El Palau de l’Electricitat. Pere Falqués i la construcció de la Central Vilanova de la Catalana de Electricidad

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/Materia2017.12.4

Paraules clau:

arquitectura industrial, Barcelona, segle xix, Pere Falqués, eclecticisme, electricitat

Resum

Aquest article tracta de l’edifici de la Central Catalana de Electricidad, construït per Pere Falqués a Barcelona a finals del segle xix, el qual és concebut d’una manera molt diferent, donant una importància a l’aspecte estètic i simbòlic que no trobem en construccions contemporànies similars, com ara la central elèctrica del Paral·lel de l’empresa rival, la Compañía Barcelonesa de Electricidad, de línies senzilles.

A més d’analitzar la complexa gènesi constructiva de l’edifici, volem destacar que Falqués hi conjuga els valors de funcionalitat amb la voluntat de crear una arquitectura que «expressi» el que significa l’electricitat com a paradigma de modernitat en el tombant de segle, i alhora que satisfaci la necessitat de representativitat de la nova companyia, entrant en competència amb els majestuosos edificis on s’havien instal·lat les seus corporatives d’altres empreses d’energia com ara la Compañía de Gas Lebon i la Catalana de Gas.

Biografia de l'autor/a

Joan Molet i Petit, Universitat de Barcelona (UB)

Professor Titular, Departament d'Història de l'Art

Referències

ALAYO i MANUBENS, Joan Carles, L’electricitat a Catalunya, de 1875 a 1935, Lleida, Pagès Editors, 2007.

ARROYO HUGUET, Mercedes, La industria del gas en Barcelona, 1841-1933, Barcelona, Serbal, 1996.

B.P., «Fábrica de electricidad “La Catalana”. Arquitecto: D. Pedro Falqués y Urpí». Arquitectura y construcción, núm. 107, 1901, p. 233-235.

BARJAU, Santi, «Arquitectura, paisatge urbà i ordenances», La formació de l’Eixample de Barcelona. Aproximacions a un fenòmen urbà, Barcelona, Olimpíada Cultural/L’Avenç, 1990, p. 225-234.

CAPEL, Horacio, Les tres xemeneies, implantació industrial, canvi tecnològic i transformació d’un espai urbà barceloní, volum I, Barcelona, FECSA, 1994.

FOCHS, Pedro, «La Central Vilanova: reconvertir para conservar». A: On, núm. 35, 1978, p. 18-26.

LOZOYA, Antoni (ed.), Hidroeléctrica de Cataluña. Central Vilanova, Barcelona, Hidroeléctrica de Cataluña, 1982.

MOLET i PETIT, Joan, «La arquitectura ecléctica en la Exposición Universal de Barcelona de 1888: los proyectos de Pere Falqués», Immaculada Socias Batet, Dimitra Gkozgkou (coords.), Nuevas contribuciones en torno al mundo del coleccionismo de arte hispánico en los siglos XIX y XX, Gijón, Trea, 2013, p. 289-314.

PASCUAL i DOMÈNECH, Pere, Los caminos de la era industrial. La construcción y la financiación de la red ferroviaria catalana (1843-98), Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 1999.

ROGENT y PEDROSA, Francisco, Arquitectura moderna de Barcelona, Barcelona, Parera & Cia, 1897.

Descàrregues

Publicades

2017-12-22

Número

Secció

ARTICLES