PHONICA

Presentació monogràfic

2023-12-27T18:26:59+00:00

Recursos pragmaprosòdics transicionals en els actes de parla directius a Antioquia, Colòmbia: una aproximació des del gènere

2023-09-04T16:12:27+00:00

En aquest estudi, s’analitzen els recursos prosòdics i pragmàtics que utilitzen els homes i les dones d'Antioquia (Colòmbia) per marcar diferències en tres actes de parla directius: ordres, peticions d’acció corteses i precs. La mostra analitzada es va conformar a partir de la parla de 32 participants, classificats segons el sexe, l’edat, l’estrat socioeconòmic i l’àrea dialectal de pertinença. Les mostres de parla es van obtenir a partir d’un instrument de Discourse completion tasks (Blum-Kulka, 1980). L’anàlisi prosòdica es va fer a partir del mesurament de paràmetres com la declinació, el rang tonal i la velocitat de parla. Els resultats suggereixen que els comportaments prosòdics i els usos de recursos pragmàtics difereixen d'acord amb el sexe del parlant. Els homes enuncien les ordres de manera més directa i amb menys recursos reparadors; els precs, de manera impositiva i precisa, i les peticions d’acció, amb prosòdia semblant a les ordres. Per la seva banda, les dones emeten les ordres amb més estratègies de reparació, mitigadors, justificacions; els precs, amb allargaments vocàlics, ampli rang tonal i una part propositiva a l'enunciat, i les peticions d’acció amb patrons prosòdics dels precs.

Anàlisi multimodal d'actes de parla a l'espanyol del Paraguai i de l'Argentina

2023-06-04T18:11:10+00:00

Aquest article presenta els resultats d'una investigació que descriu els trets entonatius dels actes de parla — pregunta i petició—, produïts per parlants d'Asunción, al Paraguai i de Buenos Aires, a l’Argentina. Considerem per a aquest estudi dades d'àudio i de vídeo de parla actuada experimental, que es van obtenir a partir de l’enregistrament d'enunciats produïts per 2 homes i 2 dones, amb edats compreses entre 20 i 35 anys i originaris de les 2 ciutats investigades. Per a l'anàlisi multimodal (Moraes et al. 2014), es va dur a terme la descripció dels elements acústics i visuals dels enunciats obtinguts, i es va observar el contrast de les estratègies de cortesia utilitzades pels participants de cada localitat, la variació de les corbes de F₀ i de la durada de les síl·labes, a més dels moviments facials (Ekman et al., 2002). Els resultats demostren que l'anàlisi acústica no és suficient per definir els trets específics dels actes de parla directius en aquestes varietats de l'espanyol, a causa de les diferents configuracions de tonemes trobades als enunciats analitzats. I va ser necessari recórrer a la combinació amb la descripció visual per descriure les unitats d'acció que acompanyen la producció de l'acte de parla directiu.

L’enfocament oral i l’ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera en línia: una aproximació per mitjà del cinema

2023-07-20T07:14:06+00:00

Aquest article presenta el disseny, la descripció de l'aplicació i la discussió de resultats d'una proposta didàctica d'ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera en entorn virtual, mitjançant la implementació d'una tasca titulada Cinema i món hispà, fonamentada en l'Enfocament Oral i l'Enfocament per Tasques, amb l'objectiu de desenvolupar les competències fòniques d'aprenents brasilers de nivell inicial. Es van recollir mostres de parla espontània per crear un portafolis oral juntament amb enregistraments de les classes síncrones. Els resultats obtinguts mostren com es desenvolupen els processos d’aprenentatge i d’adquisició de la llengua oral en un entorn virtual quan se segueix un enfocament majoritàriament oral. Aquesta proposta obre nous camins per a l'ensenyament de la llengua oral i minimitza la mediació de la lectoescriptura de manera eficaç.

Entonació de l'espanyol a Tonalá, Chiapas

2023-09-25T07:21:05+00:00

La descripció de l'entonació de la costa mexicana ha estat fins ara una àrea d’estudi poc explorada; per tant, la seva descripció representa una oportunitat per conèixer la diversitat en la variació geoprosòdica de Mèxic. En aquest article, es presenten els resultats d’un estudi de l'entonació dels enunciats declaratius i interrogatius (absoluts i pronominals) de l'espanyol de Tonalá, ciutat pertanyent a la regió istmo-costa de l'estat de Chiapas (Mèxic) i té com a objectiu determinar les diferències i semblances entre l'entonació d'aquest municipi i les documentades en altres ciutats del país per comprovar la possible existència d'un espanyol de la costa mexicana. Aquest estudi té com a base teòrica el model autosegmental (Pierrehumbert 1980; Ladd 1996; Hualde 2003) i la notació Sp_ToBI (Hualde i Prieto, 2015).

Els resultats suggereixen que no hi ha grans diferències entre l'espanyol parlat a les costes de Tonalá i el d’altres varietats mexicanes fins ara descrites. Tanmateix, es reconeixen particularitats entonatives en els enunciats interrogatius, la qual cosa valida la proposta que els trets prosòdics de cada variant dialectal de l'espanyol es reflecteixen, principalment, en aquest tipus d'enunciats.