El locus amoneus de l’eremita: «el Arte y moral Philosofia» de les col·leccions de pintura de paisatge a inicis del segle XVII a Madrid

Jeremy Roe

Resum


Les pintures de paisatge amb figures o esdeveniments religiosos eren un element important de moltes de les col·leccions de pintures que es crearen durant el segle XVII a Espanya. La col·lecció de Juan de Fonseca y Figueroa és un exemple clau per a l’estudi d’aquest subgènere i ofereix un contrast en relació amb casos més cèlebres com la galeria de pintures de paisatge amb anacoretes que es creà per al Palau del Buen Retiro amb el mecenatge de Felip IV. L’objectiu d’aquest estudi és explorar el significat d’aquest subgènere dins del context dels interessos literaris de Fonseca, així com a través d’una lectura aprofundida de la discussió de la percepció i representació del paisatge natural en els Diálogos de la pintura de Vicente Carducho.


Paraules clau


pintura de paisatge, col·leccionisme, poesia, percepcions culturals de la naturalesa, jardins, Juan de Fonseca y Figueroa, Vicente Carducho, Pedro Orrente, Lope de Vega, Justus Lipsius.

Text complet:

PDF (English)


DOI: http://dx.doi.org/10.1344/Materia2014.8.1

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Copyright (c)

RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona