Aquesta és la pregunta que podria servir de presentació a l’assaig del professor Alberto Reig Tapia sobre els conceptes d’història, literatura i memòria en la Guerra Civil Espanyola. A partir de la consideració de l’historiador com un mèdium del seu temps, i desdibuixant les fronteres entre els tres conceptes citats anteriorment, Reig Tapia ens proposa analitzar algunes de les novel·les històriques sobre el tema que ens poden ajudar a conèixer les vivències i l’esperit de l’època. Després d’un recorregut que inclou autors com Rafael García Serrano, Joan Sales, Antonio Muñoz Molina, i Jordi Soler, tot i reconèixer les valuoses aportacions dels tres últims, Reig Tapia respon de manera afirmativa a la qüestió inicial: encara és necessària una novel·la sobre la Guerra Civil que esdevingui un paradigma de referència obligada i part indiscutible de la nostra memòria històrica col·lectiva.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:56
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9835
Segle XX: revista catalana d'història; No 3 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9836
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Falange, autarquia i crisi. La vaga general de 1951 a Barcelona
Richards, Michael
University of the West England (Bristol)
La vaga de tramvies de 1951 va ser la protesta més important que es va aixecar a la ciutat de Barcelona des de la Guerra Civil fins a 1976. Va representar un punt d’inflexió en el franquisme, ja que va contribuir a un lent canvi en les formes de dominació imposades per la dictadura. L’article analitza les causes de la protesta, emfatitzant les desavinences internes a Falange i entre Falange i el governador civil, per explicar el suport inicial al boicot als tramvies per part de sectors afins al règim. Si bé els primers agents de la protesta van ser estudiants i alguns membres de Falange, la població treballadora s’hi va anar implicant cada vegada més. La infiltració d’antifranquistes entre els enllaços sindicals, i també d’alguns membres descontents de Falange, ajuden a explicar la convocatòria de vaga general el 12 de març de 1951, que va tenir un ampli seguiment a l’àrea de Barcelona i repercussions a diverses ciutats espanyoles. Entre les conseqüències d’aquesta vaga, es pot destacar una àmplia repressió, el relleu de nombroses autoritats polítiques a Barcelona, un canvi en les relacions entre Falange i el governador civil, i el qüestionament de la política econòmica autàrquica, amb la introducció de mesures liberalitzadores.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:56
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9836
Segle XX: revista catalana d'història; No 3 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9837
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Accions i percepcions. Els ambaixadors nord-americans durant el franquisme tardà i la transició espanyola a la democràcia (1969-1978)
López Zapico, Misael Arturo
Universitat d’Oviedo
Aquest article analitza el paper que va tenir l’Ambaixada nord-americana a Madrid durant un període clau en la història recent d’Espanya, els darrers anys del franquisme i l’inici de la transició a la democràcia. En concret, centra l’atenció a revisar l’actuació dels diferents responsables de missió amb la finalitat de comprovar la seva influència en el disseny de les relacions hispanes i nord-americanes. Igualment, estudia la importància que van tenir les percepcions del canvi que van transmetre aquests ambaixadors i la seva influència en el Departament d’Estat.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:56
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9837
Segle XX: revista catalana d'història; No 3 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9838
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Història urbana com a història social obrera: algunes reflexions sobre La quiebra de la ciudad popular
Oyón, José Luis
Universitat Politècnica de Catalunya
Història urbana com a història social obrera: algunes reflexions sobre La quiebra de la ciudad popular
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:56
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9838
Segle XX: revista catalana d'història; No 3 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9839
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
L’èxit del model urbà català
Roca, Francesc
Universitat de Barcelona (UB)
L’èxit del model urbà català
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:56
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9839
Segle XX: revista catalana d'història; No 3 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9840
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Una ciutat desigual
Oyón, José Luis
Universitat Politècnica de Catalunya
Una ciutat desigual
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:56
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9840
Segle XX: revista catalana d'història; No 3 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9841
2024-03-29T08:42:45Z
segleXX:RES
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Ressenyes
Autors, Diversos
Ressenyes
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:56
Ressenya de llibre sense revisió
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9841
Segle XX: revista catalana d'història; No 3 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9842
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
L’apropiació de la memòria dels voluntaris jueus de la Guerra Civil espanyola per l’establishment sionista
Rein, Raanan
Universitat de Tel Aviv
Aquest article estudia les actituds canviants de les autoritats israelianes envers els veterans jueus de les Brigades Internacionals, la majoria d’ells comunistes. Després d’una breu anàlisi de la participació jueva en general —i de la dels jueus palestins en particular— en la Guerra Civil espanyola, centrem l’atenció en les reaccions inicials envers els voluntaris un cop van tornar i, a continuació, en dos esdeveniments cabdals en el decurs de la incorporació, tardana i gradual, d’aquests combatents en la narrativa nacional israeliana: el Congrés Internacional dels Combatents Jueus a les Brigades Internacionals, celebrat el 1972 a Tel Aviv i patrocinat per l’Histadrut, i el discurs pronunciat el 1986 pel president israelià, Haim Herzog, amb motiu del cinquantè aniversari de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. Un cop els documents dels brigadistes es van dipositar als arxius de l’exèrcit israelià als anys noranta, el procés va quedar conclòs. A partir d’aleshores, se’ls va poder presentar fàcilment com a herois jueus, com a patriotes que havien lluitat per protegir el seu poble i la seva terra, Israel.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:12
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9842
Segle XX: revista catalana d'història; No 4 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9843
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Missió impossible: l’ambaixada republicana a Washington (1936-1949)
Fox Maura, Soledad
Williams College, Massachusetts University
A Fernando de los Ríos, polític i intel·lectual del Partit Socialista Obrer Espanyol, li va tocar la difícil missió d’advocar per la República a Washington durant la Guerra Civil espanyola. Les seves tasques van ser múltiples (propagandista, relacions públiques, recaptador de fons...), però la seva meta primordial va ser aconseguir que el govern nord-americà vengués armes a la República. Era una meta claríssima i encaixava perfectament amb la lògica d’aquest pensador demòcrata. Durant tres anys interminables semblava estar sempre a punt d’aconseguir un gran canvi en la política exterior de la Casa Blanca. Semblava que Roosevelt i molts altres polítics americans simpatitzessin amb la causa republicana; semblava que les notícies de la participació alemanya i italiana amb el bàndol revoltat haguessin escandalitzat el públic americà; semblava que la pressió de la primera dama Eleanor Roosevelt —que mostrà la seva ferotge oposició a la no-intervenció— aconseguiria canviar la postura de la Casa Blanca. Durant tres anys Fernando de los Ríos va fer el possible per assolir aquests objectius, però no ho va aconseguir. Durant tres anys les autoritats americanes van ser aparentment comprensives, educades amb ell, i intransigents. En aquest article s’analitzen algunes claus d’aquest fracàs, situant-lo en el context cultural i polític dels EUA de l’època.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:12
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9843
Segle XX: revista catalana d'història; No 4 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9844
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Els moviments veïnals a Roma durant el cicle de protesta italià (1968-1976)
Alonso García, Noemí
Università degli Studi di Cassino
L’article aborda un estudi dels moviments veïnals que es van desenvolupar a Roma entre 1968 i 1976. Se n’analitzen, en primer lloc, les característiques, descrivint l’evolució que tingueren les elaboracions teòriques, les reivindicacions, les estructures organitzatives i, sobretot, les formes d’acció que s’hi van emprar. Posteriorment, també s’esbossa un model explicatiu tenint en compte els possibles factors que van poder condicionar la seva aparició i declivi, així com les característiques assumides per les protestes veïnals estudiades. S’insisteix, en particular, en variables dinàmiques del context polític i social, com les transformacions polítiques que es van produir durant els anys seixanta i les que caracteritzaren la conjuntura de mitjan dècada dels setanta; és a dir, s’exposa la manifestació d’un cicle de protesta en la societat italiana i s’analitza l’evolució dels comportaments que hi van tenir, davant les protestes veïnals, tant els seus principals aliats polítics com els seus adversaris.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:12
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9844
Segle XX: revista catalana d'història; No 4 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9845
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
De campus universitari a temple de la marginalitat. El canvi social a les presons espanyoles durant la transició política
Lorenzo Rubio, César
Universitat de Barcelona (UB)
A les acaballes de franquisme, l’empresonament dels opositors a la dictadura va esdevenir un dels símbols més clars del seu caràcter totalitari. A dins de les presons però, els presos polítics van resistir augmentant la intensitat de la seva praxi política. A partir de 1977, quan gràcies a les amnisties aquests presos siguin alliberats, els presos comuns prendran el relleu de la mobilització i adquiriran protagonisme en la reivindicació dels seus drets. Com a resposta a la greu problemàtica penitenciària que els presos comuns havien posat de manifest, l’Estat va aprovar una reforma de la legislació penitenciària, però aquesta no va comportar una millora de la situació. Al contrari, durant els primers anys de la democràcia, les presons van estar marcades per les mancances materials, l’augment desmesurat de població reclusa i la perpetuació d’un nou tipus de violència interpersonal.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:12
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9845
Segle XX: revista catalana d'història; No 4 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9846
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Holocaust, historiografia i identitat nacional a Alemanya (1945-1990)
Toro, Miquel de
Universitat Autònoma de Barcelona
Des de 1945, la memòria de l’Holocaust ha marcat pràcticament tots els aspectes de la societat alemanya, incloent també els historiadors, que han vist com la seva producció científica ha estat marcada per aquests esdeveniments i per la manera en què els han tractat. Per això, es considera especialment interessant analitzar la qüestió de la memòria relacionada amb la historiografia i amb la formació de la identitat nacional alemanya, atenent especialment al període de la divisió en dues Alemanyes, tan diferents i, al mateix temps, tan similars en determinats aspectes. En ambdós casos, la confrontació amb el passat ha assolit nivells gairebé obsessius, també després de la reunificació. Si acceptem el fet que aquesta rellevància del passat va transformar la història en un camp de mines ideològic, marcat per les controvèrsies polítiques, amb graus molt diferents de distorsió inconscient o premeditada, hem d’acceptar que els historiadors han jugat també un paper molt important en aquest procés. La història d’Alemanya presenta reptes inusuals als acadèmics que busquen explicar la complexa relació entre política i memòria, uns reptes que han estat marcats per les relacions poc convencionals amb el seu passat nacional. En aquest context, la historiografia ha tingut un paper canviant que aquí s’analitza.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:12
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9846
Segle XX: revista catalana d'història; No 4 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9847
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Donde da la vuelta el aire: reflexions sobre la nacionalització a Espanya
Molina, Fernando
Universidad del País Vasco
Cabo, Miguel
Universidade de Santiago de Compostela
Donde da la vuelta el aire: reflexions sobre la nacionalització a Espanya
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:12
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9847
Segle XX: revista catalana d'història; No 4 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9848
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Les tres esferes. Cap a un model de la nacionalització a Espanya
Quiroga, Alejandro
Universidad de Alcalá de Henares, Newcastle University
Les tres esferes. Cap a un model de la nacionalització a Espanya
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:12
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9848
Segle XX: revista catalana d'història; No 4 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9849
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Historiografia i nacionalització a Espanya. Reflexions finals
Molina, Fernando
Universidad del País Vasco
Cabo, Miguel
Universidade de Santiago de Compostela
Historiografia i nacionalització a Espanya. Reflexions finals
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:12
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9849
Segle XX: revista catalana d'història; No 4 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9850
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:RES
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Ressenyes
Autors, Diversos
Ressenyes
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:12
Ressenya de llibre sense revisió
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9850
Segle XX: revista catalana d'història; No 4 (2011)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9851
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Els Camises Blaves i el feixisme xinès (1932-1938)
Chen, Chiao-In
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB/CEFID)
A partir de los años treinta de siglo XX los fenómenos fascistas influenciaron China hasta que ésta llegó a desarrollar un fascismo “autóctono”. Este se creó a partir de la sociedad fascista de los Camisas Azules, que nació como grupo secreto dentro de la militancia militar del Guomindang entre 1932 y 1938 bajo la dirección de Chiang Kai-Shek, generalísimo de la República de China. Desde 1934 los fascistas chinos formalizaron el Movimiento de la Nueva Vida, una organización de carácter fascista con reminiscencias confucianistas bajo el objetivo de lograr un movimiento de captación de masas. El presente artículo pretende explicar el desarrollo de los Camisas Azules (orígenes, formación, ideología y relación con los regímenes fascistas italiano y alemán), así como una reflexión en torno a la producción historiogràfica sobre el fascismo chino.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:28
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9851
Segle XX: revista catalana d'història; No 5 (2012)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9852
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Joan Ventosa i Calvell, l’home de la Lliga Catalana a Burgos. Les relacions dels catalanistes conservadors amb els militars rebels durant la Guerra Civil
Riquer i Permanyer, Borja de
Universitat Autònoma de Barcelona
Aquest article analitza l’actuació del polític catalanista Joan Ventosa i Calvell a la zona rebel durant la Guerra Civil espanyola. Mercè a la seva correspondència particular amb el màxim dirigent de la Lliga Catalana, Francesc Cambó, hem pogut conèixer el caràcter de les seves tres entrevistes amb el general Franco a Burgos al començament del conflicte (octubre, novembre i desembre de 1936) i com es concretà la col·laboració de la dreta catalanista amb els militars rebels: suport econòmic, assessorament financer, contactes amb grups econòmics internacionals, organització de la propaganda exterior, etc. Son especialment interessants les informacions sobre els plans dels militars respecte el futur de Catalunya i sobre el règim i el caràcter polític de la postguerra. La prolongació de la guerra, la progressiva feixistització del govern de Franco i l’anticatalanisme existent a la “zona nacional” acabaran marginant políticament a Ventosa, que fins i tot havia cregut que podria esdevenir un dels homes forts del govern de Franco.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:28
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9852
Segle XX: revista catalana d'història; No 5 (2012)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9858
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Refugiats del republicanisme espanyol a l’Àfrica del Nord durant la Segona Guerra Mundial
Escribano Miralles, Pablo
Màster de l’Institut d’Études Politiques de Paris
L’article presentat a continuació aborda l’exili del republicanisme espanyol a les colònies franceses d’Àfrica del Nord (Marroc francès, Algèria i Tunis) que comença durant les últimes setmanes de la Guerra Civil espanyola. L’estudi analitza les condicions de vida dels republicans espanyols i els efectes dels canvis de política internacional durant la Segona Guerra Mundial. Aquest assaig posa en evidència la distància entre el discurs francès de l’acollida i les pràctiques d’hospitalitat i la continuïtat d’algunes pràctiques i discursos repressius a través dels diferents règims.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:28
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9858
Segle XX: revista catalana d'història; No 5 (2012)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9859
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
FET y de las JONS en el món rural català de la postguerra
Gelonch Solé, Josep
London School of Economics
L’article analitza el desplegament de FET y de las JONS en el món rural de l’interior de Catalunya durant la postguerra. Des d’una metodologia que prioritza l’estudi arran de terra i el tractament de les fonts documentals provincials i locals, es qüestiona quina va ser la capacitat del partit únic franquista de bastir una estructura política i de penetració social, en les seves pretensions de controlar, enquadrar, socialitzar i mobilitzar la societat. L’article ofereix una realitat del partit que difereix substancialmentdels discursos i retòriques del moment, amb una implantació desigual en el territori, uns recursos humans i materials molt limitats i que només assolí parcialment alguns dels objectius i les funcions que li foren atribuïdes.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:28
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9859
Segle XX: revista catalana d'història; No 5 (2012)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9860
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
La colònia alemanya, els consolats nord-americans i la desnazificació a Vigo i Bilbao després de la Segona Guerra Mundial
Messenger, David A.
University of Wyoming
Milers de alemanys que formaven part del règim nazi van residir a Espanya durant la Segona Guerra Mundial. El govern dels Estats Units va fer notables esforços per a que posteriorment retornessin a l’Alemanya ocupada. Aquesta política seria duta a terme per agents estadounidencs que residien a ciutats espanyoles? quina va se la reacció que mostraria la colònia alemanya a Espanya davant aquesta política? I, finalment, quina fou la resposta individual dels alemanys que havien de ser objecte de repatriació quan foren nomenades les autoritats aliades i els funcionaris espanyols que decidirien sobre el seu destí? Aquest estudi explora com es duria a terme la repatriació dels alemanys perseguits pels aliats i quin va ser el impacte entre els funcionaris nord-americans, alemanys i els del Règim de Franco en dues ciutats espanyoles: Vigo i Bilbao.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:28
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9860
Segle XX: revista catalana d'història; No 5 (2012)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9861
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:RES
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Ressenyes
Autors, Diversos
Ressenyes
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:28
Ressenya de llibre sense revisió
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9861
Segle XX: revista catalana d'història; No 5 (2012)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9956
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Sobre la rereguarda en guerra a Catalunya, 1936-1937
Martín Ramos, José Luis
Universitat Autònoma de Barcelona
Villarroya i Font, Joan
Universitat de Barcelona (UB)
Sobre la rereguarda en guerra a Catalunya, 1936-1937
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:28
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9956
Segle XX: revista catalana d'història; No 5 (2012)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9957
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
La història digital: una certa idea i algunes il·lustracions
Pons, Anaclet
Universitat de València
A les darreres dècades, les noves tecnologies han fet que els historiadors reconsiderin les formes com investiguen, escriuen i difonen el seu treball. La pretensió d’aquest text és esbossar un marc general al voltant del que significa la història digital, proposant una distinció entre la «història a l’era digital» i «la història digital»: entre els estudiosos que utilitzen certs recursos i eines digitals (processadors de textos, correu electrònic, catàlegs, etcètera) i els acadèmics que desenvolupen una nova comprensió de la història, compromesos amb el paper que les noves tecnologies digitals poden assolir dins l’estudi del passat. Aquest assaig analitza ambdues perspectives, presentant una gran varietat d’exemples i els seus diversos significats
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9957
Segle XX: revista catalana d'història; No 6 (2013)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9958
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Corregir, castigar y olvidar a los díscolos soldados. La justicia militar en el primer tercio del siglo XX
Alegre, Ana Isabel Simón
Universitat Adelphi, Nova York
Aquest article vol mostrar com va evolucionar la justícia militar durant la Restauració borbònica. El tema pot semblar senzill, però no ho és tant si s’estudia en relació amb la construcció de la masculinitat gestada a l’Exèrcit i sostinguda pels codis penals militars. La unió de la justícia i l’estereotip masculí militaritzat requereix analitzar com s’estructurava el discurs paternalista, el funcionament de les faltes militars i l’estudi aprofundit de les lleves. Per aquest motiu, la principal font per a aquest treball són els expedients dels soldats amb faltes militars de les lleves de 1894 i 1900 de la zona militar de Madrid. L’anàlisi d’aquesta tipologia documental oficial es combinarà amb el consell de guerra al soldat Pacheco, que va transcendir a la premsa a finals del segle XIX, i els successos que ja a començaments del segle XX van protagonitzar uns soldats en un berenador madrileny.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9958
Segle XX: revista catalana d'història; No 6 (2013)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9959
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
El míting anarquista, una forma de cultura popular (Barcelona, al tombant de segle XX)
Dalmau i Ribalta, Antoni
Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH)
La historiografia del moviment llibertari a Catalunya i Espanya ha dedicat una atenció prou notable a les diverses manifestacions del que s’ha convingut a anomenar la «cultura anarquista», com ara els ateneus, l’ensenyament racionalista, la premsa o l’activitat artística i teatral. Però en canvi, sorprenentment, a penes s’ha ocupat d’un element d’agitació social tan popular i estès com els mítings i el seu ritual específic, una forma de cultura i de mobilització determinant per a l’afirmació i la presa de consciència del moviment obrer. Aquest treball, doncs, s’ocupa d’aquests actes públics a la Catalunya del tombant del segle XIX-XX i analitza a fons tots els seus components característics: tipologia, control de les autoritats, locals, escenografia, oradors, eslògans i himnes, idiomes, recreació literària i artística... Un ritual cridat a ser modificat posteriorment per la influència dels usos de la política i per l’expansió mateixa del moviment anarquista.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9959
Segle XX: revista catalana d'història; No 6 (2013)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9960
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Cárceles de mujeres del novecientos. Una rutina punitiva secular
Hernández Holgado, Fernando
Universidad Complutense de Madrid
Aquest article analitza de manera general l'empresonament femení a Espanya al llarg del segle XX, a partir de l’anomenada galera, ja des del segle XVII, com a prototip nacional. Les característiques d’aquest model, diferenciat netament del masculí, podrien resumir-se en una especial rigorositat del tancament –en tant que prefiguració de l’extensió massiva del tancament penal punitiu- i en un particular èmfasi en la correcció-moralització socio-sexual de la dona delinqüent per obra dels agents religiosos. El treball descriu aquest recorregut, detenint-se en las reformes penitenciàries de la Segona República així com en la guerra civil i la postguerra, amb el creixement exponencial de presos d’ambdós sexes i la imposició d’un discurs penitenciari retributiu i redemptorista, de tradició catòlica militant.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9960
Segle XX: revista catalana d'història; No 6 (2013)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9961
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Acción Gallega: populismo agrario y cambio político en la Galicia de la Restauración, 1912-1915
Villaverde, Miguel Cabo
Universidade de Santiago de Compostela
Acción Gallega va constituir un dels intents d’unificar la força de les societats agràries a Galícia, sota les banderes de la lluita contra el caciquisme i els foros. Implantada fonamentalment a les províncies d’Ourense i Pontevedra, el seu carismàtic líder fou paradoxalment un capellà, Basilio Álvarez, el qual va llançar una campanya de mítings i propaganda que va sacsejar els ciments del sistema polític a Galícia. Tanmateix, Acción Gallega finalment va fracassar com a resultat de la seva falta d’estructura sòlida, les seves contradiccions internes i l’ofensiva combinada de la jerarquia eclesiàstica i els partits monàrquics.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9961
Segle XX: revista catalana d'història; No 6 (2013)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9962
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Traidores, conformistas y apasionados de la política. Una nueva lectura de la Europa de entreguerras entre biografía, análisis del lenguaje e historia política
Forti, Steven
CEFID-Universitat Autònoma de Barcelona
Aquest article es proposa abordar la qüestió del trànsit de dirigents polítics de formacions polítiques i sindicals d’esquerra a organitzacions feixistes durant l’Europa d’entreguerres, concretament en tres àrees nacionals. Tradicionalment, la historiografia europea no ha atès mai aquesta temàtica, ja que l’ha menystingut com una cosa minoritària i irrellevant. Un estudi detallat dels casos d’Itàlia, França i Espanya demostra, en canvi, exactament el contrari. L’estudi de les seves trajectòries de militància política heterodoxes, a través d’una nova proposta metodològica, ens ajuda a posar en dubte algunes aparents certeses molt arrelades en la història política i del pensament polític del segle XX i ens permet parlar de la qüestió de la passió política.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9962
Segle XX: revista catalana d'història; No 6 (2013)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9963
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Feixisme i terrorisme: ideologies extremistes com a fruit enverinat de la modernitat?
Griffin, Roger
Oxford Brookes University
Casals Meseguer, Xavier
Universitat Ramon Llull i Universitat Rovira i Virgili
Feixisme i terrorisme: ideologies extremistes com a fruit enverinat de la modernitat?
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9963
Segle XX: revista catalana d'història; No 6 (2013)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9964
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:RES
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Ressenyes
Autors, Diversos
Ressenyes
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 00:00:00
Ressenya de llibre sense revisió
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9964
Segle XX: revista catalana d'història; No 6 (2013)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9965
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:IM
driver
2339-6806
1889-1152
dc
ÁNGEL ROZAS SERRANO
Grup editorial, Segle XX
ÁNGEL ROZAS SERRANO
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:29:56
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9965
Segle XX: revista catalana d'història; No 3 (2010)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9966
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:IM
driver
2339-6806
1889-1152
dc
FRANCISCO FERNÁNDEZ BUEY
Grup editorial, Segle XX
FRANCISCO FERNÁNDEZ BUEY
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 11:30:28
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9966
Segle XX: revista catalana d'història; No 5 (2012)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/9967
2024-03-29T08:42:46Z
segleXX:IM
driver
2339-6806
1889-1152
dc
JULIO ARÓSTEGUI
Núñez Díaz-Balart, Mirta
Directora de la Cátedra de la Memoria Histórica del Siglo XX (UCM)
JULIO ARÓSTEGUI
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2014-01-30 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9967
Segle XX: revista catalana d'història; No 6 (2013)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/11234
2020-12-15T16:54:31Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Axis Diplomacy in Comparison: The Japanese and Italian Foreign Ministry in the 1930s
Ishida, Ken
Itàlia i Japó, que formaven part de l’Eix en la dècada de 1930, tenien característiques comunes significatives pel que fa a les seves polítiques exteriors, encara que va haver algunes diferències estructurals en el procés de presa de decisions dels seus governs. Es van produir avenços decisius per a la seva confluència en política exterior en1936, quan Itàlia va intervenir en la Guerra Civil espanyola, i el 1937, quan Japó va començar la guerra total contra la Xina. El propòsit d’aquest assaig és establir una comparació de les polítiques dels dos governs, influïdes no només pel fet que fossin governs feixistes fanàtics i ultranacionalistes que van empènyer als seus països cap a l’adopció de polítiques exteriors agressives i imprudents, sinó que també van ser en bona mesura decisives les actuacions de les seves cancelleries tot i la imatge convenció al segons la qual els diplomàtics acostumen a ser més moderat si racionals.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2015-01-22 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/11234
Segle XX: revista catalana d'història; No 7 (2014)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/11235
2020-12-15T16:54:31Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Castells, sardanes i toros. Les disputes culturals dels nacionalismes durant el franquisme
Giori, Pablo
La Catalunya contemporània s’ha construït sobre la base d’una història molt complexa d’imbricacions, disputes i trobades entre tradicions, subjectes i projectes col•lectius. Els ritmes dels processos de construcció de la nació estan marcats en les seves relacions i aliances amb les pràctiques culturals hegemòniques: els toros, les sardanes i els castells. Aquestes pràctiques no només desenvolupen idees, sinó també formes de fer i de sentir el món amb els que participem dels projectes de nació en una relació d’identitat i de tensió. Necessitem pensar els processos de nacionalització cultural i política per tal d’aprofundir en el pensament sobre la nació.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2015-01-22 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/11235
Segle XX: revista catalana d'història; No 7 (2014)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/11236
2020-12-15T16:54:31Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
El Comitè Internacional de la Creu Roja, el possible reconeixement diplomàtic de Catalunya i els efectes humanitaris de l’evolució política catalana (1936-1939)
Gonzàlez Vilalta, Arnau
Si és cert que la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va implicar el gruix dels estats europeus d’una o altra manera, no és menys veritat que també ho va fer amb entitats internacionals apolítiques i neutrals com el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR). Amb l’objectiu de mitigar els efectes de la guerra sobre la població civil, l’entitat suïssa desplegaria una àmplia activitat a tot el territori en guerra. Una actuació que esdevindria de gran rellevància a Catalunya a través de l’actuació de la delegació formada a Barcelona i que col•laboraria de manera activa amb la Generalitat i el Cos Consular. Precisament la persecució de la signatura d’un acord amb tots els actors possibles del conflicte que facilités l’evacuació de la població no combatent, va a estar a punt de propiciar el reconeixement internacional (indirecte) de Catalunya. Aquesta iniciativa, frustrada per la negativa de Largo Caballero i de Franco, impossibilitaria la disminució de les víctimes del conflicte.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2015-01-22 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/11236
Segle XX: revista catalana d'història; No 7 (2014)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/11238
2021-03-02T09:07:21Z
segleXX:REC
oai:revistes.ub.edu:article/11239
2020-12-15T16:54:31Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Revolució, Transició i Democràcia: el debat sobre el significat de la Revolució dels Clavells
Varela, Raquel
A Portugal, la consolidació d’un règim democràtic representatiu després de 1982-1986 i l’abandó dels projectes estratègics de ruptura, que només sobreviuen en l’ideari de grups políticament marginals, van tenir un impacte substancial en el debat historiogràfic sobre la revolució. La revolució portuguesa no només va deixar de ser objecte d’un debat teòric, d’altra banda no gaire aprofundit, sinó que en alguns casos ha estat submergida per la memòria dels vencedors, que l’han enfosquida a una vaga noció de “caos” i que han tractat de construir sobre ella la teoria de la transició de la dictadura a la democràcia representativa sense un salt revolucionari. Aquest fenomen es pot notaren l’abandonament del mateix concepte de revolució i en l’adopció del concepte de transició a la democràcia. En aquest article, ens fixarem en tres anàlisi sobre el significat de la revolució: el capítol “La revolució del 25 d’abril i el PREC”, que Rui Ramos va publicar en la Història de Portugal que ell mateix va coordinar i on aquest autor veu la revolució com “un cop de generals”del MFA, a la qual el poble era essencialment aliè o manipulat; la posició d’António Costa Pinto, el qual, en més d’una obra, enfoca la revolució com un procés turbulent de transició i consolidació de la democràcia representativa; i finalment, l’anàlisi de Fernando Roses, per a qui el procés està marcat per la ruptura revolucionària que va donar origen a la democràcia.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2015-01-22 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/11239
Segle XX: revista catalana d'història; No 7 (2014)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/11240
2020-12-15T16:54:31Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
El revisionisme sobre la dictadura brasilenya: l'obra d'Elio Gaspari
Grassi Calil, Gilberto
En els últims anys s’han difós diverses interpretacions sobre el cop d’Estat de 1964, la dictadura i el procés de transició al Brasil, en el sentit de disminuir el seu caràcter violent i dividir les responsabilitats entre opressors i víctimes, en una operació que pot ser considerada revisionista. Els quatre volums de l’obra del periodista Elio Gaspari adopten aquestes interpretacions, i les difonen mitjançant un relat narratiu en què els personatges amb destacada participació en el cop d’Estat i la dictadura -com Ernesto Geisel i Golbery do Couto i Silva- es presenten d’una manera molt positiva. El nostre objectiu és presentar-ne i discutir-ne críticament les principals afirmacions i tesis.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2015-01-22 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/11240
Segle XX: revista catalana d'història; No 7 (2014)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/11241
2021-03-02T08:49:52Z
segleXX:REC
driver
"210302 2021 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
O revisionismo sobre a ditadura brasileira: a obra de Elio Gaspari
Grassi Calil, Gilberto
En els últims anys s’han difós diverses interpretacions sobre el cop d’Estat de 1964, la dictadura i el procés de transició al Brasil, en el sentit de disminuir el seu caràcter violent i dividir les responsabilitats entre opressors i víctimes, en una operació que pot ser considerada revisionista. Els quatre volums de l’obra del periodista Elio Gaspari adopten aquestes interpretacions, i les difonen mitjançant un relat narratiu en què els personatges amb destacada participació en el cop d’Estat i la dictadura -com Ernesto Geisel i Golbery do Couto i Silva- es presenten d’una manera molt positiva. El nostre objectiu és presentar-ne i discutir-ne críticament les principals afirmacions i tesis.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2015-01-22 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/11241
Segle XX: revista catalana d'història; No 7 (2014)
cat
Drets d'autor (c) 2021 Segle XX: revista catalana d'història
oai:revistes.ub.edu:article/11242
2020-12-15T16:54:31Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
La vida ordinaria. Apología de la historia cultural
Serna, Justo
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2015-01-22 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/11242
Segle XX: revista catalana d'història; No 7 (2014)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/11243
2020-12-15T16:54:31Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Las vidas corrientes en la historia social. Las vidas de todos y todas
Fernández Prieto, Lourenzo
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2015-01-22 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/11243
Segle XX: revista catalana d'història; No 7 (2014)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/11256
2020-12-15T16:54:31Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
En moviment. Repertori comparat de fonts per l’estudi de la relació entre moviment obrer i migracions interiors. Barcelona - Torí 1955-1969
Di Giacomo, Michelangela
L’article tracta de si és possible i de quina manera es pot realitzar una investigació que compari les actituds dels subjectes del moviment obrer italià i espanyol en relació a la població que emigra des de les àrees subdesenvolupades cap a les capitals industrials de ambdós països. Més en concret, se centrarà en les ciutats de Torí i Barcelona durant els anys seixanta i en les parelles PCI/ PCE-PSUC i CGIL/ CCOO. En una primera part, es descriuen els materials d’arxiu i bibliogràfics. En una segona part, s’esbossen unes propostes per utilitzar concretament aquests materials i, en una tercera, donaré compte de la literatura historiogràfica, tot definint els punts principals de la comparació.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2015-01-22 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/11256
Segle XX: revista catalana d'història; No 7 (2014)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/11576
2020-12-15T16:54:31Z
segleXX:RES
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Ressenyes i notes de lectura
Autors, Diversos
Ressenyes i notes de lectura
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2015-01-22 00:00:00
Ressenya de llibre sense revisió
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/11576
Segle XX: revista catalana d'història; No 7 (2014)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/14176
2021-03-02T09:08:00Z
segleXX:REC
oai:revistes.ub.edu:article/15132
2020-12-15T16:42:42Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Preocupacions nacionals i col·laboració internacional. Els holandesos i la germanització en l’ocupació nazi de l’Europa de l’Est
Künzel, Geraldien von Frijtag Drabbe
Utrecht University
Durant la Segona Guerra Mundial, el lideratge nazi utilitzarà els serveis “estrangers” dels països que van ocupar per dur a terme la seva ambició expansionista. En la mesura que se’ls van proporcionar aquests serveis voluntàriament, hi ha grans interrogants sobre el grau en què aquests participants locals, situats en un nivell de base, van compartir la mateixa visió imperialista alemanya; i com els objectius ideològics de major transcendència del règim nazi van ser adoptats, aplicats i es van reconfigurar a nivell local. Aquest article explora la contribució holandesa
a la política nazi de germanització en la seva ocupació de l’Europa de l’Est. Així mateix, analitza els motius, experiències i expectatives que es van donar entre els voluntaris holandesos i els supervisors d’aquestes tasques. Encara que la majoria dels col·laboradors locals van ser favorables a la creació d’una Gran Reich germànic, també van perseguir clarament metes nacionals; és a dir, es plantejava que el seu treball ajudaria també a restaurar la grandesa holandesa mitjançant l’adquisició
de mercats i territoris addicionals. Aquest article mostra que aquests dos objectius van ser essencialment incompatibles, de manera que van complicar seriosament la col·laboració entre les autoritats alemanyes i holandeses.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2016-01-18 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/15132
Segle XX: revista catalana d'història; No 8 (2015)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/15133
2020-12-15T16:42:42Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Ossorio y Gallardo a l’Argentina: ambaixador o publicista?
López García, Antonio Miguel
Universidad Nacional de Educación a Distancia
Amb la Guerra Civil espanyola francament decantada del costat dels rebels, l’opinió pública sud-americana anava prenent aquesta mateixa inclinació en l’aspecte propagandístic i diplomàtic. Era una situació que calia reconduir, i per aquesta missió Argentina era de vital importància. Ossorio y Gallardo reunia unes condicions que li feien l’home apropiat als ulls del Govern republicà. No obstant
això , va resultar ser massa tard.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2016-01-18 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/15133
Segle XX: revista catalana d'història; No 8 (2015)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/15134
2020-12-15T16:42:42Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Les eleccions municipals de 1934 a Catalunya
Soler, Raimon
Universitat de Barcelona (UB)
El 14 de gener de 1934 es van celebrar unes eleccions municipals a Catalunya que foren crucials per al desenvolupament posterior dels esdeveniments d’aquell any. S’havien de substituir tots els ajuntaments catalans sorgits de les eleccions del 12 d’abril i es van desenvolupar en un context de gran tensió política i social. A més,per primer cop en la història del nostre país les dones podien participar en peu d’igualtat amb els homes en l’elecció dels consistoris. Tanmateix, la historiografia ha tendit a passar-hi per sobre, quan no a marginar del seu relat aquestes eleccions, les quals van suposar un punt de ruptura entre dretes i esquerres. En aquest article es pretén omplir aquest buit i donar una visió de conjunt d’aquests comicis.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2016-01-18 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/15134
Segle XX: revista catalana d'història; No 8 (2015)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/15135
2020-12-15T16:42:42Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Allò inevitable que succeís. El laborisme israelià, la Internacional Socialista i el conflicte araboisraelià
Amado Castro, Víctor Manuel
Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea
Aquest article aborda quina va ser la posició de la Internacional Socialista davant el conflicte arabo-israelià, i com va adoptant-se i reformulant al llarg del temps transcorregut entre 1947 i 1983. Aquest organisme internacional va donar suport
políticament al Partit Laborista d’Israel, entès que aquest era el representant del sionisme socialista i de l’estat d’Israel, d’una manera total i acrítica fins a un moment determinat. Aquest suport, en ser el laborisme israelià l’únic representant de la regió de l’Orient Mitjà en la Internacional Socialista, va modelar la visió i va determinar el posicionament de la IS davant l’anomenat conflicte àrab-israelià. En un moment determinat, que es va començar a forjar a partir de 1967, aquest suport va ser cada vegada més matisat i progressivament més crític davant les polítiques que sobre aquest conflicte van adoptar els diferents governs d’Israel. Però tot i aquest gir, el seu suport polític segueix fins a l’actualitat. No obstant això, el que mai va posar en dubte la Internacional Socialista i al que donat suport
sempre ha estat l’existència de l’Estat jueu democràtic d’Israel.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2016-01-18 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/15135
Segle XX: revista catalana d'història; No 8 (2015)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/15136
2020-12-15T16:42:42Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Barcelona, els moviments socials i la transició a la democràcia: hegemonia gramsciana, referent espanyol i ruptura catalana
Andreu Acebal, Marc
Universitat de Barcelona (UB)
El moviment cívic forjat als barris durant la dictadura de Franco a Espanya, als anys seixanta va ser dirigit per militants de l’oposició (bàsicament comunistes i activistes cristians de base). La seva estructura a Catalunya va ser una sèrie de comissions de barri i associacions de veïns. A partir de 1972, es va organitzar a Barcelona al voltant d’una federació legal (FAVB), que inicialment era de classe mitjana i en gran part vinculada a l’establishment franquista local. No obstant això, va ser presa ràpidament per l’esquerra urbana i catalanista i es va convertir
en un element clau de la lluita contra el franquisme i per la democràcia. Aquest moviment popular va aconseguir nombroses victòries a Barcelona pel que fa qüestions urbanes, socials i culturals. Els canvis interns a la FAVB i la seva difícil
relació amb l’autoritat local, però sobretot la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, va imposar un canvi d’escala i del model urbà de la ciutat. Això va marcar el final d’aquesta hegemonia cultural i d’una idea de ciutat
democràtica socialitzant que, no obstant, manté la seva influència sobre el final del consens urbà forjat durant la transició.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2016-01-18 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/15136
Segle XX: revista catalana d'història; No 8 (2015)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/15138
2020-12-15T16:42:42Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Mirar el present en clau històrica
Suau i Puig, Jaume
Universitat de Barcelona (UB)
Veiga Rodríguez, Francesc
Universitat Autònoma de Barcelona
Aquest és un diàleg entre dos dels més reconeguts especialistes de la Història del Present al nostre país, Jaume Suau i Francesc Veiga. Interrogats sobre si és possible posar una data d’inici a aquesta història immediata, tots dos reflexionen sobre qüestions epistemològiques i d’enfocament que situen no tant en la necessitat d’aquesta data, sinó en un dels seus objectius fonamentals: la reconnexió de la Història Actual i de la història de llarg termini, és a dir, la història clàssica que s'imparteix a les universitats. Potser aquesta data, que fixa un tancament de cicles, podria situar-se al voltant dels trenta anys, aquells que constituirien una generació a la qual nosaltres podem analitzar com a persones formades i racionals. D’altre banda, l’historiador que s’interessa pel present no compartimenta la seva anàlisi en dates concretes, es preocupa per fets significatius, en la mesura que posen de manifest problemàtiques, processos i tendències, en l’escenari que viu directament. L’historiador del present intenta entendre aquest escenari dinàmic. I ho fa mitjançant una gramàtica de lectura crítica basada en l’aplicació del raonament històric al món actual.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2016-01-18 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/15138
Segle XX: revista catalana d'història; No 8 (2015)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/15139
2020-12-15T16:42:42Z
segleXX:RES
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Ressenyes i notes de lectura
DDAA, VVAA
Universitat de Barcelona prova
Ressenyes i notes de lectura
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2016-01-18 00:00:00
Ressenya de llibre sense revisió
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/15139
Segle XX: revista catalana d'història; No 8 (2015)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/17538
2020-12-15T16:31:51Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
El soldat espanyol i el guerrer rifeny: la construcció de la masculinitat a l’africanisme militar durant les guerres del Rif (1909-1927)
Torres Delgado, Gemma
Universitat de Barcelona
Aquest treball estudia el discurs colonial espanyol sobre el Marroc des d’una perspectiva de gènere durant el període de les guerres del Rif. Se centra en els sectors més reaccionaris de l’africanisme militar. Analitza com, en aquest context colonial i en diàleg amb la imatge de l’home rifeny, es construeix un arquetip de virilitat espanyola molt concret: el soldat. Aquest model sorgeix en un període, els anys vint, de transformació i redefinició de la masculinitat normativa a Espanya. Aquest arquetip serà un element important en la cultura dels militars africanistes que es van aixecar contra la República.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2017-01-25 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/17538
Segle XX: revista catalana d'història; No 9 (2016)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/17539
2020-12-15T16:31:51Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Los atentados sociales y el surgimiento de la violencia individualizada en los conflictos laborales de Barcelona, 1902-1917
Marinello Bonnefoy, Juan Cristóbal
Universitat Autònoma de Barcelona
El concepte d’atemptat social va ser utilitzat per definir les formes de violència que van caracteritzar l’època del pistolerisme. Aquesta idea evidenciava un aspecte singular de la violència sindical a Barcelona: l’existència d’agressions individualitzades que contrastaven amb el caràcter col·lectiu que va mantenir el fenomen en altres contextos. L’article analitza el sorgiment d’aquesta violència a través de tres moments decisius: el pas d’una política d’ordre públic reactiva a una preventiva després de la vaga general de 1902, l’aparició d’atemptats organitzats durant les vagues metal·lúrgiques de 1910 i els primers atacs contra empresaris de la indústria tèxtil.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2017-01-25 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/17539
Segle XX: revista catalana d'història; No 9 (2016)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/17540
2021-03-02T09:08:28Z
segleXX:REC
oai:revistes.ub.edu:article/17542
2020-12-15T16:31:51Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
¿Hacer la América? El retorno y la repatriación de españoles en los estudios migratorios
Gil Lázaro, Alicia
Universidad de Sevilla
Aquest article aborda l’anàlisi dels estudis migratoris recents sobre el retorn, amb èmfasi en la perspectiva de la repatriació assistida d’immigrants des de l’últim terç del segle XIX i durant la primera meitat del XX. Rescatem per això, en primer lloc, l’obra pionera del sociòleg Juan Francisco Marsal, Hacer la América, biografía de un emigrante, publicada per primera vegada el 1969 a Buenos Aires. Posteriorment analitzarem els estudis del retorn de l’emigració en la historiografia espanyola i per acabar farem un balanç de la producció recent pel que fa a la repatriació d’immigrants per part de l’Estat.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2017-01-25 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/17542
Segle XX: revista catalana d'història; No 9 (2016)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/17543
2020-12-15T16:31:51Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
El nacimiento de Alianza Popular como confluencia de proyectos de supervivencia franquista (1974-1976)
Del Río Morillas, Miguel Ángel
National Tsing Hua University
La major part de la historiografia i estudis sobre Aliança Popular normalment focalitzen els orígens de la plataforma neofranquista, exclusivament, en l’experiència de GODSA, Reforma Democràtica i Manuel Fraga, sense emfatitzar la importància dels restants components de la plataforma (6 associacions polítiques d’origen franquista). El present article té com a objectiu analitzar un dels orígenspolítics del principal partit vertebrador de l’actual dreta espanyola (el Partit Popular) com a confluència de projectes i cultures polítiques franquistes de diferent mena. Un procés de convergència que s’iniciaria a partir de 1974-1975 amb la temptativa d’unificació de les diverses forces polítiques del 18 de Juliol al voltant d’una macro-associació del Moviment Nacional
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2017-01-25 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/17543
Segle XX: revista catalana d'història; No 9 (2016)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/17544
2020-12-15T16:31:51Z
segleXX:DEB
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Tra esaltazioni e censure: il discorso pubblico sulla resistenza italiana a settant’anni dalla liberazione
Peli, Santo
Università di Padova
Focardi, Filippo
Università di Padova
Tra esaltazioni e censure: il discorso pubblico sulla resistenza italiana a settant’anni dalla liberazione.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2017-01-25 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/17544
Segle XX: revista catalana d'història; No 9 (2016)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/17545
2020-12-15T16:31:51Z
segleXX:RES
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Ressenyes i notes
AA., DD.
Ressenyes i notes
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2017-01-25 00:00:00
Ressenya de llibre sense revisió
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/17545
Segle XX: revista catalana d'història; No 9 (2016)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/17639
2020-12-15T16:31:51Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Catalanisme radical, nacionalisme integral i feixisme a la Catalunya dels anys trenta: historiografia, teoria i estat de la qüestió
Roig i Sanz, Daniel
Universitat de Barcelona
Si bé el debat sobre l’existència d’un feixisme català –i separatista– ha tingut un abast ben limitat,aquest article pretén apropar-se a la qüestió a través d’un recorregut historiogràfic per les principals aportacions teòriques que, des dels anys setanta fins a l’actualitat, s’han anat elaborant al voltant d’aquesta problemàtica epistemològica. Així, tot partint de les polèmiques que generarien els escamots d’Estat Català durant els anys trenta, no només s’aborda la producció científica i divulgativa sobre la història de l’independentisme català del període. Sinó que el text també planteja un marc d’anàlisi i d’interpretació històrica sobre els segments politico-ideològics del separatisme que, des d’un nacionalisme integral d’arrel maurrassiana, abraçarien bona part dels ingredients, de la retòrica i de les receptes de la nova dreta radical europea.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2017-01-25 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/17639
Segle XX: revista catalana d'història; No 9 (2016)
cat
Drets d'autor (c)
oai:revistes.ub.edu:article/21173
2020-12-15T16:28:03Z
segleXX:REC
driver
"180126 2018 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
Els arquitectes a finals del franquisme, entre la crisi professional i el compromís polític-social
Vaz, Céline
IDHES-Nanterre, Paris
A partir de finals dels anys 1960, els arquitectes apareixen com la punta de llança de la crítica urbana a Espanya. Ofereixen un exemple emblemàtic del paper en la transició espanyola dels «Nous professionals» (arquitectes, metges, advocats, etc.) que compartien la joventut, la politització i el compromís per l’interès general. Aquest compromís s’explica en part per causes generacionals i polítiques, però aquestes explicacions no es poden examinar independentment de la seva pròpia problemàtica professional. En aquest context, les transformacions econòmiques i socials del “Desarrollismo”, i el boom immobiliari que l’acompanya, portaran la prosperitat al grup professional, donat l’auge d’encàrrecs que significa. No obstant això, també aguditzarà problemes professionals que contribueixen al desprestigi de la professió. Davant d’això, diversos sectors professionals, especialment en els més joves que pateixen més aquests problemes i el rebutgen amb més força, s’imposarà la necessitat de renovar la missió social de la professió posant-la al servei de la societat. Aquest article vol demostrar, a través de l’exemple dels arquitectes, l’interès d’un estudi a llarg termini -des de la postguerra- de certs grups per entendre millor les causes de l’oposició política i social a la dictadura.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2018-01-26 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/21173
Segle XX: revista catalana d'història; No 10 (2017)
cat
Drets d'autor (c) 2018 Segle XX: revista catalana d'història
oai:revistes.ub.edu:article/21178
2020-12-15T16:28:03Z
segleXX:REC
driver
"180126 2018 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
Una comparació de la gestió del passat traumàtic sota el mandat socialista a Espanya (1982-1996) i a Grècia (1981-1989)
Fytili, Magdalini
Universitat Kapodistríaca d'Atenes
Aquest article explora les formes en què els dos partits socialistes governamentals, a Espanya (PSOE, 1982-1996) i a Grècia (PASOK, 1981-1989), han interpretat i gestionat el passat traumàtic de la guerra civil i les conseqüències d’aquesta gestió a cada país. S’intenta demostrar que tant la decisió de la construcció d’una identitat política basada en el passat o en el futur com les diferents estratègies polítiques són factors que determinen, en bona mesura, la manera de gestionar aquest passat. Així mateix, se sosté que les diferents maneres de gestionar aquestes memòries traumàtiques poden conduir a la seva neutralització o, per contra, a una reactivació dels seus mecanismes polítics.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2018-01-26 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/21178
Segle XX: revista catalana d'història; No 10 (2017)
cat
Drets d'autor (c) 2018 Segle XX: revista catalana d'història
oai:revistes.ub.edu:article/21179
2020-12-15T16:28:03Z
segleXX:REC
driver
"180126 2018 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
El paper de les ocupacions de terra en el procés d’estructuració del MST (1984-1995)
Elke Debiasi, Rose
Universidade Federal do Paraná
En aquest article es discuteixen les transformacions en el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST) a partir de la definició del caràcter estratègic i multiforme de l’ocupació de terra com a forma de lluita, instrument per a l’expansió del Moviment, espai de formació i element de distinció de les altres organitzacions polítiques. A través de la literatura especialitzada i d’un conjunt d’entrevistes fetes amb els actors del procés estudiat, s’aprofundeix en els lideratges que es van formular i que van portar a terme les ocupacions de terres durant els anys de 1980, especialment en el Nord-est brasiler. Són analitzades les disputes, les deliberacions, la relació amb l’Estat i les conquestes materials i simbòliques derivades de les ocupacions de terra en territori nacional.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2018-01-26 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/21179
Segle XX: revista catalana d'història; No 10 (2017)
cat
Drets d'autor (c) 2018 Segle XX: revista catalana d'història
oai:revistes.ub.edu:article/21180
2020-12-15T16:28:03Z
segleXX:REC
driver
"180126 2018 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
La diàspora rwandesa a Bèlgica. Actors polítics en les mobilitzacions populars
Dusabe, Firmin
Grup d’Estudis de les Societats Africanes (GESA). Universitat de Barcelona
Els rwandesos que viuen a l’estranger, sobretot a Bèlgica, estan agrupats i dividits en diferents associacions culturals, formacions polítiques i ONG en funció del seu origen ètnic. Aquesta divisió reprodueix la que ja existia en el moment del genocidi tutsi que va tenir lloc l’any 1994. La fractura entre els grups ètnics és visible, tant en l’organització com en la institució associativa, la qual cosa fa que la idea d’una reconciliació segueixi sent irreal per als rwandesos des de fora. Finalment, la manca d’una cultura política democràtica que generi el diàleg, la reconciliació i la cooperació de pluralisme ideològic i el multiculturalisme a Rwanda amenaça la convivència pacífica.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2018-01-26 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/21180
Segle XX: revista catalana d'història; No 10 (2017)
cat
Drets d'autor (c) 2018 Segle XX: revista catalana d'història
oai:revistes.ub.edu:article/21182
2020-12-15T16:28:03Z
segleXX:DEB
driver
"180126 2018 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
El pasado presente de la revolución. A cien años de la Revolución Rusa
Andrade, Juan
Martínez, Guillem
El tema escogido en esta ocasión para la sección de «debates y diálogos» es el de la Revolución Rusa. A lo largo de 2017, con motivo de su centenario, se han organizado numerosos congresos a escala tanto nacional como internacional. Asimismo, han aparecido en el mercado editorial español un número elevado de obras, más de medio centenar. Es cierto que, atendiendo a los autores y los títulos, el conjunto de lo publicado tiene un carácter muy variado. Así, incluye desde reediciones de obras clásicas escritas por protagonistas de aquella revolución hasta trabajos historiográficos publicados con anterioridad y que han sido hoy de nuevo recuperados, pasando también por la aparición de nuevas investigaciones sobre este asunto.
Agradecemos al historiador Juan Andrade y al periodista Guillem Martínez –coeditor el primero y coautor el segundo de uno de los libros publicados con motivo del centenario de la Revolución–1 que hayan aceptado nuestra propuesta de protagonizar este diálogo en Segle XX. Nos parece que el resultado es un estimulante intercambio de interrogantes y reflexiones sobre el pasado y el presente de la revolución.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2018-01-26 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/21182
Segle XX: revista catalana d'història; No 10 (2017)
spa
Drets d'autor (c) 2018 Segle XX: revista catalana d'història
oai:revistes.ub.edu:article/21339
2018-01-29T08:49:00Z
segleXX:RA
oai:revistes.ub.edu:article/21341
2020-12-15T16:28:03Z
segleXX:RES
driver
"180126 2018 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
Ressenyes i notes de lectura
Autors, Diversos
Reseñas y notas de lectura
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2018-01-26 00:00:00
Ressenya de llibre sense revisió
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/21341
Segle XX: revista catalana d'història; No 10 (2017)
spa
Drets d'autor (c) 2018 Segle XX: revista catalana d'història
oai:revistes.ub.edu:article/21350
2020-12-15T16:28:03Z
segleXX:REC
driver
2339-6806
1889-1152
dc
Llums i ombres a ‘Homenatge a Catalunya’
Preston, Paul
Centro Cañada Blanch para el estudio de la España contemporánea de la London School of Economics and Political Science
Malgrat el títol enganyós, Homenatge a Catalunya, d’Orwell, és gairebé el llibre més venut i més llegit sobre la Guerra Civil Espanyola. Tot i això, la seva anàlisi política i les seves prediccions estan profundament viciades per la seva acceptació de les visions partidistes dels camarades anarquistes i del POUM, així com per la ignorància del context més ampli. Encara la influencia del llibre en les percepcions de la Guerra Civil es massiva. Tanmateix, hi ha moltes raons que suggereixen que no s’ha de considerar la interpretació definitiva de la derrota republicana a la Guerra Civil. Juntament amb molts exemples de desconeixement i molts errors, hi trobem també algunes omissions significatives.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2018-01-26 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/21350
Segle XX: revista catalana d'història; No 10 (2017)
cat
Drets d'autor (c) 2018 Segle XX: revista catalana d'història
oai:revistes.ub.edu:article/22669
2021-03-02T09:04:44Z
segleXX:REC
oai:revistes.ub.edu:article/27883
2020-12-15T16:13:47Z
segleXX:IM
driver
"190207 2019 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
In Memoriam
Josep Fontana, In Memoriam
Josep Fontana
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2019-02-07 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/27883
Segle XX: revista catalana d'història; No 11 (2018)
cat
Drets d'autor (c) 2019 Segle XX: revista catalana d'història
oai:revistes.ub.edu:article/27884
2020-12-15T16:13:47Z
segleXX:REC
driver
"190207 2019 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
El Ier de Maig a Catalunya. Les Vuit Hores i la jornada internacional del treball
Rodríguez Calleja, Universitat Autònoma de Barcelona, Maria
Universitat Autònoma de Barcelona
El 1er de Maig va ser establert per un Congrés Obrer Internacional amb el propòsit de realitzar una afirmació pública dels obrers com a obrers, sense distincions ni ideològiques ni nacionals. Una unitat que s’establia amb la demanda d’una legislació internacional del treball amb la jornada de vuit hores al capdavant. Però aquestes diferencies si que existien i es basaven en les relacions entre els mateixos obrers i entre els obrers i la societat que els envoltava. Unes diferencies que configura la història del moviment obrer en general i la de la jornada del 1er de Maig en particular.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2019-02-07 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/27884
Segle XX: revista catalana d'història; No 11 (2018)
cat
Drets d'autor (c) 2019 Segle XX: revista catalana d'història
oai:revistes.ub.edu:article/27885
2021-03-02T09:05:14Z
segleXX:REC
oai:revistes.ub.edu:article/27886
2020-12-15T16:13:47Z
segleXX:REC
driver
"190207 2019 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
La Frase Quincenal al Centro Documental de la Memoria Histórica: propaganda i ideologia durant el Primer Franquisme
Hernández Luis, Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca), José Luis
Centro Documental de la Memoria Histórica, Salamanca https://orcid.org/0000-0001-9330-7674
Entre 1940 y 1951 la Delegación Provincial de Educación Popular de Barcelona de FET y de las JONS editó La Frase Quincenal, un conjunto de carteles que contienen consignas y motivos gráficos alusivos. Actualmente se conservan 84 ejemplares en el Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca), tres de ellos inéditos, que nos muestran los rasgos ideológicos básicos del franquismo y los cambios que experimentó la propaganda a raíz de la evolución internacional. Este artículo describe dicho fondo, además de pergeñar su potencial historiográfico.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2019-02-07 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/27886
Segle XX: revista catalana d'història; No 11 (2018)
spa
Drets d'autor (c) 2019 Segle XX: revista catalana d'història
oai:revistes.ub.edu:article/27887
2020-12-15T16:13:47Z
segleXX:REC
driver
"190207 2019 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
L’emigració espanyola vers Europa a través del cinema: entre la realitat i la ficció
Piñol Lloret, Universitat de Barcelona, Marta
Universitat de Barcelona http://orcid.org/0000-0001-8084-442X
Els documents cinematogràfics aporten una important informació sobre l’emigració econòmica espanyola vers Europa que tingué lloc entre els anys cinquanta i setanta. Per això, resulta rellevant estudiar de quina manera el cinema espanyol produït de manera coetània als fets va reflectir aquest assumpte, considerant quin paper va desenvolupar la censura i com foren rebudes les pel·lícules per part de la pròpia comunitat emigrada. Així mateix, resulta molt enriquidor comparar la imatge que aquest ofereix amb aquella que plantegen els films dissidents realitzats al marge de la industria i les representacions proposades per les diverses cinematografies dels països que els acolliren.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2019-02-07 00:00:00
Article avaluat per experts/ertes
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/27887
Segle XX: revista catalana d'història; No 11 (2018)
cat
Drets d'autor (c) 2019 Segle XX: revista catalana d'història
oai:revistes.ub.edu:article/27888
2021-03-02T09:03:46Z
segleXX:REC
oai:revistes.ub.edu:article/27889
2020-12-15T16:13:47Z
segleXX:DEB
driver
"190207 2019 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
Visions sobre economia, política i ciència en el Franquisme
Barciela, Universidad de Alicante, Carlos
Universitat d'Alacant
Camprubí, Lino
Universidad de Sevilla
Visiones sobre economía, política y ciencia en el Franquismo.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2019-02-07 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/27889
Segle XX: revista catalana d'història; No 11 (2018)
spa
Drets d'autor (c) 2019 Segle XX: revista catalana d'història
oai:revistes.ub.edu:article/27890
2020-12-15T16:13:47Z
segleXX:DEB
driver
"190207 2019 eng "
2339-6806
1889-1152
dc
Diàlegs sobre la Història de l’Espanya contemporània
Álvarez Junco, Universidad Complutense de Madrid, José
Universidad Complutense de Madrid
Shubert, York University (Toronto), Adrian
York University de Toronto
Diàlegs sobre la Història de l’Espanya contemporània.
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB
2019-02-07 00:00:00
application/pdf
http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/27890
Segle XX: revista catalana d'història; No 11 (2018)
cat
Drets d'autor (c) 2019 Segle XX: revista catalana d'història
077e31dc8101665e9cf35c01929a93d0