Entonació de cortesia involuntària a l'espanyol parlat per brasilers

Autors/ores

  • Empar Devís Herraiz Universidad de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/phonica.2017.13.18-31

Paraules clau:

Entonació, Cortesia involuntària, Espanyol llengua estrangera

Resum

L’objectiu del present treball és reflexar com els trets melòdics de l’espanyol parlat per brasilers, per la seva semblança amb els identificats com a trets cortesos en espanyol, provoquen que un brasiler fàcilment sigui interpretat com un parlant cortès, simpàtic i afable quan es troba amb un parlant espanyol, doncs la seva entonació prelingüística compté una gran quantitat de trets identificats com a cortesos atenuadors en espanyol.


Referències

Cantero Serena, Francisco José (1999): “Análisis melódico del habla: principios teóricos y procedimientos”, Actas del I Congreso de Fonética Experimental. Tarragona, 127-133.

Cantero Serena, Francisco José (2002): Teoría y análisis de la entonación. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Cantero Serena, Francisco José; Dolors Font-Rotchés (2007): “Entonación del español peninsular en habla espontánea: patrones melódicos y márgenes de dispersión”. Moenia 13, 69-92.

Devís Herraiz, Empar (2011a): “Entonación de (des)cortesía en el español coloquial”, Phonica 7, 36-79.

Fonseca, Aline; Francisco José Cantero Serena (2011): “Características da da entonação do espanhol falado por brasileiros”, en: Actas do VII congresso internacional da ABRALIN. Curitiba (Brasil) 84-98.

Quilis, Antonio (1993): Tratado de fonología y fonética españolas. Madrid, Gredos.

Descàrregues

Publicades

2018-02-13

Número

Vol. 13 (2017): Models d'entonació de l'espanyol i del portuguès en l'ensenyament de llengües

Secció

ARTICLES

Llicència

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

  1. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
  2. Tots els continguts inclosos a PHONICA estan subjectes a la llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.