La mirada literaria de Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida

Lluïsa Julià

Resum


L’article presenta la posició literària de Montserrat Roig a través de l’evolució de la seva obra: de la voluntat primera de recuperar la memòria històrica a la posició posterior en què Roig reflexiona sobre el seu univers personal, de dona i narradora, i analitza la societat cultural en què s’inscriu. A partir de l’assaig Digues que m’estimes encara que sigui mentida, es presenta l’imaginari literari que l’escriptora barcelonina elabora des dels records infantils fins a l’amplitud del món que vol construir. D’altra banda, també s’analitza la relació entre l’assaig, l’obra narrativa i la llengua literària, així com la relació personal i literària que Roig manté amb Mercè Rodoreda.

Paraules clau


Montserrat Roig; Mercè Rodoreda; Digues que m’estimes encara que sigui mentida; assaig; narrativa; llengua literària catalana

Text complet:

PDF


DOI: http://dx.doi.org/10.1344/

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Creative Commons License

EDITEN: GRC Creació i Pensament de les Dones (Universitat de Barcelona) i GRC Cos i Textualitat (Universitat Autònoma de Barcelona)

RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona