Les arts a escena: l’experiència del Teatre de Natura

Teresa-M. Sala Garcia

Resum


Dins del moviment simbolista a Catalunya, Adrià Gual, Apel·les Mestres, Santiago Rusiñol i altres modernistes van seguir l’ideal de l’època de la Gesamtkunst (obra d’art total). Tots aquests creadors van transitar per la plàstica, la poesia i les arts escèniques, les quals no es poden entendre sense la música. Amb el projecte del Teatre líric català d’Enric Morera, que va comptar amb altres compositors, com Enric Granados i Jaume Pahissa, o l’experiència del Teatre Íntim de Gual, pretenien construir un veritable espectacle popular modern. Entre 1910 i 1914, l’anomenat Teatre de Natura és la simbiosi que ha de tenir lloc entre l’intèrpret i l’espectador.

En aquest article partim del que s’ha dit fins ara sobre el tema i, oferint nous continguts, plantegem alguns elements d’anàlisi a partir de les obres Canigó de Jacint Verdaguer, Flors de Cingle d’Ignasi Iglésias i Rondalla bosquetana. La viola d’or d’Apel·les Mestres.


Paraules clau


Gesamtkunstwerk (obra d’art total), Modernisme, arts escèniques, sinestèsies, literatura, música, escenografia, Teatre de Natura, Adrià Gual, Ignasi Iglésias, Apel·les Mestres

Text complet:

PDF

Referències


Jordi Coca, «Els simbolistes i Wagner» a «Introducció» dins Quatre variacions sobre la mort. La intrusa, Els cecs/Interior/La mort de Tintagiles de Maurice Maeterlinck, Barcelona, Biblioteca Teatral-Institut del Teatre-Ed. del Mall, 1984, p. 8.

Adrià Gual. Mitja vida de Modernisme, Barcelona, Diputació de Barcelona-Àmbit serveis editorials, 1992.

Carles Batlle, Adrià Gual (1891-1902): per un teatre simbolista, Barcelona, Curial, 2001.

Adrià Gual, «El teatre popular», Joventut, III (1901), p. 309.

Lourdes Jiménez, Richard Wagner i Adrià Gual. Els plafons perduts de l’Associació Wagneriana, Museu d’Història de Catalunya, 2013.

Edouard Bertouy, Castelbon de Beauxhostes. L’âge d’or du spectacle lyrique aux arènes de Béziers, Éditions du Mont, 2007.

Palmira González, Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona (1906-1923),
Barcelona, Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i Edicions 62, 1987

Joan M. Minguet, «La “Sala Mercè” de Lluís Graner (1904-1908): un epígon del Modernisme?», D’Art. Revista del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, núm. 14, III/1988.

Raffaela Perrone, Espacio teatral y escenario urbano. Barcelona, entre 1840 y 1923 (tesi doctoral presentada a la UPF, maig, 2011).

Llorenç Soldevila, «Fortuna musical i dramatúrgica de Canigó, de Jacint Verdaguer», Anuari Verdaguer, 19, 2011, p. 499-501.




DOI: http://dx.doi.org/10.1344/Materia2017.12.5

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Copyright (c) 2017 Teresa-M. Sala Garcia

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona