El retaule de la Glorificació de la Verge de la catedral de Barcelona: un cas singular de recerca tipològica en la retaulística catalana del Set-Cents

Autors/ores

  • Santiago Mercader Saavedra

DOI:

https://doi.org/10.1344/Materia2015.9.4

Paraules clau:

catedral, barroc, retaule, Gallart, Ricci, Pozzo

Resum

En aquest article s’analitza tipològicament un dels retaules barrocs més ornamentats de la catedral de Barcelona: l’altar de la Glorificació de la Verge. A partir d’aquest singular exemple, de gran exuberància decorativa, es busquen vincles amb alguns tractats d’art del sis-cents i el set-cents, com ara el Tratado de la pintura sabia, de Juan Andrés Ricci, i l’obra Perspectiva pictorum et architectorum, d’Andrea Pozzo. El text pretén ajudar a enriquir el ventall de les fonts que els nostres artistes i obradors van poder utilitzar per tirar endavant les més diverses comandes artístiques.

Referències

AINAUD, Joan; GUDIOL, Josep; VERRIÉ, F.-P., La ciudad de Barcelona, 2 vol. (text i làmines), Catálogo Monumental de España, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Diego Velázquez, 1947.

ALCOLEA i GIL, Santiago, Catalunya-Europa. L’art català dins Europa, Barcelona, Pòrtic, 2003.

AMADES, Joan, Tradicions de la Seu de Barcelona, Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, 1932.

AVELLÍ, Teresa, «Noves aportacions al catàleg d’obra de Jacint Morató Soler: el retaule major de Sant Lluc de Girona», Locus Amoenus, núm. 8, 2005-2006, p. 173-203.

BALDELLÓ, Francesc, «Els “orgues menors” de la catedral basílica de Barcelona», Analecta Sacra Tarraconensia, vol. XXXVII, 1964, p. 375-379.

BASSEGODA i NONELL, Joan, Els treballs i les hores a la Catedral de Barcelona. Un quart de segle d’estudis, projectes i obres (1969-1994), Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1995.

BÉRCHEZ, Joaquín; MARÍAS, Fernando, «Fray Juan Andrés Ricci de Guevara e la sua architettura teologica», Annali di Architettura. Rivista del Centro Internazionale di Studi di Architettura Andrea Palladio di Vicenza, núm. 14, 2002, p. 251-279.

BOSCH i BALLBONA, Joan, Els tallers d’escultura al Bages del segle XVII, Balsareny, Caixa d’Estalvis de Manresa, 1990.

BOSCH i BALLBONA, Joan, Alba daurada. L’art del retaule a Catalunya: 1600- 1792 circa, catàleg de l’exposició del Museu d’Art de Girona, 2006.

BOSCH i BALLBONA, Joan, «L’art del retaule: els recursos inventius», B. Bassegoda, J. Garriga i J. París (ed.): L’època del Barroc i els Bonifàs. Actes de les Jornades d’Història de l’Art a Catalunya, Valls 1, 2 i 3 de juny de 2006, Barcelona, 2007, p. 189-205.

BOSCH i BALLBONA, Joan; DORICO ALUJAS, Carles, «El Monument de Setmana Santa de la Catedral de Barcelona, de 1735», D’Art, núm. 17/18, Art, Bellesa i Coneixement, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1992, p. 253-260

DORICO ALUJAS, Carles, «El llegat del canonge Francesc Valeri i el retaule de la capella de les Ànimes de la catedral de Barcelona», Estudis Històrics i Documentals dels Arxius de Protocols, núm. 15, 1997, p. 221- 256.

FERNÁNDEZ, Martha, «“Los tratados del orden salomónico”. Juan Andrés Ricci, Juan Caramuel, Guarino Guarini en la arquitectura novohispana», Quintana, núm. 7, 2008, p. 13-43.

FLÒ FORNER, Míriam, El conjunt funerari de Sant Oleguer de la catedral de Barcelona, tesi de llicenciatura inèdita, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2000.

GARCÍA LÓPEZ, David, «La teoría artística de Fray Juan Ricci», El pintor Fray Juan Ricci (1600-1681): las órdenes religiosas y el arte en la Rioja, VII Jornadas de Arte y Patrimonio Regional, Logronyo, 2001 (2000), p. 63-91.

GARCÍA LÓPEZ, David, «La pintura sabia y los manuscritos italianos de Fray Juan Ricci: a vuelta con lo salomónico», Goya, Madrid, 2002, p. 27-38.

GARCÍA LÓPEZ, David, Arte y pensamiento en el barroco: Fray Juan Andrés Ricci de Guevara (1600-1681), Madrid, Fundación Universitaria Española, 2010.

GIL-DÍEZ USANDIZAGA (coord.): Las órdenes religiosas y el arte en La Rioja, vol. I, Logronyo, 2002, p. 63-91.

GÓMEZ FATJÓ, Pedro, La catedral de Barcelona en el siglo XVII: las estructuras y los hombres, tesi doctoral inèdita, Barcelona, Universitat de Barcelona, Departament d’Història Moderna, 1999.

GUTIÉRREZ PASTOR, Ismael, «Fray Juan Ricci en el monasterio de San Millán de la Cogolla», El pintor Fray Juan Ricci (1600-1681): las órdenes religiosas y el arte en la Rioja, VII Jornadas de Arte y Patrimonio Regional, Logronyo, 2001 (2000), p. 27-62.

HERRERA GARCÍA, Francisco Javier, El retablo sevillano en la primera mitad del siglo XVIII. Evolución y difusión del retablo de estípites, tesi doctoral, Sevilla, Diputación de Sevilla, 2001.

MADURELL MARIMON, Josep M., «Imágenes y retablos de los santos de Barcelona», Analecta Sacra Tarraconensia, Revista de Ciencias Histórico-eclesiásticas, núm. XXXII, 1959, p. 255-308.

MARAVALL, José Antonio, La cultura del Barroco, Barcelona, Ariel, 1990 (1975).

MARÍAS, Fernando; PAREJA, Felipe (ed.), La pintura sabia de fray Juan Andrés Ricci de Guevara, 2 vol., Toledo, Antonio Pareja, 2002.

MARQUÈS PLANAGUMÀ, Josep Maria; MARTÍ i BONET, Josep, Historia de las diócesis españolas. Barcelona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat, Gerona, vol. 2, Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, 2006.

MARTÍ i BONET, Josep, La catedral de Barcelona. Història i històries, Barcelona, Catedral i Museu Diocesà de Barcelona, 2010.

MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José, El retablo barroco en España, Madrid, Alpuerto, 1993.

MARTINELL, Cèsar, Arquitectura i escultura barroques a Catalunya, vol. I, Els precedents. El primer barroc (1600-1670), Monumenta Cataloniae, X; vol. II, El barroc salomònic (1671-1730), Monumenta Cataloniae, XI; vol. III, Barroc acadèmic (1731-1810), Monumenta Cataloniae, XII, Barcelona, Alpha, 1959-1963.

MAS i DOMÈNECH, Josep, Notes històriques del Bisbat de Barcelona, vol. I, Taula dels altars y capelles de la Seu de Barcelona, Barcelona, Jaume Vives, 1906.

MAS i DOMÉNECH, Josep, Guía itinerario de la Catedral de Barcelona, Barcelona, La Renaixensa, 1916.

MERCADER SAAVEDRA, Santiago, Els retaules barrocs de la catedral de Barcelona. Estudi tipològic, històric i iconogràfic, treball per a l’obtenció del diploma d’estudis avançats (DEA), dirigit per J. R. Triadó, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2006 (inèdit).

MERCADER SAAVEDRA, Santiago, «El retaule barroc de Sant Bernardí de la catedral de Barcelona: noves dades a l’entorn de D. Jeroni Magarola», Matèria, núm. 6-7, 2008, p. 101- 124.

MERCADER SAAVEDRA, Santiago, «La catedral de Barcelona: plàstica i arquitectura», XVII Congrés Nacional d’Història de l’Art (CEHA) de Barcelona, Barcelona, Universitat de Barcelona (en premsa).

MERCADER SAAVEDRA, Santiago, Els Monuments de Setmana Santa de la catedral de Barcelona: art i litúrgia (De l’època moderna als nostres dies), tesi doctoral en xarxa, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013

MERCADER SAAVEDRA, Santiago, «El patronatge artístic a la catedral de Barcelona. Els retaules barrocs»; S. Canalda, C. Narváez i J. Sureda (ed.), Cartografías visuales y arquitectónicas de la modernidad. Siglos XV-XVIII, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2011, ACAF-ART Llibres, núm. 1, p. 171-183.

MERCADER SAAVEDRA, Santiago; CANALDA, Sílvia, «La tímida irrupción de los santos contrarreformistas en la catedral de Barcelona», German Ramallo Asensio (coord.), La catedral. Guía mental y espiritual de la Europa Católica, Múrcia, Universidad de Murcia, 2010, p. 441-476.

MIRALPEIX VILAMALA, Francesc, El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755): Biografia i catàleg crític, tesi doctoral en xarxa, Girona, Universitat de Girona, Departament d’Història de l’Art, 2004.

MIRALPEIX VILAMALA, Francesc, «Joan Gallart (c. 1670-1714) en el context de la pintura catalana de la fi del segle XVII i dels primers anys del segle XVIII. Noves atribucions», B. Bassegoda, J. Garriga i J. París (ed.): L’època del Barroc i els Bonifàs. Actes de les Jornades d’Història de l’Art a Catalunya, Valls 1, 2 i 3 de juny de 2006, Barcelona, 2007, p. 209-229.

MIRALPEIX VILAMALA, Francesc, «Episodis de pintura barroca al bisbat de Girona durant el primer terç del segle XVIII. Joan Casanoves II, Joan Pau Casanoves Feixes i Fernando de Segovia», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 50, 2009, p. 253-302.

PALLADIO, Andrea, I quatro libri dell’architettura, editat a Venècia el 1570.

RAMÍREZ, Juan Antonio, «Guarino Guarini, Fray Juan Ricci y el “orden salomónico entero”», Goya. Revista de Arte, núm. 160, 1981, p. 202-211.

RICCI, Fray Juan, De la pintura sabia, edició a cura d’Elías Tormo i Enrique Lafuente Ferrari, Vida y obra de Fray Juan Rizi, Madrid, 1930.

SERLIO, Sebastiano, Regole generali di architettura sopra le cinque maniere degli edifici, llibre VI dins l’obra Tutte l’opere d’architettura et prospectiva, editat íntegrament a Venècia el 1619.

TRIADÓ, Joan Ramon; SUBIRANA, Rosa M., Art de Catalunya. Ars Cataloniae: Pintura moderna i contemporània, vol. 9, Barcelona, L’Isard, 2001.

TUZI, Stefania, Le colonne e il Tempio di Salomone: la storia, la leggenda, la fortuna, Roma, Gangemi, 2002.

TUZI, Stefania, Il tempio di Salomone e le sue colonne: storia e mito, Roma, Gangemi, 2002.

VIGNOLA, Jacopo Barozzi, Regola delli cinque ordini d’architettura, editat a Roma el 1562.

WITTKOWER, Rudolf, Arte y arquitectura en Italia, 1600- 1750, Madrid, Cátedra, 1999.

Descàrregues

Publicades

2016-10-03

Número

Secció

ARTICLES