Les arts a escena: l’experiència del Teatre de Natura

Teresa-M. Sala Garcia

Resum


Dins del moviment simbolista a Catalunya, Adrià Gual, Apel·les Mestres, Santiago Rusiñol i altres modernistes van seguir l’ideal de l’època de la Gesamtkunst (obra d’art total). Tots aquests creadors van transitar per la plàstica, la poesia i les arts escèniques, les quals no es poden entendre sense la música. Amb el projecte del Teatre líric català d’Enric Morera, que va comptar amb altres compositors, com Enric Granados i Jaume Pahissa, o l’experiència del Teatre Íntim de Gual, pretenien construir un veritable espectacle popular modern. Entre 1910 i 1914, l’anomenat Teatre de Natura és la simbiosi que ha de tenir lloc entre l’intèrpret i l’espectador.

En aquest article partim del que s’ha dit fins ara sobre el tema i, oferint nous continguts, plantegem alguns elements d’anàlisi a partir de les obres Canigó de Jacint Verdaguer, Flors de Cingle d’Ignasi Iglésias i Rondalla bosquetana. La viola d’or d’Apel·les Mestres.


Paraules clau


Gesamtkunstwerk (obra d’art total), Modernisme, arts escèniques, sinestèsies, literatura, música, escenografia, Teatre de Natura, Adrià Gual, Ignasi Iglésias, Apel·les Mestres

Text complet:

PDF

Referències


ALOMAR, Gabriel, «El futurisme», L’Avenç, 1905p. 31-32.

ALOMAR, Gabriel, «El teatre de naturalesa», L’Esquella de la Torratxa, 1.706, Barcelona, 8 de setembre de 1911, p. 562.

ALOMAR, Gabriel, «L’estètica arbitrària» II, El Poble Català, Barcelona,10-V-1906.

AVIÑOA, Xosé, Jaume Pahissa: un estudi biogràfic i crític, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1996.

B. «Teatro de la Naturaleza. En la Garriga. Estreno de Flors de Cingle, de I. Iglésias», Diario de Barcelona, núm. 247, Barcelona, 4-9-1911.

BARNILS, Josep Maria, Figueras, cien años de ciudad, Premi literari Societat Coral Erato, 1974.

BATLLE, Carles, Adrià Gual (1891-1902): per un teatre simbolista, Barcelona, Curial, 2001.

BATLLE i JORDÀ, Carles, BRAVO, Isidre, COCA, Jordi, Adrià Gual. Mitja vida de Modernisme, Barcelona, Diputació de Barcelona-Àmbit serveis editorials, 1992

BERGER, John, Modos de ver, Barcelona, Gustavo Gili, 2000 (1974).

BERTOUY, Edouard, Castelbon de Beauxhostes. L’âge d’or du spectacle lyrique aux arènes de Béziers, Éditions du Mont, 2007.

BRAVO, Isidre, «L’espai de les imatges. Escenografia», p. 162, És un capítol de L’escenografia catalana, Diputació de Barcelona, 1986.

CASTELLANOS, Jordi, «Dolor, renúncia i mort: el misteri de l’amor», Els Marges, 93, Hivern 2011, Barcelona, p. 62-70.

COCA, Jordi, «Els simbolistes i Wagner» a «Introducció», Quatre variacions sobre la mort. La intrusa, Els cecs/Interior/La mort de Tintagiles de Maurice Maeterlinck, Barcelona, Biblioteca Teatral-Institut del Teatre-Ed. del Mall, 1984.

«Cooperadores de Ignacio Iglesias en el Teatre de la Naturalesa», La Actualidad, núm. 266. Barcelona, 5-9-1911.

«Crónica general», El Empordanès, 31 de març de 1910.

«El poema Canigó en escena», La Hormiga de Oro, 18 de juny de 1910.

«En la Garriga. Estreno de Flors de Cingle», La Tribuna. Barcelona, 4-9-1911.

F. «Teatro de la Naturaleza». [Propera estrena de Flors de Cingle]. «En la Garriga. Flors de Cingle», Las Notícias, Barcelona, 4-9-1911.

«Flors de Cingle» en la Garriga, La Publicidad, Barcelona, 4-9-1911.

GONZÁLEZ, Palmira, Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona (1906-1923), Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i Edicions 62, Barcelona, 1987.

GUAL, Adrià, «El teatre popular», Joventut, III, 1901, p.309.

GUAL, Adrià, Mitja vida de teatre: memòries, Barcelona, Aedos, 1957.

JORDÀ, Josep M., «Teatro de la Naturaleza. La representación de Flors de Cingle», La Tribuna, Barcelona, 1-9-1911.

L. L. «Teló enlaire. “Flors de Cingle” a la Garriga», L’Esquella de la Torratxa, Barcelona, 1-9-1911.

MADRID, Juan Carlos de la, Primeros tiempos del cinematógrafo en España, Oviedo, Universidad de Gijón, 1996.

MINGUET, Joan M., «La “Sala Mercè” de Lluís Graner (1904-1908): un epígon del Modernisme?», D’Art. Revista del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, núm. 14, III/1988, p. 99-114.

PERRONE, Raffaela, Espacio teatral y escenario urbano. Barcelona, entre 1840 y 1923 (tesi doctoral presentada a la Universitat Pompeu Fabra, maig, 2011).

RABASEDA, Joaquim, Jaume Pahissa. Un cas d’anàlisi musical, tesi doctoral dirigida per Francesc Cortès, Universitat Autònoma, 2006.

Richard Wagner i Adrià Gual. Els plafons perduts de l’Associació Wagneriana, exposició comissariada per Lourdes JIMÉNEZ, Museu d’Història de Catalunya, 2013.

ROBÍ, «El “Canigó” a Figueres. Notes d’un carnet», Diario de Gerona, 14 de juny de 1910.

SOLDEVILA, Llorenç, «Fortuna musical i dramatúrgica de Canigó, de Jacint Verdaguer», Anuari Verdaguer 19, 2011, p. 499-501.

Teatre de Natura. Canigó, llibret, conservat a la Biblioteca de Catalunya, Barcelona-Figueres, 1910.

«Teatro de la Naturaleza en La Garriga», La Prensa, Barcelona, 2-9-1911.

TINTORER, Emilio, «Semana teatral. En el principal La viola d’or, rondalla bosquetana, en tres actos de Apel·les Mestres», La Publicidad, Barcelona [10-1914].

Vilardell, Laura, La recepció de Canigó, de Jacint Verdaguer, a Barcelona, València, Mallorca i Madrid (1886-1936), tesi doctoral, Universitat de Vic, 2013.

VIÑAS, Francesc, «El Teatre de la Natura: els modernistes a la Garriga», Lauro, número 13, 1997.




DOI: http://dx.doi.org/10.1344/Materia2017.12.5

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Copyright (c) 2017 Teresa-M. Sala Garcia

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona