Lectora 26 (2020): Dossier DECORAR EL COS: GEMMES, JOIES I ORNAMENTS A LA LITERATURA

El dossier del número 26 de Lectora. Revista de dones i textualitat, es proposa investigar la representació de la joieria i les gemmes, així com la d'altres ornaments corporals, a la literatura. Partint d'una anàlisi crítica de la cultura material i la novel·la, el dossier pretèn explorar les diferents maneres en què els objectes dissenyats per adornar el cos operen en diferents textos literaris.

Durant els últims anys, l'interès acadèmic per la moda, la cultura material i la literatura ha augmentat de manera significativa. Els treballs més recents de Valerie Steele, Katherine Joslin i Clair Hughes han enriquit aquest camp d'estudi acadèmic; projectes com ara "Textile Stories", una iniciativa pública organitzada i promoguda pel Departament d'anglès de la University of Chester, han establert nous vincles entre la literatura i la moda. Ja a l'Edat Mitjana la vestimenta es considerava una part fonamental de l’expressió d’identitat. La roba i la moda —que inclou la joieria, els pentinats i altres accessoris— s'han fet servir per simbolitzar l'estatus social, l'ocupació, o el gènere de les persones. Cynthia Khun i Cindy Carlson suggereixen que "la moda és un llenguatge visible amb significats que canvien amb el pas del temps i en diferents contextos culturals" (2007: XIII), i Katherine Joslin afirma que, en societat, la manera de vestir "funciona com un jeroglífic" (2011: 7).

L'interès en aquest aspecte específic de la cultura material i els estudis sobre moda —joieria, gemmes i ornaments corporals— situa aquesta col·lecció al centre dels debats acadèmics actuals. Fins a dia d’avui, el rol de les joies a la literatura no ha estat estudiat de manera significativa. Tot i així, l'excel·lent monogràfic de Jean Arnold publicat l'any 2011, Victorian Jewellery, Identity, and the Novel: Prisms of Culture (Ashgate), addueix que els objectes materials van tenir un paper fonamental en la formació de l'estructura social de l'Imperi Britànic durant el segle XIX. Arnold, qui interpretava les joies i les gemmes com a "prismes de la cultura", suggereix que les joies, tal com les representaven Wilkie Collins, George Eliot, William Makeplace Thackeray i Anthony Trollope, funcionen com a símbols de poder innat i d'estatus cultural. A la seva obra, Arnold desenvolupa lectures al voltant de la cultura material, la moda i la literatura i també presenta una anàlisi oportuna i important de la literatura victoriana. Aquest número de Lectora es proposa estendre aquest debat a altres àrees de la literatura i considerar el rol canviant de les joies al món literari. Per exemple, es pot afirmar que. com a conseqüència del desenvolupament de la cultura de consum als Estats Units a principis del segle XX, que va coincidir amb l'aparició dels grans magatzems, els personatges d'algunes novel·les americanes es descrivien en funció dels béns que posseïen. Pels personatges femenins, l'èmfasi en la joieria i les gemmes té una forta càrrega cultural. Històricament, l'adquisició de joies cares es va considerar una manera de garantir la seguretat financera de les dones en èpoques en les que, per llei, no se'ls era permès posseir cap bé. A més, també va ser utilitzada per a assegurar una herència a les seves filles que, sota la mateixa legislació, no tenien dret a heretar cap tipus de propietat.

D'entre les diferents representacions literàries de la cultura de les joies i els ornaments corporals que es podrien estudiar en aquest dossier, se'n podria destacar el conte de Guy de Maupassant "The Necklace" que, escrit l’any 1884, estructura tota una historia de moralitat i obsessió entorn a un collaret de diamants. Al clàssic d’Alexandre Dumas The Three Musketeers (1844), els herois han de recuperar les joies de la Reina Anna d’Anglaterra de les mans del Duc de Buckingham per tal de poder protegir-la de les acusacions del tribunal reial. The Moonstone (1868), de Wilkie Collins, descriu un dels robatoris de diamants més famosos de la historia de la literatura. El primer èxit de vendes d'Edith Wharton, The House of Mirth (1905), narra com Lily Bart, assisteix a la boda dels Stepney i reconeix amb enveja que les joies de la núvia són un símbol de la seva riquesa i acceptació social. Gentlemen Prefer Blondes (1925), d'Anita Loo, inclou una línia argumental en la que, a través d’una tiara falsa, s'articular una crítica brutal de la societat consumista. A The Scarlet Letter (1850), de Nathaniel Hawthorne, la manera com Hester Prynne adorna la lletra que porta al pit ha estat interpretada com un moment empoderador de marcat activisme feminista. Una altra manera de reinterpretar el text seria considerar la lletra A com un accessori, un objecte al voltant del qual la protagonista construeix la seva pròpia identitat. A més, cal tenir en compte que les joies i els ornaments corporals també han tingut un paper fonamental en textos de fantasia i ciència ficció, com l'anell de Tolkien, el collaret gira-temps de Rowling o el fermall de l'ocell de la revolta de Collins.

Aquest dossier accepta textos que s'aproximin als debats sobre la cultura de les joies i els ornaments a la literatura des de la perspectiva dels estudis de gènere i la crítica cultural que se'n deriva, parant especial atenció a l'evolució històrica d'aquesta representació i a com es tradueix en textos més contemporanis. A la novel·la The Engagements (2013), de J. Courtney Sullivan, un anell de compromís de diamants és l'element que estableix el vincle entre quatre parelles de diferents generacions i de diferents famílies. S'aconsegueix, així, intervenir en la història social i reconsiderar la possible relació entre l'amor, el matrimoni, i la cultura material. Aquest dossier, doncs, anima a rellegir i problematitzar textos a través de la anàlisi i de la representació de les joies, les gemmes, els ornaments corporals i la cultura material.

L'editora d'aquest dossier és la Dra. Anne-Marie Evans (York St. John University).

Els textos, escrits en català, espanyol, gallec, basc, anglès, francès, italià o portuguès, han de seguir la guia d'estil de la revista i s'han d'enviar online abans del 15 de desembre de 2019. La guia d'estil, així com informació de números previs, es pot consultar a: http://revistes.ub.edu/index.php/lectora/index 

RCUBRCUBDeclaraci ticaAvs LegalCentre de Recursos per a l'Aprenentatge i la InvestigaciUniversitat de Barcelona