Revolució, Transició i Democràcia: el debat sobre el significat de la Revolució dels Clavells

Raquel Varela

Resum


A Portugal, la consolidació d’un règim democràtic representatiu després de 1982-1986 i l’abandó dels projectes estratègics de ruptura, que només sobreviuen en l’ideari de grups políticament marginals, van tenir un impacte substancial en el debat historiogràfic sobre la revolució. La revolució portuguesa no només va deixar de ser objecte d’un debat teòric, d’altra banda no gaire aprofundit, sinó que en alguns casos ha estat submergida per la memòria dels vencedors, que l’han enfosquida a una vaga noció de “caos” i que han tractat de construir sobre ella la teoria de la transició de la dictadura a la democràcia representativa sense un salt revolucionari. Aquest fenomen es pot notaren l’abandonament del mateix concepte de revolució i en l’adopció del concepte de transició a la democràcia. En aquest article, ens fixarem en tres anàlisi sobre el significat de la revolució: el capítol “La revolució del 25 d’abril i el PREC”, que Rui Ramos va publicar en la Història de Portugal que ell mateix va coordinar i on aquest autor veu la revolució com “un cop de generals”del MFA, a la qual el poble era essencialment aliè o manipulat; la posició d’António Costa Pinto, el qual, en més d’una obra, enfoca la revolució com un procés turbulent de transició i consolidació de la democràcia representativa; i finalment, l’anàlisi de Fernando Roses, per a qui el procés està marcat per la ruptura revolucionària que va donar origen a la democràcia.

Paraules clau


Revolució Social, Transició, Fi de les Dictadures Ibèriques, Historiografia

Text complet:

PDF (Português)

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona