La figura de la bruixa en l’obra de Hieronymus Bosch

Pau Castell

Resum


A cavall dels segles XV i XVI, la creença en la nova secta de les bruixes es va estendre per la zona del centre i el sud d’Europa, fet que va provocar intensos debats intel·lectuals alimentats per les noves reflexions demonològiques i va desencadenar una sèrie d’actuacions judicials per part de tribunals laics i eclesiàstics contra els suposats membres d’aquella confabulació diabòlica. Aquest fenomen va tenir també el seu reflex en la vessant artística, amb l’aparició i la difusió d’una iconografia i un llenguatge visual de la bruixeria en les quals tingueren un paper destacat un seguit d’autors de la zona dels Països Baixos i el sud d’Alemanya. El territori on va néixer i viure Hieronymus Bosch es troba plenament integrat en aquesta dinàmica, fet que invita a preguntar-se sobre la presència d’elements de la nova iconografia bruixesca en l’obra del pintor de ’s-Hertogenbosch.

Paraules clau


Hieronymus Bosch, bruixeria, demonologia, iconografia de la bruixeria, miniatures flamenques, Hans Baldung Grien, vol de les bruixes, ungüents, vapors diabòlics

Text complet:

PDF

Referències


Brady, Thomas A., «The Social Place of a German Renaissance Artist: Hans Baldung Grien (1484/85–1545) at Strasbourg», Central European History, vol. 8, 1975, p. 295–315.

Broedel, Hans P., The Malleus Maleficarum and the construction of witchcraft. Theology and popular belief, Manchester-New York, Manchester University Press, 2003.

Cohn, Norman, Europe's Inner Demons, The Demonization of Christians in Medieval Christendom, Chicago, University of Chicago Press, 2000 (1975).

Davidson, Jane, The Witch in Northern European Art, 1470–1750, Freren, Luca, 1987.

Delcourt, Thierry (ed.), Vlaamse Miniaturen 1404-1482 (catàleg de l’exposició de la Koninklijke Bibliotheek de Brusseles i de la Bibliothèque Nationale de France), Leuven, 2011-2012.

Dresen-Coenders, Lène ,«Witches as Devils’ concubines: On the Origin of Fear of Witches and Protection against Witches», Brian P. LEVACK (ed.), Gender and Witchcraft: New Perspectives on Witchcraft, Magic, and Demonology, New York, Routledge, 2001, p. 413-436.

Dupont-Bouchat, Marie-Sylvie (ed.), La Sorcellerie dans les Pays-bas. Aspects juridiques, institutionnels et sociales. De hekserij in de Nederlanden onder het Ancien Régime. Juridische, institutionele en sociale aspecten, Heule, UGA, 1987.

Gijswijt-Hofstra, Marijke, and Frijhoff, Willem (eds.), Witchcraft in the Netherlands from the Fourteenth to the Twentieth Century, Rotterdam, Universitaire Pers Rotterdam, 1991.

Kieckhefer, Richard, «Mythologies of Witchcraft in the Fifteenth Century», Magic, Ritual, and Witchcraft, vol. 1, 2006, p. 79-108.

Kwan, Natalie, «Woodcuts and Witches: Ulrich Molitor’s De lamiis et pythonicis mulieribus, 1489–1669», German History, vol. 30, 2012, p. 493-527.

Meijer, Gerardus Augustinus, De predikheeren te 's-Hertogenbosch 1296-1770: Eene Bijdrage Tot De Geschiedenis Van Het Katholieke Noord-Brabant, Malmberg, Nijmegen 1897.

Mercier, Franck, La Vauderie d'Arras. Une chasse aux sorcières à l'automne du Moyen Âge, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 2006.

Mercier, Franck, «Un trompe-l'œil maléfique: l'image du sabbat dans les manuscrits enluminés de la cour de Bourgogne (à propos du Traité du crisme de Vauderie de Jean Taincture, vers 1460-1470)», Médiévales, vol. 44, 2003, p. 97-116.

Molitor, Ulrich, De lamiis et phitonicis mulieribus, Reutlingen, Johannes Otmar, 1489.

Muchembled, Robert, «Terres de contrastes: France, Pays-Bas, Provinces-Unies», Robert Muchembled (ed.), Magie et sorcellerie en Europe du Moyen Age à nos jours, Paris, Armand Colin, 1994, p. 99–132.

Ostorero, Martine (et al.), L’imaginaire du sabbat. Édition critique des textes les plus anciens (1430c.-1440c.), LausanneCahiers Lausannois d’Histoire Médiévale, 1999.

Sullivan, Margaret,«The Witches of Dürer and Hans Baldung Grien», Renaissance Quarterly, vol. 53, 2000, p. 332–401.

Vannysacker, Dries, «Southern Netherlands», Richard Golden (ed.), Encyclopedia of Witchcraft: the Western Tradition, California, ABC-Clio, 2006, p. 813-818.

Varazze, Jacopo da, Legenda Aurea, Venècia, P. Antonio de Strata de Cremona i M. Catanello Schaluicola, 1480.

Vervoort, Renilde, Bruegel’s Witches: Witchcraft Images in the Low Countries between 1450 and 1700, Bruges, Van de Wiele Publishing, 2015.

de Vooys, Cornelis Gerrit Nicolaas, Middelnederlandse legenden en exempelen, Groningen 1926.

Zika, Charles, «Art and visual images», Richard Golden (ed.), Encyclopedia of Witchcraft: the Western Tradition, California, ABC-Clio, 2006, p. 59-64.

Zika, Charles, «Dürer’s Witch. Riding Women and Moral Order», Dagmar Eichberger and Charles Zika (eds.), Dürer and His Culture. Cambridge, University of Cambridge Press, 1998, p. 118–140.

Zika, Charles, Exorcising our demons. Magic, witchcraft and visual culture in Early Modern Europe, Leiden-Boston, Brill, 2003.




DOI: http://dx.doi.org/10.1344/Materia2016.10-11.8

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Copyright (c)

RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona